7/27/2019 10503 Comentari de Text Pac2 David Garrido Masmitja Vf

1/5

David Garrido Masmitj

Histria de la Psicologia Aula 4

El text de Locke, del llibre Assaig sobre lenteniment hum, planteja la preguntade com una ment en blanc comena a tenir idees, concloent que la ment extreu el

material de lexperincia, concebent-la com lobservaci delements externs, sentna travs del sentits, i dels processos interns de pensament.

Aquest primer text dna especial relleu a cuidar quines idees sutilitzen davant delsnens i sels imprimeixen a la seva ment infantil. Lautor opina que pocs pares espreocupen de quines idees entren a les ments dels seus fills, llevat de les que fan

referncia al cos. En canvi, aquestes idees, a edats tan tendres, sn les que

tendeixen a fer una impressi ms duradora a la ment i, per tant, les que

determinen certes qualitats del carcter i personalitat, que poden ser tan

importants com per a determinar lxit o fracs dels projectes que emprenguidadult o la seva moralitat o manca de la mateixa.

John Locke (1632-1704) era considerat el pare de lempirisme, una de les granspostures epistemolgiques de lpoca, per oposici al racionalisme del francs

Descartes. s de coneixement popular que Frana i Anglaterra sempre shan estatestimulant mtuament cap al progrs, i aix tamb es reflecteix a la filosofia. En

qualsevol cas, lempirisme i el racionalisme sn les 2 grans fonts de la psicologiafilosfica precientfica. Estem als moments poltics i scio-culturals de la Illustraci,

on comencem a atrevir-nos a saber, actitud que ens fa plantejar fins on podem

arribar.

Lepistemologia s la disciplina que estudia qu i com puc arribar a saber.Lempirisme de Locke postula que el coneixement prov de lexperincia culminanten lescepticisme de David Hume (1711-1776), que posava en dubte el principi decausalitat i creia que tot era una impressi sensorial, que va ser desmentit per la

fonamentaci del principi de causalitat per part del racionalista Immanuel Kant(1724-1804). I s que, com en totes les parelles de postures i orientacions cabdals,

reflex del principi de dualitat mental, on no arriba una postura s on arriba laltra.

Lempirisme es basa en la sensaci. La idea de lassociaci est present enlempirisme, per lassociacionsime ser sistematitzat per David Hartley (1705-1757).

Per, tot i que estem davant de la cincia emprica, positiva, perqu aplica el

mtode cientfic dobservaci i experincia propi de les cincies naturals a lestudide la ment, contribuint aix a la concepci de la psicologia com a cincia, el seu

enfoc en les idees que simprimeixen a les ments dels nens suggereix que la sevapostura davant dels fenmens de la vida orgnica era ms vitalista, o espiritualista

(tot i que aquest segon terme s ms adequat per a definir posicions racionalistes),

que no pas materialista. Aix es desprn de les paraules dngel Cagigas apuntantque Locke no s un empirista radical. Lestudi de lexperincia, les sensacions, lesassociacions didees i com a processos psquics o mentals, sn la base delnaixement de la Psicologia, entesa com a estudi dels processos psquics.

Pel que fa al segon text, extret del Llibre de referncia en la Histria de laPsicologia de Gall (1758-1828), pare de la frenologia, primer estableix els 4principis bsics de la fisiologia del cervell, desprs passa a analitzar com aix es

traduiria en la forma del crani i del cervell, i finalment fa descansar totes lesrespostes que lhome busca en un estudi cientfic del crani i el cervell.

7/27/2019 10503 Comentari de Text Pac2 David Garrido Masmitja Vf

2/5

David Garrido Masmitj

Histria de la Psicologia Aula 4

La frenologia pertany al camp de la cincia emprica positiva materialista i

mecanicista. El text shi refereix quan afirma que els raonaments noms shandapropiar dels resultats. El seu enfoc materialista mecanicista es veu en la frase:

Lorganologia composa i descompon, pea a pea, les seves inclinacions i talents.La frenologia tamb juga un paper destacat en el naixement de la psicologia quan

situa les capacitats humanes lligades a lestructura del cervell i permet diagnosticarla personalitat a travs de la forma del crani i lrgan cerebral. La previsibilitat ifiabilitat de poder localitzar facultats mentals amb seguretat en una o altra forma

del cervell i de poder-les mesurar fcilment amb una observaci fsica s la seva

gran contribuci a concebre la psicologia com a cincia.

