Post on 28-Mar-2016
description
1
in memoriam : tant sols, gràcies Pep
una de les aficions de mon pare era viatjar : tant per raons del seu ofici (1961-1995,
“mestre nacional” i “mestre de poble”. Un incís : va pertànyer a eixa generació que va lluitar
per la implantació de la democràcia, per la renovació pedagògica, per la normalització del
valencià a l'ensenyament, que tenia molt clar que l'educació és un dret fonamental) com
després a l’estar jubilat (ma mare i ell tenien tot el temps del món). Estimava i gaudia de tot el
que descobria : paisatge, patrimoni, gastronomia, amistat,etc.. La veritat que resultava ser un
bon guia.
En la maleta de viatge que és la vida de qualsevol ésser humà anem omplint-la de coses
materials fins, a vegades, ni poder tancar-la. Però sempre hi ha cabuda a dues coses
immaterials : la mort i els records. La primera l’hem de saber tractar i perquè no parlar-la, puix
convivim amb ella des què naixem; perquè sempre ens crida de manera inesperada. Jo em
quede amb la segona : els records. La casualitat (doble) ha estat que tinga a les mans un llibre
biogràfic d’un mestre i que també va morir als 77 anys (igual que mon pare)...
...acabat d’eixir del forn (presentat el cap de setmana de la mort de mon pare, 18
d’agost 2013) i calentet com està m’acaben de regalar un llibret biogràfic d’un mestre d’escola
que va exercir el seu ofici a Albaida entre 1888 i 1923: “Don José Fornas Gil : maestro e
historiador” de Faustino Garcia Chirivella. El motiu del regal ha estat per la meua
col·laboració en la recerca de dades. Però vaig al que vaig, estic llegint-lo i m’agradaria que
vosaltres també tingueu l’oportunitat de fullejar-lo....
Lliure d’Ensenyament (I.L.E.) per Francisco Giner de los Rios. La seua pretensió era renovar
la mentalitat intel·lectual espanyola, crear estudiosos.
2
Tinc que reconèixer que els finals del segle XIX(Restauració) i principis del XX
(monarquia/dictadura Primo de Rivera) no tenen res que veure amb finals del segle XX
(democràcia i monarquia constitucional).
Del primer decenni del XXI no parle perquè les retallades actuals poden fer tornar a
eixa època fosca de desigualtats socials(educació, sanitat, cultura, etc.) i manca de llibertat
d’expressió. Ja torne a divagar, jeje, però no em podeu negar que quan una persona exerceix el
seu ofici per vocació es nota en la seua preocupació i interés diari.
En aquest cas parle de l’escola pública...
3
4
han passat més de 100 anys, què penseu ?