1 / 18

+ PASQUA 2020 (A) +

Recursos per preparar a casa l’Evangeli del diumenge

DIUMENGE 3er

2 / 18

Benvolgudes famílies, Seguim enviant materials perquè pugueu preparar a casa vostra l'Evangeli del següent diumenge i, inspirat en ell, una oració senzilla i una proposta de lectio divina. Aquesta setmana tornem a posar uns exercicis i jocs per aprendre a buscar a la Bíblia (per recordar com es busca cal repassar el que s'ha explicat a la Setmana V de Quaresma). Finalment, s'adjunten més dibuixos de Fano per pintar. Juntament amb aquest document s'envia l'oratori en família i altres materials (en català) elaborats pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC). Seguim units en Crist ressuscitat.

ÍNDEX Evangeli -------------------------------------------------------------------------------------- 3 Pregària en família -------------------------------------------------------------------------- 4 Lectio divina ----------------------------------------------------------------------------------- 5 Jocs per aprendre a buscar a la Bíblia -------------------------------------------------- 11 Jocs per aprendre a buscar a la Bíblia (solució) -------------------------------------- 14 Dibuixos per pintar ----------------------------------------------------------------------- 17

3 / 18

Evangeli del proper diumenge

Diumenge IV Pasqua – A Jn 10,1-10

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan: En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys». Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».

4 / 18

Pregària en família

Diumenge IV Pasqua – A En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Amén. Monició Jesús ha vingut a la terra per ajudar-nos. Ell és un bon pastor: ens coneix un a un i ens estima. Va pel davant conduint-nos per bons camins. Lectura de l´Evangeli Es pot utilitzar el text de la pàgina 3 o directament la Bíblia (Jn 10,1-10). Pregària Senyor, que em deixi ajudar per Tu reconeixent la teva veu en el meus pares, catequistes i totes aquelles persones que volen el millor per a mi.

Jesús, ensenya’m a seguir-te enmig del món per anar per aquells camins bons, que Tu m’has preparat.

Senyor Jesús, gràcies per la gran família de l’Església, que aprenguem a viure units els uns amb els altres, seguint el Bon Pastor.

Jesús, ajudeu-me perquè en aquest temps de confinament en què ens trobem privats dels nostres éssers estimats, preguem els uns pels altres. ORACIÓ DEL PAPA FRANCESC PEL CORONAVIRUS

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens confiem a Vós, Salut dels malalts, que davant la creu vau ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat i estem segurs que ho proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova. Ajudeu-nos, Mare del diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció. Amén. Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda! Amén!.

5 / 18

Lectio divina – Lectura Orant de la Paraula DIUMENGE IV DE PASQUA (CICLE A)

“JESÚS, EL BON PASTOR”

Aquesta Lectura Orant de la Paraula es pot fer individualment i, si és possible, en família

“Parla Senyor que el teu servent escolta” (1Sam 3, 10)

TEXT Es pot utilitzar el text de la pàgina 3 o directament la Bíblia (Jn 10,1-1). Preguem amb aquest passatge de l’Evangeli des de quatre mirades, una a cada part d’aquesta Lectio: a) Els prats; b) El pastor; c) Les ovelles; d) El ramat. LECTIO – QUÈ DIU EL TEXT a) Els prats La Bíblia, sent com és la història d'un poble, el Poble d'Israel, el Poble de Déu, antecedent de l'Església, és la història de les persones que conformen aquest poble, de les seves vides i la seva relació amb Déu. Unes vides que tenen molts elements quotidians relacionats amb la seva terra, amb el seu treball, amb les seves alegries, dificultats i patiments. El Poble d'Israel és un poble d'origen de pastors nòmades. És per això que en la Bíblia té una important i constant presència d'ovelles, de pastors i ramats. Si fem un recorregut per l'Antic Testament ens trobem amb que eren pastors Abel, Abraham, Moisès, David... és tan sols per citar alguns dels noms més coneguts i importants, però ens serveix per fer-nos una idea de per què aquesta imatge es manté en tota la Bíblia, també en el Nou Testament. Un dels millors exponents del com i per què havia calat tant aquesta imatge en els jueus del Nou Testament és, sens dubte, el Salm 23. Recordem el seu conegut inici: “El Senyor és el meu pastor, no em manca. Per prats de fresca herba em pastura”. Tal com són imatges del Regne de Déu i la seva Església els sembrats i la vinya, també aquests "prats de fresca herba", aquestes prats (segons una altra traducció molt popular), són també símbol de l'immens amor que el Déu-Pare-Pastor ens té, què és el que ens ha regalat amb la vida, com voleu que aquesta vida sigui de felicitat i, a més, com ens té preparada una vida encara molt millor. Aquests anteriors diumenges hem tingut evangelis que eren relats, narracions, que tenen els seus personatges en moviment en espai i temps: les aparicions de Jesús a les dones,

