1
Execució penal als territoris
Barcelona, 13 de desembre de 2016
Sessió d’investigació
Execució Penal als territoris: Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives
Anàlisi comparativa entre Tarragona, Lleida i Girona
Coordinadora: Montserrat Guasch García
Equip de Treball:
M. José Domínguez González
Carme García Yeste
David Garreta Muniello
Aitor Gómez González
Aida Gómez Sancho
Josep M. Torres Borrellas
13 de desembre del 2016
Motivacions
Justícia Juvenil
Tarragona presenta la taxa de Reparació-Conciliació més baixa de Catalunya (2010-12).
Tarragona va veure incrementades les peticions a l’Equip de Mediació i Assessorament Tècnic (2008-13).
Medi Obert Tarragona va veure incrementades les seves càrregues de treball (2009-12).
Tarragona trigava 528 dies de mitjana en resoldre’s un procediment judicial a Justícia Juvenil versus els 440 dies de mitjana dels altres territoris.
Mesures Penals Alternatives
Alta preocupació per la situació en que es trobava el SMPA de Tarragona, degut al seu alt nombre de MPA per executar.
Necessitat d’analitzar l’evolució dels últims anys de MPA a Tarragona.
Objectius
Delimitar i interpretar les diferències en els indicadors del sistema d’execució penal de Justícia Juvenil i de les Mesures Penals Alternatives a Tarragona, Lleida i Girona.
Descriure i comparar: les característiques socioeconòmiques de Tarragona, Lleida i Girona (2010-2013).
el perfil dels infractors (2010) i la seva reincidència (2013).
la resposta penal (2010).
l’evolució dels indicadors del sistema d’execució penal al llarg del període 2010-2013.
Determinar l’eventual singularitat de Tarragona
Metodologia Estudi descriptiu d’enfocament mixt: quantitatiu i qualitatiu.
Població estudiada: totes els joves de 14-17 anys i tots els adults que havien finalitzat una Causa Penal a l’any 2010.
Tarragona: 449 joves i 1055 adults
Lleida: 373 joves i 883 adults
Girona: 615 joves i 547 adults
Procedència de les dades analitzades estadísticament: SIJJ i Qüestionaris
Procedència de les dades qualitatives: Entrevistes semi-estructurades
Fonts secundàries de dades quantitatives: IDESCAT, INE, MMEE, Generalitat, etc.
Dades sociodemogràfiques i econòmiques
Situació Educativa
A. Taxa Idoneïtat 4t d’ESO
B. Taxa Graduació 4t d’ESO
C. Percentatge Alumnes PQPI
D. Analfabetisme / Sense Estudis
Fonts: Departament d’Ensenyament. IDESCAT
AAA A
BBB B
CCC C
DDD
Situació Familiar
A. Infants atesos EAIA
B. Infants tutelats DGAIA
C. Famílies infants amb PIRMI
Fonts: DGAIA I Dep. Empresa I Ocupació
AAA
BBB
CCC
Situació Econòmica
A. Renta anual neta / persona
B. Risc de pobresa
C. Percentatge d’atur
D. Prestacions d’atur
E. Pensions No contributives
Fonts: IDESCAT. INE.
AAA
BBB
CCC
DDD
EEE
Capital Social
A. Associacions / habitant
B. Fundacions / habitant
C. Associacions / km2
D. Fundacions / km2
Fonts: IDESCAT
AAA
BBB
CCC
DDD
Altres singularitats territorials
Dues centrals nuclears
Industria Petroquímica
Port industrial
Nusos viaris AP7/AP2
Alta població flotant
Justícia Juvenil
Ratio de joves investigats i encausats
(*) Font: Mossos d’Esquadra
Tarragona Girona LleidaRelació entre el total
de joves que finalitzen una
causa base en 2010 i el total
de la població de joves del
territori
0.0029 0.0044 0.0049
detingut, denunciat, investigat (*)
REGIÓ 2010 % 2013 %Ponent 508 3,84 456 3,47Camp Tarragona 1113 4,74 1091 4,67Terres de l’Ebre 259 3,80 205 2,99Girona 1414 4,97 1167 4,02
detingut, investigat (*)REGIÓ 2010 % 2013 %Ponent 127 0,96 79 0,60Camp Tarragona 337 1,44 288 1,23Terres de l’Ebre 57 0,84 30 0,44Girona 327 1,15 287 0,99
Perfil del joves
Catalunya (exp BCN): Home (82%)
15,75 anys mitjana
Espanyol (66%)
Delicte contra la propietat (42%)
No violent (58%)
Delicte (67%)
Delicte simple (71%)
Sense antecedents (89%)
Valors amb diferències estadísticament significatives p≤0,05. Excepte edat i gènere.
