3. Diagnosi de la situació actual de gestió de residus a ...fitxers.sabadell.cat/residus/pla/03...

ESBORRANY

Pla de Prevenció i Gestió de Residus Municipals de Sabadell 2015-2020 1

3. Diagnosi de la situació actual de gestió de residus a Sabadell

Per realitzar una correcta planificació pels propers anys sobre la prevenció i la gestió

de residus al municipi cal conèixer quins són els punts forts i els punts febles actuals.

En aquest sentit, es fa una anàlisi de l’evolució dels principals indicadors associats a

aquest àmbit els últims anys, concretament dels valors registrats des del 2007 fins al

2014.

3.1. Evolució de la generació de residus, la recollida selectiva i el cost de la gestió

A continuació es fa un repàs de quina ha estat l’evolució en dades de generació total i

de recollida selectiva per cadascuna de les fraccions i es comparen aquestes dades

amb la composició de la bossa tipus de residus per tal de veure el potencial de millora.

En paral·lel, s’analitzen quins són els costos i ingressos associats a aquesta gestió de

residus.

3.1.1. Evolució de la generació i la recollida selectiva de residus municipals

L’any 2014 es van generar 84.565,30 Tn de residus municipals a Sabadell. Respecte

l’any 2007 la generació de residus municipals ha disminuït en un 22,9 % en valor

absolut, tot i que la població ha crescut un 2,8%.

El ràtio de generació de residus ha anat disminuint al llarg dels anys, a l’any 2014 va

ser de 1,12 kg/hab/dia, molt inferior als 1,49 kg/hab/dia de l’any 2007, tot i que a l’últim

any es detecta un lleuger augment.

El principal factor que ha influenciat en aquesta davallada és la crisi econòmica, que

ha fet disminuir el consum i, per tant, la generació de residus. També, com es veurà

més endavant, influeix la disminució de tones de paper i cartró recollides, ja que al

llarg d’aquests últims anys han augmentat les sostraccions dels contenidors.

ESBORRANY


Font: Dades pròpies i de l’ARC

Imatge x.- Evolució de la generació de residus per càpita

A continuació es fa una descripció de l’evolució de cadascuna de les fraccions de

residus i al final es presenta un gràfic on s’agreguen totes les dades.

Matèria Orgànica (FORM)

El percentatge de matèria orgànica recollida s’ha anat incrementant fins superar el 8%

de recollida respecte el total de residus generats, tot i que al 2014 hi ha hagut un

descens molt lleuger.

La mitjana d’impropis (aquells residus que es dipositen en aquest contenidors però que

no són matèria orgànica) ha anat augmentant durant els últims anys fins arribar al

23,8% al 2014 segons les caracteritzacions realitzades per l’Agència de Residus de

Catalunya tot i que aquest últim any ha disminuït lleugerament respecte 2013.

Al 2010 es registra un punt d’inflexió en el comportament dels impropis, que en principi

no està correlacionat amb cap canvi en el servei municipal. S’ha observat que en

altres municipis de la comarca aquesta tendència també es dóna.

ESBORRANY


Cal tenir en compte la incidència que tenen els impropis tant el la qualitat final del

compost obtingut com en el retorn del cànon sobre la disposició, ja que en funció el

seu % el retorn és menor o inclús zero en algun dels seus conceptes. Aquest retorn es

descriu amb més detall en el capítol econòmic.

Font: Dades pròpies i del Consorci per a la gestió de residus del Vallès Occidental

Imatge x.- Evolució d’impropis a la fracció FORM

Vidre

El percentatge de recollida de vidre també s’ha anat incrementant al llarg dels anys

arribant a un 3,7% al 2013 respecte el total de recollida de residus, al 2014 hi ha hagut

una petita davallada fins el 3,5%.

Paper i cartró

La recollida selectiva de cartró va arribar al 9,7% respecte al total al 2007, a partir de

llavors es registra un decrement de la quantitat total recollida, en especial als anys

2010 i 2011. Aquestes dades responen a l’augment de sostraccions dels contenidors

ESBORRANY


per part de diversos col·lectius. Les últimes dades mostren que la davallada es va

suavitzant i la recollida es comença a mantenir més o menys estable.

Per posar en valor la sostracció s’ha de valorar el descens de la producció de paper,

en dades d’ASPAPEL, el 2013 ja va ser d’un 9,2 %.

Envasos

El percentatge de recollida d’envasos s’ha anat incrementant fins a arribar al 4,7% del

total de la recollida selectiva, que es manté des del 2013.

La mitjana d’impropis en el residus d’envasos al 2014 va ser de 32,8% segons les

inspeccions realitzades per Ecoembes i segueix una tendència a la baixa en els últims

anys. El % d’impropis influeix en la compensació rebuda per Ecoembes, així si

s’aconsegueix estar per sota el 30%, suposarà una disminució de la penalització en els

ingressos provinents del sistema integrat de gestió.

