Post on 27-Jun-2020
1
aquesta etapa es coneix com la dictablanda després de la dimissió de Primo de Rivera
es presenten com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia
eleccions municipals 12 abril 1931
afavorir la creació d’una República integra a republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra
el desembre de 1930 van intentar enderrocar la monarquia amb una insurrecció militar i una vaga general
el rei era molt impopular perquè se l’identificava amb la dictadura
però el retorn va ser impossible
la idea era tornar al règim constitucional anterior a la Dictadura
el rei nomena president del govern al general Dámaso Berenguer
però 3 dies abans del previst, dos capitans de Jaca s’aixequen contra el govern i són detinguts i executats
Alfons XIII renuncia a la potestat reial i marxa a l’exili
diferents ajuntaments proclamen la República i es crea un govern provisional
triomf republicà a les grans ciutats i nuclis industrials
14 abril 1931
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 1. De la Dictadura a la República
els partits dinàstics havien perdut l’estructura organitzativa i estaven desprestigiats
les forces antidinàstiques s’uneixen i signen el pacte de Sant Sebastià (agost de 1930)
el febrer del 31 Dámaso Berenguer dimiteix i és substituït per l’almirall Juan Bautista Aznar
Aznar pretenia tornar a la normalitat a través d’eleccions progressives
2
es crea un govern provisional (presidit per Niceto Alcalá-Zamora)
donar llibertats polítiques i socials
Macià acceptà una futura decisió de les Corts a canvi d’un govern provisional autonòmic
Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d’una Federació Ibèrica
concessió d’una amnistia general
prohibir l’expulsió de la terra dels pagesos que no puguin pagar la renda
convocar eleccions a Corts Constituents (28 de juny)
mesures
integrants del Pacte de Sant Sebastià proclama la II República
problema
actua segons l’Estatut Jurídic del Govern Provisional
també és Cap de l’Estat
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 2. El període constituent
2.1. El govern provisional (14 d’abril-28 de juny de 1931)
obligació dels propietaris de tenir totes les terres cultivades
3
poder executiu
característiques de la Constitució de 1931
govern (President del govern i Consell de Ministres)
laïcitat de l’Estat (matrimoni civil i divorci)
poder judicial: jutges independents
Cap de l’Estat
proclama la divisió de poders
sufragi universal masculí i femení (+23 anys)
àmplia declaració de drets i llibertats, amb gran preocupació pels temes socials
poder legislatiu: Corts unicamerals
Estat “integral”, però accepta l’autonomia dels municipis i regions
marcat caràcter democràtic i progressista
2.2. La Constitució de 1931
una comissió va elaborar la Constitució (aprovada el desembre 1931)
victòria dels partits d’esquerra eleccions generals 28 de juny 1931
dimissió dels ministres catòlics
President República: Niceto Alcalá Zamora President govern: Manuel Azaña
s’aprova per àmplia majoria, però no per consens (la dreta està en contra)
se separen els càrrecs de President de la República i President del govern
tots els poders emanen del poble
el govern pot expropiar béns d’utilitat social
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 2. El període constituent
4
és el partit d’esquerra més votat
implantar el socialisme
socialdemòcrata
Partido Republicano Radical Socialista, PRRS (1929)
consolidar República
dues tendències
Partido Socialista Obrero Español, PSOE (1879)
té un paper central en els governs de la República
molt radical, però amb poca implantació fins la Guerra Civil
representa l’autonomisme gallec no nacionalista (poc estès)
defensa la via insurreccional
donarà suport als republicans perquè puguin governar
intel·lectuals i classes mitjanes
revolucionari
Unión Republicana, UR (1934)
Organización Republicana Gallega Autónoma, ORGA (1929)
Acción Republicana, AR (1925)
faistes (FAI)
treintistes
republicans d’esquerra, tenia un programa liberal molt progressista
moderats, defensen el sindicalisme i la República
creu que la República és l’oportunitat per fer la revolució social
Partido Comunista de España, PCE (1921)
Confederación Nacional del Trabajo, CNT (1910)
Izquierda Republicana, IR (1934)
unió de petits partits, intenta reconstruir la unitat republicana
agrupava dos corrents
formacions d’esquerra
aquests tres partits es fusionen i creen
socialistes
republicans
sindicats
UGT
Manuel Azaña, José Giral
Marcelino Domingo, Álvaro de Albornoz
Santiago Casares
Diego Martínez Barrio
Indalecio Prieto, Julián Besteiro, Francisco Largo Caballero
José Díaz Ramos
Joan Peiró, Ángel Pestaña, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti
Tema 6. La Segona República (1931-1936) Partits i sindicats de la Segona República
