TREBALL DE RECERCA
L’ANTIFOULING.
Efectes sobre esculls marins artificials.
Escola Vedruna -
Gràcia
Tutor: Ricard Roig
2n Batxillerat B
Curs 2014-15
-Mercè Domínguez Colominas-
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 1
Índex Pàg.
1. Introducció 2
2. Objectius – Hipòtesis 3
3. Marc teòric 4
3.1. Esculls artificials 4
3.2. Successió ecològica 5
3.3. Fouling 5
3.4. Principals organismes d’incrustació 8
3.5. Una mica d’història 12
3.6. Antifouling 12
3.7. Organització Marítima Internacional 16
4. Metodologia 17
4.1. Materials utilitzats 17
4.2. Creació de l’escull 18
4.3. Immersió de l’escull i controls 20
4.4. Recollida de l’escull i preparació de les mostres 22
4.5. Anàlisi de les mostres 23
5. Resultats obtinguts 24
5.1. Mostres lliures 24
5.2. Mostres amb antifouling “A” 28
5.3. Mostres amb antifouling “B” 31
6. Conclusions 33
7. Bibliografia 35
8. Annex 36
8.1. Imatges del procés ordenades cronològicament 36
8.2. Seguiment 40
8.3. Fitxes tècniques dels antifoulings 44
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 2
1.Introducció
Abans de l’inici del Treball de Recerca i l’elecció del meu tema a estudiar, tenia
ben clar que volia que estigués relacionat amb la biologia marina. Ja que més
endavant m’agradaria dedicar-me a aquesta professió.
Un altre aspecte que tenia clar sobre el meu futur treball, era que hi destaqués
clarament la part més pràctica. Sense deixar de banda la recerca, és clar. Així
doncs, a partir d’aquests fonaments, vaig anar pensant i buscant idees que
s’adaptessin a aquets principis i sobretot, que em donessin la suficient motivació
per dedicar-m’hi durant molts mesos.
La biologia marina engloba un ventall de temes molt ampli i diversos entre ells, i
potser el que se’m va fer més difícil va ser decidir-me per un d’aquests. Per fer-
ho, vaig posar-me en contacte amb l’ICM de Barcelona, i explicant-los la meva
situació, em van facilitar el contacte amb una treballadora del centre.
Després de parlar amb ella i explicar-li les idees que tenia, vaig decidir enfocar el
treball entorn a la colonització. Ja tenia la part més complicada assolida, però
encara quedava aprofundir més i posar fil a l’agulla per iniciar-lo definitivament.
Per fer aquest últim pas abans d’iniciar-lo, em van donar idees sobre possibles
treballs de camp que podia realitzar per fer el meu treball i veure si amb els
recursos dels quals disposava, el podria dur a terme.
L’estudi de la colonització d’un escull marí, es podia dur a terme tenint en compte
diferents factors. I depenent de quin triés, la manera d’enfocar el treball, de retruc,
canviava considerablement.
Finalment, vaig decidir-me per l’estudi de la colonització d’un escull marí amb
antifouling.
Vaig decantar-me per aquesta opció ja que em semblava un tema original,
innovador, i que em generava moltíssima curiositat, fruit de la meva
desconeixença envers el concepte.
Així ha estat com després de seguir tot aquest procés, he optat per aquesta línia
de treball que us presento a continuació.
La meva recerca té com a principal finalitat estudiar l’eficàcia de les pintures
antifowling, i la diferència (si n’hi ha) entre dos tipus diferents d’aquest. Per altra
banda, també estudiaré com són les successions primàries en un escull artificial.
Concretament en els primers estadis d’aquesta successió.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 3
2.Objectius – Hipòtesis
Els objectius que m’he proposat a l’hora de fer el treball són els següents:
1. Analitzar l’eficàcia de la pintura antifouling sobre un escull artificial situat
en el medi marí.
2. Distingir l’efecte entre dos tipus d’antifouling amb característiques
diferents.
3. Detallar el tipus de colonització en un escull marí artificial durant un període
acotat de temps.
4. Comprovar la influència del fenomen de la llum en la colonització d’un
substrat situat al medi marí.
En funció dels objectius que m’he marcat, he establert les següents hipòtesis:
1. Estaran molt més colonitzades les mostres lliures que no pas les mostres
que porten antifouling.
2. En comparació dels dos antifoulings, estaran més colonitzades les mostres
amb l’antifouling més “ecològic” ja que l’altre antifouling, al ser més
“sintètic” és més tòxic i farà que s’hi adhereixin menys microorganismes.
3. Els microorganismes que colonitzin les mostres variaran en funció de les
condicions ambientals relacionades amb la il·luminació. Les zones on no
hi arribi la llum no s’hi trobaran algues, en canvi les zones on més hi arribi
la llum dominarà la colonització d’algues clarament.
4. Els microorganismes variaran en funció del tipus d’antifouling que hi hagi
aplicat al substrat. N’hi ha que predominaran clarament a un d’ells i en
canvi a l’altre tipus no n’hi haurà cap, ja que les característiques de cada
un dels antifoulings són ben diferents i s’ha de veure reflectit en el tipus
d’organisme inscrustant.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 4
3.Marc teòric
Per tal d’assolir els objectius que m’he plantejat en el treball i fer entenedora la
meva recerca, prèviament, cal tenir clars els següents conceptes teòrics:
3.1.Esculls artificials
Els esculls artificials són estructures submergides de forma intencionada sobre el
fons marí per imitar algunes característiques dels esculls naturals (esculls
coral·lins), o simplement per obtenir un objectiu en concret. Depenent de la finalitat
amb què es submergeixi l’escull, es dissenyarà una estructura o una altra, variant
també el material del qual esta format en funció de l’objectiu que tinguem.
Funcions
Tenen com a funció principal regenerar ecosistemes submarins danyats, però han
estat desenvolupats arreu del món amb objectius ben diversos com els següents:
• Conservar la biodiversitat marina.
• Proporcionar protecció a les espècies de la zona on es troba l’escull.
• Reduir els impactes negatius sobre hàbitats naturals existents.
• Evitar el pas d’embarcacions d’arrossegament per sobre de fons sensibles.
• Restaurar hàbitats malmesos.
• Proporcionar beneficis econòmics a les activitats subaquàtiques.
• Investigació científica (per exemple, millorar els coneixements sobre els
processos de colonització o successions).
Des de la seva concepció s’han utilitzat diferents estructures com a esculls
artificials. Es poden trobar des d’elements tant simples com poden ser roques,
fusta, plàstic, cordes, (esculls amb materials naturals). Fins a elements més
sofisticats, construïts amb fibra de vidre o formigó armat (esculls amb materials
artificials). També s’han utilitzats com a esculls tot tipus de deixalles com ara
cotxes , avions, tancs...
Cada escull artificial dona lloc a una successió ecològica.
Imatges 1 i 2. Esculls artificials al Garraf.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 5
3.2.Successió ecològica
La successió ecològica és un conjunt de canvis seqüencials, no cíclics, de durada
variable, que poden produir grans canvis en les característiques d’un ecosistema
original. Aquest procés, condueix a un augment progressiu de la complexitat de
l’ecosistema fins arribar a ecosistemes més madurs.
Un exemple és la colonització per una gran multitud d’organismes de qualsevol
objecte que queda submergit en el mar.
S'anomena clímax a l'ecosistema que es forma al final de la successió. És la
comunitat equilibrada i estable que marca la fi d’aquesta. Rarament, s'arriba a la
comunitat clímax, perquè hi ha moltes causes de retrocés en el procés de la
cadena ecològica com per exemple incendis, canvis climàtics, inundacions,
sequeres... i, a major escala, glaciacions, volcans, deriva de les plaques....
