Museu Municipal d’Alcover
Treballem ambels fòssi ls
D O S S I E RDEL PROFESSOR
1
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
2
1. Presentació
2. Continguts generals de l ’exposició
3. Les eres i els per íodes geològics de la Terra
4. El per íode Tr iàsic
5. Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
6. Històr ia geològica del Tr iàsic de la zona d’Alcover-Mont-ral
7. Els fòssi ls i la fossi l i tzació
8. El jaciment fossi l í fer d’Alcover-Mont-ral
9. Les pedreres d’Alcover-Mont-ral : la pedra d’Alcover
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
3
1. Presentació
El Museu Municipal d’Alcover us proposa una visita molt singular: conèixer la història de la Terra i l’evolució
de la vida al planeta a partir de la seva col·lecció de paleontologia i, molt especialment, els fòssils del
Triàsic procedents dels jaciments d’Alcover-Mont-ral.
Per fer-vos aquesta visita ben agradable, us presentem un modern muntatge expositiu, en què els exemplars
fòssils són la clau a través de la qual s’articula la sala, mentre que les explicacions més formals, els textos
sobre plafons il·lustrats amb fotografies, mapes i dibuixos, complementen l’objecte per comunicar un
missatge i discurs concret: rere el fòssil hi ha un ésser viu. A partir d’aquest aspecte animat, hi ha al
darrere una explicació de com aquesta vida s’ha fossilitzat i una informació sobre la vida en el passat.
Els fòssils no són simples pedres, sinó que són el romanent petri d’un ésser viu
(una vida petrificada), el qual va viure en un hàbitat (el context mediambiental)
que a vegades ha evolucionat cap a altres espècies (evolució de la vida) o que
simplement s’ha extingit.
Les unitats didàctiques –dossier del professorat i quaderns de treball (fitxes) per als estudiants- que el Museu
Municipal d’Alcover us ofereix pretenen ser una eina de treball dins les necessitats educatives dels
currículums escolars.
S’han estructurat en tres blocs diferents segons els nivells educatius. No obstant això, el professor responsable
podrà adequar les activitats segons les necessitats del grup-classe.
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
4
2. Continguts generals de l’exposició
· La història de la Terra: tectònica, estratigrafia i relleu
· El temps de la Terra i les eres geològiques
· Què és un fòssil i com es forma?
Procés de fossilització
Falsos fòssils
· L’evolució de la vida al planeta Terra
Paleozoic
Mesozoic
Cenozoic
· Els Fossil-Lagerstätten, jaciments paleontològics excepcionals
· El jaciment paleontològic d’Alcover-Mont-ral
El Triàsic a la serralada de Prades
Paleoambient del Triàsic
Els fòssils del Triàsic d’Alcover-Mont-ral
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
5
3. Les eres i els períodes geològics de la Terra
Cadascuna de les eres en què ha estat dividida la història de la Terra inclou alguns dels diversos esdeveniments
de l’evolució de la vida, des de l’aparició de les primeres molècules fins a les primeres petjades dels
homínids. El naixement, expansió i extinció de moltes criatures, o la seva evolució cap a noves espècies:
invertebrats, plantes, amfibis, peixos, rèptils, ocells, mamífers.
Alhora, cada era pot presentar diferents divisions. El Triàsic, que és el període que treballem aquí, s’inclou dins
l’era del Mesozoic.
En el següent quadre podeu observar les quatre grans eres geològiques establertes, des de l’actualitat fins
a la més antiga: Cenozoic, Mesozoic, Paleozoic i Precambrià, i les seves respectives divisions, des de
l’origen del planeta Terra, datat en 3.750 milions d’anys d’antiguitat.
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
6
ERA PERÍODE Milions d’anys
Quaternari actualitat - 1,6 m.a.
Terciari PliocèMiocèOligocèEocèPaleocè
1,6 - 65 m. a.Terciàriao
Cenozoic
Cretaci 65 - 145 m.a.Secundària
oMesozoic
Juràssic 145 - 215 m.a.
Triàsic 215 - 250 m.a.
Permià 250 - 300 m.a.
Primàriao
Paleozoic
Carbonífer 300 - 360 m.a.
Devonià 360 - 408 m.a.
Silurià 408 - 438 m.a.
Ordovicià 438 - 510 m.a.
Cambrià 510 - 570 m.a.
Proterozoic 570 - 2.500 m.a.Arcaicao Proterozoic Arqueà 2.500 - 3.750 m.a.
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
7
4. El període triàsic
El Triàsic marca l’inici de l’ era mesozoica i dura uns trenta-cinc milions d’anys. L’únic gran continent, Pangea,
que fins aleshores emergia de les aigües, comença a esquerdar-se i a dividir-se en dues unitats: Lauràsia,
al nord, i Gondwana, cap al sud.
En general, el clima era fred i sec i els deserts ocupaven grans extensions. Així, les espècies vegetals adaptades
al fred i a condicions seques progressaren a costa dels corrents d’aigua, creixien abundants les falgueres
i les cues de cavall. Les cícades, vegetals semblants a les palmeres, iniciaren la seva expansió en aquest
període.
