Ji u

C i

o C

a c|

o s

t¿

e

C1

9 8

6

^ I

' C

^

Pörtol i comissi6ara volem saludaren Pep Vallori que vaa programa temps de glosarde segon presentadorva dir "hem d'anar a Maóa sa trobada balear"

Digué "encara és un poc prestd'aquest assumpte parlarperò em vull adelantarsa gent se n'ha "d'enterar"que anam a participar"A programes com aquestte vares passar de llestcom sempre té sols passar

*Es prest per pubIicar-hoperò em vull adelantarperquè se pugui "enterar"sa gent que hem d'anar a Maó.Es una peticióque es Consell d'allà mos fai hi hem d'anar a col.laborartot el qui es sent glosador

Per s'emissora va dirque a Maó havíem d'anarperquè mos va convidares president menorquíi que una oferta aixíno l'hem de despreciar

Pes maig del vuitanta-sisdigué "A Menorca he d'anarperquè es Consell Insularde Maó em va convidarque si hi pogués assistiri jo deix tot compromísi hi vaig a col.laborar"

Me varen notificaramb una carta selladafeim sa primera trobadade s'arxipelag balearmem si feim ressuscitarsa gfbsa tan estimada

Va dir: es primer de maigcap allà me n'he d'anares qui me preguntaràIi diré a glosar me'n vaigdel demés no me n'empatxs'assumpte és col.laborar

Ja tenc un apreparatva dir escrit a un paperi a Menorca el llegirésé cert que els agradaréperquè ha sortit encertatjo ses gloses de picatno m'acaben de satisferPer antena ho publicàaixò i altres coses mésperquè sa gent sapiguésque en Pep és bo per glosaremperò no va pensarque això ha estat a s'enrevésque si escrites les vessols no les sap cppiar

Fot això ho va publicarun dissabte dematíper antena ho transmitíen programa temps de glosarjo em varen assegurartot Menorca eI va sentirperquè segons varen dirl'escolten molt per allà

Un saludo se mereixper Io tant Ii volem dartrobam que el se va guanyartan bé com va publicarMenorca, MaO i glosari ho tornava nomenartorna-hi, venga i repeteixi es final no compareixen es moment d'embarcaraixò un homo no ho fai manco si té es cap clari d'això ell en presumeix

Mentrestant va arribar es diade Menorca anar a glosartots es que hi vàrem anaren Pep vàrem esperarperò no compareixiaMessions jo posariaque es bergant degué pensarque si venia allàes jornal no cobraria

Un "grupo" de mallorquinstots units vàrem partirper poder-mos reunira Maó amb sos menorquinsvàrem fer uns glosats divinstot Menorca va aplaudirtant padrina com padrí,joves, vells, nines i nins

*

Varem ésser ben rebutsquan a Menorca arribàremtots a noltros s'abraçarenperò un poc s'estranyarencada moment preguntaven"ets altres que cunvidàrem,com així no han vinguts?"

Preguntava un menorquítan prest com vàrem arribarno aturava de cridarqui és aquest mallorquíde voltros que està aquídigau que el vull saludardes modu que s'expressaper s'antena baleartrob que ha d'ésser molt diví

No sabent què contestari per fer-lo quedar béun de noltros Ii diguépaciència bon germàés que se va marejarquan per antena llençàes programa que hem de feri de s'esforç decaiguéi no pot recuperar

4

>

t

No te pensis que jo plories maonès me va diraquest no ha volgut venirno defensis en Vallorini me contis cap histori'de que no se troba fi;ara, si se va morirque Déu Io tengui en Ia glori'

Mai he volgut presumirde tenir bona memòriani des meus sabràs l'històriani d'escriure ni llegir;tot això deixe'm-ho aixT.Deixem anar en Pep Vallorino facem més envendorides glosador selvatgI

Un poquet hem de parlard'una "fetxa" ja passadaperò que no està "olvidada"ni mai se pot "olvidar"A Maó se celebràde gloses una trobadades d'aquI una abraçadaa tothom vull enviar

Mos varen tractar molt béninguns mos podem queixardivT se varen portarja mai ho oblidarésempre m'enrecordaréningú pot imaginaramb so poc temps d'ésser allàets amics que vàrem fer

Dos dies i tres anitsa Maó vàrem estartan bé mos varen tractarque quan havíem de tornarmos vàrem posar tots tristsper no deixar aquells amicshaguéssim consentit quedar

Esteve, Pep i Miqueli ets altres que coneixemja mai vos oblidaremsempre units estaremper una mateixa arreli que faci Déu del CeIque prest mos reuniguem

Hi ha moments bastant tristsn'hi ha d'alegres tambées nom en aquest paperdeix escrit d'uns bons amicsals quals estam molt unitsi mai les oblidarésempre m'enrecordaréquan en es moment darrers'escena que vàrem fer plana n8 7)plorant com infants petits »

(Passa a Ia

3(175)

,HOMENATGE A MESTRE MARTI SERRA

("Manyóles")

Avui Ia cosa va de glosadors. Es tracta d'unamenció honorífica feta a aquest veterà glosador por-tolà durant Ia III Trobada d'aquests artistes mallor-quins efectuada dins l'àmbit festiu de Sant Marçal.També ens servim d'una glosa de Pere GiI per il.lus-trar l'esdeveniment. Enhorabona, mestre Martí!

A Pòrtol hi ha un MARTImés que un Martí, un martell,i no te posis amb ellsi nafrat no en vols sortir.

Glosant no Ii cerqueu guerraperquè és un glosador fi,sense esser de l'endevísabeu que és en MARTI SERRA.

PERE GIL

W -**r*T••

,LA PRIMERA TROBADA DE GLOSADORS BALEARS

Encara que ja hagi passat un cert temps, creirnque es tracta d'un fet remarcable i de singular im-portància. No hi ha millor comentari per il.lustrarles fotografies que Ia segona part de Ia glosa de IaComissió Portolana. A ella vos remetem.

4 DE FRESQUES

Q APROVADES LES NORMES SUBSIDIARIES

A Ia darrera sessió plenària duita a terme pelnostre ajuntament, es varen aprovar les normes sub-

sidiàries que han de regir dins el nostre terme en

qüestió d'urbanisme.

Aquestes normes foren aprovades únicamentamb el vots favorables d'U.M. Se varen abstendreels dos regidors d'A.P. i votaren en contra dos delstres regidors del PSOE, ja que el tercer no feu actede presència al plenari.

Q FESTES DE SANT MARCALA finals de juny es varen celebrar les festes

patronals del nostre terme en honor de Sant Marçali un pic més es va demostrar Ia manca d'imaginacióde Ia regiduria de cultura, ja que els actes forenun calc dels que any rere any es vénen celebrantper aquestes dates. Això sí, el pressupost era de qua-si tres milions de ptes.

O FI DE LA LLUlTA DELS VEÏNATS DEL CARRER"SARGENTO PROVISIONAL"

EIs veïnats d'aquest carrer del PIa de na Tesahan vist com Ia seva lluita ha acabat, ja que l 'Ajun-tament ha duit a terme l'asfaltat de l'esmentat car-rer.

Tot va començar fa prop de dos anys quan l'A-juntament aprova l'asfaltat del carrer i els veinats,varen veure com el nivell del carrer pujava a algunsllocs per damunt de les vivendes. Tot d'una ferenfer recursos de reposició que foren tots ells rebujatsper l 'Ajuntament, que basava el seu rebuig en elsinformes tècnics.

Finalment, l 'Ajuntament ha asfaltat el carreral qual ha fet un pou d'absorció, desestimant total-ment les peticions dels veïnats en el sentit que elcarrer tornàs al nivell que tenia abans de començarles obres.

<^PROBLEMES AMB L'AlGUA A PORTOLDurant els tres primers dies de Juliol, algunes

zones de Pòrtol es varen quedar sense aigua. Totva ser degut a què els motors d'impulsió es varencremar i fins que arribaren les peces de recanvi noes pogueren arreglar.

' • • - > ~ : " 'Jte. . *"'*1

A-:r*;*3ft.fT&* -O BALL DE BOT AL PLA DE NA TESAOrganitzat pel grup PIa de naTesa canta i ba-

lla tendra lloc el proper dia 15 d'agost, al PIa dena Tesa, una ballada amb l'actuació del grup penin-sular "Agrupación cultural AgIa" de Montijo (BAdajoz)També actuarà l'altre grup del PIa de na Tesa Airesdes PIa de Marratxí, així com un grup mallorquí.

Q FESTES PATRONALS DE PORTOLEl mes de juliol es varen celebrar les festes

patronals d'aquest poble i hem de regonèixer quehan estat unes de les millors dels darrers anys.

L'única cosa que no acompanyà fou el temps,ja que el diumenge dia 15, degut al temps, es vahaver de suspendre Ia funció de teatre i el cercavi-les. Aquests dos actes es varen celebrar el diumengedia 20.

En els actes es va dur a terme el primer home-natge a Ia vellesa de Portol, durant el qual es vafer entrega d'una placa al matrimoni més antic delpoble, Josep Duran i Caterina Ramis, que ja fa sei-xanta-un anys que es varen casar. També a Ia donai a l'home més vells que són Bartomeu CoIl, ambnoranta-quatre anys i Margalida Roca, amb noranta-tres.

El pressupost d'aquestes festes fou de sis^entescinquanta mil pessetes.

^RESULTATS A MARRATXI A LES PASSADESELECCIONS

El guanyador a Marratxí va ésser el PSOE amb1661 vots, seguits d'AP amb 1160, PRD amb 813,CDS 467 i PSM 87.

A "TREBALLEM EL LLIBRE DE LA PAU"MAGNIFICA OBRA DlDACTICA

EIs alumnes de 4,5 i 7 d'EGB del col.legi "Blan-querna" del Pont d'Inca, han fet un magnífic treballsobre el "Llibre de Ia Pau" de Bernard Benson, elqual han editat.

En aquesta primera edició hi ha un pròleg deJustícia i Pau, així com unes recomanacions de dosmestres que han col.laborat en aquest treball, GuillemRamis i Antoni Carbonell. També una carta signadapeI mateix Bernard Benson, autoritzant i recolzantIa tasca d'aquests alumnes.

Ja en Ia part important del llibre, trobam ales planes de l'esquerra el resum del llibre de Ia paui a les de Ia dreta una sèrie de preguntes i exercicisrelacionats amb el llibre. Tots els dibuixos són origi-nals fets pels mateixos alumnes.

A les darreres pàgines hi ha unes dades perconsultar.

. Aquest llibre serà traduït al francès per l'Asso-ciació del Llibre de Ia Pau, que té Ia seva seu aBrusel.les.

4 DE FRESQUES

O LES PANORAMIQUES

D'HERBERT HEINRlCH

La bibliografia sobre les excursionsper racons mallorquins comença a ésserconsiderable, i fa poc ha augmentat ambtres toms certament interessants: les tresguies d'en Herbert Heinrich.