Els ecosistemes poden sofrir un procés invers a la successió per causes naturals
o bé per causes provocades per l’home. Aquest procés de rejoveniment o involució
d’un ecosistema, és conegut amb el nom de regressió. Mentre que la regressió és
un canvi sobtat, la regeneració (successió ecològica), és un procés lent la qual
segueix una evolució molt similar en els diferents ecosistemes.
Hi ha dos tipus de successió:
Successió primària: és la que s’inicia en una àrea la qual prèviament no
hi havia éssers vius.
Successió secundària: és la que s’inicia en un lloc on prèviament existia
un ecosistema que per diferents motius (plaga, incendi, inundació...) ha
patit una regressió.
Característiques de les successions:
En general, en tota successió, la colonització s’inicia a través d’espècies
oportunistes, es a dir, espècies amb pocs requeriments nutritius i
ambientals, capaces de suportar condicions ben diverses.
Les espècies que colonitzen inicialment, solen tenir una alta taxa
reproductiva. Aquestes s’anomenen <espècies de l’estratègia de la “r”>.
Poc a poc, les espècies amb una taxa reproductiva alta, són substituïdes
per “espècies de l’estratègia de la k” , es a dir, espècies on la reproducció
depèn de la població o capacitat de càrrega ja establerta.
3.3.Fouling
El “fouling” és un terme anglès utilitzat per descriure l'assentament i creixement de
les plantes i els animals marins en estructures submergides. Aquestes estructures
normalment inclouen cascos dels vaixells, molls, pilots i plataformes petrolíferes.
Però també inclou el funcionament intern de les canonades utilitzades per portar
l'aigua com a refrigerant per a les centrals elèctriques industrials.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 6
Les incrustacions es poden classificar en dos grans grups:
1. Macrofouling: que inclou l’assentament i creixement de plantes i animals.
És a dir, organismes més complexos que ocupen un cert volum.
2. Microfouling: que inclou les algues unicel·lulars i bacteris (també conegut
com 'slime'). És a dir, organismes més senzills que ocupen capes molt
fines.
S'estima que hi ha més de 4.000 espècies incrustants conegudes, les quals totes
tenen la capacitat o potencial de colonitzar una superfície submergida.
És important entendre que no són els organismes adults els qui busquen aquesta
superfície adequada per adherir-s’hi i colonitzar-la, sinó que són les seves larves.
Espores de plantes costaneres i les larves dels animals són inicialment
microscòpiques, i en aquesta fase, són membres temporals de la comunitat
planctònica. Com a tal, tendeixen a moure’s en funció dels corrents marins, onades
i marees. Aquests fenòmens els portaran a la superfície submergida la qual
colonitzaran posteriorment.
El temps en el qual aquestes larves es troben lliures pel mar, és variable.
Dependrà de la rapidesa en trobar la superfície adequada. Aquest temps, pot
variar al voltant de sis setmanes en el cas d’animals com els cirrípedes o qüestió
d’hores com per exemple en el cas dels hidrozous.
El fet que hi hagi espècies que passin tant de temps lliures al mar sense incrustar-
se a una superfície i colonitzar-la, pot ser perillós per la seva supervivència. És
per això que les espècies incrustants tenen la capacitat de produir un gran nombre
de larves. Un sol cirrípede, per exemple, pot produir més de 10.000 larves en una
temporada. La producció de grans nombres de cries és també una característica
de les plantes incrustants, no només dels animals. Un sol filament d’alga és capaç
de produir 100 milions d’espores en una temporada.
Aquests organismes incrustants, s’hauran d’esforçar per trobar una superfície
submergida adequada per assentar-se i créixer ràpidament.
En els cascos dels vaixells es dona un elevat percentatge de colonització.
Aquestes incrustacions, depenen de molts factors com per exemple la salinitat de
l’aigua, la llum, la temperatura, els canvis de marea, la contaminació i la
disponibilitat de nutrients.
El grau d’incrustació tendeix a ser un fenomen estacional regit per la localització
geogràfica. Aquesta es pot dividir en tres grans zones:
Zones polars (<5 ° C): són zones de baix risc d’incrustació. Aquest
fenomen es produirà durant un curt període de temps, normalment cap a
mitjans d’estiu.
Zones temperades (5-20ºC): risc d’incrustació mitjà. Les incrustacions es
produiran al llarg de l'any, normalment cap a la primavera i per principis de
tardor.
Zones tropicals i subtropicals (20< ° C): alt risc d'incrustació. Les
incrustacions seran continues durant tot l'any en la gran majoria
d’espècies.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 7
Els vaixells que comercien àmpliament en aigües tropicals o subtropicals estan
sotmesos a l'atac d’incrustació més greu. Particularment en aigües costaneres
menys profundes on hi ha una major abundància de llum, calor i nutrients. El que
resulta una quantitat d’espècies incrustants molt elevada.
Aquest fenomen és molt perjudicial per les indústries les quals els grans vaixells
són el mitjà de transport fonamental. Quan les incrustacions arriben al nivell de
macrofouling, poden arribar a augmentar les despeses en combustible fins a un
40% o 50%, a causa de l’augment de la fricció del casc del vaixell amb l’aigua del
mar. En conseqüència, disminuirà la velocitat del vaixell i augmentarà la despesa
en combustible. És per aquesta raó que s’ha de buscar un mètode per evitar la
incrustació.
Conseqüències del fouling
Com ja he dit anteriorment, el biofouling té afectes negatius molt importants. Els principals són:
- Augmenten la fricció del casc amb l’aigua del mar i com a conseqüència, redueixen la velocitat.
- Augmenten la necessitat de combustible a causa de reduir la velocitat.
- El ferro es sobreescalfa i perd resistència mecànica. Com a conseqüència es poden produir deformacions i ruptures.
- Dificulta la maniobrabilitat i per tant disminueix la seguretat.
- Augmenta el cost en manteniment i reparacions.
- Danya l’aparença estètica.
Imatge 3. Casc d’un vaixell afectat per el fouling marí.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 8
3.4.Principals organismes d’incrustació
Els principals organismes d’incrustació són els següents:
Poliquets: Els poliquets són una classe d’anèl·lids. Als anèl·lids són cucs
amb el cos segmentat. Hi ha tres grans classes d’anèl·lids: dues de
terrestres o d’aigua dolça i una de marins.
Els anèl·lids marins els anomenem pol·liquets. Dins el grup dels pol·liquets
trobem cucs de vida lliure, cucs que viuen dins el substrat i cucs formadors
de tubs.
Són de mida petita amb un cos cilíndric, allargat, tou i dividit en segments
gairebé idèntics anomenats metàmers. Dels costats de cada segment
surten unes estructures anomenades parapodis, que empren en la
locomoció i que estan endurits amb una substància. Dels parapodis surten
uns pèls endurits,
anomenats quetes, que afavoreixen que l’animal s’adhereixi als substrats,
per exemple. Alguns poliquets, com el cuc de foc, tenen les quetes plenes
de verí per defensar-se dels predadors.
Hi ha poliquets que viuen dins de tubs calcificats que ells mateixos
construeixen,
i dels quals només en surten filaments molt llargs i prims.
Moltes d’aquestes espècies tenen les brànquies modificades: sovint estan
molt desenvolupades i semblen bells plomalls.
