Usos etnobotànics al Pirineu

14/07/2012 LA CULTURA DE LES PLANTES

Ajuntament de

Sarroca de Bellera

2

ARTEMISA

L’Artemisa està

considerada una de les

plantes medicinals més

antigues del món.

Els xinesos han fet servir les

fulles d’artemisa seca en la

moxibustió (moxa) una

tècnica de medicina xina.

Propietats: Emmenagoga

(remei que afavoreix les

menstruacions), abortiva,

tònica, aperitiva, digestiva,

antiinflamatòria,

analgèsica, desinfectant,

antiparasitària,

anticonvulsiva.

En cas d’avortament, que

poden quedar coàguls de

sang retinguts, amb l’ús del

te d’Artemisa col·labora en

la seva dissolució.

3

BERBENA

La berbena és una planta

herbàcia perenne i vivaç de

la família de les

verbenàcies. Les flors són

petites i d’un color rosaci o

lilaci dipositades en

espigues terminals. Les

fulles són alternes i de

contorn irregular

(dentades).

Podem dir que és una

planta que gairebé servia

per tot. Aquesta planta és

la que dóna el nom a la

Berbena de Sant Joan.

Per la seva activitat sedant s’utilitza per

combatre l’ insomni provocat per estats de

nerviosisme. Acaba amb les migranyes per

la seva activitat antineuràlgica i sedant.

4

CROCA

S’utilitzaven les fulles

d’aquesta planta per pescar

ja que emborratxa els

peixos.

Les seves flors s’utilitzen

per problemes de pit i

constipats.

Es pren en forma d’infusió,

però és molt forta.

(Una flor per any que té la

criatura).

5

CORNERA

La Cornera és un arbust

tortuós caducifoli de la

família de les rosàcies comú

a la serralada pirinenca. Es

fa habitualment en

matollars de l’estatge

subalpí, entre els 1.200 i

2.700 metres d’altitud. En

català també s’anomena

codonyer bord, corner i

cornera vulgar.

No s’atansen les vespes ni

les abelles.

6

DONZELL

Aquesta planta medicinal

és ben coneguda al Pirineu

català. Es troba

normalment a la vora dels

camins.

S’empra com vermífuga,

digestiva i aperitiva.

Al segle XIX es preparava

una beguda a base

d’aquesta planta macerada

en alcohol, l’absenta

(ajenjo), molt famosa en

àmbits bohemis i

intel·lectuals.

Va ser qualificada com la

cocaïna del segle XIX. Va

ser retirada del consum

públic degut a l’alt

contingut alcohòlic.

També es feia servir com a

pegats pels cucs, per evitar

que els cucs passin a la

tràquea i ofeguin a la

persona.

7

ESCABIOSA

Inicialment aquesta planta

feia referència al seu poder

de curar malalties de la pell

o manifestacions cutànies

d’altres malalties, avui en

dia també es considera

depurativa.

S’utilitzava pel xarampió, es

tapava la llum amb alguna

cosa vermella i robes

vermelles per l’habitació i

es deia que feia sortir a fora

el xarampió.

RECEPTES

Infusió: Es col·loquen en

infusió 20 gr. d’ Escabiosa

per litre d’aigua.

Tintura: Es col·loca 200 cc

d’alcohol de 70º i 40º

d’Escabiosa. S’ha de beure

una culleradeta dissolta en

aigua tèbia 3 vegades al

dia.

Cataplasma: El cataplasma

de fulles ben triturades

d’Escabiosa s’utilitza per

aplicar sobre els

hematomes.

8

ESPÍGOL

L’espígol és una herba

mediterrània que floreix a

l’estiu, a partir del mes de

juny. Habita terrenys

calcaris, secs, pobres i

solejats per poder florir

intensament.

Tradicionalment s’usava

una infusió de flors com a

tranquil·litzant o inductor a

la son.

S’usa molt en perfumeria,

s’obté l’oli essencial

d’espígol i diversos perfums

i colònies, també utilitzat

per perfumar la roba fent

una pinya amb les fulles

agrupades.

Serveix com a repel·lent de

mosquits en canvi atrau a

les papallones.

9

FLOR DE LLI

Tot i que és popularment

molt coneguda pel teixit

que se n’extreu, té

característiques medicinals

molt importants. Se li

atribueixen propietats

laxants i demulcents.

