Fem rogle, núm. 3

femrogle

Sumari

RECORDANT LA FI DE CURS• La Festa de Fi de Curs .................................................................................................... 4• Els nostres exalumnes ens envien les seues impressions des de la universitat. . - Jesús Arenós & Ez Zahara Ait ............................................................................. 5 - Cinta Borrell & Pila Notivol ................................................................................ 6

- Alexandra Bajora & Xavier Luís .......................................................................... 7

CORRELLENGUA 2011• Correllengua 2011 amb Pere Quart ............................................................................. 8

PROJECTES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA• Biblioteca Escolar - Ja tenim biblioteca escolar Puntedu................................................................... 9

- Estrenem biblioteca i molts llibres nous .........................................................10- Segon Concurs de Microrelats de Terror .......................................................11

• Escoles Verdes - La conferència Internacional: “Tinguem cura del planeta” ............................12

- Ja som Escola Verda .............................................................................................13

L'OPINIÓ DE.• A propòsit de la crisi ................................................................................................14-15• Retallant el vostre futur, amb il·lusió .....................................................................16-17

SORTIDES AL TEATRE• A Tarragona, Drames rurals .............................................................................................18• A Barcelona, Cop de rock ................................................................................................19

TALLERS PER ALS ALUMNES DE 6è DE PRIMÀRIA ..........................................20-22

INAUGURACIÓ DEL CURS• Cultura, poder i inquisició: Cristòfol Despuig en el seu temps ......................23-24

pàgina central: NOU PROJECTE PAS! ...................................................................25-28

NADAL A L'INSTITUT• L'Institut amb la Marató de TV3 ..................................................................................29• Cantada de nadales .........................................................................................................30• Recollida d’aliments ........................................................................................................31

COL·LABORACIONS DEL PROFESSORAT I ALUMNAT• Preparant el viatge de fi de curs ..................................................................................32• Fem ràdio ..........................................................................................................................33• Experiències empresarials de gent jove .....................................................................34• La vida en un pequeño pueblo: tranquilidad frente a rutina ..................................35

ACTIVITATS ESPORTIVES• Els nostres esportistes

- Skate .........................................................................................................................36- Rem ..........................................................................................................................37- El patinatge..............................................................................................................38

• Què fem al pati?- Pati dinàmic .............................................................................................................39- Esport al pati ..........................................................................................................40

• Saps què és?- Fingerskate ...............................................................................................................40

• Què hem fet?- Sortida d'Escoles verdes a Mig Camí i Coll de l'Alba ..............................41-42- La Foradada ......................................................................................................43-45

• Activitats extraescolars- Tennis de Taula ........................................................................................................46- A l'institut també pots ballar ...............................................................................46

COMIATS I BENVINGUDES• Adéu a Carlos...................................................................................................................47• El bar: punt de trobada ..................................................................................................47

La revista que te-niu a les mans és la tercera que editem però, quants canvis hem viscut des de la primera edició ara tot just fa un any! Si en el segon número del juny parlàvem del tras-llat a l’edifici Betània, a la banda esquerra de la ciutat, ara ja us escrivim des d’aquest espai. Un final de curs intens per triar, empaquetar i traslladar tot el material cap al nou institut: prove-tes, mapes, ordinadors, llibres, mobiliari, pissarres digitals, trepants... fins a les senzilles papereres. Un estiu amb feina però amb l’al·licient de tot el que és novedós, de tenir-ho tot preparat per iniciar les classes amb normalitat. Deixàvem records però afrontàvem un nou repte amb una ubicació pròpia. L’espai l’hem fet nostre en aquest primer trimestre i, tot i algunes mancances a hores d’ara, ens podem sentir orgullosos de com ho hem sabut encaminar. En l’entorn en què ens trobem hi ha més si-lenci, es respira un aire més pur i es-tem envoltats de natura i això es nota en el comportament i en la feina del dia a dia. Canvis n’hem fet molts, però crec que la ci-rereta del pastís ha estat el nou nom que li hem donat al centre: Institut Cristòfol Despuig. Un nom d’un personatge il·lustre de la ciutat, un nom potent que la comunitat educativa ha fet seu, un nom que sona bé i obert a múltiples treballs interdis-ciplinars de la seva època que poden ajudar a di-fondre més aquesta figura del Renaixement català. La nostra feina de difondre el que fem a la ciu-tadania com a institut públic és el nostre deu-re i el nostre repte més imminent i l’encarem amb ganes, il·lusió i seny, tot i les dificultats so-cials i econòmiques en què ens trobem i que malauradament preveuen menys recursos per a una inversió de futur com és l’educació. Gràcies a tots els que creieu i feu possi-ble l’institut Cristòfol Despuig de Tortosa.

Consellde redacció

Equip directiu

Maria Josepa Altadill

Carme Segura

Col·laboradors i col·laboradores

Disseny de la portada i contraportada

Francisco Javier Carrasquer

Professor d’educació visual i plàstica

Amb la col·laboració de l'AMPA

Josep Ramon Subirats

Xavi Rodríguez

Àngel Martí

Emili Llorente

Imma Adell

Jordi Gas

Albert Aragonés

Cinta Cabrera

Marian Rojas

Àngels Cid

Carme Gargallo

Xavier Lluís

Neus Aixendri

Cinta Borrell

Pilar Notivol

Jesús Arenós

Ester Benaiges

Jacqueline Morillo

Ez Zahra Ait Abou

Aula Oberta de 3r

Alumnat de 4t D

Alba Roda

Júlia Blanch

Max Sebastià

Alexandru Vancu

Meriem Ouhdadi

Judit Muñoz

Andrea Ariño

Editorial

| Institut Cristòfol Despuig |

FemRogle

Benvolguts socis i alumnes, al primer número de la nostra revista d’aquest curs 2011-2012 ens hem volgut adreçar a tots vosaltres, encara que us sembli una mica descabellat, per parlar-vos de la festa de fi de curs, que si bé la veiem llunyana perquè tot just hem acabat ara el primer trimestre, no ens adonarem i ja hi serem. El curs passat, al ser un centre nou, la junta de l’AMPA va proposar uns canvis que la direcció del centre va aprovar i va donar-hi suport, i que ens van dur a celebrar una festa més personal i d’un caire diferent a les que estàvem habituats a fer quan pertanyíem a l’altre centre.Nosaltres vam voler donar més importància a la part acadèmica que a la lúdica, sense que això suposés desmerèixer aquesta última. Amb aquesta idea vam celebrar l’assemblea anual de l’AMPA, el lliurament d’orles, els premis als treballs de recerca i els reconeixements al saló d’actes, que al ser un espai tancat va ser més acollidor i familiar. També vam confeccionar un DVD on sortien tots els alumnes que havien cursat 4t d’ESO i 2n de batxillerat, que es va projectar durant el lliurament de les orles. Aquest DVD es va posar a la venda per a tots aquells alumnes, familiars i professors que volguessin tenir un record de la promoció que havia acabat el curs més important, el de final d’etapa (ESO o batxillerat). Una vegada acabats els actes a l’interior del centre va començar la festa al pati. Per evitar la disbauxa dels altres anys, vam canviar el mètode. Vam dissenyar uns vals nominals, que cada alumne havia de lliurar als membres de la junta de l’AMPA quan anava a recollir el berenar.

La festa de fi de curs, la pensem i l’organitzem per als nostres alumnes, no per a tots els joves que acudien abans a berenar gratis encara que no fossin alumnes del nostre institut.

La festa fi de curs

El conjunt musical del nostre centre va amenitzar el berenar-sopar amb els temes que havien anat aprenent al llarg del curs. També hi va haver l’actuació de l’alumnat de l’optativa de ball que ens va oferir diverses coreografies. El curs passat ens ho vam passar molt bé i esperem que aquest curs que tenim un centre propi encara hi participin més alumnes, i com diu la dita: “Com més serem, més xalarem”.

Àngels Cid, Presidenta de l’AMPA

ORDANT L

I DE C

Aquest nou curs, l’he començat com a estudiant de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un grau difícil, de llarga durada, però realment apassionant. Arribar fins aquí no ha sigut gens fàcil, la nota de tall es pot dir que està pels núvols, això vol dir que durant el batxillerat vaig haver de treballar molt. Vaig afrontar la selectivitat amb temor però confiat. Les notes al final van anar millor del que m’esperava a l'acabar les PAU. El meu treball havia donat els seus fruits, ara només calia esperar a veure si podia entrar a fer medicina i, efectivament, va ser així. El passat mes d’agost ja sabia el meu destí i al setembre em vaig instal·lar al meu nou pis en un entorn estrany per a mi. Cal dir que ara estic molt bé; viure fora de casa té els seus avantatges i els seus inconvenients, porta un temps d’adaptació però al final t’acaba agradant. Pel que fa a la universitat, és tot molt diferent, jo diria que té poc a veure amb l’institut. Allí t’has d’espavilar tu, no tens ningú damunt teu que t’obligui a estudiar i amb el pla Bolonya hi ha molt de temari d’autoaprenentatge que has d’estudiar pel teu compte. En el cas de la meua carrera hi ha moltes hores de pràctiques al laboratori i seminaris… Passes moltes hores a la facultat. Després arribes a casa i encara et toca estudiar més, ara bé, si t’agrada el que fas no se’t fa pesat. Els anys de vida universitària poden ser uns dels millors de la teua vida si els saps aprofitar, us animo a seguir estudiant, l’esforç es veu recompensat.

Jesús Arenós, Estudiant de Medicina

Els nostres exalumnes ens envien les seues impressions des de la universitat

ORDANT L

I DE C

Després de 2 anys de batxillerat i després de les PAU, començo la universitat amb les mateixes ganes, voluntat i esforç, ja que, gràcies a aquests, he pogut superar, i molt bé, les diferents etapes educatives (primària, ESO, batxillerat)

La meva carrera està relacionada amb l'educació. Amb l'educació avancen les. civilitzacions i s'arriba al progrés en els diferents àmbits (social, econòmic, cultural, etc.). A més, amb l'educació arribarem a formar bons ciutadans i també una societat equilibrada i igualitària i amb valors (solidaritat, tolerància, respecte, etc.). Per aconseguir-ho, només cal voluntat i esforç com ja he dit en les primeres línies. A això, afegiria que, per arribar-hi, cal un esforç per part de l'alumnat, però també per part de la institució educativa (en què estan matriculats), la qual ha de procurar oferir una bona educació i uns bons professionals que "sàpiguen" transmetre els coneixements i, per tant, ensenyar i educar. Pel que fa a nosaltres (jo i els meus companys) si estem on estem és perquè això ha estat possible (esforç i bons professionals).

Ez Zahara Ait, Estudiant d'educació primària a la URV

FemRogle

Aquest nou curs, l’he començat com a estudiant de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un grau difícil, de llarga durada, però realment apassionant. Arribar fins aquí no ha sigut gens fàcil, la nota de tall es pot dir que està pels núvols, això vol dir que durant el batxillerat vaig haver de treballar molt. Vaig afrontar la selectivitat amb temor però confiat. Les notes al final van anar millor del que m’esperava a l'acabar les PAU. El meu treball havia donat els seus fruits, ara només calia esperar a veure si podia entrar a fer medicina i, efectivament, va ser així. El passat mes d’agost ja sabia el meu destí i al setembre em vaig instal·lar al meu nou pis en un entorn estrany per a mi. Cal dir que ara estic molt bé; viure fora de casa té els seus avantatges i els seus inconvenients, porta un temps d’adaptació però al final t’acaba agradant. Pel que fa a la universitat, és tot molt diferent, jo diria que té poc a veure amb l’institut. Allí t’has d’espavilar tu, no tens ningú damunt teu que t’obligui a estudiar i amb el pla Bolonya hi ha molt de temari d’autoaprenentatge que has d’estudiar pel teu compte. En el cas de la meua carrera hi ha moltes hores de pràctiques al laboratori i seminaris… Passes moltes hores a la facultat. Després arribes a casa i encara et toca estudiar més, ara bé, si t’agrada el que fas no se’t fa pesat. Els anys de vida universitària poden ser uns dels millors de la teua vida si els saps aprofitar, us animo a seguir estudiant, l’esforç es veu recompensat.

