Post on 02-Jan-2016
description
Immanuel KANT
1724-1804
HI HA CONEIXEMENT!!
• Hi ha tesis vàlides i tesis no vàlides• Totes les tesis vàlides són compatibles
entre elles; és a dir, hi ha una sola descripció vàlida del real = l’objecte és únic.... I el subjecte del discurs vàlid és únic perquè només hi haurà un discorrent del discurs vàlid. El principi d’unitat del subjecte és el mateix que el principi d’unitat de l’objecte
El coneixement té dues cares, i només s’hi pot accedir des de la
sencació o des del concepte
coneixement
sensacióConcepte
Com a filòsof que és, Kant, vol saber què és la sensació per
ser sensació, es a dir la sensació pura.
Com a filòsof que és, Kant, vol saber què és el concepte com a
concepte, el concepte pur
La sensació com a sensació és només una i altra i altra ... Sense possibilitat de salts,
seguint un ordre. I això és el temps
El concepte només és predicat de judicis possibles. Ser predicat és el propi del concepte. Per tant, si per
ser predicat calen determinats conceptes, aquests conceptes seran inherents al fet de donar conceptes, seran els conceptes
purs, i Kant els anomena ‘categories’
Kant demostra que el temps expressat en conceptes és les categories i que el contingut de les categories és el temps. Amb
això es mostra la unitat del coneixement. Però...
La síntesi és atorgar la regla de construcció per un material
sensorial donat. Però no podem arribar a la síntesi perquè
aquesta és anterior al concepte i nosaltres només podem
conèixer amb conceptes. La síntesi pura seria la necessitat
de donar conceptes, la permanent necessitat.
La figura que ens mostri aquesta necessitat permanent de donar concepte l’anomena
Kant ‘figura bella’
Distingim dues menes de judicis:
els judicis sintètics i els judicis analítics
I també podem distingir entre judicis analítics i judicis sintètics
La pregunta principal és:Com són possibles els judicis
sintètics a priori?
Els judicis sintètics a priori són aquells, el contingut dels quals és la
mera forma del coneixement o de l’experiència. Per tant...
El s judicis sintètics a priori obliguen el coneixement o
l’experiència a complir el que diuen; conformen el
coneixement o experiència
Els judicis sintètics a priori són el vàlid per antonomàsia, són
allò absolutament indubtable, el vàlid, vàlid. Però un judici
sintètic a priori no ens diu res de l’experiència, sinó de la seva
forma!! i...
Els judicis a posteriori són per principi dubtables atès que sempre es pot millorar la
precisió!!
El contingut, el donat, que hauria de ser el vàlid no és
absolutament el vàlid; i el vàlid és allò que res no és, la pura
forma.
En l’àmbit del coneixement arribem a la conclusió
sorprenent que, a partir d’afirmar la validesa, EL VÀLID
NO ÉS EL VÀLID