Preguntes+Mes+Frequents Seguretat+de+Les+Instalacions 2

© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected]

Preguntes Més Freqüents

Normativa: Seguretat de les instal·lacions - 2

Instal·lacions de Protecció contra incendis Instal·lacions elèctriques i il·luminació

Data: 01-11-2009 Versió 1 Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.


Preguntes Més Freqüents Normativa: Seguretat de les instal·lacions Aquest document inclou informació sobre la normativa relativa a la seguretat en tot tipus d’instal·lacions: elèctriques, de gas, d’abastament d’aigua, de combustibles, d’aparells elevadors, de climatització i aigua calenta, de telecomunicacions, de protecció contra incendis.... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei. La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que existeix la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes. Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció i edificació o Marcatge CE. Instal·lacions de Protecció contra incendis

Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas (05-02-2009)

Classificacions de reacció foc de materials de construcció diversos (26-05-2008)

Legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendio de la cocina de un local de pública concurrencia en Barcelona (09-06-2008)

Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar a una explotació agropecuaria (16-07-2009)

Simultaneïtat d’operació i cabal en la utilització d’hidrants en un establiment industrial tipus B de grau mig (17-10-2008)

Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger) i possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m del sostre) (11-11-2008)

Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008)

Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació automàtica d’extinció) d’una cuina d’un establiment de venda de pollastres a l’ast de P = 70 kW (11-12-2008)

Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb oficines? Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a través de la pròpia nau industrial? (08-01-2009)

Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades? (19-01-2009)


2


Legislació aplicable en relació a la prevenció d’incendis que preval per a un establiment de trasters (30-01-2009)

Quina és la RF d’una sala de màquines d’una instal·lació de calefacció i ACS? (09-02-2009)

Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009) Justificación del cálculo de una red de bocas de incendio equipadas en un

edificio de oficinas conforme a la normativa vigente (24-03-2009) Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de

cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009) Consideracions respecte al compliment del codi d’accessibilitat i dels

recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de minusvàlids (25-5-2009)

Característiques d’un sistema de pressió diferencial en una escala protegida (05-06-2009)

Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre (08-06-2009)

Aplicació de pintures intumescents sobre estructures de ferro: cal que les empreses que les realitzen estiguin acreditades? (15-07-2009)

Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009) Traster en local sense ús en un edifici d’habitatges plurifamiliar. Cal detecció

i alarma d'incendis? (04-09-2009) Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009) a Instal·lació d’un equip de detecció d’incendis en un local de públic

concurrència a Badalona (05-10-2009) Instal·lacions elèctriques i il·luminació

Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008)

8) Càlcul de la resistència ohmmica als centres de transformació (14-02-200 Es posible instalar un grupo electrógeno en el sótano de un edificio? (05-03-

2008) aris elèctrics per a processos industrials han de tenir algun dispositiu Els arm

de seguretat respecte a l’obertura de la seva porta? (27-05-2008) talaciones ¿Es obligatorio hacer algún tipo de mantenimiento/revisión en ins

de más de 100kW en viviendas? (13-06-2008) les instal·lacions de posta a És obligatori posar una arqueta de registre a

terra? (17-06-2008) para la legalización de un grupo electrógeno (17-07-Trámites necesarios

2008) e referència de Resistència de posta a terra i fórmula per calcular la Valor d

resistència a terra d’un elèctrode mixte (4 piquetes amb conductor de coure nu) (21-07-2008)

ls dipòsits de recollida d’oli en centres de transformació? (06-10-2008) Com han de ser e


3


Per portar a terme un canvi d’ubicació del quadre elèctric, és necessària l’elaboració de projecte? (23-02-2009)

Legislación aplicable a un cuadro eléctrico instalado en un recinto con agua (19-03-2009)

Elaboración de la Memoria Técnica Simplificada para legalizar una instalación eléctrica antigua de más de 100 kW (24-03-2009)

Una sala de balls de saló necessita projecte elèctric? (08-04-2009) documentació Requisits per les instal·lacions domòtiques. Tràmits i

necessària (18-06-2009) Com han de ser les preses de terra d’un grup electrogen i d’un parallamps?

A quina distància han d’estar? Quina resistència han de tenir? (20-7-2009) Com han de ser les arquetes d’uns transformadors per il·luminació? (20-08-

2009)


4


Instal·lacions de Protecció contra incendis

Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas (05-02-2009)

Los métodos de cálculo de la Estabilidades al Fuego (EF) los encontrará descritos en manuales sobre estructuras y tal vez en normas técnicas, como las que indicamos a continuación: UNE ENV 1090-1: 1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación. UNE-ENV 1993-1-1:1996 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación. (+ UNE-ENV 1993-1-1/A1:1996) PNE-EN 1993-1-2 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Estructuras expuestas al fuego En cuanto a la legislación (límites de EF aceptables), dependerá de si es un entorno industrial o no. Para el caso de los establecimientos industriales es de aplicación el RSCIEI, para el resto el CTE: Real Decreto 2267/2004, de 3-12, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad contra incendios en los establecimientos industriales BOE Nº 303 de 17-12-2004 Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74 de 28-03-2006 (en concreto el Documento Básico DB SI Seguridad en caso de incendio)

Classificacions de reacció foc de materials de construcció diversos (26-05-2008)

La classificació espanyola: M0, M1, M2, M3 y M4 (UNE 23727) era: - M0 - Incombustibles. - M1 - No inflamables. - M2 - Difícilmente inflamables. - M3 - Medianamente inflamables. - M4 - Fácilmente inflamables. Fins ara cada país disposava de diferents mètodes d’assaig i sistemes de classificació i no existia un sistema de correspondència o reconeixement mutu dels resultats dels assaigs, ni de les classificacions obtingudes pels materials en diferents països, ni tan sòls quan s’aplicava el mateix assaig. Això implicava que un


5


fabricant que volgués exportar els seus productes els havia de sotmetre als assaigs exigits a cada país en el que volia vendre. En l’actualitat, l’aplicació de la Directiva 89/106/CEE de 21-12-1988 relativa a la aproximación de las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los Estados miembros sobre los productos de construcción (DOCEE.L-40. 11-02-1989) ha fet canviar aquesta situació. A nivell europeu s’ha aprovat una classificació de reacció al foc homogènia per a tots els països de la Unió Europea. A Espanya s’ha publicat a través del: Real Decreto 312/2005, de 18-03-2005, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego BOE.Nº 79 de 02-04-2005 Ha estat modificat per: Real Decreto 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005, de 18-03-2005, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. BOE 37 de 12-2-2008 Al seu “Anex IV: Adaptación de las exigencias reglamentarias de reacción al fuego” consta un apartat “Adaptación de las clases de reacción al fuego” on hi han unes taules que relacionen les antigues classificacions de la norma UNE 23727 amb les noves classes i explica les possibilitats d’adaptació entre les dues classificacions.

Legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendio de la cocina de un local de pública concurrencia en Barcelona (09-06-2008) La legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendios de una cocina de un local de pública concurrencia es la siguiente: Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74 de 28-03-2006. Encontrará el texto completo en: http://www.codigotecnico.org En el “Documento Básico SI Seguridad en caso de incendio” dice: “Sección SI Evacuación de ocupantes” ... 8 Control del humo de incendio 1 En los casos que se indican a continuación se debe instalar un sistema de control del humo de incendio capaz de garantizar dicho control durante la evacuación de los ocupantes, de forma que ésta se pueda llevar a cabo en condiciones de seguridad:

a) Aparcamientos que no tengan la consideración de aparcamiento abierto; b) Establecimientos de uso Comercial o Pública Concurrencia cuya ocupación exceda de 1000 personas;


6

http://www.codigotecnico.org/


c) Atrios, cuando su ocupación en el conjunto de las zonas y plantas que constituyan un mismo sector de incendio, exceda de 500 personas, o bien cuando esté previsto para ser utilizado para la evacuación de más de 500 personas.

2 El diseño, cálculo, instalación y mantenimiento del sistema pueden realizarse de acuerdo con las normas UNE 23585:2004 (de la cual no debe tomarse en consideración la exclusión de los sistemas de evacuación mecánica o forzada que se expresa en el último párrafo de su apartado “0.3 Aplicaciones”) y EN 12101-6:2005. Para el caso a) puede también utilizarse el sistema de ventilación por extracción mecánica con aberturas de admisión de aire previsto en el DB-HS 3 si, además de las condiciones que allí se establecen para el mismo, cumple las siguientes condiciones especiales:

a) El sistema debe ser capaz de extraer un caudal de aire de 120 l/plazas y debe activarse automáticamente en caso de incendio mediante una instalación de detección, cerrándose también automáticamente, mediante compuertas E600 90, las aberturas de extracción de aire más cercanas al suelo, cuando el sistema disponga de ellas. b) Los ventiladores deben tener una clasificación F400 90. c) Los conductos que transcurran por un único sector de incendio deben tener una clasificación E600 90. Los que atraviesen elementos separadores de sectores de incendio deben tener una clasificación EI 90.

Por otra parte, será necesario tener presente las Ordenanzas relativas a incendios que puedan existir en el término municipal dónde se ubique el local, ya que suelen ser más restrictivas.

En Barcelona:

Ordenanza del Ayuntamiento de Barcelona reguladora de las condiciones de protección contra incendios. BOPB.Nº 83 de 05-04-2008 El Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya ha publicado el siguiente documento que puede resultar de su interés: Guia de disseny per a l’enginyer projectista. Instal·lacions en establiments de restauració. Ventilació i protecció contra incendis. Dossier d’Acció Profesional, núm 9. COEIC, 2007

Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar a una explotació agropecuaria (16-07-2009)

Segons l’article 2.1 del CTE, el qual indica l’àmbit d’aplicació d’aquest marc normatiu, diu textualment el següent: Artículo 2. Ámbito de aplicación. 1. El CTE será de aplicación, en los términos establecidos en la LOE y con las limitaciones que en el mismo se determinan, a las edificaciones públicas y privadas cuyos proyectos precisen disponer la correspondiente licencia a autorización legalmente exigible.

Si consultem la LOE (Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación), en concret l’article 2, llegim el següent: Artículo 2. Ámbito de aplicación.


