Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i...

60

Transcript of Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i...

Page 1: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més
Page 2: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

2

Salut. Després diners.

Davant el context social i econòmic que ens toca viure

avui, on dia rere dia “savis economistes i polítics des-

interessats” ens diuen i imposen maneres amb les

quals se suposa que hem de sortir de la crisi, hem

volgut prendre com a tema central per la nostra revis-

ta, la salut. La salut vista des de dos dels seus pilars:

l’exercici físic i la nutrició.

La OMS considera que les malalties cròni-

ques són responsables del 60% de totes

les morts al 2005. Els factors de risc més

importants per les malalties cròniques

inclouen: hipertensió, elevat nivell de co-

lesterol, ingesta inadequada de fruites i

verdures, sobrepès i obesitat i l’ús del ta-

bac. Cinc d’aquests factors estan relacio-

nats amb l’activitat física i el règim ali-

mentari. En total els grans factors de risc

són responsables d’aproximadament el 80% de les

malalties cardiovasculars i atacs fulminants.

L’activitat física té grans beneficis per a tots els grups

d’edat. Per a nens i joves l’activitat física consisteix en

jocs, activitats de lleure, educació física o exercicis

programats, que es poden donar a l’escola, a l’entorn

familiar o activitats comunitàries.

A aquest sector d’edat l’activitat física aporta millora

de les funcions respiratòries, de l’aparell cardiovascu-

lar, pèrdua de pes, millora de la coordinació i de l’e-

quilibri i millor socialització.

En persones adultes també és important ja que l’acti-

vitat física redueix el risc d’hipertensió, cardiopatia

coronària, accident cerebrovascular, diabetis, càncer

de mama i de colon, depressió i caigudes, millora la

salut òssia i funcional i és un determinant clau per la

despesa energètica i per tant, és fonamental per a

l’equilibri calòric i control de pes.

Tanmateix convindria no confondre activitat física

amb exercici físic. Mentre que l’exercici físic es pot

definir com un determinat grup de moviments prèvia-

ment programats, l’activitat física és un concepte més

ampli que inclou l’activitat a la vida diària. Un exem-

ple d’activitat física podria ser caminar en comptes de

prendre l’autobús, la qual cosa ens activaria el siste-

ma cardiorespiratori amb tots els beneficis que això

comporta. O bé, pujar escales en lloc d’utilitzar l’ as-

censor, la qual cosa reforçaria la nostra musculatura.

Donat que l’activitat física ocupa el tema central de la

revista no ens hem estat de res i hem volgut saber

com viuen la seva afició esportistes del més alt nivell.

D’aquesta manera els nostres alumnes

han entrevistat Jackson Quiñónez, Kili-

an Jornet, Eva Ledesma i Juanjo Garra.

Tampoc volíem deixar passar l’op-

ortunitat de donar uns consells sobre

dietètica i sobre un problema molt estès

que és la celiaquia.

En un altre aspecte, aquest és el darrer

curs que l’Escola del Treball imparteix

ESO i Batxillerat per passar a centrar-se

només en cicles formatius. Això suposa que molts

professors i professores de l’escola han de marxar a

altres centres. La vida continua i darrera queden les

vivències viscudes per cadascun dels integrants d’aq-

questa comunitat. Moments bons i de vegades no tan

bons, però sobretot el sentiment d’haver portat a ter-

me una tasca difícil, però gratificant, com és la de

formar persones, els nostres alumnes. Si bé, aquesta

tasca nostra ha estat potser més difícil que en altres

centres donades les circumstàncies que ens han en-

voltat, això també fa que els resultats obtinguts si-

guin més satisfactoris. Dins de cadascun de nosaltres

ens hem de sentir complaguts i orgullosos per la fei-

na feta i pels resultats que se’n deriven. Ara nous sen-

ders ens esperen. Sort!

I per suposat, gràcies a tots els que heu participat en

l’elaboració d’aquesta revista!

Josep M Calucho

Coordinador Revista

Page 3: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 3

EQ

UIP

Red

acci

ó:

Est

her

Gon

zále

z, M

ercè

Ciu

tat,

Car

me

Gai

rí, J

osep

M C

aluc

ho.

Cor

recc

ió:

Car

me

Gai

rí i

Est

her

Gon

zále

z

Por

tada

: C

arm

e G

airí

Maq

ueta

ció:

Jo

sep

M C

aluc

ho i

Car

me

Gai

rí. C

ol·l

abor

ació

: Jor

di T

repa

t

CO

L·LA

BO

RE

N:

Pro

fess

ors:

A

nna

Ard

iaca

, Tin

a B

añas

co, N

eus

Cau

fapé

, Mer

cede

s R

edon

do, C

amil

Bus

tam

ente

, Neu

s B

ravo

, Mar

ia R

os, N

úria

Mar

tínez

Alu

mne

s:

Isab

ella

Arr

aes,

Áng

ela

Góm

ez,

Naj

ib B

eddy

, B

erna

rdo

Rib

eiro

, A

yele

n O

belle

iro,

Tre

isy

Dilo

ne,

You

ceff

Bou

lhan

i, T

oufik

a B

elha

f, C

esar

Rod

rígu

ez,

Yue

Yan

g, M

oham

ed B

oula

youn

e, K

amal

Kau

r, M

igue

l Pér

ez,

Mau

ricio

Da

Silv

a, M

aria

mu

Kab

ba,

Elm

a N

e-zi

c, M

erie

me

Ouk

adir,

Jar

reh

Jaite

h, S

anti

Xuc

là, D

an O

niso

r, D

arie

n A

bast

o. A

lum

nes

d’E

so 4

B

ED

ITA

: Art

s G

ràfiq

ues

Bob

alà.

Pag

ès E

dito

rs.

Dip

òsit

Lega

l L-5

24-1

996

ISS

N 2

014-

5489

Aprèn més 8 L’altra cara de la Història de l’art Le Judo ou la voie de la souplesse Sortida a Àger Dia Mundial de l’Aigua Las heridas de la guerra en Bosnia 17 años después Setmana europea de prevenció de residus El senyor dels anells, una història i un paisatge

Breus 5

Moda 55 Los 7 pecados capilares Salut, ecologia, economía i treball.

Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem

El món des de l’escola 20 Germany-Lleida Exchange Setmana de les llengues estrangeres L’institut obté el reconeixement a l’excel�lència educativa Trip to Sofia

Affairs interns 25 Todos somos humanos Romeo & Juliet. Theatre in English Sant Jordi Projecte EJE La Escola del Treball vuelve a sus raíces Vivències a l’escola Servei de mediació i convivencia Escola del Treball David Vivanco: English through dancing

Batega el cor 37 Entrevista a Kilian Jornet Eva Ledesma: Nadar, pedalar i córrer De l’aula al camp base Jackson Quiñónez: sobrevolando la valla

Nutrició 50 I tu, què menges? La celiaquía Recipes of Open your Fridge. “Typical dishes”

Page 4: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

4

Resulta difícil resumir, en po-ques paraules, més de trenta- cinc anys de docència, especial-ment si en aquest temps la teva vida professional ha estat intensa i vocacional: records, vivències, sentiments ... No cal dir que la professió d’enseny-ant comporta, en moltes ocasi-ons, dificultats quotidianes, d’aula, a més de les provi-nents dels continuats canvis dels diferents Departaments d’Educació-Ensenyament. Ara bé, després de tant temps i a les portes de la jubilació les coses es comencen a veure de manera diferent. Les situacions tenses deixen pas a records entranyables especialment els referents a l’alumnat i al pro-fessorat amb qui has compartit els moments professionals més importants de la teva vida. Així voldria fer una menció especial a la commemoració del cin-quantè aniversari de L’Escola del Treball, l’any 1982, justa-ment dos anys més tard de la meva incorporació com a pro-fessora d’Humanística. Els mit-jans d’aleshores eren molt di-ferents als utilitzats vint-i-cinc anys més tard en el 75è aniver-sari la qual cosa feu que el tre-ball artístic d’alumnes i profes-sorat deixés una empremta difícil d’esborrar de la meva memòria.

Era l’any 1932 que s’encetava el llarg camí de la Formació Pro-fessional a Lleida amb la inau-guració de l’Escola del Treball … una llarga singladura que arribaria als nostres dies tot incorporant, temporalment, altres estudis doncs cal deixar clar que la nostra casa ha estat centre d’acollida temporal d’al-

tres ensenyaments (comerç, batxillerat anys quaranta, ma-gisteri, primària…) i fou d’aqu-esta manera que a comença-ments dels anys noranta incor-poràvem els estudis d’ESO i Batxillerat, noves modalitats sorgides de la, fins ara, darrera reforma educativa.

Així les coses i amb un bagatge al nostre haver com pocs arreu de Catalunya, podem parlar d’una tasca d’alt nivell, amb unes condicions que tot i es-sent adverses en moltes ocasi-ons… han donat els seus fruits . Un professorat decidit, prepa-rat i amb moltes ganes de fer les coses ben fetes vàrem inici-ar una nova etapa plena d’i-l�lusions i projectes a tots els nivells. Tot això compartint objectius amb els companys i companyes de Cicles Forma-tius. Els resultats han estat prou satisfactoris: més de dos mil alumnes d’ESO (2224) i més de cinc-cents alumnes (551) de Batxillerat han passat per les nostres aules(1). L’esf-orç es va veure augmentat quan a mesura que avançàvem en el temps vàrem acollir una alta matriculació d’alumnes nouvinguts, de procedències diverses, que varen contribuir a donar un aire nou a l’Escola del Treball: la multiculturalitat, una nova realitat i les eines per donar sortida a la situació van ser ràpidament incorporades: a u l a d ’ a c o l l i d a , p l a n s d’acollida, formació pel profes-sorat, materials adients, aules específiques… tot el necessari per contribuir en la for-mació de tot l’alumnat, independentment de la seva procedència. Els re-

sultats han estat plenament satisfactoris i una bona prova la tenim en la continuïtat dels estudis de l’alumnat tant a Ci-cles formatius com Batxillerat i posteriorment, la Universitat.

Em sento una persona privile-giada pel fet d’haver contribuït en aquesta tasca docent amb el meu esforç, amb les meves opi-nions, amb les meves conside-racions. No hi ha satisfacció més gran per un/a docent que haver format part d’un equip de persones que estima la seva professió i que va més enllà d’impartir coneixements teò-rics. La formació per a la vida, facilitar eines per superar difi-cultats, orientar l’alumnat a l’hora de prendre decisions les quals els adreci a l’objectiu més important d’aquesta vida: la felicitat.

I així acabo el meu escrit, a un mes de finalitzar el darrer curs de la meva vida professional a l’Escola del Treball d’on marxo amb els deures fets i a contra-cor, doncs les circumstàncies de la vida han decidit que cal adequar el mapa escolar a les noves necessitats i que un cen-tre com el nostre, en aquests moments, no hi cap a Lleida Ciutat. Desitjo molta sort a l’alumnat i professorat que marxa i als qui es queden que continuïn dignificant amb el seu esforç aquest edifici camí del seu centenari.

Mercè Ciutat

Professora de CCSS ESO-Batxillerat

Page 5: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 5

eShow 2012: El Mundo de los Ne-

gocios en Internet

El pasado 14 de m a r z o l o s alumnos de Gestión Co-mercial y Mar-keting asistie-ron a eShow 2012: El Mun-do de los Nego-cios en Inter-net

Barcelona inició el mayor circuito internacional de eventos internacionales sobre negocios en Internet. Una oportunidad única para conocer de primera mano los mejores proveedores de servicios y tecnología para el sector online.

¿Eres un emprendedor y estás pensando lanzar tu proyecto en Internet? ¿Tu tienda online ne-cesita seguir creciendo? ¿Eres un gran anun-ciante o una agencia de publicidad y marketing y quieres afianzar tu posición en la Red?, ¿Buscas que tu PYME tenga nuevas vías de ne-gocio en el mundo online?

Internet ofrece multitud de oportunidades, es cierto, pero... ¿cómo escojo a los mejores pro-veedores? ¿qué necesito para lanzar mi proyec-to?, ¿qué empresas me ofrecen las mejores so-luciones?, ¿cómo consigo mejorar los resulta-dos de mi compañía en la Red?, ¿cuáles son las últimas novedades del sector?, ¿dónde puedo encontrar en un mismo espacio de exposición a todas las compañías del sector online y negociar las mejores condiciones para mi negocio?....

Todas las preguntas tienen una sola respuesta: e-Show, el evento internacional de e-commerce, Marketing Online, Hosting & Cloud, y Social Media.

Planetamòbil

Durant la setmana del 5 al 9 de març, hem tingut ins-tal�lat a la Sala d’Actes del Centre, un Planetamòbil de La Caixa. Han passat a visitar-lo tots els alumnes d’ESO i Batxillerat, i ha servit per començar a preparar la sortida del Treball de Síntesi de 1r i 2n d’ESO al Camp d’a-ntatge d’Àger.

Premi de Recerca Jove a una alum-

na de l’Institut

El proppassat 10 de desembre, l’Oana Bercea va recollir de mans del Conse-ller d’Economia i Coneixement, An-dreu Mas-Colell i del Secretari d’-Universitats i Re-cerca, Antoni Caste-llà, un Premi de Re-cerca Jove 2011 (antics premis Cirit) pel seu treball de recerca,“Activitat biocida de metabò-lits secundaris d’origen vegetal sobre bacteris i fongs “.

Celebració de la Castanyada

Les nostres castanye-res, la Sra Paquita i la Sra Rosa, el passat divendres dia 28 d’o-octubre van coure les castanyes per a tots nosaltres. Durant aquest dia també es van entregar els premis del concurs de cartells de la Castanyada 2011.

Page 6: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

6

Energia 3D

El passat di-vendres 9 de desembre els alumnes de quart d’ESO van fer una sortida als cinemes d’-Alpicat per

assistir a la projecció de la pel�lícula, en tres dimensions, Energia 3D, amb l’objectiu de re-bre informació sobre les energies renovables i observar actituds de consum energètic respon-sable. L’anècdota va estar en què, en acabar la projecció, els alumnes van poder parlar amb la protagonista.

10 de Desembre, dia Internacional

dels Drets Humans

L’alumnat de Ciutadania de Tercer Curs d’ESO jun-tament amb el Servei de Mediació de l’Institut han organitzat una activitat de divulgació dels Drets Hu-mans el dia de la seva commemoració, el 10 de Desembre. L’activitat ha estat desenvolupar els 30 articles dels Drets Humans i distribuir-los pels diferents espais del centre, acompanyats d’imatges al�lusives i de la reproducció de tots els articles.

Premi fotografia

En Dan Onisor ha estat guardonat amb un segon premi del IV Concurs de Fotografia Científica de la UdL. L’obra seleccio-n a d a e s t i t u l a “Refrigerador”. El Dan va rebre el premi el pas-sat divendres 25 de no-vembre de mans del Vi-

cerector de Recerca de la UdL, Jaume Puy.

Museu de les matemàtiques

El 18 de novem-bre els alumnes de segon d’ESO i de primer de Batxillerat van fer una sortida a la Exposició itinerant del Museu de Matemàtiques de Catalunya. El lema d’aquesta exposició era “Prohibit no tocar” i, d’aquesta manera, els alumnes van trobar jocs i reptes.