També és un bon mucolític

i antioxidant.

Actualment s’estan fent

estudis per tal de

demostrar les propietats

antitumorals de la planta.

10

GAVARNERA , GAVARRERA /ROSER DE BOSC (Tapaculs)

El seu fruit té un efecte

astringent, antidiarreic i

diürètic. És vitamínic,

especialment aporta

vitamina C.

Tradicionalment s’ha

utilitzat per la prevenció i

disminució de refredats

comuns i alteracions renals

degut als seus possibles

efectes diürètics.

Aigua de roses. Moltes

verges del Pirineu

apareixen en gavarres, es

repeteix la llegenda de

verges trobades a les

gavarres des del sud de

França fins Iugoslàvia.

Verges negres apareixen als

troncs, a les coves, ...

(símbol de fertilitat).

Recorden Isis. Les verges

són negres perquè la gent

coneixia una imatge fosca

al costat de la planta. El

cristianisme va adaptar

aquesta creença creant les

verges negres que

apareixen al costat de la

planta.

11

HERBA GRASSA

S’utilitzava quan la gent es

cremava. La pell de la fulla

es pot treure, per això es

posava la fulla a sobre i

s’embenava. La mateixa

fulla fa que no s’enganxi

l’embenatge (actualment es

posen pòsits). També

serveix pels ulls de poll,

depenent de la riquesa en

substàncies pot ser efectiu

o no.

HERBA MELERA

Família dels cafès

(Rubiases).

També anomenat: Galio,

cortaleches, cuajaleches

(castellà).

Flors petites estelades.

D’aquesta planta s’han

estudiat les seves

propietats coagulants i s’ha

comprovat petites

quantitats de ferment Lab,

el que explicaria en una

part la seva capacitat per

quallar la llet; però segons

12

altres experts, aquesta

propietat no vindria

donada pel ferment Lab,

sinó per la naturalesa àcida

de molts components de la

planta, com el àcid cítric.

També serveix per cops i

talls, ho posaven en oli.

És una planta aperitiva pel

seu gust amarg i astringent,

per això s’utilitza en ferides

de difícil curació, erupcions

i úlceres.

*Lab: Enzim gàstric molt

abundant en els bovins que

converteix la caseïna

insoluble de la llet en

caseïna soluble. També

s’utilitza en l’elaboració de

formatges i altres derivats

làctis.

13

HERBA SANGUINÀRIA

Es diu d’aquesta planta que

acostuma a baixar la

pressió arterial. Hi ha de

molts tipus (nerviosa,

genètica,...)

És la herba de les set

sangries. Les sangries fetes

a les dones embarassades

provocava que al arribar al

part moltes morien degut a

l’anèmia.

OBRIÜLLS

Planta herbàcia de la

família de les compostes,

de capítols de flors

púrpures , fortament

espinosos, que es fa en

camins calcigats, ermots i

sestadors de bestiar.

És diürètica, però perjudica

al fetge. S’utilitzava l’aigua

de les arrels per treure els

cucs dels porcs.

Altres noms com: card estrellat, abriülls,

floravia, narriola

14

ORQUÍDIA DEL PAÍS

Les orquídies són la més

gran família botànica

existent, amb més de 850

gèneres i més de 25.000

espècies.

Totes les espècies

d’orquídies llevat de les

obtingudes artificialment

en jardineria, estan

protegides per lleis

internacionals com a

plantes amenaçades.

Atrau els insectes per la

vista.

Atrau els insectes per

l’ olor.

15

PANICAL BLAU

Panical de la muntanya,

panical del prat suau,

panical tot ple de punxes,

panical tenyit de blau.

Panical, flor de rondalla

d’aquell rei que té un fort

mal

i per curar-li la cama

cerquen flor de panical.

Panical, flor virtuosa,

rara flor del panical,

guareix-nos, ai!,

d’enyorança

quan l’amor fa estar

malalt.

Poema de Celdoni Fonoll

del llibre “Abril florit”.

Planta herbàcia perenne de la família de les

umbel·líferes, de fulles blavenques i

capítols globosos blaus, que viu en

pastures i terrenys pedregosos dels

Pirineus.

16

PASTANAGA SILVESTRE

És una flor de tipus fonoll,

quan està granat es tanca.

Les seves arrels fan olor a

pastanaga.