5
Partit Nacionalista Basc, PNB (1895)
defensa el cop d’Estat per tornar a la monarquia
Renovación Española (alfonsins)
Derecha Liberal Republicana (1930)
defensors del tradicionalisme
Falange Española, FE (1933)
defensa els interessos dels grans propietaris agraris i de l’Església
Comunión Tradicionalista (carlins)
Falange Española y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (1934)
antiliberal, anticomunista, anticapitalista
partit nacionalista molt conservador
deriva cap a tendències molt conservadores
Confederación Española de Derechas Autónomas, CEDA (1933)
republicans
partidaris de la violència per arribar al poder
vol atreure gent de dretes al republicanisme
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, JONS (1931)
Partido Republicano Radical (1908) contrari a les reformes republicanes de l’esquerra
grups de la dreta
agrupa petits partits catòlics de tota Espanya, no tots favorables a la República
evoluciona a posicions més democràtiques
aquests dos partits es fusionen i creen
Niceto Alcalá Zamora, Miguel Maura
durant la República canvia de nom
Partido Republicano Progresista (1931)
Alejandro Lerroux
José Maria Gil-Robles
Luis Arana, Isaac López
José Calvo Sotelo
Manuel Fal Conde
monàrquics
totalitaris
Ramiro Ledesma, Onésimo Redondo
José Antonio Primo de Rivera
Tema 6. La Segona República (1931-1936) Partits i sindicats de la Segona República
6
Federació Catalana del PSOE (1880-1882)
Unió Socialista de Catalunya (1923)
Lliga Regionalista (1901)
Esquerra Comunista (1930)
partits socialistes de militància escassa i poca influència política
suport de la petita burgesia i de la petita i mitjana pagesia
Bloc Obrer i Camperol (1930)
Partit Català Proletari (1934)
es beneficia de la manca de partits d’esquerra importants i de l’apoliticisme de la CNT
suport d’industrials i grans propietaris agraris
creat per petites formacions republicanes i nacionalistes
Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC (1936)
Lliga Catalana (1933)
Partit Obrer d’Unificació Marxista, POUM (1935)
comunistes
Partit Comunista de Catalunya (1932)
Esquerra Republicana de Catalunya, ERC (1931)
es consolida com el partit conservador català, però accepta la nova legalitat republicana socialistes
partits d’àmbit català
canvia el nom
es fusionen els 4 partits i creen
es fusionen i creen
partits comunistes de filiació trotskista
partits comunistes de filiació stalinista
Andreu Nin
Ramon Casanellas
Jaume Compte
Joaquim Maurín
Joan Comorera
Rafael Campalans, Joan Comorera
Rafael Vidiella
Francesc Cambó
Francesc Macià, Lluís Companys
republicans
Tema 6. La Segona República (1931-1936) Partits i sindicats de la Segona República
7
govern d’Azaña (desembre 1931-setembre 1933)
programa de reformes per modernitzar i democratitzar la societat espanyola
oposició a la República de la jerarquia eclesiàstica
limita la possessió de béns per part de l’Església
prohibició que els ordres religiosos es dediquin a l’ensenyament
reforma religiosa
permet la dissolució d’ordres religiosos Llei de Congregacions
objectius
molts catòlics se senten agredits pel govern republicà
jesuïtes
a través de
limitar la influència de l’Església
conseqüències
secularitzar la societat espanyola
a través de
la dreta aprofita el descontentament militar i anima al cop
tancament de l’Acadèmia General Militar de Saragossa
creació de la guàrdia d’assalt (força d’ordre públic fidel a la República)
conseqüències oposició de molts militars
Llei de retir de l’oficialitat (1931) reduir els efectius i la macrocefàlia de l’exèrcit
crear un exèrcit professional i democràtic objectius
reforma militar
supressió del pressupost de “culto y clero”
sobretot a partir dels avalots anticlericals de maig de 1931
assegurar el sotmetiment de l’exèrcit al poder civil
especialment dels anomenats africanistes
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)
3.1. Les reformes de l’esquerra
8
obligació de conrear les terres aptes
no pretén un canvi radical de la situació al camp
millorar la situació social de la pagesia
Llei de reforma agrària (1932) una modernització de l’agricultura
a través de
establiment de salaris mínims
prohibició de rescindir els contractes d’arrendament
primers decrets
millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers)
acabar amb el predomini del latifundisme
objectius
reforma agrària
lentitud i burocràcia en l’aplicació de la llei
resistència dels propietaris grans propietaris
assentava les famílies pageses la propietat de la terra quedava en mans de l’Estat
conseqüències
jornalers
tensió social
les que podien ser regades i no ho eren
l’aplicació de la llei la porta l’Instituto de Reforma Agraria (IRA)
les arrendades sistemàticament
manca de pressupost per indemnitzacions
