3La comprensió lectora a les àrees no lingüístiques ·...

Comprensió+lectora+i+treball+de+llengua+en+àrees+no+lingüístiques.+++++XV++Tallers+de+Llengua+i+Literatura+Catalana,+2012+

Dolors&Quinquer&Vilamitjana,&ICE&de&la&Universitat&Autònoma&de&Barcelona& 1&

La&comprensió&lectora&a&les&àrees&no&lingüístiques&&

1. La&lectura&de&textos&en&les&àrees&no&lingüístiques.&2. Les&dificultats&dels&lectors&al&punt&de&mira.&3. Textos&adequats,&contextualitzats,&alguns&amb&informació&divergent&...&4. Llegir&textos,&una&activitat&per&fer&a&l’aula&seguint&determinades&pautes&que&facilitin&

la&comprensió&i&l’adquisició&d’estratègies&cognitives&i&metacognitives.&&5. Diversificar&les&pràctiques&lectores,&proporcionar&suports,&potenciar&la&interacció&i&

la&cooperació.&6. Proposar&activitats&híbrides:&llegir,&escriure,&parlar...&7. Més&enllà&de&la&lectura&literal:&la&lectura&inferencial&i&crítica&per&aconseguir&nivells&

més&profunds&de&comprensió.&8. La&metacomprensió&lectora:&la&reflexió&sobre&com&s’ha&procedit.&

&&

Pràctica 1. Les dificultats dels lectors al punt de mira +Y&Quines&dificultats&us&trobeu&en&relació&a&la&lectura&a&les&vostres&classes?&+++++++++++++++++Y&Anàlisi&de&les&respostes&+ + + +++++++

+ + +

+++++



Pràctica+2.+++EL+TEXT+&Y&Analitzeu&la&viabilitat&d’aquest&text&per&ser&llegit&a&6ª&de&primària&o&a&1er&d’ESO,&en&el&supòsit&que&esteu&estudiant&l’època&romana,&utilitzeu&el&qüestionari&&i&la&diapositiva&de&la&pàgina&següent:&

L’esclavitud a Roma Potser heu sentit a parlar d’Espartac, el gladiador que es va enfrontar a Roma? Espartac era un esclau. A Roma hi havia moltes persones sotmeses a esclavitud. En aquella societat, molts homes i dones pertanyien a d’altres, la qual cosa volia dir que en tenien tots els drets sobre ells: sobre el seu treball, la seva vida i la dels seus fills. Esclaus i esclaves feien tota mena de tasques a la llar, a l’agricultura o a les mines. També exercien diferents oficis per als seus propietaris: fusters, teixidors, paletes, etc.. Alguns eren metges, professors, comptables… i també gladiadors (la paraula gladiador ve del llatí “gladius” = espasa o “gladiator” = el que porta una espasa”). Però como s’arribava a l’esclavitud? Es podia néixer esclau o convertir-se en esclau per deutes, per decisió judicial i, sobre tot, al ser capturat en alguna de les moltes guerres que van convertir la ciutat de Roma en un imperi que dominava quasi tota Europa i tota la conca mediterrània.

Font:&Reelaborat&a&partir&de&materials&didàctics&+



Qüestionari+per+valorar+el+text& & & & & & &&&&&&&&&&&&&&&&&&Si&&&&&&&&&No&1.&&Esta&relacionat&amb&els&continguts&programats?&&

& &

2.&&Té&interès&per&a&l’alumnat&al&qual&va&dirigit,&pot&despertar&la&seva&empatia?&&

& &

3.&&Es&relaciona&amb&coneixements&previs&de&l’alumnat?&&

& &

4.&&Té&títol,&subtítols&,&autoria,&procedència....?&&

& &

5.&&Està&acompanyat&d’imatges&pertinents&o&d’altres&suports?&&

& &

6.&&Utilitza&un&registre&adequat?&&&

& &

7.& Té&una&estructura&coneguda&o&accessible,&no&és&massa&esquemàtic,&proporciona&exemples?&

& &

8.&&Permet&entendre&conceptes&o&paraules&noves&que&poden&deduirYse&o&queden&explicades?&