Parlem de drogues

El alumnes de tercer i quart d’ESO van anar a v i s i tar l ’ e xpos ic ió “Parlem de Drogues” al Caixafòrum de Lleida. A més, els alumnes de ter-cer van poder veure la representació de l’obra de teatre “Max i Maxi” per part dels alumnes de l’Aula de Teatre de Llei-da.

Festival de Nadal 2011

Com cada any, el pas-sat dia 22 de desem-bre, diversos alumnes d’ESO del nostre Ins-titut van realitzar, a la sala d’actes, aquest esperat festival. Els alumnes ens van oferir el millor de cadascun d'ells: música, dansa... Els alumnes es van ocupar també de la decora-ció de la sala d'actes.

Page 7: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 7

INS Escola del Treball participa al

Proyecto I + Madera

CONFEMADERA, ( C o n f e d e r a c i ó n Española de em-presarios de la ma-dera), ha promo-gut un projecte d'innovació aplica-da a productes i processos i de transferència de coneixement a la formació professional de la família professional de fusta i moble anomenat I+Madera. El projecte en què es desenvolupa-ran productes innovadors destinats al canal Contract sota paràmetres d'accessibilitat uni-versal. El projecte està finançat pel ministeri d'Educació i el Fons Social Europeu.

A aquesta iniciativa, s'hi ha adherit el Departa-ment de Fusta i Moble de l’INS Escola del Tre-ball juntament amb 15 centres educatius més de 8 comunitats autònomes, un total de 40 professors i 400 alumnes, diverses empreses i proveïdors del sector i 4 centres tecnològics.

El mercat del Contract és un canal comercial especialitzat en el disseny, fabricació, submi-nistrament i instal�lació de projectes globals per moblar i equipar espais públics, ja siguin educatius, assistencials, hotelers o d'oficina. Així, s’han creat 4 grups de treball especialit-zats en cadascuna de les següents tipologies de productes: estructures i fusteria, mobiliari per equipament d'espais privats, equipament d'es-pais comuns i equipament exterior. En aquest darrer grup és on està integrat el nostre Insti-tut. Els alumnes, amb el suport del professorat i sota la supervisió d’una direcció tècnica, dis-senyaran una nova línia de productes, tenint en compte la seva conceptualització i enginyerit-zació en la creació dels prototips. Els productes dissenyats quedaran integrats en el catàleg co-mercial de les empreses i proveïdors partici-pants en el projecte I+Madera.

Sortida Àger al Treball de Síntesi

d’ESO1 i 2

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO van iniciar el Treball de Síntesi el 12 de març al C a m p d ’ Aprenentatge del Centre d’Observació de l’ Univers del Montsec , a Àger.

La sortida de dos dies va incloure l’estada a la Casa de Colònies Mas Portal.

Al COU van realitzar-se tres tallers, on l’alumnat a través de les activitats va poder conèixer àmpliament aspectes del sol, del sistema solar i de les constel�lacions. També, al vespre, vam contemplar el cel d’hivern i fer una observació telescòpica de Júpiter i els seus satèl�lits.

L’endemà l’alumnat va fer una excursió a peu des de la Casa de Colònies fins a Àger, uns 5 km. Allí van fer un recorregut pel casc antic del poble per veure l’Església de St. Vicenç, la Col�legiata de Sant Pere i el Castell, el Portal del Pedró... i altres racons emblemàtics d’aquesta població.

Page 8: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

8

Divendres dia 16 de març, l’alumna Ying, de segon curs de Batxillerat, presentava a la UdL el seu treball de recerca a un auditori de joves estu-diants, noies i nois, de primer curs de batxillerat que pre-nien nota d’allò que el proper curs caldrà que desenvolupin.

El treball portava per títol: L’ aportació de les dones a la

Història de l’Art. Com molt bé exposava en la seva intro-ducció : “… abans de decidir

quin treball faria, estava de-

sorientada i vaig escollir

aquest sense saber massa bé

si m’agradaria…”. Un cop es va endinsar en la tasca de la recerca comprovà que el te-

ma era de gran interès i s’hi va identificar plenament. Anava de sorpresa en sorpre-sa, cada dia descobria que allò tenia més importància de la que es pensava i els inter-rogants van començar a sor-gir, com és possible que al llarg de la història s’hagin silenciat tantes aportacions, tanta feina ben feta, tanta imaginació, esforç, sentiment, expressió, color… en definiti-va, el treball d’una part im-portant del cinquanta per cent de la població: les dones!

Una de les informacions que més van contribuir a la seva consternació fou el contin-gut dels llibres de text de se-

gon curs de Batxillerat on hi ha un seguit d’obres d’art obligatòries per a les proves d’Accés a la Universitat, cent trenta-vuit en total de les quals només tres corresponen a dones: Gentilesqui, Bour-geois i Frida Kalho incorpora-des al currículum fa aproxi-madament sis anys i després de molt insistir. D’altra banda la reconeguda revista “Descubrir el Arte” en el seu número cent recollia les cent obres d’art més importants de la Història… no n’havia cap realitzada per una dona!

Quan la Ying cercava infor-mació per Internet, a més de la que personalment li vaig

L’altra cara de la Història de l’Art

Tamara de Limpika Els Refugiats Gentileschi Autorretrat Pang Yuliang Autorretrat

Louise Bourgeois Maman

Page 9: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 9

facilitar, va poder comprovar que semblava que la cosa anava millorant, que d’un temps cap aquí les aportaci-ons fetes per les dones estan sent tingudes en compte i ai-xò queda demostrat tant a les publicacions: llibres, dossiers, recerques, tesis doctorals, treballs… com a les exposi-cions: retrospectives (Morissot), Maria Blanchard, Bourgeois, entre altres.

Tot i amb això considerà que calia fer justícia, treballar per posar les dones artistes al lloc que els correspon, treure-les del silenci, de la invisibilitat… dignificar totes aquelles que després d’un gran esforç i de la superació de molts entre-bancs no havien estat reco-negudes.

La Ying estava indignada i no entenia quina era l’explicació, la raó exacta i precisa de tanta discriminació. Passaven els dies i les nostres converses orientatives van possibilitar l’aprofundiment del tema. Així després d’un repàs a la història de la humanitat, a les lluites dels sectors opri-mits de la societat per millo-rar la seva situació (drets sin-dicals, polítics…) comprovà que moltes de les millores de les dones anaven gairebé sempre acompanyades de lluites pròpies (sufragistes… , entre altres).

Acabat el treball, defensat degudament per a ser qualifi-cat i escollit per a ser presen-tat a la Universitat… sembla-va que la cosa ja havia arribat a la seva fi i, com diu a les

conclusions, sembla que

anem progressant i millo-

rant, que caldrà continuar

batallant, però hi ha bones

perspectives” … quan el diu-menge dia 18 de març un dia-ri de Lleida oferia la possibili-tat d’adquirir un exemplar d’Història de l’art realitzat per dos prestigiosos profes-sors de Lleida, als quals tinc molt respecte per la seva tas-ca docent al llarg de molts anys i una sèrie de col�laboradores alguna de les quals havia estat companya de claustre i a la qual també li reconec una llarga tasca pro-fessional. La meva alumna Ying, entusiasmada pel tema va estar molt satisfeta quan la seva mare li portà el diumen-ge, de bon matí, el diari i el corresponent llibre doncs sa-bia l’interès de la seva filla pel tema.

La satisfacció durà poc, com-provà que el llibre s’havia oblidat de totes aquelles do-nes artistes que ella havia descobert en la seva recerca, fins i tot de la mateixa Pan Yuliang. Així l’endemà a clas-se totes dues vam estar repas-sant el que havíem fet, l’esf-orç de posar damunt la taula una realitat llargament ama-gada i que encara avui és obli-dada en textos molt interes-sants de caire divulgatiu que tenen una funció molt impor-tant d’introduir la població en el fascinant món de l’art.

Bé, sense ànims de fer un re-compte de les artistes més rellevants d’arreu del món sí que en citaré algunes com la

Gentilesqui, Morissot, Cas-sat, Claudel, Kalho, Bour-geois, Chicago, Yoko Ono, Delaunay… catalanes com Lluïsa Vidal, Montserrat Gu-diol, Remedios Varó… De Lleida en podríem fer un llis-tat força interessant però do-nat que el motiu d’aquest es-crit és un altre només citaré una de les dones que per edat i per la transcendència de la seva obra mereix un especial reconeixement: Antonieta Aguiló, escultora amb aporta-cions significatives a l’art ur-bà de la nostra ciutat. La llista podria ser molt llarga. En po-dem parlar un altre moment.

No vull acabar sense afegir l’escrit final del treball de la meva alumna:

PD: recomano el CD “L’altra cara de la Història de l’art” , editat per l’IME de l’-Ajuntament de Lleida, l’any 2004.

“ M’agradaria que el meu

treball fos considerat una

aportació, un gra de sorra,

a una causa justa: el reco-

neixement de totes aquelles

dones que amb el seu esforç,

la seva lluita i el seu pati-

ment han contribuït a la his-

tòria de l’Art.

Deixo les portes obertes a

totes i a tots vosaltres per

continuar treballant en

aquest àmbit”

Mercè Ciutat,

P r o f e s s o r a

d’història de

l’art

Page 10: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

10

C’est le hasard qui m’a fait connaître le Judo à l’âge de trente ans. Je cherchais en ce moment-là un sport pour ma fille de quatre ans. Le sport que je voulais pour elle devait renforcer tout son corps et en même temps lui donner de l’élasticité, ce qui m’a conduit à la découverte du Ju-do, mot japonais qui signifie « la voie de la souplesse ». Ce sport m’a tellement frappé que j’ai commencé moi-même à le

pratiquer quelques semaines après ma fille. Le professeur du club de judo auquel je me suis adressé m’a fait connaî-tre l’histoire de ce sport et de son créateur, le maître japo-nais Jigoro Kano.

Avec le temps, j’ai appris que le judo est un art martial, un sport de combat et un princi-pe de vivre d'origine japonai-se (budo), fondé par Jigoro Kano en 1882. Il se compose pour l'essentiel de techniques

de projection, de contrôle au sol, d'étranglements et de clefs. Le lieu où l'on pratique le judo s'appelle le dojo (littéralement lieu d'étude de la voie). Les pratiquants (les judokas) portent une tenue en coton renforcée appelée judogi, souvent appelée à tort ki-mono, qui est le nom géné-rique de la tenue tradition-nelle japonaise. Le judogi est généralement blanc, mais pour faciliter la dis-tinction entre les combat-tants dans les compéti-tions, un judoka peut avoir un judogi bleu à tous les niveaux de compétitions (si le judoka n'a pas de ju-dogi bleu, la distinction se fera à l'aide de ceinture rouge ou blanche). Pour les compétitions à partir du niveau national, l'un des

deux judokas doit revêtir un judogi bleu. Le judo se prati-que pieds nus et torse nu (sauf pour les filles) sous le judogi sur un tatami, le sol sur lequel se pratiquent les arts martiaux japonais. Le but du sport est de faire tomber l’adversaire sur son dos ou ses épaules. On gagne si les deux épaules touchent claire-ment le terrain de combat ou si on met en contact le dos de l’adversaire contre le sol du

Sabíes què? El profe de francès era judoca

LE JUDO ou LA VOIE DE LA SOUPLESSE

Page 11: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 11

tatami pendant vingt se-condes.

Les grades attribués à un pra-tiquant permettent d'évaluer son niveau technique. Ainsi, Les ceintures de couleurs ont été inventées en Angleterre au milieu des années 1920. On trouve dans l'ordre les ceintures blanche, jaune, orange, verte, bleue, violette (seulement si le judoka est trop jeune pour porter la ceinture marron), marron, la fameuse ceinture noire ainsi que deux ceintures supérieu-res (une rouge et blanche du 6e au 8e dan, une rouge pour 9e et 10e dan). Symbolique-ment, fut donnée à Jigoro Kano après sa mort, une cein-ture particulière, la blanche large (couleur des débutants), pour signifier que l'on n'a ja-mais tout appris (pour 12e dan, sachant qu'il n'y a pas de 11 e dan).

Le judo masculin a été intro-duit comme sport de démons-tration lors des Jeux olympi-

ques de Tokyo en 1964, puis il est devenu officiellement dis-cipline olympique en 1972 à Munich. Le judo féminin a fait son entrée dans le pro-gramme olympique aux Jeux de Séoul en 1988 comme sport de démonstration avant d'être définitivement accepté à partir des Jeux de Barcelo-ne en 1992.

Je vous conseille de pratiquer ce sport qui vous apprendra le respect des autres et vous donnera une excellente forme physique.

Camil Bustamente

Professor de llen-

gua francesa

Sortida al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger dels alumnes de Batxillerat

Els alumnes de batxillerat van anar a visitar el Centre d’Obs-d’Observació de l’Univers. Va ser una visita força interessant en què vam poder observar constel�lacions, nebuloses i el Sol mitjançant el solarscope. I fins i tot ens vam poder apro-par a Júpiter gràcies a un telescopi present en les ins-tal�lacions del parc.

És un parc astronòmic excepcional ja que disposa del plane-tari digital anomenat “Ull del Montsec”.

Page 12: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

12

És un dia recomanat per l’ONU i al centre l’hem celebrat per conscienciar la gent de la importàn-cia que és un bé escàs.

Aquest any el tema escollit per l’ONU és L’aigua i la seguretat alimentària.

Les estadístiques indiquen que totes les persones beuen de 2 a 4 litres d’aigua diaris, en canvi, la major part de l’aigua que 'bevem' està incorpora-da als aliments que consumim: produir 1 kilo de carn de vacú, per exemple, consumeix 15 000 litres d’aigua, i 1 kilo de blat 'beu‘ 1 500 litres.

El Dia Mundial de l’Aigua se celebra cada any el 22 de març com una forma de cridar l’atenció- sobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d’aigua dol-ça. Aquest dia se celebra des de l’any 1993. Es va proposar el 1992 a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupa-ment (CNUMAD) a Rio de Janeiro.

Els alumnes de l’agenda 21 del segon quadrimes-tre van fer un pòster de l’aigua i un PowerPoint a l’entrada. Us recomanem uns quants consells so-bre l’ús de l’aigua per millorar la sostenibilitat del planeta:

◊ Si els plats i olles tenen molt greix, neteja’ls primer amb paper o tovallons d’un sol ús, el greix tapa les canonades.

◊ No llencis mai escombraries a les canonades, rius, llacs i llacunes.

◊ No utilitzis aigua potable per regar conreus.

◊ Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, així gastarem cinc vegades menys quantitat d’-aigua.

◊ Tancar l’aixeta de la dutxa mentre ens ensabo-nem.

◊ Tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem: s’estalvien 14 litres.

◊ Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l’aixeta tancada.

◊ Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s’estalvien 10 litres per des-càrrega.

◊ Revisar les aixetes que degoten i les cisternes que no tanquen bé.

◊ No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s’estalvien 30 litres d’aigua cada vegada.

