2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica[Teoria del coneixement]Com podem conèixer mitjançant la raó la definició d’aquests conceptes universals?

No amb la retòrica sinó la dialèctica: en què consisteix aquesta?

A. Punt de partida: “Coneix-te a tu mateix” (màxima dèlfica)• Introspecció: la veritat és de manera innata (innatisme) a l’interior

de nosaltres• Racionalisme: n’hi ha prou amb usar bé la nostra raó

B. Mètode: La inducció maièutica• En què consisteix?, té dos moments:I. La ironia socràtica• Objectiu: que el seu interlocutor es desfaci de les falses

opinions i es posi en disposició de buscar la definició correcta• Com s’aconsegueix?

a) Confessió d'ignorància socràtica: “Només sé que no sé res”b) Fingeix que desconeix les tesis del seu interlocutor i mitjançant

preguntes l’acorrala i el porta a incórrer en contradiccions fins que aconsegueix que negui les seves pròpies tesis

Pàg. 57

Text pàgina 57

2.2 El mètode socràtic: la inducció maièuticaPàg. 58

El que és desitjatRelatiu, particular, subjectiu(les coses conegudes i concretes)

El que és desitjableAbsolut, universal, objectiu(les coses desconegudes i abstractes)

II. La inducció-ascensió maièuticaEliminades les idees relatives i subjectives s’inicia la cerca de la definició correcta (universal)

• Sòcrates només ajuda a “concebre” la definició universal• Sempre es pot aprofundir en la definició, fent-la més

universal a través del coneixement que pugui sorgir d’un nou diàleg

2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica]Pàg. 58

El que és desitjatRelatiu, particular, subjectiu(les coses conegudes i concretes)

El que és desitjableAbsolut, universal, objectiu(les coses desconegudes i abstractes)

Actuar per saviesaQui coneix la definició universal del béActua d’acord amb una veritat descoberta per un mateixBé universal: Els manats universals de la raó

Actuar cegamentQui no coneix el béActua per instint, desig o tècnica particularBé immediat: Impulsos particulars i egoistes

A. El saber (la raó) equival a la virtutUn cop definits els conceptes universals, assolits mitjançant la inducció maièutica, el ciutadà està en disposició d'exercir les distintes virtuts cíviques perquè passa de:

La força vinculant de l’acció moral es deriva del fet que actuar de manera contrària seria violentar la nostra pròpia consciència

2.3 L’intel.lectualisme moral (I)[ètica]Pàg. 59

A. El saber (la raó) equival a la virtut

*(Intel.lectualisme moral)• Rebuig de les idees de pecat i culpa• “Mai un injust no pot fer mal a un just”

La seva ignorància li fa desconèixer que el seu acte repercuteix també negativament en ell mateix: el mal comporta lògicament el seu propi càstig

Per tant, “Qui pensa correctament, obra correctament”: saber = virtut*

El bé: desig essencial de la raó humana (optimisme antropològic)

“Ningú no obra malament amb coneixement”: mal = ignorància

2.3 L’intel.lectualisme moral (II)[ètica]Pàg. 59

B. La virtut (el bé) equival a la felicitat: l’eudemonisme socràtic

“Qui pensa correctament (raó), obra correctament (virtut) ”saber = virtut

“qui obra correctament (virtut), assoleix la felicitat (eudaimonia)”

virtut = felicitat Equació socràtica: saber = virtut = felicitat

Argumentació:a) En l’àmbit individual (dimensió ètica): perquè actuem

d’acord amb la nostra pròpia consciènciab) En l’àmbit social (dimensió política): perquè afavorim

l'harmonia social i reduïm els conflictesConseqüències:• No només ens proporciona benestar (eudaimonia)• sinó que també ens fa millors (ens perfecciona)• I ens proporciona autonomia moral (ens donem les lleis a

nosaltres mateixos)

José Vidal González Barredo