les conreades de manera deficient
resultats escassos
indemnitzava els propietaris expropiats
Grandes de España permet l’expropiació de la terra sense indemnització a una part de la noblesa
s’indemnitza els propietaris
conspiren contra govern
decebuts, s’orienten cap a posicions revolucionàries
jornada laboral de 8 hores al camp
pretén
molts pocs camperols assentats (12.000)
donen suport a l’extrema dreta per fer caure el règim no apliquen les mesures aprovades pel govern
promouen revoltes en demanda d’un repartiment més equitatiu de la propietat
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)
9
l’Estatut presentat mai va ser aprovat per les Corts, a causa de la Guerra Civil
aprovat un cop iniciada la Guerra Civil oposició de la dreta contrària a l’autonomia Estatut d’Estella (1931) oposició de l’esquerra
País Basc
menor consciència nacionalista
Catalunya
Galícia
massa conservador 1932
estatuts d’autonomia a través de permetre l’autonomia de les regions amb sentiment nacionalista objectiu
reforma de l’Estat centralista
impuls a l’ensenyament públic
millorar el nivell cultural de la població
conseqüències
Missions pedagògiques
promoure una educació liberal i laica
objectius model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta
obra educativa i cultural
a través de
conseqüències oposició dels conservadors i de l’exèrcit
es crea un govern de concentració presidit per José Antonio de Aguirre
per garantir el dret a l’educació a tota la població
grups d’estudiants, professors i intel·lectuals que portaven a les zones rurals biblioteques, teatre, cinema...
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)
10
augment de salaris
creació d’assegurances socials
conseqüències
altres mesures setmana laboral de 40 hores
Llei de jurats mixtos
oposició de les organitzacions patronals
a través de
set dies de vacances pagades
arbitratge en cas de desacord
regula la negociació col·lectiva Llei de contractes de treball
millorar les condicions laborals dels obrers i camperols objectiu
reformes laborals
es reforça el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de la feina del camp
suport dels sindicats i treballadors
intenten impedir la promulgació de les lleis i frenen alguns projectes
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)
11
3.2. Els aspectes demogràfics i econòmics
la major part de la població continuava ocupada en el sector primari la migració, interior i exterior (bàsicament a Amèrica), es frena per al crisi econòmica
el procés de concentració urbana
la caiguda de la natalitat i de la mortalitat, amb un creixement vegetatiu positiu
durant la República continuen les tendències de l’etapa anterior
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)
l’arribada de la República coincideix amb la depressió econòmica mundial menys repercussions a Espanya poca relació amb el mercat internacional depreciació de la pesseta
frena el creixement econòmic afecta als productes d’exportació agreuja els problemes interns atur agrícola, dèficit balança comercial, …
un altre factor que frenarà l’economia serà la política econòmica del govern republicà
augment de salaris augmenta la renda dels treballadors
augmenta la demanda dels béns de consum
però no hi ha increment de la productivitat
disminució de la despesa pública
disminució dels beneficis empresarials
enfonsament inversió privada
disminuir dèficit de la dictadura
enfonsament inversió pública
disminueix la demanda de béns d’inversió
no creació de llocs de treball
12
3.3. la problemàtica social
a través de
lentitud de les reformes provoca el desencís i la impaciència dels treballadors atur elevat actitud obstruccionista dels patrons radicalització de partits d’esquerra i sindicats
CNT
amb el suport de UGT-FNTT i de PCE
pensa que és l’ocasió per al seu projecte revolucionari
desincentiva la poca inversió
reprimides molt violentament per les forces d’ordre
fomenta la conflictivitat laboral i la insurrecció
vagues, insurreccions i ocupacions de terres
desgast del govern Azaña
resultat
convocatòria d’eleccions
augmenta la desconfiança empresarial
sublevació de miners a l’Alt Llobregat sublevació de jornalers a Andalusia i Extremadura
Casas Viejas, Castilblanco, Arnedo
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 3. El Bienni Reformador (1931-1933)
13
4.1. L’Estatut d’Autonomia
és l’Estatut que es presenta a les Corts Estatut de Núria
govern autonòmic provisional (1931)
cultura
agricultura
competències de les 4 Diputacions
sanitat obres públiques
elaboració d’un projecte d’Estatut d’Autonomia
règim municipal
policia i ordre públic ensenyament
possibilitat de federació amb els territoris de parla catalana
Catalunya, Estat autònom dins de la República espanyola català, única llengua oficial a Catalunya