Si volem analitzar els continguts expressos i implcits dambds textos, cal pararatenci al seu vocabulari, mentre un parla de ment i idees, laltre parla drgan i decervell, que s el que ens permet identificar lenfoc ms espiritualista de Locke ilenfoc ms materialista de Gall. Aquest canvi de paradigma, que Hergenhahnpuntualitza fonamentant-ho en les explicacions de Thomas Kuhn al 1970 i els seus

detractors com Mastermann, per la mateixa poca, i posteriorment tamb Gholson i

Baker cap al 1985, es deu, pel principi del pndol que ha caracteritzat els successos

histrics, com a mnim, fins al s.XX, enunciat per Hermes Trismegist i tamb

utilitzat per Hegel i el seu idealisme historicista dialctic, en lltim plantejament decarcter ontolgic que sha fet. Qualsevol paradigma s un artifici limitat quesempre es veur superat per la riquesa de la vida, produint levoluci a un canvi deparadigma.

De la sntesis dels 2 textos surt la idea principal daquest comentari de text: Quins lrgan de la ment i com es relacionen ment i rgan corporal?

Lrgan de la ment s el cervell. Aix, que va inspirar un llibre dEduard Punset, sesap des que els celtes creien que lnima sasseu al cap i per aix colleccionavencalaveres dels seus avantpassats, origen de la tradici de les carabasses de la

Castanyada. No s destranyar que Gall busqus el reflex de la ment a les formesdel cervell.

La ment s capa de grans proeses, com imaginar que ets davant del sistema

familiar dun desconegut i poder endevinar que t germans, i aix s el que Locke tamb sembla prendre de referncia per a descriure qu entn per experincia,sense importar-li tant el cervell.

Sha comprovat, pels experiments visuomotors del Dr. Waitley, per a lesOlimpades, cap al 1980, que quan la ment imagina moure un mscul, el cervell

activa la zona del mateix mscul, encara que no executi fsicament lordre, per tant,s conegut per tothom que hi ha una relaci entre la ment i el cos, que passa pel

cervell i pel sistema nervis i que ja va ser estudiada, a lpoca dels textos objectedestudi, principalment, pels fisilegs, com Robert Whytt (1714-1766) i JohannesMller (1801-1858), a no confondre amb Georg Elias Mller (1850-1934), destacant

la figura de Von Helmholtz (1821-1894), posterior a Locke i contemporani de Gall i

Mller, entre daltres. La fisiologia s la disciplina que ens comena a indicar elmoment on la psicologia deixar de ser mera filosofia per passar a ser una cincia,

estudiada amb mtodes experimentals, com lestudi del mesurable temps de

reacci.

7/27/2019 10503 Comentari de Text Pac2 David Garrido Masmitja Vf

3/5

David Garrido Masmitj

Histria de la Psicologia Aula 4

El que intriga a Gall s com la ment interactua amb el cos. Mentres que Locke

sintriga ms pels processos mentals en s mateixos, per com una ment comena atenir idees.

Locke es meravella davant lactivitat de la ment en s, com a pensament i com

extreu la informaci del mn fsic que lenvolta, mentre que, Gall, es meravelladavant de com el pensament afecta la matria fsica. Metodolgicament, Locke

analitza qu succeeix amb la informaci que es transmet de fora cap endins mentre

que Gall analitza qu succeeix amb la informaci que es transmet de dins cap

enfora. La ment pot acceptar informacions del mn fsic i tamb pot afectar-lo.

Estem condicionats per les informacions que rebem de lexterior? Fins a quin puntpodem imposar la nostra voluntat al mn exterior? Es tracta danalitzar, doncs,lassumpte del lliure albir.

Tots 2 textos opten pel determinisme i defensen que lsser hum t certes

inclinacions i comportaments a causa de condicionants que determinen les sevesreaccions, negant la llibertat. Per per a Locke, aquests condicionants sn les

experincies de la persona, tant pel que fa a les seves relacions amb el mn fsic

exterior com per les idees que ha rebut de lexterior des de la seva infncia. Mentreque per a Gall, la morfologia del cervell determina quines facultats mentals

sactiven, i per tant, quins pensaments i idees t la persona, engolant-la encarams cap a una falta de llibertat que ratlla lesclavitud.

Les diferents orientacions de Locke i Gall, malgrat les seves similaritats consistents

en el fet destar fent cincia emprica, porten a conseqncies socialsdiametralment diferents: amb Locke, leducaci vigilar les idees que sinculquen

als nens des de ben petits, per tal que siguin bons ciutadans en lexercici de lesseves decisions, condicionades per les idees i experincies que han rebut, per tant,

el Dret pot esgrimir el concepte de responsabilitat i imputabilitat. Per, amb Gall,

leducaci seria noms memorstica, no t cap sentit tractar de modificar lesinclinacions de les persones, i ats que la morfologia del cervell determinar les

seves accions irremeiablement, el Dret no pot esgrimir el concepte de

responsabilitat, ni podem parlar dun veritable lliure albir, perqu el condicionaments massa mecnic, massa irremeiable. En Locke, el determinisme permet parlar

duna certa capacitat delecci interna certament condicionada, per en Gall eldeterminisme s gaireb radical i absolut. I en qualsevol cas, tots 2 opten per la

necessitat dun coneixement psicolgic com a eina de control de les persones.