◊ Utilitzar electrodomèstics eficients en el con-sum d’aigua (cal consultar l’etiqueta dels ren-taplats o de les rentadores).

◊ Incorporar sistemes d’estalvi d’aigua a les aixe-tes i a les dutxes de les cases, com per exemple els airejadors. Aquests sistemes introdueixen aire en el flux d’aigua, redueixen la quantitat d’aigua utilitzada i permeten realitzar la funció desitjada (rentar, esbandir, etc. )

Què podem fer per estalviar aigua?

◊ Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa.

◊ No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora.

◊ No rentar el cotxe amb una mànega d'aigua, és millor utilitzar una galleda amb aigua.

◊ Exigir una bona gestió de l'aigua a les autori-tats de la nostra població o comunitat.

◊ Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.

Dia Mundial de l’Aigua

2012

Anna Ardiaca

Professora de ciències naturals

Page 13: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 13

Se conoce como Guerra de Bosnia al con-

flicto internacional que se desarrolló en la ac-

tual Bosnia y Herzegovina del 6 de abril de

1992 al 14 de diciembre de 1995. Fue causada

por una compleja combinación de factores polí-

ticos y religiosos: exaltación nacionalista, crisis

políticas, sociales y de seguridad que siguieron

al final de la Guerra fría y la caída del comunis-

mo en la antigua Yugoslavia.

ENTREVISTA: ASIM NEZIC

¿Cuántos años tenías cuando empezó la guerra en Bosnia?

La guerra comenzó en 1992 y terminó en 1995. Recuerdo que tenía 17 años y estaba en cuarto de la ESO.

Estos tres años afectaron mucho tu vida actual, ¿no?

La verdad es que sí. Todo pasó en un per-íodo muy importante de mi vida. Era una época en la que decidías el futuro. Me gus-taba mucho estudiar y mi sueño era termi-nar mi carrera como electromecánico, que por desgracia nunca se cumplió.

¿Qué función realizabas como solda-do en esa guerra?

Yo era un radio operador. Mi trabajo con-sistía en realizar la comunicación entre el personal de Comando y las unidades sobre el terreno.

¿Según tu opinión, crees que eran necesarios todos esos años de lucha y sufrimiento? ¿Crees que valen la pena a día de hoy?

Claro que no. Lo que ha pasado no se podrá curar jamás. Las heridas y secuelas

siempre quedan. Despertamos y dormimos con ellas; vivimos con ellas. Era una barbaridad lo que pasó, pero para mí la guerra todavía no ha acabado.

¿Todavía no ha acabado?

No, porque los criminales de guerra siguen li-bres. Por culpa de ellos mucha gente no puede volver a sus ciudades por donde ellos se pasean libremente. Es muy difícil regresar a tu pueblo y ver al que te hizo mucho daño y que por su culpa perdiste a tu familia.

¿Qué piensas a día de hoy sobre este te-ma? ¿Qué es lo primero que te viene a la cabeza?

Sólo quiero que no haya más odio entre las par-tes, que algún día podamos vivir todos juntos en un país sin ningún problema.

Page 14: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

14

Elma Nezic

ESO 3

La reconstrucción

del puente de Mos-

tar, destruido du-

rante la guerra de

los Bosnia, simboli-

za la reconciliación

entre las comunida-

des bosnia y serbia.

Puente de Mostar

Page 15: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 15

SETMANA EUROPEA

DE PREVENCIÓ DE

RESIDUS

Per tal de preparar la Setmana de Prevenció de Residus els alumnes de 3r d’ESO van fer una visita a l’Abocador de Montoliu i a l’Abocador clausurat de Serrallarga el passat 8 de novem-bre.

En ella van veure la necessitat de reduir, reciclar i reutilitzar els nostres residus i així els nostres abocadors ens podran durant molt més temps.

A l’abocador de Montoliu vam visitar també la planta de compostatge on vam veure la produc-ció de compost a partir de la matèria orgànica i així treure’n profit dels nostres residus.

Si separem els nostres residus, ja no aniran a omplir els nostres abocadors.

A l’abocador clausurat de Serrallarga hi havia en exposició una mostra de com es fa un abocador i també una imatge d’una columna que demostra totes les escombraries que una persona fa en un any i on es veu que gran part dels nostres resi-dus poden reciclar-se: l’orgànica per fer compost i el plàstic al contenidor de reciclatge.

El 23 de novembre vam aprofitar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (19 al 27 de novembre) per repartir el boc’n roll cedit per l’Agenda 21 Escolar de Lleida de l’Ajuntament a tot l’alumnat d’ESO. També, els alumnes de l’Ag-enda 21 del crèdit variable de 3r van presentar amb un PowerPoint la setmana de reducció de residus a primer i segon d’ESO i a més a més van fer un joc de reciclatge que el curs passat es va fer pel dia del medi ambient a Raïmat. En una de les aules vam poder gaudir de la visita del re-gidor de Medi Ambient i Horta, Josep Barberà. Després, el regidor va saludar els alumnes i va respondre vàries qüestions que aquests li van formular sobre la gestió dels residus a la ciutat. Finalment, va repartir als alumnes del grup es-mentat el boc’n roll, per tal de reduir els embol-calls d’un sol ús i especialment el paper d’alu-

mini.

Durant la setmana va haver una exposició cedida per l’Agència Catalana de Residus on hi havien diferents plafons que tenien per títols:

• Sensibilitzar sobre l’excés de residus

• Produir millor

• Consumir millor

• Allargar la vida dels producte

• Llençar menys residus

D’aquesta manera volíem transmetre que entre tots podem arribar a allargar la vida dels nostres abocadors.

Anna Ardiaca

Professora de ciències

naturals

Page 16: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

16

Page 17: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 17

Les pel�lícules que componen la trilogia d’El senyor dels anells van estar rodades íntegrament a Nova Zelanda, exactament a les nostres antípodes. El rodatge va durar catorze mesos de treball intensís-sim on els actors i actrius van tre-ballar jornades de més de 10 ho-res, de dia i de nit.

Un dels llocs escollits va estar el Parc Nacional del Tongariro, a l’illa Nord, més exactament al vol-cà Ruapehu i Ngauruhore, lloc on llençaran els anells al final de la trilogia. Aquesta escena, entre altres, ha donat lloc a un interès especial per molts i moltes roda-móns de contemplar d’aprop aquests paisatges així ens trobem que ha estat editada tota una lite-ratura complementària de l’obra d’En Tolkien que dóna instrucci-ons suficients per tal d’anar resse-guint els indrets per on Peter Jac-kson, director del film, estableix que ha de desenvolupar-se el guió.

Un seguit de noies i nois, joves i no tan joves, es troben dalt del cim del Ngauruhore després de superar 1600 metres de desnivell acumulat, per repetir la cerimònia

Milford Trek

Foto M.Ciutat 2011

Page 18: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

18

Mont Cook

Page 19: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 19

de llançament dels anells (bàsicament, simulacre o si més no, algun objecte semblant).

La revista Pi i Margall 51 ha volgut recollir unes quantes imatges d’aquests indrets per poder com-provar els motius pels quals va estar aquest i no un altre el lloc per tant important esdeveniment cinematogràfic. Paisatges d’una bellesa colpidora, formacions naturals úniques, terreny volcànic en actiu que ha donat lloc a imatges extraordinàries... Certament, Jackson no s’equivocà a l’hora de fer l’elecció.

Foto M.Ciutat

Hivern 20011

Mercè Ciutat.

Professora de ciències socials

Volcà Tongariro M. Ciutat 2011

Volcà Ngauruhore M. Ciutat 2011

Page 20: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

20

Following a lasting tradition, this year, once again, we received in October our German part-ners from Agnes-Von-Hohenstaufen Schule in Schwäbisch Gmund (Alemanya) and we visited them in March. An experience of great value for students and teachers, as well.

On one hand German students learnt a lot of Spanish and a bit of Catalan and on the other, Catalan students practised English and started using some German expressions and basic vo-cabulary.

German partners visited some of the most im-portant places in Catalonia and Aragon, such as Montserrat, Santas Creus, Barcelona and Zara-gossa.

Our expedition enjoyed being in Munich, espe-cially in Dahao Concentration Camp, where eve-rybody experienced with respect the horror of Holocaust. Besides, our student had the honour of being for some hours the visitors of the Euro-pean Parliament.

This exchange can be considered enjoyable, en-riching and most of all, an important cohesive link between German and Catalan culture.

German and Catalan Students on the last

day of the meeting (October 11th)

Tina Bañasco

Professora d’anglès

Page 21: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 21

The Department of Foreign Languages held during the week of April 23 some amusing activi-ties to promote the use of foreign languages outside the classroom .

The week began on Saint George’s Day with the modernised version of Shakespeare’s classic tale of love Romeo and Juliet adapted by Mango Theatre Company. The same Monday afternoon it was a pleasure to attend the lecture , “Mais, ils sont fous ces Français?”, by Mrs Cristina Tor-rent focused on the clissés and stereotypes the world see the French. On Thursday 26, we were visited by Mrs Mercè Pedrol who introduced some teachers and students into the world of the German language with a workshop entitled:”My first German lesson”. In the evening, we enjoyed a French karaoke led by the EOI teacher, Mrs Miracle Freixes. Finally, on Friday afternoon, we spent a wonderful time with the activity “ Sing Along”, live music and karaoke in English.

Apart from all these events opened to the gen-eral public, the students of ESO prepared a scrapbook throughout the week. There, they re-flected about their favourite words in Spanish, Catalan, English and in their own language.

Tina Bañasco

Professora d’anglès

Le Département des langues étrangères a organi-sé d' amusantes activités pendant la semaine du 23 d’Avril pour promouvoir l’utilisation des langues étrangères en dehors de la salle de classe.

La semaine a débuté le jour de Saint-Georges avec la représentation de Roméo et Juliette adap-té par la Compagnie Théâtre Mango. L’après-midi ,il y a eu la conférence, ”Mais, ils sont fous ces Français?”, par Mme Cristina Torrent sur les clichés et les stéréotypes autour des Français. Le jeudi 26, Mme Mercè Pedrol a présenté un atelier intitulé : « Ma première leçon allemande ». Dans la soirée, nous avons apprécié un karaoké fran-çais dirigé par la professeur Mme Freixes Mira-cle . Enfin, le vendredi , nous avons passé un mo-ment merveilleux avec l’activité « Sing Along », musique et chansons en anglais.

En dehors de tous ces événements ouverts au grand public, les étudiants de l’ESO ont préparé un album tout au long de la semaine. Là, ils ont réfléchi sur leurs mots préférés en espagnol, cata-lan, anglais et leur propre langue.

Page 22: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

22

El passat 26 d’abril l’Institut Escola del Treball va rebre la certificació e2-cat que l’acredita com a centre d’-excel�lència segons el model europeu EFQM. L’institut va obtenir 305 punts i va esdevenir el 12è centre amb aquesta acreditació a Catalunya.

El model e2cat, basat en el model EFQM és un model d’avaluació que serveix per realitzar una diagnosis del centre avaluant tots els processos que hi intervenen. Permet així identificar els punts dèbils i forts de la organitza-ció, les àrees de millora i les bones pràctiques, per la qual cosa esdevé una eina excel�lent per la concreció de plans estratègics, tant a curt com a llarg termini.

Per tal de poder implantar el model amb èxit cal que la organització tingui certa maduresa en gestió de sistemes de qualitat, com és el cas de l’Institut Escola del Treball que ja disposa de la certificació ISO 9001 des l’any 2007, moment en què es va veu-re clar que calia dotar l’organització d’eines d’a-ssegurament de la Qualitat. Les directrius europees, des de la Declaració de Copenhaguen, així com en els comunicats de Masstrich, Hèlsinki, Burdeus i Bruges havien apostat per promoure l’a-ssegurament de la qualitat en la formació professio-nal i ho havien considerat una de les prioritats dels Estats membres. En concret, una de les accions més importants ha estat la relacionada amb la transpa-rència i reconeixement de qualificacions dins del marc ECVET amb la finalitat de garantir la mobili-tat i ocupabilitat dels ciutadans europeus, i la vali-dació dels seus aprenentatges. El treball endegat en els projectes i plans pilots a nivell europeu en els darrers anys han permès, a més a més, elaborar i avaluar diversos protocols d’actuació i d’inst-ruments i eines comunes que haurien de permetre garantir l’èxit de les mobilitats i de tot allò que li és associat. De tota manera, sembla del tot evident que per tal que tot això sigui possible, cal garantir

en primer lloc una confiança mútua entre els cen-tres educatius d’arreu d’Europa i sembla evident també que, aquesta confiança mútua només es pot garantir si els centres disposen de sistemes d’a-ssegurament de la qualitat reconeguts.

Un cop consolidat el Sistema de Gestió, semblava evident que calia donar un pas enllà i apostar pel reconeixement de l’excel�lència. El model e2cat ba-sat en el model europeu EFQM semblava la millor aposta essent aquest darrer un model de qualitat total i el que s’utilitza més en les organitzacions per arribar a conèixer quin és el seu estat respecte a l’ideal d’excel�lència.

L’avaluació e2cat es duu a terme mitjançant la pre-sentació d’una memòria i una posterior sessió de contrastació que realitza una entitat avaluadora. Tant en la memòria com en la sessió de contrasta-ció s’analitzen dotze eixos: Marc estratègic de cen-

tre, Lideratge i dinamització, Gestió de l’equip

humà, Gestió de la informació i del coneixement,

Gestió de la comunicació, Aliances, Planificació i

gestió dels recursos i la tecnologia, Responsabilitat

social, Enfocament als grups d’interès, Prestació

del servei, Pla de seguretat i medi ambient i Millo-

ra contínua i innovació. Un cop finalitzada l’ava-

Page 23: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 23

luació, el centre rep un informe detallat amb els resultats i la puntuació final obtinguda.

A hores d’ara, un cop passada l’avaluació i haver assolit el reconeixement, sembla evident que cal reflexionar sobre el que ha representat, representa i representarà per al centre haver fet aquest pas en-davant.

En primer lloc, ha fet aflorar i ha fet pren-dre consciència la nostra organització de tota la tasca que s’estava i s’està fent. La re-dacció de la memòria va permetre situar les accions que es duen a terme en el centre en els eixos d’exc-el�lència corresponents, la qual cosa va comportar al mateix temps una reflexió acurada sobre l’-enfocament, el desplegament i l’avaluació que se’n fa de cadascun d’ells.

En segon lloc, ens ha permès identificar i analitzar allò que es fa bé en el sí de l’org-anització i tot allò en què es pot millorar. Els punts forts i les àrees de millora de cada eix i els indicadors que els hi són associats ens han donat informació sobre els aspectes en els quals el centre pot i hauria d’excel�lir. L’informe d’avaluació emès per l’organització avaluadora ens ha dotat també d’una informació importantíssima i cabdal que ens ha de permetre fer una anàlisi acurada dels resul-tats per tal de poder definir i concretar plans d’acc-ió a curt i a llarg termini i mesurar el seu progrés en el temps.