A més a més de la funció respiratòria, aquestes brànquies permeten filtrar
l’aigua del voltant de l’organisme i retenir-ne les partícules que el poliquet
farà servir d’aliment. Aquestes brànquies modificades són enormement
sensibles i detecten els canvis en l’ambient fàcilment, de manera que si
alguna cosa les destorba poden retraure’s dins el tub. Tot i que molts dels
tubs són rígids, alguns són més aviat membranosos, cosa que els permet
certa flexibilitat i moure’s al ritme dels corrents o les onades.
Mitjançant la seva activitat d’alimentació i excreció, els poliquets que viuen
als sediments tenen un paper cabdal en el reciclatge de la matèria orgànica
que arriba al fons i que està en procés de descomposició. Gràcies a la seva
activitat vital en els sediments, ajuden
a renovar l’aigua intersticial, tot
oxigenant el sediment i creant, per tant,
condicions de vida idònies per a altres
organismes.
Hi ha espècies de poliquets que poden
viure en sediments molt contaminats i,
per això, de vegades se’n fan servir
algunes com a bioindicadors de
contaminació marina. Imatge 4. Poliquet al microscopi.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 9
Balanus: Els balanus són un gènere de crustacis de la família de
Balaniade, coneguts vulgarment amb el nom de “gla de mar”. El seu cos
està totalment envoltat per una closca de color blanc - grisenc que el
protegeix .Aquesta, té forma cònica; la part inferior és la que s’adhereix al
substrat on vulgui colonitzar, i a la part superior s’observa un opercle que
dona pas als cirrus. S’alimenta de plàncton captat per els cirrus i que
entrarà posteriorment per l’opercle fins a l’interior de la closca que és on
es troba el cos. Sempre colonitza roques, pedres i altres closques, però
sempre en zones costaneres de poca profunditat.
Els balanus són uns dels cirrípedes més abundants i representen un
problema per la indústria naviliera, ja que es fixen sobre els cascos dels
vaixells i formen grans capes que impedeixen la bona navegació i els
causen deterioraments.
Imatge 5. Balanus al microscopi. (Imatge feta per mi)
Algues: Les algues filamentoses són organismes eucariotes del grup dels
protoctists que estan constituïts per llargs filaments de cèl·lules
autotròfiques, és a dir fan la fotosíntesi, que constitueixen tal·lus
macroscòpics. Existeixen diverses espècies d’algues, aquestes en
concret, pertanyen al grup de les algues verdes.
Imatge 6. Algues al microscopi. (Imatge feta per mi)
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 10
Amfípodes: Són un gran grup amb més de 6000 espècies descrites, la
majoria marines, encara que algunes són d’aigua dolça i també n’hi ha de
terrestres. Tenen un tampany molt petit (d’uns 15 mm en general). Els
amfípodes més comuns viuen en els fons marins i són nadadors, utilitzant
per desplaçar-se els apèndix abdominals. El seu cos està aplanat
lateralment i dividit en tres regions: el cap, el tòrax i l’abdomen que té un
segment terminal o tèlson.
Imatge 7. Amfípode al microscopi. (Imatge feta
mer mi)
Opistobranquis: Són una subclasse de mol·luscs gasteròpodes que es
caracteritzen per tenir la closca reduïda o inexistent i les brànquies (òrgan
per respirar) situades a la part del darrere del cos. La seva aparença és
molt semblant a la d'un llimac, fet pel qual se'ls anomena també llimacs de
mar. Presenten un cap amb dos tentacles olfactius, els rinòfors,
un mantell que recobreix la part dorsal i el peu a la part ventral per
desplaçar-se i adherir-se. També presenten una corona branquial a la
banda posterior del cos i que en algunes espècies envolta l'anus. Aquest
grup d'invertebrats són molt
coneguts pels submarinistes, tan
bussejadors com fotògrafs, ja que
presenten unes coloracions sovint
molt vistoses i atractives. Aquesta
vistositat s’atribueix a un cert tipus
de mecanisme de defensa i
mostrar coloracions contrastades
per alertar als seus possibles
depredadors.
Imatge 8. Opistobranquis al microscopi.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 11
Protozous: Els protozous són éssers eucariotes (amb nucli cel·lular
definit), unicel·lulars i heteròtrofs (s'alimenten de matèria orgànica). Solen
ser de vida lliure, encara que existeixen grups que són paràsits. Podem
distingir diferents tipus de protozous segons la seva estructura. Alguns
tenen una obertura en forma d'embut anomenada citòstoma, per on entren
els aliments fins a formar vacúols. La majoria dels protozous són mòbils i
per això tenen estructures com els cilis i els flagels o bé presenten la
formació de pseudopodis o prolongacions del citoplasma. Per respirar els
protozous utilitzen l'oxigen dissolt a l'aigua del medi on viuen.
Imatge 9. Protozou.
Hidrozous: Poden ser solitaris o colonials, amb forma pòlip i/o medusa.
Mantenen sempre la simetria radial i la majoria d'ells
presenten alternança de generacions.
La forma pòlip, tant colonial com solitària, pot presentar esquelet extern
quitinós. Les formes solitàries es fixen al substrat pel seu extrem aboral
en forma de disc de manera permanent o temporal. Les formes colonials,
més abundants, tenen una forma ramificada i es fixen a través
d'un estoló (base del pòlip engruixida) a partir del qual sortiran nous
pòlips per gemmació.
Imatge 10. Hidrozous al microscopi. (Imatge feta per mi)
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 12
3.5.Una mica d’història
Per tal d’evitar els inconvenients que comporta el biofouling, s’han anat desenvolupant diversos productes per aplicar als cascs dels vaixells i complir amb el nostre objectiu; acabar amb el biofouling, o si més no, reduir o retardar al màxim la seva presència.
Durant molts anys, es van utilitzar pintures amb base de coure, olis i quitrà. En els anys 60, els químics van formular pintures TBT, amb base de Tributil-Estany. Aquestes funcionaven molt bé i van ser molt utilitzades (sobretot durant els anys 70) fins que, a començament dels anys 80, els biòlegs marins van descobrir que danyava severament el medi ambient. El cas més extrem va passar a França (Arachon bay) on l'ecosistema de les ostres va ser danyat. A causa d’aquest esdeveniment, l'ús de TBT va ser vetat en embarcacions inferiors a 25m d’eslora.
Anys més tard, al 2001, el TBT va ser vetat per l'IMO (International Marine Organitzation) a tot tipus d’embarcacions.
Actualment, s'utilitza el coure com a principal biocida (element d’alta toxicitat), controlant les seves quantitats i els afectes que causa en medi ambient en la mesura del possible.
Els anti-incrustants sense biocides, com el Intersleek 900 (100% ecològics) seran el futur.
Avui en dia, els antifoulings de matriu dura i els autopulimentables, tenen com a base la colofònia, (producte natural de color ambre o groc pàl·lid obtinguda tradicionalment de les incisions fetes al tronc de pinastre). Aquesta, s'ha utilitzat com a pintura antiincrustant durant més de 100 anys. Consisteix principalment en àcid abiètic, que és lleugerament soluble en l'aigua de mar.
Imatge 11. Colofònia Imatge 12. Àcid abiètic
3.6.Antifouling
Definició
Aquest, també conegut com a antiincrustant o patent, és un revestiment especial aplicat al casc d'un vaixell o embarcació, per tal de retardar el creixement d'organismes que s'adhereixen al casc, ja que aquests poden afectar al rendiment de l'embarcació i la durabilitat dels materials. Aquest tipus de pintura s'aplica a la part del casc que queda submergida.