PEBROTS DE RUC

Planta herbàcia de la

família de les resedàcies, de

fulles enteres o tripartides,

flors blanques amb els

estams grocs o ataronjats i

fruits capsulars amb

aspecte de pebrotets.

Antigament es feien servir

per tenyir la roba de color

groc. Bullint la llana agafava

el color groguenc, però no

tenien mordant adequat

per poder afirmar el color.

La gent anava vestida de

blanc o negre perquè

tenyien la roba amb nous.

El mordant que s’utilitza és la cendra, les

clofolles de ceba,…

17

PERICÓ, HERBA DE SANT JOAN

És una planta herbàcia de la

família de les clusiàcies.

També és coneguda com a

herba de Sant Joan,

foradada, corassonillo o

diablot. S’utilitza tota la

planta des del punt de vista

medicinal però sobretot les

fulles i les flors.

� Ús tòpic: És molt bon

vulnerari,

antiinflamatori,

cicatritzant i antisèptic

per a traumatismes o

cops, ferides i cremades.

� Ús intern: És molt bon

antidiarreic,

antiparasitari i diürètic.

Té propietats

ansiolítiques, hipnòtic-

sedants i

antidepressives, això ha

fet que l’anomenin com

Vulgarment se li diu “Oli de cop”.

També hi ha una dita popular que diu:

“Qui té oli de pericó no li cal metge ni

doctor”

18

a “Prozac natural” i

s’utilitza per l’ansietat,

terrors nocturns i

depressió lleu i/o

moderada.

PETADORS

Aquesta planta creix als

herbassars, les vores dels

camins i als camps de

conreus, des de les terres

baixes fins a l’alta

muntanya.

Les fulles d’aquesta planta

té diversos usos

gastronòmics, de sabor

molt agradable i especial.

Es poden menjar crues en

amanida com saltades amb

all com cuites en truita.

És fotosensible i si

agafem una fulla

ens adonarem

qué té molts

piquets.

Es coneix amb una multitud de noms

populars: colitx, colís, conillera,

conillets de bancal, herba dels pets,

esclafidors, espeteguera,

campanetes,…

19

SAJOLIDA

La tija és quadrada, la fulla

és allargada i a la punta té

una mica de punxa. Dos

fulles a un costat i dos a

l’altre . Es fa servir per

adobar les olives, salsa de

tomata o per cuinar.

És antisèptic i antioxidant.

També es pot fer servir per

adobar el peix, salmó

marinat.

La infusió de la planta és

tònica i estimulant, tant a

nivell físic com psíquic, amb

antiga reputació de planta

afrodisíaca. És la biagra

natural barrejada amb dues

plantes més.

20

SEMPREVIVES

Les semprevives o també

anomenades orellines

tenen la propietat de curar

el mal d’orella.

Antigament es feia bullir

aquesta planta en oli i

després s’hi posaven unes

gotes d’aquest oli a l’orella.

SERPOL / TIMONET DE PASTOR

Les propietats que se li

donen a aquesta planta són

varies com ara:

balsàmiques, expectorants,

estimulants de la gana,

antisèptiques, tant en us

extern com intern.

Externament es fa servir en

ferides i afeccions cutànies i

és habitual fer servir la

planta per fer banys

antireumàtics i relaxants

musculars.

Als països

centreeuropeus que

no tenen el timonet

mediterrani fan

servir aquesta

varietat.

21

TUCA

S’utilitza com a purgant

dràstic i emètic. Es fa servir

la planta per preparar

xarops i alcoholatures. La

ingestió dels seus fruits pot

provocar nàusees, dolors

abdominals i diarrees. En

ocasions trastorns de

l’equilibri i agitacions

nervioses. En elevades

dosis pot causar la mort. Es

calcula que la dosi letal per

un adult seria unes 40 baies

i aproximadament unes 15

per un nen. La mort es

produeix per paralització

del sistema nerviós central.

De les fulles tendres se`n

pot fer una truitada.

Se’t coneix per carbassina

I també per nap coent

Pots esdevenir assassina

Quan amb tu es purga la gent

I què bona n’és la truita

Feta amb els teus brots petit!

Ous batuts a corre cuita

Damunt dels llucs ben fregits.

Narcís Munsó

22

UROLES D’AIGUA

Les uroles d’aigua són unes

plantes carnívores i són

trampes.