Lo interessant no són els itinerarisproposats, que son els coneguts per totsels aficionats a caminar, ni els comentarisliteraris, dels que quasi no en puc dir pa-raula perquè estan en alemany. El quecrida l'atenció s6n els dibuixos, excel.lentspanoràmiques o mapes en relleu a maalçada, dels racons a visitar. Estàvem a-costumats a dibuixos tan esquemàtics...

En alemany, perd les fites i nomspropis en mallorquí. Enhorabona HerbertHeinrich. Indirectament voIdrfem que Iateva lliçó arribas a tot arreu... sobretotals mallorquins que publiquen amb fitesi noms traduTts al castellà.

En el dibuix teniu una mostra deIa panoràmica sobre el castell d'Alaró.

ANTONI PASQUAL

1 r?H*Wanderung von. Orientzum Castell von JÍL·trd .r ^ ^ ^ ^__una^uraeheimnisv'ollen r %^-$ *•*,#WihLedu<&*ntjHtoni ^ *i^f>

11 *s^2f**1' S':.-

«.«•"

O SUBVENCIONS A LES ENTITATS CULTURALSI ESPORTIVES

Durant el transcurs d'un sopar celebrat a unrestaurant del terme, el batle de Marratxí feu entre-ga d'una subvenció a totes les entitats culturals iesportives del municipi, i naturalment hi ha haverIa tan esperada i desitjada per Pòrtula. Abans defer-nos entrega del sobre, el batle digué que aixòno era una subvenció sinó una entrega com a rego-neixement de Ia tasca que totes les entitats duima terme, unes dins l'àmbit cultural i les altres dinsl'esportiu, però totes tenim una cosa en comú: duimel nom de Marratxí.

O ADEU A MESTRE FELIPEl passat diumenge dia 20 de juliol va morir

Mestre Felip, persona molt coneguda i estimada dinsel poble. Molts són els que durant molts d'anys podi-en llegir les notícies de bon dematí gràcies a Ia sevavoluntat i abnegació en repartir els diaris, tan sifeia fred com calor. Tothom rebia puntualment elseu diari. Des d'aquestes planes, en nom del Consellde Redacció de Pòrtula, donam el condol a Ia sevafamília.

Sebattiana Cut>oneU de Manacor i Magdalena Torelló de P6rtol, guanyadora de! PrenüPrenua Forana de MaUorca «b miUon articles publicat« durant l'any. També n tenirprerai U revUt» Ei Saig d'Algaida, però com que l'autor era anònim no el poguérem re-

trrtar. (?e s'A,e*J.)

Q III PREMIS PREMSA FORANAUn any més s'han atorgat els premis d'aquesta

Associació i per segon any consecutiu Ia nostra revis-ta n'ha tengut un. Si l'any passat fou el primer, en-guany ha estat el segon, pel treball signat pels nos-tres companys Magdalena Torelló i Damià Quetgles,en el qual es feia un estudi sobre els- canvis delsnoms dels carrers marratxiners. El primer premi iel premi d'honor fou per uns articles publicats a EsSaig, d'Algaida, signats amb el seudònim "En Calàixde Sastre" i l'altre premi fou per Sebastiana Carbo-nell de Manacor Comarcal. A tots ells, enhorabona!

MIQUEL BOSCH

CO<^VlATGE D1ESTUDlS A ANDALUSIA

DEL COL.LEGI COSTA I LLOBERA DE PORTOL

00

il passat dia 15 de juny a les dotze del vesprepartiren del moll de Palma els nins i nines del col.le-gi Costa i Llobera de Pòrtol en direcció a València.El matI del dia següent arribaven a València i deseguida agafaren autocar en direcció a Granada.

Allà, o sia, a Granada, no s'ha de deixar pervisitar Ia meravella arquitectònica àrab de l'Alham-bra i del Generalife. En aquestes joies arquitectò-niques hi destaquen a l'Alhambra el fam6s pati delsLleons, el mirador de Lindaraja, el pati dels arraians,el pati del mexuar i Ia sala del secrets, que té Iaparticularitat que si un es situa a un racó on a'ajun-ten dues bòvedes i un altre al d'enfront i es xerrende cara a Ia paret i l 'altre amb l'orelIa aferradaa Ia paret, es sent el que et diuen.

El Generalife era Ia residència d'estiu dels reisàrabs i tot és jardí. Ara allà hi han munta t un esce-nari per a ballet. Dins l 'Alhambra hi ha el palau quemanà fer Carles V d'estil renaixentista italià.

A Granada també hi ha altres coses dignes devisitar com Ia Cartoixa, Ia Catedral, ì Ia capellareial on hi ha els restes dels reis catòlics i de JuanaIa Loca i Felipe el Hermoso; també hi ha el barride l'Albaicín i el carrer de l'Alcaiceria que és totple de botigues.

A Sierra Nevada si es puja al Veleta es veumolt bé Ia mola de pedra que és el Mulhacen.

EIs nins i nines de Costa i Llobera el dimecrespartiren cap a Còrdova on visitaren Ia Mesquita, queés Ia segona més gran del món darrere La Meca;també a Ia juderia visitaren Ia única sinagoga juevaque queda a Espanya. Per als qui els agradi Ia pintu-ra poden anar al museu permanent de Julio Romerode Torres; i per als qui els hi agradi el bon vi tambépoden anar a Bodegas Campos que és d'allà on provéel Fino Alvear.

A Còrdova, sortint ja de Ia ciutat es podenvisitar les ruïnes de Medina Azahara que és una ciu-tat-palau molt important, construïda pel rei Abderra-man III en el segle X. També dins Còrdova cal desta-car el seu Alcàsser i els seus meravellosos jardins

En el riu Guadalquivir s'hi pot destacar el seupont romà on es situà Ia primera duana del m6n,feta construir pel pretor romà en aquell temps.

El divendres anaren a Sevilla, on es pot desta-car Ia seva famosa Giralda, Ia seva grandiosa i es-pectacular Catedral, que és Ia més grossa d'Espanyai Ia segona més grossa del món darrere Ia de Sant

.Pere del Vaticà. L'altar major pesa tres tones i mit-ja d'or pur i consta de 1.200 figures de fusta de cao-ba. La seva altària màxima és de 50 metres i estàdedicada a Ia patrona de Sevilla, Ia Virgen de losReyes. Davant Ia catedral s'hi alça el potent alcàs-ser de Sevilla que consta de tres edificis. L'edificiconstruït per Pedro I que és d'estil mossàrab fouel primer en construir-se; dins ell s'hi han fet darre-rament moltes modificacions. Al saló d'ambaixadorses distingeixen, al sòtil, els caps de tots els reiscristians d'Espanya, i un balcó renaixentista italià.Una altra part és Ia casa de Ia contractació de lesAmériques, construïda pels reis catòlics, que és allàon es demanava permís als reis per fer una expedicióa les Indies. La tercera part és Ia construi'da pelrei Carles V.

Si algú vol descansar amb tranquil·litat a l'om-bra d'un arbre, pot anar al parc Maria Lluïsa on estroba Ia plaça d'Espanya.

EIs nins de Costa i Llobera tornaren el dia 22de juny a les vuit del dematí amb un gran cansa-ment.

GUILLEM BOSCH I ROCA

E ^SA RATETA (1.107 m.)

mprendrem Ia marxa d'Orient a Comassema,passarem per l'esquerra de les cases, seguirem camíamunt cap al bosc arran de Comassema. En esseren el bosc seguirem sempre en direcció Est; aquestcamí se va enfi lant fins dalt del bosc. En esser adalt veurem davant noltros en direcció Est el puigde Torsals, però noltros ens desviarem a l'esquerraper un caminoi molt ben assenyalat que mos duràdalt de Sa Rateta. En esser quasi a dalt veurem veu-rem que aquest camí acaba en una caseta de neu,però des d'aquí veurem en direcció NO. una creuque és cim de Sa Rateta i d'aquí dalt podrem gaudird'una bona vista que es veu en totes direccions. PeIcamí de tornada anirem en direcció Oest; davallaremper una coma que veurem al cap de poc temps. Enesser a mitjan coma veurem a Ia dreta una paretdamunt un coll que uneix Sa Rateta amb Na Fran-quesa, anirem cap aquesta paret sense perdre altàriaja que del contrari hauríem de tornar pujar. El pasestà al final de Ia paret, aferrat a Na Franquesai seguirem en direcció al Puig de l'Ofre, també senseperdre massa altària i sortirem a un coll que va en-tre Na Franquesa i es Puig de l'Ofre. En esser enel coll veurem el camí que ens durà a s'hortet del'Ofre, avui abandonat. En esser a s'hortet seguiremcomellar avall fins que tornarem trobar una paretque té una barrera de ferro; passant per ella agafa-rem el camí que mos durà a les cases de Comas-sema.

Horari aproximat: 5 h. 30 m.

JORDI CLOQUELL

(Ve de Ia plana na

Aquella gent noble i bellades d'aquí vull saludara sa ràdio Popularen es Consell Insulari es batle de Ciutadellauna bulla com aquellaja mai altra se farà.

COMlSSIO PORTOLANADE GLOSADORS

ven#m-6U

Dins ses sabates tenc foci per això he de dirque en es regidor Bernadíavui no l'hem vist enlloc(l)

NO

RCA

(1) Es refereix a Ia glosada feta dia 11 dejuliol a Portol

S'AGRUPACIO DE GLOSADORS DE BALEARS

Sense sebre qui és son pareuna agrupació ha nascutfins i tot ja té escuti un nom que mos empara;Donau-me informacióde qui és es president.Si almanco és glosador,d'on treu es nomenament ?

Ja ho deia l'amoen Pere Antoni Perus:"Convendria fer ses cosessegons és costum i ús"

PERE GIL

Si tingués sabiduriacom té un poeta instruïten faria un escriten forma de poesia.A tothom saludariades Poble de Marratxí

Assegut des de canostrano faig més que cavilara sa revista "Sa Pòrtula"si puc vull col.laborar.Sa gent així comprovaràquina és sa intenció nostra,s'amplia amistat que hi haentre Mallorca i Menorca.

Em diuen Jaume Janersom de s'illa Menorquina,sa visita que vàreu ferva ésser de gran cortesia.Vaig tenir tanta alegriaque mai "m'olvidaré"veure que a Mallorca tambésa glosa allà existia.

A Mallorca he comprovatque viviu sa poesiasegons estic informathi ha glosadors de categoria;que amb els "gastos" pagatsencara volien propinai a Menorca es glosatel comptam per obra pia.

A aquests glosadors valentsm'agradaria escoltar-losper veure si realmentde Mallorca son els millors,confio que passant el tempstindré el gust de conèixer-los

Jo som un aficionatde sa glosa Menorquinai mentres Déu em doni vidahi donaré es meu costatper al bé des bon glosatqualsevol cosa faria.

