LA PIRÀMIDE DEL DESERT

Un dia calorós de maig, tres famílies caminaven a ple matí cap al Caire, perquè treballaven de buscadors de petroli i havien d’anar a buscar petroli pel desert. Passaven els dies i cada vegada estaven més cansats.

La primera família estava constituïda per dos pares i un xiquet que es deia Marc. Marc era alt, amb el cabell i els ulls foscos, era flac i sempre portava i unes ulleres. En la segona família hi havia els pares, dos ancians i dos xiquetes, una petita que tenia dos anys i la major que es deia Maria, que era d’estatura mitjana i sempre anava amb el cabell arreplegat, tenia uns ulls blaus i li agradava molt investigar. En la tercera família sols hi havia una mare i un xiquet que es deia Joan Antoni, però tots li deien Joan. Era un xiquet de 12 anys que tenia la cara rodona amb moltes pigues, i li agradava llegir històries de misteris.

Ells caminaven tots els dies durant el matí, i quan es feia de nit se n’anaven a les tendes de campanya a dormir. Dins de la tenda de campanya dormien els tres amics, Maria, Marc i Joan. Una nit que no podien dormir, decidiren anar a investigar el desert. En eixir de la tenda, tenien molt de fred, així que van agafar les jaquetes i llanternes. Van començar a caminar i van arribar a un oasi, i, com tenien molta set, van anar corrent a beure. Joan anava caminant, es va enganxar el peu amb una pedra i caigué dins d’un forat. Maria i Marc, en veure que no estava Joan, s’espantaren i començaren a cridar el seu nom. Quan van passar uns minuts, van sentir la seua veu, que els portà dins d’un forat, on van veure Joan gitat al terra. Ells baixaren i agafaren les llanternes. A l’encendre-les, es trobaren dins d’una habitació plena de pintures egípcies. S’acostaren a una paret on hi havia dibuixat un jeroglífic amb caràcters egipcis i van veure al costat una paret, un dibuix d’una serp. Els tres amics s’acostaren i sentiren com la terra començà a tremolar i una paret s’obrí. Els xiquets, terroritzats, entraren i van veure que es trobaven en una sala on hi havia estàtues de tot tipus. A la sala, les parets estaven totes decorades amb dibuixos egipcis amb barques o persones segant. Al costat de les estàtues hi havia una catifa roja que anava d’una porta fins una cadira de color roig. Els tres amics s’acostaren a la cadira i Marc, com que estava molt cansat, s’hi va asseure. Joan i Maria intentaren impedir-ho, però era massa tard. De sobte van començar a eixir dels forats de les parets unes serps de color marró. Els xiquets no sabien què fer, ja que totes les serps venien a per ells, i intentaren trobar una eixida. Van veure un forat xicotet al sostre de la sala. Van pujar dalt d’una estàtua i aconseguiren arribar al forat. Pujaren i arribaren a una sala on hi havia sarcòfags. Com tenien molta curiositat de veure com eren les mòmies de les quals tant havien sentit parlar, decidiren intentar obrir una tomba. Van anar a una tomba que estava a dalt de tot. Quan estaven davant, van veure que eren de pedra i no sabien com trencar-la. Aleshores van agafar una pedra que hi havia i la van obrir. En pegar colps, despertaren la mòmia. La tomba s’obrí i aparegué una forma de persona embenada amb una tela blanca, que començà a perseguir-los. Ells començaren a córrer per dins de passadissos molt estrets i la mòmia corria darrere d’ells, però al poc temps la perderen de vista. Els xiquets, caminant, trobaren una cosa

molt estranya, era que tot estava molt net. De sobte, començaren a sentir veus. Ells van seguir les veus i aquestes els va portar a un passadís ample, on van veure al final una porta. Van traure el cap i van veure unes persones que portaven una roba un poc peculiar. Portaven uns vestits de color grisenc amb unes mantes tirades al cap. De seguida, va començar a sonar una música d’uns tambors i van veure com s’obria una porta i uns monjos eixien d’ella portant una tomba a les esquenes. De sobte, la música parà. Després d’uns minuts de silenci, tots els monjos van començar a repetir unes paraules que ells no entenien i la tomba, de sobte, s’obrí. Aparegué una mòmia i Maria, com que estava molt horroritzada, pegà un crit fortíssim. Els monjos es giraren i els xiquets començaren a córrer amb els monjos darrere. Van eixir de seguida de dins, i van anar corrent a buscar els pares, que encara estaven dormint. Els despertaren i els ho van contar tot, però ells no s’ho cregueren i els xiquets se’n van anar a dormir. Al matí van veure uns xics que estaven parlant amb els seus pares, i els digueren que tot el que havia passat la nit anterior era un error. Els pares els van contar que estaven parlant amb el director d’una pel·lícula que s’estava rodant d’un documental egipci i que els havien vist allí dins. Els xiquets començaren a riure’s i els director els digué si volien participar en una escena de la pel·lícula. Ells acceptaren encantats.