Post on 23-Feb-2016
description
LAURA ESTORS SASTRE
Universitat Autònoma de BarcelonaCentre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CPNL)
SESSIÓ 2-3-4: divendres, 12 de juliol de 2013
EL TRACTAMENT DE L’AULA MULTILINGÜEDIVERSITAT A L'AULA: EXPERIÈNCIES
Multilingüisme
El concepte multilingüisme SEGONS la Comissió Europea (2007)
L’habilitat de les societats, institucions, grups i individus per a comunicar-se i relacionar-se en més d’una llengua en la vida diària.
Però
Atenció! Web d’interès: http://www.coe.int
En aquests últims anys el concepte de plurilingüisme ha
estat cada vegada més important en l’enfocament del Consell
d’Europa (CoE) sobre l’aprenentatge de llengües.
Plurilingüisme: el coneixement de diferents llengües.
Multilingüisme: la coexistència de més d’una llengua
en una societat determinada.
1. El multilingüisme a Catalunya
Si caminem per Catalunya*, percebem un mosaic de grups ètnics i etnolingüístics que dibuixa un marc multicultural i multilingüístic fruit del canvi demogràfic, socioeconòmic i cultural.
Espai de convivència multicultural i plurilingüística
Lluïsa Gràcia (2003)Les llengües a Catalunya: diversitat tipològica.
GELA (Grup d’estudis de llengües amenaçades)
Descriuen la situació multilingüística que vivim a la societat catalana al segle XXI.
Família indoeuropea del grup romànic (castellà, romanès, francès, italià, portuguès, etc.).
Lengües indoeuropees germàniques (alemany, anglès, danès, etc.)
Eslaves (rus, polonès, ucraïnès, etc.). Indoiràniques (urdú, pajabi, hindi, etc.).Uràliques finoúgriques (hongarès, finès). Afroasiàtiques (berbers, semítiques com l’àrab o txàdiques com el hansa).
Nigeroconcoleses (mandé, soninké, mandinga) Africanes atlàntiques (wòlof, fula, kwa com
l’igbo, l’ioruba, l’ewe, el kwi, etc.) Sinotibetanes (xinès) Austroasiàtiques (tagal) Ameríndies (andines com el quítxua o equatorials
com el guaraní) Llengües aïllades (basc, japonès, coreà.)
Llengües naturals (15) sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.*
1. Quantes llengües aporten les persones immigrades al nostre país?
a) 36b) 135c) 320
http://www10.gencat.net/www.linguamon.cat/
http://www.gela.cat/doku.php?id=
2. Quantes persones d’origen estranger viuen a CATALUNYA (7.546.522)?
a) 609.058b) 950.864c) 1.619.337
Font:http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=12
Algunes dades d’interès
AnyPoblació
totalPoblació
espanyolaPoblació
estrangera
% població estrangera
sobre el total 2013*2012 7.535.251 6.352.294 1.182.957
15,7%15,8%
2010-2011 7.512.381 6.313.843 1.198.539 15,9%2009 7475.420 6.286.141 1.189.279 15,9%2008 7.364.078 6.260.288 1.103.790 15,0%2007 7.210.508 6.238.001 972.507 13,5%2006 7.134.697 6.220.940 913.757 12,8%2005 6.995.206 6.196.302 798.904 11,4%2004 6.813.319 6.170.473 642.846 9,4%2003 6.704.146 6.161.138 543.008 8,1%2002 6.506.440 6.124.420 382.020 5,9%2001 6.361.365 6.104.045 257.320 4,0%2000 6.261.999 6.080.409 181.590 2,9%
Font: Migracat (Evolució de la població estrangera: 2000-2011)
3. Quins són els col·lectius amb més presència a Catalunya Barcelona?
CATALUNYA BARCELONAMarroc MarrocRomania EquadorEquador BolíviaBolívia XinaItàlia PakistanXina ItàliaColòmbia RomaniaPakistan ColòmbiaFrança PerúPerú França
La gestió de la diversitat a l’aula
Aula de Catalàcom a LE = multilingüe i multicultural
Conèixer el nostres veïns…Tipologies lingüístiques L1/L2
+Carecterístiques culturals
* La manera de percebre el món té a veure amb la manera d’estructura el llenguatge.