7


1. Esta Ley es de aplicación al proceso de la edificación, entendiendo por tal la acción y el resultado de construir un edificio de carácter permanente, público o privado, cuyo uso principal esté comprendido en los siguientes grupos: a) Administrativo, sanitario, religioso, residencial en todas sus formas, docente y cultural. b) Aeronáutico; agropecuario; de la energía; de la hidráulica; minero; de telecomunicaciones (referido a la ingeniería de las telecomunicaciones); del transporte terrestre, marítimo, fluvial y aéreo; forestal; industrial; naval; de la ingeniería de saneamiento e higiene, y accesorio a las obras de ingeniería y su explotación. Per tant, una explotació agropecuaria ha de seguir el CTE en quant a la prevenció d’incendis. (En concret, el DB SI - Seguridad en caso de incendio). Però per una altra banda, al “DB SI - Seguridad en caso de incendio” no es parla en cap moment a les explotacions agropecuàries. Per tal de resoldre aquest problema d’interpretació del Documento Básico “DB SI - Seguridad en caso de incendio” del CTE, hem consultat l’arxiu “Consultas sobre los documentos básicos DB SI - Seguridad en caso de incendio y DB SU – Seguridad de utilización”, elaborat pel Ministeri de Vivienda a partir de consultes dirigides a la Dirección General de Arquitectura y Política de Vivienda. En una de les consultes, es llegeix això: ¿Es exigible el cumplimiento de las condiciones del DB SI cuando un incendio no suponga riesgo para las personas? La aplicación del DB SI tiene por objeto cumplir las exigencias básicas de SI y con ello satisfacer el requisito básico SI, el cual tiene por objetivo “… reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios de un edificio sufran daños derivados de un incendio de origen accidental …(Parte I, art. 11.1) Por tanto, la aplicación de las condiciones del DB SI es exigible en la medida en que exista riesgo para las personas y voluntaria si únicamente existe riesgo para los bienes. A título de ejemplo, en un edificio de uso agropecuario, garaje o almacén, de poca superficie, una planta, ocupación mínima y ocasional, suficiente separación respecto de otros edificios, etc. pueden no ser exigibles las condiciones de: - propagación interior (sección SI 1) - propagación exterior (SI 2) - instalaciones de protección contra incendios (SI 4) - intervención de los bomberos (SI 5) - resistencia al fuego de la estructura (SI 6) siendo suficiente aplicar las condiciones de evacuación (SI 3) que realmente puedan resultar necesarias para la seguridad de las personas.

Simultaneïtat d’operació i cabal en la utilització d’hidrants en un establiment

industrial tipus B de grau mig (17-10-2008)

Segons la Regla Técnica para instalaciones de columnas hidrantes al exterior de edificios (R.T.2-CHE) i així ens ho confirmat un expert consultat, es considera que el cabal a considerar per a una sortida de 70 mm en servei és de 500 l/m. Aplicant la Taula corresponent a l’apartat 7.3 de l’Annex III del RSCIEI per a nau tipus B i risc mig, s’interpreta que cabal indicat es tracta de cabal total = 1000 l/m i per tant el nº de sortides a utilitzar simultàniament ha de ser de 2 amb un cabal de 500 l/m per a cada una.


8


Donat que el cabal total = 1000 l/m i d’acord amb la citada taula, cal garantir-lo durant 60 minuts, el dipòsit de reserva d’aigua ha de ser de com a mínim 60.000 l. També, pot ser interessant consultar els següents documents tècnics, editats per CEPREVEN: - Regla Técnica abastecimientos de agua contra incendios (R.T.0-ABA), - Regla Técnica para instalaciones de columnas hidrantes al exterior de edificios (R.T.2-CHE)

Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger) i possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m del sostre) (11-11-2008)

1. Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger) Per determinar la classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors s’ha de partir del Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra incendis (RIPCI), aprovat mitjançant el Real Decreto 1942/1993, i modificat mitjançant la Orden 16-04-1998, que estableix les condicions que han de complir el sistemes de extinció per ruixadors automàtics d’aigua, mitjançant el compliment de diverses normes tècniques. Concretament, la Orden 16-04-1998 estableix en el seu apartat 3er que: “Tercero. Los sistemas de extinción por rociadores automáticos de agua, sus características y especificaciones, así como las condiciones de su instalación, se ajustarán a las normas UNE 23590 y UNE 23595 que anulan y sustituyen a las citadas en el apartado 9 del apéndice 1 del Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios.” En l’actualitat, la norma UNE 23590 està anul·lada per la norma UNE-EN 12845 :2005 que estableix la classificació d’usos i les classes de risc. Aquesta norma estableix en el seu apartat 6.2 de classes de risc, entre d’altres tipus de risc, els següents: “6.2.1. El risc lleuger inclou els usos amb baixa càrrega de foc i combustibilitat baixa i que no tinguin cap superfície > 126 m2 amb resistència al foc d’almenys 30 minuts. 6.2.2. El risc ordinari inclou els usos a on es processen i fabriquen materials combustibles amb càrrega de foc i combustibilitat mitjos. ... La norma inclou un Annex A de consulta amb alguns exemples per cada tipus de risc.


9


Concretament, dintre de risc lleuger s’inclouen els següents exemples: − Escoles i altres centres d’ensenyament (algunes zones) − Oficines (algunes zones) − Presons Conclusió: Per poder classificar com a risc lleuger un edifici, local o àrea a protegir és necessari complir les condicions indicades en la norma UNE-EN 12845 :2005 per a risc lleuger. 2. Possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m del sostre) La norma anteriorment citada estableix, en el seu apartat 12.4 de posició dels ruixadors respecte elements estructurals: “12.4.12. Techos suspendidos. No se admite el uso de techos suspendidos por debajo de los rociadores a no ser que se haya demostrado que el material del techo no perjudica la protección. Si se instalan rociadores por debajo de techos suspendidos, el material del techo debe ser de un tipo cuya estabilidad en los inicios del incendio haya sido demostrada. “

Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació

automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008)

Propagació interior Segons la Taula 2.1 de la Secció SI 1 del DB de seguretat en cas d’incendi del Codi Tècnic de l’Edificació, es classifica com a Risc Baix una sala de calderes quan aquesta té una potència útil nominal: 70 < P ≤ 200 kW, per tant les condicions que ha de complir el local són les de la Taula 2.2, que no contempla l’existència d’un vestíbul d’independència del local amb la resta de l’edifici. Instal·lació automàtica d’extinció Per saber si es necessari disposar d’instal·lació automàtica d’extinció, així com d’altres tipus d’instal·lacions de protecció contra incendis, cal consultar la Taula 1.1 de la Secció SI 4 del DB citat. NOTA: Si la potencia hagués estat > 70 kW caldria, a més, haver tingut en compte el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), aprovat pel Real Decreto 1027/2007 (BOE.Nº 207. 29-08-2007), concretament la IT 1.3.4.1.2 Sales de màquines. Segons s’indica en instrucció citada, les sales de màquines amb generadors de calor a gas han de complir la norma UNE 60601:2006 que, entre d’altres, estableix requisits de seguretat contra incendis.


10


Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació automàtica d’extinció) d’una cuina d’un establiment de venda de pollastres a l’ast de P = 70 kW (11-12-2008) Propagació interior Segons la Taula 2.1 de la Secció SI 1 del DB de seguretat en cas d’incendi del Codi Tècnic de l’Edificació, es classifica com a Risc Alt una cuina quan aquesta té una potència útil nominal: P > 50 kW, per tant les condicions que ha de complir el local són les de la Taula 2.2, amb la possibilitat que en el cas de cuines que no es troben en edificis d’us hospitalari o residencial públic es pugui instal·lar un sistema automàtic d’extinció, amb la qual cosa, el local deixa de ser de risc especial i no cal complir els requeriments de la Taula 2.2. Instal·lació automàtica d’extinció En consultar la Taula 1.1 de la Secció SI 4 del DB citat, i amb coherència amb l’indicat anteriorment es necessari disposar d’instal·lació automàtica d’extinció quan P > 50 kW. El tipus d’agent extintor ha utilitzar és el CO2, amb activació manual per tal que la gent que està a la cuina marxi abans de que actuï el sistema d'extinció, donat que el CO2 és tòxic per a les persones i per altra banda aigua nebulitzada (o polvoritzada, terminologia del Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra incendis (RIPCI), aprovat mitjançant el Real Decreto 1942/1993, i modificat mitjançant la Orden 16-04-1998) que no és tòxica com el CO2, però que tot plegat és més cara, instal·lació i agent extintor.

Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb oficines? Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a través de la pròpia nau industrial? (08-01-2009) 1. Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb oficines? L’Annex II del RSCIEI “Requisitos constructivos de los establecimientos industriales según su configuración, ubicación y nivel de riesgo intrínseco” especifica els recorreguts d’evacuació dels edificis industrials en funció del tipus d’edifici de que es tracti (en el cas d’aquesta consulta, desconeixem de quin tipus d’edifici es tracta). Recomanem la lectura de la “Guía Técnica de aplicación: Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales”, editada por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio l’Octubre de 2007, que indica que quan el RSCIEI cita la NBE/CPI96, donat que està derogada, s’ha d’aplicar el CTE SI.


11


Així, i segons el tipus d’edifici que es tracti, recomanem seguir les indicacions que aporta la citada Guia pel que fa a l’evacuació d’edificis industrials: Edifici tipus A, Punt 6.2, pagina 88 Edifici tipus B, Punt 6.3, pagines 88-101 Edifici tipus C, Punt 6.4, pagines 101-102 Edifici tipus D i E, Punt 6.5, pagina 102 2. Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a través de la pròpia nau industrial? Donat que de la legislació consultada no es dedueix de manera directa si es possible evacuar unes oficines a través de la nau industrial on estan situades, recomanem que facin la consulta directament a Bombers, ja sigui als de Barcelona o als de la Generalitat: Bombers de Barcelona C/ Provença 178 08036 Barcelona Tel: 93-291-53-01 http://www.bcn.es/bombers/ca/prevencio_quefem_incendis.html Bombers de la Generalitat Carrer Diputació, 355 08009 Barcelona Tel: 93 551 20 00 http://www.gencat.net/interior/emergencies/bombers/[email protected]

Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades?

(19-01-2009)

El “CTE Documento Básico Seguridad en caso de Incendio” no especifica les característiques de les portes de les places de pàrquings compartimentades pel que fa al seu calat. Únicament, a la “Tabla 1.2 Resistencia al fuego de las paredes, techos y pertas que delimitan sectores de incendio” diu el següent: Puertas de paso entre sectores de incendio: EI2 t-C5 siendo t la mitad del tiempo de resistencia al fuego requerido a la pared en la que se encuentre, o bien la cuarta parte cuando el paso se realice a través de un vestíbulo de independencia y de dos puertas” La TINSCI va elaborar un document, que adjuntem, DT-5 Aparcaments en places tancades, que corrobora lo anterior: 1. Antecedents ...