Imatge x.- Evolució del % d’impropis dels Envasos

Altres recollides selectives

La resta de fraccions que es recullen selectivament (voluminosos, olis, tèxtil, piles i la

resta de residus recollits a les deixalleries, conegudes a Sabadell com Punts Blaus)

han anat en augment fins al 2011, a partir d’aquest any el percentatge de residus

ESBORRANY


recollits selectivament respecte el total ha anat disminuint, amb un repunt al 2014 que

va tornar a augmentar fins situar-se al 11,4%.

- Voluminosos

La tendència general de la resta de recollides selectives respon bàsicament a la

recollida de voluminosos, que durant els anys 2012 i 2013 va patir un descens

important que es va recuperar al 2014.

Imatge x.- Evolució de la quantitat recollida de voluminosos

- Oli de cuina contenidors

Al 2006 es van instal·lar dins dels centres cívics i mercats contenidors d’oli domèstic

usat, de manera que el ciutadà ja no havia de desplaçar-se a les deixalleries per fer la

correcta segregació del residu. Al 2014 aquests contenidors es van instal·lar al carrer,

en total setze, de manera que el ciutadà ja no havia d’entrar dins de les instal·lacions

per dipositar els residus, això ha fet que la quantitat recollida gairebé es multipliqui per

tres respecte el 2013 arribant al 2014 a 20,34 tn.

- Roba usada contenidors

La recollida de roba usada a la via pública es realitza mitjançant contenidors que estan

distribuïts per tots els barris de la ciutat així com als punts blaus i Mobilblau (deixalleria

mòbil). De la mateixa manera que l’oli de cuina, en el moment que es van instal·lar

contenidors a la via pública facilitant l’accés a la ciutadania, l’aportació va augmentar.

ESBORRANY


La recollida s’ha anat mantenint al llarg dels anys i al 2014 es van recollir 186,64 tn.

Deixalleries

A les deixalleries es recullen diferents fraccions de residus tan especials com no

especials, valoritzables o no. Entre els valoritzables trobem: vidre, paper i cartró,

envasos, voluminosos, fracció vegetal, tèxtil, vidre pla, ferralla, fusta, runes i d’altres

residus valoritzables. Entre els perillosos trobem: piles, medicaments, fluorescents,

pneumàtics, bateries, dissolvents, electrodomèstics amb CFC, ferralla electrònica, olis

vegetals, olis minerals i d’altres residus especials.

L’evolució de les quantitats totals gestionades (Tn) pels tres punts blaus del municipi i

el Mobiblau, és:

Imatge x.- Evolució de les Tn gestionades pels punts blaus

L’evolució mostra una tendència a la baixa a partir de l’any 2011.

Aquesta és fonamentalment per la baixada de tones en fusta i runes, que en pes

suposen més del 80% de les tones gestionades pels punts blaus.

ESBORRANY


Evolució Recollida Selectiva municipal

A continuació es mostra un gràfic amb l’evolució des del 2007 de totes les fraccions

selectives.

Imatge x.- Evolució de la recollida selectiva municipal

La recollida selectiva va representar el 32,6% del total de residus recollits al 2014, un

4,5% més que l’any 2007, però en valor absolut ha disminuït un 19,4% pel fet que

durant aquests anys la sensibilització de la ciutadania vers la recollida de residus ha

millorat i també el conjunt de residus generats també ha disminuït.

Cal seguir treballant en la millora de la recollida selectiva ja que en els últims anys el

percentatge no ha millorat i es mostra cert estancament.

ESBORRANY


Imatge x.- Evolució de la recollida de Resta vs selectiva municipal

Fracció resta

L’any 2014 la fracció resta representava el 67,4%, és a dir, 57.008 Tn. De la mateixa

manera que la resta de residus, la seva producció ha disminuït notablement, respecte

el 2007, arribant a un 24,5% en termes absoluts. Al 2014 es registra un petit augment,

de la mateixa manera que altres municipis de la comarca, presumiblement fruit de

l’augment del consum per la millora econòmica.

ESBORRANY


3.2. Evolució de la composició dels residus municipals

L’any 2013 l’Agència de Residus de Catalunya ha presentat una bossa tipus dins el

PRECAT20. La bossa tipus determina la composició de residus municipals:

COMPOSICIÓ RESIDUS PRECAT20

% RECOLLIT SELECTIVAMENT 2014

Matèria Orgànica1 37% 8,1%

Vidre 8% 3,5%

Paper/cartró 11% 5,1%

Envasos lleugers 9% 4,7%

Tèxtil 4% 0,3%

Altres 31% 78,2%

Taula x.- Bossa tipus residus municipals PRECAT20 en pes

Si es compara la recollida real amb la composició de la bossa tipus del PRECAT20

veiem que:

% RECOLLIT RESPECTE EL

GENERAT

Matèria Orgànica 22%

Vidre 44%

Paper/cartró 47%

Envasos lleugers 53%

Tèxtil 8%

Taula x.- Percentatge de recollida de cada fracció respecte el generat 2014

1 Inclou FORM i restes de jardinería i poda

ESBORRANY


El percentatge representa el volum recollit selectivament respecte el potencialment

present a la bossa generada pel ciutadà. En la comparació amb els residus recollits al

2014 es pot observar que la recollida selectiva pot millorar considerablement,

especialment en el cas de la matèria orgànica i el tèxtil. Les dades mostren que a la

fracció resta (amb un percentatge molt superior al 100%) es recullen residus que

pertanyen a altres fraccions valoritzables.