A mitjan Triàsic, els primers dinosaures compartiren la Terra amb tortugues, llangardaixos i petits mamífers
semblants a les musaranyes, i els grans rèptils alats volaven sobre els seus caps.
Mars superficials inundaven terres per acollir estranys rèptils submarins i misterioses criatures semblants als
dofins.
Els mol·luscs varen prosperar molt i van arribar a tenir una gran varietat de formes i mides.
Reproducció del Cosesaurus aviceps de ©2001 David Peters
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
8
5. Les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys
El Triàsic, entre 250 i 210 milions d’anys enrere, és un període especial dins la història de la Terra. L’actual
mar Mediterrània era formada per un oceà interior, anomenat Tetis, que banyava el que eren les costes
d’un únic continent, anomenat Pangea, i que mig ocupava el que avui coneixem com la península
Ibèrica. Actualment, els sediments triàsics els trobem al llarg de la serralada Costanera Catalana, i
molt especialment a les muntanyes de Prades, a la zona d’Alcover-Mont-ral. Es tracta de deposicions
sedimentàries en aquest mar interior d’aigües somes, on s’hi desenvolupà una gran diversitat d’animals
marins: exemplars prehistòrics de meduses, mol·luscs, insectes, crustacis i peixos, així com també els
primers exemplars de rèptils i que posteriorment fossilitzaren.
Reconstrucció mediambiental i fauna d’Alcover a l’època del Triàsic
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
9
6. Història geològica del Triàsic de la zona d’Alcover - Mont-ral
El període del Triàsic és el primer i més dilatat de l’era Mesozoica, abasta des de 250 milions d’anys fins als
214 milions d’anys enrere. A les muntanyes de Prades està molt ben representat el Triàsic inferior i el
Triàsic mitjà, i és més escàs el registre corresponent al Triàsic superior. Aquest període es caracteritza
per diferents episodis d’augments/descensos del nivell del mar, acompanyats de l’acumulació de grans
quantitats de sediments, ja siguin d’origen marí o continental.
Just abans del Triàsic
A finals del Paleozoic aquesta zona estava formada per una extensa plana, resultat de milions d’anys d’erosió
d’antigues serralades paleozoiques. Les roques predominants en aquesta regió són pissarres (llicorelles)
i roques sedimentàries amb un cert grau de metamorfisme. Enmig d’aquests materials hi ha grans
masses de roques granítiques o similars. Aquestes roques constitueixen la base de la serra de Prades i
alhora la base on aniran a dipositar-se tots els materials sedimentaris del Triàsic.
Triàsic inferior (Buntsandstein)
Durant el Triàsic inferior se sedimenten importants gruixos de roques detrítiques, com gresos i conglomerats,
en un ambient sedimentari fluvial relacionat amb ventalls al·luvials (cursos baixos o deltes de grans
rius). El gres vermellós característic d’aquests dipòsits s’anomena popularment saldó, i antigament
s’emprava en la construcció. A tall d’exemple, aquesta pedra vermella va servir per bastir l’església vella
d’Alcover.
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
10
Triàsic mitjà (Muschelkalk inferior M1)
En aquest període hi va haver un augment del nivell del mar, que va inundar tots els materials del Triàsic
inferior. En aquest ambient marí es van sedimentar principalment roques calcàries a causa de la
precipitació química de carbonats dissolts en l’aigua marina, com les que s’extreuen per a la fabricació
d’àrids o materials de construcció a les pedreres de la Romiguera.
Triàsic mitjà (Muschelkalk mitjà M2)
Un important retrocés o descens del nivell del mar va deixar petits mars interiors i llacunes, que van actuar com
a conques de sedimentació d’argiles amb masses intercalades de guixos, en un ambient sedimentari de
caràcter continental.
Triàsic mitjà (Muschelkalk superior M3)
Novament un augment del nivell de mar va cobrir tots aquests sediments i es van formar roques calcàries i
dolomies per precipitació química en un ambient marí. En la zona de Mont-ral i la Riba hi ha dipòsits
calcaris d’origen coral·lí (antics esculls coral·lins); enmig d’aquests masses s’hi dipositaren les roques
dolomítiques conegudes com a pedra d’Alcover, on hi ha un important jaciment fòssil, amb exemplars
que presenten un bon estat de conservació, una bona mostra dels quals es recullen en aquesta
exposició.
Triàsic superior
Finalment un retrocés del nivell marí va tornar a formar llacunes interiors en les quals varen sedimentar
margues, argiles i guixos. També podem trobar roques calcàries segurament sedimentades en la zona
de la plataforma marina litoral. Totes aquestes roques estan representades a les zones més baixes dels
Motllats i al voltant del turó on es troba Mont-ral.
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
11
7. Els fòssils i la fossilització
El fòssil no és més que el producte de la transformació física i química d’un ésser viu en una pedra. La
paleontologia és la ciència que estudia els fòssils com a elements per entendre la història de la vida de
la Terra.
Els fòssils són també molt necessaris per a poder fer reconstruccions mediambientals del passat (paleoecologia)
i per entendre la història geològica d’una regió concreta.
