Post on 12-Nov-2015
description
MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL GNEREFormaci del femen en els substantius
ReglaExemplesObservacions
Mascul + -ant - nta, forner fornerasenyor-senyoramarqus-marquesallaurador-llauradorafill-fillaburgus-burguesanen-nenanoi-noiaacadmic-acadmicaproms-promesabotiguer-botigueracompany-companyacanvis ortogrfics:P-B llop-llobaT-D nebot-nebodaC-G amic-amigaF-V serf-servaU-V jueu-jueva, nou-novaS-SS gos- gossa, ros-rossaL-LL tranquil-tranquilla,nul-nullaIG-JA/TJA boig-boja, lleig-lletja
Cal tenir present que pot canviar l'accentuaci i en la grafia:
avi-viave-venaduc-duquessa
Mascul + vocal tnicas'afegeix -na.Germ-germanacos-cosinave-venalle-lleonaguardi-guardianaxil-xilena
Cal tenir present que pot canviar l'accentuaci.
EXCEPCIONS: el mot hind, per, s invariable.
REMARCA: Tamb formen el femen amb la terminaci -na, tot i no acabar en vocal tnica, els mots
rei-reinaorfe-rfena.
Mascul acabat en -i / -u tones precidides de consonat s'afegeix -aFuncionari-funcionriapropietari-propietriaindividu-indivduavidu-vduaCal tenir present que pot canviar l'accentuaci.
Mascul acabat en -e / -o / -u tonesCanvien per -a
mestre - mestra, alumne-alumnapsiquiatre, psiquiatrasogre-sogradeixeble-deixeblaministre-ministrapediatre-pediatra
monjo - monja, borratxo-borratxamoro-moracurandero-curanderaviudo-viuda
europeu europeadeu-deareu-rea
Mascul acabat en -i semivoclicas'afegeix una -aMalai-malaianoi-noiaquissoi-quissoiaxai-xaiaEXCEPCIONS:rei-reinaheroi-herona
Mascul acabat en -aucanvien per -avaEscandinau-escandinavaesclau-esclavaeslau-eslavamoldau-moldava
Mascul acabat en -eucanvien per -eaArameu-arameaeuropeu-europeagalileu-galileapigmeu-pigmeaEXCEPCIONS:Hi ha alguns mots que canvien la -u final per -va:hereu-herevajueu-jueva
Mascul acabat en -iucanvien per -ivaAdmistratiu-administrativacaptiu-captivaexecutiu-executivafugitiu-fugitiva
En casos especials, alguns Masculins formen el femini les terminacions-ina /-essaDiaca-diaconessapoeta-poetessaalcalde-alcaldessabatle-batlessadiable-diablessahoste-hostessajutge-jutgessasastre-sastressatigre-tigressabar-baronessavampir-vampiressaabat-abadessasacerdot-sacerdotessadu-deessametge metgessacomte-comtessaabat-abadessaduc-duquessa
Ballar-ballarinangel - Angelina, tsar-tsarinagall-gallina
Altres Masculins que acaben amb -or / -legFemen -riu / -logaactor actriu,emperador-emperatriufilleg fillogapsicleg-psiclogaarquleg-arqueloga
Femen +-ot= masculbruixa bruixotmerla-merlotperdiu-perdigotdda-didot
arrel diferent (paraules diferents)home - dona, cavall eugaoncle-tiabou-vacaporc-trujaamo-mestressamarit-mullerase-someragall dindi-polla dndiamarr-ovellagendre-noramarit-mulleroncle-tiapare-mare
Distinci de gnere afegint mascle o femella al nomrossinyol mascle, rossinyol femellacadernera mascle,cadernera femella
Els mots acabats en -aire/ -ista/ -cida sn invariablesel-/la boletairecaptairecolombaire
accionistabanyistahumanista
fraticidahomicidaparricidasucidaOBSERVACI:Els substantius amb el sufix-ista poden adoptar la variaci -iste/-ista (taxiste-taxista), tot i que en els registres formals se sol mantindre el sufix culte -ista invariable (taxista).
