Desenvolupament econòmic:Mali

Post on 11-Apr-2017

91 views 0 download

Transcript of Desenvolupament econòmic:Mali

Malí David CaimariSusana Miró Antonia MarchLorena Butnaru B1C

Presentació

País d’Africa Occidental que fou colonia francesa.

Nivel mitja de desenvolupament. Mitja part de territori és desert. Sense costa, és un país interior. Capital Bamako. Població bàsicament rural. Agricultura, pesca, or, urani i sal. Una de les nacions més pobres del món.

Definicions

PIB: Magnitud macroeconòmica que expressa el valor monetari de la producció de bens i serveis de demanda final d’un país durant un període determinat de temps ( normalment un any)

IDH: Indicador del desenvolupament humà per país. Se basa en un indicador social estadístic compost per tres paràmetres: Vida llarga i saludable, educació i nivell de vida digne.

Gini: S’utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos dins d’un país. És un nombre entre 0 i 100.

PIB

12,04 mil millones de dòlars a l’any 2014.

IDH

0,419 a l’any 2014.

Gini

40,01 l’any 2014.

DESENVOLUPAMENT.

FACTORS FÍSICS: RELLEU: La superfície del pais és plana amb llanures que gairabé no destaquen. Una tercera part del riu Níger circula per Malí.

CLIMA: El país te tres zones molt diverses. Sudanesa: Al sudest, amb plujes abundants(anualment) i temperatures de 24 a 30ºC. Saheliana: Bordea el nord de Sahara , amb poca pluja(anualment) i temperatures de 23 a 36ºC. Sahariana: Al nord, on predomina un clima desèrtic, sense pluja amb extrema sequedat i temperatures de 47ºC al dia i 4ºC de nit.

RECURSOS: País ric en urani, amb reserves de litio(per teléfons móbils), bauxita, cobre, fosfats, plom, zinc petroli i grans reserves d’or.

DESENVOLUPAMENT.

POLÍTICA: Malí es una democracia constitucional governada per la Constitució del 12 de Gener del 1992. Aquesta constitució estableix com a sistema de govern una democracia multipartidista, amb l’objectiu de no deixar que es formin partits basats en una sola línia ètnica, religiosa, regional o de genere.

Els períodes legislatius a Malí duren cinc anys per mandat, i el president de la República es triat per sufragi universal directe.

Les ultimes eleccions legislatives varen tenir lloc el 2007 i el partit més votat va ser “Alianza por la Democracia i Progreso.”

Encara que a Malí existeixen més de 80 partits polítics, la Asamblea Nacional es l’únic cos legislatiu de l’Estat, els diputats del qual són triats per sufragi universal.

DESENVOLUPAMENT.

ECONOMIA: Un dels països més pobres del món. Desde que es va unir a l’Organització Mundial del Comerç el 31 de maig de 1995 el seu PIB ha pujat. La clau de l’economia maiense és l’agricultura. El cotó és el que més s’explota al pais cap a Senegal i Costa de Marfil (el preu d’aquest ha baixat significativament desde 2003.) L’or, el bestiar i l’agricultura conformen el 80% de les exportacions. El 80%dels treballadors treballen a l’agricultura i un 15% ho fan en el sector dels serveis. Tot i així, molts de treballadors no tenen treball.

L’aparició de l’or com a principal producte d’exportació va abalndir l’impacte negatiu de la crisis del cotó.

Malí fa ús de la hidroelectricitat. El govern estimula la inversió estrangera, en camps de

comerç i la privatització.

DESENVOLUPAMENT. NIVELL EDUCATIU: La educació és gratuita i

obligatoria entre els set i setze anys. Tot i així la taxa d’inscripció a l’escola primaria es baixa, principalment perque les families no tenen els recursos necesaris per a poder pagar els uniformes, llibres i altres materials. També hi ha una falta d’escoles en zones rurals, com de material i professors.

Entre el 27% i el 46% d’habitants son analfabets, amb un descens significatiu de les dones respecte als homes.

SOCIETAT: La esperança de vida en neixer és de 49 anys. Aquest pais consta de una de les taxes de motralitat infanitl més altes del món. La població malaniense té un gran número de grups ètnics subsaharians.

S’estima que a dia d’avui, 1,2milions de persones pateixen de falta d’aliments per múltiples factors:

Augment de preus. Mercats locals tancats. Dificultat de moviment en el pais. Malalties del bestiar. Per el conflicte armat de la població. El canvi climatic i el calentament global.

CONSEQÜÈNCIES.

Emigració. Falta d’aliments. Guerra pel control de l’or i altres

recursos. Sufragistes. (pèrdua de turistes) Canvi climatic; augment del territori

desèrtic.