Voldria afegir que l’avaluació ens ha permès també identificar les bones pràctiques. Mit-jançant la sessió de contrastació van aflorar aque-lles pràctiques que el centre té molt interioritzades i que formen part de la seva rutina. Pràctiques que no sorprenen la comunitat educativa perquè for-men part de la manera de ser i de fer de la institu-ció, però que els avaluadors externs identifiquen per la seva singularitat. Pràctiques que, des del mo-ment en què han estat identificades, esdevenen el senyal d’identitat del centre i un bagatge important que ha de servir per compartir amb altres instituci-ons, enriquint, d’aquesta forma les diferents orga-nitzacions.

No cal ni dir que el reconeixement comporta també un seguit de possibilitats d’actuació importants, com la de comparar el nostre centre amb altres centres catalans, espanyols i, fins i tot europeus i d’aprendre d’ells. És indubtable que un dels models més arrelats arreu d’Europa és

el model EFQM, amb la qual cosa les possibilitats que se’ns obren a partir d’ara són immenses, atès que el fet de disposar d’eines comunes d’actuació i de mesura ens permetrà accedir i entendre la seva forma de treballar, identificant pràctiques que, en definitiva, ens enriquiran mútuament.

Voldria destacar també dos aspectes que prenen una rellevància important en aquest reconeixe-ment. Un és el de la visibilitat. La visibilitat que a partir d’ara obté l’acció del centre. Aquesta visibi-litat ha de permetre, no solament, que la comunitat educativa senti l’orgull de pertànyer a una organit-zació que excel�leix per la seva forma d’actuar i de fer, sinó que ha de servir també per difondre el nos-tre “know how” entre la població lleidatana i els usuaris potencials. El segon té a veure amb la pos-sibilitat que se li obre al centre de generar confiança en altres organitzacions consoli-dant les aliances existents i creant noves formes de col�laboració. És indubtable que les empreses dels sectors afins a l’organització, les quals disposen, en la seva gran majoria, de certificacions de qualitat, sabran valorar i entendre el que representa una relació amb una organització com la nostra. Les organitzacions i centres europeus amb les qual ens uneix una estreta trajectòria en el camp dels projec-tes de mobilitat veuran en la nostra institució una garantia d’èxit a l’hora d’aplicar els protocols que han de garantir la col�locació i acreditació de les pràctiques i ensenyaments rebuts.

Només em resta felicitar la comunitat educativa per la tasca feta en el temps, la qual cosa ha permès al centre disposar de sistemes d’acreditació de quali-tat reconeguts. En un moment de canvis, com el que afronta el professorat de l’Institut Escola del Treball, tota la feina feta per tal d’establir una for-ma de treballar, uns protocols d’actuació i, en defi-nitiva, una cultura de centre, significa un actiu per a tots els docents. Especialment per aquells docents que a partir del proper curs prestaran servei a altres centres de Lleida ciutat. S’enduen un bagatge im-portant del qual se’n beneficiaran, indubtablement, les organitzacions de les quals formaran part.

Neus Caufapé

Directora de l’Escola del

Treball

Page 24: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

24

Three students and two teachers

from INS Escola del Treball

(Lleida) went to Sofia, the capital

of Bulgaria, between 12th and 18th

November 2011.

This travel has been realized in

the context of the European Leo-

nard’s Project. This Project al-

lows us to share information and

develop different activities with

other students from other coun-

tries as Turkey, Germany, Hun-

gary, Romania and Bulgaria.

That week, European students

were host in Bulgarian student's

home. The experience was amaz-

ing and we could learn many

things about their culture and

customs. It's a wonderful idea

exchange your experiences with

other teenagers and to compare

the lifestyles.

During the week we have devel-

oped a project called “Marketing

Concept Toyota” and every coun-

try had done a little research

about Marketing Concept Toyota

in their respective countries. At

the end, all together have done a

table where we could compare

the statistics from every country.

We have done a bit of tourism

too. We've visited some impor-

tant places in Sofia as Alexander

Levski Cathedral, The Historical

Museum of Sofia, Boyana

Church, Central squares, the

University, the ancient Library,

Blagoevgrad city, Rila Monas-

tery, Shopping Centre “The Mall”

and others. I recommend you to

visit that city, I'm sure that

you'll enjoy it and you’ll

find many ways to have a

good time!

This meeting has been the

fourth in the Project, the

next meeting is in Febru-

ary and in may the Project

will finish with the last meeting

in Hungary.

I would like say thank you to

everybody that have done possi-

ble this amazing experience and

I encourage you to participate in

European projects because you'll

discover and learn many inter-

esting things, but the most im-

portant is that you have the pos-

sibility to know other people and

get a nice friendship.

TRIP TO SOFIA TRIP TO SOFIA

Án

ge

la G

óm

ez

So

pló

n

2n

Ba

txil

lera

t

Page 25: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 25

Estamos en 2012. El planeta Tierra tiene más de 6.000 millones de habitantes y sigue aumentando. Todo ser huma-no necesita de la compañía de otro ser, ya sea para hablar, reír, discutir, llorar, soñar o en resumen; para comunicar-se.

Siempre debemos recordar que no estamos solos y que ayudar a los demás sin espe-rar nada a cambio, debería ser una de nuestras principa-les labores. Todo comienza en nuestro día a día, compar-tiendo con la gente y disfru-tando de la misma. Debemos pensar que siempre tenemos algo que ofrecer a los demás por insignificante que sea, y esas acciones como regalar una sonrisa al que tiene un mal día, ofrecer un abrazo a alguien que se siente mal, ayudar a alguien a finalizar una tarea, tender nuestra ma-

no a un compañero, compar-tir lo que nos es propio o sim-plemente escuchar al que tie-ne un problema, nos enrique-ce aún más como seres huma-nos.

Lograr la paz interior y estar contentos con nosotros mis-mos, bajo mi punto de vista, es primordial y eso básica-mente se consigue haciendo el bien y viendo los éxitos de los demás gracias a tu ayuda o voluntad. Si por el contra-rio, no estamos bien con no-sotros mismos, opino que te-nemos un grave problema que debe resolverse lo antes posible pero, ¿cómo? Es im-portante dejarse ayudar y aconsejar, si te hacen alguna recomendación debes pensar que será para alcanzar tu pro-pio bien. Recuerda que escu-char al sabio o experimentado jamás será una pérdida de tiempo.

Os animo a que cada día luch-éis por mejorar y que aprend-áis a querer y valorar lo que nos rodea. Sí, es cierto, no podemos elegir cien por cien la atmósfera que vive a nues-tro alrededor pero por lo me-nos podemos contribuir a que todo nos sea más fácil y lleva-dero si creamos unos lazos de respeto, cariño y empatía con ella.

Tú también eres importante en la vida de los demás, nadie queda excluido de nada, to-dos juntos podemos crear un mundo más divertido, amiga-ble, simpático, comprensible, solidario, bonito y para mí lo más importante, unido.

Jamás pienses que estás de más, todos necesitamos de la ayuda de todos.

Un abrazo.

Ángela Gómez Soplón 2n Batx

Page 26: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

26

Blue Mango theatre company came to Escola del Treball on the 23rd April to perform a play en-titled “Romeo and Juliet”. Students saw and fol-lowed the story as the plot unfolded. Some stu-dents even took part in the drama, playing differ-ent roles, which made the students feel more in-volved in the performance.

The play was performed by three actors from England, who adopted multiple roles, switching from one character to another. This was achieved successfully as the actors demonstrated their skills in the art of performance.

The plot consisted of a range of characters liv-ing a modernised version of Shakespeare’s classic tale of love, revenge, tragedy and reconciliation.

A Spanish girl is coming to live in Britain for a year. Warned by her parents to watch out for “bad food, bad weather, unfriendly locals and football hooligans” she has some preconceptions of how Britain will really be. On her journey she realises that some of these stereotypes are not true and that Britain can be both diverse and welcoming. she meets an English student on the flight over. This could be the start of something good… But with so many preconceptions and prejudices

about each other, will they ever manage to get together? . Through this timeless classic we could look at how cultural misunderstandings can lead to devastating consequences.

At the end there was a questions and an-swers session, giving the students an opportu-nity to practice their interrogative skills in Eng-lish. Overall the experience was enjoyable and the play was well received by all.

By Mercedes Redondo Teacher of English

Page 27: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 27

Un any més hem celebrat la diada de Sant Jordi a la nostra escola. Ha estat una jornada on els alumnes han participat en diverses activitats com són una exposició de cartells, un recital de poesies en diversos idiomes i una obra de teatre. Cal destacar l’elevat nivell interpretatiu dels actors que han sabut mantenir el públic en la incertesa de si el cavaller Sant Jordi (Jousseff) aconseguiria matar el drac (Omar) i així d’-aquesta manera poder salvar la princesa (Treisy).

Page 28: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

28

Projecte EJE

Els i les alumnes de 4t d’ESO de l’Escola del Tre-ball de Lleida estem participant, per quart any consecutiu, en el projecte EJE (Empresa Joven Emprendedora).

Aquest projecte consisteix en la creació d’una cooperativa amb l’objectiu d’importar i exportar productes, ens ajuda a l’adquisició de competèn-cies bàsiques com:

• Comunicació lingüística, matemàtica, social,

cultural, ciutadana i artística.

• Interacció amb el món físic.

• Tractament de l’ informació.

• Autonomia i iniciativa personal.

Aquest any, vam organitzar una rifa per Nadal, en la que va participar l’alumnat, el professorat del nostre institut i també gent aliena al centre. Es va rifar una cistella de Nadal i un mòbil 3G. Durant el mes de gener, se’ns va assignar una cooperativa sòcia asturiana amb la qual importa-rem i exportarem productes.

Quan vam començar l’assignatura d’Economia vam decidir obrir la cafeteria, i la professora ens va explicar com ens havíem d’organitzar per tal que tot el que féssim sortís bé. El dijous 1 9 d’-abril va tenir lloc la inauguració, va anar bé, el producte més demandat va ser els pastissos ca-solans, van tenir molt èxit ja que no contenen ni additius ni conservants ni colorants per la qual cosa es van vendre ràpidament. En general, tot

va anar sobre rodes sense cap incidència remar-cable.

Al mes de maig, tindrà lloc el mercat de coopera-tives EJE, el curs passat es va dur a terme a la plaça Sant Joan i enguany en un lloc encara a determinar. En aquest, vendrem tots els produc-tes que hem comprat a la cooperativa sòcia astu-riana i d’aquesta manera els ciutadans i ciutada-nes de la nostra ciutat podran comprar produc-tes típics asturians com per exemple formatge Cabrales, Casadielles, Marañuelas de Luanco, Carajitos i molts productes més.

Al juny, tindrà lloc la dissolució de la cooperati-va, haurem de repartir els diners que hem obtin-gut de la cafeteria i del mercat de cooperatives EJE. Al final, l’assignatura d’Economia ha estat molt variada, hem après moltes coses: a prepa-rar un currículum, saber parlar en públic, utilit-zar un llenguatge formal i educat, informar-nos de com assistir a una entrevista de treball i com ens hem de comportar, i ens ha preparat per po-der crear i saber gestionar una empresa, en aquest cas una cooperativa a partir d’una idea de negoci. Aquesta matèria ens ha introduït, d’una manera enriquidora, al món laboral i així adonar-nos-en del medi que ens envolta.

Narela Obelleiro

ESO 4

Page 29: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 29

Tras 22 años disponiendo de ofertas de Ciclos

Formativos, ESO y Bachillerato, Escola del

Treball vuelve a ser un centro solamente de

Formación Profesional.

La clausura de la Mancomunitat de Catalunya (1923-1928) supuso un freno a las iniciativas de mejora de la enseñanza en nuestro país. A pesar de las dificultades del momento, en el año 1925 se aceptó la conveniencia de potenciar la crea-ción de la Escuela Industrial de Lleida. Muy pronto ese plan se hizo realidad. En el año 1932, el edificio se inauguró construido especialmente para la formación de los obreros.

En sus orígenes, la tipología del profesorado de la “Escola del Treball” era diferente a la del re-sto de enseñanzas.

Había peritos industriales, ingenieros, arquitec-tos, médicos, aparejadores, profesores mercanti-les y maestros industriales y todos debían pasar por un concurso-oposición para acceder a la en-señanza. Las clases, hasta finales de los cincuen-ta, eran nocturnas y buena parte de sus alumnos eran personas mayores. Se enseñaba Comercio, Sastrería, Electricidad, Forja, Torno, Ajustes y Construcción. Era admirable el interés que los alumnos ponían en estos estudios puesto que al terminar la jornada laboral, y muchos sin tiempo para cambiarse de ropa, debían ponerse a luchar con las matemáticas o la física, además de utili-zar las herramientas de la profesión.

Años 90

Con la reforma educativa de la LOGSE (1990), el centro pasó a ser un IES lo cual tuvo como con-secuencia inmediata la progresiva sustitución de la Formación Profesional por los Ciclos Formati-vos de Grado Medio y Superior, la oferta de Cur-sos transnacionales, la implantación de nuevas familias profesionales, y la incorporación de prácticas en las empresas como parte del currí-culum del alumnado.

Por primera vez en la historia de la “Escola del Treball”, la tradicional oferta de estudios de For-mación Profesional se completó con la implanta-ción de la ESO y el Bachillerato.

Fue necesario adaptar el edificio a las nuevas exigencias del Sistema Educativo: habilitación del patio, traslado del Gimnasio, instalación de un ascensor, construcción de nuevos laborato-rios… además de mejoras de ámbito menos es-pecífico como el pintado de la fachada o la aper-tura del pasillo en torno al patio central. Pero, todas estas modificaciones parecen no suficien-tes para que los alumnos de la ESO y el Bachille-rato puedan continuar sus estudios aquí. En los últimos años el centro recibió muchas quejas de los alumnos y todo debido a un patio muy pe-queño, falta de una cantina etc. Así que decidie-ron volver a ser un centro solamente de Forma-ción Profesional. Para no afectar los estudios de sus alumnos, se aseguraron plazas en IES La Mitjana para los alumnos de la ESO. Los alum-nos de Bachillerato continuarán sus estudios en IES Lladonosa.

Esta decisión fue transmitida a los padres del alumnado de la ESO mediante una reunión con el equipo directivo de ambos institutos. Se ex-plicó el motivo del traslado y el funcionamiento del nuevo centro. Cal anotar que una buena par-te del profesorado acompañará a nuestros alum-nos en su conquista de cumbres que están por venir. ☺

Escola del Treball vuelve a sus raíces Escola del Treball vuelve a sus raíces Escola del Treball vuelve a sus raíces Escola del Treball vuelve a sus raíces

Elma Nezic ESO 3

Page 30: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

30

He estudiat a l’Escola del Treball durant tres anys. Aquesta escola és molt diferent a les de la Xina. L’edifici també és molt diferent. Quan hi vaig arribar no sabia on era la meva classe. Poc a poc em va anar agradant, els professors i els alumnes són molt simpàtics. Jo formo part de l’aula d’acollida on aprenc català, és una classe molt agradable, la professora és molt amable i mai s’enfada amb mi. Moltes gràcies Eulàlia, també vull donar les gràcies als altres professors que m’ajuden a classe.