Aquest producte actua juntament amb les capes prèvies (imprimacions i segelladores) que actuen com a barrera contra la corrosió en els cascos de metall, o la millora del flux d'aigua en cascos d’embarcacions d’altres materials com per exemple en velers. Els antiincrustants, bàsicament es divideixen en tres grans grups: els autopulimentats, també anomenats autopulimentables, els de matriu dura i els solubles.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 13
Antifoulings autopulimentats (o aoutopulimentables): aquests tipus de
antiincrustants són de moderna tecnologia i, actualment, són els més utilitzats. Tenen un mecanisme pulimentant hidrodinàmic, és a dir, estan constituïts per resines especials que es dissolen gradualment en aigua a una velocitat que és auto controlada químicament. Una vegada és submergit el casc del vaixell, les seves propietats hidrodinàmiques i l'acabat extraordinàriament llis ajuden a la obtenció d'elevades velocitats. La seva característica pulimentant evita l'acumulació de capes antigues i facilita la neteja abans de ser pintat novament. Poden romandre fins a 3 mesos a la intempèrie abans de ser sotmesos al medi marí sense perdre les seves propietats.
Imatge 13. Gràfic del comportament de l’antifouling autopulimentat
Antifoulings de matriu dura: aquestes pintures absorbeixen aigua mentre
la part soluble de la resina es va desintegrant, deixant una estructura
insoluble com una esponja rígida, plena d'aigua, a través de la qual es van
dissolent, per difusió, les substàncies actives que eviten la incrustació del
casc. Els antiincrustants de tipus matriu dura, són apropiats per a
embarcacions a motor de mitjana i alta velocitat. Permeten ser llimades
quan estan humides abans de ser exposades al medi marí, per deixar el
casc molt llis i poder netejar amb facilitat les incrustacions que podran
aparèixer en aquesta zona.
Aquests també poden quedar exposats al aire durant tres mesos després
de l’aplicació de l’última capa d’antiincrustants abans de ser botat.
Imatge 14. Gràfic del comportament de l’antifouling de matriu dura.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 14
Antifoulings convencionals o solubles: són antiincrustants tous de tipus
tradicional on el material bioactiu s'allibera de forma incontrolada amb la
dissolució de la major part de la pintura, incloent-hi la resina o lligant. La
rapidesa amb què es produeixi dependrà de la temperatura de l'aigua i del
contingut salí entre d'altres factors. Els antiincrustants convencionals
poden estar exposats a la intempèrie durant una setmana únicament. Al
final de la temporada és necessari eliminar capes antigues abans de
repintar. No es pot repintar amb antiincrustants d'un altre tipus sense
segellar prèviament aquest, ja que els dissolvents d’antiincrustants
desconeguts podrien causar butllofes en els de tipus convencional.
Imatge 15. Gràfic del comportament de l’antifouling soluble o convencional
Requisits perquè un antifouling tingui èxit com a producte antiincrustant
Les principals característiques que ha de complir un antifouling per tal que es
comercialitzi amb èxit, són les següents:
• Eficàcia: ha d’exercir un efecte poderós.
• Disponibilitat: ha de ser fàcilment disponible a un preu econòmic.
• Legislació: ha de respectar la legislació.
• Incorporació en pintures: s’ha de poder incorporar a les pintures.
Aplicació dels antiincrustants
És convenient aplicar dues vegades l'any; una abans del començament de la
temporada i una altra immediatament després de que acabi aquesta.
Els passos que cal seguir per tal d’aplicar correctament el producte són els
següents:
1. Selecció de la quantitat necessària: haurem de guiar-nos per les
indicacions donades per cada fabricant. Per saber la quantitat de
antifouling que necessitarem haurem calcular en metres quadrats la
superfície a pintar. Per fer-ho, ens podem guiar a través de la següent
fórmula: Superfície en metres quadrats = (màniga + calat) x eslora de
flotació en cas de que el calat del vaixell sigui gran, haurem multiplicar per
0,5 o 0,75.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 15
Imatge 16. Gràfic de les parts d’un vaixell.
2. Neteja i preparació de la superfície: haurem de suprimir qualsevol rastre
d'alga o microorganisme fixat al casc. Per això utilitzarem aigua a pressió,
i en les zones en que aquests organismes es trobin molt enganxats, una
esponja dura o una espàtula. També haurem d’eliminar les anteriors capes
de pintura.
3. Pintar: no començarem fins que la superfície sencera no estigui del tot
seca. La temperatura òptima per el moment en que ens posem a pintar,
serà de més de15ºC, evidentment pot aplicar-se a temperatures més
baixes, però aleshores haurem de tenir en compte que el temps que
tardarà en assecar-se serà major. Mai fer-ho si està plovent o a ple sol.
També hem de disposar de les precaucions necessàries tenint en compte
que els antiincrustants són productes químics d’alt nivell tòxic. Per tant,
hem d’utilitzar guants, ulleres, mascareta... Abans de pintar, sempre és
convenient llegir detingudament les instruccions donades per cada
fabricant sobre el material a utilitzar, el temps de secà, nombre de capes
necessàries... Convé remoure bé la pintura amb una espàtula abans
d’aplicar-la ja que la part d’aquesta que tingui més densitat tendirà a
quedar-se al fons del pot. Es sol recomanar aplicar el producte amb una
brotxa el més ample possible i utilitzar un rodet de vellut per obtenir un
millor acabat. Aplicar la pintura sobre una superfície d’un metre quadrat
màxim i sense pressionar.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 16
4. En cas de que el nostre vaixell hagi sigut pintat amb antiincrustants de matriu dura, és recomanable que cada cinc anys realitzem un decapat del casc i que posteriorment el preparem amb les imprimacions adequades (aquest pas ens el podrem estalviar si ens decantem per els antiincrustants pulimentables).
5. Haurem de prestar especial atenció a les hèlixs i les cues, parts que més
pateixen la incrustació dels organismes. En el moment de la neteja, haurem d’arribar fins al material mare, donar la imprimació adequada i després pintar. Existeixen pintures especials per aquestes zones.
Imatge 17. Aplicació de l’antifouling.
3.7.Organització Marítima Internacional
L’Organització Marina Internacional (OMI, en anglès IMO), s'ocupa de millorar la
seguretat del transport marítim dedicat al comerç internacional i de prevenir la
contaminació dels mars causada pels vaixells. Va ser establerta l’any 1959 i des
de llavors es dedica a proporcionar als governs mecanismes de cooperació per:
Formular reglaments i pràctiques relatives a qüestions tècniques del
transport marítim internacional.
Facilitar l'adopció de les normes de seguretat marítima i eficiència en la
navegació.
Protegir el medi ambient marí a través de la prevenció i el control de la
contaminació causada pels vaixells.
La codificació del Dret del Mar és part important de la tasca de l'Organització. Fins
aleshores s'han elaborat i aplicat a tot el món al voltant de 40 convencions,
convenis i protocols i al voltant de 800 codis i recomanacions.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 17
4.Metodologia
Per tal d’aconseguir els objectius establerts en el treball i poder verificar o
desmentir les hipòtesis, he creat un escull marí artificial. A causa del risc que
comportava perdre l’escull de control, vaig crear-ne un altre amb les mateixes
característiques però amb diferent disseny adaptat a la diferent localització.
Aquest segon escull l’he nombrat “escull de reserva”.