& &

9. Fa&ús&d’organitzadors&textuals&o&connectors&que&faciliten&la&comprensió?&&

& &

10.&Té&una&extensió&adequada&al&nivell&i&a&l’activitat?&&

& &

&+++++++++++++Pràctica+3.++Els+objectius+de+la+lectura++Imagineu&que&esteu&preparant&una&visita&a&la&ciutat&romana&de&Tarraco&i&que&el&text&anterior&forma&part&del&dossier&que&heu&preparat.&

&Y&Quins&objectius&us&proposeu&amb&la&lectura&del&text&sobre&l’esclavitud&a&Roma?&&&&&&&&Y&Els&lectors&que&es&representen&els&objectius&aconsegueixen&una&millor&comprensió.&Com&verificaríeu&que&l’alumnat&es&representa&adequadament&a&tasca&&que&els&proposeu.&

El text: llegibilitat •  Títol, subtítols •  Altres informacions,

autor, procedència, data.

•  Organització general del text

•  Frases curtes •  Lèxic bàsic •  Repeticions •  Connectors •  Estructures que

afavoreixen l�anticipació

•  Variació tipogràfica (negreta, cursiva..)

•  Il·lustracions

�Llegir és conduir la vista pels enfilalls de lletres i copsar-ne el

sentit. Si la carretera és bona i està ben senyalitzada, com una

autopista, llegim amb rapidesa i entenem el significat sense

problemes. Però si es tracta d�un camí de carro, d�un asfalt

deteriorat o d�una via sense senyals de trànsit ni marques a terra, la lectura esdevé difícil� .

D. Cassany (1995

Dolors Quinquer



Pràctica+4.++El+procediment+lector++A.++Què+pensem+sobre+com+hem+de+fer+llegir+als+alumnes?+Selecciona+entre+els+16+ítems:&+

• Els&5&ítems&que&millor&representin&les&teves&idees&• Els&5&ítems&amb&els&quals&estiguis&en&desacord&

+Els+procediments+dels+lectors+en+la+comprensió+de+textos+1++

&1. Tot&llegint&ja&es&va&entenent.&

2. Primer&es&mira&el&títol&i&així&ja&es&pot&saber&de&què&va.&

3. Encara&que&no&s’entengui&gaire,&es&millor&acaba&tot&el&text&per&llarg&que&sigui.&Alguna&cosa&

en&treus.&

4. Si&no&s’entén&és&millor&tornar&enrere&per&recuperar&informació.&

5. Abans&de&llegir&és&bo&imaginarYse&quina&informació&s’hi&trobarà.&

6. Per&entendre&un&text&cal&conèixer&el&significat&de&totes&les&paraules.&

7. Cada&cop&que&hi&ha&una&paraula&que&no&s’entén&cal&aturarYse&i&anar&a&mirar&al&diccionari.&

8. Quan&es&troba&una&paraula&difícil,&s’ha&de&mirar&si&el&mateix&text&l’explica.&

9. Si&hi&ha&ilelustracions,&fotografies&o&esquemes,&s’ha&de&combinar&la&informació&de&la&lectura&

amb&la&que&ofereixen&aquests&materials&gràfics.&

10. Mentre&es&llegeix,&s’ha&de&relacionar&el&que&es&llegeix&amb&el&que&ja&se&sap.&

11. S’ha&de&llegir&i,&si&no&s’entén,&ja&m’ho&explicarà&algú.&

12. Per&comprendre&bé&un&text,&va&bé&llegir&un&paràgraf&i&pensar&què&s’entén&i&quina&relació&té&

amb&el&que&s’ha&llegit&abans.&

13. Per&comprendre&un& text,& va&bé& imaginarYse&un&esquema,&per& relacionar& les& idees&que&hi&

surten.&

14. Llegir&a&poc&a&poc&per&memoritzarYlo&i&així&te’n&recordes&sempre.&

15. Per&comprendre&un&text&va&molt&bé&subratllar&el&que&creus&important.&

16. En&llegir&un&text&has&d’anar&fent&un&resum&mental.&

&&&&

1D. Quinquer Vilamitjana: La millora de les competències bàsiques de l’alumnat de secundària: Parlar i escriure de Ciències Socials. Llicència d’estudis curs 2000-2001



