2010-2011 UN CURS CARREGAT D’INNOVACIONS, UN CURS CARREGAT DE NOVES PROPOSTESVESPRES PEDAGÒGICS / LA NIT MÀGICA DE NADAL / INICI DELS GRUPS DE TREBALL DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

Gràcies Mercè!Gràcies per apostar per aquesta escola, per la teva voluntat, per l’esforç i la il·lusió que ens has demostrat tots aquest anys!

NENES, NENS, PARES, MARES, TU, JO, MESTRES, MONITORES, AVIS, MONITORS, CONSERGES, NOSALTRES, VOSALTRES, ELLS... TOTS FORMEM PART D’AQUESTA COMUNITAT EDUCATIVA

La Comunitat no és una associació, ni una entitat, és senzillament tot el col·lectiu de persones que formem part de l’Escola Vilamagore. No cal apuntar-s’hi, no cal fer res especial, tu ja en formes part. Un proverbi africà diu que per educar un nen cal una

“tribu” sencera! Tots som importants, tots podem aportar el nostre granet d’arena!

T’ESPEREM!

Hola!Us donem la benvinguda al primer número del butlletí de l’Escola Vilamagore

Una revista funcional des d’on exposar les diverses activitats que realitza la comunitat educativa de la nostra escola al llarg de l’any.

Una revista amb l’ambició de ser un espai d’intercanvi d’inquietuds, d’il·lusions, de projectes, d’aspectes positius i constructius, de propostes que ajudin a fer créixer i enfortir el projecte educatiu d’aquesta escola.

Una revista des d’on ens puguem conèixer millor, des d’on puguem conèixer millor el nostre entorn.

Benvinguts!

2010-2011 UN CURS CARREGAT D’INNOVACIONS

UN CURS CARREGAT DE NOVES PROPOSTES...

Parlem amb...Mercè Vilaseca

Presentació de l’equip de mestres 2010-2011

Els Vespres pedagògicsVespre 1. El Projecte pedagògicVespre 2. Els AmbientsVespre 3. El càlcul matemàticVespre 4. Llegir i escriure

La Nit Màgica

Inici dels Grups de Treball de la Comunitat Educativa:Comissió d’Espais ExteriorsComissió de MenjadorComissió de la Màquina del TempsComissió de Festes

Recull fotogràfic d’algunesde les Festes d’aquest any

Edita: Direcció de l’EscolaCol·labora:Comunitat Educativade l’Escola Vilamagore

L’elaboració d’aquesta revista és el fruit de la col·laboració desinteressada entre mestres i famílies d’aquesta escola.

Imprès en paper reciclat i ecològic.

La Mercè

Tots la coneixeu, tots hi heu parlat, ens agradaria però acomiadar-nos d’ella amb una breu entrevista on ens expliqui les seves experiències al llarg de tots aquests anys.

Quan vas començar, que et va motivar a ser mestra?

He fet de mestra per casualitat, a l’any 1970, vaig començar la carrera universitària de Química, no va satisfer les expectatives que em van motivar a començar-la i la vaig deixar. Al mes d’abril em van demanar per fer una substitució a l’escola unitària de Campins, doncs la mestra estava embarassada i l’escola s’havia de tancar, em va agradar donar classe als nens i al setembre vaig començar a estudiar Magisteri, a l’Escola Normal de Barcelona.

D’on surten les inquietuds de buscar noves maneres d’educar, nous projectes pedagògics?

Un cop acabada la carrera, vaig començar a buscar una escola per treballar i al setembre ja tenia feina: era una escola privada, que feia un any que s’havia posat en funcionament, estava en creixement i tenia un projecte innovador. Però la meva manera de ser, sempre buscant coses noves, em demanava un canvi.

Havia arribat la democràcia al nostre país, i a les escoles públiques la majoria de mestres no eren catalans, corria l’any 1979 i vaig plantejar-me que hi havia molta feina per fer, es començaven a fer classes de català a les escoles i tot el moviment d’escola catalana privada s’havia de traspassar a la pública i allà estava jo, per fer feina innovadora des de dins, vaig entrar a l’escola pública de Llinars del Vallès, el meu poble d’adopció des que em vaig casar.

L’any 1981 vaig aprovar les oposicions per tenir una plaça de funcionària i va ser aquest any quan em van proposar per agafar la direcció de l’escola pública de Llinars, des de llavors he estat sempre en aquest càrrec, tot i que no he deixat de donar classes mai, sempre en els cursos dels més grans, he donat diferents assignatures segons les necessitats de l’escola, català, francès, anglès, educació física.