ESBORRANY


3.3. Evolució dels costos econòmics de la gestió de residus i la valoració de la fiscalitat ambiental

La gestió dels residus comporta una sèrie de costos econòmics associats a la recollida

i transport de residus, costos indirectes de gestió i tractament en els gestors finals.

La composició d’aquests costos al 2014 ha estat:

Gràfic x.- Percentatge de costos per partides en la gestió de residus al 2014

Aquests costos es cobreixen parcialment amb ingressos provinents de:

- La taxa sobre la gestió de residus municipals.

- Valorització de residus

- Les compensacions dels Sistemes Integrats de Gestió (SIG) en l’àmbit de la

responsabilitat ampliada del productor.

- El retorn del cànon d’abocador per part de l’Agència de Residus de Catalunya.

- Prestació de serveis a empreses privades (recollida al Parc Taulí de les fraccions

FORM i resta).

La composició d’aquests ingressos al 2014 ha estat:

ESBORRANY


Gràfic x.- Percentatge d’ingressos per partides en la gestió de residus al 2014

L’increment de la recollida selectiva i de la seva qualitat, a banda de suposar una

millora ambiental, també suposa un estalvi pel que fa a la despesa del tractament i

disposició de la fracció resta i més ingressos en concepte de retorn del cànon,

aportacions dels SIGs i venda de material.

La cobertura d’ingressos sobre els costos de la gestió de residus s’ha situat al 62%

l’any 2014.

Cal tenir en compte que es preveu un augment en els costos de gestió del residu,

sobretot referent al cànon de deposició de rebuig, que al 2020 es preveu sigui de 47,1

€/tn mentre que al 2014 va ser de 15,8 €/tn. Si es segueix amb aquesta tendència la

cobertura disminuirà encara més.

La taxa sobre la gestió de residus municipals té tres fonts d’ingrés: La taxa pel servei

de gestió de residus als domicilis particulars, la taxa pel servei de gestió dels residus

comercials i la taxa per la utilització dels serveis de les deixalleries municipals.

Aquestes taxes estan regulades per l’ordenança fiscal 3.6 tal i com es detalla al capítol

02 Marc Normatiu.

La taxa de residus incorpora també els mecanismes necessaris per ajustar el

pagament de la taxa en forma de bonificacions per particularitats en la prestació del

servei, per comportament ambiental respectuós i per qüestions de política econòmica i

foment de l’economia productiva.

ESBORRANY


Com es pot observar en el següent gràfic, l’evolució de les diferents bonificacions s’ha

mantingut en els últims anys.

Gràfic x.- Evolució de les bonificacions de la taxa de residus municipals

Les bonificacions per aportacions als punts blaus van experimentar un important

increment a l’any 2009 coincidint amb la modificació de la taxa per ampliar el tram a

bonificar: fins al 2008 es bonificaven més de 9 entrades amb un 20 % i al 2009

s’afegeix un tram de 4 a 8 entrades amb una bonificació del 10 %. Des de llavors es

manté en el mateix rang, aquestes bonificacions es van aplicar, al 2014, a un 5% del

padró domiciliari. Les bonificacions per ingressos de la unitat familiar han anat en

augment en concordança amb la situació de crisi econòmica, aquestes bonificacions

es van aplicar, al 2014, a un 8% del padró domiciliari. Pel que fa a l’evolució de la

bonificació per autocompostatge (Domicilis – gestió integral), al llarg dels anys ha anat

augmentant lleugerament, i es van aplicar, al 2014, a un 0,3% del padró domiciliari.

Hi ha també un 12% de bonificació a activitats econòmiques respecte el padró 2014,

fonamentalment per IAE (totes aquelles empreses que paguin IAE estan bonificades

en un 25 %).

ESBORRANY


3.4. Evolució dels sistemes de recollida de residus municipals

A continuació es fa una síntesi de les característiques del servei, els seus sistemes de

recollida i les fraccions a recollir per tal de poder fer una anàlisis de les necessitats

futures.

La recollida és comú pels residus d’origen domèstic i comercial, per tant la descripció

realitzada a continuació és conjunta per tots els residus municipals.