B.+Com+podem+ajudarRlos+a+convertirRse+en+lectors+experts?+ Entre&les&competències&comunicatives&que&cal&treballar&en&les&àrees&no&lingüístiques&cal&contemplar&l’aprenentatge& d’estratègies& lectores& en& textos& propis& d’aquestes& àrees.& En& el& quadre& trobareu&alguns&dels&trets&que&caracteritzen&a&un&lector/a&expert,&és&a&dir&les&qüestions&que&l’alumnat&hauria&de&saber&fer&davant&de&qualsevol&text.&&&&&“Per&comprendre&és&necessari&desenvolupar&diverses&destreses&mentals&o&processos&cognitius”&&(&D.&Cassany,&2006)&++El+lector+competent:+&•&S’implica&personalment&&i&emocionalment,&troba&sentit&a&la&lectura.&

•&Reconeix&el&propòsit&(objectiu).&

•&Utilitza&els&coneixements&previs&per&donar&sentit&al&text.&

•&S’imagina&el&contingut,&elabora&hipòtesis,&anticipa&que&diu&el&text&i&va&verificant&que&ha&

encertat&mentre&llegeix.&

•&Fa inferències per a comprendre allò que solament es suggereix.&

•&Aplica&estratègies&per&resoldre&les&dificultats&de&lectura.&

•&Dirigeix&i&controla&la&comprensió&durant&el&procés.&

•&Reconeix&paraules,&compren&i&assimila&el&nou&vocabulari.&

•&Adopta&les&mesures&necessàries&per&corregir&els&errors.&

•&És&capaç&de&distingir&allò&que&és&important&i&d’establir&una&jerarquia&d’idees.&

•&Va&construint&el&significat&del&text.&

•&Es&fa&preguntes&sobre&el&que&llegeix.&

•&Recapitula&contínuament.&

•&Busca&explicacions&alternatives&abandonant&falses&hipòtesis.&

•&Es&posiciona&críticament,&identifica&les&intencions&de&l’autor.&&

•&Identifica&les&característiques&lingüístiques.&&

•&Autoregula&el&procés&lector.&

&Y& Imagineu& que& feu& llegir& un& text& a& classe.& Què& els& fareu& fer& als& alumnes?& Anoteu& el& procés& que&seguiríeu&en&l’esquema&de&la&pàgina&següent,&és&a&dir&cadascuna&de&les&accions&que&els&proposariue&ordenades&segons&el&moment:&&&++



Preparar una base d’orientació sobre com llegir un text és una bona pràctica per a l’alumnat. Per exemple, se’ls pot proposar la següent activitat. &Acabeu de llegir un text i volem que expliqueu als companys/es de l’altre classe com ho heu fet. Cal enumerar els passos que han de fer per llegir el text i entendre el que diu. Primer cadascú pensa que faria i ho escriu. Després ho parleu en grup i amb la classe. Després de posar-ho en comú, feu una base d’orientació. +

Llegir un text

Abans Mentre Després

Dolors Quinquer



+Pràctica+5.++Què+feu+quan+trobeu+una+paraula+que+no+sabeu+que+vol+dir?

Els lectors experts davant les paraules d’un text (Base d’orientació)

Reelaborat a partir de A. Noguerol, 1994

D. Quinquer Vilamitjana: La millora de les competències bàsiques de l’alumnat de secundària: Parlar i escriure de Ciències Socials. Llicència d’estudis curs 2000-2001

Text escrit

Paraules conegudes Paraules desconegudes que cal conèixer

Paraules desconegudes que no es consideren

Es poden deduir del context

No es poden deduir del context

Es poden conèixer per la seva estructura

No es poden deduir de l’estructura

Es poden conèixer preguntant a algú

No es pot fer

Es consulten al diccionari

Es troba el significat Se’n prescindeix



Pràctica+6.++Las+preguntes:+De+la+lectura+literal+a+la+lectura+crítica++&&Nivell+de+lectura+ Tipologia+de+les+preguntes+Lectura&literal& Les&respostes&a&les&preguntes&es&troben&fàcilment&al&text&