El curs 1985-86 a l’escola de Llinars és va fer un desdoblament i es van crear dues escoles, jo vaig continuar a la direcció de la nova escola Damià Mateu, va ser aquest curs quan l’Eugènia va venir a treballar a l’escola, i on amb l’Eugènia i dos mestres més de l’escola vam començar a impulsar projectes innovadors. Costava molt fer canvis, molts mestres tenien la seva manera de treballar i no s’implicaven.

Parla’ns de l’origen del Vilamagore: objectius, reptes, il·lusions...

Després de 20 anys intentant fer petits canvis, quan ja estava una mica desmotivada, un dia del mes de gener del 2005, des del Departament d’Ensenyament em van proposar portar la direcció d’una escola que es tenia d’obrir el curs següent a Sant Pere de Vilamajor.

Per començar aquest projecte podia triar 2 mestres. Sense pensar-m’ho vaig pujar les escales de l’escola Damià Mateu, vaig entrar a l’aula de 5è de primària on estava l’Eugènia donant classe i li vaig dir:

Vols venir amb mi a posar en marxa una nova escola a Sant Pere de Vilamajor? m’ho acabant d’oferir.

- Què dius?! - Pensem-hi, però hi hem d’anar les dues.L’endemà ja ho teníem clar, lideraríem aquesta escola i podríem posar en marxa alguns dels projectes que teníem en ment, ara ens faltava trobar la tercera persona.Això ens costaria més. Pensàvem en companys que ens podíem entendre però per diferents motius no es podien afegir, també vaig entrevistar a mestres interessats que es posaven en contacte amb mi, per formar part de l’equip, un d’aquests mestres, va ser en Ciscu.

La primera entrevista ja vaig veure que les seves idees i les nostres podien encaixar. Va ser “un amor a primera vista”. Quan l’Eugènia el va conèixer va creure que ens podríem entendre per començar aquest repte.

Ja teníem els tres mestres per començar, però, no teníem res més. Tot era virtual. L’Ajuntament va cedir un terreny al Departament d’Ensenyament, la zona d’equipaments de Can Fou. Al principi, només s’hi podia arribar pel camí que ve de l’Església.

Pel febrer es va fer una presentació per a tot el poble, al local de La Fàbrica. L’Ajuntament exposa que per accedir-hi més fàcilment, es prolongarà el carrer de Can Llobera i es construirà un pont sobre la riera de Canyes. Tot seguit, la Inspectora del Departament d’Ensenyament va garantir que es col·locarien dos mòduls i que es dotaria del material necessari per obrir al setembre amb tots els cursos d’Infantil. Per últim jo vaig fer la presentació del projecte inicial de l’escola.

Abans de la preinscripció es va fer una jornada de portes obertes conjuntament amb l’Escola Torre Roja, perquè totes les famílies de Sant Pere, amb nens d’Infantil, poguessin conèixer els dos projectes i fer la seva elecció.

la nostra directorase’ns jubila!

Es van matricular 26 nens –5 de P4 i 21 de P3– Al setembre ja teníem els dos mòduls, les taules, les cadires i el pont per arribar amb cotxe sense problemes. Tot a punt de rebre els nens. El primer dia, l’Eugèniaes va càrrec dels 13 nens més grans i en Ciscu dels 13 nens més petits. A meitat de curs van arribar dues nenes més, ja érem 28 nens!

Érem una gran família, tot ho fèiem junts. Ens anàvem coneixent, anàvem construint el projecte, parlàvem, ens engrescàvem i manteníem un contacte diari amb els pares a les entrades i a les sortides.

Vàrem començar un nou curs, vàrem créixer, teníem una classe més, un mòdul més i 2 mestres nous –la Marta Marín i l’Imma Guiu– Ara, a més, teníem veïns, l’Institut començava al costat nostre i al mes de març començaven les obres de l’edifici d’Infantil.

Un nou setembre arriba i moltes il·lusions comencen, ja tenim edifici, muntem les aules amb moltes ganes, tenim 2 mestres nous, la Núria i la Blanca, ara ja tenim una sala de mestres per trobar-nos i anar construint i traspassant el nostre projecte d’escola.

Comença un altre curs, no hi ha novetats, creixem en nens i mestres, els nostres nens grans ja fan 3r de primària, ara som 93 nens. Al mes de maig comencen les obres de l’edifici de primària i ens tanquen l’entrada principal i hem d’entrar pel menjador d’Infantil, estem il·lusionats per fi tindrem una escola amb espais per cada cosa.

El curs següent, ja és el 2009-2010, estarem tots estrets, no ens queden espais, cada aula un grup classe, la sala de mestres s’ha convertit en aula d’Informàtica, però estem esperançats que aviat anirem a l’edifici de primària, però això cada vegada s’endarrereix més, primer pel gener, després per Setmana Santa i per fi a primers de maig, ja ens col·loquem tots, no ens hi trobem de tant gran que és, ja comencem a pensar com distribuirem els espais per al curs vinent.