12

http://www.gencat.net/interior/emergencies/bombers/index.htm


En aparcaments integrats en edificis d’habitatges també s’està donant la tipologia de places tancades amb zona d’accés comú, per millorar la seguretat enfront de possibles intrusismes. Aquestes tipologies singulars no queden contemplades de forma específica a la normativa i és per això que cal tenir presents les següents consideracions: - Normalment les places tancades no constitueixen un sector d’incendi ja que les portes de vehicles no acostumen a ser resistents al foc, de manera que s’estudiarà les places i zones de circulació de forma conjunta a efectes d’establir les condicions de seguretat en cas d’incendi. També s’haurà de garantir uns recorreguts generals d’evacuació per zones comunes, ja que aquests no es poden resoldre a través de les places tancades que, per definició, no són accessibles a les persones que no són les propietàries o llogateres. - Alternativament, es podria optar perquè cada plaça tancada fos un sector d’incendi complint els requeriments que estableix el Document Bàsic ”Seguretat en cas d’incendi”, DB SI, del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2002) per als locals de risc d’incendi baix. En aquest cas, caldrà tenir en compte especialment que en cada plaça tancada la porta de vehicles ha de ser resistent al foc EI2 60 C5 i que ha d’haver una sortida d’evacuació – bé directa a l’habitatge en cas d’habitatges en filera, o bé a través d’un porta de vianants insertada en la porta de vehicles- . La zona comú de circulació i la resta de places no tancades s’estudiaran de forma conjunta, tal i com s’explica en l’apartat anterior. Hem estat buscant si existeixen normes UNE que especifiquin les característiques de calat de les portes de les places de pàrkings compartimentades, però no hem trobat cap norma UNE que tracti d’aquest tema. Recomanem que facin la consulta directament, ja sigui a Bombers de Barcelona si l’aparcament està situat a aquesta ciutat, o bé als de la Generalitat.

Legislació aplicable en relació a la prevenció d’incendis que preval per a un establiment de trasters (30-01-2009) Els bombers apliquen els següents criteris:

• Si un edifici/local està dintre de l'àmbit d'aplicació del RSCIEI: preval el RSCIEI per sobre del “Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91” en el seu interior (càrrega de foc, instal·lacions de protecció contra incendis, etc..) i a fora (accessibilitat de bombers, necessitat d'hidrants, etc...) el Decret 241/1994. • Si un edifici/local NO està dintre de l'àmbit d'aplicació del RSCIEI: cal aplicar el Decret 241/1994 si li aplica.

En el cas que ens ocupa, si el RSCIEI permet aquesta activitat en els baixos d'un edifici de vivendes, sempre que compleixi el que marqui el RSCIEI, els bombers ho accepten encara que el Decret 241/1994 no ho permeti. Ara bé, si els requisits d'accessibilitat, hidrants, etc.. que marca el Decret 241/2994 no es compleixen, consideren que l'activitat en aquell local no pot tenir lloc, principalment perquè es tracta d'una activitat de risc a la que no poden accedir amb el cotxe de bombers, o no tenen hidrant per connectar-se, etc.. . Per exemple, aquesta activitat en els baixos d'un edifici de vivendes en un casc antic, difícilment es podria portar a terme.


13


Quina és la RF d’una sala de màquines d’una instal·lació de calefacció i

ACS? (09-02-2009)

Està elaborant un projecte d’instal·lació de calefacció i ACS per una escola i vol saber quina RF es requereix als tancaments de la sala de màquines. Utilitza el RITE 98 per fer el projecte. En primer lloc ha de tenir en compte que el RITE 98 està derogat pel RITE 2007 que, en el seu article 2 diu el següent: Artículo 2. Ámbito de aplicación. 1. A efectos de la aplicación del RITE se considerarán como instalaciones térmicas las instalaciones fijas de climatización (calefacción, refrigeración y ventilación) y de producción de agua caliente sanitaria, destinadas a atender la demanda de bienestar térmico e higiene de las personas. 2. El RITE se aplicará a las instalaciones térmicas en los edificios de nueva construcción y a las instalaciones térmicas en los edificios construidos, en lo relativo a su reforma, mantenimiento, uso e inspección, con las limitaciones que en el mismo se determinan. 3. Se entenderá por reforma de una instalación térmica todo cambio que se efectúe en ella y que suponga una modificación del proyecto o memoria técnica con el que fue ejecutada y registrada. En tal sentido, se consideran reformas las que estén comprendidas en alguno de los siguientes casos: a) La incorporación de nuevos subsistemas de climatización o de producción de agua caliente sanitaria o la modificación de los existentes; b) La sustitución por otro de diferentes características o ampliación del número de equipos generadores de calor o de frío; c) El cambio del tipo de energía utilizada o la incorporación de energías renovables; d) El cambio de uso previsto del edificio. És a dir, creiem que ha d’utilitzar el RITE 2007. No obstant, exposem a continuació ambdós casos. RITE 98 A la ITE 02.7 Salas de máquinas diu el següent: Las salas de máquinas se diseñaran de forma que se satisfagan unos requisitos mínimos de seguridad para las personas y los edificios donde se emplacen y en todo caso se faciliten las operaciones de mantenimiento y conducción. En especial se tendrá en cuenta lo dispuesto en UNE 10002 en los aspectos relativos a ventilación.... La UNE 100020: 2005 diu el següent: 4. Locales Los locales que alojan los equipos de producción de frío o calor deben cumplir las siguientes prescripciones: ... Las clases de resistencia al fuego de los elementos delimitadores serán EI 180 para la particiones y REI 180 para los elementos constructivos portantes.


14


RITE 2007 La IT 1.3.4.1.2 Salas de máquinas remet a la Sección SI-1 del CTE. De la Sección SI-1 del CTE: Propagación interior , punt 2. Locales y zonas de riesgo especial ha de consultar les taules: 2.1 Clasificación de los locales y zonas de riesgo especial integrados en edificios i 2.2 Condiciones de las zonas de riesgo especial integrados en edificios, on, en funció dels usos previstos de l’establiment es troba la classificació de risc especial de l’edifici i els valors de resistència al foc que li corresponen. Pot consultar el CTE a: http://www.mviv.es/es/index.php?option=com_content&task=view&id=552&Itemid=226

Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009)

Per les indicacions facilitades a la seva consulta, entenem que es tracta d’un edifici destinat a ús residencial (vivendes). És important aclarir aquest punt ja que si es tractés d’un edifici d’ús industrial estaria afectat pel RSCIEI, i si l’ús de l’edifici estigués destinat a alguna activitat econòmica podria estar afectat per la LIIA. Entenem que es tracta d’un edifici d’habitatges, i que per tant, està afectat pel CTE. Si per llei un edifici o establiment no està obligat a instal·lar certs equips, i encara així els titulars i/o propietaris els volen instal·lar, no estan obligats a notificar l’Administració. Només cal notificar quan la instal·lació sigui obligatòria i quan aquest tràmit apareixi com a requisit en el text de la disposició.

A més, les condicions d’instal·lació i manteniment de tots els equips i mitjans de seguretat contra incendi estan regulades pel Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios, (Reial Decret 1942/1993, de 5-11, i posteriors modificacions per l’Ordre de 16-04-1998).(veure arxius adjunts), i en aquest RD, en el seu article 10, llegim que:

És a dir, la instal·lació d’extintors portàtils és la única que no cal que la faci un instal·lador autoritzat. No obstant, per instal·lar extintors igualment s’han de seguir les indicacions establertes al DB-SI-4 (sobretot les referents a les distàncies mínimes entre extintor i extintor i que ha d’haver extintors a totes les plantes).(consultable a http://www.codigotecnico.org/ )


15

http://www.mviv.es/es/index.php?option=com_content&task=view&id=552&Itemid=226

http://www.mviv.es/es/index.php?option=com_content&task=view&id=552&Itemid=226



Per últim, cal tenir en compte que encara que la instal·lació no té perquè fer-la un instal·lador autoritzat, si que és obligatori que el manteniment dels extintors sigui realitzat per un mantenidor autoritzat (art.13 del RIPCI):

Si vol ampliar informació, pot trucar al Servei de Prevenció de la Generalitat: 93 586 79 07

Justificación del cálculo de una red de bocas de incendio equipadas en un edificio de oficinas conforme a la normativa vigente (24-03-2009)

Conforme a lo indicado en el apartado 1 del DB-SI 4 del CTE aprobado mediante Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74. 28-03-2006: - “El diseño, la ejecución, la puesta en funcionamiento y el mantenimiento de dichas instalaciones, así como sus materiales, componentes y equipos, deben cumplir lo establecido en el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios”, en sus disposiciones complementarias y en cualquier otra reglamentación específica que le sea de aplicación”. El Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI) fue aprobado mediante el: Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI). BOE.Nº 298. 14-12-1993 Modificado por: Corr.err. Real Decreto 1942/1993. BOE. Nº 109. 07-05-1994. Orden 16-04-1998 sobre normas de procedimiento y desarrollo del Real Decreto 1942/1993, de 05-11, que aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios y se revisa el anexo I y los apéndices del mismo. BOE.Nº 101. 28-04-1998. Modifica los apartados 5, 7 y 9 y el Anexo del Apéndice 1 y las tablas I y II del Apéndice 2. Concretamente, por lo que respecta al cálculo de la red de tuberías, el apartado 7 del Apéndice 1 del RIPCI, establece: “7 . Sistemas de bocas de incendio equipadas. ... 3. ... La red de tuberías deberá proporcionar, durante 1 hora, como mínimo, en la hipótesis de funcionamiento simultáneo de las 2 BIE hidráulicamente más desfavorables, una presión dinámica mínima de 3 bar en el orificio de salida de cualquier BIE.


16


Las condiciones establecidas de presión, caudal y reserva de agua deberán estar adecuadamente garantizadas. ...” Asimismo, se recomienda aplicar la Regla Técnica para instalaciones de bocas de incendios equipadas (R.T.2-BIE) editada por CEPREVEN

Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009)

El mes de març de 2009 es va publicar el següent Reglament sobre línies d’alta tensió: Real Decreto 223/2008, de 15-02-2008, por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09. BOE.Nº 68 de 19-03-2008 És d’obligat compliment a partir dels 2 anys de la seva entrada en vigor (19-9-2008), i es considera d’aplicació voluntària a partir del 19-9-2008. Hem parlat amb un expert de la Subdirecció d’Indústria del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, qui ens ha comentat que moltes empreses instal·ladores ja l’estan aplicant, tot i que encara no és d’obligat compliment. En cas de no voler estar al que diu aquest Reglament, i donat que no hi ha cap altre legislació vigent, haurien de demanar indicacions a Bombers de la població on es fa la instal·lació, per si tenen alguna especificació al respecte. El Real Decret 223/2008 diu el següent, a la seva Instrucció tècnica complementària ITC-LAT 06 Línies subterrànies amb cables aïllats: 4. INSTAL·LACIÓ DE CABLES AÏLLATS ... 4.3 En galeries ... Galeries de longitud superior a 400 m Les galeries de longitud superior a 400 m, a més de les disposicions anteriors han de disposar d'il·luminació fixa, d'instal·lacions fixes de detecció de gas (amb sensibilitat mínima de 300 ppm), d'accessos de personal cada 400 m com a màxim, enllumenat de senyalització interior per informar de les sortides i referències exteriors, envans de sectorització contra incendis (RF120) amb portes tallafocs (RF 90) cada 1.000 m com a màxim i les mesures oportunes per a la prevenció contra incendis.