Jingjing Ji

Aquello que yo tengo de la Escola del Treball y que se me quedará grabado en la memoria es la variedad de personas de alrededor del mundo, se ven otros puntos de vista, la gente es amable y los profesores bastante pacientes con algunos.

Narela Obelleiro

Los años en este instituto no se olvidarán jamás y pasarán a la historia.

În aceşti ani şcolarii am învâŃat de toate şi vor trece în historia şcolii şi a mea în care un se von vita niciodatâ.

Marian Rosca

Comencé a estudiar aquí hace cuatro años y aún me acuerdo de cuando conocí a los nuevos profesores y compañeros. La mejor sensación fue hacer muchos amigos pero también una triste sensación la de per-der a los amigos de la escuela de primaria. Ahora estoy un poco triste porque después de tanto tiempo juntos tenemos que separarnos de nuestro querido insti y de todas las personas de aquí.

Adrian Sava

En 2008 estaba en primero de ESO y conocí a muchos amigos y amigas que estudiamos juntos, jugamos juntos… Además durante aquel año hice muchos amigos y amigas diferentes. Para mí este es un lugar contiene muchos recuerdos buenos que guardaré mucho y mucho tiempo, creo.

Yucheng Liu

I arrived in Escola del Treball in 2009. It was remaining just a month to end the academic year. On the first day, it was horrible because the students were looking at me and talking in their lan-guages which I understood nothing, and they weren’t friendly to new comers. Where I found happiness and favour was in the teachers till now.

Anette Mahop

a l’Escola

L’Escola del Treball és una antiga escola de Lleida, és petita però m’agrada molt, hi vaig arribar fa un any i mig. En aquest institut hi he conegut molts amics i professors. Tots són molt amables i alegres, també hi estic aprenent espanyol.

Xiayun Ji

Vivències

Vivències

Vivències

Els meus millors records sempre han estat aquí. Si hi ha coses que no les puc oblidar són els quatre anys que he estat a l'Escola del Treball.

Yia jun yin

Page 31: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 31

Per a mi han estat una gran aventura els quatre anys que he passat a l’Escola del Treball. He fet molts amics i tam-bé m’ha agradat perquè el meu millor amic també va ve-nir a l’Escola del Treball i això em va animar. Trobaré molt a faltar aquest institut i als seus professors.

Samuel D. Stef

M'he trobat un equip docent molt preparat tècnicament i he après molt ràpidament. He conegut gent molt bona en tot aquest temps i els professors i l'equip docent m'han ajudat molt i estic molt agraït.

Eloy Bonet

En aquest institut he intentat ensenyar castellà durant aquest curs 2011-2012, però de ben segur que jo he après mol-tes més coses de les que he pogut ensenyar. Quan vaig arribar la gran diversitat que conforma l'alumnat em va deixar molt sorpresa. Però el tracte amb aquests alumnes, conèixer les seves inquietuds i les seves dificultats, intentar sem-pre treure el millor de cadascun d'ells m'ha ensenyat a ser pacient i saber esperar, a ser tolerant i buscar nous models de relació. Em fa pena no poder continuar, m'ha agradat aquesta feina i aquest tipus de contacte, tan i tan proper, que requereix l'alumnat de l'Escola del Treball. Fins ben aviat.

Carme Gairí

El instituto Escola del Treball ha sido como una segunda casa. En todo momento me he sentido acogida, respetada y cómoda. Aquí he encontrado mis mejores amigos desde que llegara el año 2006 hasta ahora, en pleno 2012. La experiencia ha sido increíble y fascinante. Cada rincón del centro esconde historias y anécdo-tas que jamás serán olvidadas. Gracias a todos los que han hecho posible que un centro de enseñanza sea también un lugar de esperanza, humildad y tolerancia. No es un adiós, es un hasta siempre. Un abrazo.

Ángela Gómez

Vivències

Vivències

No m’he és fàcil descriure tants anys d'aprenentatge plens de bones experiències però també de mo-ments durs en poques paraules. Si he decidit romandre anys a l'Escola del Treball no ha estat només per finalitzar els meus estudis, ja que a prop de casa també n'hi havia d'instituts, sinó que també l’-ambient (companys, professors, auxiliars, l’edifici emblemàtic) han tingut molt a veure. Jo també he patit com qualsevol alumne però mai he llençat la tovallola i ni m’he rendit perquè sempre m'he sentit envoltat per bona gent què m'animava a continuar endavant. Vull agrair a tots els qui m'han ajudat a aconseguir una base de coneixements, i que també han contribuït en el meu desenvolupament com a persona. Moltes gràcies de tot cor i estic segur de què mai oblidaré el lloc que ha deixat aquesta em-premta en els meus records.

Mohamed Aznay

Ya hace cinco años atrás, la primera vez que pisé el instituto y desde ese momento, solo ha habido recuerdos buenos que nunca olvidaré. Por su-puesto aquí he tenido a mis mejores amigas. He podido conocer a los mejores profesores, e inclu-so al más exigente, también he visto cómo profe-sores y compañeros nos han dejado. Pero cada año ha sido mejor que el anterior y me alegro mucho de haber podido pasar aquí todo este tiempo ya que entre nosotros, siempre, nos hemos tratado como una gran familia.

Génesis Avendaño

He passat poc més d'un any en aquest centre, però ha estat una gran experiència, tant professors com alumnes són molt bones persones i quedaran sempre en el meu record.

Daniel Sarramona

Vivències

Vivències

Page 32: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

32

SERVEI DE MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA

ESCOLA DEL TREBALL

Què cal saber de la mediació escolar?

Té per objectiu educar la convivència

Es basa en el diàleg, la cooperació i la responsa-bilitat de cada persona en el manteniment d’un clima pacífic.

Accepta les diferències, no intenta canviar les persones, ni les seves idees. Tan sols contribueix a evitar enfrontaments inútils i a crear consens.

Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de jo o tu, sinó de nosaltres.

La mediació suposa una aportació a la cultura del diàleg, el consens i la pau en contrast a la cultura dominant del litigi, la controvèrsia i la guerra.

Què aporta la mediació als alumnes? Contribueix a la formació integral dels alumnes.

Ajuda a crear grup.

Afavoreix la construcció d’actituds, valors i nor-mes de manera efectiva i pràctica: no es tracta de dir què és correcte o no, ja que les activitats són participatives i s’utilitzen com a base per a la reflexió i acció.

S’aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a posar-se al lloc dels altres (empatia), a tenir en compte els respectius inte-ressos (col�laborar), a escoltar per comprendre (escolta activa), a pensar (reflexivament, creati-vament, críticament), a implicar-se en la millora del propi entorn (participació activa), a com-prendre, expressar i regular els sentiments (educació emocional),a defensar els drets de les persones (justícia social)...

Els joves desenvolupen habilitats per fer front per si mateixos als conflictes que, de manera natural, viuran al llarg de la seua vida.

Page 33: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 33

GRÀCIES

Des d'un primer moment vàreu fer un bonic pensament,

voler contribuir a cooperar i ajudar a resoldre conflictes amb l'art de parlar.

Estem segurs que heu après molt i algun conflicte haureu resolt,

evitant així una altra baralla al planeta contribuint a que aquesta no quedi desfeta.

Nosaltres us direm fins aviat

però el camí aquí no ha acabat, us encomanarem la tasca de repartir pau des de la Terra fins al preciós cel blau.

Felicitat és allò que heu de saber trobar

amb esforç, gratitud i sense deixar de cami-nar.

Voldríem acomiadar-nos amb un sentimen-tal detall

des del Servei de Mediació de l'Escola del Treball.

El Servei de Mediació del nostre institut ha tre-ballat tots aquests conceptes i , a més a més, ha tingut com a objectiu el crear un ambient positiu de cohesió i prevenció. Així ha participat i col�laborat en les castanyades, recollida d’aliments, festival de Nadal, donació de sang, Sant Jordi, dia de Germanor i Medi Ambient i ens han sensibilitzat amb la celebració de dates rellevants com ara el dia de la Pau, dia Internaci-onal de la dona treballadora, dia de la Mobilitat reduïda, dia de la No violència, entre altres. Així mateix, ha format part de la xarxa d’Escoles Me-diadores de Catalunya i ha participat en totes les

diades anuals de mediadors i mediadores.

Com a Coordinadora ha estat un plaer treballar amb alumnes, professors i professores que no han mesurat quant del seu temps lliure li dedica-ven al Servei i “al bon rotllo” de l’institut , el meu esperit kumbayà s’ha retrobat amb l’essència de la gent que treballa per una creença i no per di-ners, que dedica il�lusions i reparteix somriures. Gràcies a tots i totes, els meus estimats alumnes, professors i professores mediadors i mediadores. Deixeu-me acabar el text recordant unes parau-les de l’Àngela Gómez,

Tina Bañasco

Professora d’anglès

GRÀCIES

PER TOT L'AJUT D'AQUESTS DARRERS ANYS I

US DESITGEM EL MILLOR!

UNA ABRAÇADA SERVEI DE MEDIACIÓ - INS ESCOLA DEL TRE-

BALL (LLEIDA)

Page 34: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

34

Let’s Ceildh!!

El passat 15 de febrer a l’E-scola del Treball vàrem orga-nitzar una activitat de ball i música escocesa. Aquesta es va celebrar en dues sessions, una pel matí per ESO 3, BTX1 i BTX2 i un altra per la tarda en la que hi va participar l’al-umnat d’ESO 4 i els cursos Comerç Internacional i Màr-queting i Gestió de Comerç Internacional i Màrqueting, apart és clar de tot el profes-sorat que es va animar a mou-re the skeleton!

Les lliçons de Ceilidh van anar a càrrec de Mr David Vivanco que va venir expres-sament d'Edimburg a Catalu-nya per fer una gira de repre-sentacions. L’activitat va ser, a parer dels protagonistes, els alumnes, tot un èxit ja que apart de gaudir i aprendre a ballar, van poder fer una clas-

se intensiva de llengua an-glesa ja que aquesta va ser l’única llengua que es va utilitzar durant l’activitat.

David Vivanco: English through dancing

Page 35: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 35

David Vivanco came to our high school last Feb-ruary in order to perform some Scottish dancing. He comes from Edinburg and his father is from Burgos for that reason he speaks Spanish.

David has performing songs and teaching popu-lar Scottish ‘Ceilid’ folk dances to people of all ages for over twelve years. As well as running tours and events in Scotland for adults and young people learners of English, David also vis-its schools in Spain, Portugal, Italy, Switzerland and Finland, bringing a valuable opportunity for students to engage in an easily accessible activity and learn something fun and new in an English ‘immersion’ environment.

Céilidh is a traditional Gaelic social gathering, which usually involves playing Gaelic Folk music and dancing. It’s originated in Ireland and Scot-land. The word comes from Old Irish ‘Céle’ meaning ‘companion’. Later it becomes cé-

ilidhe and céilidh.

Originally, a céilidh was a social gathering of any sort, and did not necessarily involve dancing.

Nowadays it includes dancing, songs and stories and poetry telling in some areas.

Some students interviewed David Vivanco. He said that it was the first time he had been to Lleida. However, he had already visited many other cities around the country. He also ex-plained that he liked Spain a lot, particularly food and people. People in Spain are lovely and easy to deal with.

He worked as a teacher of English but he ended up as a tourist guide. And probably this was the reason why he was at ease travelling around the world.

About his singer vocation, it started when he was 20 years old, and it took him 5 years to make a living out of it.

His advises to young talented artists were:

• to take advantage of opportunities that life

offers you

• to be honest and open to other people

Concerning his personal life he told us he is not married so he does not have any problem with his stays out of home.

Mohamed Gasmi Elma Nezic Mauri Martí Miquel Pérez Kamal Kaur ESO 3

Interview

Page 36: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

36

A quina edat vas començar a practicar aquest esport? Com va anar?

Quan era petit l’havia practicat algunes vegades, però va ser als tret-ze quan el vaig practicar seriosament. Vaig gaudir des del primer moment i això és el que em va enganxar.

En Kilian J ornet va néixer a Sabadell l’any 1984, però des de ben peti t va a anar a viure a la Cerdanya, en plena muntanya a caus a de la feina dels seus pares. Haver d’anar a l’escola ja l i suposava haver de fer a peu o corrent força kilòmetres, pot se r que d’aquí li ve la seva afició de les curses de muntanya.

Page 37: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 37

És molt complicat combinar la vida familiar i social amb l'exigència de l'esport que practiques? Et separa molt aquest esport dels teus vincles socials i familiars?

Sí em separa però tot són etapes en la vida. Intento combinar-ho i les noves tecnologies ajuden molt. De totes maneres la majoria de la meva família i amics són esportistes.

Pots compatibilitzar estudis i esport?

I tant, tot és qüestió d’organització, d’estudiar quan estàs de viatge, de parlar amb els professors per les dates dels exàmens i, al final, l’esport dura un temps i després hauré de fer alguna cosa.

Quin és el màxim temps que has estat corrent sense parar?

38 hores a la Tahoe Rim Trail.

Què se sent al baixar tan ràpid per la muntanya i sense cap tipus de protecció, tens sensació de por?

No, has de buscar el control tota l’estona i els instants en què el perds l’has de tornar a buscar el més ràpid possible. És una recerca constant entre el control i el descontrol.

T'has trobat algun cop en alguna situació realment perillosa?

El perill és molt relatiu despenent de les capacitats i els coneixements de cadascú. Em considero una persona bastant prudent.

Has patit alguna lesió greu? Com va anar?

Als 18 anys em vaig trencar la ròtula baixant corrent el carrer de casa a Puigcerdà que estava gelat i vaig picar amb una pedra. Va ser una experiència per créixer i fer-me més fort, sobretot mentalment.

Et canses més al córrer sobre terra dura (muntanya) o sobre terra suau (desert)?

De moment només he corregut per muntanya i

no t’ho sabria dir. Però a la muntanya pots trobar tots els terrenys, suaus i durs.

Hi ha alguna cursa que se celebri en alguna muntanya que et faci especial il�lusió?

Totes. Cada muntanya té la seva ànima i el que és bo és anar descobrint nous llocs.

Quins objectius esportius t'has plantejat, tens algun repte per al 2012?

Primer la temporada d’esquí de muntanya que comença ara al gener. Em fa especial il�lusió poder córrer aquest any la PierraMenta amb el meu amic i company en Marc Pinsach. I de cara a l’estiu aniré més a Amèrica, ja que tinc ganes de descobrir-la i de fer un canvi d’orientació en la meva carrera.

Què menges el dia abans d'una cursa? Parla una mica del tipus de dieta que cal seguir per un fer esforç com el teu.

Depèn del país, però aquí el dia abans d’una cursa menjo pasta. També és important hidratar-te bé. I abans de la cursa menjar tres hores abans.

El més important és que has de menjar de tot ja que ho cremes. Cal fer una dieta equilibrada i no obsessionar-se.

I durant una cursa llarga és molt important hidratar-se constantment en poques quantitats. Prendre sals (potassi, magnesi...) pel tema de les rampes i menjar quantitats petites però sovint. És important menjar coses que t’entrin, que hagis provat abans i que sàpigues que no et produeixen problemes estomacals.