6 / 18

als deixebles amb i sense Tomàs o als deixebles d'Emaús. En canvi, en aquest evangeli, tot i ser a manera d'imatges de pastor i ovelles, conté un missatge aparentment menys dinàmic i més conceptual, però en realitat està ple d'accions que veurem en les següents parts d'aquesta Lectio. Podem ampliar nostra lectura amb: Podríem llegir en família o grup el Salm 23 fixant-nos en com el Senyor ens té cura. MEDITATIO – QUÈ EM DIU DÉU b) El Pastor Potser dels evangelis el passatge més conegut i comentat respecte de pastors i ovelles sigui la Paràbola de l'ovella perduda. Tractarem sobre ella en el següent apartat, la Oratio. Per tant, potser és menys popular aquest evangeli, en quant al seu text, però la imatge del Bon Pastor sí que és molt propera a nosaltres: ¡quantes estampes i recordatoris de Primeres Comunions amb la imatge del Bon pastor! Cada Diumenge IV de Pasqua és el Diumenge del Bon Pastor. És, per tant, una realitat simbòlica i litúrgica molt freqüent en la nostra vida de cristians. No obstant això, com en altres casos, el text bíblic el tenim una mica al nostre "núvol" però no ens ho acabem de "baixar". Donem ara, al menys, un cop d'ull al que ens diu: - El pastor coneix a les ovelles i les crida pel seu nom: Déu ens coneix els seus fills i ens estima a tots i cada u. - Les ovelles coneixen al pastor, atenen la seva veu, el segueixen: Déu s'ha revelat als seus fills, és un Déu que desitja relacionar-se. És proper i accessible, està atent i vigilant. - Jesús és la porta: en l'Evangeli segons Sant Joan trobem una bona col·lecció de "Jo sóc" en què Jesús explica qui i com és. "Jo sóc el pa de vida" (6, 35); "Jo sóc la llum del món" (8, 12); "Jo sóc la porta" (10, 9); "Jo sóc el bon pastor" (10, 11); "Jo sóc la resurrecció i la vida" (11, 25); "Jo sóc el camí, la veritat i la vida" (14, 5); "Jo sóc el cep veritable" (15, 1). - Ha vingut perquè tinguem vida i la tinguem abundant: Déu ens ha donat a conèixer el seu projecte de felicitat per a nosaltres. És un pla generós en el qual tots els grans esforços i concessions els posa Ell i tots els beneficis, si vull, me'ls porto jo. I l'expressió "vida abundant" es refereix tant a una vida de felicitat aquí com a la plenitud de la felicitat eterna. Jesús, per tant, ens diu que Ell és el Bon Pastor. Els pastors no estaven precisament el que es diu molt ben considerats. En temps de Jesús, amb la població gairebé oblidada de les incomoditats que suposa ser nòmada, mirava als pastors amb desdeny pel fet que eren un dels últims escalafons de la societat: els era difícil tenir casa i família, i feien olor