S’estima que els residus comercials suposen un 21% dels residus urbans generats a

Catalunya. Es valora que un 41,3% del paper-cartró generat d’origen municipal prové

de l’àmbit comercial, un 50% en el cas dels envasos de vidre i un percentatge elevat

dels envasos lleugers generats, segons el PRECAT20.

L’actual servei és prestat per l’empresa Serveis de Medi Ambient SA (SMATSA) a

través de concessió administrativa que es va adjudicar al juny de 2012.

3.4.1. Recollida amb sistema de càrrega lateral

Aquest és el sistema de recollida més estès al municipi i consisteix en la recollida amb

bateries de contenidors de càrrega lateral (de gran capacitat) de les cinc fraccions.

L’operativa es basa en la recollida dels contenidors mitjançant vehicles recol·lectors de

càrrega lateral i el transport fins al centre de tractament que correspongui a cada tipus

de residu. En el cas dels envasos es traslladen a la planta de transferència del Punt

Blau 1 i d’allà es transporta a la planta de gestió final, per tal d’optimitzar el procés.

El servei es realitza amb vehicles recol·lectors equipats amb un sistema

elevacontenidors polivalent i es realitza amb un únic operador-conductor del vehicle

que efectua les tasques sense necessitat de baixar del vehicle. El recol·lector va

recorrent una ruta prefixada, detenint-se davant de cada contenidor, on l’eleva i el

bolca automàticament a la tremuja del recol·lector. Al finalitzar el cicle el contenidor és

retornat a la seva ubicació habitual.

Aquest tipus de servei requereix d'una gran col·laboració ciutadana, doncs no permet

recollir els residus dipositats a l’exterior. Com que no es poden evitar determinats

comportaments puntuals d'incompliment de les normes establertes, és necessari un

equip de repàs que reculli els desbordaments del voltant dels contenidors.

ESBORRANY


A dia d’avui els contenidors estan sent renovats progressivament, i es renova també el

model utilitzat, passant a ser de plàstic (menys sorollosos), més accessibles per

persones amb dificultats i amb tapa tancada per evitar impropis.

També s’han incorporat noves tecnologies per la millora en la gestió del servei incloent

la localització GPS dels equips mòbils, la comunicació GPRS en temps real amb els

operaris o la identificació automàtica dels contenidors a partir d’etiquetes transponder

RFID.

El número de contenidors de càrrega lateral un cop realitzats els canvis previstos són:

FRACCIÓ Núm. contenidors

Resta 1641

FORM 785

Paper 926

Envasos 858

Vidre 896

Taula x.- Número de contenidors de càrrega lateral 2015

La fracció Resta és la que registra més contenidors, aquesta és la que es recull amb

major quantitat i en moltes ubicacions ha calgut ubicar més d’un contenidor. En canvi

de les fraccions selectives, que es recull menys quantitat, normalment no són

necessaris més d’un contenidor en la mateixa ubicació.

És important disposar de totes les fraccions en totes les bateries de contenidors, doncs

el fet de no trobar els contenidors de recollida selectiva junt amb la Resta desincentiva

la separació en origen per part de la ciutadania.

ESBORRANY


Imatge x.- Bateria de contenidors de càrrega lateral

3.4.2. Recollida amb sistema de càrrega posterior

Per aquelles zones del centre que per les seves característiques urbanístiques

impedeixen la col·locació dels contenidors de càrrega lateral, s’utilitza la càrrega

posterior.

També es disposa d’aquest sistema a les zones industrials, on només es realitza

recollida de Resta ja que les activitats industrials han de fer-se càrrec de la gestió dels

seus propis residus i l’Ajuntament només dóna servei a la fracció generada

minoritàriament per la neteja quotidiana de les instal·lacions.

El servei es realitza amb vehicles recol·lectors equipats amb un sistema

d’elevacontenidors els quals van recorrent una ruta prefixada, detenint-se davant de

cada contenidor. Mitjançant uns braços hidràulics, eleva el contenidor un cop els

operaris l’han col·locat adequadament i el bolca automàticament a la tremuja del

recol·lector. Al finalitzar el procés el contenidor és retornat a la seva ubicació habitual.

El servei es presta amb un conductor i un o dos operaris depenent de la fracció a

recollir.

Aquests contenidors no disposen de reducció de boca, fet que afavoreix l’aparició

d’impropis a les diferents fraccions.

ESBORRANY


Imatge x.- Bateria de contenidors de càrrega posterior

El número de contenidors un cop realitzats els canvis previstos són:

Taula x.- Número de contenidors de càrrega posterior 2015

FRACCIÓ Núm. contenidors

Resta 430

FORM 57

Paper 48

Envasos 37

Vidre 37

ESBORRANY


La fracció Resta és la que registra més contenidors, aquesta és la que es recull amb

major quantitat i en moltes ubicacions ha calgut ubicar més d’un contenidor. En canvi

de les fraccions selectives, que es recull menys quantitat, normalment no són

necessaris més d’un contenidor en la mateixa ubicació. El fet que a les zones

industrials només es reculli la fracció Resta també fa augmentar les diferències de

número de contenidors entre fraccions.