Jesús Arenós, Estudiant de Medicina

ORDANT L

I DE C

Després de 2 anys de batxillerat i després de les PAU, començo la universitat amb les mateixes ganes, voluntat i esforç, ja que, gràcies a aquests, he pogut superar, i molt bé, les diferents etapes educatives (primària, ESO, batxillerat)

La meva carrera està relacionada amb l'educació. Amb l'educació avancen les. civilitzacions i s'arriba al progrés en els diferents àmbits (social, econòmic, cultural, etc.). A més, amb l'educació arribarem a formar bons ciutadans i també una societat equilibrada i igualitària i amb valors (solidaritat, tolerància, respecte, etc.). Per aconseguir-ho, només cal voluntat i esforç com ja he dit en les primeres línies. A això, afegiria que, per arribar-hi, cal un esforç per part de l'alumnat, però també per part de la institució educativa (en què estan matriculats), la qual ha de procurar oferir una bona educació i uns bons professionals que "sàpiguen" transmetre els coneixements i, per tant, ensenyar i educar. Pel que fa a nosaltres (jo i els meus companys) si estem on estem és perquè això ha estat possible (esforç i bons professionals).

Ez Zahara Ait, Estudiant d'educació primària a la URV

FemRogle

Diuen que els anys universitaris són els millors, però mai ho havia sabut del cert. He tingut la sort de poder viure ja un cert temps com a es-tudiant universitària fora, i és ara, quatre mesos després, que puc corroborar del tot que de ben segur que ho són. Llibertat, independència, gent nova, anar a classe amb ganes, aprendre cada dia, prendre decisions, tenir temps lliure…concep-tes que durant l’etapa d’estudiant de batxillerat quasi no saps ni què signifiquen. Ànims a tots aquells que encara han d’aconseguir-ho, lluiteu per allò que realment us agrada.

Cinta Borrell, Estudiant de llengua i literatura hispàniques

ORDANT L

I DE C

El canvi a la universitat ha estat dur i estrany, ja que nosaltres estàvem acostumats a l’institut on tots ens coneixíem i érem, per què no dir-ho, com una petita família. Però la veritat, per a mi, la universitat està sent una de les millor experiències de la meva vida: et permet sortir de casa, conèixer gent nova i estudiar el que portes desitjant tota la vida.

Tot i que el ritme d’estudi no té res a veure amb el que fèiem a batxillerat, almenys a medicina, s’ha d’estudiar tots però tots el dies i en qualsevol estoneta lliure que tens, ja que si no, és impossible portar les coses al dia.

La veritat, jo estic molt contenta amb tot el que m’han ensenyat a l’institut, així que animo a tots aquells que esteu a segon de batxillerat a estudiar molt, ja que tot té la seva recompensa.

Pila Notivol, Estudiant de 1r de Medicina a la UJI

FemRogle

ORDANT L

I DE C

Encara que no ho sabem, cadascú de nosaltres enyorarà els dies del batxillerat.

Fiquem el preu a les coses quan ja és massa tard. Segurament que cap alumne s’alegra dels

dies quan té exàmens o presentacions, però són els dies que a la llarga formen part de

nosaltres i dels nostres successos.

Estic fent turisme a la universitat de Lleida. De moment les coses van bé, amb una miqueta d’atenció i paciència aconsegueixes totes les coses. Alguns profes et protegeixen i et tracten com a unprincipiant, els altres et tracten com a una persona madura i esperen màxima responsabilitat i màxim rendiment.

M’agrada moltíssim el que faig, i no m’imagino fer una altra cosa. Crec que és el meu verdader camí.

Alexandrina Bajora, Estudiant de turisme a Lleida

Estimats companys, el meu nom és Xavier i com alguns de vosaltres no sabia ben bé què fer en acabar 2n. Després de mirar i remirar universitats i carreres vaig decidir-me a fer el grau en informació i documentació a Barcelona.

És un grau que s’imparteix des de fa tres anys, fruit de l’antiga diplomatura de biblioteconomia i documentació que s’anava quedant obsoleta: ara és més important la informàtica que l’economia a l’hora de tractar documentació. Vaig estudiar batxillerat humanístic (amb llatí, grec, literatura…), tanmateix, aquest grau és accessible des de qualsevol modalitat encara que la base d’humanitats és la més adequada.

Els primers dies d’universitat van ser una mica angoixants: molta gent, molts de profes, i moltes, moltes pràctiques per fer sense que ningú t’expliqués l’enunciat i au, apanya't! Ara al gener vénen els exàmens i cal estudiar força; no és que sigui difícil però cal posar-hi ganes i esforç i, sobretot, ja us aviso ara: cal contestar allò que es pregunta, i només allò!

Per últim, també cal dir que fer cap a una ciutat o a una classe on no coneixes ningú (normalment coincideixes amb gent més gran) i hi ha tot tipus de companys, amb històries de vida tant increïbles com sorprenents, t’obri molt la ment i aprecies coses que realment són útils a la vida.

Endavant en l’estudi, salut i força! P.S. La sele és molt fàcil, paraula.

Xavier Luís,

Estudiant d'informació i documentació a la UB

FemRogle

En el correllengua d'aquest any hem homenatjat el poeta Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, en el 25è aniversari de la seua mort. Com ja és tradicional un grup d'alumnes amb gralles i timbals va donar el tret de sortida i ens aplegàrem al voltant de la flama. A continuació començà la part literària de l'acte amb la recitació de poemes. Els primers eren del Bestiari de Pere Quart, a càrrec de l'alumnat de 2n d'ESO. L'alumna Clara Ormazabal va llegir Tirallonga de monosíl·labs i tancà la part poètica l'actuació musical d'un grup d'alumnes de batxillerat i 4t d'ESO que interpretaren Corrandes d'exili, amb arranjament musical d'Arnau Adell. Tot seguit la pista s'omplí de balladors i balladores de jota. L'alumnat de 2n d'ESO, acompanyat d'una bona mostra de professores van ballar mentre Álvaro Arasa, Àngela Creix i Enric Carbó cantaven les jotes composts per a l'ocasió. Finalment l’alumne Ferran Jiménez de 2n de batxillerat ens va llegir el Manifest d’aquest any, redactat pel cantautor Cesk Freixas amb el títol ‘Existència i consciència: hi som i sabem que hi volem ser’.

Maria Josep Altadill,

Professora de Llengua i Literatura

Correllengua 2011 amb Pere Quart

RRELLENG

FemRogle

’INNO

El mes de novembre passat va sortir la resolu-ció del Departament d'Ensenyament que atorga al nostre institut el projecte de biblioteca escolar Puntedu, inclòs dins els Programes d'innovació educativa, amb una dotació de 2.000 euros.

La convocatòria, a la qual es van presentat més de 400 centres educatius de Catalunya, ha selec-cionat un centenar de centres, entre ells el nostre. Aprofitem per felicitar també als altres instituts i escoles de les Terres de l'Ebre que també han estat seleccionades en aquesta convocatòria: l'Escola Consol Ferré i l'Escola Soriano Monta-gut, d'Amposta; l'Institut Les Planes, de Santa Bàrbara; l'Institut Escola Daniel Mangrané, de Jesús; i el ZER Terra Alta Nord, de Vilalba dels Arcs.

Enhorabona!

Ja tenim biblioteca escolar Puntedu

BIBLIOTECA ESCOLAR

FemRogle

BIBLIOTECA ESCOLAR

JECTES D

’INNO

VACIÓ

EDUCATIV

Estrenem biblioteca i molts llibres nous

Ara fa un parell d'anys ens congratulàvem de l'estrena de la biblioteca que compartíem amb l'Institut de l'Ebre. Aquest curs hem assolit una entitat física pròpia, amb nova seu i nou nom; estrenem també la biblioteca del nostre Cristòfol Despuig i des d'aquí us la volem donar a conèi-xer.

Hem canviat de lloc però no d'equip ni de moti-vació, de ganes d'acostar els llibres, la informa-ció, el gust per l'aprenentatge i la lectura a tots i cada un dels membres de la nostra comunitat educativa. Tots, pares i mares, alumnes, per-sonal no docent i docent estem convidats a la gran festa del plaer de la imaginació. Els coordi-nadors som els d'abans però ja no estem sols. Tenim una Comissió de Biblioteca on tots esteu representats, famílies, alumnes i equip docent.

Si encara no ens heu visitat, no deixeu de fer-ho. Tenim un espai acollidor i farcit de reptes per a la ment. Hem renovat i actualitzat el fons que a hores d'ara ja s'acosta als dos mil docu-ments de tota mena. Estem treballant per am-pliar la dotació informàtica i els recursos multi-mèdia i poder captivar-vos de més maneres.

La biblioteca de l'escola és el cor de la cultura que batega. En farem cinc cèntims de les pos-sibilitats que posa al vostre abast:

· fons documental, actualitzat i en cons-trucció permanent; el catàleg informa-titzat es fa amb l'aplicatiu ePèrgam que comparteixen les biblioteques escolars de Catalunya integrades al programa Punte-du. A més de les consultes trobareu gui-es de lectura i documents recomanats. · bloc propi de notícies i informacions di-verses relacionades amb el món de la cul-tura; edició de tríptics de novetats classi-ficades per temes i lectures obligàtories; inclou enllaços a altres biblioteques, adre-ces d'interès, pàgines de consulta recoma-nades pels departaments i accés a sub-blogs oberts a la participació de tot l'Institut. Recomana'm un llibre, al qual el Ministeri d'Educació ha atorgat el reconeixement de bona pràctica educativa i on tots podem co-mentar les nostres lectures, i el Calaixò de sastre, on es publiquen i comparteixen crea-cions de tota mena (relats, poemes, muntat-ges, fotografies...).

· horari continuat de consulta durant les ho-res lectives; a més servei de préstec al pati i a l'hora d'estudi amb la col·laboració del pro-grama PROA dilluns, dimarts i dijous en les classes del vespre.

· exposicions temàtiques i temporals, al ves-tíbul i a la biblioteca

· activitats diverses de formació d'usuaris i dinamització (concursos de relats, participa-ció dels diferents departaments en activitats formatives, clubs de lectura...).

· assessorament i atenció de suggeriments per part d'alumnat i professorat.

· suport en l'elaboració de recerques.

Tot això i molt més. Veniu a la biblioteca i parti-cipeu en les nostres activitats!

Hi ha tants llibres per estrenar i descobrir....

Cinta Cabrera

Coordinadora de la biblioteca

FemRogle

JECTES D

’INNO

VACIÓ

EDUCATIV

II Concurs de microrelats de terror.