Ara vaig per acabar ^amb aquesta poesiaque em perdonassiu voldriasi he pogut agraviar. 'Lo que vos vull desitjarés Pau, Salut i Alegriaa tots els glosadors que hi haa s'illa Mallorquina.

JAUME JANER MORLA-

8(180)

S 0 C I E T Y

"$&jFAN,

•

tòíï

As?*s«^=rì~<

|n Tomeu de Ca's Canonge és un jove fadrí,de vint-i-quatre anys, de professió o!ler. Li agrada,ho sent, disfruta de treballar amb fang... EIl i elseu germà duen a ca seva el negoci junts, amb l'ajutde son pare han muntat aquesta olleria, una més alnucli més important de Mallorca en el tractamentde'l fang, que és Ia vila de Pòrtol.

-Quines són les peces que més t'agrada fer ?Jo sempre he fet greixoneres i olles... sa meva

línia de treball és senzilla. Me trob còmode fent a-quest tipus d'objectes; no és gens complicat.

-Explica'ns un poc el procediment que es se-gueix per fer una peça de fang, des del caramullde terra fins que es du al mercat per vendre-la.

Sa terra vermella es té acaramullada perquès'assolelli i perdi humitat. Tenguem en compte quea l'estiu sa terra eixuga més aviat que a l'hivern...Llavors aquesta terra Ia feim passar pels molins perfer-la tornar pols, aquesta pols va directament a dinsuns "balitres" on es torna porgar per uns sedassosde manera que Ia terra més fina es vagi separantde Ia més gruixada per formar caramulls diferents.La terra més fina es diu "pols" i Ia més gruixada"coladís". A partir d'aquí es prepara es coladís quees posa en remull dins unes piques, on es va amas-sant. Aquest procediment és una mica llarg ja que

es tracta d'aconseguir una massa de fang que ensagradi, fent-la passar per vàries piques, banyant-la,afegint "pols" per obtenir una massa òptima per tre-ballar-la.

Seguidament amb Ia massa obtinguda es passaa fer els "pastons". Es poden fer a mà o amb una"galletera" (aparell mecànic). L'objectiu del pastóés precisament obtenir trossos ben iguals per treba-llar una tirada llarga d'objectes o peces. El pas se-guent ja es tracta de posar el pastó damunt sa roda(torn) i treballar-lo. Segons quines peces, a mesuraque s'eixuguen s'acaben, com per exemple les greixo-neres. Si són peces petites, com cendrers,etc. estreuen al sol en l'hivern perquè s'eixuguin més aviati, pel contrari, a I'estiu es col.loquen a l'ombra per-què el sol fort no crui el fang.

Segons quines peces quan eixuguen aviat solenquedar amb el cul humit i les voreres seques. Esimportant tenir en compte el factor temps. Exemple:una greixonera, quan s'ha duit a terme Ia primerafase, que seria haver-li donat una forma rodona queha de tenir i Ia profunditat adequada, es depositaen un lloc sec perquè s'eixugui; quan ha eixugat esposen les anses, que haurem elaborat un poc abans.Posades ses anses, es passa seguidament a llimar sesgruixes de sa greixonera amb un ferro pla que esdiu sa "ferrussa". PeI que fa a les peces grosses ésimportant dir que es solen treballar bastant gruixadesperquè s'aguantin...

Un cop Ia peça eixuta es procedeix a envernis-sar-la dins una pica a posta. Ja ben banyada Ia peçade vernís es diposita damunt una post de fusta aun lloc sec i fresc i es deixa eixugar...

Quan el vernís està ja ben sec es pot enfornarIa peça. Tots aquests procediments que es segueixenper fer eixugar les peces i els vernissos, varien bas-

FIi-.

tant d'una època a l'altra de l'any. I és molt impor-tant tenir-ho en compte.

Quan ja està dins el forn Ia peça es cou a uns900s c. aproximadament, devers onze hores, semprexerrant del forn de propà. El forn de llenya sol em-prar quasi un dia per coure les peces.

Per enfornar les peces també es segueix unmeticulós i cuidat procediment. Partint del punt queles peces que s'enfornen estan totes envernissadesés important disposar-les de tal manera que no s'a-ferrin unen amb les altres, llavors se disposen deforma vertical damunt unes barres de fang perquèquedin ben assegudes. Entre peça i peça per travar-ies es posa una petita fisqueta (trosset de test), aixòfa que les peces quedin ben ajustades i no es mo-guin i no s'aferrin unes amb altres per mor del ver-nís que duen. En el cas dels plats, per enfornar-loses disposen damunt "canets" gràcies als quals el platqueda totalment aiÍlat dels altres, ja que estan com-pletament envernissats, tant per dedins com per defo-ra.

-Quins s6n els utensilis imprescindibles per tre-ballar peces de fang i quina és Ia funció de cadaun?

Cada utensili, és veritat, té una funció especí-fica i molt important. Tot depèn un poc de les pecesque es facin... de tota manera els més usuals són:

Es ferro: Serveix per donar forma a Ia partexterior de Ia peça.

Sa Canya: SoI amidar de 10 a 12 cm. de llargà-ria. S'empra per motllar sa peça per defora.

Es Nap: Aquest utensili és de test, sol ésserd'uns 15 cm. de llarg per 10 d'ample. S'empra per a-llissar interiorment les greixoneres.

Sa Ferrussa: Serveix per llimar Ia part exteriorde les greixoneres i olles.

Es FiI: Es un fil de ferro per tallar i separarIa peça de fang del pastó. SoI tenir uns 40 cm. dellargària.

Sa Roda: o es torn. Es l'instrument més impor-tant ja que és on es puja Ia peça de fang que volemtreballar. Sa roda que noltros tenim funciona ambcorrent elèctric, però pot emprar-se el peu per fer-la girar. El moviment giratori de Ia roda és el con-trari de les busques del rellotge.

-Com és el món de l'oller i com està ara enels nostres dies?

Per treballar el fang es perden moltes horesi molt de temps... Ten en compte que el que coman-da no és l'amo sinó les peces. EIs fenòmens atmosfè-rics tenen molta d'importància a I'hora de fer i ela-borar una peça de fang... Ia humitat, el fred, el ca-lor, l'oratge, tot s'ha de tenir en compte...

Darrerament hi ha una gran acollida per partdel gran públic de cap al món de Ia ceràmica, sesolles, els siurells; vaja, tot allò que sigui fet ambfang.

Quant a Ia gent que es dedica això realmentsom pocs, quasi tota l'activitat del fang es concentraa Ia vila de Pòrtol... Aquest tipus de feina dóna eljust i necessari per viure... Quant a les sortides de

| mercat que té el món dels ollers són pràcticamentj les mateixes que fa trenta anys més o manco. Per

motius d'exigències del mercat feim també objectesdecoratius, a més d'olles, greixoneres, cendrers,etc.

-Ara mateix, on es centra el trui dels ollers?Olleries sols n'hi ha a Pòrtol. I és a aquesta

vila on s'hi treballa terra vermella, jo no conec altrelloc de Mallorca on s'empri aquesta terra. A Ihcatenc notícies que existeixen una o dues fàbriqueson es fan plats... Llavors conec teuleres a Vilafranca,Selva i poca cosa més.

10(182) -Quines innovacions s'han aplicat a les olleriesi quines perspectives de futur hi ha ?

Quant a les perspectives de futur en generals6n bones... o al manco seguiran igual que aquestsanys passats. Es ven bastant bé i en conjunt hi hauna demanda acceptable.

PeI que fa a les innovacions més importantsque s'han aplicat es podrien anomenar, per exemple,es forn per coure les peces de fang. Avui el fornés més modern en el sentit que cou més aviat elfang al funcionar amb gas propà, gràcies a l'estructu-ra interna del forn és molt més fàcil enfornar lespeces... Quant al tractament de Ia terra vermella,és diferent al d'abans ja que avui no es pot perdretemps en picar sa terra amb el mul, fent-li donarvoltes. La mecanització dels sedassos per porgar Iaterra estalvia molt de temps...

-Des que es celebra Ia Fira de Fang, els ollersde Pòrtol heu anat participant cada any... concreta-ment tu, com valores Ia participació a Ia Fira ?

De manera positiva. Per a noltros totalmentpositiva. Gràcies a Ia Fira del Fang s'ha promocionatmolt el món dels ollers. Mos han donat l'oportunitatd'arribar a molta gent que abans ens desconeixia.

-Envers Ia difusió del producte, quin tipus dexarxa de venda teniu ?

La xarxa de venda és extensa i variada. Pueapuntar, per exemple, que noltros venem des d'unobjecte decoratiu o funcional a una persona particu-lar fins a cents i cents de peces a companyies turís-tiques com cadenes hoteleres, restaurants, botigues,souvenirs, etc. sempre donat a fer per encàrrec. Unaaltra vertent de venda és Ia que es produeix als mer-cats, places, fires de tot arreu de Mallorca... En con-seqüència es pot dir que Ia presència del gremi delsollers dins el conjunt del mercat és notable.

MoIt bé, Tomeu. Gràcies per Ia teva amabilitati per deixar-nos conèixer un poc més el món delfang. Molta sort !

ANTONI CANYELLES I OLIVER

G^0S*8' 55Di

•

. . T«®SH<2*^ear:

(Marratxí News (avanç) )

Comença Ia moguda estiuenca a Marratxí, ambun sol que torra es cul a ses llebres, una "Comissióde festes" s'encarrega de dur a terme Ia realitzaciódels actes que pels grans no tenen importància, (jocsd'al.lots, no fer entrega de trofeus...etc.), perd res,xerrar per xerrar, a Ia fi, l'ExceUentTssim ha quedatbé. Fins i tot enguany ha organitzat Ia "IH TROBADADE GLOSADORS DE MALLORCA" er homenatge aMestre MartT Manyoles inclds que, per cert, ¿quinbatle devia ser que va fer entrega de Ies plaquesals glosadors? perquè el públic només el va veured'esquena; sabem que era un batle perquè els glosa-dors ho digueren. Per altra banda Ia glosada en siva anar bé; referent al sopar hem de felicitar (elsque el coneixem, que som tots) a en Lorenzo Santa-maria per Ia seva no assistència quan tothom l'espe-rava, "dificultats tècniques", crec que es diu això.

A Ia glosada donà l'entro en Guillem Massot,presentant als setze glosadors que participaren. Co-mençà n'Antònia Rebassa: no-sé-què d'una pleta i d'eHa quan era petiteta i de sa mareta -"¿Què no l'ha-via cantada ja, a n'aquesta?"- demanava una senyoraamb cara de propaganda de pintura -"No, això vaser l'any passat", "Perd jo l'any passat no hi vaiganar, a sa trobada", "Jesüs! ido s'altre!"- i és quen'Antonieta... maI-llamps sa bona memòria! I llavorsen Pere GiI, amb ses gloses "a Ia balquena" i ambso "delfT" que l'any passat ja passejava i que menjaamb forqueta. Perd jo em deman: ¿Es deuen dur bé,es delfins i ses moneies? Perquè si no, ho té clar,amb sa que se va aplegar a Pòrtol, després de saTrobada, amb en Marçal Bestard, Pau Ferrer i com-panyia, envers una discusió sobre el català. I llavorssurt sa "Cartera" amb no sé quines de que si "AMestre BernadI diria..." que "sa meva sang donaria..."etc, etc. En deu tenir un tros dins es c., d'es cultu-rero, aquesta dona.