7 / 18

a ovella. Precisament els pastors van a ser els primers a anar a adorar el Nen, a reconèixer que és Déu. Podem reflexionar quelcom més amb: Podríem buscar en família o grup els fragments de l'Evangeli en què Jesús diu “Jo sóc”. ORATIO – QUÈ LI DIC A DÉU c) Les ovelles Déu sempre ha proveït de bons pastors, patriarques i profetes a les seves ovelles. Però les ovelles no sempre han atès la seva veu i els han seguit. De manera més tràgica i, fins i tot violenta, van ser perseguits per reis i poble els profetes. Jesús ens presenta a la Paràbola de l'Ovella perduda la necessitat que les ovelles tenen de pastor i com el pastor respon diligentment a aquesta necessitat. En l'Evangeli segons Sant Lluc (15, 1-7) se'ns presenta aquesta paràbola en format "ovella perduda". En canvi, en l'Evangeli segons Sant Mateu (18, 12-14) l'ovella ja no és que s'hagi perdut sinó que s'ha "esgarriat", és a dir que s'ha escapat. Aquesta petita però significativa diferència en les dues versions de la paràbola, perduda o esgarriada-escapada, ens permeten afrontar des de dues perspectives la relació de docilitat de l'ovella cap al pastor. O el que és el mateix, la meva resposta com a cristià davant meu Senyor Jesús, el Bon Pastor. Per descomptat que moltes ovelles de les que van una mica perdudes, podria ser que fos per distracció, o que les altres ovelles, les més dòcils, no hagin ajudat molt, i fins i tot pot ser que certes actituds d'aquestes dòcils ovelles hagin resultat excloents per a les perdudes . I això ens porta al fet que hi ha ovelles que més que perdudes són escapades. Potser el "llop" els hagi confós com la serp va fer amb els nostres primers pares, potser se'ls va prometre unes noves pastures i sentir-se "alliberades" de l'autoritat del pastor. Sigui una o una altra causa, en la meva pregària necessito descobrir com de unit estic al pastor, o si m'he perdut o escapat, si m'estan seduint "noves pastures" allunyat del pastor i el meu ramat. La denúncia dels profetes, i del gran Profeta Jesús, el Fill de Déu, es revesteix de major gravetat quan unes ovelles són les culpables de la dispersió o de la persecució de les altres. D'això dóna bon testimoni el llibre del profeta Ezequiel: "Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu per jutjar entre l’ovella grassa i la magra, perquè vosaltres, amb el costat i l’espatlla empenyeu totes les ovelles més febles i les envestiu amb les banyes fins que les traieu fora. Però jo vindré a salvar les meves ovelles i no permetré més cap pillatge. Jo jutjaré entre una ovella i una altra” (34, 20-22).

8 / 18

En el fons el que Déu ens diu per boca d'Ezequiel ens ho diu després Jesús en un dels seus discursos més fonamentals i programàtics, el conegut com el Judici Final: "I ell separarà els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles dels cabrits "(Mt 25, 32). Així doncs, en la meva pregària, ara potser és el moment de fer examen de consciència i revisar com em comporto respecte del meu proïsme. Diu Jesús: "En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor" (Mt 9, 36). Si en la meva pregària descobreixo el meu allunyament del pastor i les conseqüències de solitud i desesperança que això em suposa, Jesús sent compassió de mi. De per si això és el que va fer a l'encarnar-se home. Després de veure com als pastors-profetes se'ls perseguia, Déu mateix vindrà com a profeta-pastor a reunir a totes les ovelles perdudes i escapades. I ho va fer tal com ens explica la continuació del text d'avui, just el verset següent: "El bon pastor dóna la vida per les ovelles" (Jn 10, 11). O com ens dirà el mateix Jesús: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics" (Jn 15, 13). Podem fer un moment especial de pregària amb: Una pregària en família o grup en què cadascú doni gràcies a Déu del millor dels altres. CONTEMPLATIO/ACTIO – EM COMPROMETO d) El ramat Molts petits pastors amb les seves ovelles sumen un gran ramat. Això és l'Església, el gran ramat de El Bon Pastor Jesús que ha cridat a alguns a ajudar-lo en la pastura d'aquest el seu ramat. Començant pel Papa, amb el seu encàrrec al primer Papa, Pere, a qui li ha encomanat ser fonament de l'Església ("sobre aquesta pedra edificaré la meva Església") i li ha confiat la guàrdia i cura de l'Església ("allò que lligueu quedarà lligat"), en la seva aparició a la riba de l'estany li demana a Pere, fins a en tres ocasions, "pastura les meves ovelles "(Jn 21, 15-17) Serà el mateix Sant Pere qui en la seva Primera Carta li recordi als altres pastors, als diferents ministres ordenats: "Pastureu el ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu" (1 Pe 5, 2). I Sant Pau, en la mateixa línia, dirà: "Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, * del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l’Església de Déu" (Ac 20, 28) Sembla lògic que qualsevol ovella que sàpiga llegir això, i ho vulgui entendre, comprendrà que aquests encàrrecs als pastors suposen una implícita, però no menys evident,