La biblioteca i els departaments de llengües van convocar el darrer mes d’octubre el Segon Con-curs de Microrelats de Terror i es va fer extensiu a les escoles i instituts de les Terres de l’Ebre. La participació ha estat un èxit. 79 relats en total, que han optat als premis en les categories de català, castellà, anglès i francès. Els treballs presentats procedeixen de l’institut Sòl-de-Riu d’Alcanar, del col·legi Jaume Balmes de Santa Bàrbara, de l’institut escola 3 d’Abril, de Móra la Nova i de l’institut Cristòfol Despuig de Tortosa. Els relats premiats ex aequo són els següents:

En llengua anglesa:

“Scary story” de Neus Aixendri Almendros de 2n de batxillerat de l’institut Cristòfol Despuig “Horror story” de Tània Perales Domini de 2n de batxillerat de l’institut Cristòfol Despuig “Spooky story” de Wendy Cabanes Gon-zález de 4t d’ESO de l’institut Cristòfol Despuig

En llengua catalana:

“Bloody Mery” de Nicolae Ciobanu de 1r d’ESO de l’institut Cristòfol Despuig “Tu el pots sentir! Sents a Tobi?” d’Hajar El Moham-mady, de 3r d’ESO de l’institut Cristòfol Despuig “Antoni” de Sara El Mellali de 3r d’ESO de l’ins-titut Cristòfol Despuig

“Estima, moriràs” de Judit Pastor Estra-da de 3r ESO de l’institut Cristòfol Despuig

Menció Especial al relat “La temor” de Lara Marcoval López de 5è de primària del col-legi Jaume Balmes de Santa Bàrbara.

En llengua castellana:

“Perro malo” de Victòria Cobas de 2n d’ESO de l’institut Sòl-de-Riu d’Alcanar,

“Dementium” d’Àngela Cartil Benaiges de 3r ESO de l’ institut Cristòfol Despuig “El espantapájaros” de Joel Castell Andreu de 1r ESO de l’ institut Cristòfol Despuig “Hasta veinte” de Maria Granados Galaso de 4t ESO de l’ institut Cristòfol Despuig

Menció Especial a “Fiel compañero II” de Luciana Piazza de 1r batxillerat de l’institut Cristòfol Despuig

En llengua francesa: “Le chat etrange” d’Ayoub El Ouahi de 1r d’ESO de l’institut Cristòfol Despuig “Un visiteur inattendu” de Chaymae El Ouahi de 2n d’ESO de l’institut Cristòfol Despuig

Gràcies per participar i enhorabona als guanya-dors i guanyadores!!

BIBLIOTECA ESCOLAR

FemRogle

’INNO

ESCOLES VERDES

’INNO

A ESCOLES VERDES

La conferència internacional: "tinguem cura del planeta"

Aquest curs la classe de 3r A ha estat treballant un projecte juvenil vinculat al programa d’Escoles verdes, que convida els joves de tot el món a reflexionar i actuar per millorar el planeta. Durant algunes hores de biologia hem aprofitat per realitzar un pòster en el qual hem explicat el procés de discussió i debat portat a terme per escollir les accions i responsabilitats a les quals es comprometia el nostre centre en referència a la Carta de compromís redactada fa dos anys a Brasil per joves de tot el món. Abans de poder donar per finalitzat el projecte, vam haver d’escollir els delegats que representarien el centre en la II Conferència Catalana el 17 de novembre de 2011. La conferència es va dur a terme a Barcelona, on van anar els quatre delegats escollits a classe (Clara Ormazábal, Joana Ocampo, Livia Coronciuc i Judit Pastor). Ens vam reunir amb quaranta-un centre d’arreu de Catalunya per arribar a acords i redactar propostes. A partir d’aquests compromisos s’ha proposat desenvolupar accions vinculades a les Escoles verdes en el qual està el nostre centre. A la trobada, cadascun dels nostres representants va haver de treballar juntament amb delegats/es de Catalunya uns tallers per tenir cura del planeta; el nostre centre va escollir: “Redactem la carta”, on es feia tota la recopilació del treball realitzat al matí. “Fem una pancarta artística”, on es representaven les nostres idees sobre el planeta. “Musiquem la carta”, on es va modificar una cançó, perquè la lletra fos en defensa del medi ambient. “Gravem un vídeo”, on van fer petits curtmetratges per conscienciar els joves. La trobada va ser un èxit, vam conèixer molta gent i vam fer noves amistats. Clara Ormazábal, una de les delegades

del nostre centre ha quedat seleccionada juntament amb trenta delegats més d’arreu de Catalunya per representar-nos a la Conferència estatal que tindrà lloc a Vitòria-Gasteiz (País Basc) els dies 26 i 27 de gener. Si tot va bé, tenim esperances de poder participar a la Conferència Europea, que se celebrarà a Brussel·les al maig i per què no, a la Conferència Internacional a Rio de Janeiro al juny d’aquest any.

Àngela Càrtil, Livia Corociuc, Darly Ocampo, Clara Ormazabal,Judit Pastor i Stefan Roca

Ja som escola verda

El 23 de novembre de 2011 el nostre centre va rebre el distintiu d’Escola verda atorgat per la Generalitat de Catalunya, en un acte celebrat a Tàrrega, on es van trobar diferents escoles i instituts d’arreu de Catalunya per rebre els nous distintius i renovacions. El guardó va ser recollit pel nostre director Josep Ramon Subirats i per la professora Helena Panisello, dinamitzadora del projecte en els darrers anys.

L’acte va acabar amb una representació teatral amb el títol “ És el mateix… però no és igual” sobre la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin El distintiu d’Escola verda és el reconeixement al Pla d’acció del centre per impulsar i portar a terme accions adreçades a sensibilitzar, estimular i implementar mesures per millorar els problemes mediambientals i caminar cap a la sostenibilitat. Un Pla d’acció on tota la comunitat educativa s’implica i que pretenem que vagi més enllà del nostre àmbit educatiu, convidant i estimulant la participació del nostre entorn més proper, de la ciutat i de les Institucions que ens representen. Algunes de les actuacions previstes per als propers 3 anys són: continuar amb el control de despesa de paper, consum elèctric i aigua, substituir documents en paper per format digital, vetllar per una alimentació saludable, potenciar el treball en l’entorn natural, realització de l’hortet, projecte 4 cims i potenciar l’ús d’energies alternatives, entre d’altres. Estem segurs que amb l’ajut i empenta de tota la comunitat educativa aconseguirem petites fites per generar canvis amb l’objectiu de millorar el nostre entorn .

Comitè ambiental de l’institut Cristòfol Despuig

FemRogle

’INNO

ESCOLES VERDES

’INNO

A ESCOLES VERDES

La conferència internacional: "tinguem cura del planeta"

Aquest curs la classe de 3r A ha estat treballant un projecte juvenil vinculat al programa d’Escoles verdes, que convida els joves de tot el món a reflexionar i actuar per millorar el planeta. Durant algunes hores de biologia hem aprofitat per realitzar un pòster en el qual hem explicat el procés de discussió i debat portat a terme per escollir les accions i responsabilitats a les quals es comprometia el nostre centre en referència a la Carta de compromís redactada fa dos anys a Brasil per joves de tot el món. Abans de poder donar per finalitzat el projecte, vam haver d’escollir els delegats que representarien el centre en la II Conferència Catalana el 17 de novembre de 2011. La conferència es va dur a terme a Barcelona, on van anar els quatre delegats escollits a classe (Clara Ormazábal, Joana Ocampo, Livia Coronciuc i Judit Pastor). Ens vam reunir amb quaranta-un centre d’arreu de Catalunya per arribar a acords i redactar propostes. A partir d’aquests compromisos s’ha proposat desenvolupar accions vinculades a les Escoles verdes en el qual està el nostre centre. A la trobada, cadascun dels nostres representants va haver de treballar juntament amb delegats/es de Catalunya uns tallers per tenir cura del planeta; el nostre centre va escollir: “Redactem la carta”, on es feia tota la recopilació del treball realitzat al matí. “Fem una pancarta artística”, on es representaven les nostres idees sobre el planeta. “Musiquem la carta”, on es va modificar una cançó, perquè la lletra fos en defensa del medi ambient. “Gravem un vídeo”, on van fer petits curtmetratges per conscienciar els joves. La trobada va ser un èxit, vam conèixer molta gent i vam fer noves amistats. Clara Ormazábal, una de les delegades

del nostre centre ha quedat seleccionada juntament amb trenta delegats més d’arreu de Catalunya per representar-nos a la Conferència estatal que tindrà lloc a Vitòria-Gasteiz (País Basc) els dies 26 i 27 de gener. Si tot va bé, tenim esperances de poder participar a la Conferència Europea, que se celebrarà a Brussel·les al maig i per què no, a la Conferència Internacional a Rio de Janeiro al juny d’aquest any.

Àngela Càrtil, Livia Corociuc, Darly Ocampo, Clara Ormazabal,Judit Pastor i Stefan Roca

Ja som escola verda

El 23 de novembre de 2011 el nostre centre va rebre el distintiu d’Escola verda atorgat per la Generalitat de Catalunya, en un acte celebrat a Tàrrega, on es van trobar diferents escoles i instituts d’arreu de Catalunya per rebre els nous distintius i renovacions. El guardó va ser recollit pel nostre director Josep Ramon Subirats i per la professora Helena Panisello, dinamitzadora del projecte en els darrers anys.

L’acte va acabar amb una representació teatral amb el títol “ És el mateix… però no és igual” sobre la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin El distintiu d’Escola verda és el reconeixement al Pla d’acció del centre per impulsar i portar a terme accions adreçades a sensibilitzar, estimular i implementar mesures per millorar els problemes mediambientals i caminar cap a la sostenibilitat. Un Pla d’acció on tota la comunitat educativa s’implica i que pretenem que vagi més enllà del nostre àmbit educatiu, convidant i estimulant la participació del nostre entorn més proper, de la ciutat i de les Institucions que ens representen. Algunes de les actuacions previstes per als propers 3 anys són: continuar amb el control de despesa de paper, consum elèctric i aigua, substituir documents en paper per format digital, vetllar per una alimentació saludable, potenciar el treball en l’entorn natural, realització de l’hortet, projecte 4 cims i potenciar l’ús d’energies alternatives, entre d’altres. Estem segurs que amb l’ajut i empenta de tota la comunitat educativa aconseguirem petites fites per generar canvis amb l’objectiu de millorar el nostre entorn .

Comitè ambiental de l’institut Cristòfol Despuig

FemRogle

il·lu

Estem immersos en una crisi com mai havíem sofert i si en volem sortir hauríem d’analitzar les causes i actuar en conseqüència.

Al món predomina un model econòmic basat en la competitivitat i el consum. Si bé aquest model ha fet possible l’estat del benestar en els països més desenvolupats, hem arribat a un punt en què la competitivitat descontrolada ha donat pas a la cobdícia i el consum exagerat al malbaratament dels recursos del planeta com ho demostra el fet que una quarta part de la humanitat acapara les tres quartes parts dels aliments i el 83% dels recursos mundials. La conseqüència d’això és que els rics són cada cop més rics i el pobres cada cop més pobres.

Aquest model econòmic, per tant, ja no dóna per a més, és insostenible per a la majoria de les persones del planeta, només és útil per a una minoria selecta que cada cop és més rica i poderosa i ho controla tot.

