1

PREGUNTES I RESPOSTES D’EVOLUCIÓ

1. Explica que vol dir l’expressió "la funció crea l’òrgan".

L’adaptació dels organismes a l’ambient indueix canvis en la seva conducta, aquests

canvis en els hàbits provoquen l’ús d’un membre o òrgan, que es desenvolupa, i el

desús d’altres, que s’atrofien amb la seva consegüent eliminació gradual. D’aquí

l’expressió "la funció crea l' òrgan ".

És encertada aquesta idea? Encara que durant la vida d’un individu podem observar que pot desenvolupar certs

òrgans a conseqüència del seu ús (exemple la musculatura en els culturistes) o se’n

poden atrofiar degut al desús (la musculatura en el cas de portar escaiolada una

cama) i podem acceptar en certa manera que “un òrgan que no s’utilitza es pot

atrofiar i un que s’utilitza es pot desenvolupar”, la idea "la funció crea l’òrgan" no

és correcta ja que implica la creació d’òrgans nous o la transformació d’uns òrgan en

uns altres degut al canvi d’hàbits en un individu (transformisme). El canvi d’hàbits

en un individu no implica que l’estructura interna dels seus òrgans, que ve

determinada genèticament, pugui transformar-se en una altra estructura a causa del

seu ús o desús

Justifica la resposta amb un exemple.

Segons Lamarck les girafes actuals procedeixen d’avantpassats de coll curt que es

s’alimentaven de les fulles baixes dels arbres. Quan aquestes fulles van començar a

escassejar les girafes van començar a estirar el coll i les potes davanteres per

aconseguir arribar a les fulles situades a major alçada (canvi de conducta que

indueix l’ús d’un òrgan). L’estirament del coll va donar origen al nou òrgan (coll

llarg) de l’espècie actual. Aquesta característica adquirida es transmet a la

descendència (herència dels caràcters adquirits). L'anterior explicació és incorrecta,

ja que per molt que una girafa estiri seu coll no aconseguirà transformar la seva

estructura, que està determinada genèticament.

2. Com funciona la variabilitat en la selecció natural? En qualsevol població, els individus presenten variacions produïdes a l’atzar.

Algunes augmenten la probabilitat de supervivència i l’èxit reproductiu de

l’individu, i altres ho disminueixen. Aquestes característiques han de ser heretables i

no produïdes per l’ambient perquè tinguin incidència en el procés evolutiu.

3. Què s’entén per adaptació? L’adaptació es pot definir com els canvis heretables dels caràcters, que permeten la

supervivència dels individus i les poblacions per la seva adequació a les variacions

ambientals. L’acumulació de canvis adaptatius pot portar a la especiació (formació

de noves espècies). Podem dir que l’ambient planteja problemes que els organismes

han de resoldre. La adaptació és el procés del canvi evolutiu mitjançant el qual

l’organisme procura una "Solució" al "problema" plantejat per l’ambient.

2

4. Quines aportacions fa a l’evolució la teoria dels equilibris puntuats?

La teoria dels equilibris puntuats, formulada per Gould i Eldrege en 1972, defensa

que la macroevolució no es realitza per mitjà de petits canvis graduals

(Microevolució), proposa que el registre fòssil no és incomplet, sinó que reflecteix

la realitat del procés evolutiu, i posa de manifest que en la història de l’evolució hi

ha llargs períodes sense canvi evolutiu, períodes denominats de estasi, que

s’alternen amb etapes de forta especiació, en què les espècies pateixen grans

revolucions genètiques. La evolució passa a onades, a salts, i no com un procés

gradual de canvi.

5. Explica i posa un exemple de quins aspectes de l’embriologia constitueixen una

prova de l’evolució.

Els estudis embriològics posen de manifest que els organismes emparentats

evolutivament presenten similituds en els seus embrions durant algunes etapes de la

seva desenvolupament embrionari. Les similituds en l’embrió persisteixen durant

més temps quan el parentiu evolutiu és més proper. Aquests patrons de semblança

mostren que han estat heretats d’un avantpassat comú. Un exemple el constitueix

l’estudi de les fases inicials dels embrions humans i d’altres vertebrats terrestres,

que són pràcticament idèntiques. En tots els casos, els embrions presenten obertures

branquials que desapareixen durant el desenvolupament. Aquest fet s’explica

perquè els vertebrats terrestres van sorgir a partir d’un grup de peixos ancestrals,

amb els que comparteixen algunes etapes primerenques del desenvolupament, que

encara es conserven en els peixos actuals.