&Lectura&inferencial& Es&fan&preguntes&que&serveixen&per&fer&inferències,&establir&relacions&i&

deduccions&sobre&qüestions&que&no&explica&el&text,&però&que&cal&conèixer&per&entendre’l.&&

Lectura& crítica& /&valorativa&

Són&preguntes&que&valoren&/&avaluen&les&aportacions&del&text&i&les&intencions&de&l’autor.&Quines&idees&són&importants?&Quines&evidencies&o&proves&aporta?&Quina&fiabilitat&té?&Què&m’aporta?&

Lectura&creativa& Són&preguntes&per&obrir&noves&perspectives,&per&avançar.&Quines&preguntes&noves&puc&fer?&&

+Classifiqueu+les+preguntes+segons+la+tipologia:++

1. Ser&esclau&vol&dir…&&2. Breu&descripció&de&les&activitats&dels&gladiadors&(recorda&“Gladiator”,&Espartac”)&3. Trobes&alguna&similitud&entre&els&gladiadors&romans&i&els&futbolistes&actuals?&I&diferències?&4. Els&esclaus&eren&importants&per&a&l’economia&del&mon&romà?&5. Què&creus&que&pretén&l’autor&del&text?&&6. La&Península&Ibérica&va&ser&conquerida&pels&romans?&&7.&&&&Avui,&a&Espanya,&hi&podria&haver&esclaus&legalment&com&els&de&l’antiguitat?&8.&&&&A&d’altres&llocs&del&món&existeix&encara&l’esclavitud?&Pots&posar&algun&exemple?&9.&&&&Què&has&après&de&nou&sobre&els&esclaus&llegint&el&text?&&10.&&Quina&pregunta&li&faries&a&un&company/a&per&saber&si&ha&entès&el&text?&&&&&

Formuleu&una&pregunta&de&cada&tipologia&&1. 2. 3. 4.

+ +++



Pràctica+7.++Ajudem+a+la+comprensió+(organitzadors+++interacció)+&

Tasca:+Activitat+d’aprenentatge+basada+en+una+lectura.++

&1) Conversa& inicial:& Què& és& una& “dieta”?& Què& en& sabeu& de& la& dieta&mediterrànea?& Per& què& es&

valora?&Què&és&la&taxa&de&mortalitat?&Com&es&calcula?&2) L’objectiu&de&la&tasca&és&identificar&les&característiques&de&la&dieta&mediterrània&que&exposa&el&

text,&però&ferYho&a&partir&de&la&discussió&entre&vosaltres.&&3) Cada&alumne/a&llegeix&el&text&i&escull&5&paraules&clau&(es&pot&generalitzar)&que&caracteritzen&la&

dieta&mediterrània.&4) Discussió&en&grup&i&consens&sobre&quins&són&els&conceptes&clau.&&&5) Posada&en&comú&amb&els&altres&equips.&6) Amb&cadascun&dels&conceptes&escollits&cada&equip&redacta&una&frase.&7) Finalment&cada&alumne/a&escriu&el&seu&resum&del&text.&8) Què&és&resumir?&Com&es&fa&un&resum?&

&

La&dieta&mediterrània&Diferents&estudis&fets&els&darrers&trenta&anys&destaquen&que&els&habitants&d’alguns&països&de&la&conca&mediterrània&(Espanya,&Portugal,&França,&Grècia&i&Itàlia)&tenen&menys&propensió&a&l’infart&de&miocardi&i&menys&taxa&de&mortalitat&per&càncer&que&els&d’altres&països&europeus.&

També&d’altres&investigacions&sobre&de&la&nutrició&humana&apunten&la&influència&beneficiosa&de&la&dieta&mediterrània.&En&aquesta&dieta&es&molt&important&el&consum&de&productes&como&l’arròs,&la&pasta,&les&verdures,&les&llegums,&la&fruita,&el&peix,&el&pa&i&l’oli&d’oliva.&&

Els&especialistes&en&nutrició&valoren&especialment&la&presència&en&aquesta&dieta&la&presència&de&peix&blau&i&oli&d’oliva&verge&per&les&extraordinàries&propietats&d’aquests&aliments&i&la&seva&influència&en&la&prevenció&de&malalties&&cardiovasculars&i&determinats&&càncers.