Comença aquest últim setembre, ja som 140 nens, semblem infants amb sabates noves, la nostra alegria és immensa, el somni del setembre del 2005, ja ha caminat i ara ja tenim una escola definitiva. Aules per cada grup, al costat hi posarem els ambients. Es respira un bon ambient entre els mestres, hi ha molts mestres nous, però l’entusiasme dels que vàrem començar el projecte, s’encomana i construïm amb l’ajuda de tots i oferim a tota la comunitat educativa a traves dels vespres pedagògics la nostra línia d’escola.

Aquest curs acaba la meva trajectòria professional, deixo un equip d’amics i de mestres molt competents amb qui he treballat molt de gust, se que continuaran amb empenta i moltes ganes el que tenen entre mans.

Quin consell t’agradaria donar a l’escola per encarar el futur?

Constato que la nostra escola, tot i no tenir una llarga història, s’ha fet un nom entre les escoles de la zona com a referent d’una pedagogia innovadora i això ha portat a molts mestres a demanar-nos per venir a veure la nostra manera de treballar, també el Departament d’Ensenyament la té en una bona consideració i sap de l’esforç que s’està fent i ho reconeix, veient això, el futur és molt esperançador, doncs tota aquesta feina serà encara més potent sempre que tots el que configurem la comunitat educativa remem en el mateix sentit, s’enfortirà i es consolidarà com a escola pionera, tothom és necessari.

Què farà la Mercè l’any vinent?

La nit del 31 d’agost a l’1 de setembre del 2011 ja no dormiré, com passa cada any, de nervis pensant en que un nou curs comença, però no serà així, no hi haig d’anar, però segur que m’envairà una nostàlgia de tot el que he deixat, que tampoc em deixarà dormir. Els meus companys de l’equip directiu saben que poden comptar amb mi. No vull tenir el dia programat, vull fer el que m’agrada, fer esport, caminar, descobrir llocs de Catalunya i d’Espanya amb la bicicleta, tenir tranquil·litat, i gaudir dels petits de la família i moltes més coses que aniran sortint, quieta no estaré.

Em jubilo, i em vull acomiadar. Fa més de 6 anys que em vaig engrescar en aquest projecte, he dedicat molt de temps, doncs els inicis costen, ho he fet amb molta il·lusió i ganes de portar endavant la direcció. Durant aquest temps, he tingut la sort de tenir mestres, bons professionals, he trobat pares i mares que han col·laborat i han confiat en aquesta escola, altres professionals i personal que ha treballat per ajudar, i no voldria oblidar-me dels nens que són qui m’han donat les alegries més grans i per qui he dedicat tots els esforços, a tots els que heu estat al meu costat, gràcies per haver gaudit junts.

Molta sort i gràcies per tot!

Gràcies Mercè!Gràcies per apostar per aquesta escola, per la teva voluntat, per l’esforç i la il·lusió que ens has demostrat tots aquest anys!

Aquest any, només començar el curs ja vam estrenar una novetat: la reunió de presentació de tot l’equip de docents!

Normalment la primera reunió d’escola sempre s’acostumava a fer cap a finals d’octubre, primers de novembre, bàsicament per què, tant mestres com alumnes, tinguessin temps per adaptar-se al nou curs i per conèixer-nos una mica millor.

Aquest any però, per intentar donar resposta a les demandes de les famílies, hem intentat avançar aquests primer contacte. Vàrem considerar que era interessant començar el curs coneixent-nos millor i per això, vàrem trobar adient fer una presentació de tot l’equip de mestres que, aquest any, formarà part de la comunitat educativa de la nostra escola.

La nostra escola es va posar en marxa el 1 de juliol del 2005 amb els 3 mestres que actualment formem l’equip directiu. Vam dedicar tot l’estiu a preparar el primer curs de la que uns mesos més tard tindria el nom d’ ESCOLA VILAMAGORE.

Tots tres teníem molt clar QUÈ ens demanava el Departament d’Ensenyament sobre l’educació dels nens i nenes i COM ho volíem fer.

De la mateixa manera que aquests darrers anys s’han anat construint els edificis d’infantil i de primària, el nostre Projecte Educatiu també s’ha anat construint i ha anat avançant amb un plantejament basat en la vivencia, manipulació i experimentació per arribar a la simbolització i l’abstracció tenint en compte el que marca la LEC (Llei Educació Catalana).