D'on treus la força necessària per continuar quan les teves cames ja no poden més?

De la ment. És el múscul més fort del nostre cos.

Quin és el teu pitjor enemic a les carreres?

D’enemics no n’hi ha . Ets tu mateix el teu

Page 38: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

38

principal enemic perquè has d’afrontar les teves pors, les teves mancances. La muntanya et posa reptes i està per sobre teu i no pots competir-hi, tu sempre estaràs en inferioritat de condicions.

Quina mena de relació tens amb els teus pares? Pateixen molt per tu?

Molt bona, sempre m’han acompanyat en els meus reptes i els agrada la muntanya. Pateixen com tots els pares.

Alguna vegada has pensat deixar de practicar aquest esport, ja sigui pel perill o per altres motius?

No, perquè és la meva passió. Vivim en una societat que valora molt la seguretat i en la qual tot està organitzat per aconseguir la seguretat i una vegada complertes totes les necessitats humanes: primàries, secundàries,.... només ens queda aspirar a la vida eterna i això és la seguretat i no pots deixar de fer les teves passions per aquesta concepció de seguretat.

Què és primer, l’esquí de muntanya o les

curses?

El primer és la muntanya i les curses i l’esquí de muntanya és el mitjà per arribar-hi.

Quins són els teus projectes de futur?

Seguir fruint de la muntanya i viure-la.

I per últim, què els diries a aquests alumnes de l'Institut Escola del Treball de Lleida en edats entre 12 i 20 anys per animar-los a practicar un esport tan dur com el teu?

Jo crec que el que heu de fer és seguir les vostres passions sense deixar-vos influenciar per la resta i una vegada conegueu quina és la vostra passió, lluitar, perquè les coses no són fàcils i caureu moltes vegades però això us farà ser molt més forts.

Bé aquestes preguntes les hem recollit de dues

classes, d’alumnes de Batxillerat i de CPPA,

després de veure uns reportatges teus penjats a

Internet.

Page 39: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 39

Eva Ledesma: Nadar, pedalar i córrer...

Page 40: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

40

Com has començat en el món de l’esport i concretament al triatló?

Fins als 16 vaig fer esports escolars i extraescolars, com futbol, bàsquet, etc. Després dels 16, vaig començar a fer atletisme i em va agradar molt. Als 23 mentre entrenava, em vaig lesionar, i vaig estar de baixa durant molt temps. Per recuperar-me vaig començar natació, com se’m donava bé em van convidar a provar el triatló i aquí estic!

Com entrenes cada dia?

Entreno tots els dies vàries hores. Segons el dia entreno més o menys però aproximadament 5 - 6 h diàries. Les sessions més llargues les concentro al matí; nedar i bici, i la carrera la deixo per la tarda, encara que pot variar segons l'objectiu i la importància de la sessió.

Com és la teva alimentació? És molt diferent de la gent que no fa esport?

La meva alimentació no és gaire diferent de la que porten altres persones, simplement porto una dieta sana amb què intento cuidar-me. No menjo res de dolços especialment quan em preparo per una carrera. A l’equip tenim una nutricionista que ens prepara plans d’alimentació per tal que no ens falti cap nutrient a la dieta. A l’entrenar tant necessitem molts carbohidrats el quals els obtinc a partir de les llegums.

Durant les curses donat que són tan llargues; de vegades duren fins a 6 hores em prenc bossetes de gels energètics, dels quals en puc arribar a prendre 10 o 11, a part d’aigua i Coca-Cola

Què opines del dopatge i dels

complements alimentaris?

Crec que és un tema que fa molt mal als que practiquem esport ja que se’ns tracta com a delinqüents. Per exemple, cada setmana hem d’omplir un full en el qual hem d’escriure on estarem durant tota la setmana ja que en qualsevol moment se’ns pot fer un control antidopatge. Per una altra banda, alguns medicaments com poden ser els que et prens per un constipat poden donar positiu en un control, i aquest tipus de coses són les que ens afecten més als esportistes.

Com et portes amb els teus rivals, hi ha bon ambient?

Sí, tot i la rivalitat de la cursa de triatló després hi ha un bon companyerisme perquè sempre intentem ajudar-nos els uns amb els altres. En canvi quan practicava l’atletisme les relacions eren més distants.

Has tingut alguna lesió greu?

Bé, a part de la lesió que vaig patir als vint-i-tres anys que em va tenir de baixa un any també vaig patir una lesió a la clavícula l’any passat amb la bicicleta. És una lesió molt comuna per als ciclistes perquè al caure de la bicicleta el primer que colpeja al terra és l’espatlla.

Sabem que entrenes una bona part de l’any a Canàries, et suposa un avantatge a l’hora de preparar-te?

Sí, perquè pots entrenar més dies durant l’any, a causa del clima. Aquí, a Lleida, a part de fer fred a l’hivern hi ha boira, la qual cosa fa que anar amb bicicleta sigui perillós. El centre de les Canàries, a Fuerteventura, és un lloc on es

Curses de triatló, ha guanyat

molts premis, tant nacionals com

internacionals. També és una pia-

nista professional.

Page 41: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 41

reuneixen atletes de tota Europa per entrenar.

Has hagut d’abandonar alguna cursa al triatló?

Sí, he abandonat unes quantes. Han estat abandonaments per lesions musculars i no per una altra mena de coses com poden ser el rendiment o per no poder guanyar la cursa.

De quina carrera guardes millor record? Quina ha estat la més dura?

La carrera que de la que guardo millor record va ser la del Triatló Olímpic d’Espanya ja que anteriorment a aquesta vaig fer unes quantes que no em van sortir bé. Em trobava bé al principi però sempre acabava malament i aquesta carrera va ser com una recompensa per tot l’esforç i la vaig guanyar amb molt de gust. En quant a la carrera més dura que he fet va ser a l’Europeu del 2011, però no va ser dura en el sentit que no vaig poder guanyar-la, sinó per les sensacions i pel malament que ho vaig passar al principi de la cursa, i quan vaig poder acabar-la em vaig sentir molt esgotada.

D’on treus la força quan estàs al límit de les teves forces?

Ha d’estar molt concentrada, i tota la força necessària, la trec de la meva voluntat per acabar la cursa.

En quin equip estàs ara? És difícil ser professional?

A Espanya corro amb l’equip ‘’Big Dutchman’’ però l’equip amb el que corro fora d’Espanya és ‘’Peperoncino Team’’, un equip Italià. Estar a un equip professional em dóna tranquil�litat, sobretot pel que fa a l’aspecte econòmic. Tot és més relaxat i em puc concentrar només a entrenar-me. Quan anava pel meu compte sempre patia per si tindria prous diners per inscriure’m i poder viatjar per disputar la següent cursa. Pensa que de vegades les curses se celebren a països molt llunyans!

El fet d’estar al nivell que estàs et suposa molts sacrificis en la vida personal?

Molts, sobretot pels amics i per la família suposa un sacrifici ja que ara estàs aquí i demà

te’n pots anar als Estats Units durant un mes, de manera que no veure als teus amics ni a la teva família durant un temps suposa un sacrifici important. De totes maneres quan estic aquí a Lleida procuro estar en contacte amb els meus.

Quins són els reptes per aquesta temporada i a més llarg termini?

En aquesta temporada, vull guanyar el campionat mundial de triatló, a Las Vegas, el 9 de setembre. A llarg termini, vull viure el triatló amb moltes ganes.

Tens algun ídol al món de l’esport en especial el triatló?

Per a mi els meus ídols són la gent popular, tota aquesta gent que gaudeix amb el que més li agrada fer. Aquesta gent que treballa i ha de fer un gran esforç per trobar temps per entrenar i al mateix temps s’ha de dedicar a la família. Però també tinc uns altres ídols que són els gimnastes ja que a mi m’agrada la gimnàstica.

Sabem que una altra gran afició que tens és el piano, t’has plantejat dedicar-t’hi professionalment quan ja no corris? T’atrau la idea de practicar algun altre esport?

No sé si en un futur em dedicaré professionalment al piano però sens dubte és el piano i la música formen part de la meva vida. I en quant a un altre esport, a mi sempre m’ha atret ser gimnasta, ja sé que les gimnastes entrenen des de ben joves però potser en una altra vida si tingués l’oportunitat doncs seria gimnasta.

Moltes gràcies Eva i molta sort!

Darien Abasto, Dan Onisor, Santi Xuclà BATX 1

Page 42: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

42

Entrevista a Juanjo Garra, realitzada

per alumnes de Tercer Curs de l’ESO en

directe des de l’aula 8, al Camp Base

del Xixa Pagma.

Bon dia, estem a l’aula 8 de l’Institut Escola del Treball de Lleida preparats i preparades per connectar amb el Camp Base del Xixa Pag-ma, al Tibet, on s’hi troba l’alpinista lleidatà, Juanjo Garra qui compta amb el seu haver l’ascensió, entre altres muntanyes, de set cims de vuit mil metres.

Juanjo, estem en directe des de l’Escola del

Treball de Lleida...

Quina sorpresa més gran, que content que es-tic...!

Endavant, pregunteu...

Bon dia, Juanjo

Amb qui parlo?

Sóc el Manuel, alumne de Tercer curs de l’-

ESO de l’Escola del Treball de Lleida

Bon dia , Manuel

Bé, jo et voldria preguntar, què és el que et

motiva per pujar una muntanya?

Una mica la passió per viure els somnis i rep-tes d’aquesta vida.

En aquesta vida cal fer realitat les il�lusions personals, no és ni més ni menys important pujar muntanyes sinó l’important és saber, què fas aquí en aquest món, aquesta existència és breu i el que cal procurar és ser feliç, no? El fet de pujar i baixar muntanyes, conèixer al-tres indrets i cultures..., és una cosa molt im-portant, un record apassionant per quan jo arribo a la meva Lleida.

Page 43: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 43

Gràcies, Juanjo

Bon dia, Juanjo sóc la Carol Miranda i et vo-

lia preguntar quina és la part mes difícil

d’una ascensió?

La part mes difícil és quan estem esperant al camp base, que no podem començar l’escalada per problemes de climatologia, i hem de fer un gran esforç de paciència, per no enfadar-nos i intentar esperar el més pacientment possible fins que les condicions siguin favorables.

També resulta difícil la nit abans de pujar al camp 1 per començar l’escalada. Els nervis, la preparació del material..., tot plegat és prou dificultós.

Hola Juanjo,

Hola, de qui és aquesta veu dolça que sento?

Em dic Jarreth i sóc alumna de Tercer curs

de l’ESO

Page 44: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

44

Com?

Jarreth!

Bon dia, quin curs fas?

3r a l’Escola del Treball

Et volia preguntar, què se sent al cim d’un vuit

mil ?

Bé doncs..., el més emocionat no és arribar al punt mes alt, al vèrtex on conflueixen les ares-tes. El més emocionant és quan t’estàs prepa-rant, el fet d’anar-hi o no..., anar-hi amb els companys sents una emoció molt gran, no? Doncs plores i recordes aquella gent que t’ha ajudat per poder arribar fins allà. Tota aquella gent que t’ha comprès, que t’ha animat fins a fer realitat aquest somni. Tu arribes a dalt d’un cim, veus l'horitzó..., ets un privilegiat per estar en un moment màgic a la serralada de l'Himà-laia i a un dels punts més alts del planeta doncs si mires l’horitzó de vegades és una mica còncau saps?, i veure els núvols, el color blau del cel..., però no hem d’oblidar que el més im-portant no és que el cim d’una muntanya sigui de mil o deu mil metres..., el punt més impor-tant està a baix, al camp Base on pots compartir amb els teus aquests somnis, aquestes il�lusions.

Hola Juanjo, em dic Mohamed.

Salam aleikum, Mohamed

Aleikum salam, Juanjo

Et volia fer una pregunta… Com et vas sentir

al teu primer vuit -mil?

Bé…, doncs un privilegiat, un afortunat. Un dels meus somnis fet realitat. Aquet somni que havia tingut present des de molt jovenet, i que havia llegit en llibres i revistes, i sobretot havia sentit parlar de l’Himàlaia i del Karakorum, dels cims més alts..., als meus centres d’estudis, de Lleida. Sentir parlar la gent més gran amb més experi-ència d’aquest tema..., aleshores ho vaig aconse-guir: per primera vegada vaig assolir un cim de vuit mil metres, el Cho Oyu, la traducció és la deesa turquesa .Va ser a l’hivern del 1994 (em

Page 45: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 45

sembla , Mohamed, que encara havies de néi-xer).

Ja, ja…!

Em vaig sentir molt feliç i privilegiat, malgrat tot vam tenir molts problemes donat que es van produir situacions difícils, tràgiques que van tenir com a resultat unes congelacions de les quals encara avui me’n ressento. He après molt al llarg de tots aquests anys, aaah… Aquesta part de la vida m’ha fet seguir pujant munta-nyes, on el més important ha estat aquesta pas-sió i aquest coratge de fer realitat els meus som-nis.

Moltes Gràcies, Juanjo

Val, val… Moltes gràcies a tu.

Hola Juanjo, sóc el Mauricio i volia preguntar-

te quines altres coses són importants en aques-

ta vida, per a tu, a més de la muntanya?

Valoro en aquesta vida les coses petites i senzi-lles, aquelles que fan interessant la quotidiani-tat. L’amistat. Cercar i aconseguir objectius per-sonals i comunitaris, fent realitat les il�lusions personals i petits canvis socials. La capacitat de sacrifici, l’esforç, la convicció. La determinació. L’honestedat. La felicitat. Compartir l’esdevenir del pas del temps amb la família. Anar de la mà pel carrer amb la meva filla.

Molt agraïts en nom de la redacció de la revis-

ta Pi i Margall 51 i fins a la tornada que t’esp-

erem al nostre institut per fer el comiat del que

fins ara ha estat un dels centres d’ensenyament

de l’ESO i el Batxillerat.

QUE TINGUIS MOLTA SORT I...

T’ESPEREM!!!

Professora Mercè Ciutat

amb els alumnes del grup ESO 3

Page 46: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

46

Page 47: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 47

¿Puedes explicarnos tu entorno familiar y cómo

empezaste a practicar el atletismo?

Llegué a España con una beca universitaria. Me relaciono con mi familia básicamente por Inter-net y por teléfono. Me gustaría poder pasar más tiempo con ellos, pero aquí ya tengo mi vida hecha, mis amigos, mi entrenadora.

¿Cómo era tu vida antes de venir a España?

En Ecuador yo vivía muy bien, no tenía respon-sabilidades y vivía en casa de mis padres, así que tenía poco trabajo. En cambio aquí tengo que hacer mis cosas, cocinar, comprar, lavar la ro-pa… Vivir solo te hace ser más responsable y cre-cer, aquí tengo una vida más tranquila.

¿Cómo te introdujiste en el mundo de las carre-

ras?

Desde pequeño siempre me gustaron los depor-tes, jugaba a fútbol y a básquet, aunque fui un jugador muy malo. Pero empecé a ganar carreras y eso me motivó a continuar con el atletismo y recibí la beca que me permitió venir a Lleida.