6. En què consisteix la teoria que refuta el catastrofisme? Va tenir alguna

influència en la teoria evolucionista de Darwin?

El geòleg Charles Lyell, amb la seva teoria de l’actualisme, refutà, definitivament, el

catastrofisme de Cuvier. El actualisme defensa que els esdeveniments del passat

remot de la Terra van ser causats per l’acció de forces idèntiques a les que operen en

l’actualitat. L’actualisme explica els canvis geològics de la Terra com un procés

lent, gradual i continu, que es segueix produint en el present. D’aquí va extreure

Darwin el concepte de canvi que pateixen les espècies.

7. Explica com actua la selecció natural, segons Darwin.

La selecció natural, segons Darwin, actua de la següent manera:

- Variabilitat. En qualsevol població, els individus presenten variacions produïdes

a l’atzar. Algunes augmenten la probabilitat de supervivència i l’èxit reproductiu

de l’individua, i altres ho disminueixen. Aquestes característiques han de ser

heretables i o produïdes per l’ambient perquè tinguin incidència en el procés

evolutiu.

- Lluita per l’existència. Darwin va observar que el nombre d’individus de les

poblacions es manté constant en el temps, si bé, la quantitat de descendents

produïts en cada generació és molt superior al nombre que arriba a la maduresa i

és capaç de reproduir, és a dir, neixen més individus dels que poden sobreviure.

3

L’explicació de Darwin a aquest fet és que, entre els organismes d’una població,

es genera una lluita per l’existència, pel fet que els recursos són limitats. Com va

aclarir el propi Darwin, el terme lluita per l’existència, que suggereix una

confrontació violenta, s’ha de prendre en sentit metafòric i s’ha d’entendre com

a competència, ja que en molts casos no implica un enfrontament directe entre

els implicats.

- Reproducció diferencial. Els individus que tenen variacions favorables

sobreviuen i es reprodueixen amb més èxit, de manera que la següent generació

presenta els seus trets. Els menys aptes, amb alguna característica

desavantatjosa, no arriben a la maduresa o deixen menys descendents, per la

qualque les seves característiques van desapareixent de la població.

El resultat d’aquest procés és l’adaptació dels organismes a l’ambient. Amb el

temps, acumulació de modificacions origina l’aparició de noves races i varietats,

i, finalment, l’aparició de noves espècies.

Darwin no va poder explicar com es transmetien els caràcters d’una generació a la

següent, ni quin és l’origen de la variabilitat entre els individus d’una població, de

manera que va haver de acceptar l’herència dels caràcters adquirits per justificar

quests aspectes de la seva teoria. Després de l’aparició de la genètica com a ciència,

la teoria sintètica va donar una explicació satisfactòria a aquestes qüestions.

8. Llegeix detingudament el text i contesta la pregunta: Quina és la idea que

tracta de transmetre Haogland en el text?

"L’atzar és la melodia de l’evolució. De quina manera una mutació altera l’edèn és

una qüestió d’atzar fortuïta. Quines característiques d’un parell de progenitors

apareixeran en els seus descendents com a conseqüència de la barreja sexual dels

seus ADN és una qüestió aleatòria. La trobada dels individus que s’aparellen és

qüestió d’atzar, de la mateixa manera que queda en mans de l’atzar quin ambient

seleccionarà els organismes canviats. Per tant, les arrels de la vida estan

profundament enterrades en l’atzar ". "Les arrels de la vida". M. Haogland

La idea principal del text és que l’evolució és un procés aleatori. La variabilitat

existent en una població, que, segons explica el Neodarwinisme, és deguda a la

mutació i la reproducció sexual, s’ha de l’atzar. Sobre aquesta variabilitat actuarà

l’ambient, seleccionant les característiques (genotips) més avantatjoses. Per tant,

l’existència dels éssers vius actuals i dels que van viure en temps remots es deu

simplement a l’atzar, la evolució no té cap finalitat.