Us recomano la pel·lícula Inside job on s’explica que exdirectius d’algunes de les entitats financeres culpables de la crisi que estem patint, a causa de la cobdícia amb què van actuar, ocupen avui en dia llocs rellevants al govern dels Estats Units i a altres governs. Aquestes persones han evitat que s’aprovi una llei, que Obama havia promès al poc temps de ser elegit president, per a controlar les activitats de les entitats financeres. Per a justificar que aquesta llei no feia falta, es va pagar a professors d’economia universitaris, perquè manifestessin en els seus escrits que no estaven d’acord amb el fet de controlar els mercats financers. Crec que no sortirem de la crisi amb l’actual model econòmic i els polítics s’equivoquen si creuen que només calen uns quants retocs sense qüestionar el model. Una mica de competitivitat està bé però no està justificat un excés de competitivitat, ja que al món hi ha suficients aliments i recursos per a tots. El que cal fer és redistribuir-los millor perquè ningú passi fam i ningú visqui en la misèria. Només es

pot justificar l’actual model competitiu amb una dinàmica de cobdícia, de guanyar cada cop més i més diners. Gandhi ho va expressar molt clarament en la següent frase: “ La Terra dóna recursos per a les necessitats de tots, però mai donarà suficient per a satisfer l’avarícia d’uns pocs”.

L’alternativa a l’actual model econòmic es basa en el fet de compartir en lloc de competir. Cadascun dels països del món té uns recursos que produeix en el mateix país i que, per tant, li'n sobren i en canvi n'hi ha d'altres que no en tenen i els en fan falta. Es tracta simplement que cada nació posi a la disposició del món aquells recursos que posseeixi més enllà de les seves necessitats. D'aquesta manera es formarien unes reserves mundials que es redistribuirien d'una manera justa segons les necessitats de cada país. Hauria d'haver-hi un organisme mundial que s'encarregués d'això, que molt bé podria ser l'ONU. Suposo que més d'un pensarà que aquesta redistribució dels recursos entre tots els països del món segons les seves necessitats seria molt bonic si es dugués a la pràctica però els semblarà utòpic, gens real. No estic d'acord que no pugui dur-se a la pràctica; de fet hi ha estudis fets per especialistes que proven que tècnicament això és possible.

Evidentment no podem esperar que les persones riques i poderoses que ho controlen tot facin possible aquest canvi de model. El canvi només serà possible per la pressió pacífica dels ciutadans. Això no és una utopia. Fixeu-vos el que han aconseguit els egipcis reunits a la plaça Tharir: derrocar un dictador que portava molts anys al poder. Crec que la “primaver àrab” demostra la força que poden tenir les persones unides pacíficament per demanar justícia i llibertat.

Crec que ja és hora de fer sentir la nostra veu, pacíficament, i obligar els polítics que actuïn en la bona direcció. Les retallades que estan aplicant no són justes ja que el cost de la crisi hauria de recaure més en qui més té. Abans de començar aplicant les retallades en els dos

A propòsit de la crisi

FemRogle

serveis socials més bàsics i importants com són la sanitat i l’educació s’hauria d’actuar en l’àmbit polític de la següent manera:

1. Reducció en un 35% dels càrrecs polítics i supressió d’algunes entitats polítiques: diputacions, consell comarcals, delegacions, senadors, assessors, càrrecs sindicals, etc. 2. Reducció en un 30% dels sous dels polítics i també de la monarquia. És escandalós que els alcaldes dels ajuntaments tinguin la potestat d’assignar-se uns sous exagerats. Fa poc es va presentar a l’ajuntament de Tortosa una proposta presentada per ciutadans on demanaven la reducció del sou de l' alcalde i d’algun altre càrrec polític. No va prosperar, va ser rebutjada. 3. Tolerància zero amb la corrupció, començant dins del propi partit polític. Ara el que passa és que mentre no surten a la llum les corrupcions es toleren i només es parla de les corrupcions del altres partits 4. Reducció dràstica de les despeses de les campanyes electorals. Eliminar la despesa en propaganda i en mítings demagògics. En lloc d’això els candidats haurien de respondre a preguntes concretes formulades pels ciutadans i pels periodistes. Per exemple alguna de les preguntes podria ser si estan d’acord amb aquests punts que estic formulant. D’aquesta manera podríem votar un o un altre dels candidats segons les seves respostes i el grau de compromís que estaria disposat a assumir, independentment dels partit en què militi. 5. Reforma del sistema electoral de manera que fes possible les llistes obertes. Això evitaria que aquell representant polític que no complís el que ha promès o no fes bé la seva tasca tornés a sortir elegit una altra vegada ja que no se’l votaria.

Fora de l’àmbit polític també s’haurien de reestructurar les entitats bancàries. No és just que quan tot va bé tinguin molts de beneficis i en canvi ara, amb la crisi, els hem de salvar amb diners de tots. Els bancs tenen una tasca social a fer que consisteix a facilitar diners, a un

interès raonable, a aquelles persones que els necessiten per a obrir un negoci o comprar-se alguna cosa que els fa falta. Però la veritat és que aquest objectiu social no es té molt en compte i els dirigents bancaris estan més preocupats a guanyar més i més diners i a augmentar-se els sous fins a unes quantitats escandaloses. Un cop més la cobdícia fa acte de presència.

Bé, per últim voldria comentar el que ja vaig dir el curs passat a la revista de l’institut. Crec que l’euro, com a moneda única, desapareixerà i cada país tornarà a la seva moneda. Cada país segueix el seu ritme econòmic i quan la seva economia no va bé ha de poder tenir llibertat per a adoptar les mesures adequades com, per exemple, devaluar la moneda i, d’aquesta manera, ser més competitius, exportar més.

Ara, amb l’euro, això no és possible i ens veiem obligats a seguir les polítiques que interessen a Alemanya, la qual cosa és un error ja que , repeteixo, els ritmes econòmics dels països són diferents. Penso que els polítics s’equivoquen quan volen defensar l’euro i no és cert que la fi de l’euro representi la fi de la Unió Europea. Quan es comet una errada el que s’ha de fer és corregir-la com més aviat millor.

Jordi Gas, professor de matemàtiques

FemRogle

Retallant el vostre futur, amb il·lusió

Realment us afecten les retallades? Un exemple, aquest curs a Catalunya hi ha hagut 15.000 alumnes més, però no hi ha hagut més professorat. Això vol dir menys qualitat d'educació, de la vostra educació. Menys desdoblaments, menys atencions individualitzades, menys hores per coordinar el treball entre el professorat, menys hores de tutoria per atendre les famílies...

Si l'Estat Espanyol amb una taxa del 31% és el segon estat de la Unió Europea amb més abandonament escolar, segur que retallar en educació no és la solució. Un exemple proper. Fa quatre cursos, quan vaig arribar al nostre institut érem tres profes d'educació física, aquest curs només en som dos, així que menys optatives d'educació física i més alumnat per classe.

Els últims tres anys els pressupostos dels centres (els diners que la Generalitat dóna anualment per al funcionament) s'han reduït entre un 20% i un 30%. Si bé llum, aigua, telèfon, internet... han pujat, hem tingut menys diners per fer fotocòpies, per encendre la calefacció, per netejar el centre, per reparar desperfectes, pintar... Això també vol dir que no hi ha diners per construir nous instituts, i que el nostre centre definitiu no és una prioritat. Adéu gimnàs! Quan un país no inverteix en educació, qui perd és el mateix país perquè vosaltres sou el futur de Catalunya. L'atur entre la gent jove és molt alt, però el percentatge de gent jove aturada amb carrera universitària és, només, d'un 11% i en canvi el percentatge de gent jove analfabeta aturada és del 43%. La conclusió és clara, amb més formació més opcions per treballar. Però aquí la lògica és una altra: menys diners per a l’educació, augment d'un 7% de la taxes universitàries aquest curs (Catalunya té les taxes universitàries més altres de tot l'estat) i reducció de les beques (aquest curs 26 milions d'euros menys). Tornem als temps anteriors on només estudiava una carrera qui venia de família bona. Jo mateix, en la situació actual no hagués estudiat i possiblement alguns i algunes de vosaltres tampoc no podreu.

Els polítics catalans i espanyols ens diuen que les retallades són necessàries, però els hem de dir que no és veritat. Ens diuen que no hi ha diners per tant professorat, per tants hospitals, per tenir cura de la gent gran i malalta... Però els exemples demostren que és mentida.

El pressupost del departament d'ensenyament per al 2011 va ser de 4.834 milions d'euros. Però sabeu quants milions d'euros ha regalat l'Estat Espanyol a la banca catalana i espanyola en els darrers anys? 100.000 milions d'euros. Per tant el que haurien de dir és: mireu, no hi ha diners perquè hem preferit donar-los a la banca abans de gastar-los en educació, sanitat i serveis socials.

Un altre exemple. Les retallades en educació al 2011 van ser de 388 milions perquè el senyor Mas deia que no hi havia diners, però tot i que no hi havia diners va eliminar l'impost de successions i donacions (a més de la desgravació fiscal en les pòlisses d'assegurances) que en total suposen una pèrdua de prop de 500 milions d'euros. Si no hi ha diners, és perquè prefereixen perdonar impostos als més rics i no invertir en educació, salut i serveis socials.

Diuen els mals governants que no hi ha diners però resulta que l'Estat Espanyol ha donat 10.000 milions d'euros a Grècia perquè puga sortir de la crisi. Però no diuen que no hi ha diners? Una de grossa, l'Eurofighter és l'avió de combat europeu. L'Estat Espanyol fabrica l'ala esquerra i la cua... i per fabricar això l'Estat Espanyol es va gastar 1.300 milions d'euros l'any passat. No hi ha diners?

Més, el frau fiscal són els diners que ens roben algunes persones perquè no paguen impostos (gràcies als impostos tenim escoles, hospitals...). S'estima que el frau fiscal del 2010 va ser d'entre 60.000 i 80.000 milions d'euros. I qui fa frau fiscal? El 80% del frau fiscal el fan les grans empreses. Així que quan ens diuen que no hi ha diners per a les escoles els hauríem

FemRogle

de preguntar: senyors polítics, però per què no investiguen i persegueixen les grans empreses? A partir d’ara quan sentiu alguna persona dient que les retallades són inevitables ja teniu arguments per dir que no és veritat.

El que passa és que el mal govern ha decidit acabar amb l’anomenat estat del benestar. I perdoneu pel rotllo, però algú ho havia de dir. Això sí, amb il·lusió.

Xavi Ridríguez,

professor d'educació física

FemRogle

El passat 12 de desembre, els alumnes de segon de batxillerat ens vam traslladar amb tren fins a Tarragona per veure l'adaptació teatral de Drames Rurals de Víctor Català Com que és lectura obligatòria, els professors van proposar-nos d'anar a veure-la perquè la poguéssim comprendre millor, això sí, després d'haver-la llegit. Vam quedar a l'estació de tren i de bon matí vam anar cap a Tarragona. En arribar ens vam fer una foto al costat de l'estàtua de Roger de Llúria, al balcó del Mediterrari. L'obra estava representada per dues actrius: una feia de Víctor Català i l'altra de Caterina Albert. Caterina Albert es quedava tot el dia a casa escrivint. Víctor Català sortia a fora i després li explicava les històries que havia vist

o sentit a Caterina.