9 / 18

petició a les ovelles que es mantinguin unides al Bon Pastor, Jesús, i al gran ramat, l'Església, per mitjà de la comunió amb els pastors legítims cridats pel Senyor, com ens recorda el Concili Vaticà II, "per pasturar al Poble de Déu i acréixer sempre, Crist Senyor va instituir en la seva Església diferents ministeris, ordenats dirigits a bé de tot el cos. Doncs els ministres que posseeixen la sagrada potestat estan al servei dels seus germans "(LG 18). Estem, doncs, contemplant el Misteri de l'Església. Però, ull!, per "misteri" no hem d'entendre una cosa que Déu cerca amagar-nos, sinó una realitat viva que venint de Déu és tan gran i, per això, ens supera tant, que la nostra sola raó no pot arribar a comprendre-ho. Només gràcies a la il·luminació de l'Esperit Sant en el Poble de Déu, per mitjà dels patriarques, profetes, fins arribar els nostres pastors actuals, se'ns ha revelat amb una didàctica comprensible. No voldria acabar aquest últim apartat, un cop contemplat el Misteri, sense acostar-nos a la quotidianitat de 'ramat. Per postres, doncs, una imatge-força i una senzilla anècdota. - El Papa Francisco va encunyar, sent encara el Cardenal Jorge Maria Bergoglio, l'expressió "pastors amb olor de ovella". Es referia al fet que els pastors de l'Església han de ser ben a prop de les seves ovelles i, com el Bon Pastor, conèixer a cada ovella pel seu nom i que aquestes coneguin bé del pastor la seva veu. Això em porta a la conclusió que també les ovelles, totes, han de tenir la bona olor del Bon Pastor. Perquè, en un significat profund, tots, també els pastors de l'Església, som ovelles que conformen l'únic ramat del gran Bon Pastor. Per això el Concili Vaticà II va començar la Constitució Lumen Gentium, després de parlar del Misteri de l'Església, tractant sobre la totalitat del Poble de Déu abans d'abordar les vocacions específiques. - Em permeto relatar una petita anècdota personal que espero pugui servir el que a mi m'ha servit i continua servint: vaig començar molt jove de catequista, a meitat de la meva adolescència amb un grup de pre-adolescents els dissabtes al matí i un altre de confirmació els divendres a la tarda. La sala de la parròquia que es em va assignar per a les dues sessions tenia un gran tapís a la paret que representava el Bon Pastor amb el seu ramat i el detall del gos-pastor que l'ajudava. Recordo haver dit als dos grups, i en molts altres grups he explicat aquest record, que el Bon Pastor és Jesús, el Fill de Déu; que el ramat és tota la seva Església; i que el gos-pastor som tots els que auxiliem en la seva tasca al Bon Pastor. Sí, pastors que de vegades pot semblar que no aconseguim més que donar lladrucs però en realitat el més important en la nostra col·laboració amb el Bon Pastor és la nostra fidelitat a Ell i el seu projecte. I, un secret: en aquesta feina d'auxiliars de pastor estem, a més dels pastors ordenats, també els pares, mestres, catequistes. Sí, també en certa manera, no poc important, ajuden a que els pastors, tots al servei del Bon Pastor, pasturin el ramat. Ens podem preguntar i, si es possible, comprometre’ns amb: Podria nostra família o grup, o alguns dels seus membres, col·laborar una mica més en la funció catequètica i formativa de l'Església?

10 / 18

“Maria guardava totes aquestes coses i les meditava en el seu cor” (Lc 2, 19)

PER APROFUNDIR I GAUDIR MÉS Comentari dels Pares de l’Església a l’Evangeli del Bon Pastor https://www.deiverbum.org/jn-10_01-10/ “Jesús de Natzaret” de Benet XVI: El pastor (pàgs. 125 a 131) https://www.corazones.org/espiritualidad/espiritualidad/JesusDeNazaret.pdf Fresc del Bon Pastor a les Catacumbes de Priscila a Roma https://arte.laguia2000.com/arquitectura/catacumbas-de-priscila Paràbola de la ovella perduda de Valiván https://www.youtube.com/watch?v=6afENDe4_RM Cançó “Sacerdote” de José Manuel Montesinos https://www.youtube.com/watch?v=YRFswkHeDzA Fe d’errates: A la Lectio de la setmana passada a algunes persones no els funcionava un dels enllaços. Aquí s'indica un altre complementari que porta a la mateixa pàgina. Disculpeu les molèsties. Quadre “Els Deixebles d’Emmaús” de Caravaggio https://es.aleteia.org/2017/04/26/el-simbolo-secreto-de-los-discipulos-de-emaus-de-caravaggio/amp/