És important disposar de totes les fraccions en totes les bateries de contenidors, doncs

el fet de no trobar els contenidors de recollida selectiva junt amb la Resta desincentiva

la separació en origen per part de la ciutadania.

3.4.3. Recollida amb sistema pneumàtic

El sistema de recollida pneumàtica de residus consisteix en disposar d'una sèrie de

bústies d'abocament connectades mitjançant canonades subterrànies a un punt

d'aspiració i recollida.

El cicle de recollida s'inicia quan es lliuren selectivament els residus a les bústies, que

es poden trobar en àrees comunitàries dins dels edificis o en àrees públiques exteriors.

Els residus per gravetat cauen fins a les vàlvules que estan instal·lades a nivells

inferiors i allí s'acumulen temporalment fins que s’aspiren des de la central.

A la central de recollida, els residus es compacten i queden dipositats en contenidors i

l'aire propulsor es filtra per ser emès net a l'atmosfera. Els residus emmagatzemats en

contenidors es retiren mitjançant camions amb la freqüència que sigui necessària, i es

transporten als punts de tractament corresponents.

A Sabadell es disposa de tres zones amb aquest sistema de recollida:

o Eix Macià, només es recollia la fracció Resta. Les boques d’aportació es

troben dintre dels edificis. En total es disposa de 69 boques distribuïdes

en 19 ubicacions. El sector es va posar en marxa al 1994. Amb la

posada en funcionament de la central del Centre, aquells edificis que

disposen de més d’un baixant, se’ls hi ha proposat recollir alguna

fracció més.

o Can Llong, es recullen les fraccions Envasos i FORM. La central de Can

Llong està ubicada a la deixalleria i les boques d’aportació es troben

dintre dels edificis. En total es disposa de 255 boques distribuïdes en 98

ubicacions. El sector es va posar en marxa al 2006.

ESBORRANY


o Centre, es recullen totes les fraccions excepte Vidre. Utilitza la mateixa

central que l’Eix Macià i les boques d’aportació es troben a la via

pública. En total es disposa de 140 boques distribuïdes en 35

ubicacions. El sector es va posar en marxa al 2013.

Imatge x.- Boques de recollida pneumàtica al centre

Les dades mostren que els índex de recollida selectiva milloren respecte a la recollida

convencional arribant a ser d’aproximadament del 40%.

3.4.4. Recollida amb càrrega superior

Fins a principis de 2015 la recollida de la fracció vidre a tot el municipi es realitzava

amb contenidors tipus iglús.

El servei es presta amb un vehicle de caixa oberta amb ganxo i un conductor.

Mitjançant una grua controlada a distància per l’operari, eleva el contenidor a recollir i

el bolca automàticament a la caixa del recol·lector. Al finalitzar el procés el contenidor

és retornat a la seva ubicació habitual.

ESBORRANY


Imatge x.- Contenidor iglú amb boques de recollida pneumàtica al centre

Actualment aquests contenidors es mantenen al centre tot i que es preveu la seva

substitució properament per contenidors de càrrega posterior.

3.4.5. Autocompostatge

L’autocompostatge consisteix en l’aprofitament a la pròpia llar de les restes de la cuina

i del jardí que es generen per fer un adob natural que es pot aplicar a les plantes, al

jardí o a l’hort.

El procés d’autocompostatge té lloc en un compostador, pot ser de jardí (diverses

formes, mides, materials...) o a l’interior (vermicompostador). El seu disseny ha

d’assegurar el pas de l’aire, però sense facilitar la pèrdua de material o temperatura o

l’entrada de petits animals.

Actualment a Sabadell hi ha 281 habitatges amb autocompostadors, i aquesta dada

s’ha mantingut estable al llarg dels anys.

ESBORRANY


3.4.6. Recollida de voluminosos La recollida de voluminosos és un servei que es presta per aquells residus que pel seu

volum no es poden introduir dins dels contenidors del carrer, i així facilitar la seva

gestió i evitar el seu abandonament a la via pública. Per utilitzar aquest servei cal

trucar prèviament al telèfon gratuït que l’empresa concessionària posa a disposició de

la ciutadania, on s’informa de quan pot treure els residus i on els pot deixar. El servei

es presta tots els dies de la setmana excepte els diumenges i festius i al 2014 es va

incrementar en un equip més.

Durant el 2014 es van registrar 8.046 trucades per la recollida de voluminosos, el que

suposa aproximadament el 25% del total de serveis que es realitzen. Això implica que

la major part dels ciutadans no utilitzen aquest servei i abandonen els residus sense

trucada prèvia.

3.4.7. Recollida de tèxtil i calçat

Fins ara es disposa de 33 contenidors ubicats en major part als centres cívics, escoles,

mercats, etc., a més dels punts blaus. Al gener de 2015 es aprovar la instal·lació de 30

contenidors més a la via pública. La recollida d’aquest residu es realitza amb l’entitat

Drapaires d’Emaús.

