6 felicitat i justicia
-
Upload
lesperlesnegres -
Category
Education
-
view
3.306 -
download
3
Transcript of 6 felicitat i justicia
Felicitat i justícia
Unitat 6 (part 1)
Les teories ètiques davant els reptes de la societat actual:
1. Índex. La felicitat
1. Com podem arribar a ser feliços? La fòrmula de la felicitat
2. Vull ser ric guapo i famós. Sòcrates
3. La passió il·limitada, la superioritat i l‟extrem Cal·licles
4. La recerca de la felicitat en l‟hel·lenisme Epicur
5. Les causes de la infelicitat
6. Una persona feliç
NOTA: El contingut d‟aquest apartat que no apareix
al llibre de text està extret del treball de l‟alumna
Paola Bertomeu La recerca de la felicitat.
1. Com podem arribar a ser feliços?
La felicitat ha de ser fruit d‟una tasca intel·lectual
(racional) o ha de ser el resultat de deixar-se endur
pels sentiments o els impulsos (irracionalitat)? La
felicitat depèn de la raó o de la passió?
Depèn de la qualitat o de la quantitat? Més quantitat
produeix més felicitat?
Segons la definició enciclopèdica la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà.
Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena.
Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.
Segons Boeci, és “el màxim bé, que comprèn dins de sí tots els béns”, o “la causa de tot el que es desitja”
Boeci segueix el pensament d‟Aristòtil que assegura que tot
allò que fa l‟home ho fa per algun fi, i el fi és el bé que es
desitja aconseguir; el bé últim: “tal sembla eminentment la
felicitat” . A la Moral a Nicòmac afirma que “la felicitat és el
bé suprem de la humanitat‟‟,i que “ viure bé i obrar bé és
sinònim de ser feliços, però allò que divideix les opinions és
el tema de la naturalesa i l‟essència de la felicitat, i en
aquest punt el poble es molt lluny d‟estar d‟acord amb els
savis. Uns la col·loquen en les coses visibles i que salten a
la vista, com el plaer, la riquesa o els honors; mentre que els
altres la col·loquen en una altra part. Afegiu a això que
l‟opinió d‟un mateix individu varia moltes vegades sobre
aquest punt; si està malalt creu que la felicitat és la salut; si
es pobre, que és la riquesa; i quan un no té consciència de
la seva ignorància, es limita a admirar als que parlen de la
felicitat en termes pomposos...‟‟
Kant la defineix la felicitat com “l‟estar content amb tota la
pròpia existència”. Degut a que és subjectiva no la
considera llei principi universal de l‟obrar humà o raó
última de l‟acció humana (malgrat que tot home desitja la
felicitat). Els homes no poden posar-se d‟acord en el mode
d‟aconseguir la felicitat, si de cas, només en el mode de
decidir en què consisteix la moralitat. I aquesta no porta
de per si a la felicitat, sinó que només fa a l‟home digne de
ser feliç .
El filòsof Julián Marías al seu llibre La felicitat humana
examinant conclou que “la nostra vida consisteix en
l‟esforç per a aconseguir parcel·les, illes de
felicitat, anticipacions de la felicitat plena. I aquest intent
de buscar la felicitat es nodreix d‟il·lusió, la qual, a la seva
manera, és ja una forma de felicitat”.
L‟escriptor i periodista, Vicente Verdú, ens avisava en una
columna al diari El País que la felicitat està enfrontada
amb la perfecció, doncs “els anhels de perfecció
desencadenen un infern íntim permanent”. Mentre que “la
imperfecció acull a l‟ésser humà, convalida, descarrega la
seva vida i és un senyal de llibertat”.
Punset conclou el seu llibre El viatge a la felicitat amb
una fórmula:
La Felicitat és igual a E (M+G+P) dividit per R+C, on E
és l'Emoció a l‟inici i al final del projecte; M, el
Manteniment i atenció al detall; G, el Gaudir de la
recerca i l'expectativa; i, P, les relacions Personals; R
són els factors Reductors i C la Càrrega heretada.
