LOGO
“ Add your company slogan ”
Tema 27La membrana plasmàtica i la paret
cel·lular. Citosol, citosquelet. Sistemes de membranes i
orgànuls. Motilitat cel·lular.
1. La membrana plasmàtica• Definició. Model del mosaic fluid. Estructura i composició: lípids (fosfolípids, colesterol, glicolípids) proteïnes (intrínseques i extrínseques), glúcids. Moviments de la membrana. Funcions
• Modalitats de transport: molècules petites per transport passiu (difusió simple i facilitada) o actiu; macromolècules i partícules per endocitosi (pinocitosi, fagocitosi) i exocitosi.
• Especialitzacions de la membrana plasmàtica: microvil·lis, invaginacions.• Unions intracel·lulars (desmosomes, unions impermeables, unions comunicants)
2. La paret cel·lular.• Definició i localització. Estructura i capes: làmina mitjana, paret primària i secundària.
• Especialitzacions: porus i plasmodesmes.• Funcions de la paret cel·lular.
3. Citosol.• Composició i característiques. • Estructura del citosquelet: microfilaments, microtúbuls i filaments intermedis. Funcions.
• Inclusions citoplasmàtiques animals i vegetals.
4. Orgànuls filamentosos.• · Cilis i flagels. Estructura; axonema, zona de transició, corpuscle basal.• · Centríols. Localització i estructura: centrosoma i àster. Funcions.
5. Orgànuls membranosos.• Ribosomes. Estructura diferencial dels ribosomes citoplasmàtics i dels mitocondrials i plastidials. Funcions. Poliribosomes.
• Reticle endoplasmàtic. Estructura i tipus; llis i rugós. Funcions.• Aparell de Golgi. Estructura i funcions.• Lisosomes. Estructura i tipus: primaris i secundaris. Funcions.• Peroxisomes. Estructura i variants: glioxisomes. Funcions.• Vacúols. Estructura i funcions.
6. Orgànuls de doble membrana.• Mitocondris. Estructura i funcions.• Plastidis. Estructura i tipus: proplasts, cloroplasts, cromoplasts i leucoplasts. Funcions.
7. Motilitat cel·lular.• Tactismes. • Ciclosis.• Moviment ameboide. Tipus de pseudopodis: lobopodis, fil·lopodis, reticulopodis.• Moviments vibràtils. Diferències entre el moviment ciliar i el flagel·lar. Ritme metacronal i isocronal.
• Moviment contràctil.
Lípids de membrana1 Proteïnes de membrana2
Components
Proteïnes perifèriques
o extrínseques
Proteïnes integrals o
intrínseques
Funcions de la
membrana
Manté una permeabilitat selectiva
Delimita compartiments
intracel·lulars
Produeix, modula i conserva gradients electroquímics
Rep i transmet senyals
Organitza adequadament
les molècules funcionalment
actives
Controla el desenvolupame
nt i la divisió cel·lular
Funcions de la paret
Permet l'intercanvi de substàncies entre l'exterior i
l'interior cel·lular.
Dóna la forma concreta a la cèl·lula vegetal
Protegeix la cèl·lula del medi extern
Manté la pressió hidrostàtica
interna (turgència).
Proporciona la funció definitiva
a la cèl·lula adulta
www.themegallery.com
Citosol
Està format per una massa gelatinosa que ocupa tot l’espai
del citoplasma exterior als orgànuls cel·lulars. El citosol és la fracció soluble del citoplasma
i conté els sistemes multienzimàtics responsables de gran part de les reaccions del metabolisme intermediari:
glucòlisi, gluconeogènesi, biosíntesi de glicogen, àcids
grassos, nucleòtids i aminoàcids. També s’hi
sintetitzen alguns tipus de proteïnes (histones, proteïnes
dels mitocondris, dels cloroplasts, etc.) mitjançant els ribosomes que es troben lliures
o units a les membranes del reticle endoplasmàtic rugós
www.themegallery.com
Microfilaments
Eritròcits: amb espectrina i anquirina. Dóna rigidesa i
flexibilitat per travessar els capil·lars sanguinis.
Cèl·lules de la mucosa intestinal: amb vil·lina i fimbrina. Dóna
suport als microvil·lis.Fibres del múscul estriat: amb
miosina, troponina i tropomiosina. Responsables de la
contracció muscular.En totes les cèl·lules: amb microtúbuls. Endocitosi,
exocitosi, ciclosi.
Actina
Microtúbuls
Làbils: formen estructures inestables que es dissocien i es
tornen a recompondre segons les necessitats fisiològiques de la
cèl·lula. Axopodis dels protozous, migració dels grans de pigments
dels cromatòfors. transport axònic dels neurotrans-missors, formació dels filaments del fus
mitòtic.
