"10 fotos i un cubell d'aigua". Lujan
-
Upload
museu-dart-de-cerdanyola -
Category
Documents
-
view
224 -
download
4
description
Transcript of "10 fotos i un cubell d'aigua". Lujan
Organització:
Dis
seny
grà
fic: e
l-lo
cal.c
om
Amb el suport de:
Museu d’Art de Cerdanyola(MAC Can Domènech)
De dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d’11 a 14 h
Carrer de Sant Martí 88
08290 Cerdanyola del Vallès
Tel. 93 591 41 [email protected]
del 2 d’octubre al 31 de desembre
Inauguració divendres 2 d’octubre a les 20 h
10 fotos d'aigua i una
galleda
Hi hagué un temps en què les imatges voleiaven,
despreses del seu objecte, idèntiques, per l’airecel. Era
l’època dels simulacres; àdhuc l’energia habitava en elles,
demiúrgica i atòmica, forma enllà. Per això foren tapades
les icones, imatges en dol. Fins que, alliberades, les
imatges foren revelades amb la fotografia. Rebel·lió
plàstica damunt paper. Ara, de nou, per la mercè de la
metafísica –això és la hipertècnica– el territori captat es
desplaça. El macro i el nano, el tot i el fragment, el real i
l’immaterial es retroben i creuen en la natura observada,
il·luminada i enlairada per Lujan.
Tot allò que percebem és observat pels senys, és a dir
pels sentits; els quals acondueixen el discernible a l’estat
mental. És així que els punts terminals del sensible
emeten informació sense consciència a la gran màquina
de traducció que és el diccionari de les coses: sons
per Vicenç Altaió
audibles, olors distingibles, gustos deconstruïbles, tactes
identificables i imatges reconegudes. Al costat però del
coneixement, de la raó deduïble i codificada, s’afigura
l’imaginable i el desconegut, la bellesa. Al davant.
La pell de la natura, que la fruïm sia espontània sia
paisatge construït, és fórmula numèrica complexa, real i
imaginada, i instint de ruptures. Suma les lleis descrites
de la natura i la història de l’art que campa, de
l’avantguarda ençà, per lliure. Sons muts i imatges
cegues en combinacions inèdites que ni el gust ni la raó
poden arribar a reconèixer, ni a admetre. És com si
l’artista pretengués d’eixamplar el camp de la percepció i
la seva descripció, i avancés en l’inèdit. A l’extrem, que
fos la ment, com passava en l’home agricultor i l’home
treballador, la que reglés la llibertat i el joc de l’estètica
sota el principi d’una experimentació regulada.
És ple d’artistes que s’acontenten a fer créixer la llegenda de
persones ultrasensibles, altres d’ultrateòrics i, altres encara,
de redemptors. Són els tres espais clàssics de la
comunicació: el subjecte actuant, l’espai com a obra d’art i
el receptor extern com a subjecte en ressonància. A l’acció
performativa de l’art s’hi encara avui una tendència altra: la
que ho redueix tot a dades sociològiques de
comportament. Aquesta oscil·lació d’ordre empíric i
sociològic ve imposada per la reducció del sensible a ser
dada de consum.
Ben lluny d’aquestes pressions ambientals, presentem l’ull
de Lujan, qui observa, cerca, enquadra, enfoca, capta,
edita i presenta imatges de la llum quan aquestes
contenen l’aigua. Imatges líquides, transparents i en
moviment, i fixes, en el seu pla i el seu volum; i enceses pel
foc tecnològic i per la càrrega elèctrica de la nostra
intel·ligència cerebral i sensible.
10 fotos d'aigua i una
galleda