11 / 18

Jocs per aprendre a buscar a la Bíblia En aquestes pàgines s’ofereixen exercicis per repassar com es busca a la Bíblia. Els textos que apareixen utilitzen la versió de la Bíblia catalana interconfessional (BCI). Per tant, si s’utilitza una altra Bíblia pot variar lleugerament el text. Pots utilitzar la Bíblia per respondre a tots els exercicis excepte en el núm. 8. Nivell bàsic: 1.- Indica el llibre, capítol i versicle de la cita. Si no hi ha deixa-ho en blanc. a) 1Jn 2 Llibre: Capítol: Versicle: b) Ecle 1,10 Llibre: Capítol: Versicle: c) Esd 2,20 Llibre: Capítol: Versicle: d) 1Re 5,6 Llibre: Capítol: Versicle: e) Ag 2 Llibre: Capítol: Versicle: f) Jud 2 Llibre: Capítol: Versicle: 2.- Indica si existeixen o no les següents cites: a) Ex 40,40 S / N // d) Lv 18,1 S / N // g) 3Sa 2 S / N b) Ex 40-38 S / N // e) Lv 1,18 S / N // h) 2Sa 3 S / N c) 40Ex 39 S / N // f) Lv 1,8-2,1 S / N // i) 1Sa 2,3 S / N 3.- ¿ El text escrit s'inclou en la cita que està al costat del text? a) 3Jn 4,5-6 « Li diu Nicodem: Com pot néixer un home que ja és vell?» S / N b) Jr 25,3.5 «El Senyor tampoc no s’ha cansat d’enviar-vos cada dia els seus servents, els profetes, però vosaltres no els heu escoltat ni n’heu fet cas» S / N c) Sl 8,5b «Què és un mortal, perquè el tinguis present?» S / N d) Rm 3,2s « De cap manera! Déu continua essent veraç, encara que tots els homes siguin mentiders…» S / N

12 / 18

Nivell avançat: 4.- Busca els noms dels 12 apòstols a la sopa de lletres. Si és un nom compost apareix seguit, sense espais. Els pots trobar en els dos sentits de totes les direccions (horitzontal, vertical i diagonal). Les llistes completes dels apòstols apareixen en els evangelis sinòptics (Mt 10,2-4; Mc 3,16-19; Lc 6,14-16). A S R B E S Y D R X E U B E R E H U C D I C Q E E J X E W M I A L M A U E F L A E M U A J N A S G U A V Q O E S O N O N O S M N M A G I A X H D U D S S I M O P E R E R O R F O M T O M S A F R A E E E J O U Y I E L E R N R L O L R O A E P A Q S M U A R D C E S U L P B A S M R O S C E B S U T U O I F E R A R I O E S E C O S R R A Y C J D A A L T E F O U I H B U G H O S Q U E R I J U O D O L E R T U E B Q U R U A S E H A K S A C D S E O U I C A C U E D E B E Z E M U A J N A S A H U S E A N C B F E N I C I X U L L O C U R R G U H S C G I V V O A R C A S O N V L E L E V A A E E E O A H N U O G E S N M I C O S S O C R P H R S B W C R E B K U H U D I C A S E O M R R U S E O N E T O N F J R E E R S O U S H I A E B N I P R R Y S A S O I P I L E F E L M J P T S O A R U R N Y O E S N I R N A U M R U B G M E W O C K P P N J U D E S I S C A R I O T O M I U U L M T R E R R O F N N O X E G A E A L L N Y P E H I U O X U R J H S K T E S O L E Z O M I S S A S S E I U U S O R A E M I G U A G U A S T E O F G I F U X O R D G N E L E U O Q U E R W L R L P G S U G O A L Q E A K L P A E L P A C S O C A C E A G T O M A S A M T O N T F E L A F A T E A B A R Z