Factors de risc en joves (SAVRY)
Factors històrics (10) Fracàs en intervencions anterior Tarragona / Lleida Delinqüència dels pares Tarragona / Girona
Factors socials (6) Delinqüència del grup d’iguals Tarragona / Girona Escassa habilitat dels pares per educar Tarragona / Girona Manca de suport personal i social Tarragona / Girona Viure en un entorn marginal Tarragona / Girona
Factors individuals (8) Problemes amb el maneig de l’enuig Tarragona / Girona Baix nivell d’empatia i remordiment Tarragona / Girona
N=248. Només diferències signitivatives p≤0.01
L’execució penal en Justícia Juvenil
Valors amb diferències estadísticament significatives p≤0,05.
L’execució penal en Justícia Juvenil
Valors amb diferències estadísticament significatives p≤0,05.
Reincidència del joves (2014)
Anàlisi intragrup Catalunya 27% (Exp BCN) Girona 26% Destaquen els homes (29%), magrebins (47%) amb mesura
d’assessorament (32%) o bé d’internament (62%). El 32% traspassen a JJ, dels quals el 12% cap a MPA.
Lleida 23% Destaquen els homes (26%), magrebins (49%) o estrangers (29%), amb mesura d’assessorament (32%) o bé d’internament (46%). El 41% traspassen a JJ, dels quals el 20% cap a MPA.
Tarragona 33% La reincidència es independent de les variables gènere [homes (32%)/ dones (28%)], tipus de delicte, violència i/o mesura imposada. El 48% traspassen a JJ, dels quals el 32% cap a MPA. Terres de l’Ebre 25%Camp de Tarragona 35%
Valors amb diferències estadísticament significatives p≤0,05. S’han eliminat de l’anàlisi n≤5,
Reincidència del joves (2014)
Anàlisi intergrups
Valors amb diferències estadísticament significatives p≤0,05. S’han eliminat de l’anàlisi n≤5,
Evolució dels indicadors 2010-2013
Els fets contra les persones i contra les propietats només incrementen a Tarragona.
Els fets violents només incrementen a Tarragona.Tarragona i Lleida presenten un risc global més alt
(SAVRY)Tarragona i Lleida incrementen en 20 i 10 punts
respectivament el nombre de joves d’origen Magrebí.
Percepcions dels professionals
La capacitat de contenció dels pares i/o sobreprotecció incideix en la mesura que rep el jove
L’epicentre de la motivació criminal està el grup d’iguals, l’entorn i a la xarxa familiar
El desistiment criminal s’aconsegueix canviant la situació familiar del jove, millorant el seu entorn o perquè el jove és més madur
Tarragona no es decanta per cap mesura com la més eficaç
Percepcions dels professionals
On situen els professionals de Tarragona les seves singularitats? Evidencia 1: menys mediacions
Estratègia dels advocats
Manca de suport a l’estructura laboral: equip, professionals, reciclatge...
Tipologia dels delictes
Evidència 2: més assessoraments Més delictes
Evidència 3: majors càrregues de treball a EMO Increment de la delinqüència a causa de pobresa i oportunitat per població flotant.
Evidència 4: resolució dels processos més lents a Tarragona Praxis processal i tècnica
Un únic jutjat
Conclusió
Tarragona té... Un evident desavantatge socioeconòmic
Un perfil de joves més conflictiu i violent
Els pitjors indicadors de risc SAVRY
Mesures més punitives
Menor efectivitat de les mesures, excepte internament
Un diferencial de 10 punts més de reincidència en Assessorament, Mediació i Llibertat Vigilada
Una major reincidència global, major reincidència femenina i desvinculació entre la reincidència i qualsevol altre variable d’execució penal
Una major trajectòria penal. El 32% aniran a MPA
Un major volum de delictes en una sola Fiscalia/Jutjat
Propostes de millora en JJ (I)
a) Instar les Administracions competents a:
Atendre els desavantatges socials, familiars, econòmics i educatius detectats
Reconduir el fracàs escolar a programes educatius compensatoris
Potenciar els plans d’acció locals per a la inclusió social
Fomentar la detecció precoç de conductes criminogèniques en població infanto-juvenil fins als 14 anys
Propostes de millora en JJ (II)
b) Orientar el treball de Justícia Juvenil en:
Potenciar els recursos en els joves amb un risc de reincidència moderat / alt
Atendre a la raó de gènere i adaptar la intervenció
Mantenir i potenciar els programes d’execució penal que fomenten les capacitats prosocials de les famílies
Col·laborar amb els Serveis Socials d’Atenció primària per detectar i reconduir situacions criminogèniques
Propostes de millora en JJ (II)
c) Fomentar la recerca en:
Conèixer perquè mediació, assessorament i llibertat vigilada a Tarragona
tenen una taxa semblant de reincidència, i 10 punts més que altres territoris
Estudiar la relació entre la efectivitat de les mesures i les característiques
dels joves
Estudiar els efectes de l’avaluació SAVRY en l’execució penal i la
reincidència.