Ens permet crear estratègies d’ensenyament/ d’aprenentatge i materials per arribar de manera més E/Afectiva al nostre alumnat.
Possibles reaccions del docent:
Quina és la fórmula per trencar barreres i malentesos lingüístics i culturals?
Atenció… CARACTERÍSTIQUES TIPOLÒGIQUES
D’ALGUNES LLENGÜES
- Morfologia- Fonologia- Sintaxi
QUI SÓN ELS NOSTRES ALUMNES?
Persones Característiques lingüístiques Trets culturals identificatius Moltes històries de vida Motivacions i actituds Nivells educatius Edats
«No veiem les coses com són, les veiem com nosaltres som.»
Talmud
Cadascú filtra els estímuls comunicatius d’acord amb els coneixements i les experiències d’acord amb l’enciclopèdia vital que guardem al nostre cervell personal i intrasferible
obra que recull les (התלמוד)discussions rabíniques sobre lleis jueves, tradicions, costums, llengendes i històries
Els trets distintius característics d’una societat i de la seva cultura poden estar relacionats, per exemple, amb...
La vida quotidiana:• els aliments i les begudes, les hores dels àpats, els comportaments a taula;• les vacances i les festes;• els horaris i els hàbits de treball;• les activitats de lleure (passatemps, esports, hàbits de lectura, mitjans de comunicació).
Les condicions de vida:• el nivell de vida (amb les seves variants regionals, ètniques i de grup social);• les condicions de l’habitatge;• les prestacions socials.
Les relacions interpersonals (incloent-hi les relacions de poder)
• l’estructura de la societat i les relacions entre classes;• les relacions entre sexes;• l’estructura familiar i les relacions de parentiu;• les relacions entre generacions;• les relacions a la feina;• les relacions amb organismes oficials;• les relacions entre ètnies i comunitats;• les relacions entre grups polítics i religiosos.
Valors, creences i actituds en relació amb factors com:
• la classe social; la riquesa; els grups socioprofessionals • les cultures regionals;• la seguretat;• la tradició i el canvi social;• la història (personatges i fets històrics);• les minories (ètniques, religioses); la identitat nacional;• els països estrangers, els estats, els pobles;• la política; la religió;• les arts; • l’humor.
Llenguatge corporal (GESTUAL/ NO VERBAL)
Coneixement de les convencions que regeixen els comportaments que formen part de la COMPETÈNCIA SOCIOCULTURAL de l’usuari o de l’aprenent.
Convencions socials • la puntualitat;• els obsequis;• la indumentària;• els refrigeris, les begudes, els àpats;• les actituds i convencions de la conversa i els tabús;• la durada de la visita;• la manera d’acomiadar-se.
Dinàmica 3:
Quantes nacionalitats hi ha en aquests grups (fotos)
Quantes llengües s’hi parlen?
Atenció:Altres àrees adjacents amb l’àrab com a L1 són, p. ex.:
A l’Àsia: al sud de l’Iran (el Khuzestan) , a comunitats
d’Afganistan (Balkh), a certs llocs de l’antiga Unió Soviètica
(l’Uzbekistan) i al sud de Turquia (el Siirt).
A l’Àfrica: al nord de Nigèria, Senegal, a Mali i al Txad.
Zona mediterrània: a parts de Xipre i a Malta, s’hi parlen
varietats de l’àrab.
*RECORDEU LLENGÜES
COLONIALS DE CADA TERRITORI*
Diversitat = repte = oportunitats
Tractament de la diversitat a l’aula
Dos principis clars
ENSENYAR PER APRENDRE Donar eines i ensenyar estratègies que serveixin de base als alumnes per aprendre català en altres cursos de nivell BÀSIC i que segueixen un model comunicatiu.