regulació dret civil
moltes competències exclusives
Generalitat de Catalunya
ordenació territorial
tribunals de justícia
agost 1931
govern els debats comencen al maig de 1932
la Constitució encara s’estava discutint problemes
significa la unitat dels republicans
forta oposició a la resta d’Espanya, sobretot de la dreta perquè veia perillar la unitat d’Espanya
partidaris d’una àmplia autonomia
intent de cop d’Estat de Sanjurjo (sanjurjada, agost 1932) l’Estatut s’acabarà aprovant (setembre 1932)
contraris a qualsevol Estatut (Espanya unitària) partidaris d’una autonomia moderada
postura ferma de Manuel Azaña
oposició
català i castellà, llengües oficials
ordre públic administració de justícia dret civil català règim administratiu
Estatut de 1932
partits catalans
partia del fet que la República tindria un caràcter federal és l’Estatut que aproven les Corts
Catalunya, regió autònoma
no permet la possibilitat de federació competències compartides
l’Estatut es presenta a les Corts
l’autonomia es finançava mitjançant la gestió dels impostos directes
s’organitzen mítings i campanyes de boicot als productes catalans
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 4. La Catalunya autonòmica
14
creació de l’Institut-Escola, es dóna autonomia a la Universitat de Barcelona
publicació del Diccionari de Pompeu Fabra
nova divisió territorial de Catalunya introdueix un model comarcalista (38 comarques) política territorial
esquerra moderada, republicana i laica projecte conservador i catòlic, oposat al reformisme social
Lluís Companys, president del Parlament Francesc Macià, president de la Generalitat
consellers només d’ERC
suport als pagesos arrendataris, agrupats en la Unió de Rabassaires foment de les cooperatives i centres d’experimentació agrària
novembre 1932
economia (agricultura)
eleccions al Parlament de Catalunya
actuació del govern
millora campanyes de prevenció i xarxa hospitalària
reducció 50% rendes
política social
ensenyament i cultura
creació de l’Institut Contra l’Atur Forçós, Consell de Treball
elaboració llei perquè accedeixin a la propietat
Lliga Catalana ERC
ERC guanya les eleccions per majoria absoluta
va morir el 1933 i el va succeir Lluís Companys
4.2. L’obra del govern de la Generalitat
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 4. La Catalunya autonòmica
15
novembre 1933 les dones voten per primer cop
guanyen els partits conservadors
devolució de terres a la noblesa
exèrcit
fre a la discussió de l’Estatut del País Basc
l’única reforma que es manté és la de l’ensenyament
Església
amnistia per als sublevats en la sanjurjada
Estat centralista
enduriment de les condicions per expropiar
paralització de les reformes aprovació pressupost culte i clero
reforma agrària
llibertat total de contractació redueix el salari dels jornalers
eleccions generals l’esquerra es presenta desunida i molts obrers es van abstenir
govern monocolor d’A. Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA
inici de negociacions per signar un concordat
conseqüències d’aquests canvis radicalització del PSOE i de la UGT Largo Caballero propugna la revolució social i la col·laboració amb la CNT Indalecio Prieto propugna col·laborar amb partits burgesos per consolidar la República
proliferació de vagues i conflictes
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)
5.1. La dreta al poder
les reformes republicanes i la conflictivitat social oposició de les elits econòmiques, socials i ideològiques
s’agrupen partits de centredreta
Partit Radical (A. Lerroux)
CEDA (J.M. Gil Robles)
partits feixistes i autoritaris
Renovación Española, Comunión Tradicionalista, Falange Española, JONS
la reorganització de les dretes
oposició de les classes mitjanes no oposició a la República, sinó al seu caràcter esquerrà
agruparà el vot més catòlic i conservador
són partits minoritaris, però creen un clima de crispació social
16
reclama al govern accions més contundents per mantenir l’ordre públic
exigeix l’entrada al govern per seguir donant-li suport Lerroux dóna tres carteres ministerials a la CEDA (5 octubre 1934)
CEDA
UGT convoca vaga general per impedir la consolidació del govern (5 d’octubre)
fracassa no suport de la CNT no coordinació
triomfa a Astúries els miners creen comitès revolucionaris en els pobles garanteixen els proveïments
govern envia la Legió per reprimir la revolució repressió molt dura: +1.000 morts i milers detinguts
la resposta del govern, que decreta l’estat de guerra
5.2. la revolució d’octubre de 1934
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)
després del triomf de la dreta, PSOE i UGT preparen una insurrecció armada, acompanyada d’una vaga general explicada, en part, pel context europeu (persecucions de socialistes a Alemanya, Àustria, ...)