Sempre hem tingut molt present que aquesta manera de fer, que representa un canvi en la forma d’ensenyar i d’aprendre respecte a la gran majoria d’escoles,l’hauríem d’explicar a tothom que anés formant part de la Comunitat Educativa de l’Escola Vilamagore.

A finals del curs passat es van acabar definitivament les obres de l’escola. Va ser llavors quan vam disposar d’un espai gran on poder-nos reunir i explicar la metodologia i les diverses activitats que portem a terme durant el curs escolar i així poder tranquil·litzar, acompanyar i ajudar a tots els membres de la Comunitat Educativa a entendre la singularitat de la nostra forma de tirar endavant l’acció educativa. I van néixer ELS VESPRES PEDAGÒGICS.

Hem de dir que, després d’haver compartit amb vosaltres els 4 VESPRES PEDAGÒGICS que hem fet aquest curs, estem molt satisfets perquè, per un costat, hem aconseguit complir un objectiu que ens havíem proposat des de feia molt de temps i per l’altre hem donat resposta a moltes de les inquietuds que tenia la Comunitat Educativa.

Esperem veure-us a tots en els propers VESPRES PEDAGÒGICS.

Mercè, Ciscu, Eugènia

Una iniciativa pionera:Els vespres pedagògics

Setembre, motors a punt!

Presentació de l’equipde mestres

L’expectativa estava assegurada. A l’escola sempre ens han parlat de la importància de l’aspecte vivencial, allò de Confuci “M’ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre” Aquest vespre teniem l’oportunitat de descobrir-ho!

Només arribar ja vem notar alguna cosa diferent. El gimnàs de l’escola s’havia transformat en un “club” de nit: taules escampades per tota la sala, estovalles, pica-pica, musiqueta de fons, això no era una reunió acadèmica, això era com quedar amb els amics!

Primer la Mercè (directora) ens va donar la benvinguda i ens va recordar la importància de la comunitat educativa, i la veritat, cal dir que hi érem tots ben representats: pares, mares, quasi tots els mestres, fins i tot les monitores del menjador hi eren presents! Tot un èxit d’assistència!

Després, l’Eugènia, amb un petit audiovisual ens va fer reflexionar sobre l’evolució, o no, de l’educació, i amb un exercici pràctic (sumes, multiplicacions, arrels quadrades) en Ciscu va acabar de posar en evidència els sistemes d’educació tradicional, basats en la memorització i l’evaluació per exàmens.

A partir d’aquí les taules es van revolucionar, van començar els exercicis vivencials, tots drets, fent de granotes intentant passar d’un costat a l’altre, uns asseguts intentant reproduir l’exercici amb taps de colors... i mentrestant, en Ciscu, fent de mestre de cerimònies, ens anava generant dubtes, per què nosaltres mateixos anéssim descobrint les respostes de cada enigma. Genial! Com m’hagués agradat “estudiar” així!

Primer vespre pedagògicEl perquè d’un aprenentatge vivencial i manipulatiu

9 NOVEMBRE 2010

Segon vespre pedagògicEls Ambients

Els ambients. Sabia què eren, més o menys. O potser menys que més, perquè com sempre, quan comparem ens adonem veritablement de la magnitud de les coses.

I és que es fa inevitable la comparació. Les aules en les que em vaig moure tota la vida d’estudiant també tenien taules, cadires, armaris i pissarra. Això sí, estava tot disposat de manera que caminar per la classe fos, com a mínim, incòmode.

Passejant pels ambients vam veure aules que conviden a caminar, encuriosir-se, jugar i aprendre. Física, arts plàstiques, comptabilitat, música... tot preparat perquè els nostres fills i les nostres filles s’engresquin i aprenguin a aprendre. Ha de funcionar, dic jo, després de veure a tants pares i mares fent i desfent, anant amunt i avall; comentant amb un somriure la diferència entre allò i el que recordaven; “amb raó el meu fill ve tant content”, vaig sentir un parell de cops.

Em va sorprendre també el paper importantíssim i difícil dels mestres: observar, ser un punt de referència, però intervenint el mínim possible, deixant que siguin els nens els que prenguin decisions, els que experimentin, els que vagin assimilant coneixements tot jugant.

Només vaig tenir un problema: em va faltar temps per visitar tots els ambients! Estic content però, de saber que els nostres fills tindran temps suficient durant tot l’any, per descobrir-se a sí mateixos i gaudir de la possibilitat de conèixer i satisfer les seves necessitats.

15 DESEMBRE 2010

Tercer vespre pedagògicCàlcul amb material manipulable

Vet aquí el repte, fins ara, als altres vespres pedagògics havíem descobert la importància del benestar dels nens, la importància de la seva pròpia autonomia, de l’eficàcia del joc per assimilar conceptes. Ara però, tocava una d’aquelles

“assignatures” que molts consideren de les importants: les matemàtiques!