Consideracions respecte al compliment del codi d’accessibilitat i dels recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de minusvàlids (25-5-2009)


17


En l’elaboració d’un projecte per a un local destinat a la formació de minusvàlids, han de tenir en compte que s’han d’aplicar, de forma independent, la legislació sobre accessibilitat i la legislació sobre seguretat en cas d’incendi. 1. Codi d’accessibilitat Segons el Decret 135/1995, el seu article 20.1 diu que una de les entrades des de la via pública ha de ser accessible. En el seu cas, ens indica que l’ascensor de l’edifici que dóna a l’interior del local és practicable. Però ha de tenir en compte que tot el recorregut des de la via pública ha de ser practicable, i les escales han de complir el que diu l’apartat 20.5. Respecte a l’entrada al local des del carrer, si es posa un elevador a les escales d’accés, ja s’acceptaria com a recorregut practicable. 2. Protecció contra incendis - Recorregut d’evacuació. A la vista del plànol del local que ens facilita, hem de fer diverses consideracions respecte al recorregut d’evacuació que proposa a través de l’accés de l’escala comunitària. Si el recorregut d’evacuació considerat inicialment (el marcat en el plànol) supera en poc la distància de 25 m, s’ha de consultar amb l’Administració ja que podria ser admès com a vàlid. En cas contrari, si es vol considerar com a recorregut d’evacuació el que porta a la sortida per l’escala comunitària, cal tenir en compte que el recorregut haurà de complir amb el següent: - Complir tots els requeriments que marca el CTE en quan a distància màxima de recorregut, amplades, portes (que han d’obrir cap a l’exterior), escales, etc. - Una sala tècnica no pot formar part d’un recorregut d’evacuació. - Segons el CTE, si el quadre elèctric, és un quadre general de distribució del local, es considera el local a on s’ubica el quadre ha de ser de risc baix, i per tant ha de complir les condicions del CTE per aquest tipus de local (CTE SI 1, punt 2 “Locals i zones de risc especial”, taula 2.1). Aquest requeriment va ser incorporat al CTE mitjançant el Real Decret 1371/2007. Hem consultat amb un expert que ens ha dit que l’administració consideraria vàlid si el quadre estigues tancat en un armari de EI 90. Però com a conseqüència, la sala tècnica podria perdre amplada, i no assolir l’amplada mínima que requeriria un recorregut d’evacuació. - La condició de que un quadre elèctric qualsevol, de potència igual o superior de 50 kW s’ha d’emplaçar en un local de risc especial baix, es troba indicada a l’Ordenança de protecció contra incendis de Barcelona i per tant, es vàlida per aquest municipi, la qual cosa no exclou del compliment del paràgraf anterior.


18


Recordar-li que la distància màxima de recorregut d’evacuació de 25 m, es pot ampliar a 50 m si es disposa de 2 sortides d’evacuació, i els corresponents recorreguts d’evacuació compleixen els requeriments marcats pel CTE. Recomanem, no obstant, que faci la consulta directament a Bombers, ja sigui de Barcelona o de la Generalitat segons correspongui.

Característiques d’un sistema de pressió diferencial en una escala protegida (05-06-2009)

El Codi Tècnic de la Edificació, al seu “Anejo SI A: Terminología” remet a la norma UNE EN 12101-6 pel que fa als sistemes de pressió diferencial en una escala protegida. Diu el següent: Escalera protegida Escalera de trazado continuo desde su inicio hasta su desembarco en planta de salida del edificio que, en caso de incendio, constituye un recinto suficientemente seguro para permitir que los ocupantes puedan permanecer en el mismo durante un determinado tiempo. Para ello debe reunir, además de las condiciones de seguridad de utilización exigibles a toda escalera (véase DB-SU 1-4) las siguientes: 1 Es un recinto destinado exclusivamente a circulación y compartimentado del resto del edificio mediante elementos separadores EI 120. Si dispone de fachadas, éstas deben cumplir las condiciones establecidas en el capítulo 1 de la Sección SI 2 para limitar el riesgo de transmisión exterior del incendio desde otras zonas del edificio o desde otros edificios. En la planta de salida del edificio las escaleras protegidas o especialmente protegidas para evacuación ascendente pueden carecer de compartimentación. Las previstas para evacuación descendente pueden carecer de compartimentación cuando sea un sector de riesgo mínimo. 2 El recinto tiene como máximo dos accesos en cada planta, los cuales se realizan a través de puertas EI2 60-C5 y desde espacios de circulación comunes y sin ocupación propia. Además de dichos accesos, pueden abrir al recinto de la escalera protegida locales destinados a aseo, así como los ascensores, siempre que las puertas de estos últimos abran, en todas sus plantas, al recinto de la escalera protegida considerada o a un vestíbulo de independencia. En el recinto también pueden existir tapas de registro de patinillos o de conductos para instalaciones, siempre que estas sean EI 60. 3 En la planta de salida del edificio, la longitud del recorrido desde la puerta de salida del recinto de la escalera, o en su defecto desde el desembarco de la misma, hasta una salida de edificio no debe exceder de 15 m, excepto cuando dicho recorrido se realice por un sector de riesgo mínimo, en cuyo caso dicho límite es el que con carácter general se establece para cualquier origen de evacuación de dicho sector. 4 El recinto cuenta con protección frente al humo, mediante una de las siguientes opciones: a) Ventilación natural mediante ventanas practicables o huecos abiertos al exterior con una superficie útil de ventilación de al menos 1 m² en cada planta. b) Ventilación mediante dos conductos independientes de entrada y de salida de aire, dispuestos exclusivamente para esta función y que cumplen las condiciones siguientes:


19


- la superficie de la sección útil total es de 50 cm² por cada m3 de recinto en cada planta, tanto para la entrada como para la salida de aire; cuando se utilicen conductos rectangulares, la relación entre los lados mayor y menor no es mayor que 4; - las rejillas tienen una sección útil de igual superficie y relación máxima entre sus lados que el conducto al que están conectadas; - en cada planta, la parte superior de las rejillas de entrada de aire está situada a una altura sobre el suelo menor que 1 m y las de salida de aire están enfrentadas a las anteriores y su parte inferior está situada a una altura mayor que 1,80 m. c) Sistema de presión diferencial conforme a EN 12101-6:2005 La norma UNE EN 12101-6 diu que els sistemes de pressió diferencial estan dissenyats per activarse de forma automàtica mitjançant la presència de detectors de fum: UNE- EN 12101-6:2006 Sistemas para el control de humo y de calor. Parte 6: Especificaciones para los sistemas de diferencial de presión. Equipos.

Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre (08-06-2009)

Per tal de localitzar dades relatives a la densitat de carga de foc dels teixits de fibra de vidre hem consultat l’arxiu de disposicions legals i diversos manuals: de Mapfre, de Itsemap, del INSHT i de la National Fire Protection Association (NFPA). A cap disposició legals hem trobat les dades requerides. Únicament al següent manual de la NFPA hem localitzat informació sobre els teixits no combustibles, que inclouen els de fibra de vidre i que reproduïm a continuació: Fire Protection Handbook NFPA, 1991 Capítol 3 Materials. Products and environments 3-33 Fibers and Textiles


20


Aplicació de pintures intumescents sobre estructures de ferro: cal que les

empreses que les realitzen estiguin acreditades? (15-07-2009)

El “Reglamento de Instalaciones de protección contra incendios” (Real Decret 1942/1993) té per objecte regular les condicions que han de complir els aparells, equips i sistemes de protecció contra incendis, així com la seva instal·lació i manteniment. Però, efectivament, en cap cas parla de les pintures intumescents, ni tampoc indica que les empreses que es dediquen a l’aplicació d’aquests pintures s’hagin d’inscriure al “Registre d’Empreses Instal·ladores i Mantenidores d’aparells, equips i sistemes de protecció contra incendis” (veure http://www.gencat.cat/oge/tramits/incendis/index.html) La ENAC, Entidad Nacional de Acreditación, no disposa de cap sistema d’acreditació de les empreses que apliquen pintures intumescents. Tampoc hem localitzat cap altre sistema d’acreditació per aquestes empreses. Hi ha dues normes UNE que especifiquen els requisits i les condicions d’aplicació de les pintures intumescents: UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 1: Requisitos. UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 2: Guía para la aplicación. No hem trobat cap disposició legal que faci obligatòries aquestes normes. No obstant, sí que hi ha normes tècniques d’assaigs que el CTE DB SI fa obligatòries, per tal de determinar la resistència al foc de les proteccions aplicades a elements d’acer: UNE-ENV 13381-4:2005 Ensayos para determinar la contribución a la resistencia al fuego de los elementos estructurales. Parte 4: Protección aplicada a elementos de acero. UNE-ENV 13381-6:2004 Ensayos para determinar la contribución a la resistencia al fuego de los elementos estructurales. Parte 6: Protección aplicada a columnas de acero huecas rellenadas de hormigón.

Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009)

Els extintors d’explosió, segons un tècnic de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, donat que la finalitat de l’extintor d’explosió és apagar incendis, ha de ser tractat com a extintor i no com a explosiu. Per tant, els extintors d’incendis han complir amb els requisits expressats al:


21


Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI). BOE.Nº 298 de 14-12-1993 APENDICE 1. CARACTERISTICAS E INSTALACION DE LOS APARATOS. EQUIPOS Y SISTEMAS DE PROTECCION CONTRA INCENDIOS Los aparatos, equipos y sistemas, así como sus partes o componentes y la instalación de los mismos, deben reunir las características que se especifican a continuación: .... 6. Extintores de incendio . 1 . Los extintores de incendio, sus características y especificaciones se ajustarán al “Reglamento de aparatos a presión” y a su Instrucción técnica complementaria MIE-AP5. 2. Los extintores de incendio necesitarán, antes de su fabricación o importación, con independencia de lo establecido por la ITC-MIE-AP5, ser aprobados de acuerdo con lo establecido en el artículo 2 de este Reglamento a efectos de justificar el cumplimiento de lo dispuesto en la norma UNE 23.110. Les normes UNE 23110 vigents actualment son les següents: UNE 23110-3:1994 Extintores portátiles de incendios. Parte 3: construcción, resistencia a la presión y ensayos mecánicos. UNE 23110-6:1996 Extintores portátiles de incendios. Parte 6: Procedimientos para la evaluación de la conformidad de los extintores portátiles con la Norma EN 3, Partes 1 a 5. UNE 23110-15:2002 Lucha contra incendios. Extintores portátiles de incendios. Parte 15: Documento de interpretación de la Norma Europea EN 3. Les altres parts de les normes UNE 23110 han estat reemplaçades per la següent norma: UNE-EN 3-7:2004+A1:2008 Extintores portátiles de incendios. Parte 7: Características, requisitos de funcionamiento y métodos de ensayo. Els extintors d’explosió no són aparells a pressió, per la qual cosa no han de complir la ITC-MIE-AP5, ni han de portar el Marcatge CE. Una vegada que l’extintor compleix les normes UNE 23110 esmentades, el següent pas és que un organisme de control ho certifiqui (art. 2 del RIPCI). A Catalunya, els organismes de control que porten a terme aquestes inspeccions son ECA (http://www.eca.es) i ICICT (http://www.icictsa.com/defaultesp.html)

Traster en local sense ús en un edifici d’habitatges plurifamiliar. Cal detecció i alarma d'incendis? (04-09-2009)

Tant els bombers de la Generalitat com els bombers de l’Ajuntament de Barcelona apliquen el document consensuat per la Taula d’Interpretació de Normativa de Seguretat Contra Incendis (TINSCI), DT-7. Trasters.