Vine a Lleida con una beca del Comité Olímpico Internacional para cursar estudios universita-rios y poder continuar con el atletismo. Cuando la beca ter-minó regresé a mi país, pero me hicieron una oferta de un club y volví, pasé por Barcelona pero decidí quedarme en Lleida ya que era una ciudad que me permitía entrenar con la tran-quilidad que necesito.

¿Cómo encontraste a tu entre-

nadora?

En Lleida hay pocos clubes y como especialistas también hay pocos. Ascen Ibáñez trabajaba en el club donde yo entrenaba, nos presentaron y empezamos a entrenar juntos. Nos entendi-mos con rapidez y…, hasta aho-

ra.

Explícanos cómo te fueron los últimos campeo-

natos mundiales en Estambul.

La temporada de atletismo es muy larga y es im-posible rendir siempre al 100%. Llegué a Estam-bul muy pesado y toda la competición resultó lenta y pesada. Además en pista cubierta tam-bién es muy complicado rendir al 100%, tuve mucha competición en muy poco tiempo y pre-ferí guardarme para las próximas olimpiadas en Londres.

¿Hay “fair play” en las competiciones o inciden-

tes como el que pasó con el francés Doucoure en

Daewo son habituales?

El atletismo es el deporte donde más “fair play” hay. Uno corre contra uno mismo y después con-tra los demás. Si no sigues las normas te elimi-nan así pueden tocarse dos corredores en aisla-das ocasiones, pero bien seguro que van a ser penalizados por su falta.

¿Se requiere mucha concentración en la salida?

El pasado miércoles 11 de abril los alumnos de 4º B entrevistaron al saltador de vallas

ecuatoriano, aunque leridano adoptivo, Jackson Quiñónez.

Page 48: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

48

Muchísima. La salida es el momento que mayor concentración requiere. Además cuanto mayor te haces menos concentración tienes ya que cuando eres joven no piensas en tantas cosas, sobre todo porque no eres consciente de ellas. El 50% de la carrera reside en la salida, son carre-ras de 60 o 110 metros.

¿Qué ocurre si se toca una valla?

Si la tocas intencionadamente te descalifican. Hay un juez en cada una de las hileras de vallas para comprovar la limpieza de los saltos. Aun-que no te descalifican si las tocas sin querer so-mos conscientes que cada valla que toques te hace perder segundos, se pierde una centésima de segundo (como mínimo) por cada toque, así pues es preferible no tocarlas ni con la pierna de ataque ni con la pierna de paso.

¿Cómo es tu alimentación?

Los atletas somos esclavos de la alimentación. No comemos ningún tipo de grasas vacías y toda nuestra dieta está completamente controlada y pesada. Por ejemplo, los macarrones los come-mos hervidos con sal y aceite, nada de salsas, la carne a la plancha y mucha fruta y verdura. Un día a la semana nos relajamos un poco, sobre todo para mantener una buena salud psicológica ya que se hace duro vigilar tanto con la comida aunque al final te acostumbras.

¿De qué carrera guardas un mejor recuerdo?

He ganado muchas carreras y campeonatos pero

lo mejor de todo para mí es haber participado en una final de los juegos olímpicos, estuve entre los ocho mejores corredores del mundo, no gané, pero fue una magnífica sensación.

¿Te han descalificado alguna vez?

Pues la verdad es que no, no soy muy rápido sa-liendo así que no he dado motivos para que me descalifiquen. En una salida, como ya he dicho, estamos muy concentrados, cuando el juez dice “listos” ya nadie puede moverse, con el nuevo reglamento si separas los tacos de su sitio te des-califican directamente, no hay aviso alguno.

¿Has tenido alguna lesión grave? ¿Cuándo

piensas retirarte?

No. Gané mi primer campeonato hace ya veinte años y he ganado mucho más y aun así, no he tenido lesiones graves ni cirugías. Tengo una buena vida, cuido mi alimentación, todo esto me permite estar todavía en activo, y espero retirar-me tarde si así continúa.

¿Cuál ha sido tu carrera más dura?

He tenido unas cuantas carreras duras. Fue duro clasificarme de las semifinales a las finales en los Juegos Olímpicos, había mucha presión. En los Campeonatos del Mundo de 2007 me clasifiqué séptimo para la final y después corrí muy bien. Ambas clasificaciones fueron duras para mí.

¿Cuáles son las mejores calles para correr?

Sin lugar a dudas la 4 y la 5. Son las calles que se

Page 49: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 49

dan a los que se clasifican en primer y segundo puesto, ya que estas calles permiten una visión de la totalidad de los rivales, en cambio las calles exteriores solo permiten ver a tres o cuatro riva-les, los situados a tu derecha o a tu izquierda, en cambio en las calles centrales se tiene un ángulo completo de visión.

¿Cuál es tu próximo objetivo? ¿Tienes alguna

competición a la vista?

Dentro de unos tres meses se van a celebrar las olimpiadas en Londres, en las que voy a partici-par. Seguramente serán mis últimos juegos olímpicos así que me gustaría disfrutarlos, pa-sarlo bien, me gustaría estar lo máximo relajado posible.

¿Cómo te sientes cuando ganas?

Te sientes recompensado, tanto esfuerzo da su fruto. Esa es una buena lección, tienes que esfor-zarse con la comida, dormir bien, entrenar duro y cuando ganas sientes que recoges el fruto, es una gran recompensa.

¿A qué te vas a dedicar cuando dejes de compe-

tir? ¿Tienes algún objetivo ya marcado?

De momento me concentro en la competición, tengo multitud de inquietudes pero nada en con-creto y estoy muy saturado con los entrenamien-tos y a las competiciones.

De todas formas tenemos un centro deportivo en el que ofrecemos un entrenamiento personaliza-do a aquellas personas que huyen de los tradicionales gimnasios. Se encuentra detrás del campo de fútbol del Atlétic Segre. En este centro preparamos a gente que no tiene tiempo para ir al gimnasio o que se siente acomplejado en el gimna-sio, buscamos cuidar la intimidad de las personas, estas personas tiene objeti-vos muy concretos, por ejemplo correr en una ma-ratón o reducir la grasa de un lugar determinado del cuerpo, cuando se llega al objetivo se deja el centro. Se trabaja con un entrena-dor personal y hemos crea-

do un ambiente cálido y familiar, al que a la gen-te no le cueste ir. La idea nació durante una visi-ta a Los Ángeles, en aquella ciudad hay muchos centros de este tipo, sobre todo dedicados al en-trenamiento personal de actores de cine.

¿Tienes novia?

No, no tengo. Ellas normalmente me dejan. Es muy complicado tener novia, al principio se sienten atraídas por el deporte pero no podemos salir a comer a restaurantes y viajo muchísimo, es difícil mantener así una relación.

¿Tienes algún consejo para la gente joven que

quiere cumplir su sueño relacionado con el de-

porte?

No os rindáis nunca. Hacer un deporte es como el surf, nunca se está en la cresta de la ola, se tiene que trabajar y luchar para volver a subir. Se tiene que tener paciencia, todo llega. Si hace-mos bien las cosas, llega, seguro, la recompensa. La mala suerte no existe, hay que tener fe y con-fianza en que al final se conseguirá el objetivo. Yo era muy malo en atletismo, y fui peor en fútbol y en baloncesto, pero insistí e insistí. Hay que tener paciencia en todo, y si se tiene un fra-caso volver a probarlo y si se vuelve a fracasar intentarlo otra vez. Lo mismo ocurre con los es-tudios, si no se aprueba se tiene que trabajar más. Nunca se debe abandonar ya que, al final, si abandonamos, nos arrepentiremos de ello.

L’alumnat d’ ESO 4B

Page 50: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

50

La millor resposta hauria de ser: “De tot!”, mal-grat en la majoria de casos no és així.

La societat en la qual vivim i el ritme de vida que portem ens duu a deixar de banda quelcom tan important com la nostra alimentació. Hem sen-tit tots mil vegades que hem de menjar de tot, que hem de fer 5 àpats diaris, que hem de fer esport, que hem de beure aigua, etc. Però sovint, com diu la frase feta “ens entra per una orella i ens surt per l’altra”. No ens adonem que els ali-ments que incorporem al nostre organisme són ni més ni menys que els constituents d’aquest.

Per això, convé fer-se pesat i analitzar una a una cadascuna d’aquestes indicacions que de ben segur ja ens sonen:

Hem de menjar de tot!

Sovint, quan la gent es posa a fer dieta, de forma autònoma i sense saber-ne el motiu, extreu de la seva alimentació diària el pa, l’arròs, les patates i la pasta; limitant-se a ingerir verdures i carn o peix a la planxa. Bé, doncs això no és una dieta equilibrada i no serveix per perdre pes, i molt

menys per aportar al nostre organisme tots els nutrients i energia que aquest necessita per estar bé de salut i desenvolupar enèrgicament les acti-vitats diàries que li encomanem.

Menjar de tot i de forma equilibrada consisteix en seguir la famosa piràmide de l’alimentació. Fixant-nos en aquesta, el primer que descobrim és que els nutrients que més hem d’incorporar al nostre cos són els hidrats de carboni (pa, arròs, patates, pasta...), curiosament, els primers que la gent suprimeix quan vol “fer bondat”. D’aque-sts n’hauríem de consumir cada dia de 4 a 6 raci-ons, ja que són els principals encarregats de do-nar-nos energia.

Tot seguit ens trobem el grup de les verdures i fruites, en trobem de tots colors, gustos, formes i dimensions. Les podem menjar cuites, crues, pelades i sense pelar. Segur que no n’hi ha cap que ens agradi? Les fruites i les verdures ens aporten les vitamines i minerals necessaris per-què els nostres òrgans (fetge, ronyons, ulls, cor...) funcionin correctament. Val la pena men-jar-ne no? La recomanació serien de 3 a 5 raci-ons diàries.

“I tu, què menges?”

Page 51: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 51

Més amunt ja ens trobem en ordre decreixent els làctics (llet, formatge i iogurts), aquests són la principal font de calci del nostre cos i n’hauríem de menjar de 2 a 4 racions cada dia; i la carn, peix, llegums i fruits secs, dels quals n’és més que suficient amb 2 racions. Aquests grups, ens aporten proteïnes, la funció de les quals s’ano-mena estructural ja que són les encarregades d’ajudar a formar l’estructura de l’organisme: músculs i teixits. Pel que fa a aquest grup, en els països desenvolupats, la majoria de gent ja n’-ingereix la quantitat necessària, i més i tot.

Finalment, a dalt de tot de la piràmide, ens tro-bem els embotits i els greixos (mantegues, brioi-xeria, galetes, gormanderies). El consum d’aqu-ests hauria de ser ocasional, malgrat en molts casos, és diari. Els greixos són els aliments més energètics que hi ha, energia que si no gastem, s’acumula al nostre cos.

Hem de fer 5 àpats diaris!

Despertar, mig matí, dinar, berenar i sopar. Per anar bé, hauríem de fer-los cada dia més o menys a la mateixa hora, vigilant que no passin més de 3 o 4 hores entre l’un i l’altre. Convé fer èmfasi en la importància d’un esmorzar variat i complert, tant al despertar-nos com a mig matí per arrencar bé el dia i rendir al màxim, ja sigui a la feina o a l’institut.

Fer 5 àpats no és un capritx sinó que té les seves raons; en primer lloc, menjar quelcom a mig ma-tí i a mitja tarda provoca que no arribem amb tanta gana a l’hora de dinar i a l’hora de sopar. A part, fer 5 àpats assegura al nostre organisme l’energia que aquest necessita durant tot el dia. A més a més, quan fa estona que no mengem te-nim gana, aleshores acostumem a “picar”, i nor-malment, quan “piquem”, el que tenim més a l’abast no solen ser pastanagues, pomes o entre-pans; solen ser aliments d’aquells que pertanyen a dalt de tot de la piràmide i que hauríem de res-tringir al consum ocasional.

Hem de fer esport!

Evidentment, fer esport és primordial per la nos-tra salut, els aliments són el combustible del nostre cos i l’esport és la millor manera de gastar

aquest combustible. Per aquest motiu, l’activitat física diària és primordial per mantenir la salut i constitució del nostre cos. Això no vol dir que haguem de ser esportistes professionals, ni que sigui obligatori anar al gimnàs. L’important és evitar hàbits sedentaris i mantenir actiu el cos: activitats com pujar per les escales en comptes d’agafar l’ascensor o bé, anar a peu o en bicicleta en comptes d’agafar el cotxe... ja són suficients per mantenir el cos actiu i sa.

Hem de beure aigua!

Aquest punt és importantíssim. Hauríem de beure d’1.5 a 2 litres d’aigua al dia i molta gent no ho fa. No hem d’oblidar que més de la meitat del pes del nostre cos és aigua, a l’igual que les plantes, l’hem d’anar regant. Les begudes que no són aigua (coles, taronjades, begudes energèti-ques...) les hauríem de reservar per ocasions es-pecials i no tenir-les incorporades de forma ruti-nària a la nostra dieta diària; l’únic que fan és aportar-nos energia que moltes vegades no ne-cessitem, i ja ho sabem, si no la necessitem, s’-acumula al nostre cos.

La teoria de com seguir una bona alimentació no és gaire complicada, malgrat sembla que dur-la a la pràctica és quelcom molt difícil. Avui dia l’obesitat és una de les principals causes de mort al món occidental; això ens hauria de fer reflexi-onar sobre els nostres hàbits alimentaris, ja que a diferència d’altres malalties, aquesta es pot triar i evitar. Val la pena, no?

Núria Martínez Professora de ciències naturals

Page 52: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

52

Para un celíaco el gluten es veneno, puro veneno que le destruye el intestino y no le deja dormir.

Vamos por partes, quizá sea más adecuado clarificar qué es el gluten, al menos yo ni lo sabía ni jamás había oído di-cha palabrita hasta que una pediatra, muy amable y tam-bién muy simpática, por cier-to, me explicó que, efectiva-mente, mi hija era “alérgica al gluten”. El gluten es una pro-teína que se encuentra en unos cereales: en el trigo, la avena, la cebada y el centeno, también en la espelta y ka-mut.

Esta proteína daña el intesti-no de los alérgicos al gluten, concretamente destroza las vellosidades que se encuen-tran en el intestino delgado y que se encargan de absorber los nutrientes de los alimen-tos, de manera que los nu-trientes no llegan a la sangre, los médicos designan este fenómeno como mala absor-ción intestinal, y por lo tanto la sangre no puede repartirlos por todo el cuerpo. Así pues una persona celíaca que come gluten va a tener todos los problemas derivados de una mal nutrición, además del malestar propio que explica el malhumor que tienen aquellos que padecen una dolencia ya que el intestino también sufre inflamaciones.

La sintomatología de una persona cel-íaca que coma glu-ten puede ser muy diversa, a veces son personas bajitas, en el caso de personas adultas, y que siem-pre tienen proble-mas digestivos, ardo-

res, etc. Pero a veces puedes ser celíaco y no sufrir ningún síntoma que lo evidencie, eso no significa que tu cuerpo no esté mal alimentado o, por ejemplo, puedes sufrir migra-ñas u otros síntomas que pa-recen de difícil relación con una alergia alimentaria. El caso de mi hija era, sin em-bargo, de manual. Una niña muy poco activa, con dos años apenas andaba, siempre estaba cansada y le gustaban los juegos tranquilos. Tenía un enorme barrigón y muy, muy mal carácter. Llegó a hacerse la situación muy

¿Qué significa ser celíaco?