Sincerament, ens van deixar amb la boca oberta! Amb tota la naturalitat, amb la mateixa simplicitat que als altres vespres pedagògics, amb les mateixes eines i la mateixa filosofia, les matemàtiques no tant sols són possibles, sinó que a més, són molt més fàcils.

Hem de reconèixer que amb els sistemes tradicionals, les matemàtiques són un acte de fe. Un exercici, bàsicament de memòria, si no recordem la fórmula estem perduts!

En aquest Vespre vàrem poder experimentar que tot jugant amb reglets (fustetes de colors i mides diferents segons les unitats) amb àbacs o senzillament amb taps d’ampolles tot és molt més fàcil.

Tot aquest món d’abstracció es materialitza en objectes, totes les fòrmules es simplifiquen i passen a visualitzar-se. Una multiplicació ja no són dues línies de números amb una

“X” i una ratlla a sota, són dos llistonets de fusta i el resultat tots els llistonets necessaris per omplir el forat que deixen.

La veritat, és que podem dormir tranquils, mentre d’altres escoles ensenyen un únic camí per solucionar els problemes matemàtics, els nostres fills, no només seran capaços d’arribar al mateix resultat per diversos camins, sinó que a més entendran què estan fent!

21 FEBRER 2011

Quart vespre pedagògicLlegir i escriure per viure

Atenent a la diversitat de ritmes d’aprenentatge, els agrupaments flexibles de llengua signifiquen per a mí un abans i un després en la metodologia d’ensenyament.Tots tenim diferents etapes de maduració i amb els AF es respecta el seu procés evolutiu.

Aprendre a escriure no significa copiar lletres, sinó entendre-les. Saber reconèixer els seus símbols a través del nostre nom, i dels noms del nostre entorn.No és tan important escriure bé una paraula com assimilar el seu só, el seu concepte.

L’escola segueix la idea d’Ana Teberosky que recolza el mètode de la lectoescriptura global, en el qual s’ensenya els significats abans que l’anàlisi i la representació de les formes, independentment del codi.

A través de conèixer les inquietuds, motivacions i interessos dels nens, es proporcionen activitats d’aprenentatge que fan que els nostres fills aprenguin a llegir i escriure. No hi ha rés més fascinant que veure’ls estimulats per un tema i que aquest serveixi com a vehicle d’aprenentatge en el llegir i l’escriure. Els nens aprenen a llegir entenent des del principi el significat del que llegeixen. És una sorprenent simbiosi: escriure per aprendre a llegir, llegir per aprendre a escriure.

Em quedo amb el concepte de la professora Montserrat Fons: “No és suficient saber llegir o escriure: s’ha d’aprendre a ser lector i escriptor”.

10 MAIG 2011

La Nit Màgica ha deixat de ser una història de la que es parla i que viu en el món de les idees per convertir-se en una vivència real que col·labora en la difusió de l’aprenentatge vivencial i manipulable i que ens ajuda a comprendre millor com és el dia a dia en l’escola dels nostres fills.

Vint-i-cinc persones, entre pares, mares i mestres, vam tenir el privilegi de viure la primera edició d’aquesta trobada de la comunitat Vilamagore.

Algun mestre ha titllat l’esdeveniment com un autèntic ambient adaptat als adults, generat de forma espontània tal com ells intenten fer amb els nens i nenes. L’essència més pura de l’escola portada a la pràctica pels i per als adults.

En arribar, el primer que vam fer entre tots va ser posar els materials que portàvem sobre les taules. Aquests follets tant quotidians es van anar distribuint espontàniament per zones de treball dins del menjador de l’escola, depenent de la joguina que volien fabricar. Es van fer taulers d’escacs, el joc del memory de Sant Pere, titelles, bitlles de fusta, un tres en ratlla gegant, un trencaclosques amb personatges. Era curiós veure la màquina de cosir, la màquina de foradar, la plastificadora, una allisadora frenètica que allisava les fustes sense aturar-se o la guillotina per tallar amb precisió les fotografies i dibuixos amb els que vam fer moltes de les joguines. I darrera de cada un d’aquests aparells un follet sense barret ni orelles de punxa però amb tota la il·lusió i dedicació.

Cap dels que hi vam ser som especialistes en fer el que vam fer i tots vam anar a aprendre. De fet, per tots era la primera vegada que fèiem una cosa semblant. Per tant, entre tots, havíem d’anar trobant solucions als problemes que se’ns anaven plantejant.