22

http://www.eca.es/

http://www.icictsa.com/defaultesp.html


Concretament, en el DT-7, s’indica: 1. Trasters en edificis normalment d’habitatges, ubicats en qualsevol planta, vinculats als membres de la comunitat de propietaris de l’edifici i que el seu accés es realitza des d’espais comuns de l’edifici: Es consideren zones de risc especial i es regulen amb els criteris del Document Bàsic “SI Seguretat contra incendis” del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2002), del document de la TINSCI DT-8 “Trasters en Aparcaments” i altres normatives que els correspongui. I al DT-8 “Trasters en Aparcaments, s’indica:

CONDICIONS DELS TRASTERS (*)

NIVELL DE RISC ESPECIAL D’INCENDI

REDUÏT BAIX MIG ALT

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA (Sc) S

c ≤ 10 m

210 < S

c ≤ 50 m

250 < S

c ≤ 100 m

2100 < S

c ≤ 500 m

2S

c > 500 m

2

SECTORITZACIÓ EI 90 EI 90 EI 90 EI 120 EI 180

ACCÉS A SECTOR Porta EI2 45-C5 Porta

EI2 45-C5

Porta EI

2 45-C5

Vestíbul previ 2 x EI

2 30-C5

Vestíbul previ 2 x EI

2 45-C5

DETECCIÓ SI

(1) SI (1)

SI (1)

SI (1)

SI (1)

EXTINCIÓ (2)

- SI Extintor

21A/113B

SI Extintor

21A/113B

SI Extintor 21A/113B

SI Extintor

21A/113B

INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ D’INCENDIS

BOQUES D’INCENDI

SI (3) SI

(3)SI

(3)SI

(3) BIE-25

CONTROL DE FUM DE L’INCENDI

- - - SI

(4)SI

(4)

ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA - - SI, en recorreguts d’evacuació

(1) Es col·locarà un sistema de detecció d’incendi quan l’aparcament n’hagi de tenir (Superfície construïda del sector

Sc > 500 m2

-segons CTE DB SI 4- comptabilitzant el conjunt de l’aparcament i els trasters que es consideren locals de risc dins d’aquest sector).

El sistema de detecció serà adequat al tipus de foc previsible (habitualment es col·loquen detectors òptics de fum) i compliran la normativa UNE 23007-1:1996 i EN 54-1:1996.

(2) Al municipi de Barcelona es col·locarà extinció automàtica (UNE 23590) a les plantes inferiors al soterrani primer (OMB CPI vigent) (3) Sempre que l’aparcament disposi d’instal·lació de BIES els trasters quedaran coberts per aquesta instal·lació. (4) En base a la Secció HS 3 Qualitat de l’aire interior del DB HS Salubritat, els trasters han de disposar d’un sistema

de ventilació que es considera que en determinades situacions ja garanteix unes condicions mínimes de control de fums. Tanmateix, no es considera suficient per als trasters de risc mig i alt en els que caldrà disposar d’un sistema de control de fums que garanteixi les següents condicions de seguretat en cas d’incendi, a més de les específiques del sistema de ventilació definides al DB HS 3:

- Cabal mínim de 3 renovacions/hora - Cal garantir una aportació d’aire. En cas de que hi hagi aportació mecànica d’aire, en cas d’incendi s’aturarà

i només funcionarà l’extracció. - Ventiladors F

400 90

- Conductes E600

90 si transcorren per un únic sector; EI90 si travessen elements separadors d’incendi


23


Pot consultar el text complet del documents TINSCI indicats a través de la web del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm

Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009)

La definició que fa el CTE (DB SI – Annex SI A – Terminologia) de recorregut d’evacuació: Recorrido que conduce desde un origen de evacuación hasta una salida de planta, situada en la misma planta considerada o en otra, o hasta una salida de edificio. Conforme a ello, una vez alcanzada una salida de planta, la longitud del recorrido posterior no computa a efectos del cumplimiento de los límites a los recorridos de evacuación. En el cas concret de la consulta per excloure la rampa en el còmput total del recorregut d’evacuació, l’inici de la rampa s’hauria de poder considerar sortida de planta. Segons la definició que fa el CTE (DB SI – Annex SI A – Terminologia), una sortida de planta, ha complir algun dels següents requeriments: Es alguno de los siguientes elementos, pudiendo estar situada, bien en la planta considerada o bien en otra planta diferente: 1. El arranque de una escalera no protegida que conduce a una planta de salida del edificio, siempre que el área del hueco del forjado no exceda a la superficie en planta de la escalera en más de 1,30 m². Sin embargo cuando, en el sector que contiene a la escalera la planta considerada o cualquier otra inferior esté comunicada con otras por huecos diferentes de los de las escaleras, el arranque de escalera antes citado no puede considerase salida de planta. 2. El arranque de una escalera compartimentada como los sectores de incendio, o una puerta de acceso a una escalera protegida, a un pasillo protegido o a un vestíbulo de independencia de una de una escalera especialmente protegida. Cuando se trate de una salida de planta desde una zona de hospitalización o de tratamiento intensivo,.... En el caso de escaleras, dicha superficie se refiere a la del rellano de la planta considerada, admitiéndose su utilización para actividades de escaso riesgo, como salas de espera, etc. 3. Una puerta de paso, a través de un vestíbulo de independencia, a un sector de incendio diferente que exista en la misma planta, siempre que: - el sector inicial tenga otra salida de planta que no conduzca al mismo sector alternativo. - el sector alternativo tenga una superficie en zonas de circulación suficiente para albergar a los ocupantes del sector inicial, a razón de 0,5 m²/pers, considerando únicamente los puntos situados a menos de 30 m de recorrido desde el acceso al sector. En uso Hospitalario ... - la evacuación del sector alternativo no confluya con la del sector inicial en ningún otro sector del edificio, excepto cuando lo haga en un sector de riesgo mínimo. 4. Una salida de edificio. En cas contrari, si la rampa no es pot considerar sortida de planta, i ha de formar part del recorregut d’evacuació, la seva amplada s’ha de dimensionar d’acord amb


24

http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm


el que s’indica a la taula 4.1 del DB SI 3. Altres consideracions venen definides dintre de la definició que fa el CTE sobre el que es considera recorregut d’evacuació: La longitud de los recorridos por pasillos, escaleras y rampas, se medirá sobre el eje de los mismos. .. Las recorridos por rampas y pasillos móviles se consideran válidos cuando no sea posible su utilización por personas que trasladen carros para el transporte de objetos y estén provistos de un dispositivo de parada que pueda activarse bien manualmente, o bien automáticamente por un sistema de detección y alarma. Los recorridos que tengan su origen en zonas habitables o de uso Aparcamiento .... En uso Aparcamiento ... En establecimientos de uso Comercial .. En establecimientos comerciales .. En los establecimientos en los que no esté previsto el uso de carros... Excepto en el caso de los aparcamientos, de las zonas de ocupación nula y de las zonas ocupadas únicamente por personal de mantenimiento o de control de servicios, no se consideran válidos los recorridos que precisen salvar, en sentido ascendente, una altura mayor que la indicada en la tabla que se incluye a continuación.

Máxima altura salvada

Uso previsto y zona Hasta una salida Hasta el espacio de planta exterior seguro

En general, exceptuando los casos que se indican a continuación 4 m 6 m Hospitalario, ... docente ...

Les mateixes consideracions anteriors es poden aplicar a l’altre sortida. Si el problema és que els recorreguts d’evacuació superen la distància màxima permesa, una alternativa és disposar d’una zona que es pugui considera “sortida de planta” com ja s’ha plantejat i l’altra alternativa és acollir-se a la consideració feta en l’anotació (1) a la taula 3 del DB-SI 3 segons la qual: (1) La longitud de los recorridos de evacuación que se indican se puede aumentar un 25% cuando se trate de sectores de incendio protegidos con una instalación automática de extinción. En qualsevol cas, es recomana consultar el cas concret amb el servei de bombers competent per tal estudiar si és possible implementar mesures de seguretat alternatives, cas de no poder complir exactament el que marca el CTE. En aquest sentit el propi CTE contempla aquesta possibilitat en l’apartat b) del seu article 5: b) soluciones alternativas, entendidas como aquéllas que se aparten total o parcialmente de los DB. El proyectista o el director de obra pueden, bajo su responsabilidad y previa conformidad del promotor, adoptar soluciones alternativas, siempre que justifiquen documentalmente que el edificio proyectado cumple las exigencias básicas del CTE porque sus prestaciones son, al menos, equivalentes a los que se obtendrían por la aplicación de los DB.


25


També, es pot consultar el document elaborat per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments que resumeix els requeriments de protecció contra incendis en el cas de pública concurrència: http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/jornades/Us_Publica_Concurrencia_CTE-dbSI.pdf I el text refós de DB SI: http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB%20SI%20abril%202009.pdf

Instal·lació d’un equip de detecció d’incendis en un local de pública

concurrència a Badalona (05-10-2009)

La instal·lació d’equips per la prevenció i detecció d’incendis ha de seguir les especificacions mencionades a les següents disposicions: Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74, de 28-03-2006. Concretament el DB-SI: Documento Básico SI Seguridad en caso de incendio. Consultable a: http://www.codigotecnico.org Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI). BOE.Nº 298, de 14-12-1993. En quant a la normativa local, a Badalona ara mateix no existeix Ordenança de Prevenció d’Incendis, ja que ha estat derogada el passat dia 06-08-2009. Per una altra banda, s’ha de demanar llicència d’obres menors o presentar comunicació d’assabentat a l’Ajuntament per portar a terme la instal·lació dels equips. El procediment serà un o altre segons el tipus d’obra que comporti instal·lar l’equip de detecció. El procediment es molt més senzill si es presenta només assabentat que si es demana la llicència d’obra menor. En el cas d’assabentat, normalment només cal presentar una comunicació a l’Ajuntament. En canvi, si s’ha de demanar llicència d’obres menors, l’Ajuntament pot demanar la presentació de croquis, manifestació de residus, projectes visats, etc., segons el que es pretengui fer.