I xerrant d'això, es diu que per dins es consi(perdó) Consistori i gent "propera" al mateix, es fancomentaris que posen en dubte Ia virilitat d'un regi-dor. Entre aquests tipus de comentaris i qualque lli-natge del PRD (o Peterretes, com diu un conegut)no és raro el resultat del 22-], provocador de nirvis,histerismes, marejos i qualque cop per sa, paret. Iés que quan no es tenen "molons" d'atacar per altrabanda, s'han d'aferrar a qualsevol argument que faciun poc de mal. "Porca misèria"!

I tornant a ses festes, vaja un cuixam que mos-trava n'Amaro, i només per dos-centes mil pessetes,en canvi el nostre paisà Rafel Ferrer només va podermostrar un poc es nas, perquè el dia que va actuarja no hi havia focus i el pobre, en un intent desespe-rat, va aconseguir una encruia... apagada, i per aca-bar de fer sa truita, el seu representant el va "ven-dre" per sa meitat de Io que ell demanava. I Coane-gra? estrenaven un equip nou amb molts de botonsi no en varen treure aguller, Io que va fer que Iaqualitat de so fos poc més que dolenta, i això ésque ells no ho són dolents, perd el seu representantja devia tenir segur el cobrar i va enviar els tècnicsa l'altra banda.

Devers Pdrtol s'han fet ses festes del Carme,de Ia mà del regidor Romaguera (d'oci i excursions-passades-per-aigua crec que és).

Entre els actes programats el que més fort vapegar fou Ia verbena, amb una guarda de negres ambses mames a lloure que feren reviscolar a més d'unseixantó. No va anar tan bé amb ses porcelles ensa-bonades que quan les amollaren varen passar de safesta i no es varen moure, s'ensabonada Ia se'n vadur es public. N'hi havia un que deia que si les posa-ven un poc de benzina pes cul correrien. Es deviapensar que aquests animalets van amb motor.

El diumenge s'havia de fer sa comèdia perdva ploure, es va programarper dimarts... i Io mateix-"El Bon Jesuset les ha castigat perquè Ia volien feres dia que tenim tancat"- deia n'Elionor de Ca's Tordes dimecres quan feien es ball de bot, tota remoIestaperquè havien posat una bandera darrere s'escenarii no l'hi deixava veure sa festa.

I xerrant de Ca's Tord, m'han dit que en Rafeles dedica a insultar sa Guàrdia Civil. S'altre dia jahavia tancat es cafè i va tocar un guàrdia civil, iell per dir-li que no estàs empegueït d'entrar Ii vadir "pase sinvergüenza"; aquell homonet que acabavad'arribar del Nord d'Espanya va quedar de pedra...(Ii tir, no Ii tir)

La comèdia, a Ia fi, es va fer es Diumenge.Com va anar? BEEEEE ! (Vox Popu|i)

12(184)

C,or<&^«5>

juny de 1986Al Consell de REdacci6 de Põrtula

Amb aquesta nota vulI deixar constància d'unerror per omisió en l'article "plantes de Marratxi,VI: Color de Primavera" amb el qual vaig tenir l'ho-nor de col.laborar en el n" 50 de Pòrtula.

En dit article, tant o més important que eltext hi havia una foto i uns dibuixos que va fer enVicenç Sastre especialment per aquest nf i 50 de Ianostra revista.

Si bé per l'estil i qualitat era indubtable queera ell el dibuixant, Ia seva signatura no va aparèixer

Aprofitant per donar-vos l'enhorabona per Iavostra tasca. Atentament

MIQUEL A. FONT

^^ PERLAS Y CUEVASHKVlSTA DE MANACOH Y COMARCA

Sa Plaça, 24 - TeI. SB 11 18 - MANACOH

Magdalena Torrelló i Damia Quetglas

Revista "PORTULA"

Pòrtol =========

Estimats amics:

Rebeu una sincera enhorabona pel pre-

mi que rn merescut el vostre article "Sobre Ia

nomenclatura populará dels nostres carrers",

felicitació' que voldriem arribas també a Ia re

vista "Portula".

Ben Ttentament

Pir.:

Rafel Ferrer Mas anet

9 de juliol, 86

«^ Nord de Mallorca, Maig del 1.986

AYmic Biel:Com tu i jo sabem, a Mallorca, hi ha molta gent

que, a més d'haver nascut aquI, haver-hi viscut sem-pre 6 haver elegit aquestes terres per passar Ia restade Ia seva vida, mos sentim identificats amb tot al lòque és mallorquí d'arrel.

No sé per què, tal vegada sigui l'admiració quesent davant tot allò que se fa aquí i que és d'aquí,però me sembla que avui Ia meva esperança té unsentit més fort. L'amor que raja cap aquesta Roque-ta mediterrània se veu tan gratificat pel motiu d'ha-ver pogut llegi aquest número cinquanta de I'Informa-tiu Cultural de Marratxí, Pòrtula.

Abans d'imprimir-se aquest número cinquanta,també vaig tenir Ia meravellosa oportunitat de tenir,un a un, i de llegir tots els números anteriors.

Saps? Elcamí recorregut per Pòrtula és importan-tíssim ja que, gràcies a voltros, tots els mallorquinsde Marratxí hem rebut una bona lliço. Hem llegit,i molts d'ells també escrit, amb Ia nostra llengua.A demés, hem rebut, Ia informació necessària comper sentir-nos identificats amb els costums, tradicionsi cultura d'aquest poble tan gran.

Com tu saps, en el nostro municipi, Ia mancade Cultura a nivell de carrer ja no hi és. Tenim unGrup Teatra a Sa Cabaneta que, ha duit des delsseus origens, el nom d'aquest poble, amb lletres gros-ses i cultes, per tot arreu de Mallorca i d'això jafa molts d'anys.També va neixer, fa un any, una Co-ral que, si no hagués estat avortada degut a Ia faltade suport del Nostro Consistori, hagués duit, tambéper tot arreu de Mallorca, Ia veu i Ia müsica d'a-quest poble marratxiner. També se va intentar formara Pòrtol un grup de teatre, el Grup de Teatre Lliurede Marratxí, però no va poder suportar el pès sufici-ent per seguir endavant. Ara bé, Pòrtula, igual queMitjorn, han subsistit gràcies a l'esforç i Ia tascadels seus components i gràcies també, a Ia confiançarebuda de part de tota aquesta gent marratxineratan culta que, - en contra de declaracions absurdes,insultants i fastigoses per part d'uns que se diuenésser professionals dins el món de Ia Premsa, fetesa una "Revista de las Baleares" molt mal batiada:"Sovint"; aquesta gent de Marratxí, com deia abans,està reconeguda des de ja fa molts d'anys com deles més cultes i honrades de l'illa.

Be Biel, en confiança: tu i jo, no mos coneixempersonalment però estic ben segur que no som unsdesconeguts, un de l'altre. Jo, son un marratxinerde Sa Cabaneta que fa ja anys, per motius aliensal que estic dient, se va haver de desplaçar a unaltre lloc. Pots estar ben segur, de què dins les me-ves venes, raja amb Ia sang mallorquina, l'essènciamarratxinera que, sempre orgullosament i amb elcap ben alt ha encisat l'existència a qualsevol lloci recó de Mallorca i fora de Mallorca.

Per això, l ' Informatiu Cultural de Marratxí, Pòr-tula, l'han llegida a qualsevol lloc i recó de Mallor-ca, gent de Catalunya, de València, d'Aragó, de GaIi-cia, d'Extremadura, d'Andalucia, del Centre, del Nordd'Africa, de Menorca, d'Eivissa, d'Alemanya, d'Angla-terra, de França, d'Itàlia, de Finlàndia i ..., més Bielcreu-me, molt més gent. Pots estar ben segur que,aquests que tu i jo sabem, i que no importa, ara,anomenar-los doncs sols aconseguiríem amb Ia sevapresència, embrutar aquesta plana, no ho conseguiránmai. I si no, basta sortir al carrer i demanar opinió,a Ia gent, d'ells. N'hi haurà més d'un que mos dirà....? Ho diré en una altra ocasió.

MoIt bé Biel, per tu i per tota aquesta gent quet'ha enrevoltat durant aquests anys, recolzant i ani-mant en el quefer de Pòrtula.

MOLTS D'ANYS.!!!

PAU MIQUEL MARRAT i MOSCARITX.

13(185)

Fa uns mesos düiem a aquesta mateixa seccióa Maria Ballester. Avui duim al seu pare, Cândido.Nascut a Ciutat de Mallorca l'any 1926, ha passatpart de Ia seva vida a Sudamèrica. El sentit autodi-dacte de Ia seva obra, no ha estat obstacle per ferexposicions individuals arreu del mon, aixT com obtin-dré una sèrie de premis de relleu i de comptar ambobra permanent a reconeguts museus.

La crítica coincideix en resaltar, especialment,l'excel.lència dels seus dibuixos. La portada d'aquestmes n'és una bona mostra. Gràcies, Cândido.

0

"Què és un poeta? Un artesà... que ]uga amb Ia pa-raula."

BEN FET!

Es un gust, menjar olives en Ia nostra llengua.Poques vegades que vegem anuncis tal com toca.En aquest cas hem de donar una efusiva enhorabonaa aquest fabricant llubiner. MoIt bé, Rosselló!

*$$^,^.

> _i- - 'T"'- ^lJ

*,

-*f.4GUiLOP.&6

E,I Is ja no molt nombrosos portolans i cabanetersque carreguen, al manco, vuit cavallons i mig damuntles seves espatlles, sé ben cert que s'enrecordaranmolt bé d'aquell jove primetxol, amb mostatxos llargsacabats en punta, a l!usanca de les primeries delsegle, ulleres amb montura daurada, de cara afablei d'amorosenca parla, el qual, qualque vegada alme-nys, quan ells eren petits, els visita trobant-se alli-tats patint angines, diarrees, rosa o una altra malal-tia pròpia de l 'infantesa; si més no, amb una de mésimportància com el temut "garrotillo" -Ia diftèria-o el tifus, que feia estralls dins Ia Mallorca rural

del primer quart de segle. Aquell jove era don PepVerd i Sastre, metge.

Nat a Palma, el dia 12 de juliol de l'any 1879,era el f i l l tercer de don Toni Verd, industrial ferrer,dedicat sobre tot a treballs de forja artística; delseu taller en sortiren reixats i combregadors per mol-tes esglésies mallorquines. Que el seu negoci era flo-rent es pot deduir del fet que pogués donar carrera-i era precís per fer-la estudiar fora Mallorca- alsseus cinc f i l l s barons: tres seguiren Ia carrera mili-tar, un Ia d'apotecari, i Ia de metge el nostre bio-grafiat.