4.1.Materials utilitzats
Escull de control:
Els materials que he utilitzat per la creació de l’escull són els següents:
Corda de fibra sintètica (5mm)
Làmines de plàstic transparent
Tub de mànega de plàstic transparent (8mm de
diàmetre)
Garrafes d’aigua buides 5L
Totxo de formigó armat (15kg)
Tisores
Llapis i goma
Foradadora de paper
Regle
Retolador permanent
Imatge 18. Escull de control.
Escull de reserva:
Corda de fibra sintètica (5mm)
Làmines de plàstic transparent
Tub de mànega de plàstic transparent (8mm de diàmetre)
Tisores
Llapis i goma
Foradadora de paper
Regle
Retolador permanent
Pes pesant
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 18
Imatge 19. Un dels esculls de reserva. Imatge 20. Cartell de prevenció.
4.2.Creació de l’escull
Escull de control:
El primer que vaig fer abans de començar a construir físicament l’escull, va ser
analitzar bé els objectius que m’havia marcat, per tal de dissenyar-lo amb les
característiques necessàries i oportunes perquè això es pogués complir.
Per fer més entenedor aquest procés de la creació de l’escull, he creat la següent
taula on apareixen de nou els objectius del meu treball i a la columna del costat,
la característica de l’escull que farà possible que es compleixi l’objectiu desitjat.
Això és per demostrar que el disseny de l’escull no es triat a l’atzar, sinó que cada
característica que el descriu, té el seu perquè.
OBJECTIUS CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULL
Analitzar l’eficàcia de la pintura
antifouling sobre un escull artificial situat
en el medi marí.
L’escull estarà format, com a mínim, per dues estructures clarament diferenciades. Una amb mostres sense cap tipus d’antifouling ni recobriment (mostres lliures) i l’altre amb mostres recobertes amb pintura antifouling.
Distingir l’efecte entre dos tipus
d’antifouling amb característiques
diferents.
Hi hem d’incorporar una tercera estructura amb un tipus diferent a l’anterior d’antifouling.
Detallar el tipus de colonització en un escull marí artificial durant un període acotat de temps.
L’escull ha de constar de petites estructures que facin de “mostres” per poder ser analitzades fàcilment al microscopi.
Comprovar la influència del fenomen de
la llum en la colonització d’un substrat
situat al medi marí.
Han d’ haver-hi mostres on arribi la llum del sol, i mostres que no hi arribi.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 19
Un cop establertes les característiques fonamentals que havia de complir l’escull,
vaig haver d’ordenar-les i relacionar-les per tal d’aconseguir una única estructura
que les reunís totes. Un cop aconseguit el disseny de l’estructura final, calia ajustar
les mides. Aquestes van ser establertes tenint en compte com a finalitat principal
la màxima comoditat. Tant per la creació, com per l’anàlisi de les mostres.
Com a resultat final de tot aquest procés vaig establir el disseny que us proposo a
continuació:
Imatge 21. Disseny de l’escull de control.
Escull de reserva:
Per la creació d’aquest escull vaig seguir els mateixos passos que l’anterior ja que
els dos havien de tenir les mateixes característiques. L’únic aspecte que vaig
haver de modificar va ser el disseny per tal d’adaptar-lo a la diferent localització.
Recordem que l’escull de control està situat al mig del mar, i el de reserva es troba
a una zona vigilada del port de Barcelona.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 20
En aquest cas, les tres estructures que formen l’escull no podien estar unides ja
que cada una d’elles estaria lligada a una amarra diferent. L’altre modificació
respecte l’escull de control va ser que el pes situat a la part inferior de l’escull, que
evitava la flotabilitat de les estructures, havia de dividir-se també. Per fer-ho vaig
lligar tres ampolles d’aigua buides i hi vaig col·locar un pes pesant a l’interior.
Imatge 22. Disseny de l’escull de reserva.
4.3.Immersió de l’escull i controls
Escull de control:
La immersió de l’escull es va fer amb barca des del port del Masnou fins al lloc
exacte d’immersió. Un cop al mar, vaig buscar el lloc més idoni per situar-lo i
sobretot, agafar referències visuals per poder-lo localitzar fàcilment en les
pròximes revisions de control. Vaig agafar dos referències, una terrestre i una
marina. La terrestre eren dos punts de referència situats a 90º entre ells, i la marina
era una boia.
Imatge 23. El meu tiet i jo agafant els punts de referència terrestres al costat de la boia de referència.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 21
Amb la boia calia tenir en compte que no són fixes i que la cadena que les uneix
des del pes submarí a la superfície, és aproximadament d’uns 15 metres. Per tant,
calia saber on es trobava en el moment de la immersió i fins a on podia arribar.
Per tal de que no s’enredés l’escull a la cadena, vàrem deixar un radi de marge de
15 metres aproximadament. Un cop decidit el punt exacte d’immersió i tenint clares
totes les referències, només va caldre submergir l’escull al punt indicat.
Imatge 24. El meu tiet i jo apunt de realitzar la immersió de l’escull.
Data d’immersió de l’escull: 7 de juliol del 2014 (Mirar l’annex 2)
Dates de control: 10/7/14 – 17/7/14 – 4/8/14 (Mirar l’annex 2)
Lloc de mostreig: Platja del Masnou
Coordenades GPS: 41º 28’18.5 “N 2º 17’37.1” E
Temperatura de l’aigua: 18 ºC
Direcció del vent: nord-est
Profunditat màxima: 5m
Número de nivells (esglaons) del substrat artificial: 3
Localització coordenades GPS:
Imatge 25. Mapa de la localització de l’escull.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 22
Recorregut:
Imatge 26. Mapa del recorregut per fer la immersió de l’escull.
4.4.Recollida de l’escull i preparació de les mostres
L’extracció de l’escull es va fer el dia 1 de setembre després de romandre 56 dies
al mig del mar. Per fer-ho vaig repetir el mateix procés que el dia de la immersió.
El viatge de tornada va ser ràpid i amb molta cura de que les mostres no es
contaminessin.
Data de recollida de l’escull: 1 de setembre del 2014 (Mirar l’annex 2)
Lloc de mostreig: Platja del Masnou
Coordenades GPS: 41º 28’18.5 “N 2º 17’37.1” E
Temperatura de l’aigua: 18 ºC
Direcció del vent: nord-est
Profunditat màxima: 5m
Número de nivells (esglaons) del substrat artificial: 3
Tant bon punt vam tocar terra, vaig numerar les mostres i les vaig submergir en
recipients plens d’alcohol del 70% per fixar-les. L’alcohol del 70% no permet fixar
mostres durant gaire temps. És per
això que l’endemà vaig anar al ICM
de Barcelona per poder fixar-les ara
sí, amb formol. Aquest, permet la
fixació de les mostres fins a un any.
Un cop fixades les mostres amb
formol i separades cada mostra en
un recipient diferent, ja estaven
preparades per ser analitzades al
microscopi òptic.
Imatge 27. Mostres acabades de treure del mar.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 23
4.5.Anàlisi de les mostres
L’anàlisi de les mostres el vaig iniciar el dia següent de la recollida d’aquestes, al
Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Aquest procés va durar varis dies, els
quals vaig tenir la gran sort de poder treballar en un laboratori de l’institut,
identificant cada un dels microorganismes observats a les 18 mostres que havia
recollit anteriorment, després d’estar 56 dies submergides al mar. Per fer-ho, vaig
comptar amb l’ajuda de certs treballadors, investigadors i col·laboradors de
l’institut. També em van servir de gran ajut algunes guies d’identificació
d’organismes marins.
L’observació dels organismes i microorganismes la vaig dur a terme amb una lupa
binocular, i cada mostra la recolzava sobre una placa de petri amb una petita capa
d’aigua dins per poder observar la mostra de manera més clara.