Entenem que en aquest cas caldria només presentar un assabentat d’obres, ja que no comporta augment de superfície, ni modificació de volums, estructura o distribució interior, ni afecta parts generals de la finca. De totes maneres, com desconeixem exactament que comportarà fer la instal·lació de detectors dins del local, aconsellem que es posi en contacte amb l’Oficina d’Informació Urbanística de l’Ajuntament de Badalona: Oficina d'Informació Urbanística Plaça Assemblea de Catalunya, 9-12 Telèfon: 93 483 26 80


26

http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/jornades/Us_Publica_Concurrencia_CTE-dbSI.pdf

http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/jornades/Us_Publica_Concurrencia_CTE-dbSI.pdf

http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB SI abril 2009.pdf

http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB SI abril 2009.pdf



Fax: 93 389 58 39 Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13'30 hores A/e: [email protected] Ja una vegada feta la instal·lació, és important que l’instal·lador autoritzat que l’ha portat a terme aporti tota les certificacions necessàries dictades al RIPCI, ja que quan s’hagin de passar les inspeccions a les quals estan sotmeses les instal·lacions de prevenció d’incendis per part de les ECAs, es sol·licitarà aquesta documentació.

Instal·lacions elèctriques i il·luminació

Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008)

Els requisits aplicables a les proteccions contra les sobretensions o sobreintensitats de les instal·lacions elèctriques es troben al: Real Decreto 842/2002, de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión (REBT) (BOE.Nº 224. 18-09-2002). En concret, a les seves instruccions: ITC-BT 22 – Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra sobreintensidades i ITC-BT 23 Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra sobretensiones També el REBT determina que és d’obligat compliment la norma: UNE-EN 60439-1 Conjuntos de aparamenta de baja tensión. No hem trobat enlloc que la data d’aplicació d’aquestes proteccions sigui el 1 de gener de 2008. Al contrari, el REBT va entrar en vigor a l’any de la seva publicació, és a dir que està vigent des de el 18-9-2003.

Càlcul de la resistència ohmmica als centres de transformació (14-02-2008)

La legislació que afecta als centres de transformació és la següent: Real Decreto 3275/1982, de 12-11, Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas y Centros de Transformación. BOE.Nº 288 de 01-12-1982 Orden 06-07-1984 por la que se aprueban las Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 183 de 01-08-1984


27

mailto:[email protected]


Orden 18-10-1984 complementaria de la Orden 06-07-1984 que aprueba las Instrucciones Complementarias del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 256 de 25-10-1984 Orden 27-11-1987 por la que se actualizan las Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-RAT 13 y MIE-RAT 14 del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 291 de 05-12-1987 (+ corr errors) Orden 23-06-1988 se actualizan diversas Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-RAT del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 160 de 05-07-1988. (+ corr errors) Orden 16-04-1991 por la que se modifica el punto 3.6 de la Instrucción Técnica Complementaria MIE-RAT 06 del Reglamento sobre Condiciones Técnicas de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 98 de 24-04-1991 Orden 10-03-2000 de modificación de las Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18, MIE-RAT 19 del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 250 de 18-10-2000 Si a aquestes disposicions no consta la manera de realitzar els càlculs de resistència ohmmica, li suggerim que consulti manuals tècnics, o bé normes particulars de empreses, com les de Fecsa (que vostè ja coneix) o Iberdrola, que pot consultar a: http://www.aven.es/legislacion/normas_particulares_iberdrola.html Pel que fa a normes UNE: UNE 157751:2006. Criterios generales para la elaboración de proyectos de centros de transformación e instalaciones análogas de recepción, maniobra y medida en alta tensión, superior a 1 kV y hasta 66 kV inclusive.

Es posible instalar un grupo electrógeno en el sótano de un edificio? (05-03-2008) Hemos consultado con ingenieros expertos en instalaciones y nos han dicho que sí que es posible, (y de hecho se está haciendo) instalar grupos electrógenos en el


28

http://www.aven.es/legislacion/normas_particulares_iberdrola.html


sótano de un edificio. Para ello se deberá tener en cuenta lo que específica el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión: Real Decreto 842/2002, de 02-08, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión y sus Instrucciones Técnicas complementarias (ITC) BT 01 a BT 51. BOE núm. 224 de 18-09-2002. Ver: ITC-BT 40 Instalaciones generadoras de baja tensión. El espacio donde se instale el grupo electrógeno, tal como dice el artículo 3 de la mencionada ITC, deberá tener en cuenta la legislación correspondiente a las instalaciones de almacenamiento de combustibles y en concreto la MI-IP 03, y de protección contra incendios, debiendo disponer de una ventilación adecuada: Real Decreto 1427/1997 de 15-09, por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria MI-IP03 'Instalaciones petrolíferas para uso propio'. BOE.Nº 254 de 23-10-1997 Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 15-09-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995. BOE.Nº 253 de 22-10-1999

Els armaris elèctrics per a processos industrials han de tenir algun dispositiu de seguretat respecte a l’obertura de la seva porta? (27-05-2008) Segons la opinió d’un expert consultat, s’han de tenir en compte dos aspectes: la prevenció de riscs elèctrics als llocs de treball i el marcatge CE de la instal·lació conjuntament amb l’aplicació del REBT. Pel que fa a la prevenció de riscs elèctrics: Real Decreto 614/2001 de 08-06 sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. BOE.Nº 148 de 21-06-2001 RESUM= Legislación aplicable a las instalaciones eléctricas de los lugares de trabajo y a las técnicas y procedimientos para trabajar en ellas o en sus proximidades para garantizar la seguridad de los trabajadores. Diu que l’empresari ha de prevenir els possibles riscs elèctrics. En concret: Artículo 4. Técnicas y procedimientos de trabajo. 1. Las técnicas y procedimientos empleados para trabajar en instalaciones eléctricas, o en sus proximidades, se establecerán teniendo en consideración:

a) La evaluación de los riesgos que el trabajo pueda suponer, habida cuenta de las características de las instalaciones, del propio trabajo y del entorno en el que va a realizarse. b) Los requisitos establecidos en los restantes apartados del presente artículo.


29


2. Todo trabajo en una instalación eléctrica, o en su proximidad, que conlleve un riesgo eléctrico deberá efectuarse sin tensión, salvo en los casos que se indican en los apartados 3 y 4 de este artículo. Para dejar la instalación eléctrica sin tensión, antes de realizar el trabajo, y para la reposición de la tensión, al finalizarlo, se seguirán las disposiciones generales establecidas en el anexo II.A y, en su caso, las disposiciones particulares establecidas en el anexo II.B. Per prevenir els riscs elèctrics, l’expert consultat ha apuntat dues possibilitats: - per tal de poder obrir la porta de l’armari amb seguretat, es pot disposar d’un mecanisme que tregui la tensió abans de poder obrir la porta. Això s’aconsegueix instal·lant una palanca a l’exterior de l’armari, que connecti amb el seccionador de tensió que hi ha dins l’armari. S’ha d’accionar la palanca, obrint així el seccionador (és a dir, treure la corrent) per poder obrir la porta. - impedir l’accés als treballadors, és a dir tancar l’armari amb clau, i que la clau la tingui el personal de manteniment de l’empresa Pel que fa al marcatge CE i al REBT: Els armaris elèctrics han de complir amb les especificacions de seguretat contemplades a la Directiva de baixa tensió i elaborar l’expedient tècnic indicat, així com incorporar el marcatge CE als aparells. La legislació aplicable és:: Directiva 73/23/CEE del Consejo de 19-02-1973 relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse en determinados límites de tensión. DOCE.L-77 de 26-03-1973 (Derogada per la Directiva 2006/95/CE) Directiva 2006/95/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12-12-2006, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre el material eléctrico destinado a utilizarse con determinados límites de tensión (versión codificada). DOUE.L-374 de 27-12-2006

La transposició de la Directiva 73/23/CE és (la Directiva 2006/95/CE encara no ha estat transposada):

Real Decreto 7/1988 de 08-01-1988 relativo a las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE.Nº 12 de 14-01-1988 Real Decreto 154/1995 de 03-02-1995 por el que se modifica el Real Decreto 7/1988 de 08-01-1988 por el que se regula las exigencias de seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados límites de tensión. BOE.Nº 53 de 03-03-1995 (corr. errores BOE nº 69. 22-03-1995)


30


Les normes aplicables als armaris elèctrics són les de la sèrie “EN 60439 Conjuntos de aparamenta de baja tensión” (harmonitzades segons la directiva de baixa tensió) i citades també al REBT: UNE-EN 60439-1:2001 Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 1: Conjuntos de serie y conjuntos derivados de serie. (+UNE-EN 60439-1:2001/A1:2005) UNE-EN 60439-3:1994 Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 3: Requisitos particulares para los conjuntos de aparamenta de baja tensión destinados a estar instalados en lugares accesibles al personal no cualificado durante su utilización. Cuadros de distribución. (+UNE-EN 60439-3/A1:1997 + UNE-EN 60439-3/A2:2002) UNE-EN 60439-4: 2005 Conjunto de aparamenta de baja tensión. Parte 4: requisitos particulares para conjuntos para obras (co) UNE-EN 60439-5: 2007 Conjuntos de aparamenta de baja tensión. Parte 5: Requisitos particulares para los conjuntos destinados a ser instalados al exterior en lugares públicos. Conjuntos de aparamenta para redes de distribución (CRD)

¿Es obligatorio hacer algún tipo de mantenimiento/revisión en instalaciones de más de 100kW en viviendas? (13-06-2008)

En el artículo 20 del Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión, se indica lo siguiente: Artículo 20. Mantenimiento de las instalaciones. Los titulares de las instalaciones deberán mantener en buen estado de funcionamiento sus instalaciones, utilizándolas dé acuerdo con sus características y absteniéndose de intervenir en las mismas para modificarlas Si son necesarias modificaciones, éstas deberán ser efectuadas por un instalador autorizado. Por otro lado, en el artículo 4.2 de la Instrucción Técnica Complementaria para Baja Tensión: ITC-BT-05 Verificaciones e inspecciones, se establece: 4.2. Inspecciones periódicas. Serán objeto de inspecciones periódicas, cada 5 años, todas las instalaciones eléctricas en baja tensión que precisaron Inspección inicial, según el punto 4.1 anterior; y cada 10 años, las comunes de edificios de viviendas de potencia total instalada superior a 100 kW. Por tanto, el Real Decreto 842/2002 indica que toda instalación se ha de mantener en buen estado, y la Instrucción Técnica ICT-BT-05 indica que a las instalaciones comunes de viviendas de más de 100kW se les realizará inspección cada 10 años. Por último, el Decreto 363/2004, de 24-08-2004, por el que se regula el procedimiento administrativo para la aplicación del Reglamento electrotécnico para baja tensión (DOGC núm.4205, de 26-08-2004), se indica en su artículo 8:


31


Artículo 8. Inspecciones periódicas 8.1 Serán objeto de inspecciones periódicas, cada cinco años, todas las instalaciones eléctricas de baja tensión que requirieron inspección inicial, según el artículo anterior, así como las instalaciones de alumbrado exterior con potencia máxima admisible inferior o igual a 5 kW, y cada diez años, las comunes a edificios de viviendas de potencia máxima admisible superior a 100 kW. 8.2 Las inspecciones periódicas serán efectuadas por una entidad de inspección y control, concesionaria de la Administración de la Generalidad de Cataluña, de acuerdo con la posibilidad establecida en el artículo 6.2 del presente Decreto. Y en el artículo 9 del mismo Decreto 363/2004, se lee: 9.1 Los titulares de instalaciones eléctricas sujetos a inspecciones periódicas contratarán su mantenimiento con una empresa instaladora de la categoría que corresponda debidamente inscrita, y tendrán que disponer de un libro de mantenimiento que contendrá como mínimo el registro y el resultado de las revisiones e inspecciones correspondientes. Por tanto, siguiendo al Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico para baja tensión, y al Decreto 363/2004, de 24-08-2004, por el que se regula el procedimiento administrativo para la aplicación del Reglamento electrotécnico para baja tensión, si se ha de realizar mantenimiento a las instalaciones comunes de más de 100kW en viviendas.