Paraules&triades&per&.........&

Per&..........& Per..........& Per&&..........& El&grup&ha&triat&

1.

2.

3.

4.

5.

1.

2.

3.

4.

5.

1.

2.

3.

4.

5.

1.

2.

3.

4.

5.

1.

2.

3.

4.

5. +



++++++++++++++++El&teu&resum&està&força&bé.&Però&com&l’has&fet?&Indica&en&el&text&inicial&que&has&suprimit,&també&que&has&agrupat&o&generalitzat.&&Explica&amb&les&teves&paraules&que&és&resumir.&++++++ ++++

RESUMIR'

Realitzar un procés de selecció i condensació de les idees de més valor estructural

Suprimir Seleccionar

Generalitzar Condensar

Construir Fer un text nou

és

comporta

Dolors Quinquer Vilamitjana

“Estudis recents referits a Europa senyalen que a la conca mediterrània hi ha menys infarts i càncers. La causa que indiquen és la influència beneficiosa de la dieta mediterrània basada en el consum de cereals, llegums, verdures i especialment oli d’oliva verge i peix blau que ajuden a la prevenció de les malalties cardiovasculars i determinats càncers”.

Resum&d’un&alumne&



Pràctica+8.++Una+activitat+per+llegir,+escriure+i+parlar+++Un+cas+sobre+vacunes+(per+resoldre+en+parelles)+&Dues&mares&parlen&a& la&porta&de& l’escola&bressol,& la&mare&de& la&Vanessa&diu&que&ha&de&portar& la&nena&a&vacunar,&la&mare&d’en&Raül&diu&que&ella&no&vol&vacunarYlo,&que&ha&sentit&dir&que&les&vacunes&poden&ser&causants&de&malestar&i&febre,&que&són&perilloses&i&no&són&necessàries.&&

1) Sabeu& si&de&petits/petites&us& van&vacunar?&Si& és&així&de&quines&malalties?&Coneixeu&algú&que&no&estigui&vacunat?&Què&és&una&vacuna?&Són&obligatòries&les&vacunes?&&

2) La&tasca&consisteix&en&llegir&i&analitzar&la&documentació&del&dossier&amb&objectiu&de&trobar&arguments&ben&fonamentats&per&convèncer&la&mare&d’en&Raül&que&l’ha&de&vacunar.&També&cal&preveure&els&contra&arguments.&

3) Posada&en&comú&amb&la&resta&de&la&classe.&&4) Ompliu&la&base&d’orientació&abans&de&redactar&el&text.&5) Redacteu&un&text&argumentaitiu&per&convèncer&a&mares/pares&reticents&a&la&vacunació.&

&&

A.+Llegir:++1.+Fulletó+del+centre+de+salut.++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++2.+Carnet+de+vacunació++

& &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&Font:&&&&&&&&&&&&&Departament&de&Salut&de&la&Generalitat&de&Catalunya.&2011.&

+++

++& & & & & &&&&&&&&&&&&&&&&Font:&R.&Rodón,&&&“Aracriatures”,&& & & & & & & & 22.01.2012&

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++



3.+Dues+posicions+contraposades:+ VACUNACIONS)SISTEMÀTIQUES)EN)QUESTIÓ.)¿Son)realmente)necesarias?)Autor:&JUAN&MANUEL&MARÍN.&Ed:&Icaria&

ENTREVISTA&AL&PEDIATRA&CARLOS&GONZÁLEZ++autor&del&llibre:&En)defensa)de)las)vacunas,&2011.&Temas&de&Hoy,&Barcelona,&&