Amb aquest augment de número de contenidors s’espera incrementar la quantia de

roba recollida, ja que està comprovat que apropar el contenidor al ciutadà reverteix en

augment de la recollida.

3.4.8. Recollida d’oli domèstic usat

Al primer trimestre de 2014 es van instal·lar al carrer 15 contenidors de recollida d’oli a

través del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, que substitueixen

als existents dins de les instal·lacions municipals. A finals d’any es va instal·lar un

contenidor complementari al C.C. Can Llong.

S’ha comprovat que el fet de treure els contenidors al carrer i així facilitar l’aportació ha

millorat substancialment l’aportació ciutadana, ja que en un any s’ha multiplicat per tres

les tones recollides.

ESBORRANY


3.4.9. Recollida d’oli mineral

Des de 2008, en algunes benzineres del municipi situades a zones de pas, es disposa

de cubitainers per recollir oli mineral, actualment existeixen quatre punts de recollida a

més dels Punts Blaus i Mobilblau.

La quantitat recollida municipalment ha anat disminuint ja que, fins setembre de 2013

la gestió d’aquest residu era un servei públic. Al liberalitzar la gestió, hi ha empreses

que ofereixen aquest servei pagant pel residu, per tant els tallers, petits industrials, etc.

han començat a fer una gestió privada.

3.4.10. Recollida de piles

Els iglús de vidre estaven dotats de petits contenidors específics on els ciutadans

podien dipositar les piles gastades. Amb el canvi de contenidors ja no es disposa

d’aquesta recollida de piles i la recollida es fa a través dels Punts Blaus i Mobilblau o a

través de tota la xarxa de punts de venda de piles noves, d’aquesta manera el servei

continua sent proper al ciutadà.

3.4.11. Els Punts Blaus i el Mobiblau

La Deixalleria Municipal és una instal·lació de servei públic que actua com a centre de

recepció i selecció de residus municipals per a la seva valorització o disposició

adequada ambientalment. De forma preferent, la deixalleria es dedica a aquells

residus municipals dels quals no s’efectua recollida selectiva a la via pública i a aquells

que, atès que són matèries o substàncies perilloses o que n’incorporin, s’han de

gestionar de forma específica.

És un servei orientat als habitants i als comerços de Sabadell amb les limitacions que

indica la ordenança.

Sabadell disposa de tres punts blaus:

- Punt Blau 1 Carretera Castellar, obert des de febrer de 1994 i situat al sector nord

del municipi.

- Punt Blau 2 Parc Central del Vallès (zona sud), obert des de febrer de 2006.

- Punt Blau 3, obert des del març de 2003 i situat al barri de Can Llong.

ESBORRANY


També es disposa de deixalleria mòbil (Mobiblau) que surt de dilluns a dissabte donant

servei als set districtes del municipi i amb un total de 74 parades. Aquest servei es va

iniciar al març de 1995.

Gràfic x.- Evolució del nombre d’usuaris dels Punts Blaus

El nombre d’usuaris de les deixalleries va registrar el seu màxim al 2010, des de

llavors la tendència és a disminuir, al 2014 es van haver un 4% menys d’usuaris que al

2013.

El Punt Blau 1 de manera provisional va tancar les seves portes a l’estiu del 2014, des

de 2012 només obria mitja jornada, coincidint amb la davallada del número d’usuaris

del gràfic.

ESBORRANY


Gràfic x.- % d’usuaris en cadascuna de les deixalleries, 2014

El Punt Blau 3 és el que es troba més integrat en la trama urbana, més a prop de la

ciutadania i per tant el que la població té més facilitat d’arribar el que es reflexa en el

número d’usuaris que l’utilitzen.

3.4.12. Reclamacions, queixes, suggeriments i sol·licituds de servei de recollida

L’Ajuntament ha atès un total de 3.593 peticions ciutadanes al 2014, el que suposa un

35,7% més que al 2013.

La major part d’aquestes peticions van relacionades amb la recollida selectiva

(desbordaments a les ubicacions, estat de neteja,...)

ESBORRANY


Gràfic x.- % de peticions per tipus de servei, 2014

D’aquestes peticions, el 84,5% van esdevenir ordres de treball per l’empresa SMATSA.

3.4.13. Campanyes de sensibilització

Al llarg dels últims anys les accions que s’han vingut realitzant fent en aquest àmbit

s’han centrat en:

- Visites escolars al Punt Blau

- Tallers didàctics sobre reciclatge

- Jocs mediambientals

- Campanyes informatives sobre el compostatge

- Difusió d’informació impresa i audiovisual sobre la recollida selectiva

També s’han portat a terme activitats organitzades pel Consorci per a la Gestió de

residus del Vallès Occidental, com per exemple cursos de cuina d’aprofitament,

reutilització de residus per guarniments de Nadal, activitats per les escoles, etc.

