Salut, estils de vida i condicions de treball dels pediatres a Espanya

9 d’abril del 2014

Amb el suport de:

Enquesta autoadministrada (maig-juliol 2013)

Via on line (873 / 4.547) Via postal (155 / 952)

Seguiment telefònic (7.040 trucades a 4.615 pediatres)

Resposta obtinguda: 1.028 pediatres (error ±2,9)

Mostra representativa a nivell de sexe, edat i CCAA

Metodologia

74 preguntes; 185 variables directes

Característiques sociodemogràfiques

Estructura familiar i repartiment de tasques domèstiques

Situació laboral i professional

Estils de vida determinants de la salut

Estat de salut

Ús de serveis sanitaris i pràctiques preventives

Exercici professional i relació amb els pacients

Qüestionari

• El col·lectiu estudiat, representatiu del conjunt dels pediatres espanyols, està molt feminitzat i presenta diferències importants d’edat entre homes i dones, éssent aquestes més joves.

• Està integrat majoritàriament per treballadors assalariats que exerceixen en la atenció primària del sistema públic de salut, però també estan representats els que exerceixen en el sector privat i a hospitals o serveis d’emergències.

• Tant la seva estructura demogràfica com les seves condicions de treball s’interrelacionen i condicionen els seus hàbits de vida i el seu estat de salut, així com les seves opinions sobre diversos aspectes de l’exercici professional.

Informe de resultats: introducció

Especialitat molt feminitzada Més dones (59%) i més dones joves (47,9 anys vs. 54,8)

Caracterització sociodemogràfica de la mostra I

Nivell de formació elevat94% especialistes pediatria - 30% subespecialitat afegida - 25% doctorat (+ 6%)

Caracterització sociodemogràfica de la mostra II

Estructura familiar

Entorn familiar estructurat, en funció del seu cicle vital

Estructura familiar I

Les dones tenen una major càrrega de treball domèstic

Estructura familiar II

Les dones dediquen gairebé el doble d’hores que els homesal treball domèstic

Estructura familiar III

Entorn laboral i condicions de treball

Diferent situació laboral entre homes i dones

La meitat dels homes tenen més d’un treball

Entorn laboral i condicions de treball I

Treballen majoritàriament al sector públic. Més les dones

Entorn laboral i condicions de treball II

Treballen majoritàriament en centres d’atenció primària. Més les dones

Entorn laboral i condicions de treball III

Relació contractual: assalarització i temporalitat

Entorn laboral i condicions de treball IV

Percepció d’inseguretat laboral sobretot entre els joves

Entorn laboral i condicions de treball V

Horaris diversos i, en alguns casos, poc convencionals

Entorn laboral i condicions de treball VI

Entorn laboral i condicions de treball VII

Jornades extenses: gairebé la meitat treballa més de 40 hores

Entorn laboral i condicions de treball VIII

Els homes tenen jornades laborals més llargues si no es comptabilitza el temps de treball domèstic

Poques perspectives de promoció i d’ascendir a càrrec de comandament, sobre tot en primària del sector públic

Entorn laboral i condicions de treball IX

Entorn laboral i condicions de treball X

Riscos psicosocials derivats de la càrrega de treball i de la baixa participació en les decisions comunes

Entorn laboral i condicions de treball XI

Nivell de satisfacció laboral limitat. Major satisfacció amb les condicions de treball que amb el salari

Entorn laboral i condicions de treball XII

Estils de vida determinants de la salut

Pràctica d’activitat física intensa. Absència de sedentarisme

Estils de vida determinants de la salut I

Estils de vida determinants de la salut II

Percentatge baix de fumadors, inferior al de la població general CSE I

Estils de vida determinants de la salut III

Consum d’alcohol moderat. Similar al de població general CSE I

Estils de vida determinants de la salut IV

Dormen, de mitjana, una hora menys que la població general CSE I

Estat de salut

L’estructura d’edat estableix diferències en l’estat de salut d’homes i dones.

Pitjors indicadors de salut mental i estrés en conjunt (sobretot en dones) però bon estat de salut autopercebut

Estat de salut I

Prevalença de trastorns crònics similar a la de la població general

Estat de salut II

Elevada prevalença d’hipertensió, hipercolesterolèmia i sobrepès entre els homes

Estat de salut III

Estat de salut IV

Pitjors indicadors en la salut i qualitat de vida de les dones

Estat de salut V

Estat de salut VI

Prevalença de risc de mala salut mental (GHQ) superior a la de la població general però similar a la d’altres professionals sanitaris

Estat de salut VII

Bon estat de salut autopercebut

Ús de serveis sanitaris

Ús de serveis sanitaris I

La meitat dels pediatres té metge de capçalera i història clínica

Ús de serveis sanitaris II

L’última vegada que es van sentir malament van consultar amb col·legues

Ús de serveis sanitaris III

Consum de fàrmacs elevat en relació a població general CSE I

Ús de serveis sanitaris IV

Propensió a automedicar-se

Pràctiques preventives

Pràctiques preventives I

Controls periòdics de la tensió i del colesterol adients amb la seva edat

Pràctiques preventives II

Dues terceres parts es posen la vacuna de la grip cada any

L’exercici professional en temps de canvi

L’exercici professional en temps de canvi I

Dificultats en l’exercici professional relacionades amb la situació econòmica actual

L’exercici professional en temps de canvi II

Adaptació a pacients amb problemes econòmics o procedents d’altres cultures

L’exercici professional en temps de canvi III

Poc partidaris que les famílies utilitzin Internet per informar-se sobre salut infantil

L’exercici professional en temps de canvi IV

Coordinació insuficient entre professionals i nivells assistencials

L’exercici professional en temps de canvi V

Percepció de pèrdua d’estatus social

www.fgalatea.org/

Més informació i accés a l’informe de resultats