Estables: associats a estructures permanents de la cèl·lula, com els axonemes dels cilis i flagels, el cinetosoma i els centríols del
centrosoma..Tubulina
Filamentsintermedis
Ceratines (a les cèl·lules
epitelials)
Neurofilaments (a les neurones del sistema nerviós)
Filaments de desmina (a les
fibres musculars, on formen la línia
Z)
Filaments glials (a les cèl·lules de la glia que actuen de suport de les
neurones)
Filaments de vimentina (al
teixit conjuntiu i als vasos
sanguinis i limfàtics)
www.themegallery.com
Inclusions citoplasmàtiques
Cèl·lules animals
glicogen (cèl·lules musculars estriades, hepatòcits)
lípids (adipòcits)
pigments (melanina, lipofucsina)
substàncies cristal·lines (cèl·lules de Sertoli i Leydig)
www.themegallery.com
Inclusions citoplasmàtiques
Cèl·lules vegetals
olis essencials (terpens)
inclusions lipídiques
làtex
midó
Orgànuls filamentososCilis i flagels
Són òrgans vibràtils ondulants (undulipodis), d’uns 25 µm de diàmetre, presents a la superfície de molts tipus de cèl·lules. La seva funció és permetre el desplaçament d’una cèl·lula aïllada a
través d’un líquid o desplaçar el líquid extracel·lular sobre la superfície de la cèl·lula.
CilisCurts (2-10 mm) i
nombrosos (pot haver centenars)
Flagels. Llargs (fins a 200 mm)
i escassos (1 o 2).
Ribosomes
Són estructures complexes que es troben en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes. De mida petita (15-30 nm de
diàmetre), estan formats per diverses molècules d’ARN i més de 50 proteïnes diferents. La seva funció és la síntesi de proteïnes.
Estan formats per dues subunitats que canvien de forma i composició durant la síntesi proteica. Tenen un coeficient de
sedimentació de 80S i les subunitats de 40S i 60S.
Funcions
Formació de lisosomes primaris
Formació de l’acrosoma en els espermatozoides
Reciclatge de la membrana plasmàtica
Modificació de la fracció glucídica de
glicoproteïnes i glicolípids
sintetitzats al RE.
Síntesi dels components de la
paret de les cèl·lules vegetals
Lisosomes
Són vesícules citoplasmàtiques de formes i dimensions variades segons el tipus de cèl·lula i l’estat fisiològic en
què es troba. A l’interior conté enzims hidrolases adaptades a catalitzar en medi àcid la lisi de diferents
tipus d’enllaç (peptídics, glicosídics, esters, etc.).
Peroxisomes
Són orgànuls membranosos que contenen enzims oxidatius capaços de generar i destruir el H2O2. Tenen
un contingut granular amb concentracions elevades d’enzims que a vegades es condensa en la
zona central formant el cristal·loide o nucleoide. Apareixen en forma de
grànuls ovoides d’un diàmetre entre 0’5 i 0’7 µm. Es localitzen al costat
del RE. Entre els enzims predominen les oxidases (que produeixen H2O2) i la catalasa que l’elimina (constitueix
el 40 % del contingut enzimàtic).
Intervenen en l’oxidació dels àcids grassos catalitzant la
degradació d’aquests a acetil CoA. També participen en el catabolisme dels aminoàcids
i de les purines. L’energia que s’obté es dissipa en
forma de calor i no forma ATP com passa en les
mitocondris.
Intervenen en la detoxificació de diferents molècules. Així
l’etanol és oxidat a acetaldehid per la catalasa de les cèl·lules hepàtiques i
renals.
A les llavors en germinació de moltes plantes hi ha uns peroxisomes que transformen els àcids grassos en
sucres necessaris per al creixement de l’embrió, mitjançant el cicle del
glioxilat: s’anomenen glioxisomes. Les cèl·lules animals no en tenen i per
això els animals són incapaços de transformar els àcids grassos en
glúcids.
Motilitat cel·lular
Les funcions de relació permeten a la cèl·lula recollir informació de
l’ambient extern i intern i respondre als canvi adequadament. Les
variacions del mitjà es coneixen amb el nom d’estímuls, i la seva
naturalesa pot ser molt variada: tèrmica, lumínica, acústica, química, elèctrica, etc. La cèl·lula reacciona
davant els estímuls mitjançant moviments que li acostaran o
allunyaran dels mateixos segons siguin convenients i necessaris per a la conservació de la vida o nocius.
Aquests moviments reben el nom de taxis o tactismes. Si la cèl·lula es mou cap a l’estímul, es diu que el
tactisme és positiu; en cas contrari, negatiu.
Fototactisme
Geotactisme
Tigmotactisme
Galvanotactisme
Reotactisme
Quimiotactisme
Termotactisme
Osmotactisme
Top Related