A l’octubre de 2014 i fins març de 2015 es porta a terme la campanya de sensibilització

Els teus residus compten per fomentar la recollida selectiva i sota la qual s’efectuen

diverses actuacions: visites informatives a comerços i també a domicilis particulars,

tallers educatius, carpes itinerants, fullets, cartes i material divulgatiu divers.

ESBORRANY


3.4.14. Comparació del servei amb altres territoris

Comparant la dada de generació per càpita, es mostra que Sabadell està lleugerament

per sobre de la mitjana de la comarca i per sota del de Catalunya.

Sabadell V. Occidental Catalunya

Kg/hab/dia 2013 1,10 1,06 1,30

Font: Dades pròpies, Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i ARC

Taula x.- Comparació de la generació per càpita i recollida selectiva de residus a Sabadell vs altres

territoris any 2013

Comparant la dada de recollida selectiva amb el de la mitjana de la comarca i

Catalunya es mostra que Sabadell està lleugerament per sota de la mitjana i per tant

indica que és un amb potencial de millora.

Sabadell V. Occidental Catalunya

% recollida selectiva 33,0% 35,2% 37,9%

Font: Dades pròpies, Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i ARC

Taula x.- Comparació de la generació per càpita i recollida selectiva de residus a Sabadell vs altres

territoris any 2013

Anualment Sabadell participa en el Cercle de Comparació Intermunicipal de gestió de

residus organitzat per la Diputació de Barcelona on participen voluntàriament uns 40

municipis de la província per tal de contribuir en la millora del servei.

A continuació es mostren alguns dels resultats d’aquesta darrera edició.

ESBORRANY


Sabadell Mitjana Cercle

Habitants per punt de recollida 28 44

Habitants per deixalleria 69.216 25.674

% d’utilització de la deixalleria 21,6% 32,2%

% Impropis FORM 16,4% 10,2%

% Impropis Envasos 34,6% 26,1%

Despesa corrent en recollida

de residus per habitant

39,2 38,1

Tones d'emissions de CO2 per cada 1000 habitants 5,3 5,7

Taula x.- Comparació de la gestió de residus a Sabadell amb el Cercle de Comparació

Intermunicipal, 2013. Font: Cercle de Comparació Intermunicipal de gestió de residus organitzat

per la Diputació de Barcelona 2013.

Els habitants per punt de recollida indica que la possibilitat que té la ciutadania de

dipositar els residus en contenidors i participar en la recollida selectiva és alta, els

contenidors estan pròxims, per sobre de la mitjana del Cercle.

En referència a la deixalleria, s’observa que hi ha oportunitat de millora tant pel que fa

al seu ús, com al nombre d’habitants per deixalleria (indicador que mostra

l’accessibilitat al servei) ambdós indicadors allunyats de la mitjana. Cal recordar però

que els municipis de més de 5.000 habitants han de disposar de deixalleria, i això fa

que el rati per habitant disminueixi considerablement en municipis petits i s’esbiaixi la

mitjana.

El percentatge d’impropis, tant de FORM com d’envasos, presenten un rati superior a

la mitjana. Cal tenir en compte, a més, que el retorn del cànon va lligat a aquest valor i

per tant te un efecte econòmic negatiu.

La despesa corrent està lleugerament per sobre de la mitjana de l’estudi.

Pel que fa a les emissions de CO2 del servei, les dades mostren que els vehicles de

recollida de residus de Sabadell emeten anualment menys CO2 que la mitjana del

Cercle.

ESBORRANY


3.5. Avaluació ambiental de la gestió de residus municipals

La gestió de residus comporta una sèrie d’impactes ambientals associats a la pròpia

activitat que afecten a diversos vectors ambientals. En destaquen:

3.5.1. Contaminació atmosfèrica

El consum de gasoil porta associada la emissions de contaminats a l’atmosfera,

principalment CO2 i NOx.

Les emissions van lligades a l’antiguitat del vehicle, ja que al llarg dels anys s’han

aprovat normatives que obliguen a disminuir les emissions dels vehicles i els fabricants

han anat adaptant els motors per complir-les. Actualment és vigent la norma EURO VI

per vehicles pesants.

Simultàniament s’ha produït una millora tecnològica en l’eficiència dels motors que

ajuda a disminuir les emissions i el consum de combustible.

La la renovació de la flota de vehicles previstes en el nou contracte, per tant,

comportarà que les emissions vinculades disminueixin.

S’ha realitzat un exercici comparatiu de l’antiga flota i l’actual i el resultat mostra una

disminució significativa dels contaminants. Les emissions de CO2 disminueixen un

5.35% i les de NOx un 88.91%.