Com a cosa anecdòtica mencionaré que el mésjove dels germans, en Paco, mort l'octubre del 24a Ia guerra, tan injusta com estèril, del Marroc, a-bans d'anar-se'n al Continent Negre fou defensa titu-lar de l'equip de futbol Alfonso XIlI, l'actual Mallor-ca, on es feu notar sobretot per Ia seva esportivitat.

Tornant al Dr. Verd, un cop acabat el batxille-rat a Montisió, passà a Barcelona per estudiar Iacarrera i finida aquesta anà a París amb Ia idead'especialitzar-se en malalties de l'aparell digestiu;emperò una inoportuna lesió pulmonar, un inici detuberculosi, feu canviar els seus plans i tota Ia sevavida. En lloc de posar despatx a Ciutat, anà a esta-blir-se al poble que en aquell temps -i quasi finsa mitjan segle- era considerat com el "Sanatori" perantonomàsia de Mallorca: Sa Cabaneta.

Arribat en aquesta població a les darreries de1905, fou el primer llogater de Ia casa tot just basti-da al carrer de Jaume I, propietat de l'amo en Pepdes Caülls, que era anomenada "sa casa gran" perésser, de molt, Ia de més grandària del poble. Desde llavors fou metge de Sa Cabaneta i de Pòrtolper espai de 10 anys, i havent venturosament guaritdel seu mal, anys després es casà amb dona MariaSureda, f i l la de distingida família ciutadana, peròde nissaga felanitxera, amb Ia qual tingué dos fillsi dues filles, essent cabanetera Ia primera parellad'ells. EIs primers dies de gener del 1916 tingué oca-sió de passar com metge titular a Santa Maria delCamí, on exercí fins Ia seva jubilació.

Sense exagerar es pot considerar a don Pepcom un dels metges de més vàlua que hagi tingutIa nostra professió a Mallorca. L'il.lustre Tomàs Dar-der, el metge de més prestigi de primers de segle,deia:

"En Pep Verd és un gran clínic, un cavallersin tacha i un cristià de bon de veres".

I aquesta opinió l'han tenguda tots aquells queel conegueren a fons. Jo, que vaig tenir Ia sort deser client seu de petit (ja que Ia Providència volguéque per Ia seva mà fos curat de dues greus malalti-es), i que després com col.lega el vaig tractar ínti-mament, puc assegurar que és una de les personesmés íntegres, més "senceres" que he conegut.

Catòlic practicant, posà sempre Ia religió perdamunt totes les altres coses. Pocs clients seus hau-ran deixat aquest món sense rebre els auxilis espiri-tuals, naturalment fent excepció de les morts sobta-des. De viure ara, Ia planificació familiar seria, pera ell, cosa execrada, i no en parlem del divorci ide l'avortament.

Al llarg de Ia seva vida professional feu d'ellaun veritable sacerdoci, desvivint-se pels malalts, es-sent prompte en qualsevol moment, tan de dia comde nit, per anar a Ia capçalera del qui demanavaurgentment els seus serveis, escoltant-lo sense perdremai Ia paciència i amb tota amabilitat. Si havia defer qualque retret al malalt o a Ia famTlia d'aquestho feia sempre amb gran tacte, procurant no ofendremai amb les seves paraules; malgrat això, sabia ésserenèrgic i sever si calia. Quan, en motiu d'una deles malalties de les quals he fet menció, Ia diftèria,jo plorava perquè no volia Ia injecció del serum, en-cara ara el veig fent una cara molt seriosa i dient-me amb veu de tro: "Que te vols morir?" Natural-ment Ia por que em feu el seu aspecte bastà perquècallàs i donà el coll a les punyides.

D'acord amb el precepte evangèlic que Ia màdreta no sabés què feia l'esquerra, don Pep practica-va Ia caritat d'amagat. Quantes vegades sortT de Iacasa d'un malalt pobre deixant dissimuladament do-blers perquè poguessin pagar les medicines! Semprerecordaré una vegada que visita una malalta mevaen consulta; es tractava d'una família menorquinaque havia 'vengut, com es diu vulgarment, amb lesmans damunt el cap. Al demanar-li el marit els ho-noraris, ell contesta: "Per aquesta vegada deixau-hocórrer" i girant-se cap a mi, afegT en veu baixa: "Ai-xímateix qualque vegada els metges podem fer unpoc de bé".

L'aforisme letamendià "el metge que noméssap medicina, ni medicina sap" no Ii és aplicable,perquè a més d'estar ben al dia dels coneixementscientífics mèdics -inclús estava subscrit a revistesestrangeres- tenia una gran cultura general. Lectorinfatigable, el regal que més apreciava era un llibre.Al seu despatx, al costat de Ia taula escriptori, teniaun faristol mòvil que Ii permetia llegir amb Ia màxi-ma comoditat.

Excel.lent company, mai no Ii vaig sentir diruna paraula, per petita que fos, que pogués significardespreci o desprestigi per cap aItre metge. Quan elministre de treball franquista Girón implantà el Segurde Malaltia, d'una manera absurda, sese consultarper res els col.legis professionals, als pobles petitstota Ia clientela que entrava al nou asseguramentpassava totalment al metge titular, perjudicant ^nel cas que n'hi hagués- als altres metges lliures. Da-vant aquesta feta, don Pep remogué cel i terra finsaconseguir que els clients de l'altre metge de Ia vila,el malaguanyat amic Tomeu Garcias, poguessin ésseratesos per aquell dins el Segur.

Dins Ia seva llar fou sempre un model d'esposi de pare. En aquest darrer aspecte, sentia plenament

15(187)

Ia seva responsabilitat i es preocupava d'una maneraquasi exagerada pels fills.

El dia 20 d'abril del 1952 fou jubilat, morinta Ciutat el dia 20 d'octubre del 59 als 80 anys. L'a-juntament de Santa Maria del Camí, en motiu deIa seva jubilació, demanà al govern central una con-decoració que premiàs els seus mèrits. La peticiófou atesa i per les festes patronals del 1955 el go-vernador civil Ii feu entrega de Ia "Encomienda" deSanitat, durant un emotiu acte celebrat a Ia Casade Ia ViIa. Després de Ia seva mort també es posàel seu nom a un dels carrers nous del poble.

El Col.legi de Metges de Balears, per Ia sevapart, també l'anomenà col.legiat il.lustre, i eI seuretrat figura dins Ia sala d'actes del Col.legi, al cos-tat dels altres metges balears que honoraren d'unamanera especial Ia nostra professió. Si els metges,per medi del seu Col.legi, i el poble de Santa Mariadel Camí han pagat el deute que tenien amb aquellque tant treballà per al bé dels seus veïns, el poWede' Marratxí no deu quedar endarrerit en Ia manifes-tació de Ia seca gratitud envers de qui el serví 10anys. Si altres metges tenen un carrer amb el seunom, el Dr. Verd Sastre n'és mereixedor al mancotant com ells.

GUILLEM MASSOT I CAPO

<• rrx>#rur*rmr*yv)\ jvutfmpTrr vrnMJ*rf7r%.f"* ? 7^ifM^r^6>s j^¿ y» '^

w&w*ys?":JUr^F D ù. s~ tfWOAA

"'(&wfyL>)*w4f>rf*rvrr*+rv*t> **«*«*-?&* fvtfo<J> ff» 5>,<J»»»0 TO,T9jT T^iaS

Qnty^*»?S»*^W i* q^A^^r ^rrffe^^>*>Urt^JVjFp^onOT*wrp> ^ruA<^ ^HP

^r^Rv*^r *m»r w% ^w^r tnxx^* T ^<r^> - -- ,,w^T*r>y^ **

0T ^w»V^™!L? >

^U>)^^^^ or^^V^'^^3SAnu^^w» ? 7^,N^,7 CC ?^1^^

^w * ïs z^ireS^^ -*w^ *FZg%& ~Î^^A"*££t '^M^,T^2; J^wî^T^^5^

^r?^^^^/ ^v^-^2S^0

íSq*ySP0* **** %<

Zf3ffl$3S8fsL * Ww'^^X^^PT*fY,V^* >f^W : ^^wy^T Tn

^XYW*^S^T^^4^TTH^iV2^V -

^SW•••TntU»

t*eyr**W

_ . SIi

v *^ncxmx>S>7^_7vyr*-"3^*o*WMi^*ai>-vwv^

** A. s. ,k.

!•«1

„JMxÖA. ><t wolU.«. -

DIs?**04' * *kM&"'**-Jt*'<Zt^^0J- _ f . , « _^^ X

SfuX*nm*rt

W*fr4F " * ^^ ^"

JbUc, ^^u^^JtA flM^Co5*t*

Ä4K$**p***t "'^/teSu. <** j ©Ä«j. f^'.y^ VÄ ^eV. ArrfKjtrf,wiivt r„qtffr. *Mtii*tf%^

JWftó^^">iA*^DP- TH6*BE^

0UH®^tA'rtAWATXL^

•<r

,• %>\ • '•»-A ik .

< * v * * *

«•*.*

Hk \

W1iinniiiikiii'

^y.\

T- 3>

f%SC^a «^»..Jtt^^tt^JVrru^^TiACrrAfL/rP^ ^V iuJUr<vo>ui 1 «r tXxJL. JU. 4x V**4JU-k«U-<^AAXjft^ML,^u> y<yvAxt... .VOOOOOx

^ ^AA- «U ^tr5evct. %

18(190) n Ln Fl!/aig exclamar quan vaig poder tenir a les mans

el 5O. S'havia fet esperar, però pocs minuts desprésvaig veure com una vegada més "Io bo es fa esperar"La primera ullada se'n va anar directe a aquell sor-prenent ull perfectament dibuixat per Miquel Aguil6.Després, el nou símbol quatribarrat. Després vaigobrir Ia revista i em vaig trobar amb una fotografiamolt original. "Jo a aquest el conec" vaig dir men-tres assenyalava a un jovenent que hi havia a Ia partsuperior dreta, En Biel Massot! més prim, sense bar-beta i més jovenet. Un enorme índex amb 73 col.la-boradors...

Després, ja, con sempre però molt millor. Nofaltaren les felicitacions d'altres publicacions, entitatsdel país, plantetes, grups teatrals, un còmic, pobles

i ciutats, crida, Històries per a una Miscel.lània, glo-ses, ordinadors, Mn. Joan Vich i Salom, art, música,més música, llengua...

El que sí trob molt positiu són aquells dibuixosque hi havia a diferents planes. Joan Lluís Rullan,Joan Deià, M. Barrado i altres també donaren al su-percinquanta el millor que podien, el seu art, elsseus dibuixos, Ia seva pintura, a tots ells, enhorabo-

I també, com no a tots els setanta-tres magní-fics col·laboradors que férem possible aquell cinquantaAixí, esper que moltes altres vegades poguem disfru-tar dels nostres treballs i ànim per tots els que feimPòrtula, perquè el 5O només és el mig camí cap el100.