Frases com: això no enganxa, aquest cartró és massa prim i aquell massa gruixut, aquesta roba la cuso o l’enganxo?, això no queda bé, etc. anaven seguides d’alternatives i solucions per resoldre les dificultats que se’ns anaven plantejant a cada moment i amb cada joguina; i quan a les quatre de la matinada, vam donar per finita la Nit Màgica, els regals estaven enllestits i els nostres ulls cansats tenien, però, unes mirades brillants i els somriures apareixien amb facilitat.

Hi va haver rialles i converses esbojarrades, és cert, però també vam veure cares serioses, completament concentrades en el que tenien entre mans, vivint plenament el moment present, sense pensar en el passat ni en el futur, només en aquella joguina que ens estava creant el repte de ser bonica, segura, pràctica, que agradés als nens i que els incités al joc i a l’aprenentatge. Potser per això ens sentíem tan feliços de ser allà en aquell moment. Carpe diem.

Pels que hi vam ser ens quedarà el record; pels que no vau poder venir, només us podem dir que l’any que ve us hi esperem a tots!

M’han explicat una història que no sé si creure-me-la o no. Diuen que en una escola d’un poblet no gaire gran a les faldes del Montseny hi ha una nit on passen coses màgiques. De fet, les persones que en parlen, l’anomenen “la nit màgica”. Aquell dia, mentre el sol de desembre brilla i el fred envermelleix orelles i narissons, tot fa pensar que és un dia qualsevol; els nens i els mestres van a l’escola i cada pare fa el que acostuma a fer cada dia. Més tard, a casa... sopars, pijames, joguines i plats bruts que cal recollir i un o dos pares que d’una manera imprecisa i estranya avisen que han de marxar per anar a una reunió d’escola...

DESEMBRE 2010

Parlar del Projecte pedagògic de la nostra escola vol dir parlar de l’equip de professionals que hi ha al darrera. Com tots sabeu, plantejar les classes sense llibres, sense fitxes, plantejar l’educació des d’aspectes vivencials, manipulables i experimentals, vol dir, bàsicament, molta dedicació, molta il·lusió i moltes hores. La nostra escola, el nostre equip directiu, plenament conscient del que representa, ha apostat, de manera apassionada per aquest camí. Per això, per col·laborar a consolidar i potenciar aquest projecte, creiem que és vital el suport de la co-munitat educativa. D’aquí neixen els “Grups de treball”, grups oberts a tots els membres de la comunitat que, de manera totalment desinteressada, volen contribuir a facilitar la feina dels mestres dels nostres fills i, alhora, ajudar a desenvolupar aquest esplèndid Projecte pedagògic!

T’hi apuntes?

Sumar,una nova manera d’avançar:Els grups de treball

Grup de TreballComissió d’Espai exterior (pati)

El 26 de gener l’escola convoca a la comunitat educativa per engegar un nou repte: redissenyar l’espai exterior de l’escola i adequar-lo a les necessitats dels nostres

infants. Els fruits no triguen a sorgir: Escola i famílies creen la Comissió d’Espais Exteriors per començar un llarg camí estudiat a consciència i seguit amb il·lusió.

“Un gran espai buit provoca comportaments d’agitació, repe-titius, cansats. En canvi, un espai articulat i variat convida a comportaments intel·ligents: exploracions, descobertes, inten-cions, trobades, col·laboracions, iniciatives, projectes, cons-truccions...” Penny Ritscher

El projecte s’inicia amb l’encàrrec molt concret de la direcció de l’escola. No es tracta d’omplir l’espai exterior amb qualsevol cosa, les necessitats dels nens són molt específiques a cada edat, per això l’equip docent és qui marca les pautes, les necessitats i les característiques conceptuals d’aquest espai exterior.

Un cop definit el disseny tant dels espais com dels elements necessaris per configurar-lo, comença una àrdua recerca de materials, contactes, preus, assessorament legal, consultes tècniques, etc. i amb la quantitat de temps valuós que això comporta, la Comissió dibuixa un nou espai d’infantil plè de recursos educatius i lúdics, sota una mateixa consigna (present al llarg de tot l’estudi): seguir i respectar el projecte educatiu de l’escola.

Per garantir la seguretat i la qualitat de tot el projecte hem comptat amb l’assessorament constant de l’arquitecte Lluís Lliboutry qui en tot moment ens ha orientat en els aspectes tècnics i legals necessaris per realitzar un projecte d’aquestes característiques.

A banda de l’aspecte purament “constructiu”, la Comissió d’espais exteriors pretenia, amb aquest projecte, fomentar la implicació i la participació de tota la comunitat educativa.Tal i com s’ha fet en altres escoles, es volia celebrar un dia festiu on, entre tots, donar un cop de mà a la part més “decorativa” del projecte. Malauradament, per causes alienes a la Comissió, aquesta festa s’ha hagut d’ajornar provisionalment.

