UNITAT 5UNITAT 5
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA
DIDÀCTICA “ONADES”
1
UNITAT 5
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”Seguint la línia de les metodologies actives,
proposem tres estratègies didàctiques per a
treballar els continguts de l’entrenament. En
aquesta sessió treballarem l’estratègia
didàctica “onades”. L’objectiu d’aquesta
sessió és conèixer els elements que
permeten construir jocs segons l’estratègia
didàctica “onades”
b- El nombre mínim de jugadors de camp –
sense comptar el porter – és de 3 per equip
(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip
format per 2 jugadors li falten elements
bàsics de les relacions entre companys que
es donen al futbol, que amb 3 jugadors ja
poden estan presents.
c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per
tal de buscar la igualtat, inferioritat o
Abans de donar les pautes específiques per
aquesta estratègia, farem un recordatori dels
elements que no varien en cap tipus de
tasca. Aquests són:
a- Les dimensions de l’espai han de ser les
reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En
cas de disposar de menys espai, utilitzarem el
més gran possible. Per exemple, si un equip
aleví juga a la competició futbol 7, l'espai
ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra
4, seria aproximadament (depèn del
contingut o l'activitat) la meitat del camp de
futbol 7.
tal de buscar la igualtat, inferioritat o
superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per
exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3
jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip
atacant té 2 jugadors més que el defensor.
Aquest fet ajudarà a l'aparició de
determinats continguts, com ara
recolzaments o passades.
d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el
nombre màxim de jugadors per equip ha
d’estar dins del nombre de jugadors que
permet la categoria. Per exemple, si en una
categoria determinada el màxim de jugadors
per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només2
UNITAT 5
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”podrà haver un comodí perquè aquest
completa un equip fins al seu màxim. En
canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden
haver 2 comodins.
Veiem ara quins són els elements propis de la
forma didàctica “onades”:
1-Ha d’haver 1 porteria a un extrem del
camp, i centrada, i a l’altre extrem no ha
Aquesta elecció de nombre de jugadors està
realitzada segons les capacitats de cada edat,
i seguint la línia de països com Holanda,
Alemanya, Suècia i Anglaterra, entre d'altres,
on existeixen les modalitats de competició de
futbol 3, 5, 7, 9 i 11.
4-El joc s’ha de desenvolupar de forma
discontínua, és a dir, el temps de l’activitat
depèn de l’equip que té la possessió de lacamp, i centrada, i a l’altre extrem no ha
d’haver porteria. És a dir, l’espai ha de ser
polaritzat (Castellano, 2005). L'atac i la
defensa han d'estar definits com en un partit.
2-Ha d’haver un porter a la porteria. Jugar
sense porter a la porteria fa que el joc sigui
molt diferent, i per tant, perdi especificitat
innecessàriament.
3-Hi ha un nombre màxim de jugadors, que
depèn de la categoria: per a pre-benjamí i
benjamí el màxim és porter més 4 contra 4;
per a aleví el màxim és porter més 6 contra
6; i per a infantil és porter més 8 contra 8.
depèn de l’equip que té la possessió de la
pilota (Castellano, 2005; Sans i Frattarola,
1996).
5-Diferenciem 2 tipus de duració en la
possessió:
- El mínim és una fase del joc, és a dir,
l’activitat s’acaba quan l’equip atacant perd la
pilota. La pèrdua de la pilota pot ser llençant
la pilota fora del camp, puntuant, o
recuperant la pilota l’equip defensor
(Castellano, 2005). Per exemple, ens trobem
en la situació que comença atacant un equip.
Si aquest marca gol, si la pilota surt del camp,
3
UNITAT 5
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”
o si l'equip defensor roba la pilota, s'acaba
una onada.
- El màxim és una unitat de competició, és a
dir, des que l’equip atacant té la possessió de
la pilota, fins que torna a recuperar-la
(després d’haver defensat). (Álvaro, Dorado,
González Badillo, González, Navarro, Molina,
Pórtolés y Sánchez, 1995). Per exemple, ens
trobem en la situació que comença un equip
innecessàriament.
- L’equip que comença defensant, si recupera
la pilota, ha d’arribar a un espai situat a l’altre
extrem de l’espai de joc. No es contempla la
possibilitat de marcar gol perquè si volem
respectar l'especificitat del joc, un equip que
recupera la pilota a prop de la porteria quetrobem en la situació que comença un equip
atacant. Si aquest marca gol, si la pilota surt
del camp, o si l'equip defensor roba la pilota,
segueix amb la possessió l'equip defensor. I si
aquest arriba a l'espai on puntua, si la pilota
surt del camp, o si l'altre equip roba la pilota,
s'acaba una onada.
6-Diferenciem dues formes de puntuar a les
onades:
- L’equip que comença atacant ha de fer gol a
porteria. No hi ha cap altre tipus de
puntuació per a aquest equip, per no perdre
especificitat
recupera la pilota a prop de la porteria que
defensa, no es troba la porteria a prop, sinó
que avança amb la pilota controlada.
Finalment us recordem que per tal de revisar
els passos per dissenyar aquest tipus de jocs i
orientar-los cap a l'entrenament d'un
determinat contingut, podeu seguir les
indicacions que apareixen al final dels apunts
corresponents a la unitat de “Disseny de
l'estratègia didàctica PARTITS”
4
UNITAT 5
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”
Referències
Álvaro, J., Dorado, A., González Badillo, J.J.,
González, J.L., Navarro, F., Molina, J.J.,
Pórtoles, J. Y Sánchez, F. (1995). Modelo de
análisis de los deportes colectivos basado en
el rendimiento en competición. INFOCOES.
en el entrenamiento. Master profesional en
alto rendimiento en deportes colectivos,
Mastercede, INEF Barcelona.
Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e órbitas
no treino dos jogos desportivos. Porto
(Portugal): FCDEF.
Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.
(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la
categorías de formación (vol. I). Pontevedra:
Mcsports.
Castellano, J. (2005). Contenidos de
entrenamiento para el fútbol: propuesta de
diseño. I Congreso virtual de investigación en
la actividad física y el deporte, Vitoria-
Gasteiz.
Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas
Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008).
Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,
Universitat de Vic (no publicat).
Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do
ensino/treino do futebol. Ludens.
Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y
sociedad. Léxico de praxologia
motriz.Barcelona: Paidotribo.
Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento
5
UNITAT 5
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”
en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:
Paidotribo.
Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización
táctica?. Pontevedra: Mcsports, p. 48-52.
Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación al
futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.
6