Presentació&del&llibre&a&internet:&&Les&vacunacions&sistemàtiques&es&presenten&com&una&de&les&conquestes&importants&de&la&medicina&preventiva.&&&Aquesta&idea&ha&calat&profundament&entre&la&població&contribuint&a&l’aparició&del&“mite&vacunal”,&és&a&dir,&la&creença&que&les&epidèmies&han&desaparegut&o&han&estat&controlades&gràcies&a&les&vacunacions&i&que&aquestes&gairebé&no&tenen&efectes&adversos.&&Tanmateix,&existeixen&suficients&indicis&que&fan&pensar&que&les&vacunacions&poden&estar&a&la&base&del&increment&de&malalties&com&l’asma,&els&síndromes&autistes,&les&diabetis&juvenils...&&&&Font:&www.vacunacionlibre.org/docu.htm&(22.09.2011).&&

+Vostè+és+partidari+de+la+lactància+materna+…+Si&,&però&això&no&vol&dir&que&estigui&en&contra&de&les&vacunes,&ni&a&favor&de&la&medicina&alternativa.&A&la&meva&consulta&veig&moltes&criatures&sense&vacunar&i&em&preocupa&molt.&&+Por+què+hi+ha+pares+que+no+vacunen+els+fills?+És&per&desinformació.&No&coneixen&la&immunologia.&A&més,&determinades&corrents&alternatives&amb&presència&a&internet,&defensen,&sense&cap&base,&que&les&vacunes&són&perilloses&i&inútils&i&que&responen&a&interessos&econòmics&de&les&farmacèutiques.&+A+quina+edat+s’ha+de+vacunar+a+les+criatures?&Cal&seguir&el&calendari&de&vacunació.&En&els&primers&mesos&i&el&primer&any&de&vida&és&quant&el&risc&de&contagi&és&més&gran.&Els&anys&70&al&Japó&van&endarrerir&la&vacunació&de&la&tos&ferina&i&la&diftèria&als&dos&anys.&Els&casos&de&malaltia&es&van&multiplicar&i&van&haver&de&rectificar.&+Quin+és+el+perill+de+no+vacunar?+Aquestes&malalties&poden&provocar&la&mort&o&seqüeles&de&per&vida.&També&pot&passar&que&malalties&eradicades&a&casa&nostra&tornin&a&aparèixer.&&Font:&&Reelaborat&a&partir&de&“ARACRIATURES”,&22.01.2011&&

+Anàlisis+de+la+documentació:&& Font,&data,&

autor,&intencions&

Idees&que&defensa&

Raons&o&arguments&que&aporta&

Se&basa&en&

1.&&&

& & & &

2.&&&

& & & &

3.&&&

& & & &

4.&&&&

& & & &

…….&&

& & & &

+



B.+Escriure:++1.+EL+TEXT+ARGUMENTATIU+Un& text& argumentatiu& pretén& convèncer& a& d’altres& (els& destinataris),& mitjançant& raons& o& arguments&acceptables,&forts&i&difícils&de&rebatre&(resistents&als&contra&arguments)&En&podem&trobat&en&discursos&orals&(conferències,&exposicions)&i&escrits&(cartes&al&director,&articles&d’opinió,&etc.)&

VERBS:&Dir,)creure,)pensar,)opinar...&ORACIONS:&Subordinades&causals,&adversatives,&consecutives,&etc.&ORGANITZADORS&/&CONNECTORS:&Serveixen:&

• Afirmar&o&negar:&segur)que,)sens)dubte,)estic)convençuda)que...,)és)impossible)que,&&

• Fer&matisacions:&&però,)no)obstant...,)en)algun)cas,)a)vegades))

• Admetre:&segurament,)provablement,)sens)dubte...&

• Introduir&causes:&perquè,)com)que)• Introduir&conseqüències:&per)tant,)en)

conseqüència...&• Indicar&condicions:&sempre)que...)• Oposició:&tanmateix,)al)contrari,)en)canvi)• Objecció:&tot)i)que&• Implicar&el&destinatari:&&estaràs)amb)mi)que....&