Actualment el projecte d’espais exteriors està dissenyat, aprobat i acceptat. El proper setembre, amb l’inici del nou curs, la Comissió d’Espais Exteriors convocarà una reunió on es presentarà el projecte a tota la comunitat educativa i, tot seguit, esperem poder passar a materialitzar-lo.

“Els espais exteriors de l’escola són recursos educatius en potència. L’espai exterior és una de les cartes de presentació d’un centre, del seu projecte educatiu real, el que es viu a l’escola.” Carme Cols Clotet

Components del grup de treball:Mercè Vilaseca / Eugènia Fornaguera / Ciscu LombartLaura Arsequell / Jordi Canillas / Anna del CastilloEnscari Cardona / Laura Arsequell / Paco GallegoXavi Gasol / Joan Llenas / John Mackay / Raquel PeraLuis Ribes / Enric Sanz / Lluís Lliboutry

Com diuen en el conte del Petit Príncep: “Estimar no és mirar-se l’un a l’altre,estimar és mirar junts en la mateixa direcció”. Tenim un llarg camí per recórrer plegats...comencem a caminar? ...endavant doncs!

Grup de TreballComissió de la màquina del temps

L’any passat, com a primera experiència, l’escola va convocar a tota la comunitat educativa per preparar conjuntament la festa de presentació de les noves instal·lacions de l’escola. Allà, entre moltes altres idees per fer la festa, van nèixer dues propostes molt interessants.

En Rodrigo Díaz, va proposar fer “La Càpsula del Temps”. Unes càpsules on, els nens a l’entrar a formar part de l’escola poguessin guardar algun objecte personal que, passat els anys, al finalitzar tots els cursos i marxar de l’escola, tornessin a recuperar. La Marta Marin, va proposar fer un tipus d’escultura feta de pedres on cada nen posés el seu nom, simbolitzant així, amb el temps, tots els nens que han format part de l’escola Vilamagore.

Al final de la reunió, els interessats en la idea ens vàrem constituir en un grup de treball. Per materialitzar aquestes idees vàrem demanar ajut a en Xavier Kirchner, esperit inquiet, treballa pel Departament d’Ensenyament i és el pare del Projecte 1x1 (un nen un ordinador). Amb les habilitats d’en Xavier i la bona voluntat de la resta el passat divendres 10 de juny vem muntar “la Màquina del Temps”.

La màquina del Temps és un artilugi amb look medieval –que s’adiu molt amb les festes del Vilamagore de St Pere– on els alumnes a finals de P3 posen en una caixa tota mena de missatges i d’objectes amb la intenció de tornar-la a obrir a finals de Primer de Primària.

Els nois i noies de Primer de Primària obren la capsa i es troben i comenten allò que varen posar a finals de P3. Aleshores tornen a omplir la capsa amb nous missatges, records etc per quan acabin el darrer curs a l’escola. A finals de curs de sisè els nois i noies obren la seva capsa, descobreixen aquell moment històric del passat quan feien primer i entreguen la seva capsa als alumnes de P3.

La Màquina del Temps té un altre element en el que encara estem treballant. Són les pedres blanques amb el nom escrit de tots els alumnes i docents i treballadors que passen per l’escola. La primera idea va ser que fos part de la base de la màquina però ben aviat vàrem descobrir els inconvenients que això podria tenir. Finalment vàrem acordar fer com una mena de mur de vidre integrat a la Màquina del Temps. Aquest mur s’aniria omplint de pedres donant llum i colors variats al conjunt. Però a hores d’ara estem avaluant els pros i els contres d’aquest mur.

Seguirem treballant!

Components del grup de treball:Mercè Vilaseca / Eugènia Fornaguera / Marta MarinRodrigo Díaz / Mercè Iglèsies / John MacKayToni Carbonell / Alberto Lachica / Xavier Kirchner

manera s’apropen al tipus de projecte. Hem valorat i seguim treballant per trobar l’encaix perfecte. Les opinions s’escolten i es tenen en compte per presentar-les al consell escolar.

Ara amb tots els punts de vista, estem construint per portar a terme un projecte de menjador comú, entenent les necessitats de l’escola i respectant el seu projecte.

Gràcies a la comissió, l’imprevist que es va produir en la rescissió del contracta ha facilitat la tasca per solucionar-ho. S’ha analitzat i posat en comú el que realment vol l’escola, tenint en compte les diverses opinions.

Val a dir que tots estem fent un esforç per entendre i per comprendre que els canvis no són negatius. Sabem que no és tasca fàcil però val la pena l’esforç:

En aquest sentit s’està proposant un projecte que arribi a tots els àmbits de l’escola; des de la composició dels menús fins a l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural.

