L'ECONÒMIC 29DEL 23 AL 29 D’ABRIL DEL 2011

EINES

nternacionalitzarl’economia catalana,exportar més, comer-ciar més amb altresterritoris. Però a risc

de semblar tautològic, delque es tracta és de parlar demercat, és a dir, del nom-bre de clients potencials.Les economies desenvolu-pades del segle XX han tin-gut mercat intern, les queemergeixen en el segle XXI,també. Els catalans som 7,4milions, però a la zona eurosom 331 milions, i la UE,501 milions. Les oportuni-tats de les empreses –i delconjunt d’una economia–són el seu mercat, i el nos-tre és molt gran, menys queel de la Xina (1.337 milions)però més que el dels EUA(313 milions). Quan el pre-sident Mas va dir als em-presaris, a Esade, que di-versifiquin les seves expor-tacions de manera que Es-panya passi a representar el30% en lloc del 55% actual,els estava dient que bus-quessin nous mercats. Si lesempreses catalanes creixenen altres mercats el pes re-latiu del mercat espanyolbaixarà, i és diversificarà elrisc, en un entorn en el quall’economia mundial creix il’espanyola no.

Evidentment aquest mis-satge el podem llegir enclau de relació Catalunya-Espanya, com alguns hanfet, o el podem llegir en claude competitivitat. Anar avendre als països de la UEno és internacionalitzar-se, és anar al mercat de lanostra moneda, i anar aÀsia, Amèrica (m’és igual elsud que el nord) o Oceaniaés anar a mercats amb mo-neda diferent, i tant en uncas com en l’altre és anar abuscar nous clients, perquè

I

tal com està la situació,sembla raonable que si te-nim un bon producte o ser-vei anem als mercats mésactius, no? I si això és aixíper les grans empreses, lesque estaven a Esade, tambého és per les mitjanes i perles petites.

Parlem d’aquestes últi-mes. La pregunta és: veneua Catalunya? Veneu a Espa-nya? Si la resposta és sí,aleshores també podeuvendre en altres mercats. Siveneu en els mercats méspropers és perquè hi haclients que aprecien el queoferiu, aleshores semblalògic pensar que a Europa ien altres llocs del món tam-bé hi pot haver potencialsclients que puguin apreciarla vostra oferta, o no? Ini-cialment no cal anar a NovaZelanda, als antípodes, ja

que els costos de transportpotser no ens permeten sercompetitius en preu, peròsí que podem anar a la UE,que per això tenim l’euro.D’entrada el que s’ha de ferés identificar molt bé elstrets dels clients que m’es-tan comprant aquí, desprésbuscar-ne de semblantsper Europa, i a continuacióexplorar quina competèn-cia tinc en els diferents ter-ritoris. No és això el quefem per Catalunya i Espa-nya? Doncs també podemfer-ho per Europa. Elsamericans ho fan per Amè-rica.

Clar, però Catalunya i Es-panya ens són propers, lanormativa, la llengua. Te-nim menys pors. Bé, doncsper anar a Europa, o a altresmercats, ens podem apro-par a les cambres de co-

merç -així tindran més fei-na ara que la necessiten-, aACC1Ó, a Barcelona Activao a l’ICEX, tots quatre ofe-reixen programes per in-troduir les empreses en elcomerç “internacional” iens expliquen tots els trà-mits que cal fer. La llengua,ai els idiomes, però tantaquestes institucions comles empreses de serveis detraducció i interpretacióens poden ajudar.

És cert, ampliar mercatsens fa incórrer en més des-peses però tot és qüestió degestionar bé la informació.És a dir, anirem a altresmercats perquè estem se-gurs que el nostre producteo servei té oportunitats (aCatalunya i Espanya hoconstatem), el nombre po-tencial de clients val la pena(podem augmentar signifi-

cativament la nostra factu-ració) i la competència ésassequible, podem fer-nosun forat. Però el més im-portant, ampliar mercats,és un canvi estratègic del’empresa, i tot canvi estra-tègic demana inversió. Pertant, no són més despeses,sinó que hem d’invertir enaprenentatge, estudi, anà-lisi i estructures, però pro-bablement anant al primermercat vindran els se-güents i en un temps raona-ble l’haurem amortitzat.

I el finançament d’aques-ta inversió? Això ja són fi-gues d’un altre paner.

ENS CALEN MÉS CLIENTS

La pregunta és: veneu aCatalunya? Veneu aEspanya? Si la respostaés sí, aleshores tambépodeu vendre en altresmercats. Si veneu en elsmercats més propers ésperquè hi ha clients queaprecien el que oferiu,aleshores sembla lògicpensar que a Europa i enaltres llocs del móntambé hi pot haverpotencials clients quepuguin apreciar lavostra oferta, o no?Inicialment no cal anar aNova Zelanda... però síque podem anar a la UE,que per això teniml’euro

http://ec.europa.eu/inter-nal_market/

Josep AlbetDIRECTOR D’ALBET CONSELLERS BCN

Les oportunitats que representa vendre els productes arreu del món són infinites. ARXIU / JOSEP LOSADA

GESTIÓ EMPRESARIAL

PER SABER-NE MÉS

Glossari

És un document d’admissió temporalde mercaderies vàlid als països mem-bres de la Cadena ATA que substitueixels documents nacionals d’exportaciói d’importació temporal.

És l’única organització interna-cional que s’ocupa de les normesdel comerç entre països i la sevamissió és ajudar els productorsde béns i serveis i exportadors.

Indicat per a empreses catalanesque no han exportat mai. Us do-tarà de les eines necessàries degestió i comercialització per ini-ciar-vos als exteriors.

OMC

Una font de coneixement on els pro-fessionals del comerç internacionaltroben l’anàlisi dels experts, estudisde mercat, informes, perfils depaïsos, opinions d’experts, etcètera.

GLOBALTRADE.NETPROGRAMA 1A EXPOR. ACC1Ó ATA