GEOGRAFIA

Els boscos boreals o taigà, representen el major bioma terrestre, un bosc humit subàrtic que comença on acaba la tundra. El taigà es troba exclusivament a l'hemisferi Nord, perquè no hi ha prou massa de terra a l'hemisferi sud per crear un clima semblant.  

Aquest boscos es situen entre els 50 i 60 graus de latitud nord, tot conformant un ample cinturó d'Euràsia (Xina, Sibèria i Escandinavia) i Amèrica del Nord (Alaska i Canadà). Aquesta enorme franja d’arbres constitueix la major extensió dels boscos en el món, que comprèn al voltant de 15 milions de quilòmetres quadrats.

imatge

En general el clima d’aquest bioma és molt fred, ja que aquesta regió es troba dins d’uns massa d’aire polar. Són vents excepcionalment freds que porten aire fred des del Cercle Polar Àrtic, vents que fan caure les temperatures sobretot en les nits més clares, quan no hi ha cobertura de núvols. Les temperatures mitjanes anuals tenen valors entorn dels 0ºC. Els gruixos de les nevades varien entre els 40 i 100 cm de neu. Per contra la precipitació anual és molt baixa.

CLIMATOLOGIA

Les estacions es divideixen en uns estius curts, humits, i no gaire càlids i hiverns llargs, freds i secs, amb una durada de sis a set mesos. Les temperatures estivals pugen una mica, essent la seva mitjana d'uns 12ºC. La precipitació augmenta durant aquests mesos, i cau en forma de pluja. Un dia d’estiu pot tenir 24 hores de llum. La tardor és la temporada més curta del taigà. La primavera porta flors, els estanys congelats es fonen, i els animals surten de la hivernació El període de creixement de la vegetació en els boscos boreals és aproximadament d'uns 130 dies

A causa de les baixes temperatures hivernals es produeix una lenta evaporació, per això gran part de la neu fosa i la pluja queda atrapada en els aiguamolls. En alguns llocs el sòl està permanentment gelat. A l’hivern les temperatures són molt baixes, fins i tot, poden arribar a assolir els -70ºC. La precipitació cau en forma de neu. Les nits d’hivern són llargues i fosques, i durant molts dies no hi ha llum solar. Tot i això, dins la duresa del clima dels boscos boreals, hi ha molts microclimes, amb temperatures més suaus.

El sòl del taigà tendeix a ser jove, prim i pobre en matèria orgànica. El fred obstaculitza el desenvolupament d’aquest sòl, doncs la poca activitat vegetal i el fet que els arbres són perennifolis, determina una aportació molt baixa en nutrients. El fred també condiciona el fet que aquestes poques restes vegetals del sòl tinguin un procés de descomposició molt lent, fet que limita la contribució orgànica global del terreny.

EDAFOLOGIA

El sòl del bosc boreal és de naturalesa àcida i s'anomena podzòlic, resultat de la combinació d'un sòl pobre i de l'activitat dels arbres de fulla acicular (agulla). La paraula podzol prové del rus i significa “cendra”, descripció que ens assenyala quina deu ser la seva coloració predominant. Aquests tipus de sòls són característics de climes freds i humits, on les pluges filtren les poques substàncies nutritives i aquestes migren a nivells inferiors, fenomen que hom coneix com lixiviació. Durant aquest procés el ferro i l’alumini són lixiviats de l’horitzó A cap al B. Els horitzons inferiors inclouen una segona capa que presenta un color marró fosc, i una capa vermellosa on es dipositen els òxids de ferro. Les argiles i els altres minerals també migren del sòl més superficial, fet que comporta que aquest tingui una textura molt sorrenca.

El clima extrem unit a la forta acidesa del sòl determinen un una presència escassa d’organismes (cucs, fongs i bactèries) i un reciclatge de la matèria orgànica molt lent. El resultat és un sòl cobert amb una capa de fullaraca acicular, en gran part sense descompondre, doncs les fulles acicular estan fortament lignificades (endurides).

La capa inferior és una capa de fermentació, amb una presència limitada d’humus, encarregat de transformar les restes orgàniques a materials directament assimilables per les coníferes.