En acabar la representació les actrius ens van parlar una mica de Víctor Català,

sobrenom que utilizava Caterina Albert, i del treball i esforç que suposa adaptar una obra composta per relats curts a l'escenari. Els relats que van representar van ser: "El Met de les Conques", que explicava la història d'un nen a qui tothom marginava. També van representar "Idil·li xorc", que explica el casament de dos captaires, i "El pastor", un home que es dedica a cuidar la terra i un dia la troba tota destrossada i busca la manera de venjar-se. En general, considero que l'adaptació teatral va ser prou interessant, i ens va fer conèixer el caràcter esquerp que tenia l'autora. Després, els professors, Araceli i Albert, van haver de tornar cap a l' institut, però nosaltres ens vam poder quedar per anar de compres. Es pot dir que vam aprofitar el dia al màxim.

A Tarragona, "Drames rurals"

FemRogle

El dia 14 de desembre els alumnes de 4t d’ESO i batxillerat vam anar a Barcelona a veure el musical Cop de Rock.

La visita constava d’un passeig per la Barcelona modernista i, a la tarda, gaudir del musical. L’argument era una mica típic, però, gràcies a les cançons, que eren molt conegudes, ens hi vam enganxar. Tractava d’unes noies que celebraven el comiat de soltera d’una d’elles a

l’Empordà, i la que s’havia de casar s’enamora del cantant d’un grup local. Les cançons, totes elles catalanes, es van introduint d’acord amb la història, fent, d'aquesta manera, un repàs dels èxits més destacats del rock català de les dues últimes dècades. Com per exemple, "Boig per tu" de Sau, "Llença’t" de Lax’n’ Busto o "Camins" de Sopa de Cabra. Les cançons no només se centraven en un únic públic, sinó que gent de qualsevol les edats les podia conèixer.

Barcelona, Cop de rock

Tot el muntatge escenogràfic estava pensat a consciència, ja que hi havia una plataforma giratòria a terra que permetia canviar els

escenaris de l’obra àgilment sense trencar el ritme. Els actors imitaven els accents propis dels dialectes pertanyents a la seva zona d’origen. Per exemple, el grupet de noies del comiat de soltera, com que eren de les Terres de l’Ebre, parlaven com a la nostra zona, encara que no ho feien gaire bé. I els membres del grup de música de l’Empordà parlaven en el seu dialecte. Per últim, cal destacar que el musical té un fort caràcter independentista ja que defensa fermament la llengua i la cultura catalanes.

Ester Benaiges Neus Aixendri

2n batxillerat científic i tecnològic

FemRogle

Tallers per als alumnes de 6è de primària

Col·loquialment diem que els comença-ments no sempre són fàcils i que per te-nir èxit cal fer passos ferms des d’un principi. Aquest curs, un cop instal·lats a la nova ubicació, calia fer saber on som, què fem, com realitzem el nostre treball.

Moltes actuacions s’han dut a terme durant la cur-ta trajectòria com a centre autònom. Amb la il·lusió de tot l’equip humà que formem el Cristòfol Despuig estem arribant a ser coneguts i avaluats molt sa-tisfactòriament per tota la comunitat educativa. Cal arribar també al teixit social de la ciutat i molt es-pecialment a l’alumnat del proper i propers cursos.

Dintre d’aquest ventall de propostes i activitats, cal destacar els tallers adreçats als alumnes de sisè de primària dels centres públics de Tortosa.

Aquests tallers han estat dissenyats, organitzats i realitzats per tots els departaments del centre. Amb ganes, creativitat i enginy el professorat ha aconseguit comunicar coneixements de forma lúdica i divertida.

La primera visita, efectuada el dia 7 de desembre, per l’escola del Temple, va servir d’inici i posada en marxa d’una acurada proposta d’aprendre jugant.

Després d’una breu recepció per part de la direcció del centre, cada grup d’alum-nes es va dirigir al taller triat prèviament. La variada tipologia de tallers va fer que tot l’alumnat pogués trobar el seu lloc idoni.

Els qui, jugant amb els divertiments matemàtics, poden gaudir d’estratègies per compondre figures amb escuradents o llumins, els qui són uns mane-tes per treballar la fusta a l’aula de tecnologia i fer un posagots amb el logo del nostre centre, mentre

FemRogle

ÀRIAuns altres presumien dels seus coneixements

d’anglès i francès cantant el darrers “hits” que podem escoltar per la FM de moltes ràdios.

Algun altre grup alternava la cançó tradicional al pati i el joc de saltar a la corda o el de les cadi-res. També podíem trobar al professorat de català i castellà fent aquells concursos de paraules com El gran dictat de TV3, i a més amb premis i diplo-ma final per als guanyadors. El taller “Bingo de les intel·ligències múltiples” permetia que els alumnes poguessin descobrir capacitats i aptituds pròpies, que potser desconeixien. Que poc s’ho podien pensar els alumnes que havien triat la “Química a la cuina”, que amb tot allò que mengem es poden fer experiments, anàlisis i observacions peculiars per saber si són àcids, bases, hidrats, proteïnes, etc., tot amb tubs d’assaig i reactius.

Però si ja per ells mateixos tots els tallers tenien el seu punt d’interès per engrescar el personal, el taller “Defensem Orleans: la pel·lícula” suposava posar en escena la recreació històrica de la guerra del Francès en un entorn natural, com són les mu-ralles que envolten el nostre institut. Ja m’has vist

als alumnes disfressats de soldats francesos i es-panyols defensant els baluards tortosins al temps que se’n rodava una “pel·li”. Posteriorment, a la biblioteca, es feia una reflexió sobre la necessitat de la pau al món i el respecte pels drets humans.

El temps va passar ràpidament, l’autobús ja es-tava llest a l’esplanada; els poc més de qua-ranta-cinc minuts de què disposaven els alum-nes només permetia fer un taller a cada grup.

Després el comiat i la promesa que tots aquells alumnes que el proper curs estiguin amb no-saltres podran gaudir d’aquells entreteniments i jocs que han viscut la resta de companys.

FemRogle

Els comentaris posteriors de l’alumnat han estat del tot satisfactoris. Han apreciat no tan sols els tallers fets, sinó la bona predisposició del profes-sorat, l’amabilitat i el bon saber. Tanmateix a molts els ha sobtat positivament la situació privilegiada de l’institut, la tranquil·litat que, segons alguns, ha de facilitar l’estudi i la concentració.

La segona visita, efectuada el dia 14 de desem-bre, va comptar amb la presència de les escoles de Ferreries, Cinta Curto i Remolins.

El procediment va ser similar, presentació i partici-pació als tallers per part de l’alumnat i una valora-ció final positiva.Tothom va ser obsequiat amb un punt de llibre del nostre centre i amb la invitació de visita a la jor-nada de portes obertes que tindrà lloc al mes de gener de 2012.Des d’aquí volem agrair la col·laboració dels tutors/es i acompanyants de l’alumnat que ens ha visitat, sobre-tot per la correcció i implicació en les activitats ofertes.

Esperem que el proper curs tot l’alumnat, que opti per venir al nostre centre, pugui gaudir d’aques-tes i moltes altres experiències que els ajudarà a formar-se intel·lectualment i com a persones.

Tallers per als alumnes de 6è de primària

FemRogle

que ha investigat a bastament sobre el seu autor ens apropà el personatge i la seua obra a través d'una conferència titulada: "Cultura, poder i inquisició: Cristòfol Despuig en el seu temps" Al llarg de 45 minuts, aproximadament, el conferenciant centrà la xarrada en tres eixos. Primer ens va explicar quan es van començar a conèixer Los col·loquis. Cristòfol Despuig els va redactar el

1557 i no es van publicar fins al 1877. A Tortosa eren coneguts només en cercles erudits, però a fora es desconeixien. Fou a finals del segle XVIII que Joan Antoni Maians, un il·lustrat valencià, en féu una còpia i parlà amb altres erudits del seu valor. És a partir d’aquesta difusió que es comencen a conèixer arreu. Però, quines vicissituds van dificultar el coneixement d'aquesta obra en la seua època? Caldrà entrar a parlar de Cristòfol Despuig. Qui era realment aquest personatge que aixeca tantes passions i de què parla en la seua obra? Cristobal Despuig va nàixer a Tortosa el 1510. Segons ell mateix diu en Los col·loquis prové d’un tal Roger Despuig, el qual participà en la conquesta de Tortosa

El dia 15 de desembre vam inaugurar el curs 2011-12 a la sala petita del Teatre -Auditori Felip Pedrell de Tortosa. El retard, si es vol entendre així, té justificació. A més de la faenada que suposa començar un nou curs, aquest any, la comunitat educativa del nostre institut hem tingut l'afegitó del trasllat, que no és qualsevol cosa. I quan ja estàvem instal·lats, més o menys, també vam creure que era el moment per parlar del canvi de nom. El canvi de nom ha de seguir un procediment, que si bé no és molt llarg, ens va entretindre una mica. Finalment, en el consell escolar del 20 d'octubre de 2011 s'aprovà el nom: Institut Cristòfol Despuig. A partir d'aquí van començar els preparatius per fer una sessió inaugural per homenatjar la figura d'aquest escriptor tortosí. Per començar la vetllada els nostres alumnes Blai Subirats, Arnau Adell i Àngela Tafalla ens oferiren "Summertime" de G. Gershwin i a continuació Kirn Kaur ens llegí el poema "Par que sia la mar" de Gerard Vergés.Tot seguit el doctor Enric Querol, que acaba de publicar una edició crítica dels Col·loquis,

Cultura, poder, inquisició: Cristòfol Despuig en el seu temps.

"PAR QUE SIA LA MAR"

(Despuig, Col·loqui sisè) Baixava el riu, felic, tan cabalós que semblava talment la mar mateixa. Poblat de peixos, d'aus i de forestes -àlbers i tamarius i lligaboscs- ullals fresquíssims d'aigua. Sempre l'aigua i els mil colors de l'aigua i del corrent: l'aigua hivernal -xopa de grisa boira-, l'aigua groga de llims i de soldó, l'aigua rogenca dels rogencs crepuscles, l'aigua verda a la vora dels canyars ... És per això (i més coses!) que us pregunto: ¿per la rapacitat voraç d'uns pocs i d'uns segons per la indolent incúria, per sempre més perdrem tanta bellesa? Gerard Vergés

FemRogle

FemRogleIN

Cultura, poder, inquisició: Cristòfol Despuig en el seu temps (2).

el 1148; però sembla que això és una invenció per a prestigiar el llinatge dels Despuig ja que no s’ha trobat documentació sobre ell. Sí que hi ha uns Despuig a Tortosa després de la reconquesta i, de fet, obtenen del comte Ramon Berenguer la casa pairal del carrer de la Rosa, la baronia de Paüls i la torre d'en Corder. Poques coses se saben de la seva infantesa. Va assistir a l'escola de gramàtica local. Després a través de Lívio (el seu alter ego als col·loquis), sabem que, probablement, visqué a casa d’un cavaller valencià on aprengué l’art de la cavalleria, encara que no arribà a ser armat cavaller. El 1530 es casà amb Maciana Curto Oliver de Boteller. A partir del seu matrimoni es veié vinculat a la família Oliver de Boteller, una de les més influents i poderoses de Tortosa en aquell moment i, de retruc, implicat en les bandositats de la dècada dels 1530. Les bandosisats eren lluites entre bàndols o faccions, que es disputaven el regiment de la ciutat. Diríem que Despuig fa de braç dret de Lluís Oliver de Boteller, vescomte de Castellbò. Durant la dècada dels 30, ell i els Oliver de Boteller, com a conseqüència de les bandositats, van ser apartats del regiment de la ciutat. A la dècada dels 40 ell tornà al govern.