Mesures Penals Alternatives
Ratio de persones que van finalitzar una causa penal al 2010
Tarragona Girona LleidaRelació entre el total
de persones encausades i el
total de la població per
territori 0.0013 0.0007 0.0020
L’activitat delictiva i el perfil dels penats
Tarragona destaca per l’alt nombre de delictes relacionats amb el trànsit. Categoria del fet principal de la Causa Base per territori l’any 2010
Contra les persones
Contra la llibertat sexual
Contra la propietat
Drogues Trànsit Altres Total
Girona N 251 10 26 26 194 40 547 %
45,9% 1,8% 4,8% 4,8% 35,5% 7,3% 100,0%
Lleida N 241 8 52 16 532 34 883 %
27,3% 0,9% 5,9% 1,8% 60,2% 3,9% 100,0%
Tarragona N 216 9 20 4 763 43 1055 %
20,5% 0,9% 1,9% 0,4% 72,3% 4,1% 100,0%
La imposició i l’execució de les penes
Tarragona i Lleida destaquen per l’elevada imposició de TBC
Girona és el territori que imposa les MPA de forma més diversificada.Programa principal de la Causa Base per territoris
TBC Programa formatiu
Tractament deshabituació
Mesures de seguretat
Total
Girona N 252 167 39 28 486 % 51,9% 34,4% 8,0% 5,8% 100,0%
Lleida N 649 51 26 13 739 % 87,8% 6,9% 3,5% 1,8% 100,0%
Tarragona N 868 60 5 32 965 % 89,9% 6,2% 0,5% 3,3% 100,0%
La reincidència
Tarragona és el territori amb més reincidència.Girona és el territori amb menys reincidència.
Taxa de reincidència per territoris (2010) Sí No Total
Girona N 64 483 547 % 11,7% 88,3% 100,0%
Lleida N 111 772 883 % 12,6% 87,4% 100,0%
Tarragona N 165 890 1055 % 15,6% 84,4% 100,0%
Com s’expliquen les diferències en la imposició de MPA?
Les praxis decisionals de les Audiències Provincials i de les FiscaliesAP T: proactiu MPA / alternativa a ingrés a CP / alta substitució
AP L: Substitució penes no superiors a les 180j / Elecció substitució o suspensió
AP G: Flexibilitat i sensibilitat per les demandes
Fiscalia G: NO multa + TBC en delictes vial
El nivell i la qualitat de la coordinació entre els professionals implicats en la imposició i en l’execucióFiscalia Girona coordinació periòdica amb SMPA G = ↑ individualització
MPA
Com s’expliquen les diferències en la imposició de MPA?
El coneixement de les MPA per part del agents jurídics a Tgna i Lleida + coneixement TBC = + aplicació TBC
Lleida, els juristes amb l’autopercepció de coneixement més baixa en relació a les MPA
La percepció del potencial de les penes. Juristes Girona: cap jurista entrevistat veu en la imposició de TBC voluntat
punitiva.
Juristes Lleida: Tots els juristes entrevistats veuen en la imposició de TBC la finalitat punitiva. El TBC com a MPA bàsica i la resta només per a situacions especials (ex. VIDO – PF VIDO)
Juristes de Tarragona: 7 la consideren una mesura punitiva, i els altres 4 no.
Impacte d’aquestes diferències
La NO diversificació de les MPA implica, en molts casos, la NO adequació de la pena a les característiques i necessitats del penat.
S’identifica la imposició d’una mesura inadequada com un dels condicionants a l’hora de garantir el correcte compliment d’una MPA
S’identifica la NO individualització de la pena com a un dels condicionants de la reincidència.
El temps de latència entre imposició de la mesura i execució d’aquesta: saturació del Servei de gestió de penes i mesures alternatives.
Propostes de millora en matèria d’Execució de les MPA
a) circulació i intercanvi d’informació Estructuració d’espais de traspàs d’informació de forma
bilateral.
b) millora de la coordinació
c) estudis o recerca.
MOLTES GRÀCIES!
37
Recerques consultables a:www.gencat.cat/justicia/investigacionsi a la biblioteca del CEJFE
Després de la presentació podreu:visualitzar-la a www.cejfe.tv
Top Related