32

És obligatori posar una arqueta de registre a les instal·lacions de posta a terra? (17-06-2008) Segons la ITC-BT 18: Instalaciones de puesta a tierra, del Reglamento de Baja Tensión: 12. REVISION DE LAS TOMAS DE TIERRA Por la importancia que ofrece, desde el punto de vista de la seguridad cualquier instalación de toma de tierra, deberá ser obligatoriamente comprobada por el Director de la Obra o Instalador Autorizado en el momento de dar de alta la instalación para su puesta en marcha o en funcionamiento. Personal técnicamente competente efectuará la comprobación de la instalación de puesta a tierra, al menos anualmente, en la época en la que el terreno esté mas seco. Para ello, se medirá la resistencia de tierra, y se repararán con carácter urgente los defectos que se encuentren. En los lugares en que el terreno no sea favorable a la buena conservación de los electrodos, éstos y los conductores de enlace entre ellos hasta el punto de puesta a tierra, se pondrán al descubierto para su examen, al menos una vez cada cinco años. A les instal·lacions de posta a terra, per tal de poder realitzar aquestes revisions anuals de la bona conservació dels elèctrodes de forma correcta i segura, el que es fa és posar una arqueta de registre. Si bé no és obligatori segons aquesta ITC, sí que és una pràctica habitual segons ens ha confirmat un expert en instal·lacions elèctriques.



Trámites necesarios para la legalización de un grupo electrógeno (17-07-

2008)

Hemos calculado que 220KVA son más o menos 187kW . Para hacer el cálculo hemos utilizado la siguiente fórmula: Potencia activa = Potencia aparente x cos φ 187 kW = 220 KVA x 0,85 En la página web de la Oficina de Gestió Empresarial (OGE), de la Generalitat (ver http://www.gencat.net/oge/tramits/aigua/electricitat/installacions/baixa_tensio/classificacio/index.html se encuentran indicados los trámites necesarios para legalizar una instalación eléctrica. Se puede comprobar que los generadores de potencia superior a 10 kW son instalaciones de clase c, y requieren proyecto. Reproducimos a continuación el texto de la OGE: Les noves instal·lacions elèctriques, segons la seva importància i risc d’accident, es classifiquen en les dues classes següents en relació amb els tràmits administratius que requereix la seva execució: a) Instal·lacions amb projecte Instal·lacions complexes o d’alt risc que necessiten projecte per identificar-les i per justificar sense ambigüitats el compliment de la reglamentació de seguretat vigent, i també una certificació de direcció i acabament d’obra que garanteixi que concorda amb el projecte i que s’adapta a l’esmentada reglamentació. b) Instal·lacions amb memòria tècnica de disseny Instal·lacions senzilles que necessiten per a la seva identificació una memòria tècnica de disseny (MTD) amb l’objecte de proporcionar les principals dades i característiques de disseny de les instal·lacions. Aquesta memòria que ha de permetre constatar el compliment de la reglamentació de seguretat vigent en els aspectes essencials o bàsics. Les instal·lacions receptores elèctriques noves amb projecte s’agrupen segons el tipus d’instal·lació, el local on s’instal·len, la tensió i la potència. Són les següents (reproducció parcial de la taula):

Grup Tipus d’instal·lació Límits

c

Les corresponents a:

-Locals mullats

-Generadors i convertidors

-Conductors aïllats per caldejament, exclosos els habitatges

- P > 10 kW

P = Potència prevista en la instal·lació, considerant el que s’estipula a la ITC–BT-10. És la potència màxima admissible de la instal·lació.


33

http://www.gencat.net/oge/tramits/aigua/electricitat/installacions/baixa_tensio/classificacio/index.html

http://www.gencat.net/oge/tramits/aigua/electricitat/installacions/baixa_tensio/classificacio/index.html


Es de aplicación el REBT. En caso de que el grupo electrógeno en cuestión sea una instalación generadora destinada a transformar cualquier tipo de energía no eléctrica en energía eléctrica, ha de cumplir la instrucción ITC-BT-40 “Instalaciones generadoras de baja tensión”. En Cataluña, el procedimiento administrativo para la aplicación del Reglamento electrotécnico para baja tensión está regulado por las siguientes disposiciones: Decreto 363/2004, de 24-08-2004, por el que se regula el procedimiento administrativo para la aplicación del Reglamento electrotécnico para baja tensión. DOGC.Nº 4205 de 26-08-2004 Decreto 74/2007, de 27-03-2007, por el que se modifica el artículo 13.1 del Decreto 363/2004, de 24-08-2004, por el que se regula el procedimiento administrativo para la aplicación del Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión. DOGC.Nº 4852 de 29-03-2007 También hay que tener en cuenta que, en el caso que la instalación de este grupo electrógeno cuente con un depósito de gasoil, antes de poner en marcha la instalación es necesario presentar delante de las Entidades de inspección y control la documentación que justifique el cumplimiento de las condiciones técnicas y administrativas establecidas, y que a la vez determine las personas responsables que han intervenido. La instrucción técnica a cumplir es la MI-IP03 “Instalaciones de almacenamiento para su consumo en la propia instalación”: Real Decreto 1427/1997 de 15-09, por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria MI-IP03 'Instalaciones petrolíferas para uso propio'. BOE.Nº 254 de 23-10-1997 (+ corr.errores BOE.Nº 21 de 24-01-1998 Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 15-09-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995. BOE.Nº 253 de 22-10-1999 (+ corr.errores BOE.Nº 54 de 03-03-2000) Orden 20-11-1998 sobre el procedimiento de actuación de las empresas instaladoras, de las entidades de inspección y control y de los titulares en las instalaciones petrolíferas para uso propio reguladas por la instrucción técnica complementaria ITC MI-IP03 Instalaciones Petrolíferas para uso propio, del Reglamento de instalaciones petrolíferas. DOGC.Nº 2782 de 09-12-1998 Orden 27-06-2000 modifica la Orden 20-11-1998 para adaptarse al Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 que modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas y sus Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03 y MI-IP04. DOGC.Nº 3182 de 13-07-2000


34


Orden TRI/395/2005 de 04-08-2005 de modificación de la Orden 21-01-2003 referente a la regulación de instalaciones existentes sin autorización o inscripción en el Registro industrial de almacenamiento de carburantes y combustibles líquidos para su consumo en la propia instalación, reguladas por la instrucción técnica complementaria MI-IP03. DOGC.Nº 4484 de 06-10-2005

Valor de referència de Resistència de posta a terra i fórmula per calcular la resistència a terra d’un elèctrode mixte (4 piquetes amb conductor de coure nu) (21-07-2008)

- Valor de referència de Resistència de posta a terra:

Certament, aquest valor no apareix a l’actual REBT. S’ha consultat amb un tècnic de projectes i ens ha comentat que es fa servir l’antic REBT. Concretament, s’aplica el valor indicat a l’apartat 4.1.d) de la MIE-BT 023 de 37 Ω (Veure Orden 31-10-1973, por la que se aprueban las Instrucciones Complementarias denominadas MI BT del Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. BOE.Nº 310 a 313. 27-12-1973). - Fórmula per calcular la resistència a terra d’un elèctrode mixte (4 piquetes amb conductor de coure nu): S’aplica la fórmula d’associació de resistències en paral·lel: 1/Req = Σ (1..n) 1/Rn Req: Resistència del conjunt Rn: Resistència elèctrode

Com han de ser els dipòsits de recollida d’oli en centres de transformació? (06-10-2008)

La legislació aplicable als dispositius de recollida d’oli en centres de transformació es troba a la MIE-RAT 14, punt 4.1. Per tal de buscar més especificacions sobre com ha de ser el llit de grava, i on s’ha de situar el dipòsit de recollida d’oli, hem realitzat una cerca sobre normes tècniques aplicables i altres disposicions, i únicament hem localitzat el següent: Resolución ECF/4548/2006, de 29-12-2006, por la que se aprueba a Fecsa-Endesa las Normas técnicas particulares relativas a las instalaciones de red y a las instalaciones de enlace (exp. EE-104/01). DOGC.Nº 4827 de 22-02-2007 Diu el següent: 5.4.3 Recogida de aceite


35


En la MIE RAT-014 apartado 4.1, se indica que cuando se utilicen aparatos o transformadores que contengan más de 50 litros de aceite mineral, se dispondrá de un foso de recogida de aceite de capacidad adecuada, con revestimiento estanco y con dispositivo cortafuegos. El depósito de recogida de aceite tendrá una capacidad de 800 litros, adecuada al volumen de aceite que pueden tener los transformadores del CT. En la figura se muestra un diseño de pozo de recogida de aceite ubicado bajo el transformador.

Per portar a terme un canvi d’ubicació del quadre elèctric, és necessària l’elaboració de projecte? (23-02-2009)

A l’article 3.2 de la “ITC-BT-04 Documentación y puesta en servicio de las instalaciones” del REBT es llegeix que:

La definició d’ampliació i modificació d’importància es troba a l’article 2 de l’articulat del REBT:

Els edificis verticals destinats a oficines sí que són instal·lacions assenyalades a l’article 3.2, però entenem que el canvi d’ubicació del quadre elèctric no afecta a la potència instal·lada ni tampoc a línees completes de processos productius. Seguint l’article 4 de la “ITC-BT-04 Documentación y puesta en servicio de las instalaciones”, es llegeix el següent:

Per tant, per a canviar la ubicació del quadre electric general d’una empresa s’ha de realitzar Memòria Tècnica de Disseny.