9. Explica els diferents tipus d’especiació.

Hi ha dos tipus d’especiació: simpàtrica i al·lopàtrica.

- Especiació simpàtrica. És el mecanisme darwinià i l’acceptant majoritàriament

fins a 1942. Es produeix quan una espècie, tot i habitar el mateix territori, es

subdivideix en dues subpoblacions a causa de mecanismes que impedeixen el

seu encreuament, com tenir hàbitats diferents que dificultin el aparellament,

4

diferents formes de comportament durant el festeig, mecanismes que impedeixen

la còpula o la fecundació, etc.

- Especiació al · lopàtrica. Es produeix quan una població queda separada per una

barrera geogràfica dels altres membres de l’espècie, de manera que s’interromp

l’intercanvia genètic. Aquest és el mecanisme d’especiació més comú en els

animals. L’aïllament geogràfic pot sorgir per l’aparició d’una cadena

muntanyosa, un nou curs d’aigua, etc., o quan una població emigra a la zona

més moderna

10. Explica la importància de les formes pont, o baules, i dels òrgans vestigials

com proves de l’evolució.

Les formes pont o baules són restes d’organismes amb característiques intermèdies

entre dos grups d’éssers vius. Les formes pont expliquen l’aparició de grans grups

taxonòmics a partir d’un grup ancestral. Exemples de formes intermèdies són el

Arqueòpterix, fòssil del Juràssic, que presenta caràcters intermedis entre les aus i els

rèptils, i el Ichthyostega, peix del Devonià, amb caràcters entre peixos i amfibis, que

mostra la transició cap als vertebrats terrestres.

Els òrgans vestigials o atavismes són òrgans que no realitzen cap funció, però que es

conserven en els individus d’una espècie com a record del seu passat evolutiu. Un

dels atavismes més coneguts, en l’ésser humà, és l’apèndix vermiforme, vestigi

sense cap funció d’un òrgan que es desenvolupa en els mamífers herbívors i serveix

per emmagatzemar i digerir cel · lulosa amb l’ajuda de bacteris. Altres òrgans

vestigials de l’ésser humà són els cabells en el cos, la mola del judici o el còccix

com resta de la cua.

11. Cita els postulats que sustenten la teoria darwinista.

La teoria de Darwin es sustenta sobre quatre postulats:

- El món no és estàtic, sinó que evoluciona. Les espècies, tal com reflecteix el

registre fòssil, canvien contínuament; s’originen unes i s’extingeixen altres

- El procés de canvi és gradual i continu, sense canvis sobtats o salts discontinus.

- Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d’un avantpassat

comú.

12. El canvi evolutiu és el resultat de la selecció natural. Explica diferents

processos evolutius en els quals estigui present la insularitat.

La insularitat és un fenomen important que mostra el fet evolutiu. L’estudi de les

illes oceàniques reflecteix que les seves espècies s’assemblen més a les del continent

proper que a les del continent, compten amb una inusual diversitat d’espècies, si bé

no tenen representants d’alguns grups taxonòmics (com succeeix en les illes Hawaii,

on no hi ha amfibis). La explicació a aquests fenòmens és que les espècies d’aquests

5

arxipèlags procedeixen de molt poques espècies colonitzadores, arribades des del

continent, que van trobar a les illes nínxols ecològics (ambients) desocupats que van

permetre la seva diversificació amb rapidesa a través de processos de radiació

adaptativa. A les illes Balears i a les Canàries també hi ha senyals del procés

evolutiu.

- Illes Balears. A Eivissa i als illots propers viu una espècie de sargantana que no

es troba en cap altre lloc del món (Podarcis pityusensis) que ha evolucionat en

diferents races endèmiques o subespècies en cada illot. L’explicació a aquest fet

és que la població inicial de sargantanes habitava en una illa que, fa diversos

milions d’anys, es va fragmentar, de manera que la població inicial va quedar

dividida. Aquest va ser el començament de la seva radiació adaptativa.

- Canàries. El cas de les Canàries és diferent al de les Balears, aquí la gran varietat

d’hàbitats i de climes ha permès que la flora i la fauna canària tinguin gran

quantitat d’endemismes: uns antics, d’espècies que han persistit en el temps,

altres més recents, fruit d’un procés evolutiu afavorit per les condicions

d’insularitat.