5.- ¿Està ben citat Jn 21,1-25? Justifica la teva resposta. 6.- Escriu com es llegeix aquesta cita: 2Pe 1-2; 3,17.19. 7.- ¿Existeix un llibre anomenat Siràcida? 8.- Explica perquè estan malament les següents cites (Recorda que per aquest exercici no es pot utilitzar la Bíblia): a) Mateu 1,2-4.7 b) Mc 100 c) Lc 4,4; 6-7; 7,2 d) 4Jn 4,4

13 / 18

9.- Uneix els dos noms que tenen diversos personatges en la Bíblia. Assenyala la cita que ho demostra (algunes cites s’utilitzen diverses vegades)):

ABANS DESPRÉS PISTA

a) Adassà a) Abed-Negó a) Gn 17,5

b) Abram b) Abraham b) Gn 17,15

c) Ananies c) Belteixassar c) Gn 32,29

d) Azaries d) Benjamí d) Gn 35,18

e) Benoní e) Cefes (Pere) e) Gn 41,45

f) Daniel f) Ester f) Nm 13,16

g) Gedeó g) Israel g) Jt 6,32

h) Jacob h) Jerubaal h) Rt 1,20

i) Josep i) Josuè i) Est 2,7

j) Noemí j) Marà j) Dn 1,7

k) Misael k) Meixac k) Jn 1,42

l) Oixea l) Pau l) Ac 13,9

m) Sarai m) Safenat-Panéah

n) Saule n) Sara

o) Simó o) Xadrac 10.- ¿Quién es el personaje más viejo de la Biblia: Adam, Enoix, Jèred, Quenan, Matusalem, Noè o Set? Todos estos personajes aparecen en el primer libro del Pentateuco. En esta cita hallarás la respuesta: Gn 5,5.8.11.14.20.27;9,29.

14 / 18

Jocs per aprendre a buscar a la Bíblia (solució)

Nivell bàsic: 1.-

a) 1Jn 2 Primera Carta de sant Joan Capítol: 2 Versicle

b) Ecle 1,10 Llibre d’Eclesiastès (o de Cohèlet) Capítol: 1 Versicle: 10

c) Esd 2,20 Llibre d’Esdres Capítol: 2 Versicle: 20

d) 1Re 5,6 Llibre primer dels Reis Capítol: 5 Versicle: 6

e) Ag 2 Profecia d’Ageu Capítol: 2 Versicle

f) Jud 2 Carta de san Judes Capítol Versicle: 2 2.-

a) Ex 40,40: N (Aparentment ben formulada, però no existeix el v. 40).

b) Ex 40-38: N (Mal formulada, indica del cap. 40 al 38, però mai es cita en sentit decreixent).

c) 40Ex 39: N (Mal formulada; doncs cap llibre té 40 volums diferents, el màxim de volums són 3, a les Cartes de sant Joan).

d) Lv 18,1: S (Llibre del Levític, cap. 18, v. 1).

e) Lv 1,18: N (Aparentment ben formulada, però no existeix el v. 18).

f) Lv 1,8-2,1: S (Llibre del Levític, del cap. 1, v. 8 al cap. 2, v. 1).

g) 3Sa 2: N (Mal formulada; doncs només les Cartes de san Joan tenen 3 volums).

h) 2Sa 3: S (Llibre Segon de Samuel, cap. 3).

i) 1Sa 2,3: S (Llibre Primer de Samuel, cap. 2, v. 3). 3.-

a) N: La Carta Tercera de Sant Joan (3Jn 4,5-6) no té capítols, la cita correcte seria Jn 3,4 (del seu Evangeli, no de les Cartes).

b) N: La cita és la del versicle 4, que no està inclòs a la cita (Jr 25,3.5).

c) N En realitat, és la primera part del versicle i no la segona (Sl 8,5a).

d) N La cita només inclou el versicle següent (3) i no el 4, que és el que es cita (Rm 3,4).