Participà en diverses comissions, va ser procurador en cap de la ciutat i síndic. Fou el moment més fructífer per a ell. Però el 1554 es va veure implicat en un fet important. L'Església de Tortosa en aquell moment va decidir ampliar la catedral. Despuig es va arrenglerar al costat de l’església i del govern de la ciutat per fer que el bisbe Ferrando de Loaces pagués la quantitat que se li demanava per fer l'ampliació. Però Loaces no volia pagar i amb el seu poder va fer el possible per perjudicar Despuig.

Cap a la dècada del 60 es van tornar a activar les bandositats. No se sap per què Despuig, en aquell moment, es va posar en contra dels Oliver de Boteller. El cert és que aquella enemistat li va costar molt cara: la vida del seu fill Onofre de Boteller, mort a la presó de València, on estava arrestat per ordre de la Inquisició a causa d’un incident ocorregut a Tortosa, en el qual Cristòfol i el seu fill havien atacat la institució. També ell, encara que no empresonat sí bandejat de la ciutat, va viure a València, Traiguera, Barcelona i només va poder tornar el 1571. Morí a Tortosa el 1574. En resum, Cristòfol Despuig fou un noble que com a polític tingué vicis i virtuts i actuà com un home del seu temps. Quant a l'obra. Per què no es va publicar llavors?. Probablement un dels motius fou per les crítiques al bisbe F. Loaces; també el seu desacord amb les relíquies, amb el poder temporal del papa, etc. Es tracta d'uns diàlegs, un gènere argumentatiu clàssic, que permet exposar diferents punts de vista. Aquest és un important avantatge respecte a l'assaig, perquè permet una visió poliperspectivista. A Despuig , aquest gènere li permeté introduir un paper i un altre, encara que alguna vegada es va excedir. Pels temes que tracta, com el regiment de la ciutat, la història de Tortosa, etc. Los col·loquis tenen un interès local extraordinari. Despuig hi parla de coses que coneix, que ha viscut i com a polític apunta les millores que convindrien a la ciutat. Però també tenen un interès universal, perquè tracten de temes generals, com el poder del papa, l'ús del castellà a Catalunya i València, l'encaix de la corona d'Aragó a Espanya, etc. Entre els temes locals cal destacar el col·loqui sisè on hi ha una descripció completíssima del terme de Tortosa. Per acabar, el conferenciant lloà l'obra de Despuig com una prosa genial, equiparable als millors prosistes castellans de l'època i la millor prosa en català des dels segle XVI fins a la renaixença.I ens féu saber, en primícia, que s'estava ultimant la traducció a l'anglès dels col·loquis, a càrrec del professor emèrit de la universitat de Southampton, Henry Ettinghausen, i també al castellà per Joan Antoni González, professor de la UNED de Tortosa. Dues possibilitats més per difondre la vàlua d'aquesta obra renaixentista.

Maria Josep Altadill,

professora de llengua i literatura catalanes

FemRogle

Practica, Aprén i Segueix

Amb l’arribada al nou edifici, també hem estrenat nous projectes, il·lusions i experiències. D'entre totes aquestes iniciatives, us volem explicar des de la veu dels protagonistes, les noves vivències dels 13 alumnes que integren el Projecte PAS! Aquest projecte naix com una mesura d’atenció a la diversitat. Amb aquesta finalitat els instituts podem programar i treballar conjuntament en xarxa amb l’ajuntament de Tortosa (que ens permet fer convenis de pràctiques formatives amb entitats socioeducatives del municipi), i sobretot, crear xarxa amb les famílies, amb un alt grau de compromís i responsabilitat per part de les tres parts: escola – famílies – lloc de pràctiques. Des d’aquí, volem agrair molt especialment el suport de les diferents entitats on es realitzen les pràctiques formatives, ja que gràcies a la seva col·laboració, ens permeten fer realitat aquest projecte i són una peça clau en el desenvolupament personal i autònom del nostre alumnat.

Ima Adell, tutora 4t PDC+ PAS!

“Pos lo que m’agrada més és ordenar DVD, la sala infantil i escanejar diaris del dia. També ajudo als que treballen allí” “Ens ho passem bé amb els companys de treball i voluntaris...” “La monitora que ens controla com ho fem i mira que tot estigui bé es diu Rosa, i ens fa sentir molt a gust.

“Estic amb altres xiques. La meua companya es diu Jéssica.” “El meu treball consistix en ajudar a les classes o també fer murals, donar idees per als festivals, canviar bolquers, fer dibuixos, ajudar a fer les classes, ensenyar d'una manera divertida i que aprenguen jugant...” “Los moments més divertits de tot és quan van d'excursió (al parc o altres llocs) perquè veus que han aprés tot allò que tu els has ensenyat i fan tot allò que tu els dius, quan abans no ho feien. Te sents molt feliç en aquell moment.” “En este lloc em sento molt bé, tots són moltsimpàtics."

"Faig un munt de coses, com donar de menjar als xiquets, és a dir, l'esmorzar i els porto al bany..." "I a l'hora del pati, lo que faig, si estan tristos, els conto un conte com Els 3 porquets o La caputxeta roja, etc." "El que més m'agrada és estar en ells a l'hora del pati, o quan ve la “Muma”, la mascota de la llar d'infants; sols de veure un somriure dels nens me poso contenta". "La primera vegada que vaig canviar un bolquer, el nen tenia l'esquena tota bruta de caques... no me va fer fàstic però em vaig sorprendre..." "No fa molt també me va passar una cosa que mai m’ho havia imaginat que em passaria... és que se'm va quedar un nen adormit al braç."

BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO

LLAR D’INFANTS CREU ROJA TORTOSA

LLAR D’INFANTS ESPURNA JESÚS

FemRogle

"L'anècdota que em va passar l’altre dia és que vaig anar a mirar l'escalfador de les dutxes amb el meu supervisor Andreu, i al desmuntar l'escalfador per prémer el botó que permet el funcionament de l'escalfador me va saltar una espurna de llum i es va trencar l'escalfador"

"El que faig a la copisteria és fer fotocòpies, enquadernacions, plastificacions i venda de materials i quaderns." "El que més m'agrada és vendre el material a la gent perquè així em comunico i faig amics/gues." "L'anècdota que m'ha passat és que vaig

perdre un arxiu del meu ordinador sobre els comptes de la copisteria. "De vegades estic avorrit, però m'agrada la feina."

"Les pràctiques, les faig a l'hospital Verge de la Cinta, en una sala que es diu Servei la Caixa." "És una aula on poden anar els nois que estan ingressats a l'hospital." "El que faig és jugar en los xiquets i xiquetes que estan ingressats a l'Hospital de Tortosa.” "El que més m'agrada és estar amb els xiquets, familiars i companys." "I em sento molt bé, estic content del que faig i estic aprenent coses que no sabia fer"

M. Hajja

"Faig les pràctiques a la biblioteca i secretariade l’escola". "A la biblioteca arreglo i ordeno els llibres i netejo les prestatgeries." "A la secretaria retallo els fulls que ja no ne-cessiten". "M’agrada quan estic a la biblioteca perquè hi ha alguns alumnes que fan classe allà." "Una vegada, vaig anar a portar l’esmorzar a un xiquet de 5è A perquè se l’havia oblidat a casa, i no trobava ni la classe ni el xiquet...buf!”

"La veritat és que m’ho passo molt bé, encara que alguna vegada he d' anar més amb compte perquè són molt patosos, però tot i així, m’ho passo molt bé."

"La meva feina consistix en ajudar el conserge. Les tasques que realment realitzo són: obrir les portes del centre, passar la llista del menjador..." "La feina que més m'agrada és plastificar.""Em sento molt bé al lloc on faig les pràctiques, hi ha bon ambient entre el meu supervisor i amb la resta dels professors.

ESCOLA LA MERCÈ

SERVEI COPISTERIA INSTITUT C. DESPUIG

PROYECTE INFÀNCIA CREU ROJA

ESCOLA FERRERIES

FemRogle

"Pos m’agrada perquè coneixo molta gent i totes les professores són molt simpàtiques

Joulia

"La meua tasca a l'associació és preparar uns jocs dinàmics, perquè els alumnes es coneguen millor i per evitar el racisme, i estos jocs són per practicar als instituts a les hores de pati. També faig coses de Nadal, a banda dels jocs del pati." " I tot el que faig m'agrada molt, perquè he aprés moltes coses i he fet coses que mai havia fet abans." "He conegut a moltes persones, he aprés a preguntar de què van totes les coses per a saber i obtenir així més informació." " I em sento molt bé en les monitores i en els m e u s companys de

l'associació."

"Me sento molt bé al lloc on faig pràctiques perquè em tracten molt bé." "Crec que he aprés a adaptar-me a les situacions que m’he trobat, ja que estar a càrrec de nens i nenes de P-3 és una responsabilitat molt gran. Lo que tu fas ells ho fan, tu ets un exempleper als nens.""A la cuina he aprés que els aliments es controlen molt perquè els xiquets i xiquetes puguen menjar amb total tranquil·litat. " "M’ho passo molt bé amb tothom, perquè de cada persona d’aquest lloc he après alguna cosa i m’ he adonat una mica de com és el món laboral"

Lorena

"ICISI és un grup de 4 persones que fan un projecte, subvencionat per la Caixa." "El lloc que jo ocupo està situat davant de la porta principal, a una taula amb un ordinador. Les tasques que jo faig és ajudar-los en lo que puc, faig resums, miro vídeos, vaig fer d’observadora a la plaça d'Alfons, entrevistes a la gent del barri i moltes coses més..." "El que més m'agrada és el que vaig fer de repartir cartells a la biblioteca i a uns quants llocs més. I passar coses al word perquè m'agrada molt escriure a l’ordinador."“En general, em sento molt bé al lloc que estic, són molt simpàtics i m'ho passo bé, és distret. De vegades em toca fer coses que no m'agraden, però m’he d’acostumar que no sempre faré coses que m'agraden. Però molt bé." "Recordo un dia que va ser molt graciós, quan em van enviar a comprar cola blanca per acabar de fer un treball. "Em van dir que anés a la ferreteria Garcia a comprar-ne, vaig tardar una mica perquè estava a l'altra punta de Ferreries i havia de

OBRE'T' EBRE

ESCOLA REMOLINS

FemRogle

passar el pont. Quan vaig arribar tota cansada i els vaig dir que estava lluny, em van dir «pos si està aquí al costat»; va resultar que en lloc de dir la ferreteria de Dani (que és la del costat mateix), va dir la Garcia"

"Estic fent pràctiques a la cuina del Temple." "Ajudo a les tasques de cuina, menjador, donar de menjar als xiquets menuts i traure els plats." "El que més m'agrada és quan paro taula i ajudo la cuinera a preparar el menjar." "Un dia vaig trencar un got sense voler perquè quan vaig anar a agafar els tres gots, que estaven apilats un damunt de l'altre, se'm va trencar el del mig. Em vaig asustar i em va saber molt de greu, però no va passar res." " Però tot i tenir aquesta petita mala experiència m’ho passo molt bé, estic molt a gust i és molt divertit"

Robert

"Estic fent les pràctiques formatives a la cuina de l’AMPA de l’escola Daniel Mangrané amb una

AMPA ESCOLA EL TEMPLE

AMPA ESCOLA DANIEL MANGRANÉ

BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO

noia que es diu Llúcia i estem fem el menjar per als xiquets i xiquetes que es queden al menjador." "La tasca que m’agrada més és cuinar amb la fregidora i triturar la verdura amb el túrmix." "Faig un munt de coses a la cuina, cada cop més: pelo cebes, patates. Frijo pataques, calamars, palets de lluç i faig natilles.” " M’agradaria explicar-vos el que em va passar el segon dia. Pos... el segon dia em vaig desmaiar mentre pelava cebes perquè tenia tants nervis que no em podia aguantar i em sabia mal dir que no em trobava bé. Com la vaig liar! ...vaja susto, pobra Llúcia!” "Ara estic molt bé a la cuina. M’agrada tot el que faig i m’ho passo molt bé!"