¿Qué implica?

Símbolo y norma de las personas

celíacas

Ejemplo de una pirámide nutricional para

celíacos.

Page 53: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 53

complicada ya que la niña no comía, apenas dormía, llora-ba a menudo, y como guinda de aquel pastel mi “angelito” tenía unos ataques de rabia que parecía la misma herma-nita de la niña del Exorcista. Sin embargo lo más preocu-

pante para mí era la comida, apretaba los dientes cuando le acercaba una cuchara con algo de arroz cocinado a fue-go lento con todo el amor de una madre entregada. Ya he apuntado que era una niña poco desarrollada y que tenía poca energía, no le gustaba correr y siempre, siempre, siempre, tenía descomposi-ciones, pasábamos de la dieta astringente a la dieta fibrosa habitualmente.

La cuestión es que cuando descubres dónde está el pro-

blema todo cambia, un mun-do de colores se abre ante ti. Ella enseguida entendió en qué consistía su problema y cuál era la solución. La cues-tión es que yo le expliqué que el gluten le hacía daño y aho-ra en la comida ya no había

gluten y lo podía comer todo. La recuperación fue milagro-sa, en un par de meses la niña tenía una vitalidad que era desconocida para mí.

Un celíaco no tendrá que to-mar ningún medicamento, ni debe seguir ninguna dieta especial solamente tiene que evitar el gluten a toda costa. No comer trigo, ni avena, ni centeno parece sencillo, pero ocurre que el gluten puede estar en cualquier conservan-te o en cualquier estabilizante del sabor, por lo tanto cual-quier alimento manipulado puede contener gluten. Puede contener gluten una pimienta que ya esté molida, puede haber gluten en un yogurt de frutas con trozos, o puede haber gluten en un tomate frito. Cabe añadir a esta difi-cultad que el gluten se conta-mina, es decir, si manipula-mos alimentos con gluten po-demos pasar trazas de gluten a los alimentos libres de glu-ten, de manera que debemos conocer qué comemos.

Bueno hasta aquí mi inter-vención si queréis conocer más cosas sobre la celiaquía podéis contactar con la aso-ciación de celíacos de Cata-lunya: www.celiacscatalunya.org.

Carme Gairí

Professora de llengua i literatura

castellana Ejemplo de pan dulce para

celíacos

Page 54: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

54

Cassava and meat cake

INGREDIENTS

• 2 kg mashed cassava

• 250 g of margarine

• 100 g of ground cheese

• 500 g of ground beef

• 2 tomatoes, onion

• Sweet pepper, celery, garlic

• Cilantro

• chicken soup

• 1cda Worcestershire sauce

DIRECTIONS:

• Chop the tomatoes, onions, celery and garlic.

• Then put it in a frying pan together with the sweet pepper until you achieve a salsa.

• After obtaining the sauce add the ground beef.

• When this is cooked, put the coriander.

• After that, mix the margarine with mashed yucca and cheese and put it on toasted sandwiches.

• Place it on a Pyrex mould of glass.

• And finally it goes to the preheated oven for 15 mi-nutes.

Carrot cake- Brasil

INGREDIENTS

• 1 / 2 cup (tea) oil

• 3 medium carrots, grated

• 4 eggs

• 2 cups of sugar

• 2 1 / 2 cups (tea) of wheat flour

• 1 tbsp of baking powder

COVERAGE

• 1 tbsp of butter

• 3 tbsp of chocolate

• 1 cup of sugar

MODE PREPARATION:

• Beat in a blender first the carrots and eggs and oil, add the sugar and beat for 5 minutes.

• That a bowl or blender, place remaining ingredi-ents mixing everything except the yeast.

• Then mix it slowly with a spoon.

• Bake in preheated oven (180 ºC ) for 40 minutes

TO MAKE COVERAGE

• Mix all ingredients, for the coverage light the fire, to heat them make a mixing and place on top of the cake.

We have prepared the following recipes with our peers in the class of Open your fridge.

We tried to find the most typical dishes from our countries: Brazil, Morocco, Rep. Domini-

can, Argentina, Bolivia and China.

Recipes of Open your fridge ’’ Typical dishes “

Kelly Montañés, Bernardo Ribeiro, César Rodríguez, Yue Yang, Najib Beddy, Isabela Arraes, Youceff Boulhani, Toufika Belhaf ESO 2

Page 55: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 55

[1] Lavarlo todos los días:

El cabello tiene unas propiedades naturales que lo protegen de la acción de los radicales libres y de las agresiones externas consecuencia de nuestra vida cotidia-na. Al realizar una higie-

ne del mismo con una periodicidad diaria, eli-minamos sus mecanismos de protección y lo dejamos a merced del sol, el viento….

Las personas con problemas sebáceos (grasa), acostumbran a quebrantar esta norma con habi-tualidad. Existen productos específicos para vo-sotros, que os permitirán alargar el margen de tiempo entre lavado y lavado. Si aun así, no es suficiente, se puede realizar un tratamiento de purificación, el cual es muy efectivo, de hecho es uno de los servicios más solicitados en nuestro salón.

[2] No cortarse el pelo

Es bastante habitual confundir “largo” con “no cortar”, el cabello necesita renovar las puntas cada dos meses como mínimo. El hecho de no cortarlo para con-

seguir que sea mas largo, es una opción pero tie-ne consecuencias. El resultado de esta práctica es puntas abiertas o quebradizas que al final acaban rompiéndose por cualquier parte y dan lugar a una melena desestructurada y pobre.

[3] Acondicionador diario

Consecuencia de nuestro ritmo de vida, hemos decidido substituir la mascarilla por acondicio-nadores que son mas rápidos de aplicar y nos permiten desenredar el cabello. El gran proble-ma de estos productos es que no tratan el cabello y además dejan residuos que dan un aspecto ma-te al cabello.

Nosotros hemos encontrado un producto que se aplica como un acondicionador, con lo cual no perdemos tiempo y conseguimos el efecto de una mascarilla: hidratación y brillo

[4] Comprar productos inadecuados

Cada cabellera y corte de pelo es un mundo y debemos cuidarla de manera personalizada. Asegúrate de comprar los productos adecuados a tu pelo y respeta los tratamientos hasta el final.

[5] Cepillado excesivo

Prohibido hacerlo cuando esta mojado. Es mas frágil y quebradizo, solo vamos a conseguir rom-perlo

Lo ideal es cepillarlo una vez al día y con esta acción también estamos realizando un masaje al cuero cabelludo muy be-neficioso. Aumentar

la dosis de cepillado implica que el cabello se vuelva más frágil.

[6] Arrancar las canas

Es falso ese bulo que corre, según el cual si te

LOS 7 PECADOS CAPILARES

Existe una recolección de falsas creencias o errores que todos hemos practi-

cado o creído en algún momento, espero que os sean de ayuda y que mejoren

la salud de vuestro cabello.

Page 56: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

56

arrancas una cana posteriormente te salen el doble. Pero sí que es verdad, que si las arrancas salen de forma irregular y aún se ven más. Antes de arrancar visita a tu estilista hay servicios de color que permiten eliminar el problema de raíz

sin crearte una obligación mensual.

[7] No cuidar el cuero cabelludo

El cabello nace en los folícu-los si estos se debilitan, ob-viamente repercute en el ca-bello, dando lugar a proble-mas de caída entre otras co-sas.

Empecemos por usar un champú adecuado para nuestro cabello y la época del año.

No siempre tenemos las mismas necesidades, igual que no nos vestimos de la misma forma en verano que en invierno.

Neus Bravo

Professora de matemàtiques

Que l’esport és un dels puntals de la salut hu-mana és ben conegut, però no sempre hi ha facilitats per a realitzar-lo. Existeixen etapes de la vida en que el propi temps és molt preuat i les prioritats són unes altres, per això una bona

manera de fer esport pot ser aprofitar el camí cap a la feina per a fer-lo.

Quan el treball no és massa prop de la pròpia llar facilita la realització de l’esport, tot i que té l’in-

inconvenient de no poder emprar-hi massa temps per això una bona solució pot ser la bicicleta que aporta d’altres beneficis: ecologia per a la ciutat i economia per a la família.

Jo ja ho estic fent, i tu? Apunta-t’hi.

Maria Ros

Professora de ciències socials

Page 57: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 57

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS - Miquel Llor Dos punts de vista per un clàssic de la literatura catalana

Laura a la ciutat dels sants és una novel�la realis-ta on es reflecteix una societat excessivament tra-dicional. La protagonista es casa i es trasllada a la ciutat de Comarquinal.

Carregada d’il�lusions i d’esperances de poder viu-re una vida millor, la Laura s’instal�la a la casa del seu marit, Tomàs, l’hereu d’una gran riquesa. Però la difícil relació d’aquest matrimoni farà que s’a-cabi amb el divorci.

En aquella ciutat carregada de boira, una boira que cobreix el seu entorn i sobretot dissimula la hipocresia dels seus habitants, esdevé un símbol molt especial a la novel�la, que com més a l’i-nterior d’aquesta et fiques més coses descobrei-xes, més són els horrors que sents i més són les ganes que tens d’escapar-te d’aquell lloc.

Tots aquests processos que pateix la Laura en la novel�la: il�lusió, confusió i finalment desespera-ció, Miquel Llor els expressa amb tanta delicadesa que aconsegueix el patiment, el sofriment i fins i tot les llàgrimes dels seus lectors.

Aquest llibre, tal com hem dit al principi, ens pre-senta una societat endarrerida, conservadora i religiosa, que ens pot ser de gran utilitat per co-nèixer el nostre passat i fer una reflexió sobre qui-nes coses són les que s’han modificat i quines són els que actualment encara existeixen.

Laura a la ciutat dels Sants és una novel�la situa-da en el context històric de principis del S. XX. La protagonista, la Laura, és una noia jove, bonica, agradable i barcelonina que durant tot el llibre serà capaç de despertar-te emocions. Sintetitzant, podem parlar d’una dona que es casa amb el jove hereu de la saga dels Muntanyola. S’instal�len a Comarquinal per poder començar així una vida feliç i màgica tots dos plegats, almenys així ho cre-ia la Laura.

Observem una evolució pèssima a comparació de la situació inicial: la parella engendra una primo-gènita i mor al cap de pocs mesos per malaltia. L’atenció d’en Tomàs vers la protagonista pràcti-cament no existeix, poca gent fa costat a la Laura i, a més a més, la germana d’en Tomàs sent una gran enveja i gelosia de la bonica Laura. Tot aquest malestar es veurà mig alleujat amb l’arribada d’un nou amor al cor de la barcelonina, en Pere Gifreda.

Un amor que estarà compartit entre la Laura i la seva cunyada que tindrà un final veritablement trist. Ella no aguantarà més en aquell territori tan tradicional i conservador, fet que farà que la ciutat de Barcelona aculli la Laura d’una forma amable, donant-li la seguretat i la possibilitat de trobar la felicitat.

Opino que és una història trista i fosca. Pràctica-ment ningú assoleix ser feliç de debò i al finalitzar la novel�la et pot quedar un gust amarg. Tot i això, pots gaudir bastant ja que la composició i l’organi-tzació dels mots és clau per fer-te riure, plorar, sentir por, ràbia, injustícia, passió...

Felicitar en Miquel Llor per aquesta obra i enco-ratjar-nos a llegir el llibre, són els meus millors desitjos.

Recorda que llegir enriqueix la persona i ens fa cada dia més grans. Comparteix amb els teus els hàbits de lectura i gaudeix-los al màxim.

Jia Yun Yin

2n BAT

Ángela Gómez

2n BAT

Page 58: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

58

Cavall de guerra/Caballo de batalla de Mi-chel MORPURGO

En una època en què les guerres sembla que es de-batin en una pantalla de vídeojocs, se’ns fa estrany que no faci ni un segle que a les guerres la força dels cavalls fos del tot impres-cindible. Sense cavalls, al front no hi haurien arribat ni armes, ni assistència, ni

aliments. Eren els cavalls els que arriaven els car-ros que ho transportaven per la terra torturada pels explosius, el fang i la neu. Així, quan esclata la Primera Guerra Mundial, el Joey, un preciós cavall de granja, és venut a l’exèrcit i enviat al front. A través dels ulls de l’animal podrem seguir la seva valentia als diferents fronts de guerra i reviure la seva meravellosa amistat amb el jove Albert, el granger que el va criar i estimar. Una narració de caire èpic i d’amistat considerada, hores d’ara, un clàssic i una de les millors dins el seu gènere.

Com cada any el Consell Català del llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT), proposa el

Premi Protagonista Jove entre vuit obres. Et presentem un llibre de cada categoria. El pri-

mer també el podràs trobar en llengua castellana. Pots decidir en quina llengua llegir-la. Espe-

rem que us agradin!

PQPI Connection de Lluís Miret

Noies i nois del PQPI d’-lectricitat han estat convi-dats a participar en un campionat esportiu. L’ent-usiasme per anar d’exc-ursió ni que sigui amb la condició d’haver de com-petir els envaeix i no veuen el moment de deixar apar-cades les classes. Tot just arribar el PQPI d’elec-tricitat es troba amb el

PQPI de perruqueria local que es converteixen en supporters incondicionals i una vegada passat el tràngol del torneig en amics inseparables. Men-trestant hi ha hagut un atracament en una sucursal bancària de la ciutat i sense saber com el botí ha anat a parar a mans del PQPI d’electricitat motiu pel que s’estableix un estira i arronsa animat i di-vertit entre els nois, que s’embarquen a descobrir els autors del robatori, i l’inspector Robredo que els considera autors del delicte. Novel�la divertida, col�loquial, molt propera a com s’expressen els lectors.

Sin noticias de Gurb de Eduardo Mendo-za

Dos extraterrestres son enviados a nuestro planeta con la misión de adoptar forma humana e investigar los usos y costumbres del lugar. Tras un aterrizaje caótico uno de los extrate-rrestres - del que no cono-cemos su nombre y que será nuestro narrador-, ordena a Gurb que adopte

la forma corpórea de Marta Sánchez para pasar inadvertido entre los lugareños. Escrito en forma de diario, Mendoza hace una mordaz crítica de la sociedad barcelonesa que se prepara para los Jue-gos Olímpicos y donde el poder público despilfarra cantidades ingentes en obras faraónicas abriendo más zanjas que en un campo de batalla. Es un libro ameno, de lectura fácil y ligera, y no sólo por la breve extensión de sus páginas si no por la exquisi-ta ironía y mordacidad de Mendoza, las disparata-das situaciones que vive nuestro anónimo extrate-rrestre y las claras descripciones de la Barcelona de los años 90.

Page 59: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més

Pi i Margall, 51 59

Page 60: Salut. Després diners. - Escola del Treball · 2018-05-01 · Salut, ecologia, economía i treball. Racó dels llibres 57 Laura a la ciutat dels sants Recomanem ... (2224) i més