En un sentit més ampli, un fòssil és qualsevol resta que s’hagi originat a partir d’organismes que van viure en
el passat, o les traces que la seva activitat va deixar, com ara empremtes de petjades, les restes de les
seves activitats reproductores (ous, pol·len, llavors,...) i alimentàries (excrements).
Entenem per fossilització el procés gràcies al qual aquestes restes adquireixen les condicions necessàries per
evitar ser destruïdes.
Els éssers que ens arriben en forma de fòssil han sofert una transformació físico-química, total o parcial, de la
seva matèria orgànica per compostos minerals.
Perleidus giganteus
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
12
Aquesta transformació fa que es converteixin en éssers vius petrificats. En general, però, dels animals no
queda res més que els teixits de sosteniment, normalment les parts dures: closques, conquilles, ossos,
dents. Només en casos excepcionals es conserven les parts toves d’animals i plantes, com és el cas dels
fòssils d’Alcover-Mont-ral.
Segons el procés de transformació, hi ha tres tipus diferents de fossilització:
1) Mineralització: consisteix en la substitució, àtom a àtom, de la matèria originària de l’animal per un
mineral de tipus silici, calcita, dolomita, etc.
2) Recristal·lització: és la transformació del mineral original que formava part de certes estructures de
l’animal (com els ossos o les closques) en un altre mineral molt més estable, com ara el carbonat
càlcic.
3) Dissolució: en aquest cas l’ésser enterrat es dissol completament dins d’un sediment ja consolidat i
ferm, i no en deixa cap resta. Aleshores l’ésser viu desapareix, però en canvi deixa les empremtes de la
seva closca o cos en el sediment que l’acull, a mode de motlle.
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
13
8. Els jaciment fossilífer d’Alcover-Mont-ral
Les condicions de fossilització que es donaren a Alcover foren molt especials, fins i tot podríem dir úniques.
Per aquest motiu, els fòssils extrets de les pedreres d’Alcover-Mont-ral es caracteritzen no només per
haver preservat excepcionalment les parts òssies d’animals vertebrats (peixos i rèptils), sinó per haver
conservat també les seves parts toves, una característica única en paleontologia. Això fa que es registrin
un gran nombre d’animals invertebrats, com ara les meduses o els insectes.
La manca d’oxigen i un alt índex de salinitat d’aquest fons marí provocà que els animals que s’hi dipositaren,
un cop morts, no patissin descomposició. El seu enterrament resultava de cos íntegre, i és així com
s’inicià també la seva progressiva fossilització.
Posteriorment, per plegaments i pel moviment de les plaques tectòniques, aquest mar d’aigües somes, cobert
ja de sediments, s’aixecà i formà les muntanyes de Prades.
A aquests tipus de jaciments paloeontològics, d’excepcional estat de conservació, se’ls denomina Fossil-
Lagerstatten i el d’Alcover en forma part.
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
14
9. Les pedreres d’Alcover-Mont-ral: la pedra d’Alcover
Hi ha evidències de l’explotació i ús arquitectònic de pedra d’Alcover des de l’època romana, però no fou fins
al segle XX que s’estudien científicament els fòssils trobats.
Se suposa que l’explotació de les pedreres d’Alcover, jaciment paleontològic d’on prové la major part de
la col·lecció de fòssils del museu, va tenir una importància destacada en la colonització romana, i
principalment amb la construcció de la ciutat de Tàrraco. S’ha detectat pedra d’Alcover en làpides,
revestiments i pavimentació, tant a Tàrraco com al jaciment dels Munts (Altafulla).
Però no és fins als anys 50 del segle XX quan s’inicià de nou una explotació intensiva de les pedreres,
que de manera fortuïta posà al descobert els primers exemplars d’una fauna marina fossilitzada i
excepcionalment conservada.
Estat actual de les pedreres d’Alcover-Monr-ral
Dossier del professor Mater ial didàctic del Museu Municipal d’Alcover
Les muntanyes de Prades ara fa 240 mil ions d’anys
15
Aquesta singular troballa paleontològica aviat suscità l’interès de la comunitat científica, i s’inicià així la seva
recollida i estudi per part dels investigadors, fet que proporcionà noves espècies o gèneres, els quals
en molts casos han incorporat el nom del poble, de la comarca o del país: Alcoveria Brevis, Tarracolimus
rieki, Systolichthys catalaunicus.
És a recer de les troballes, la seva investigació i la custòdia d’aquestes restes paleontològiques, que el Seminari
de Barcelona i el Museu Municipal d’Alcover alberguen una de les col.leccions públiques més importants
de fòssils de fauna marina triàsica del món.
És per això que el Museu Municipal d’Alcover ha iniciat una tasca de revalorització i difusió d’aquest llegat
patrimonial tan important i valuós, a partir d’un nou muntatge museogràfic, didàctic i prou entenedor,
per convertir el museu en quelcom més que un simple contenidor de fòssils, tot oferint una visita
guiada de l’exposició, amb material didàctic i activitats pedagògiques complementàries que, de ben
segur, no deixaran indiferents els qui el visitin.