L'ombra permanent dels arbres de fulla perenne manté l'evaporació al mínim, i els sòls estan humits. En alguns casos, fins i tot, estan negats gairebé tot l'any, fenomen que limita el cicle de nutrients, en comparació amb els boscos més càlids del sud. En algunes altres parts del bosc boreal, es forma el permafrost a causa dels llargs períodes de fred. En aquestes àrees, el sòl pot romandre congelat durant gran part de l’any. El permafrost impermeabilitza el sòl, de manera que fàcilment es formen zones entollades. La inclinació de la Terra durant l'estació hivernal, redueix molt la radiació solar, i això fa que el sòl no s'escalfi i es mantingui permanentment glaçat.

Quasi tots els anys en el bosc boreal hi ha milers d’incendis. Els llamps provoquen un terç d’aquests incendis forestals, però els altres dos terços són causats per la gent descuidada. Cada part del bosc es crema al menys una vegada cada 150 anys. Al 16 de Juny del 2003 el foc va arrasar una gran part de la taigà a la Sibèria cremant el bosc des del llac Baikal fins a la frontera de Mongòlia, en total unes 180.000 hectàrees de bosc.

ECOLOGIA

El foc és un factor de pertorbació molt important en l'eco regió boreal. Tot i que el foc facilita la destrucció dels arbres més vells o malalts i elimina les plagues que ataquen la biomassa forestal, el foc no deixa de ser un factor molt desestabilitzant del taigà. Durant l'incendi, la majoria d'animals són capaços d'escapar de les flames, i la cendra resultant, rica en nutrients, serà un adob fantàstic per al creixement de les futures plantes. El foc té una part bona i és que al cremar, el foc disminueix l'acidesa del sòl. Això fa que millori la nitrificació, i que s’estimuli l'activitat de microbis descomponedors i millora la formació de l’humus.

Tot i això cal recordar que el bosc boreal es caracteritza per tenir un sòl molt jove, que conjuntament amb un clima advers que disminueix la capacitat fotosintètica dels vegetals, provoca una recuperació molt lenta de les àrees afectades per un incendi forestal (de 100 a 150 anys)

Els incendis forestals són uns fenòmens dominants en el bosc boreal, focs que es concentren a l'estiu, però que degut al canvi climàtic cada vegada són més freqüents i deslocalitzats. Els incendis alteren els patrons de successió vegetal i el cicle del carboni, produint-se grans emissions de gasos d'efecte hivernacle i aerosols de fum. Aquests grans incendis afecten el balanç de radiació, i per tant són paràmetres importants per a la modelització del clima a nivell mundial.  

Els incendis naturals són generalment provocats per llamps, essent un percentatge molt petit els focs iniciats a partir de la combustió espontània de combustible sec com poden ser les serradures i fulles. 

D'altra banda, els incendis causats per humans, els més freqüents, poden ser deguts a una sèrie de raons. Algunes classificacions inclouen el tabaquisme, l’esbarjo, els interessos econòmics... Els incendis causats per l'home constitueixen el major percentatge dels incendis forestals en els nostres boscos, però els incendis naturals constitueixen la gran majoria de la superfície total cremada. Això es deu a que els incendis causats pels humans es detecten de forma més ràpida i tenen un temps de combustió més petit. Els incendis naturals, d'altra banda, poden cremar durant hores abans no són detectats per les autoritats que lluiten contra els incendis.

Avui dia la població humana en aquesta ecozona és encara relativament escassa, formada per petites comunitats que depenen de les diferents indústries d'extracció de recursos naturals, com ara la silvicultura i la mineria. Les grans indústries practiquen la tala, la mineria i el desenvolupament hidroelèctric. Aquestes activitats han tingut un impacte sever en moltes àrees del bosc boreal, efectes que encara seran més greus en els propers anys.

Aproximadament el 90% de tota la tala que es produeix en aquesta regió és de tipus industrial per a la producció de polpa i paper, amb utilització de maquinària pesada.

El potencial miner d’aquesta regió també és molt problemàtic, doncs l’activitat industrial porta implícita l’eliminació de residus àcids i radioactius propis de les afluents i emissions de les indústries transformadores.

Finalment la construcció de la majoria de les instal·lacions hidroelèctriques, altera els rius, doncs les preses provoquen canvis en els patrons de flux del corrent, inundant grans extensions de paisatge.

L’explotació d’aquest bosc també inclou la caça i la captura massiva de mamífers pelleters amb finalitat comercial.

Els grups conservacionistes i ecologistes creuen que per protegir aquest ecosistema, l'activitat industrial humana, tant dins com fora del bosc boreal ha de ser degudament regulada. És necessari la creació de grans reserves capaces de mantenir la integritat ecològica del bioma i cal dur a terme aquesta protecció abans que els governs decideixin permetre qualsevol tipus d'activitat a gran escala industrial.