ENSENYAR UN MODEL REAL I NATURALNo caure en simplificacions ridícules: cal oferir un model de llengua per a funcions reals de la vida quotidiana amb un llenguatge bàsic, però acurat, («no parleu indi»)
Entens...que en la tasca de professor de CLE, el codi
queda en 2n pla,
que la competència sociocultural marca el tempo d’un aprenentatge exitós;
que t’especialitzes a provocar l’ús de la llengua i a fer conèixer la cultura catalana fora de l’aula.
que tens molta responsabilitat: ets el 1r referent lingüístic i sociocultural.
que la tasca docent és multidimensional: lingüística/social/cultural/psicològica/ d’assessorament administratiu/jurídic, etc.
Què fem el primer dia!?
Apropament lingüístic
Hola!
Àrab مرحبا (salam alaik’um)Hindi नमस्ते (gudafis)Xinès 您好 (Ni hao)Rús привет (priviət) Tai สวสัดีครบั, สวสัดีค่ะ (sàwàddee kráb, sàwàddee ká)
Professor/a:
Proximitat > presentació Complicitat
Bona tarda!Jo em dic Laura.Jo NO sóc de CATALUNYA.
Després ells
Activitat multilingüeLLENGUA: CATALÀ
HOLA!
EM DIC......
ADÉU!
LLENGUA: _________
......
Activitat intercultural
A CATALUNYA.../ A... AMICS NO AMICS
?
LES CLASSES: un plantejament
SIGNIFICAT GLOBAL I PRÀCTIC
TREBALLAR PERQUÈ ELS ALUMNES S’ADONIN QUE ALLÒ QUE APRENEN ÉS ÚTIL I REAL, PER AIXÒ ÉS NECESSARI POSAR-HO EN PRÀCTICA AL MÀXIM EN SITUACIONS REALS.
LA GESTIÓ A L’AULA
MOSTRAR UNA ACTITUD POSITIVA I TENIR SEMPRE UN SOMRIURE ALS LLAVIS AFAVOREIX LA MOTIVACIÓ.PER ENTENDRE’S DUES PERSONES
NOMÉS HI HA D’HAVER LA VOLUNTAT DE TOTES DUES PER ENTENDRE’S
CAL FOMENTAR EL TREBALL COL·LECTIU. NO TOTS ELS ALUMNES PORTEN LA MATEIXA MALETA, NI TAMPOC A DINS NO HI DUEN LES MATEIXES COSES.
TRACTAMENT del multilingüismeDINS FORA DE L’AULA
1. Dia de la Poesia2. Diada de Sant Jordi3. Trobades de cuina internacional4. Programa VxL5. Exposicions fotogràfiques6. Festes temàtiques7. Sortides en grup (facebook)
Multilingüisme i globalització (1998-2010)
Bibliografia selectiva consultable al Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística
Material fotocopiat o penjat a la web
LAURA ESTORS SASTRE
Universitat Autònoma de BarcelonaCentre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CPNL)
SESSIÓ 4: divendres, 12 de juliol de 2013TALLER D’APLICACIÓ
D’ESTRATÈGIES I DEBAT
... a partir d’aquesta diversitat o igualtat...
Què i com ensenyar...?
1. Estratègies: - Recursos a l’abast d’una persona per arribar a un acord o per
solucionar algun tipus de conflicte.
- Maneres de fer
- Eines de treball [fruit d’una reflexió prèvia] que s’apliquen en un àmbit concret i que permeten arribar a una entesa o solucionar un problema.
- N’existeixen de tipus diferents:1. Comunicatives2. Simbòliques/afectives3. Bèliques4. Discursives5. Amatòries, etc...
Fotocòpies “estratègies”
Estratègia guanyadora 2: Coneixement codis culturals
Test sobre la diversitat lingüística i culturalDINÀMICA: El debat