Imatge 28. Laboratori del ICM.
Per estimar la quantitat aproximada de cada tipus d’organisme per placa, vaig
utilitzar la tècnica del càlcul de recobriment. Per fer-ho vaig retallar un tros de
plàstic transparent de la mateixa mida que les mostres i hi vaig dibuixar 10
quadrats (de la mateixa mida cada un d’ells) i el que vaig fer va ser mirar quants
quadrats ocupaven cada tipus de microorganisme. Posteriorment, feia els càlculs
adients per donar el resultat en tant per cent. Totes les dades les anava apuntant
a una llibreta.
Imatge 29. Càlcul de recobriment.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 24
5.Resultats obtinguts
Després de mantenir l’escull submergit al mar durant gairebé dos mesos i recollir-
ne les mostres, calia analitzar els resultats en funció d’aquestes.
Com s’ha dit anteriorment en el treball, l’escull consta de tres “escaletes” amb tres
“esglaons” cada una. Cada “esglaó” el constitueixen dues làmines de plàstic, les
mostres. Una d’aquestes haurà estat exposada a la llum solar i l’altre, situada just
a sota, tot el contrari. Per numerar les mostres ho he fet de la següent manera:
Imatge 30. Gràfic de la numeració de les mostres
5.1.Mostres lliures
Són aquelles les quals no han estat recobertes per cap producte.
Mostra 1.1
Colonització
Els microorganismes que s’han trobat en aquesta mostra són els següents:
Poliquets (4%)
Balanus (14%)
Hidrozous (7%)
Foraminífers (2%)
Algues (9%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 36%
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 25
Percentatges de recobriment
Mostra 1.2
Colonització
Algues (30%)
Cirrípedes (2%)
Hidrozous (3%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 35%
Percentatges de recobriment
4%14%
7%2%
9%64%
MOSTRA 1.1
Poliquets Balanus Hidrozous Foraminífers Algues Brutícia
30%
2%3%65%
MOSTRA 1.2
Algues Cirrípedes Hidrozous Brutícia
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 26
Mostra 2.1
Colonització
Cirrípedes (5%)
Algues (3%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 8%
Percentatges de recobriment
Mostra 2.2
Colonització
Poliquets (5%)
Balanus (3%)
Algues (10%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 18%
Percentatges de recobriment
5%3%
92%
MOSTRA 2.1
Cirrípedes Algues Brutícia
5%3%10%
82%
MOSTRA 2.2
Poliquets Balanus Algues Brutícia
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 27
Mostra 3.1
Colonització (38%)
Poliquets (20%)
Algues (3%)
Cirrípedes (15%)
Dos Amfípodes
COLONITZACIÓ TOTAL: 28% i dos amfípodes.
Percentatges de recobriment
Mostra 3.2
Colonització
Cirrípedes (5%)
Algues (10%)
Estructura reproductora d’un hidrari
COLONITZACIÓ TOTAL: 15%
Imatge 31. Estructura reproductora d’un hidrari. (Imatge feta per mi)
20%
3%
15%62%
MOSTRA 3.1
Poliquets Algues Cirrípedes Brutícia
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 28
Percentatges de recobriment
5.2.Mostres amb antifouling “A”
Aquestes mostres han estat recobertes per una de les dues cares amb pintura
antifouling. El terme “A” és simplement per distingir-lo de l’altre antifouling de
manera abreviada, tal i com també he utilitzat números per distingir les posicions
de les diferents mostres en comptes de posar-ho de forma explícita.
El antifouling “A” però, és un antifouling de matriu dura de la marca International.
El nom del model és Trilux Prop-O-Drev. La informació detallada del producte i la
seva aplicació i ús adequat es troba a la seva fitxa tècnica. Document que han de
tenir tot aquests tipus de productes per ser utilitzats correctament. Mirar l’Annex 3.
Mostra 1.1
Colonització (0%)
No s’ha trobat cap microorganisme que hagi colonitzat aquesta mostra.
Mostra 1.2
Colonització
Cirrípedes (5%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 5%
5%10%
85%
MOSTRA 3.2
Cirrípedes Algues Brutícia
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 29
Percentatge de recobriment
Mostra 2.1
Colonització
Cirrípedes (5%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 5%
Percentatges de recobriment
Mostra 2.2
Colonització
Cirrípedes molt petits (5%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 5%
5%
95%
MOSTRA 1.2
Cirrípedes Brutícia
5%
95%
MOSTRA 2.1
Cirrípedes Brutícia
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 30
Percentatges de recobriment
Mostra 3.1
Colonització
Cirrípedes (67%)
COLONITZACIÓ TOTAL: 67%
Percentatges de recobriment
Mostra 3.2
Colonització
Cirrípedes (20%)
Dues lapas
COLONITZACIÓ TOTAL: 20% de cirrípedes i dues lapas
5%
95%
MOSTRA 2.1
Cirrípedes Brutícia
67%
33%
MOSTRA 3.1
Cirrípedes Brutícia
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 31
Imatge 32. Lapa. (Imatge feta per mi)
Percentatges de recobriment
5.3.Mostres amb antifouling “B”
Aquestes mostres han estat recobertes per una de les dues cares amb pintura
antifouling. El terme “B” és simplement per distingir-lo de l’altre antifouling de
manera abreviada, tal i com també he utilitzat números per distingir les posicions
de les diferents mostres en comptes de posar-ho de forma explícita.
El antifouling “B” però, és un antifouling de matriu dura de la marca International.
El nom del model és Uni-Pro EU. La informació detallada del producte i la seva
aplicació i ús adequat es troba a la seva fitxa tècnica. Document que han de tenir
tot aquests tipus de productes per ser utilitzats correctament. Mirar l’Annex 3.
Mostra 1.1
Colonització (1%)
Aquesta mostra només ha estat colonitzada per un nombre de entre 5 i 8
amfípodes.
Mostra 1.2
Colonització (0%)
No s’ha trobat cap microorganisme que hagi colonitzat aquesta mostra.
20%
80%
MOSTRA 3.2
Cirrípedes Brutícia
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 32
Mostra 2.1
Colonització (5%)
Aquesta mostra nomes s’hi ha trobat postes d’ous opistobranquis que han
colonitzat tant sols un 5% de la mostra.
Mostra 2.2
Colonització (0%)
No s’ha trobat cap microorganisme que hagi colonitzat aquesta mostra.
Mostra 3.1
Colonització (0%)
No s’ha trobat cap microorganisme que hagi colonitzat aquesta mostra.
Mostra 3.2
Colonització (0%)
No s’ha trobat cap microorganisme que hagi colonitzat aquesta mostra.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 33
6. Conclusions
1) Amb aquest treball he pogut comprovar i afirmar l’eficàcia que tenen els
productes antiincrustants i la importància que tenen en la indústria naval, ja que
actuen frenant un efecte biològic que porta molts inconvenients a aquest sector.
Per altra banda, també té afectes negatius, ja que contenen productes tòxics que
són alliberats en el medi marí i poden afectar negativament a moltes espècies que
hi habiten.
2) El fet de comparar dos tipus d’antiincrustants amb diferents característiques, he
arribat a la conclusió que sí que hi ha diferència d’eficàcia entre uns i altres.