El bosc boreal té un paper molt important en el control del clima mundial, doncs les seves enormes masses forestals tenen la capacitat de retenir grans quantitats de carboni provinent de la contaminació. Les investigacions a escala mundial han pogut determinar que quan el taigà es troba en la seva fase de màxim creixement, o sigui durant la primavera i l'estiu, els nivells de diòxid de carboni a tot el món pateixen una reducció considerable, millorant la disponibilitat d'oxigen i la qualitat de l'aire.

La importància dels boscos boreals és equiparables a la dels boscos tropicals, per tant requereixen de les mateixes estratègies i plans de conservació. Cal ser bel·ligerant als canvis polítics i les aliances entre països que només busquen el benefici econòmic immediat i que estan facilitant l'execució de plans per una major explotació dels recursos forestals.

En l'àmbit internacional una sèrie de tractats ambientals, com el Protocol de Kyoto i la Convenció sobre la Diversitat Biològica, estan treballant per assolir compromisos ferms per al proteccionisme de les grans àrees forestals del planeta, fomentant activitats econòmiques de caràcter més local i sostenibles. No obstant això, la comprensió científica de la importància del bosc boreal en el cicle del carboni i el seu paper en el control dels gasos d'efecte hivernacle i l'impacte sobre el canvi climàtic global és encara incompleta. Calen doncs més esforços de recerca i estudis seriosos, que incloguin la vigilància via satèl·lit del boscos i simuladors per ordinador del model climàtic a fi d'anticipar-nos als efectes del canvi climàtic global.

Vegetació. El principal tipus de vegetació en el bioma taigà són els arbres de fulla perenne, les anomenades coníferes, com el pi i l’avet. Les fulles d’aquests arbres són primes, en forma d’agulla, cobertes de cera i que no cauen massivament a la tardor. Les coníferes s'han adaptat al medi ambient del taigà adoptant aquesta forma acicular, perquè amb aquesta morfologia perden menys aigua i resisteixen millor la sequera de l’hivern, doncs mantenen els estomes tancats i protegits dels vents més secs.

ECOSISTEMES

Les fulles són estretes i retenen amb molta eficiència els pocs nutrients del medi, mantenint-se en un estadi de latència durant tot el llarg hivern, però restant a l’expectativa a despertar ràpidament, si les temperatures augmenten amb l’arribada de la primavera. En aquest moment la fotosíntesi treballa a ple rendiment, ajudat pel color verd de les fulles aciculars, un color que absorveix de forma molt eficient la intensitat lumínica dels rajos solars. Per altra banda, la forma cònica de les seves fulles facilita l’eliminació de la neu de l’arbre i menys trencaments de branques degut al pes acumulat.

Atès que la majoria dels arbres produeixen pinyes, molts animals han evolucionat anatòmicament i així obtenir les llavors que s’hi guarden. Per contra, els arbres també han evolucionat, i han adoptat estratègies per tal de dissuadir els animals recol·lectors, col·locant espines en les pinyes. 

El bosc boreal no afavoreix el creixement d’un sotabosc, essent limitat a causa de les baixes temperatures i una radiació solar escasa. En el taigà també podem trobar pantans, aiguamolls formats pel mal drenatge de les depressions que acumulen glaç. En aquesta zona es formen catifes de molsa esponjosa, que poden estar acompanyats d’arbusts com el bruc.

Animals

Els herbívors han de fer front als aliments altament lignificats (endurits), la qual cosa els hi dificulta molt la digestió. Els ants i els caribús són els grans herbívors del bosc boreal.

Els animals s’han adaptat també a aquest bioma, protegint-se del fred amb pesats abrics de pell, o migrant a altres indrets quan les temperatures són extremes. En el dia a dia, alguns animals utilitzen el color blanc de la neu com a camuflatge, altres viuen en túnels sota la neu. Alguns animals que viuen a la taigà són els óssos, teixons, castors, rens, caribús, guineus, linxs i esquirols.

Les aus visiten el taigà durant la primavera, doncs els insectes són molt abundants en aquest període, essent un aliment proteïc bàsic per al seu èxit reproductiu. Altres aus estan especialitzades en la ingesta de llavors, com els pinsans, i altres, com els corbs, són capaços de menjar una mica de tot.