&2.+BASE+D’ORIENTACIÓ+PER+A+L’ARGUMENTACIÓ:++&INTRODUCCIÓ&(Presentació&del&tema&o&qüestió)&En&relació&a&la&qüestió&plantejada&&TESIS&(Posicionament;&&El&meu&punt&de&vista&és&......)&La&meva&idea&és&....&&&ARGUMENTS+ O+RAONS&& & & EVIDÈNCIES+Les&meves&raons&són...&& Em&baso&en&......&&&1.&& &2.& &3.& &....& &&PODRIEN+DIRRME+QUE++Els&arguments&en&contra&poden&ser...&&&&&1.&2.&&3.&&&PER+REBATRE’LS&(SI&S’ESCAU)&Per&convèncer&els&diria&.....&CONCLUSIÓ++En&definitiva&

CONSTA DE:

TESIS

És la idea que es pretén defensar o rebatre

ARGUMENTS Són les raons amb que es justifica la tesis. Es fonamenten en evidències o proves

CONCLUSIÓ És la part final on es resumeixen els punts bàsics de l’argumentació



Pràctica 9. Lectura cooperativa a.&Activar&els&coneixements&previs:&&&

- Segur&que&heu&vist&pelelícules&o&heu&llegit&algun&llibre&sobre&el&nazisme.&En&recordeu&el&títol/títols&i&els&arguments?&

- Què&vol&dir&el&terme&“holocaust”?&Què&són&els&genocidis?&En&coneixeu&algun/alguns?&&b.&Preparació&de&la&lectura:&2&

- Presentació&dels&textos&- Lectura&dels&títols&- Explicació&&de&conceptes&- Formulació&&de&les&primeres&hipòtesis&sobre&el&contingut&dels&textos&- L’objectiu&de&la&lectura&és&cercar&testimonis&sobre&l’holocaust&nazi&per&rebatre&els&

arguments&dels&que&en&neguen&l’existència&- Formeu&equips&de&4&i&repartiuYvos&les&diferents&qüestions&a&resoldre&(cal&que&

tothom&llegeixi&tots&els&textos):&&

1) Qui&són&els&autors?&Quina&és&posició&de&cadascú?&Van&ser&víctimes&directes?&

2) Alguns&dels&textos&es&refereixen&als&exiliats&republicans&que&van&fugir&a&França&després&de&la&guerra&civil&i&van&acabar&deportats&als&camps&d’extermini&nazis.&Quins&textos&són?&Quina&informació&ens&aporten&sobre&el&destí&d’aquelles&persones?&Per&quines&raons&el&franquisme&els&va&negar&la&ciutadania?&

3) Els&autors&d’aquests&textos&volen&mantenir&viva&la&memòria&d’aquells&fets.&Quins&són&els&seus&motius?&Com&ho&fan?&

4) Els&diversos&textos,&fotografies,&plànols&proporcionen&informació&de&primera&mà&o&es&tracta&de&fonts&secundàries?&Quin&és&el&missatge&clau&que&ens&volen&transmetre?&&

&b. Lectura&en&silenci&i&realització&individual&&de&la&tasca&encomanada.&

&c. Posada&en&comú&a&cada&equip,&contrast&i&valoració&de&les&aportacions.&&d. Posada&en&comú&amb&tota&la&classe.&&e. Finalment&cada&alumne/a&escriu&a&&la&seva&llibreta:&&• Segons&les&aportacions&d’aquests&testimonis:&És&possible&negar&l’holocaust?&&• Quines&són&les&evidències&que&ens&aporten?&• Com&es&podrien&negar&aquestes&evidències&• Quines&noves&preguntes&et&fas&després&de&llegir&els&textos?&&• Com&valores&aquesta&manera&de&compartir& la& lectura?&Treballar&en&grup&t’ha&fet&més& fàcil& la&

comprensió&?&Per&què?&&&

2 Els textos procedeixen de: D. Quinquer, A. Sopeña, J. Gutiérrez, X. Casals: Història del món contemporani. McGraw-Hill, Barcelona, 1999, pàg, 193 i 195

3La comprensió lectora a les àrees no lingüístiques ·...

Documents

Transcript of 3La comprensió lectora a les àrees no lingüístiques ·...