Curiosament, cap dels 2 opta per defensar lindeterminisme, del que Hume en potser un bon representant. Per si vols arribar a una veritat indiscutible, per lgica

formal, has dexaminar la solidesa de totes les possibles premisses. Per tant, tots 2autors, en descuidar el factor indeterminista, arriben a les conclusions coixes

prpies dun raonament inacabat.

En conclusi, sovint la clau de la resposta jau en el problema.

La dualitat entre el dest, postulat determinista, i la llibertat creadora, postulat

indeterminista, ha estat un dels conflictes i drames psicolgics de la humanitat

sempre present des de linici dels temps. I encara avui dia estem lluny de resoldrel

7/27/2019 10503 Comentari de Text Pac2 David Garrido Masmitja Vf

4/5

David Garrido Masmitj

Histria de la Psicologia Aula 4

quan encara hi ha vidents endevinaires per tamb es parla duna creaci de laprpia realitat.

Estem doncs, davant dun altre principi de dualitat irresoluble, perqu, com ja sesap des dantic, no hi ha Yin sense Yang, no hi ha nit sense dia, ni mascle sense

femella. No hi ha determinisme sense indeterminisme. Mentre hi ha un, hi hanecessriament laltre.

No es pot triar un o laltre, cal buscar el nivell superior des don resoldre elproblema, seguint els consells dEinstein.

Per tant, no t cap sentit dedicar-li ni un segon ms a aquesta discussi,

qualificable dabsurda per irresoluci dels termes de la contradicci bsica, senseestar disposats a fer de la mateixa discussi en s, un tema absolutament

irrellevant. Perqu noms en aquest cas, podrem ascendir a un nivell mental

superior que ens permeti extreure la sntesis superadora de la contradicci, nica

soluci raonable, que no possible; altrament, qualsevol opci dins del cicle entre els2 pols contraris noms ens porta a perdrens en un laberint de graus combinatoris,tots ells igualment vlids i veritablement coexistents, i que, per tant, no ajuden a

resoldre res, perqu no anullen el cicle; quedant aix atrapats, tots nosaltres, com

a hmsters a la roda dins duna gbia.

Per, ai las!, qu, si no, s ms rellevant, que saber per qu he escollit escriureaix i don han sorgit aquestes paraules? Deixem que el dest ens faci crearlliurement la nostra prpia realitat!

Bibliografia:

Locke, J. (1956). Ensayo sobre el entendimiento humano. Mxico:

Fondo de Cultura Econmica, pp. 77-83.

Gall, F. (1978). On the functions of the brain and each of its parts. En

R. J. Herrnstein y E.G. Boring (eds.), A source book in the

history of psychology. Cambridge: Harvard University Press.

Cagigas, A. (2002). Gua de Viaje por una Historia de la Psicologa.

Jan: Editorial del Lunar.

Punset, E. (2012). Lnima s al cervell. Barcelona: Ediciones

Destino.

Tres Iniciados. El Kybalion de Hermes Trismegisto. Madrid: Editorial

Edaf, SL.

7/27/2019 10503 Comentari de Text Pac2 David Garrido Masmitja Vf

5/5

David Garrido Masmitj

Histria de la Psicologia Aula 4

Siz, Dra.M. i Valldeneu, A. (2008). Els llindars de la psicologia

cientfica. De la Casa, G. i Ruiz, G. i Siz, D. i Siz Roca, M. i

Snchez, M. (2008) Fundaci i establiment de la psicologia

cientfica. A Dra. Milagros, S., et al. (Eds.) (2008) Histria de la

Psicologia. Barcelona: FUOC.

http://freshairecreatingpositivechange.blogspot.com.es/2010/02/oly

mpics-thennowand-edge.html

http://freshairecreatingpositivechange.blogspot.com.es/2010/02/olympics-thennowand-edge.htmlhttp://freshairecreatingpositivechange.blogspot.com.es/2010/02/olympics-thennowand-edge.htmlhttp://freshairecreatingpositivechange.blogspot.com.es/2010/02/olympics-thennowand-edge.htmlhttp://freshairecreatingpositivechange.blogspot.com.es/2010/02/olympics-thennowand-edge.htmlhttp://freshairecreatingpositivechange.blogspot.com.es/2010/02/olympics-thennowand-edge.html