“Desenvolupo diverses tasques, com per exemple: ordenar llibres, trucar per telèfon a clients per avisar-los que ja han arribat els llibres que han encomanat, posar internet, wifi, fer carnets als nous usuaris... “El que més m'agrada és digitalitzar diaris, perquè així sé el que passa per esta zona. “En general trobo que és una bona feina, i em sento molt bé”

FemRogle

Com ja és costum vam acabar inflant globus de colors que vam penjar al sostre del vestíbul, per desitjar que cada globus es pugui convertir en un òrgan donat i com a conseqüència una vida donada .

Coordinació d’ESO

L'institut amb la Marató de TV3·

Un any més el nostre centre es va sumar als centenars d’activitats que s’organitzen arreu de Catalunya en favor de La Marató de TV3. Aquesta vintena edició ha estat dedicada a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits. Al nostre centre es van realitzar tot un plegat d’activitats. En primer lloc a les tutories, l’alumnat es va reunir en equips per cercar informació sobre el tema de la Marató: en llibres, enciclopèdies, premsa, internet... Després, amb la informació que havien trobat van elaborar uns murals. Els alumnes, conscienciats de la importància del tema, van explicar i mostrar els seus murals a la resta de la classe. Per fer difusió del treball realitzat van penjar els murals al vestíbul perquè tota la comunitat educativa pogués assabentar-se'n. També a les tutories, però ara individualment, van dissenyar magnífics eslògans on manifestaven la seva implicació en el tema tractat. Els murals i eslògans exposats van participar en un concurs, mitjançant el qual, el centre vavoler recompensar la implicació i esforç realit-zat per l’alumnat.

La guanyadora del millor eslògan va ser Alba Roda González, de 2n ESO A i del millor mural, Karima El Hakiki, Soumya Amari i Meriem Ouhdadi Una altra activitat que va engrescar a tots va ser la fabricació dels moneders solidaris utilitzant materials per reciclar (envasos tetra pak) i cinta adhesiva de colors. El resultat: uns portamonedes originals, acolorits, de diferents formes i mides, que van agradar a tots i que es van vendre per aportar diners a la campanya. Finalment el dia 15 de desembre, tota la comunitat educativa ens vam reunir al vestíbul del centre, envoltats per murals i eslògans i Judit Pastor, de 3r d'ESO, va llegir el manifest: “Un altre any ens trobem tots reunits per donar suport a una acció de solidaritat com és la Marató de TV3. El nostre centre sempre ha estat solidari amb aquestes campanyes i per deixar constància de la nostra sensibilització i adhesió hem treballat tots plegats per informar-nos, elaborant material i aportant allò que nosaltres com alumnes que avui som hem pogut amb l’ajut del professorat i com a adults futurs aportarem aquests valors i sensibilització a la societat del futur de la qual serem membres actius”

FemRogle

Cantada de nadales

El passat 22 de desembre, els alumnes de l'institut van cantar nadales en català, castellà, anglès, francès, llatí i grec clàssic al vestíbul de l'institut per acomiadar l'any.

Els alumnes de català de 1r i 2n d'ESO van cantar «Done'm asguinaldo», una nadala tradicional de la serra de Mariola

Els alumnes de Llatí de 4t ESO B van cantar «Tranquilla Nox», la versió llatina de «Santa Nit» i els alumnes de Grec de 1r de batxillerat, «Trígona Kalanda».

Els alumnes d'alemany de 3r i 4t ESO van cantar «Stille Nacht».

FemRogle

Recollida d'aliments

Durant l'última setmana del trimestre i, com cada any, es va dur a terme la recollida d’aliments per a Càritas Parroquial. Una aportació solidària de l’Institut Cristòfol Despuig, per a ajudar els qui ho passen més malament en la nostra ciutat. També com l'any passat vam proposar a l'alumnat i professorat dues maneres de col·laborar: bé amb l'aportació d'aliments, bé pagant un 1€. Tal com es va suggerir en un claustre l'any passat, la idea és fer aquesta acció solidària més d'un cop a l'any, perquè entenem que la recollida d'aliments és molt necessària a la nostra ciutat, en qualsevol època de l'any. Agraïm a tot l'alumnat i professorat la seva col·laboració.

Els alumnes de francès de 3r, 4t i 1r de batxillerat van cantar «Vive le vent». Els alumnes de castellà de 4t d'ESO van cantar «Canta, ríe, bebe».

I per acabar, els alumnes d'anglès de batxillerat van cantar «All I want for Christmas is you»

FemRogle

Com tots els anys, els alumnes de 4t d’ ESO de l’institut Cristòfol Despuig fan diferents activitats per recollir el màxim possible de diners per al vi-atge de fi de curs, i així poder-hi anar tots; però aquest any la novetat és que el viatge no es farà a Itàlia, com s’ha fet els últims anys, sinó a Praga. Alguns alumnes de batxillerat també hi ani-ran perquè el viatge pugui sortir més eco-nòmic. A més, col·laboren amb les activitats Al principi van haver-hi una mica de problemes per les diferents opinions sobre on anar, però finalment, després d’haver fet diverses votacions, es va ar-ribar a un acord i s’anirà a la ciutat txeca de Praga. A principi de curs els de 4t vam crear una comissió i hem estat treballant per decidir quines activitats fer per recaptar diners. Ja n’hem realit-zat algunes com vendre polvorons i bombons, també rifar una cistella de productes nada-lencs, gentilesa de l’hipermercat Simply, i la més destacada va ser la participació a la IV edició de la fira de Nadal al nucli antic de Tortosa. Els dies que vam estar preparant i organit-

zant tot el que havíem de dur i fer durant la fira de Nadal van ser una mica estressants i complicats, ja que com sempre no acabà-vem de posar-nos tots d’acord i hi va haver petits problemes, però al final tot va anar com la seda i vam guanyar una quantitat consi-derable de diners venent dolços casolans. Tots els que anirem al viatge de fi de curs se-guirem posant el nostre granet per ajudar en tot el possible i així poder fer el nostre viatge. En conclusió, l’objectiu principal d’aquest viatge és saber estar en grup, esforçar-se per ajudar-nos uns als altres, però el que és realment important és gaudir el nostre moment, el nostre viatge de fi de curs, inoblidable i únic.

Judit Muñoz,

alumna de 4t d’ESO

Preparant el viatge final de curs

IONS D

FemRogle

IONS D

Fem ràdio

Dotze i vint a Ràdio Tortosa

Aquest curs, un grup d'alum-nes de 3r d'ESO de l'optativa Fem ràdio, ha posat en mar-xa un programa de ràdio que

emet l'emissora local Ràdio Tortosa (103.3 FM) dins del magazín La punta del diamant, dirigit i conduït per Núria Mora. El programa s'emet en directe de dilluns a dijous d'11.00 a 13.00 h, es pot escoltar repetit el mateix dia de 20.00 a 22.00 h. i es pot descarregar des del web de Ràdio Tortosa uns dies més tard. El primer trimestre hem participat en el pro-grama en tres ocasions. La primera va ser el 10 de novembre, en què la Núria Mora va fer-nos una entrevista que va servir per pre-sentar-nos i explicar què teníem pensat de fer.

El primer programa de veritat, preparat ín-tegrament per nosaltres, es va emetre el 23 de novembre i vam comptar amb la presèn-cia del professor Álvaro Arasa, autor del llibre Roques del Port, a qui vam fer una entrevista. El segon programa es va emetre el dia 21 de de-sembre i aquesta vegada vam fer una entrevista a Clara i a Meritxell, dos de les alumnes que van participar en la II Conferència Catalana “Els joves tenim cura del planeta”, que anaven acompa-nyades de les professores Marian Rojas i Ama-da Rodríguez, en representació del nostre insti-

tut i de l'Institut Manuel Sales i Ferré d'Ulldecona. Com en els programes anteriors, a més d'una entrevista, vam presentar una secció de bellesa natural, cròniques de fets d'actualitat i una agen-da d'actes que es fan a l'institut o a la nostra ciutat que poden interessar als jóvens de la nostra edat. El nostre programa porta per títol Dot-ze i vint perquè som 12 alumnes, tenim pre-vist que dure 20 minuts i s'emet en directe aproximadament a les 12.20 h. en dimecres. La pròxima emissió del nostre programa està pre-vista per al dimecres 18 de gener de 2012. Troba-reu els enllaços per poder descarregar-vos tots els programes al bloc del departament de Català.

Albert Aragonès, professor de llengua catalana

FemRogle

IONS D

Experiències empresarials de gent jove

El curs 2011-2012 el Departament de Ciències Socials ha planificat un cicle de conferències que, a l’època de crisi en què ens trobem, pot tenir una certa utilitat. L’objectiu és transmetre als alumnes del batxillerat econòmic la iniciativa i l’esperit em-presarial necessaris per encarar el futur amb èxit o, si més no, intentar afrontar l’esdevenidor amb l’experiència dels joves emprenedors actuals. Vam començar divendres, 21 d’octubre de 2011, amb la tortosina Cinta Llorente, de 26 anys, lli-cenciada en filologia anglesa, que relatà la seva experiència com a promotora de l’acadèmia de llengua espanyola ubicada a Berlín Sprac-hKombinat. Des de la constitució de l’acadèmia, l’estudi de màrqueting, la publicitat a internet fins al paper de les xarxes socials per al posicionament en el mercat van ser part de l’exposició de Cinta.

Conferència de Cinta Llorente

Continuàrem el 9 de desembre de 2011 amb la roquetenca Neus Barberà, de 28 anys, llicen-ciada en ciències de la informació, membre de l’equip Surtdecasa , que explicà detalladament els passos que van haver de fer per tirar endavant aquesta empresa des del seu naixement, l’oc-tubre de 2010, fins a l’actualitat. La seva pàgina web és actualment una de les més innovadores que tenim al territori pel que fa a la cultura i al lleure.

Conferència de Neus Barberà Tan important com les explicacions de les seves experiències ha estat el col·loqui que s’ha produït al final de les conferències, on els alumnes amb les seves preguntes han permès entrar en un diàleg sincer amb les ponents. Entre les qualitats que necessita qualsevol jove per emprendre es pot constatar que és imprescindible dominar les eines relacionades amb les NTIC (Noves tecno-logies de la informació i la comunicació).

Des del Departament volem agrair la col-laboració desinteressada de les conferen-ciants, que han afegit a les nostres classes un valor propi dels elitistes instituts de negocis. Seguirem els propers mesos amb més confe-rències protagonitzades per gent jove que hagin començat la seva aventura empresarial.