15 / 18

Nivell avançat: 4.-

J U E F L A E M U A J U

U D S I M O P E R E E S M S T O E A T G D R R E A U E D E B E Z E M U A J U B N A A O N B D M N R A A P I L E F T O U E J U D E S I S C A R I O T U S O L E Z O M I S

T O M A S SIMÓ PERE (Mt 10,2; Mc 3,16; Lc 6,14) ANDREU (Mt 10,2; Mc 3,18; Lc 6,14) JAUME ZEBEDEU (Mt 10,2; Mc 3,17; Lc 6,14) JOAN BOANERGES ((Mt 10,2; Mc 3,17; Lc 6,14) 1 FELIP (Mt 10,3; Mc 3,18; Lc 6,14) BARTOMEU (Mt 10,3; Mc 3,18; Lc 6,14) TOMÀS (Mt 10,3; Mc 3,18; Lc 6,15) MATEU (Mt 10,3; Mc 3,18; Lc 6,15) JAUME ALFEU (Mt 10,3; Mc 3,18; Lc 6,15) JUDES TADEU (Mt 10,3; Mc 3,18; Lc 6,16) SIMÓ ZELÓS (Mt 10,4; Mc 3,18; Lc 6,15) 2 JUDES ISCARIOT (Mt 10,4; Mc 3,19; Lc 6,16) 5.- Jn 21,1-25 no està ben citat perquè un criteri per fer-ho és utilitzar els menors símbols possibles. Aquí n'hi ha prou amb Jn 21. 6.- 2 Pe 1-2; 3,17.19: Segona Carta de sant Pere capítol u i dos; i capítol 3, versicles 17 i 19.

1 El subrayado indica la cita que lo justifica. 2 Aunque Zelote no es un nombre familiar sino que hace referencia al grupo con características propias que pertenecía dentro del pueblo judío, se utiliza este nombre para distinguirlo del otro Simón (Pedro).

16 / 18

7.- Sí. El llibre de Siràcida o de Ben Sira (Sir), és un altre nom del llibre de l’Eclesiàstic (Ecli). 8.- a) Mateu 1,2-4.7: No està bé perquè el llibre no està abreujat. b) Mc 100: Cap llibre de la Bíblia té 100 capítols (excepte el dels Salms que tenen 150 capítols, un salm per capítol). Si has encertat ets un crack perquè mai es va explicar això abans. c) Lc 4,4; 6-7; 7,2: No està bé perquè és reiteratiu. El capítol 7, versicle 2 ja és inclòs a la segona part (capítol 6 a 7 complets). d) 4 Jn 4,4: No està bé perquè els llibres tenen normalment un sol volum llevat d’alguns pocs que tenen 2 volums i les cartes de Joan que tenen 3 volums, però no 4. 9.- (a-f-i) Adassà – Ester – Est 2,7 (b-b-a) Abram – Abraham – Gn 17,5 (c-o-j) Ananies – Xadrac – Dn 1,7 (d-a-j) Azaries – Abed-Negó – Dn 1,7 (e-d-d) Benoní – Benjamí – Gn 35,18 (f-c-j) Daniel – Belteixassar – Dn 1,7 (g-h-g) Gedeó – Jerubaal – Jt 6,32 (h-g-c) Jacob – Israel – Gn 32,29 (i-m-e) Josep – Safenat-Panéah – Gn 41,45 (j-j-h) Noemí – Marà – Rt 1,20 (k-k-j) Misael – Meixac – Dn 1,7 (l-i-f) Oixea – Josuè – Nm 13,16 (m-n-b) Sarai – Sara – Gn 17,15 (n-l-l) Saule – Pau – Ac 13,9 (o-e-k) Simó – Cefes (Pere) – Jn 1,42 10.- Matusalem és el personatge més vell de la Bíblia... gairebé 1000 anys!! Els 7 personatges més ancians, segons la Bíblia són: Matusalem (969 anys), Jèred (962 anys), Noè (950 anys), Adam (930), Set (912), Quenan (910) y Enoix (905). És això possible? En realitat no es creu que van viure tants anys... hi ha diverses teories que intenten explicar-ho. Una probable és interpretar que on diu 1000 anys hauria de dir 1000 mesos, és a dir una mica més de 80 anys... N’hi ha altres teories, però el que sí sabem avui és que la resurrecció de Jesús ens indica que podem viure eternament si escoltem la Paraula de Déu ( per tant, escoltem Jesús) i creiem en el seu Pare (Jn 5,24).

17 / 18

Dibuixos per pintar

18 / 18