17
Companys proclama la República Catalana, dins de la República Federal Espanyola
pressió al govern central por a perdre l’autonomia
fracassa per escassa participació ciutadana
govern de la Generalitat, empresonat
a Catalunya esclata una revolta política, promoguda per la Generalitat
5.3. El Sis d’Octubre a Catalunya
els propietaris envien la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals
els rabassaires accedeixen a la propietat pagant un preu fixat pel govern
ideologia diferent
Llei de contractes de conreu, abril 1934 esclaten per la qüestió rabassaire
les relacions entre el govern de la República i el de la Generalitat són conflictives
el govern de la Generalitat no accepta l’anul·lació amb suport de la Lliga Catalana i del govern de la República
decreta la inconstitucionalitat de la llei
el conflicte rabassaire a Catalunya
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)
no és un moviment separatista
18
la crisi del segon bienni
conseqüències de la revolució d’octubre
la influència de la CEDA en el govern augmenta
vol reorientar la política del govern projecte de modificació de la Constitució (juliol 1935) restricció autonomia prohibir l’expropiació de terres abolició divorci
Catalunya se suspèn l’Estatut d’Autonomia
s’anul·la la Llei de contractes de conreu
tardor de 1935 esclaten els escàndols de corrupció que afecten el Partit Radical estraperlo cas Nombela
Alcalá Zamora es nega a donar el poder a la CEDA
Gil Robles passa a ser Ministre de la Guerra
amb desnonaments i presó per als rabassaires
convoca eleccions per al febrer de 1936
el Partit Radical es veu obligat a deixar el poder la CEDA reclama el govern
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 5. El bienni conservador (1933-1936)
19
eleccions de febrer de 1936
coalició d’esquerres
el govern del Front Popular
replica la violència de la dreta amb més violència
coalició de dretes
per les eleccions en si
pels resultats
no es presenten partits, sinó coalicions
Catalunya Front d’Esquerres Front Català d’Ordre
Espanya Frente Popular Bloque Nacional
48% vots 47% vots
majoria absoluta
format per republicans d’esquerra, amb el suport parlamentari de la resta de la coalició Manuel Azaña, president República i Casares Quiroga, president del govern
reprèn les reformes amnistia política (30.000 presos polítics) obliga les empreses a readmetre els obrers acomiadats per les vagues d’octubre del 34 es reprenen els assentaments de pagesos s’impulsa el procés autonòmic restabliment Estatut de Catalunya
negociació Estatuts País Basc i Galícia
l’esquerra es radicalitza
oposició de la dreta
vol fer la revolució social inicia una intensa mobilització popular (vagues, etc.)
Església, propietaris i empresaris boicotegen les reformes
FE y de las JONS porta la violència al carrer
conseqüències
clima de violència al carrer els sectors conservadors veuen el cop d’Estat com a única solució
general Mola pronunciament militar a tot el país, amb protagonisme de l’exèrcit d’Àfrica
el govern trasllada els generals més implicats a destinacions perifèriques davant els rumors de cop d’Estat Franco (Canàries) Mola (Navarra) Goded (Balears)
resposta a l’assassinat del tinent Castillo
forces polítiques de la dreta i dels governs italià (Mussolini) i alemany (Hitler) suport de
14 juliol
desencadena el cop d’Estat
assassinat de José Calvo Sotelo
17 juliol sublevació de l’exèrcit d’Àfrica
mostren la divisió de la societat espanyola
ERC i la Lliga moderen el discurs i col·laboren per defensar l’autonomia
els industrials tanquen les fàbriques i expatrien els capitals
crea patrulles armades que inicien accions violentes contra líders de l’esquerra
Tema 6. La Segona República (1931-1936) 6. L’esquerra al poder (febrer-juliol 1936)