GABRIEL ANGEL VICH i MARTORELL

MMM.3d>iwtod>nM

DamiaPonc:L.

estt

enMarratxiG.V.

•U Oegtttd«! urbt-nisticaertAgenenUz*daen MarraUí" aseguròayer Damià Ponç, delgnipo narirtnf*W*, onel tnnicut*> del pfenodel ConaeU IiisuUi deMaOorc* en el que «aprobaron tres pn>puet-Uf de Mnción urbani»tict en el mencionadotérminu municipal porun toUl aproximado decuatrodentu mil pe-ICtU.

En opini6n de Ponç"habría que »ber don-de oompt*n el materialde conrfraccion k>i nosancionados', »I tiempoque dennociabm que"»k> «E onciona * determinadai penonu '.En parecido» termino»«e cxpresó el rcpnsentante «icianata Tomeur.arcías, quien *erud6h actitud pMfca delcm

Lare*ue*adelpn-òdento del CoMeU. Je-roni ABx3ti *e centroen eridendBT que Uicantüadeï m ajuaUn •Derccho", tunque ra-conoció que "eI p>pelde h institución noqueda muy airo»"

AIbOSC1mirauprím amb e!foc

Un pi d'un pam de soca ha hagut de menester vint anys per créixer. Tots voldríem que Mallorcafos plena d'arbres, però els pins que són els que més hi abunden són, justament, els més bons decremar. Si sou dins un bosc, de pins o d'alzines, no encengueu mai foc, encara que vos penseu queel podreu controlar. Anau alerta amb el mistos i amb tot allò que pot provocar un incendi forestal.Pensau que el vent ¡uga a favor del foc i canvia ràpidament i, recordau que un arbre que ha hagutde menester vint anys per créixer, per un segon d'inconsciència po» desaparèixer.Amb el foc, hem d« mirar prim.

¿r

Evitem els incendis forestalsCONSELL INSUARDE MALLORCA ^feSERPREISAL

*«* Q?" «¿Sxa funció creativa de Ia paraula és ancestral.L'aplicaciö d'una estructura lingüística per intentardefinir els nostres pensaments i les nostres idees és-quasi- tan antiga com Ia humanitat. Però encarahi ha més: Ia utilització del mo\ en forma d'expressiósuperior, bés sigui de forma seriosa, bé de formahumorística, però tendent a donar a conèixer els pro-pis punts de vista, a fer reflexionar els possibles lec-tors. Digau-li espires, guasperies, boutades, esberta-des o bimbolles, entre altres denominacions que mepuguin passar per alt; i fixau-vos que he emprat tí-tols genèrics usats per transmetre aquestes sentèn-cies, dites o màximes a través d'algunes de les publi-cacions de Ia nostra Associació. Aquestes eines d'anà-lisis sempre m'han semblat positives.

Per això avui estic content de l'aparició d'unrecull d'elles en forma de llibre: Bimbolles, del ben-volgut Mestre i Amic Xim d'Aixa, en el món AntoniVaquer. A través d'un volum senzill, però il.lusionat,ens fa entrar en el món màgic del joc lingüístic imental, recollint frases i poemes que han anat sortintaquí i allà en planes de Ia Premsa Forana.

Es un exemple que ha de fructificar perquèles idees segueixen. I ha de ser així. El món va fentIa seva via. I l'home, també.

BIEL MASSOT I MUNTANERPòrtol, juny del 86

(Per a l'Associació de PremsaForana)

Novacol·laboraciómensualde RamonTurmeda

flECo Ho

S6K «"*

Q0 WtfCAU 1 , ovmUfcWl

VWo'

U L £ i DE MoRttAÜTiOcio

uíN Gv&T\cA ££ Les 1LLES

.3ALfqPS

,V,

KAi rtoHAuiA OUTQoe uv

çQ UPJ6U<V¿ HiqtAròftift

fc'uM P»6Uf

f«M LfthQStA Bfl*Rufcfti

«

- - - S'M#UfcS W

HoßMAUTMftAH6 tfrtft

Ufi.-

*..

Ig)

20(192|

¿J

&ityaALGan$on&i

Terr«; RoMc*«««pi*ui*ex: M-MuT

V«'<ícL MÚH««0 A«t««k<0

T<JBH*. TRo*MZ LA HAT*lKA*MoeM<*&... •

£ ..Vt 40fAR

...NiftO*A.ilGO..

«g£TVCVR« «i fA*iA UMA Kic4t>« S*RMOMCT A 9» t>o*A,.

Vl

V<CARI U<*WVU& 0<H6>M>tt.... U MNa c&LL6 UK4Hie*,l A.

L* Fi s« TB.CO AQUe<Tft...

VAt« CoHfRMl OW

&se; i XH& o<cAc<;ftR ivesrm

{ *V%WT*Ut*,feM<

Í nt.Lfc.CTu

J :fs ViCAA» COWTA A M'*M JU*M «A ««*»O«T& b*^^UC-

LL* p*aTAC¿ ; i«M JU4M s*'ti VA 4 SA «tTJA « «Miao«-'«V«T<te S«TTMAM«S « ^OttMAK A CACScVA

S« TRoSft &M£'*«» M6T<i<oS rRUHWi

i Stf eft*HA «f«SJ««..

. . . . S « H « « BAfcoO,

XSoc*,pR*w «s

O»«ieT cAF>As&«iTJ* . .. .

» PA«x«a«u«OÍN*« t»i«S...i ALTMS

QoiN%e

t PASSA n¡« *MX, ' AHteH 40AM No eU

V€Rcw LLLiis. pos f>'es Poft* **i t>«v«a*C<6 M«VA

f«R.e ^MB

&jxe, SA. ca-

MARi- COM*«-

ÍÂ ¿Feft PA-

SSA»«« <»<*<CA1M JaAM ,WO Pc« «LL,

S(He' e«« 3&

S<VA OON6rflJU* ACfrKAP«O.T«UiR.çRo'a »«*<*-DÍeío^WN N¡-

K£T <À Í 90-

BuST

S*S v'<MAt>cs wo «wvtAfteM A «i* AN'ew JeAM, Qo« coKPARCGw Pe« e>oR-to &BATtAR...

^S<60iftA)

21(193)

ELS NOSTRES BALLS POPULARS

"Hem de reconèixer que tot aquell poble que dan-sa, floreix i fruita alegria. I aquest és el cas de Muropoble antic de segles, que ha sabut patentitzar Iapregonesa dels balls de Mallorca i manifestar Ia valuadel seu típic patrimoni i l'harmonia exalçadora deIa puresa costumista i l'elegància tradicional".

M. Bota Totxo.

Ja tonat venir l'hivern.Després de les festes de Nadal, tot just encetat

l'any nou, a mitjan gener, Muro, vila tradicional ihonrosa, exultarà de goig, davant Ia gran diada festi-va, solemne i alegre, d'arrels profundes, en honordel gloriós Sant Antoni Abat.

Sant Antoni de Viana ^lia 17 de gener- és una -festa de marcat caràcter tradicional, que pel nostrepoble, afortunadament, no ha deixat d'esser popular.Sense dubte, és l'esdeveniment més assenyalat delcalendari local, esperat amb il.lusió i preparat ambvertader entusiasme.

Gegantins foguerons, músiques i cançons ancestralsballs de saba antiga, gloses i tonades, dimonis d'aspe-cte feréstec, i les 'Tradicionals Benei'des" que consti-tueixen el centre i Ia nota culminant de Ia festa,formen un vell ritual que té per escenari les nostresplaces i carrers, i per protagonista a tot un poble:Muro.

I Muro, des de temps immemorials, en Ia nit mà-gica de St. Antoni, en Ia que regne el sarau i Ia bu-Ua, molt a prop de 1' escalfor encisadora dels fogue-rons, ha tengut una joiosa expresi6, de Ia gaubançaque brolla per tot arreu, en Ia festa del Sant eremita"El ball".

Segons el meu entendre, Ia ininterrompuda celebració de Ia festa de Sant Antoni de Viana -i Ia de ITn-clit màrtir Sant Sebastià- és Ia causa per Ia que els"nostres balls populars", a Muro, a diferència d' altrespoblacions de l'illa, han perdurat amb tota Ia sevapuresa i elegància, fins els nostres dies, i al mateixtemps que s6n apreciats, gaudeixen d'un cert renom.

Don Antoni Mulet GomiIa, al cel sia, gran conei-xedor i amic del folklore mallorquí, així va veureuna demostració que dels nostres balls populars, ferenunes colles de balladors del nostre poble:

Les puntejades jotes, amb una gran riquesa i dive-rsitat de punts; els boleros mallorquins o "bolerosnous", majestuosos i senyorials, Muro en balla finsa tres varietats; i les boleres molt animades; sónels balls que gaudeixen de més popularitat entre elsmurers.

EIs sons més freqüents per a acompanyar els ballspopulars a Muro, han estat Ia xeremia, el flaviol iel tamboret. En Ia segons meitat del segle passat,molt bé hi podia haver al nostre poble, una vintenade colles de xeremies.

També serviren per a l'acompanyament dels nos-tres balls alguna guitarra, i fins i tot el violí, i mésdarrerament, Ia banda de música. No obstant aixo,els anteriorment assenyalats instruments musicals,mai foren del tot necessaris pel ball, servien unescastenyetes, uns ferros, dos macs, cops damunt unataula, o senzillament fent mambelletes, qualsevol cosad'aquestes per a marcar el ritme, i Ia melodia esfeia cantant.

MoIt sovint, ens han demanat, de Ia procedènciai de l'antigor dels balls populars a Muro. La respostaés molt senzilla: no hi ha res escrit. I per altra ban-da, així com és segur que unes persones concretes,mostraren uns punts i uns balls determinats, igual-ment és cert, que des del moment que el poble elsva assumir com a cosa pròpia, aquestes persones,entraren a dins l'anonimat.

Des de fa uns deu anys hem vist per tot arreuun resorgiment del ball popular. PeI que fa referènciaa Muro, crec que Ia seva continuïtat està assegurada.Darrerament, han estat moltes les persones del nostrepoble -nins, joves i adults- que han volgut aprendreles figuracions i passos dels nostres balls i endemésun grup entusiasta -Ia gran majoria joves- s'ha mar-cat Ia tasca de Ia investigasió i Ia divulgasió.

Ha arribat St. Antoni. Tot està a punt.Ja comencen...Xeremies,tamborino i flaviol,tot gruny,gemega i grinyola,volta i boteja tothom!.La música no atura, tothom demana més...