Investigant en la recerca d’aquests, també he après que utilitzar el tipus
d’antiincrustant adient a la zona correcte del vaixell i la manera en que apliques el
producte té molta importància. S’ha de dir, però, que en el meu treball no he pogut
verificar aquest efecte, ja que el material era el mateix en totes les mostres i el
moviment de cada mostra no ha estat controlat i estudiat en cap moment de
l’experiment. A la realitat, en canvi, cada part del vaixell (hèlix, proa, popa...) rep
un fregament diferent amb l’aigua del mar i una sèrie d’afectes (velocitat, llum...)
que les diferencien entre elles, que és el que fa que s’apliqui un tipus
d’antiincrustant o un altre.
3) Gràcies a l’experiment que he dut a terme al treball he pogut identificar els
diferents organismes que colonitzen durant la successió primària i quins d’aquests
tot i haver-hi un substrat amb pintura antiincrustant, han pogut colonitzar.
4) La influència de la llum en la colonització del substrat no ha estat comprovada
rigorosament ja que, l’estructura de l’escull no era rígida i no es mantenia sempre
orientada de la mateixa manera. Per aquesta raó, en funció de les corrents
marines i els diferents factors que hagin pogut influir en el canvi constant
d’orientació de l’escull envers la llum solar, les diferents parts de l’escull no sempre
han rebut la mateixa il·luminació. D’aquesta manera, es podria suposar que
algunes zones on la intenció era que no hi arribes la llum solar, n’hi hagi arribat i/o
a l’inrevés.
5) Podem afirmar la primera hipòtesis establerta ja que s’ha demostrat a partir de
l’experiment que les mostres lliures han estat molt més colonitzades que les
mostres cobertes amb qualsevol dels dos antiincrustants.
6) Després de fer el treball, he après que el termes “ecològic” i “sintètic” no són
els adequats per diferenciar-los ja que avui en dia encara no hi ha cap antifouling
100% ecològic. La diferencia que es dona entre un i l’altre va relacionada amb la
quantitat de biocida que alliberen al medi marí.
7) L’experiment m’ha fet adonar-me’n que la diferència no ha estat tant en el tipus
de microorganismes que han colonitzat un antifouling o l’altre, sinó que en les
mostres del primer tipus d’antifouling (“A”), bàsicament només han sigut capaços
de colonitzar-les els cirrípedes i en el segon tipus d’antifouling (“B”), pràcticament
la colonització ha estat nul·la.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 34
Les conclusions que he extret després de realitzar el treball em permeten
confirmar o desmentir les hipòtesis plantejades en un principi:
1.Estaran molt més colonitzades les mostres lliures que no pas les
mostres que porten antifouling.
2.En comparació dels dos antifoulings, estaran més colonitzades les
mostres amb l’antifouling més “ecològic” ja que l’altre antifouling, al ser
més “sintètic” és més tòxic i farà que s’hi adhereixin menys
microorganismes.
3.Els microorganismes que colonitzin les mostres variaran en funció de
les condicions ambientals relacionades amb la il·luminació. Les zones
on no hi arribi la llum no s’hi trobaran algues, en canvi les zones on més
hi arribi la llum dominarà la colonització d’algues clarament.
4.Els microorganismes variaran en funció del tipus d’antifouling que hi
hagi aplicat al substrat. N’hi ha que predominaran clarament a un d’ells i
en canvi a l’altre tipus no n’hi haurà cap, ja que les característiques de
cada un dels antifoulings són ben diferents i s’ha de veure reflectit en el
tipus d’organisme inscrustant.
Les següents hipòtesis no han pogut ser confirmades ni desmentides per
diferents motius, detallats ja a les conclusions.
Hipòtesi confirmada.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 35
7.Bibliografia
- ALARCÓN A., MONTLLEÓ M., PUIG F. Recuperació del fons marí litoral de Barcelona,Barcelona, Barcelona Regional, 2001.
- DELGADO M., FORTUÑO J.M. Atlas de fitoplanctón del Mar Mediterráneo, Barcelona, Institut de Ciències del Mar, 1991.
- GILI J.M., RIERA T., CORBERA J. Zooplàncton, Badalona, Escola del Mar,
2000.
- SUCARRATS J., MONREAL G., PLANAS M., ROMANÍ J.M. : Nova enciclopèdia catalana de l’estudiant Ciències biològiques, Barcelona 1999, volum3.
- TRÉGOUBOFF G., ROSE M., Manuel de Planctonologies Méditerranénne, Centre National de la Recherhe Scientifique, París 1957, Tome II.
Pàgines web consultades:
www.elmarafondo.com www.international-marine.com
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 36
8.Annex
8.1.Imatges del procés del treball ordenades cronològicament
Disseny i creació de l’escull...
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 37
Immersions...
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 38
Resultats obtinguts...
Preparació de les mostres...
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 39
Anàlisi de les mostres...
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 40
8.2.Seguiment
Primera visita ICM - divendres 25 d’Abril del 2014:
Després de varies setmanes d’estar en contacte amb l’ICM per programar una
data de visita al centre; Avui he anat al institut de ciències del mar de Barcelona a
fer la meva primera visita per rebre ajuda i assessorament i iniciar així el meu
Treball de Recerca.
He tingut la oportunitat de conèixer a una gran professional, Laura Recasens.
Al explicar-li la idea del meu projecte, ha pensat que els qui em podrien servir de
més ajuda a l’hora de guiar-me en la recerca, ja que la seva feina està més
relacionada en l’àmbit de la colonització que no pas la seva, eren en Josep Maria
Gili i la Laura Peral, dos biòlegs de l’ICM. Així doncs m’ha facilitat el contacte amb
tots dos i m’ha redirigit a ells.
En aquesta visita també he tingut la oportunitat de conèixer molts espais de
l’institut; alguns laboratoris, la biblioteca... i altres zones molt interessants.
Segona visita ICM – divendres 23 de Maig del 2014:
Després de varies setmanes d’estar en contacte amb la Laura Peral, i intentant
trobar una data que ens anés bé a les dues per fer la trobada, per fi hem acordat
un dia.
Avui he conegut en persona a la Laura Peral, que gràcies a ella també he tingut
la oportunitat de conèixer en Josep Maria Gili.
Ells han sigut els qui m’han ajudat a fer un primer enfocament al meu Treball de
Recerca, ja que fins ara les idees que tenia eren molt generalitzades i no sabia
ben bé per on començar i cap a on enfocar-ho.
Sobre la meva idea principal, l’estudi de la colonització d’un escull marí artificial,
podien haver-hi diferents maneres d’enfocar el treball. Sobretot fent referència a
la part experimental.
Una primera opció seria fer l’estudi de la colonització basant-me en la comparació
de diferents substrats. Una segona opció seria analitzar la colonització en funció
dels fenòmens llum i profunditat. Una tercera opció seria analitzar la colonització
a partir de la successió, i per últim m’han proposat generar una hipòtesis
relacionada amb l’innovador (o al menys per a mi) concepte de l’antifowling.
Sabent totes aquestes opcions que tenia, tocava decidir-me per una d’elles.
M’han donat una sèrie de consells importants i coses a tenir en comte a l’hora de
fabricar l’escull. També calia saber una sèrie de coses (que no sabia) per poder
fer un posterior anàlisis de les mostres de forma adequada. Com per exemple:
tenir un mínim de dos repliques de cada placa, fixar-les amb formol al treure-les
del mar per poder-les analitzar, com fer el càlcul de recobriment, numerar cada
una de les plaques, com dissenyar l’escull, etc.