“Oferir als nostres infants aliments de qualitat i menús variats és deure de les persones adultes que no podem obviar. Al mateix temps, el servei de menjador ens ofereix un espai més d’educació que hem de poder aprofitar per transmetre als nostres fills i filles el valor d’una alimentació sana, equilibrada i variada, basada en processos productius, de transport i comercialització respectuosos amb el medi ambient i que dóna vida a les comunitats rurals”. Paràgraf extret del manual “A Taula” de la Generalitat de Catalunya .

Seguim i seguirem treballant!

Components del grup de treball:Mercè Vilaseca / Eugènia Fornaguera / Ciscu Lombart

Neus Castro / Maria Sánchez / Anna del Castillo / Laura Arsequell

Xavier Guerra / Beatriz González / Sònia Ojeda / Raquel Pera

Anna Quesada / M. Àngels Rulo.

Grup de TreballComissió de Menjador

Aquest any l’escola Vilamagore ha iniciat el procés per fer un canvi en el concepte de menjador escolar.

Aquest canvi va començar per convocar a tota la comunitat educativa a una reunió expressant així la voluntat que el menjador escolar no només fos un espai alimentari de qualitat sinó que les seves bases es fomentessin entre d’altres, a uns productes de proximitat, a ecològics si era possible, i amb un projecte pedagògic de menjador més sòlid i més proper a la línia de l’escola, així com també començar a donar més importància al medi ambient i al reciclatge.

A partir d’aquella reunió neix per primera vegada la comissió de menjador de la comunitat educativa, creada per representants de menjador, pares i mestres. Aquesta comissió és un grup de treball que en col·laboració amb l’escola està treballant per dur a terme les bases d’aquest nou concepte de menjador.

La tasca de la comissió ha estat i està sent, la d’analitzar i posar en comú el que realment vol l’escola tenint en compte les opinions de pares i treballadors.

Des del consell comarcal s’està promocionant aquest nou concepte de menjadors escolars i ja hi ha un grup força nombrós d’escoles adherides a la iniciativa. L’escola Vilamagore és una d’elles. A partir de diverses reunions amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental a l’escola se li ha assignat una assessora que s’ocuparà d’ajudar i recolzar en tot moment a la comissió de treball fins a assolir tots els objectius proposats.

A més a més entre d’altres tasques informatives la comissió ha contactat amb el projecte de cooperació Rururbal que promou els productes agroalimentaris locals de qualitat i no contaminants i facilita la feina de recerca als productors de la comarca; pagesos, ramaders i productors locals.

La segona etapa del grup de treball ha consistit en la realització d’entrevistes amb diferents empreses que d’alguna

Grup de TreballComissió de festes

La Comissió de festes, de fet, formalment encara no s’ha constituït. Tot i això, es parteix de la bona experiència de la Festa de fi de curs de l’any passat, on l’escola va convocar a tots els membres de la comunitat educativa, i aquests, mestres, pares, mares, monitors, etc ens vam organitzar en grups per preparar les diferents activitats del que vam anomenar “La Festa del colors”.

En aquesta ocasió va haver-hi feina per tothom:Una comissió de portes obertes, encarregada de decorar l’interior de l’escola, de fer una exposició de treballs de tots els nens, un petit audiovisual amb un resum gràfic de la història de l’escola, tot un seguit de frases amb la filosofia del projecte pedagògic de l’escola, un petit concert de música d’un grup de pares, Capgrossos dels mestres que ens van ajudar a dinamitzar tot el matí. Una comissió per organitzar els diferents actes de l’espai exterior: jocs cooperatius, discurs dels primers alumnes de l’escola, una cançó d’una mare, una petita actuació de l’escola de música de sant Pere...Una comissió per organitzar la logística del dinar.i la comissió de la festa final de l’aigua i els colors, on també hi van participar els bombers del municipi.

Aquest any (una mica més “accidentat” en quant a festes, ja que la majoria han caigut en dies festius) s’ha seguit el mateix procediment. A cada festa l’escola ens ha convocat a tots i conjuntament hem organitzat:

La festa de la castanyada

La Nit màgica

La festa de Nadal

La festa de final de curs

i l’any vinent, amb la col·laboració de tots plegats, molt més!

Components del grup de treball:En aquesta comissió hi ha participat força gent, pares, mares, mestres, monitores... us convidem a apuntar-vos-hi a la propera convocatòria.

GRÀCIES PER SUMAR, GRÀCIES PER CONSTRUIR, GRÀCIES PER COL·LABORAR,GRÀCIES PER SER-HI SEMPREGRÀCIES PER FER ESCOLA!BONES VACANCES!

EscolaVilamagoreTots junts fem escola!