22(194)

"Cuando en Ia Gran Diada folklórica de 1943, quetuve el honor de dirigir, en Ia exhibición de los bailespopulares en el Coliseo Balear, tomó parte un grupode cinco parejas de Muro, villa importante de Mallor-ca, cuyos vecinos cultivan Ia tierra con ejemplar act-ividad, casi sin descanso y con envidiado provecho.Parece que este pegarse en cuerpo y alma y a todashoras al terruño, no ha de dar margen para asuetosy diversiones. Y no es así, al recordar que las cincoparejas bailaron de modo sorprendente, que arrancóun aplauso cerrado, Io que no me extrañó, por noestar contagiadas de modernismos y porque quien lasdirigía, el múrense Antoni Ballester, es un "bailador"que ha merecido mi confianza, quien en el festivalde marras, no se avino a que Ia representación queencabezaba bailase sobre el tablado levantado en elcentro del coso taurino, y Io hizo sobre el piso dearena, por ser más serio y natural y porque así sehacía en el pueblo, a cuenta de que el baile "entau-lat" perdía y se prestaba a taconeos impropios y aque el público se fijase más en las pantorrillas queen el debido pespunteo de los pies...Y tenía razón,como Ia tuvo el público por una de aquellas reaccio-nes que Io enaltecen cuando vibra al compás de unossentimientos que ve traducidos fiel y noblemente".

EIs balls> populars, a més d'esser una lliure expre-ssió dels sentiments dels qui ballen, han estat un me-di de comunicació i divertiment, entre els especta-dors, balladors i sonadors. "Tothom formava part deIa festa i de Ia bulla, que a qualsevol l(oc o moments'organitzava".

Ì un dels nostres bergantells, que sempre Ia duenpensada, cantarà:

"Sant Antoni gloriósqui curau de mal de ventre,en es meu carrer n'hi ha,de dones, que en tenen sempre."

Una de les nostres padrines, plena de memòria,i=;ns recordarà:

"Sant Antoni ja es demàa totes ses Antoninestan casades com fadrinesels molts anys els hem de dar."

1 un altre, dels qui fan rotllo, ramatarà el claudient:

"Tant m'és jota com boleroen pic que l'he de ballarque rebenti de sonarsa guiterra i es pandero."

MOLTS D'ANYS

DAMIA PAYERAS i CAPO.Festa St. Antoni 1980.

Antigament, els "nostres balls" foren el corona-ment de totes les festes públiques -patronals, popularsi altres esdeveniments ocasionals- i així Muro armavabalIs ben vitencs: els dissabtes de St. Antoni i St.Sebastià; pels darrers dies, a dins un cafè o un vellceller; amb motiu de Ia festa de St. Francesc dePaula -primer diumenge després de Pasqua- a l'ombrade l'església del Convent; per Ia festivitat del nostrepatró St. Joan Baptista, al carrer de St. Joan; perSt. Jaume i Sta. Anna, a Ia Plaça Major, sempre,abaris de tot, el saig encantant "sa primera".

Però quan el ball, "tot ell banyat amb el perfumde Ia bulla fresca i viva", es revestia d'una singularespontaneïtat, era amb motiu de les festes familiars,lluny de les mirades indiscretes del públic. A dinsles nostres cases, després d'un sopar de matanceso d'un dinar de noces, i també enmig del camp, adamunt una era o a l'arreser d'una caseta.

Ja després de mitjadeIs que hi ha escampatsels sonadors -que no hanremullen Ia gargamella, iIladora comença a sonari de bell nou ençeta elreviscola, i una dona, deça a cantar:

nit, a un fogueró qualsevolpels carrers de Muro, quanpartat en tota Ia vesprada-Ia rotllada reposa, una ba-dolçament les castenyetes,

ball. En aquell moment, totveu ben mallorquina comen-

"Tonineta ramellettu qui vas a ca ses monges,ja me duras tres tarongesper Don Joan Massanet."

s'Çf/ . œ> ¿>,f t¿ &cCt<-&cu><0 * K)<tCCtf-^i

AA

COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BALEARS

arIar de Ia guerra civil que va començar arfa cinquanta anys, entre el 17 i el 19 de juliol1936, no resulta encara gens facil, sobretot si esvol fer amb un mínim d'objectivitat i de desapassio-nament. Ahir mateix, dia 18 de juliol, en vaig poderobservar una nova mostra a Ia taula rodona sobreIa guerra a Mallorca que va emetre l ' informat iu bale-ar a primera hora de l'horabaixa. Un historiadorprestigios i dos testimonis dels fets, un des de l'es-querra i l 'altre des de Ia dreta moderada, es posarend'acord automàticament a negar l'existència d'allòque s'ha anomenat Ia "trama civil" de l'aixecamentque dugué Ia fi del règim republicà i Ia instauraciód'un govern autoritari que havia de durar quasi qua-ranta anys. ¿Com és possible que unes persones quevaren viure els inicis de Ia guerra puguin haver obli-dat que, a Mallorca mateix, el 19 de juliol a primerahora del matí, varen sortir al carrer centenars dejoves de Falange Española, de Renovaciõn española,de les Juventudes de Acción Popular, de Ia ComunióTradicionalista (carlistes), etc., que varen cooperareficaçment amb els oficials i els soldats del generalGoded que declararen l'estat de guerra i amb lesforces d'orde public que els feren costat majoritària-msnt amb l'excepció dels carabiners? ¿I com és pos-sible que aquesta col.laboració entre civils i militarstingués lloc i es consolidas durant els anys de Iaguerra si no hi havia hagut uns pactes previs entrepartits, a nivell de tot l'estat i a cada una de Ies"províncies" en què es trobava dividit? L'existènciad'aquests pactes, d'altra banda, és ben coneguda ifins i tot un llibre de propaganda franquista tan pocsospitós com Ia Historia de Ia cruzada española endóna múltiples detalls i assenyala els noms dels capsde Ia conspiració i els encarregats de coordinar-la.

Es una pura anècdota, però ben reveladora delssilencis, de les pors i dels autoapologies que envoltenuns fets que ja s'haurien d'haver convertit en histò-ria. I és que Ia guerra civil del 1936-1939 va marcarprofundament Ia vida del nostre país i, vulguem ono vulguem, ens ha condicionat sn mCltiples aspectes.No debades va ocasionar centenars de milers demorts, va provocar un col.lapse de l'economia, vaacabar amb el procés democratitzador que Ia Repú-blica anava duent a terme, no sense entrebancs nicontradiccions, i el va substituir per una dictadurapersonal amb Ia qual no estaven d'acord ni els repu-blicans vençuts ni Ia gran majoria de partits dretansvencedors: els monàrquics haurien volgut Ia instaura-ció immediata de Ia monarquia borbònica, els carlis-tes haurien volgut una altra monarquia, els falangis-tes no eren monàrquics ni partidaris d'un govern mili-tar, molts militars haurien volgut una solució políticaque no passàs pel poder personal de Franco, etc.

I per una sèrie de mecanismes que ara no ésel moment de detallar ni d'analitzar, Ia guerra civilva provocar un trasbals col.lectiu ple de manifestaci-ons autènticament vergonyoses. L'aixecament delsmilitars, per exemple, va dur una persecució implaca-ble contra les esglésies i els sacerdots i religiososa totes les zones on aquest aixecament fracassà, en-cara que l'Església en aquells moments no formavapart de Ia conspiració contra Ia República. Aquestapersecució va esser aprofitada pels revoltats per con-

vèncer els bisbes i els catòlics de bona fe que elspartits d'esquerra preparaven una revolució extremistaa Ia qual els militars s'havien anticipat, i els va ser-vir igualment per justificar els seus excessos: Ia re-pressió a les zones anomenades "nacionals" va esserdurfssima i ben sovint injustificada i injustificable.A Mallorca mateix encara n'hi ha moltes ferides o-bertes.

Ni el 17, ni el 18 ni el 19 de juliol no són capdata gloriosa per al record. Ben al contrari, ens duena Ia memòria Ia història tràgica d'una guerra entregermans que no va resoldre res i que, en canvi, auna banda i a l'altra, es va saldar amb un balançesfereïdor de desastres, de destruccions, d'odis i d'i-neptitud col.lectiva. Que Déu ens guardi per sempremés, com deia el gran poeta Salvador Espriu, delcrim de Ia guerra civil i ens faci el do de Ia convi-vència, del respecte mutu, del progrés i de Ia pau.

JOSEP MASSOT I MUNTANER

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

CAMP I PLATJA

XJ

tíV

Barbarisme Forma correctaABONARCENTENOFIERAGANADERGANADOISLAMONTANYAPA]AROPLAIAREDSOMBRAVERANEIG

adobar, femarsègolferaramaderbestiarillamuntanyaaucellplatjaxarxa, filatombraestiueig

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

TELEVISIO A TOTES HORES

\ra una temptació massa forta per a Ia poderosaTVE no tenir-nos el màxim d'hores possibles cadadia davant Ia pantalla del televisor.Amb l'any 1986ens ha arribat Ia TELEVISIO MATINAL.

Tractar de justificar Ia incorporació de les emis-sions televisives els m a t i n s a m b l'argument que alsEstats Units i a alguns països d'Europa existeix faanys Ia televisió matinal, és una excusa poc vàlidai, sens dubte, gens original. Amb tanta EUROPA CO-MUNITÀRIA i tanta CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL,sembla que sempre hem de tenir com a model totallò que es fa en altres països, especialment en Iapàtria de Reagan i en les seves colònies europees.

No vol dir això que Ia televisió matinal siguiun mal invent. No és aquesta Ia qüestió. Es tractad'esbrinar quin és l'objectiu que es vol aconseguirtenint-nos cada dia el màxim d'hores possibles davantdel televisor, ja sigui amb Ia programació del matI,del migdia, de l'horabaixa, del vespre o de Ia nit.Si Ia televisió te com a objectius - segons els sociò-legs- informar, formar i entretenir, potser avui diahagi esdevingut ja un mi t jà d'alienaci6 personal i,en darrer terme, social.

DeI televident hem passat ja al teleaddicte.El criteri per saber què és el que ens interessa deIa programació televisiva, ja no funciona. La caixetamàgica funciona moltes hores cada dia, sense queningú no Ia miri de vegades, i ha passat a ser unelement del mobiliari domèstic perpètuament en mar-xa, present en Ia major part de Ia nostra vida famili-ar: el dinar, el sopar, les visites,...El renou del tele-visor esdevé ja un soroll casolà imprescindible quees nota a mancar quan no es sent i que sol interferiren Ia vida familiar: "Calla, que no em deixes sentiraixò", o el silenci front a Ia pantalleta, poden serunes situacions corrents en qualsevol casa a l'horade sopar, posem per cas.

SI, ara Ia televisió ens ompli tot el dia i Ia pro-gramació es realitza segons el públic qui es trobadavant Ia pantalla, de Ia mateixa manera que es con-tracta Ia publicitat: públic femenT, públic infantil,públic masculí....