Emili Llorente,

cap del departament de ciències socials

FemRogle

Como la mayoría de españoles, Álvaro se había quedado en el paro. Su trabajo era vender coches en un concesionario pero al bajar las ventas por la crisis, había un fuerte stock y lo despidieron por carencia de trabajo. Álvaro estaba muy pre-ocupado por él y sobre todo por su familia, ya que su mujer cobraba del paro, ya que la des-pidieron hace 6 meses de su trabajo como se-cretaria en una empresa donde llevaba 11 años. Las siguientes semanas, Álvaro hico todo lo que pudo y más para conseguir un trabajo, por lo menos para pagar la casa y con la paga de su mujer la comida. Casi llegadas las na-vidades, un día cualquiera, comiendo con su familia Álvaro recibió una llamada de su tía Carmen para que fueran unos días de vaca-ciones al pueblo de Godall, en el Bajo Ebro. Charlaron durante el tiempo suficiente para con-vencerlo de irse junto a su familia. Quedaron para ir la semana de antes de Navidad, el día 14 se decidieron a ir con coche, para pasar una estupenda semana de vacaciones, que, sin saberlo les marcaría la vida. Cuando lleva-ban 3 días instalados y disfrutando del paisaje de Godall, salió el tema de que no tenían tra-bajo y por lo tanto, no disponían de recursos suficientes para pagar la casa donde vivían al centro de Madrid. Su tía les dijo que el poco trabajo que había en España era en el campo. Tras pensarlo mucho, decidieron quedar-se y vender su casa. Se instalaron a una casa que tenía su tía, y que ya no usa-

ba. Álvaro consiguió un trabajo a 10 minutos del pueblo como agricultor y su mujer abrió una pequeña tienda de frutas y verduras. A los que más les costó adaptarse fueron sus dos hijos adolescentes. Éstos tuvieron que cam-biar una vida distraída, llena de juegos, amigos, tiendas, viajes... por otra mucho más tranqui-la y hasta más aburrida en aquel pueblo don-de la mayoría de sus habitantes eran abuelos. La vida de esta familia a partir de entonces fue en parte, de paz y tranquilidad; por el contacto con la naturaleza, con la gente mayor que no arman jaleo, con unos trabajos menos estresantes, sin coches ni contaminación pero a la vez eso se convirtió en una rutina la cual se caracterizaba por horarios más extensos. Álvaro casi no para-ba en casa y cuando lo hacía era para comer o dormir, un poco más en casa estaba su mujer Carmen, por sus horarios un poco más reduci-dos. A sus hijos les venía a buscar cada mañana el autobús para traerlos a la escuela más cer-cana donde tuvieron que hacer nuevos amigos, ya que en el pueblo la mayoría eran ancianos. Sin sus antiguas vidas de vicios modernos como Internet, videojuegos, vacaciones... se aburrían. Si querían quedar con los amigos tení-an que coger cada vez el autobús, cosa que salía cara. Y muchas cosas antes vi-vidas, que ahora ya nunca podrían hacer. Sus vidas siguieron igual, con sus pros y sus contras, pero por lo menos tenían una cama donde poder dormir i un trabajo para subsistir.

Andrea Ariño, alumna de 4t d'ESO

IONS D

La vida en un pequeño pueblo:tranquilidad frente a rutina

FemRogle

FemRogleAC

TIVITATS

RTIVES

Practico l’skate des de fa anys perquè m'agra-da molt i és una activitat física molt completa i divertida. A més al nostre institut també es pot practicar com una activitat extraescolar. Tot i que crec que ja tinc força nivell sempre va bé que t’expliquin com es fa alguna cosa i si t’hi poses, no és gens difícil d'aprendre, només cal atrevir-te a fer les coses que et diu el professor, que és Arnau Adell, un dels millors skaters de Tortosa i alumne del centre. Arnau fa molts anys que practica l'skate. Primer vam fer skate al pati de l'institut, però després vam decidir fer les classes a l'skateborarding park perquè és un lloc amb moltes més possibilitats. Per això, cada dissabte de 11.00 a 12.00 h estem amb Arnau a l'skateborarding park.

Us animo a participar perquè, si aca-bes de començar va bé per fer els pri-mers passos, i si ja tens un cert nivell, Ar-nau et pot ensenyar el truc que tu li diguis i et mostrarà la progressió fins a aconseguir-lo. Us la recomano, i ara ja sabeu on som.

Max Sebastià,

alumne de 2n A

Skateborarding

ELS NOSTRES ESPORTISTES

FemRogle

TIVITATS

RTIVES

El rem és un esport nàutic que té dues modali-tats: banc fix i banc mòbil. Consisteix en la propulsió d'una embarca-ció que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot. Els clubs de rem tenen diverses modalitats i ca-tegories (infantil, juvenil, sènior i veterans) i s'aglu-tinen i s'organitzen regates coordinadament amb les federacions esportives de cada àmbit esportiu.

Hi ha diferents modalitats de rem. El rem en pun-ta és una modalitat de rem, en la qual cada es-portista propulsa l'embarcació amb un sol rem, sigui de la banda d'estribord o de babord. Amb el rem de punta es pot remar en diferents em-barcacions: 2-, 2+, 4-, 4+ i 8+.

El rem en couple o scull és la modalitat de rem on l'esportista rema amb dos rems, un a cada mà. Hi ha diferents modalitats: individual o skiff (1x), 2 persones (2x) i 4 persones (4x).

L'any passat vaig participar en diverses compe-ticions i vaig aconseguir ser segona als Campio-nats de Catalunya de 2x i 4x infantil, i tercera al campionat de l'Estat Espanyol de 2x també infantil.

M'agrada el rem perquè és un esport complet, que no solament és remar i re-mar; durant els entrenaments també cor-rem, fem bicicleta, treball de gimnàs, etc. També m’agrada perquè hi ha molt bona relació amb els companys; coneixes gent nova i quan estàs remant et fan oblidar-ho tot i estàs pel rem. Viatgem molt i veiem com entrenen els altres i qui-nes maneres de fer les regates tenen altres clubs.

Durant els entrenaments treballem tot ti-pus de músculs, des del pectoral fins als bessons. Els més treballats són els mús-culs de l’esquena, els bíceps i els quàdriceps. Us recomano aquest esport perquè tot i ser molt dur i sacrificat, resulta molt divertit. T'has d'organitzar el temps i et fa madurar. A més quan anem de regates coneixem agent nova i això sempre és interessant.

Júlia Blanch, 2n d'ESO

FemRogle

TIVITATS

RTIVES

Em dic David Arasa i vaig començar a patinar quan tenia 5 anys perquè als estius els nens i nenes del veïnat baixàvem amb els patins i pa-tinàvem al carrer. Després com em va agradar més, perquè agafava més velocitat que quan anava corrent em vaig apuntar a patinar. Em van deixar uns patins de competició i encara m’agra-dava més perquè podia saltar i fer més la cabra.

Actualment a mi m’agrada el patinatge perquè per a mi és com la nicotina, és una addicció i sense el patinatge no puc viure. També per les amistats que he fet als campionats perquè som com una gran família, i per la satisfacció de poder pujar a un podi i saber que tot l’esforç, llàgrimes i sacrificis que he fet durant tant de temps han donat els seus fruits.Al llarg d’aquests anys he anat a competicions escolars, on he obtingut molts bons resultats, però les més importants han estat les competici-ons federades. He estat 3 vegades consecutives campió de la província de Tarragona i subcam-pió d’Espanya. L’últim any que vaig competir vaig quedar 4t d’Espanya i amb molta satisfacció perquè havia estat lesionat 8 mesos. He estat convocat 3 anys consecutius pel CAR de Sant Cugat per la federació catalana i espanyola. Al 2009 vaig estar convocat per anar a una com-petició internacional a Itàlia, però no vaig poder anar per la lesió que arrossego des de llavors.

Patinatge artístic sobre rodes

Aquets resultats són com a categoria de lliure individual. També en l’actualitat existeix la ca-tegoria shows que són grups (petits o grans) de patinadors/es . En grup show he aconseguit ser campió de Tarragona i de Catalunya. Ara estem preparant un nou show per l’any vinent.

A mi el que m’agradaria aconseguir és ar-ribar a un campionat d’Europa i poder fer podi. El patinatge com qualsevol esport indivi-dual requereix molt d’esforç que moltes vega-des no està compensat, per això, m’agrada-ria que la gent ho tingués present i el valorés com cal i que arribés a ser un esport olímpic.

David Arasa,

4t d'ESO.

FemRogle

TIVITATS

RTIVES

L'associació Obre't'ebre organitza uns jocs dinàmics per a trencar el gel en-tre l'alumnat a fi que es conegui millor, s'evi-ti el racisme i es fomenti la participació.

Actualment estem fent una activitat que es diu ''El pati dels teus somnis''. Portem unes imatges del pati de l' Institut on l'alumnat que hi parti-cipa, pot pintar-hi o escriure-hi les idees que tingui per a millorar el pati o l'Institut en general. Primer vam fer una dinàmica de grup perquè els set estudiants, que eren de classes diferents, es coneguessin entre ells. Aquesta dinàmica de grups, que vaig realitzar jo mateixa, consistia a agafar la pilota i passar-la a altres jugadors mentre ens presentàvem (p. ex. "sóc Laila, tinc 16 anys, faig 4t d'ESO, sóc del Marroc i m'agra-da jugar a futbol ). Quan vam acabar la presentació vam comen-çar l'activitat de les imatges.Com a estudiant que fa pràctiques a Obre't'ebre m'agrada molt participar-hi perquè conec més gent i a més faig treballar el cervell per a bus-car activitats perquè l'alumnat es conegui millor.

Finalment penso que és una bona idea realitzar activitats com la del Pati Dinàmic perquè les per-sones tinguin un pensament més obert; així es pot despertar l'interès per conèixer gent nova, d'altres països i que parlen llengües diferents, i perquè entre tots puguem aprendre coses que no sabem. I així, com més gent coneixes més coneixement tens.

Laila Aataoua,

4t d'ESO

Pati dinàmic

El Pati Dinàmic

L'associació Obre't'ebre organitza uns jocs dinàmics per a trencar el gel entre

l'alumnat a fi que es conegui millor, s'eviti el racisme i es fomenti la participació.

Actualment estem fent una activitat que es diu ''El pati dels teus somnis''. Portem

unes imatges del pati de l' Institut on l'alumnat que hi participa, pot pintar o escriure-hi les

idees que tingui per a millorar el pati o l'Institut en general.

Primer vam fer una dinàmica de grup perquè els set estudiants, que eren de

classes diferents, es coneguessin entre ells. Aquesta dinàmica de grups, que vaig realitzar

jo mateixa, consistia a agafar la pilota i passar-la a altres jugadors mentre ens

presentàvem (p. ex. "sóc Laila, tinc 16 anys, faig 4t d'ESO, sóc del Marroc i m'agrada

jugar a futbol ).

Quan vam acabar la presentació vam començar l'activitat de les imatges.

Un grup de joves del pati al taller de fotografia "El pati dels meus somnis".

Com a estudiant que fa pràctiques a Obre't'ebre m'agrada molt participar-hi perquè conec

més gent i a més faig treballar el cervell per a buscar activitats perquè l'alumnat es

conegui millor.

Finalment penso que és una bona idea realitzar activitats com la del Pati Dinàmic

perquè les persones tinguin un pensament més obert; així es pot despertar l'interès per

conèixer gent nova, d'altres països i que parlen llengües diferents, i perquè entre tots ens

puguem aprendre coses que no sabem. I així, com més gent coneixes més coneixement

Aquesta sóc jo,

Laila Aataoua, i

faig 4t d'ESO