ESBORRANY


3.5.2. Canvi climàtic

La gestió de residus contribueix a la generació d’emissions a l’atmosfera de gasos

amb efecte d’hivernacle (GEH) degut a l’ús de combustibles fòssils, la combustió dels

residus o a la formació de metà per la fermentació de la matèria orgànica.

Les emissions de GEH derivades de la gestió de residus, representen

aproximadament entre el 5% i 6% de les emissions totals a Catalunya. Aquestes

emissions inclouen, principalment, les derivades de la deposició de residus als

abocadors (responsable del 86% de les emissions en aquest sector), de la incineració

de residus i del tractament d’aigües residuals (14% de les emissions). A banda

d’aquestes emissions, pròpies dels processos de tractament dels residus i de la seva

posterior eliminació, cal tenir en compte les emissions procedents de la recollida i el

transport d’aquests residus dins de la seva gestió, i el consum de combustibles fòssils i

electricitat en cadascuna de les plantes on cada fracció de residu és tractada.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) juntament amb l’Agència de Residus de

Catalunya (ARC) han elaborat una metodologia per tal d’establir uns factors d’emissió

per al càlcul de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per cada

fracció de residus municipals. S’estimen les emissions de CO2, CH4 i N2O, expressats

en tones de CO2 equivalent corresponent a totes les etapes contemplades en la gestió

d’aquestes fraccions.

ESBORRANY


Fracció Recollida i transport

Plantes de recuperació

Plantes de tractament

TOTAL

Vidre 23,02 7,48 - 30,50

Envasos 103,85 16,23 - 120,09

Paper 52,13 4,29 - 56,41

FORM 40,66 - 305,68 346,33

Resta 12,44 - 577,21 589,65

Taula x.- Factors d’emissió de GEH segons el tipus de fracció de residus en global per a tota la

gestió dels residus. Dades en gCO2eq/kg residu. Font: Guia de càlcul d’emissions de gasos amb

efecte hivernacle GEH. Oficina Catalana de Canvi climàtic, Març2014

Fracció Tn CO2eq Sabadell

Vidre 90

Envasos 480

Paper 245

FORM 2.285

Resta 33.662

TOTAL 36.762

Taula x.- Tones de CO2 equivalent en gestió de residus, 2014

Tal i com mostra la taula hi ha una diferència molt significativa entre les emissions del

residu no recollit selectivament (Resta) i de les fraccions selectives, tant per kg recollit

com en valor absolut.

ESBORRANY


3.6. Conclusions

Un cop analitzades les dades anteriorment exposades, les principals conclusions que

s’extreuen són:

La generació per càpita de residus ha anat disminuint al llarg dels anys, fet

favorable, tot i que comparant amb altres territoris aquesta dada pot ser

millorada i cal treballar per frenar la tendència a l’augment registrada.

La recollida selectiva s’ha estancat als últims anys i pot millorar

considerablement, especialment en el cas de la matèria orgànica i el tèxtil.

Els impropis en FORM i Envasos disminueixen la qualitat del residu, fet que

dificulta el seu reciclatge i empitjoren els ingressos associats a aquestes

fraccions.

El usuaris i les tones recollides als Punts Blaus han disminuït progressivament,

i per tant es perd un % de recollida selectiva associat a aquestes instal·lacions,

particularment important per a les tipologies de residus perilloses.

La cobertura d’ingressos sobre els costos de la gestió de residus és del 62%.

La tendència actual és a l’augment dels costos de gestió dels residus i per tant,

si els % de selectiva i la seva qualitat es mantenen com ara, la cobertura

disminuirà si no s’incrementa la taxa.

L’ús de bonificacions de la taxa de residus s’ha estancat en els darrers anys i el

padró d’habitants i activitats que les gaudeixen és baix.

A Sabadell no es realitza recollida comercial diferenciada. Els residus

comercials suposen un 21% dels residus urbans generats, a més, la qualitat

d’aquests sol ser major que la dels residus produïts a l’àmbit domèstic.

Els sistemes de recollida s’adapten a les característiques del municipi. La

recollida pneumàtica té un bon resultat de recollida selectiva i es valora

positivament la seva implantació.

ESBORRANY


La ciutadania disposa d’un servei proper, té la possibilitat de participar en la

recollida selectiva ja que els contenidors estan pròxims.

L’ús del telèfon gratuït per la recollida de voluminosos suposa un 25% del total

de recollides, el que indica que l’abandonament d’aquests residus a la via

pública és majoritari.

Les campanyes de sensibilització realitzades al municipi en els últims anys es

poden millorar tant en el públic objectiu com en la temàtica, ja que la prevenció

és una matèria que cal introduir més.

Ambientalment el servei ha fet una millora significativa i les emissions dels

vehicles han disminuït substancialment.

3. Diagnosi de la situació actual de gestió de residus a ...fitxers.sabadell.cat/residus/pla/03...

Documents

Transcript of 3. Diagnosi de la situació actual de gestió de residus a ...fitxers.sabadell.cat/residus/pla/03...