36


Legislación aplicable a un cuadro eléctrico instalado en un recinto con agua

(19-03-2009)

Un cuadro eléctrico que esté colocado en un lugar húmedo deberá cumplir con las especificaciones indicadas en el REBT, en concreto debe cumplir la ITC-BT 24 “Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra los contactos directos e indirectos” y la ITC-BT 30 “Instalaciones en locales de características especiales” Además, para proteger la salud de los trabajadores, deberá cumplir: Real Decreto 614/2001 de 08-06 sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. BOE.Nº 148 de 21-06-2001 El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo ha publicado una Guía de Aplicación de este Real Decreto: Guía Técnica para la Evaluación y Prevención del Riesgo Eléctrico INSHT, 2003 Se puede descargar en: http://www.insht.es/portal/site/Insht/menuitem.1f1a3bc79ab34c578c2e8884060961ca/?vgnextoid=c4f09b4085ea5110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&vgnextchannel=25d44a7f8a651110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD

Elaboración de la Memoria Técnica Simplificada para legalizar una instalación eléctrica antigua de más de 100 kW (24-03-2009)

Su empresa debe hacer una Memoria Técnica Simplificada para legalizar una instalación eléctrica antigua, según indica el Decret 363/2004 y la “Instrucció 10/2005 de la Direcció General d’Energia i Mines, per la qual es fixa un Termini provisional per a la inscripció d’instal·lacions d’energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.” La instalación tiene más de 100 kW y una antigüedad anterior al 18 de septiembre 1998. Hemos consultado con los ingenieros responsables de los visados en el COEIC, y nos han comentado que ya han visado numerosas memorias técnicas simplificadas de estas características, y todas ellas difieren mucho en su contenido. No tienen noticia de que la Administración haya desestimado ninguna de ellas. Recomiendan que la memoria que realicen sea descriptiva, incluyendo por ejemplo las protecciones, las secciones de los cables, las caídas de tensión, el esquema... Pueden utilizar como modelo lo que indica el REBT del año correspondiente a cuando se hizo la instalación, y se pueden basar en la siguiente publicación del COEIC: Guió de continguts per a projectes d’instal·lacions elèctriques de Baixa Tensió (BT)


37


Una sala de balls de saló necessita projecte elèctric? (08-04-2009)

Una sala de balls de saló de 90 metros útils, segons la “ITC BT 28 Instalaciones en locales de pública concurrencia” entenem que està considerada com a un “local de reunión”, sempre i quan la seva ocupació prevista superi les 50 persones:

1. CAMPO DE APLICACIÓN La presente instrucción se aplica a locales de pública concurrencia como: Locales de espectáculos y actividades recreativas:

- Cualquiera que sea su capacidad de ocupación, como por ejemplo, cines, teatros, auditorios, estadios, pabellones deportivos, plazas de toros, hipódromos, parques de atracciones y ferias fijas, salas de fiesta, discotecas, salas de juegos de azar.

Locales de reunión, trabajo y usos sanitarios: - Cualquiera que sea su ocupación, los siguientes: Templos, Museos, Salas de conferencias y congresos, casinos, hoteles, hostales, bares, cafeterías, restaurantes o similares, zonas comunes en agrupaciones de establecimientos comerciales, aeropuertos, estaciones de viajeros, estacionamientos cerrados y cubiertos para más de 5 vehículos, hospitales, ambulatorios y sanatorios, asilos y guarderías - Si la ocupación prevista es de más de 50 personas: bibliotecas, centros de enseñanza, consultorios médicos, establecimientos comerciales, oficinas con presencia de público, residencias de estudiantes, gimnasios, salas de exposiciones, centros culturales, clubes sociales y deportivos

La ocupación prevista de los locales se calculará como 1 persona por cada 0,8 m2 de superficie útil, a excepción de pasillos, repartidores, vestíbulos y servicios. Desconeixem si els 90 metres quadrats útils que indica a la seva consulta són estrictament de la sala de balls o inclou els passadissos, repartidors, etc. Haurà de procedir a realitzar el càlcul d’ocupació prevista per valorar si supera les 50 persones indicades. Veiem a la “ITC BT 04 Documentación y puesta en servicio de las instalaciones”, punt “3 Instalaciones que necesitan proyecto” que las instal·lacions de pública concurrència es consideren del grup “i” i necessiten projecte sense límits de potència. Volem remarcar que en el cas que no sigui una instal·lació inclosa en algun grup del punt 3 citat anteriorment, requerirà memòria tècnica de disseny, tal com indica el punt 4 de la ITC BT 04. Podeu consultar el REBT i les seves Guies Tècniques a: http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/rebt_guia.asp

Requisits per les instal·lacions domòtiques. Tràmits i documentació necessària (18-06-2009)

Les instal·lacions domòtiques han de seguir les especificacions indicades al REBT i en particular a la ITC-BT 51:


38


REBT ITC-BT-51 Instalaciones de sistemas de automatización, gestión técnica de la energía y seguridad para viviendas y edificios Diu el següent:

4. REQUISITOS GENERALES DE LA INSTALACIÓN

Todos los nodos, actuadores y dispositivos de entrada deben cumplir, una vez instalados, los requisitos de Seguridad y Compatibilidad Electromagnética que le sean de aplicación, conforme a lo establecido en la legislación nacional que desarrolla la Directiva de Baja Tensión (73/23/CEE) y la Directiva de Compatibilidad Electromagnética (89/336/CEE). En el caso de que estén incorporados en otros aparatos se atendrán, en lo que sea aplicable, a lo requisitos establecidos para el producto o productos en los que vayan a ser integrados. Todos los nodos, actuadores y dispositivos de entrada que se instalen en el sistema, deberán incorporar instrucciones o referencias a las condiciones de instalación y uso que deban cumplirse para garantizar la seguridad y compatibilidad electromagnética de la instalación, como por ejemplo, tipos de cable a utilizar, aislamiento mínimo, apantallamientos, filtros y otras informaciones relevantes para realizar la instalación. En el caso de que no se requieran condiciones especiales de instalación, esta circunstancia deberá indicarse expresamente en las instrucciones. Dichas instrucciones se incorporarán en el proyecto o memoria técnica de diseño, según lo establecido en la ITC-BT-04. Toda instalación nueva, modificada o ampliada de un sistema de automatización, gestión de la energía y seguridad deberá realizarse conforme a lo establecido en la presente Instrucción y lo especificado en las instrucciones del fabricante, anteriormente citadas. La citada ITC concreta quines son les instal·lacions que necessiten projecte o bé memòria tècnica de disseny i diu el següent pel que fa al certificat d’instal·lació, que l’ha d’emetre el instal·lador autoritzat: REBT ITC-BT- 04 Documentación y puesta en servicio de las instalaciones 5. Ejecucion y tramitacion de las instalaciones. ... 5.5 Antes de la puesta en servicio de las instalaciones, el instalador autorizado deberá presentar ante el Organo competente de la Comunidad Autónoma, al objeto de su inscripción en el correspondiente registro, el Certificado de Instalación con su correspondiente anexo de información al usuario, por quintuplicado, al que se acompañará, según el caso, el Proyecto o la Memoria Técnica de Diseño, así como el certificado de Dirección de Obra firmado por el correspondiente técnico titulado competente, y el certificado de inspección inicial con calificación de resultado favorable, del Organismo de Control, si procede Podeu trobar unes Guies d’aplicació d’aquestes dues ITC-BT a les següents adreces del “Punto de Información sobre Reglamentación de Seguridad Industrial”: http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_51_feb07R1.pdf http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_04_sep03R1.pdf


39


Com han de ser les preses de terra d’un grup electrogen i d’un parallamps?

A quina distància han d’estar? Quina resistència han de tenir? (20-7-2009)

Es tracta d’una instal·lació on hi ha un grup electrogen (GE) amb un neutre connectat a terra. També hi ha un parallamps amb una presa de terra. Pregunta 1: Les preses de terra del GE i del parallamps són independents? A quina distància s’han de posar? Resposta Les dues preses de terra han de ser independents. Segons la ITC BT 40, punt 8.2.1.: 8.2 Características de la puesta a tierra según el funcionamiento de la instalación generadora respecto a la Red de Distribución Pública. 8.2.1 Instalaciones generadoras aisladas conectadas a instalaciones receptoras que son alimentadas de forma exclusiva por dichos grupos. La red de tierras de la instalación conectada a la generación será independiente de cualquier otra red de tierras. Se considerará que las redes de tierra son independientes cuando el paso de la corriente máxima de defecto por una de ellas, no provoca en la otra diferencias de tensión, respecto a la tierra de referencia, superiores a 50 V. En las instalaciones de este tipo se realizará la puesta a tierra del neutro del generador y de las masas de la instalación conforme a uno de los sistemas recogidos en la ITC-BT 08. Pel que fa a les distàncies, pot fer servir com a guia el que diu la ITC BT 18, punt 11 on es defineix la distància entre preses de terra en cas d’un centre de transformació. Remet a una formula, on un dels components és “intensidad de defecto a tierra”, que no sempre és possible conèixer-lo. Hem consultat amb un expert en temes d’instal·lacions elèctriques i ens ha dit que el que s’acostuma a fer és deixar una distància de entre 15m i 20 m entre les dues postes a terra (del parallamps i del GE). Pregunta 2: La presa de terra del neutre del GE ha de tenir necessàriament un valor < 5 ohms? I si no es pot assolir? Resposta Com a regla general, l’expert consultat ens ha dit que s’utilitzen valors < ó = a 10 ohms en la posta a terra dels parallamps (segons la UNE 21186:1996 Protección de estructuras, edificaciones y zonas abiertas mediante pararrayos con dispositivos de cebado. I la NTE-IEP 1973 Instalaciones de puesta a tierra). Aquest valor li pot servir de referència a l’hora de tenir en compte la posta a terra del GE, donat que el valor de 5 ohms que indica a la consulta només és obligatori en el cas de que es tracti d’un règim TN (ITC-BT 08, punt 2).


40


També ens ha dit que per disminuir la resistència de posta a terra, en cas que sigui necessari, es poden utilitzar elèctrodes de sals minerals o de grafit, o també augmentar el nombre d’elèctrodes. Per ampliar aquesta informació pot consultar les Guies d’aplicació del REBT a la plana web: http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/rebt_guia.asp

Com han de ser les arquetes d’uns transformadors per il·luminació? (20-08-

2009) La ITC-BT 09 del Reglament de Baixa Tensió, cobreix els aspectes relatius a les “Instalaciones de Alumbrado”. La Guia Tècnica d’aplicació d’aquesta ITC ( consultable a http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcyt/Archivos/rbt/guias/guia_bt_09_sep04R1.pdf) descriu les característiques de les arquetes registrables necessàries per incloure els empalmes, derivacions o dispositius de protecció, indicant que s’han de poder drenar fàcilment. Si bé no facilita indicacions respecte als transformadors, podem suposar que les seves arquetes corresponents han de tenir unes característiques similars: 5. REDES DE ALIMENTACIÓN 5.1 Cables .... 5.2 Tipos 5.2.1 Redes subterráneas Se emplearán sistemas y materiales análogos a los de las redes subterráneas de distribución reguladas en la ITC-BT-07. ..... Los empalmes y derivaciones deberán realizarse en cajas de bornes adecuadas, situadas dentro de los soportes de las luminarias, y a una altura mínima de 0,3 m sobre el nivel del suelo o en una arqueta registrable, que garanticen, en ambos casos, la continuidad, el aislamiento y la estanqueidad del conductor.


41

Preguntes+Mes+Frequents Seguretat+de+Les+Instalacions 2

Documents

Transcript of Preguntes+Mes+Frequents Seguretat+de+Les+Instalacions 2