3r d’ESO al zoo de Barcelona

3r ESO Curs 2011-2012

PERQUÈ EXISTEIXEN ELS ZOO?Tenen una principal missió: ajudar a la

conservació de la fauna i la biodiversitat del món.

Per aconseguir-ho, cal dur a terme una acció decidida en el camp de l’educació i l’entreteniment per la conscienciació en el respecte de les espècies, els hàbitats i els ecosistemes en general.

El Zoo contribueix a l’increment del coneixement científic que és, imprescindible per a la conservació.

FUNCIONAMENT DEL ZOOEl zoo de Barcelona té més de 100 anys.El zoo de Barcelona té aquests aspectes en la manera

de funcionar:

Educació: per l’importància de l’educació, al zoo l’any 1975 es va inaugurar: "Escuela Teórico-práctica de Zoología Animal y Primatología Aplicada", amb l’objectiu d’aprofitar la gran oportunitat educativa que representa tenir una àmplia col·lecció d’animals i convertir-se així en un recurs pedagògic i cultural al servei de la comunitat.

Conservació del animals.

Investigació sobre com viuen, com s’alimenten, com es reprodueixen...

Deixar-los amb llibertat al seu hàbitat un cop recuperats, reproduïts...

Tenen unes instal·lacions adequades a cada animal. Prevenció de la extinció dels animals. Tenen una dieta adequada per a cada animal a les

seves necessitats. Fan entrenaments perquè un cop deixats en

llibertat pugin sobreviure sense dificultats. Hi ha un centre molt equipat de veterinària. Fan reproduir als animals, perquè aquella espècie

no s'extingeixi.

ANIMALS

LLOP IBÈRICÉs la subespècie de llop

permanent a la península Ibèrica. De

pelatge marró i grandària mitjana. Es

determina per una sèrie de marques

que li han donat el nom de “signatus”

(segellat) en llatí.És carnívor. Viu del que

caça.

ÓS BRUD’alimentació omnívora i

costums solitaris. Hi ha mascles de més de 400kg

de pes. Ha desaparegut de moltes

zones a causa de la caça de l’home i de la

destrucció del seu hàbitat.

Ara només és una espècie comuna a l’antiga URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques(Rússia i altres repúbliques)), el Canadà i Alaska.

Aquí, encara sobreviu en petit nombre a la serralada Cantàbrica i als

Pirineus.

SURICATA Viu a les sabanes seques i les

planes desèrtiques del sud d’Àfrica. És un actiu caçador.

S’alimenta especialment d’insectes i altres

invertebrats, encara que també pot menjar ocells,

ous, petits mamífers i rèptils tan perillosos com les cobres.

És d’activitat diürna i formen colònies que viuen en caus subterranis. És típic veure’ls a l’entrada, vigilant l’entorn, aixecats sobre les potes posteriors.

NYU BLAU

Es troba en grans grups, sobretot quan es

desplacen per la migració estacional que fan cada

any per trobar aigua i herba fresca. En aquestes

migracions pot recórrer fins a 1.500 km i formar ramats de centenars de

milers d’ells.

És un gran antílop. Pot passar dels 250 kg de pes. Habita a les

sabanes i zones amb molts arbustos del centre i sud

d’Àfrica.

MONA ARANYAHabita a les selves denses del sud

d’Amèrica i ocupa les parts més altes dels arbres, per on es

desplaça amb agilitat ajuda’t per la llarga cua, que utilitza com una

cinquena extremitat. No tenen dit polze.

Són animals de costums diürns que es comuniquen a grans distancies i s'alimenten majoritàriament de

fruits i llavors.

DRILÉs un parent del mandril però

molt menys conegut a causa de tenir una coloració no

tant vistosa i, sobretot, per la seva extrema raresa, ja

que queden molts pocs exemplars en llibertat. És propi de les selves

humides de l’Àfrica tropical occidental, on sovint es

desplaça per terra. És fonamentalment vegetarià però complementa la seva dieta amb insectes i petits

vertebrats.

VOLTOR COMÚÉs una au carronyera que ocupa

tota mena de terrenys, preferentment muntanyencs,

del sud d’Europa i del nord d’Àfrica fins al centre d’Àsia.

Forma grans colònies de cria en penya-segats i cada parella

cria un sol poll per temporada.

La transformació agrària i ramadera, l’ús de verins i la caça van fer disminuir -los a mitjans del segle XX, encara que avui la seva situació ha

millorat en moltes àrees.

GOSSETÉs un rosegador terrestre, que

pertany a la família dels esquirols. Viu a les praderies i altres planes

desertes de l’Amèrica del Nord, des del sud del Canadà fins al

nord de Mèxic.Té tendència a associar-se amb altres

de la mateixa espècie i forma grans colònies subterrànies que

poden estar constituïdes per centenars de milers d’ells.

L’embaràs d’aquests animals dura entre 34 i 37 dies i el nombre de cries que neixen en cada part és

de 3 a 5, tot i que de vegades arriba a 8.

LLÚDRIA COMUNA

És una nedadora excel·lent. La podem trobar des dels

torrents d’alta muntanya fins a la desembocadura dels rius, sempre amb aigües

netes. S’alimenta sobretot de

peixos però també caça crancs de riu, serps d’aigua i

algun petit mamífer, que localitza gràcies a uns bigotis llargs i sensibles, fins i tot en

condicions de poca visibilitat, ja que és d’hàbits

crepusculars i nocturns.

DAINA

És una espècie de cérvol de l’àrea Mediterrània. Només el mascle té banyes. Són omnívors i diürns. El pes dels mascles és de 58 kg i 45 kg el de les femelles. Té gran

varietat del color en la capa, que pot ser: blanc fins gris fosc gairebé negre i marró vermellós amb un patró de taques blanques que és el més habitual. També es pot

veure que alguns tenen una franja fosca que recorre tota la columna dividint el llom en dos.

LLEÓ MARÍ

És un mamífer que viu a regions de baixes

temperatures i s'alimenta

principalment de mol·luscs i peixos

com els arengs.El seu nom deriva del

fet que els mascles adults tenen un

pelatge diferent del de les femelles:

tenen una mena de crinera, com els

lleons. També emeten un tipus de

rugit greu.

ALTRES FOTOS

PINGÜÍ

GIRAFA

HIPOPÒTAM

CAMELL

CAMELL

RINOCERONTRINOCERONT

PAÓ

LLAMA

LLAMA

ABESTRUÇ

ESTRUÇ

TUCÀ TUCÀ

FI