L'ECONÒMIC 29DEL 17 AL 23 DE SETEMBRE DEL 2011

EINES

n Josep Oliu ésl’actual presi-dent del Banc deSabadell, peròtambé és un aca-

dèmic. Llicenciat en cièn-cies econòmiques per laUniversitat de Barcelona,es va doctorar per la Uni-versitat de Minnesota,quan pocs en aquest país hofeien, i és catedràtic de teo-ria econòmica per la Uni-versidad de Oviedo. Aprincipis del mes de setem-bre li feien una entrevista al’Expansión i el titular quevan escriure va ser (tra-dueixo): “La crisi ja s’haacabat! Vivim en un mónnou”. El text explica elsmotius d’aquesta frase am-pliada pel mitjà.

L’Antoni Bassas, el cor-responsal de TV3 als EUA-a qui algú va fer un granfavor sense saber-ho, ve-ient com de bé s’ho passa iaprèn en aquell país, desd’on, d’una de les atalaiesdel món, el va observant-,escrivia al diari Ara, un diadesprés que es publiquésl’entrevista amb el JosepOliu: “Aviat farà tres anysque va començar a desapa-rèixer el món que havíemconegut, amb les seves cri-sis cícliques de què se sortiamés o menys malparat, pe-rò la vida continuava. No ésel cas del que estem vivint.Això és un doble reequili-bri: un canvi mundial de lesjerarquies entre els països iles seves especialitzacionseconòmiques, i un reequi-libri nacional de les rela-cions entre l’estat i el ciuta-dà, perquè el contracte so-cial està esgotat i ha quedatparcialment rescindit, comen el cas d’Espanya i la sevavergonyosa -per semi-clandestina– reforma

E

constitucional. No, no ésuna crisi. És un nou ordresocial com el que produeixuna guerra, amb la diferèn-cia que el període 2008-2011 no està deixant mortssinó aturats i està conver-tint la classe mitjana en unparèntesi històric.”

PAÏSOS EMERGENTS. Aquestamateixa setmana el BRIXS(Brasil, Rússia, Índia, Xina iSud-àfrica) “estudiaven lapossibilitat d’augmentarpart de les seves reservesinternacionals en valorsdenominats en euros enuna acció conjunta desti-nada a ajudar en la debilitateconòmica mundial” (LaVanguardia, dimecres 14de setembre).

Segurament, l’Oliu i enBassas tenen tota la raó, i

buscant, segur que n’hi had’altres en la mateixa línia.Per exemple, en Josep Pi-qué, que fa anys que estàdient que el món gira cap alPacífic (va ser ministred’Espanya d’Afers Exte-riors). A principis del 2010vaig elaborar un mapa quepodreu observar al meublog (www.josepal-bet.com) en el qual miravael món des de la perspecti-va que dóna el meridià180º, l’oposat al meridià deGreenwich, i vaig comptarles persones que viuen abanda i banda d’aquelloceà: 4.194 milions de per-sones, de les quals 3.331milions són del costat asià-tic. I des d’aquesta visió, nosón Austràlia i Nova Zelan-da les que queden a l’altrepunta del món, ho és Euro-

pa i especialment la penín-sula Ibérica.

La globalització, que no ésun concepte tòpic, vol dirla intercomunicació plane-tària a través de la tecnolo-gia (de la ciència) –trans-port aeri, marítim i teleco-municacions– i ens estàportant, o ens ha portat ja,probablement, a una novaera. Millor o pitjor? Depènde com cadascú l’afronti ide quin sigui el llegat final,quan en comenci una altra ipuguem valorar aquesta.Però el que sembla segur ésque quelcom de nou hi ha;si no fos així, per què alsempresaris i directius elshauria de preocupar tant lacomplexitat? (vegeu Unmón complex. el meu arti-cle de desembre de 2010).Tradicionalment han bus-

cat entorns previsiblesperquè són més fiables, pe-rò avui no els troben, i comque no els troben, se’ls fadifícil arriscar, i si no arris-quen, no es creen llocs detreball. És potser això elque explica l’atur als EUA?En el cas del nostre, potserés això, però també moltsaltres factors lligats a lacompetitivitat de l’econo-mia i al nivell d’educació dela societat.

Què té a veure aquesta re-flexió amb el management?Doncs quelcom molt senzilld’intuir però molt complicatd’aplicar: gestionar amb lament oberta i minimitzar lapor. El que ens ha d’encorat-jar és saber que en la historiade la humanitat hi hagutmolts moments de nousmons i la gent se n’ha sortit.

UN NOU ORDRE SOCIAL?

Manifestació contra la reforma de la Constitució a Barcelona. ARXIU /JOSEP LOSADA

GESTIÓ EMPRESARIALJosep Albet

CONSULTOR

Tradicionalment hanbuscat entornsprevisibles perquè sónmés fiables, però avuino els troben, i com queno els troben, se’ls fadifícil arriscar, i si noarrisquen, no es creenllocs de treball. Éspotser això el queexplica l’atur als EUA? Enel cas del nostre, potserés això, però tambémolts altres factorslligats a lacompetitivitat del’economia i al nivelld’educació de la societat

Glossari

Qualitat de complex, segons el dic-cionari de l’IEC. Tanmateix, a la cièn-cia natural és un atribut comú, i en lessocials, també. Va més enllà de com-plicat.

Que consta de parts combinadeso associades intricadament./Difícil d’entendre, de resoldre.Segons el diccionari de l’Institutd’Estudis Catalans.

Que s’interessa a veure, a conèi-xer, alguna cosa./ Que cerca desaber allò que no li hauria d’im-portar./ Interessant de veure, deconèixer./ Net i endreçat.

COMPLICAT

Que no té parts./ No doble o múltiple,sense subdivisió./ Exempt de com-plexitat./ Anteposat al substantiu,que és tal o tal cosa i no res més. / Nocomplicat, no gens artificiós.

SIMPLECURIÓS COMPLEXITAT