Tamb sn invariables el substantius provinents d'adjectius d'una sola terminaciEl belga/la belgael jove/la joveel noble/la nobleel salvatge/la salvatge
Cal tenir en compte que el gnere d'alguns substantius no
coincideix amb el d'altres llenges romniques.Sn masculins:els
afores, un escafandre, el marge
un anell, els espinacs, un orde religis
un avantatge, un estratagema, el pebre
el compte, el front, el pendent
el corrent, un full (de paper), el senyal
el costum, un interviu, els trmits
el deute, el llegum, un titella
el dubte, el lleixiu, un bacteriSn femenins:una amargor, una
anlisi, la nespra
la claror, una gape, les postres
una esplendor, una ncora, la sncope
una olor, la marat, la sndrome
la remor, una aroma, la sida
la resplendor, la cercavila, la vodka
la suor, la dent, una allau, la calor
Hi ha alguns mots que admeten tant el mascul com el femen, com ara:el/la amor, ardor, agl, aviram, art
el/la boual, boval, bricbarca
el/la crin, candor, clamor, color, contralt
el/la desamor, desfavor, deshonor, dolor
el/la esfinx, error, estridor, estupor
el/la favor, fervor, fragor, fulgor, furor,
el/la idus
el/la honor, horror, humor
el/la llama (mamfer and), loto
el/la mar
el/la panxacontenta, pivot
el/la real, rancor, rigor, rubor, rumor
el/la serpent, sarment, sabor, sopor,
el/la sabor, sopor,
el/la temor, terror
el/la valor, vessant
Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el
gnere:el canal (via d'aigua) la canal (conducte, canonada)
un editorial (article) una editorial (empresa)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament)
el llum (aparell) la llum (claror, corrent elctric)
un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament)
el planeta (astre) la planeta (dest)
el son (dormida) la son (ganes de dormir)
el terra (sl, paviment) la Terra
el clau (de clavar) la clau (d'obrir portes)
el clera (epidmia) la clera (rbia)
el pols (batec) la pols (partcules)
el pudor (modstia) la pudor (mala olor)
el vall (excavaci) la vall (entre dues muntanyes)
MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU: EL NOMBRE1.En general, elplurales
forma afegint una-sal singular:llibre llibres
actriu actrius2.Si el mot acaba amb-atona, elplurales fa amb la
forma-es. Aix fa que hi hagi alguns canvis
ortogrfics:crregacarregues
platjaplatges
plaaplaces
aiguaaiges3.La majoria dels noms acabats amb vocal tnica
afegeixen-ns:m mans
cami camions
pipins4.Els masculins acabats amb-s,-,-x,-ixi-txfan el plural
amb-os:versversos
comercomeros
eixeixos
despatxdespatxos5.Les paraules acabades amb-sc,-st,-xti-igpoden fer
el plural amb-so amb-os:discdiscso discos
gustgustso gustos
texttextso textos
desigdesigso desitjos6.Dupliquen la-suna srie de mots acabats
amb:-as -es -is -os -uscabassos acessos anissos arrossos
arcabussos
capatassos excessos passadissos cossos barnussos
compassos interessos tapissos mossos bussos
domassos progressos vernissos terrossos embussos
embarassos aiguavessos canyissos ssos pallussos
matalassos successos calabossos tramussos
nassos retrocessos esbossos
passos repassos traspassosPer no la dupliquen casos com:asos
permisos dosos abusos
gimnasos pagesos pasos nusosMots invariables(amb la mateixa forma
per al singular i per al plural): Tots els mots no aguts que acaben
amb-s:
llapis, cactus, alferes, bceps Els femenins aguts que acaben
amb-s:ics, urbs Els noms dels dies de la setmana:dilluns, dimarts,
dimecres Alguns altres:temps, bis, fons, plus, pus Hi ha uns quants
mots acabats amb-xo-que noms afegeixen una-sper formar el
plural:apndixs hlixs traxs
fals ndexs vrtexs Certs mots no tenen forma per al singular:les
acaballes les bermudes les pessigolles
els afores els calotets les postres
les alicates les noces les setrilleres
les beceroles els pantis els sostenidors