De moment encara no hem arribat a l'estatd'alineació en què es troben molts dels nostres ben-volguts amics de l'Amèrica del Nord o de les sevessucursals europees, però hi anem de camí. Entre Iatelevisió pública, Ia privada i les que podrem veured'altres països quan funcioni el satèl.lit europeu decomunicacions (això si no vos heu comprat una antenaparabòlica que ja vos permet veure Ia BBC, Ia RAI,l'ORTF i altres televisions), prest ens tendran a totsocupats tot el dia mirant Ia pantalleta de vidre, em-passant-nos tot allò que ens vulguin empassar.

I ara, si m'ho permeteu, ja m'acomiad de vosal-tres perquè vull veure l'episodi d' avui de DINASTIAi quan acabi, posaré el vídeo de Ia peUicula quevaren fer ahir per Ia nit, i que no vaig poder veureperquè per Ia segona cadena trasmetien un partitde bàsquet que m'interessava.

RAMON TURMEDA.

Tjii- Nr. i j : : hv;- ! , I Ii ..-.%/J^rV^^-v-s^

'g^y>^^i^W y^

25(197)

|'arriben, coincidint en el temps, dues propostesmusicals. Ambdues venen remeses de fora Ciutat,de Ia part forana.

La primera parteix de Marratxí, concretamentde Ia revista "Pòrtula". Em conviden a participaramb un article musical aI número cinquanta. Volenpublicar un especial dedicat a l'ocasió. I és que cin-quanta números no arriben a port fàcilment. Dema-nau-ho, si no, als múltiples grups d'aventurers que,il.lusionats, han iniciat tasques editorials, quedant-se a mig camt.

Editar una publicació periòdica (en aquest cas,mensual) és una qüestió de feina. De feina constant,sense deixar-ho...estant-hi damunt un dia i un altre.I si encara Ia publicació pretén dedicar-se majorità-riament a Ia Música, l'heroicitat agafa dimensionssuperlatives.

"Pòrtula" és , avui per avui, una de les publica-cions illenques amb més interès vers el Fet Musical.Des dels seus inicis, les planes d'imformació i recercamusical han anat guanyant terreny, fins el puntd'haver aconseguit Ia divulgació de treballs seriososi d'alt nivell científic. La revista de Marratxí és citaobligada a l'hora de realitzar un treball sobre Ia his-tòria de Ia Música a Mallorca. (Em venen a Ia me-mòria els estudis sobre Ia història de Ia Música aSanta Eugènia o a Santa Maria. També Ia Guia Musi-cal de Mallorca o l'Agenda Musical, malauradamentdesapareguda els darrers mesos... i tants d'altres).

La segona referència ve de Felanitx, enviadapel Patronat Local de Música. Es tracta del programacorresponent a Ia desena edició de Ia Setmana deMúsica, que té lloc anualment amb Ia Primavera.

Te també caires d'heroicitat aconseguir el man-teniment d'una Setmana de Concerts al llarg de deuanys. Es quasi lluitar en contra del propi discórrerdels esdeveniments. També en podrien dir Ia sevael grapat d'entorns que han iniciat experiències sem-blants i que han desparegut amb el temps.

Però Felanitx, "poble pagès de viles i ametllers"és un lloc en el qual Ia Cultura musical hi esta benarrelada: l'assistència massiva als concerts i les dife-rents agrupacions existents relcionades amb Ia Músicaen són una prova. Quànts pobles poden comptar ambuna escola de Música com Ia "Pare AuIf felanitxe-ra? L'escola és un dels punt bàsics. D'ella surtennous elements que, poc a poc, engrandeixen el Cori Ia Banda, o - per què no? - llauren una carreramusical pròpia. Així ho escriu al programa dels con-certs d'enguany Joan Oliver Vicens: "Voldríem queun dia, Ia figura més destacada que pugui contractarel Patronat per actuar a Ia Setmana Musical, siguiun d'aquests nins que avui estudien a Ia nostra esco-la".

(Veig, rellegint l'escrit, que el meu comentariha tenut signes d'elogi i de reconeixament. La PartForana té molt que a dir a l'hora d'avaluar el nostreFet Musical. Quan un dia, aquest s'escrigui, el prota-gonisme estarà en boca dels pobles).

PERE ESTELRICH i MASSUTI. '

(Diario de Mallorca, 6-V-86)

26(198)

f»H

/

Vista general de Ia ciutat de Weimar

U K l M A HEL LLOC: WEIMAR...

Resulta inesperat que a un lloc on Joan Sebastiàvisqué per espai de casi 10 anys, del 1708 al 1717,se conservin tan pocs records seus. Gairebé cap: unaplaca recordant Ia seva estada i Ia dels seus f i l lsFriedemann i Philipp Emanuel, a Ia façana de Ia casaque ocupa el solar de l'antiga que ells habitaren.

Es curios que Weimar conserva un caramul l derecords de gent famosa: Franz Listz, Goethe, Schillerfins i tot el pintor Lucas Cranach... pero del nostreBach, únicament queda Ia placa i l'esperit de l'abun-dosa Música que escrivI allá.

A Ia petita Cort de Weimar estava com orga-nista i music de cambra. També alla tengué contra-temps. El 1716 va morir el mestre de capella. Aquestlloc tocava a Bach, que ja feia dos anys que haviaassumit Ia majoria d'obligacions d'aquell carree. Peroel Duc considera donar-lo a una altre persona. Apartir d'aquell moment pensa en Ia possibilitat decercar un altre carree. AixI com fou que el príncepLeopold d'Anhalt-KÖthen, gran aimador de Ia Música,descubrí el geni de Joan Sebastia i volgué que passasa Ia seva cort. El duc de Weimar no ho volia i tantarribà a insistir Bach en Ia proposta que el duc elfeu arrestar. Podem imaginar com eren les condicionsservils dels mûsics d'aquella època i Ia nula visi6artTstica d'aquell duc feudal que empresonà el nostreMusic. Al final arribà a accedir i el 1717 Bach poguépassar a KOthen.

27(199)

Placa commemorativa de l'estadade Joan Sebastiã a Weimar

El Bach de l'època de Weimar.Autor desconegut (entre el 1715-20Museen der Stad Erfurt, Angermuseum

...I L'OBRA: "EIN FESTE BURG../

Spitta, un dels bidgrafs classics de Bach, ensassenyala una llista de setanta obres composades aWeimar. Composicions variades i de diferents estils:Cantates (litúrgiques i profanes), obres per a dife-rents instruments, composicions per al teclat...

Comencem per assenyalar que fou a Weimaron Bach inicià l'Orgelbüchleln, el petit llibre per aorgue (acabat anys més tard) i dedicat al seu fillWilhelm Friedemann per tal d'instruir-lo en les^tècni-ques dels instruments de teclat. Es l'Orgelbuchleinun primer volum d'estudi de Ia teoria musical.

També pertanyen a l'època de Weimar les com-posicions per a clave i orgue basades en obres d'au-tors italians. Així surten algunes fugues sobre temesde Legrenzi, Corelli i Albinoni, i sobretot, les trans-cripcions -tan famoses com desconegudes- d'algunsconcerts de Vivaldi. Com assenyala Adolfo Salazar,Ia Ia Cort de Weimar hi arribaven les partitures "demoda" fora d'Alemanya. Aquest estil italià era,doncs, ben conegut pel nostre music. Fins i tot hemde citar que el propi Bach va compondre a Weimarunes Variacions a l'estil italià, fet que demostra l'in-terès del nostre músic envers una nova, o almenysdiferent, manera d'entendre les formes musicals delBarroç:on1 esperit creador i inquiet que era, Bachno podia deixar de banda l'Art que es feia més enllàde Ia creu de pedra protestant. Es aixf que tambés'interessà per l'òpera. Sobretot Ia d'Haendel. Hoescriu també Salazar: "Bach havia arribat a conèixertan bé l'òpera dHaendel Almira que diferents passat-ges de les seves cantates Ich hatte viel Bekuemmer-nis (BWV 21) i Wachet. betet (BWV 70) mostren una

i influència literal d'altres passatges d'aquella.En darrer terme hem de citar Ia col.Iaboraci6

entre Bach i Salomon Franck, el llibretista oficialde Ia Cort de Weimar. D'aquesta col.laboraci6 ensurten diferents cantates del catàleg bachia. D'entreles quals hem de destacar Ein feste burg ist unserGott. BWV 80, coneguda també com Ia Cantata deIa Reforma, Ia qual, encara que interpretada en Iaforma actual a Leipzig el 1730, fou preparada a Wei-mar amb textos de Franck.

PERE ESTELRICH i MASSUTI

BIEL MASSOT i MUNTANER

COL.LABORADORSMiquel Aguil6Pere J. AmengualLIuTs AspirozCandido BallesterGuillem BoschJordi CloquellComissi6 de glosadorsPere EstelrichPau FerrerJaume JanerPau LladóGuillem Massot i CapoGuillem Massot i MuntanerJosep MassotJoana M1 MatasMiquel MutAntoni PascualDamià Payeras

Pere GiIDamià QuetglasAntoni RocaRamon RossellóVicenç SastreCristòfor TriesAntoni VaquerGabriel A. Vich

CONSELL DE REDACCIOMiquel Bosch i AubaAntoni Canyelles i OliverRafel Ferrer i SanxoBiel Massot i Muntaner

Imprès als tallers"Ap6stol y civilizador"(Petra) DL: PM 529/81

Informatiu cultural

S'Escola Vella

O7141-Pdrtol

A9

LA CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DEL GOVERN

BALEAR TE, COH A UN DELS OBJEOTIUS FONAMENTALS DOTAR A

TOTES LES LOCALITATS DE LES ILLES BALEARS, D"UN CENTRE

SANITARI ADEQUAT A LES NECESSITATS DE CADA POBLE.

AQUESTA POLITICA DE DOTACIO DE CENTRES SAMITARIS HA FET

POSSIBLE OUE ACTUALHENT FUNCIONIN AMB UN RENDIMENT OPTIM

34 CENTRES, REPARTITS EN TOTES LES ILLES I QUE N'HI HAGI

14 A PUNT D'INCORPORAR-SE A LA XARXA SANITARIA. AIXO IM-

PLICA UNA COBERTURA SANITARIA DEL 60 %. EVIDENTMENT, EN-

CARA QUEDA CAMI PER RECORRER. NO OBSTANT, A HORES D'ARA

HI HA 6 PROJECTES EN FASE DE REDACCIO I S'ESTAN ESTUDIANT

LES PROXIMES INVERSIONS QUE AFECTARAN UN TOTAL DE 10 PO-

BLES.

PERO, S'HA DE DIR QUE LES OBRES I L'EQUIPAMENT D'AOUESTS

CENTRES SANITARIS NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE LA COL-

LABORACIO DE TOTS I CADA UN DELS AJUNTAMENTS QUE S'ACO-

LLIREN AL PLA D'INVERSIONS DEL GOVERN BALEAR.

GOVERNBALEARCon*dtena de 5anilat i Seyuretat Socwl