A banda de tota aquesta informació que he pogut aprendre avui, també m’han
facilitat documents en escrit de teoria sobre conceptes fonamentals que calia que
tingués present a l’hora d’escriure la part teòrica del meu treball.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 41
Visita a l’empresa JOTUM - Dilluns 30 de Juny del 2014 (matí):
Avui ha tocat desplaçar-se fins a la Castellbisbal, on es troba la seu de pintures
JOTUM a Catalunya. Tenia visita amb el Pau Carranza, director comercial de
l’empresa, a les nou del matí.
Un cop he arribat allà, no ha tardat gaire en venir, i de seguida hem anat a un
despatx.
He començat explicant-li el meu projecte, les idees que tenia, el material del que
disposava i el que necessitava, li he ensenyat esquemes, correus amb l’ICM,
petites parts del treball que ja tenia fetes....En fi, li he fet quatre cèntims del que
seria el meu treball perquè a partir d’aquí ell em pogués ajudar i sabés millor quin
tipus d’antifoulings serien els més adequats.
Un cop li he explicat tot això, ell m’ha mostrat per pàgina web els dos antifoulings
que ell creia que responien al perfil que jo necessitava. Tot seguit, ha començat a
explicar-me l’aplicació de cada antifouling, remarcant-me sobretot, que no eren
pintures qualsevol i que necessitaven un procés previ d’aplicació molt complexa.
Seguidament m’ha explicat que la empresa JOTUM té la sèu principal a Noruega,
i que molts d’aquets productes, incloent els antifoulings que necessitava, els tenien
allà. Per tant, podrien tardar un o dos mesos en arribar.
En aquesta visita, evident-ment no m’he trobat amb el que m’esperava. això va fer
que m’hagués d’espavilar per trobar la manera d’aconseguir els antifoulings el més
aviat possible ja que el temps se’m tirava a sobre.
Visita a la Capitania del Port de Barcelona- Dilluns 30 de Juny del 2014:
Al arribar a casa després de passar gairebé mig matí a Castellbisbal, he agafat el
telèfon i he trucat a la capitania del Port de Barcelona ja que el meu tiet m’ha dit
que des d’allà molt provablement em podrien ajudar.
Efectivament, a les 17h ja estava allà, preparada per començar a pintar totes les
mostres. En Sebastián, un treballador de la Capitania del Port, m’ha deixat els
antifoulings i les eines necessàries per aplicar-los i m’ha donat les indicacions i
consells pertinents.
Quan he acabat les he deixat allà assecant-se per poder-les anar a buscar un cop
hagin passat 24h (temps que tarden en assecar-se del tot).
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 42
Immersió de l’escull- Dilluns 7 de Juliol del 2014
Finalment ha arribat el dia; avui he anat amb el meu pare i el meu tiet a posar
l’escull al mar. Per fer-ho, ens hem desplaçat fins al Masnou.
Abans de preparar la barca i el material que necessitàvem per fer la immersió,
hem buscat la platja adequada per fer-ho amb l’ajuda del meu tiet ja que coneixia
força la zona.
Un cop escollida la platja, ara sí, he preparat tot el material d’immersió i la barca.
El meu pare s’ha quedat a la sorra fent fotografies i el meu tiet i jo hem anat amb
barca a buscar el lloc d’immersió.
Aquest, havia de complir els següents requisits:
- Estar a prop d’una boia per tenir una referència aquàtica.
- Estar força lluny de la zona de banyistes perquè ningú hi pogués arribar
nedant fàcilment i manipular-lo.
- Que no hi hagués molta profunditat, per facilitar la immersió i poder fer-la
a pulmó.
- Que des del punt on es trobés l’escull es poguessin agafar referències
terrestres clares (una escultura, un edifici, un fanal..).
Així doncs, hem anat amb barca fins a una de les boies, hem lligat la barca perquè
no es mogués, i hem estat mirant que es complissin tots els requisits que havíem
establert. Un cop estudiada la zona, hem fet la immersió per tal de col·locar l’escull.
Per fer-ho, hem tret els taps de les garrafes per tal de que al enfonsar-les,
quedessin mig plenes d’aire i mig plenes d’aigua. Això ho hem aconseguit perquè
no hi havia gaire profunditat. A més profunditat, més aigua hi hagués entrat.
El fet de que no quedessin completament plenes d’aigua era per evitar que l’escull
toqués fons i existís la possibilitat d’ensorrar-se. Amb això hem aconseguit que
l’escull quedés a uns 0,5 metres de la profunditat màxima (5m).
Com que el totxo té un pes considerable (15kg), el fet de tocar el terra no era
imprescindible per evitar que les marees el moguessin de lloc.
Controls de l’escull - 10/7/14 – 17/7/14 – 4/8/14
Aquests tres dies han estat els dies que he anat a revisar l’estat de l’escull i he fet
modificacions en la estructura quan ha sigut necessari.
El dia 4 de juliol, per exemple, em vaig trobar que una de les garrafes es trobava
més plena d’aigua que d’aire i per tant, l’escull es trobava descompensat ja que
per aquest costat, estava més a prop del fons. Això ho vaig solucionar col·locant
un tub de busseig del mateix diàmetre que la part per on surt l’aigua de la garrafa,
i insuflant aire a l’interior.
Els tres dies del control vaig anar nadant des de la platja amb neoprè, aletes, tub
i ulleres de busseig, i una taula flotant per anar descansant.
Va haver-hi un tram del camí que em vaig trobar completament envoltada de
meduses, va ser tota una experiència.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 43
Recollida de l’escull – Dilluns 1 de Setembre del 2014
Avui, després de romandre durant gairebé dos mesos al mig del mar, he anat a
recollir l’escull.
Hem anat amb barca fins a la boia, hem buscat res referències, hem deslligat cada
“escaleta” i amb molta cura les hem pujat a la barca una per una.
El viatge de tornada ha estat força ràpid per poder posar les mostres en l’alcohol
del 70% el més aviat possible.
Visita a l’ICM – Dimarts 2 i dimecres 3 de Setembre del 2014
Durant aquests dos dies m’he dedicat a la fixació de cada una de les mostres per
tal de poder-les analitzar posteriorment.
Visita a l’ICM – Del 4 al 12 de Setembre
Durant aquests dies he estat a un laboratori de l’ICM analitzant i fotografiant cada
un dels microorganismes de les mostres i anotant els resultats obtinguts amb ajuda
de la Laura Peral, en Josep Maria Gili, i altres biòlegs del centre.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 44
8.3.Fitxes tècniques dels antifoulings
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 45
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 46
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 47
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 48
AGRAÏMENTS
Agraeixo la col·laboració d’en Sebastián (un treballador del Port de Barcelona), ja
que em va proporcionar els antifoulings, el material necessari per aplicar-los
correctament i em va cedir dos amarres per poder lligar els esculls de reserva a
una zona controlada de la capitania del Port de Barcelona.
Per altra banda, també estic molt agraïda amb la col·laboració i dedicació del
personal de l’ICM per el tracte i la confiança que m’han transmès durant aquests
mesos. M’agradaria destacar en especial a la Laura Peral i en Josep Maria Gili,
dos biòlegs de l’ICM que m’han ajudat i aconsellat des de l’inici de la recerca, així
com la Laura Recasens i en Carlos Dominguez que m’han servit de gran ajuda en
altres tasques del treball.
Per últim, i no per això menys important, estic molt agraïda per la col·laboració i el
suport incondicional de la meva família. En especial m’agradaria destacar el meu
tiet, Jordi Gálvez i el meu pare, Lluís Domínguez, ja que han estat una peça
fonamental en els resultats del treball.
Treball de recerca: L’ANTIFOULING. Efectes sobre esculls marins artificials. 49
Top Related