Felicitat =E (M+G+P)
R+C
Observeu aquest
retall de l'edició del
7 de desembre de
1929 de la revista
il·lustrada Al voltant
del Món. La clau
està en fixar-nos en
el paper del silenci
en la fórmula
descrita, anotada
per Heliodoro Fuster
en la seva secció
Fulles del Dissabte,
de l‟esmentada
revista.
2. Vull ser ric, guapo i famós.
I qui no? Llavors he d‟aconseguir que hem
seleccionen per entrar a Gran Hermano?
Seré més famosa, la gent hem
reconeixerà pel carrer, em demanaran
autògrafs, cobraré per anar als llocs a no
fer res, m‟entrevistaran a la tele i
coneixeré a la Belén Esteban.
Si Sòcrates fos viu tindria molta feina a fer. Ell, que va
lluitar contra els valors del seu temps podria tornar a fer el
mateix avui. Criticava els seus conciutadans per estar
obsessionats en aconseguir „riqueses, fama i honors‟. El
problema deia, és considerar les riqueses la fama i els
honors com un mitjà per arribar a la felicitat. Aquest no és
el camí.
Llavors, no hem presentaré a Gran Hermano. He
decidit que m‟operaré el nas, i em
micropigmentaré els llavis. Després aniré a l‟Illa i
em compraré unes Manolo Blahnik i un bolso a
conjunt.
Doncs Sòcrates tampoc hi
estaria d‟acord, perquè,
diria, estic donant més
importància al benestar del
meu cos i dels meus béns
que als de la meva ànima.
Llegir l‟Apologia de Sòcrates. Pàg. 207
Activitat: Llegir l’Apologia de Sòcrates. Pàg. 207
Quins valors defensa?
L‟intel·lecte (o ànima, o raó) és la nostra millor arma per
ser feliços. Ens fa més feliços desenvolupar les nostres
capacitats intel·lectuals que preocupar-nos en excés pel
nostre aspecte físic.
Les eines per assolir la felicitat són: el saber, la veritat i el
bé.
Però hi ha una veritat? Per a Sòcrates sí. És
antirelativista i considera que els valors ètics són de
caràcter universal, només així poden servir per regular les
relacions entre les persones.
Si volem assolir la felicitat vivint en societat hem d‟assolir
uns valors comuns i és la raó qui ens permet trobar-los i
justificar-los.
Quin és el més important d‟aquests valors
universals?
Doncs el bé. Obrar bé és ser millors persones. Però
per poder obrar bé s‟ha de saber què és el
bé, només així podré distingir quins actes estan bé i
quins no. Ha de ser la raó qui em guiï, “coneix-te a tu
mateix” diu Sòcrates. He d‟aprofitar els exemples
concrets, els actes que considero bons, per recercar
el significat de bé. És un mètode inductiu que parteix
del meu interior anomenat inducció maièutica.
Així, vaig des d‟allò relatiu i subjectiu cap a una idea
més universal. Les veritats que jo descobreixo per
mi mateixa tenen tanta força que no me‟n puc
desprendre. Això implica que com més a prop estic
de la idea de bé, més bona persona sóc
Per considerar això Sòcrates parteix de la base que
ningú obra malament expressament, sabent que ho
fa malament, ell creu que qui fa alguna cosa
malament és per ignorància i no per maldat.
Aquesta postura s‟anomena optimisme
antropològic. Qui pensa correctament, actua
correctament i qui actua correctament és feliç.
Activitat 1: tenint en compte aquesta
consideració, creus que Sòcrates estaria d‟acord
amb el càstig?
Darrera la fórmula socràtica s‟hi amaguen dos
premisses: l‟autonomia moral i l‟universalisme. (pàg.
210)
3. La passió il·limitada ...
Activitat 2: llegeix el text de la pàg. 211.
Veus algun dels valors que defensa Cal·licles en la
nostra societat? Qui els representa?
Cal·licles (sofista contemporani de Sòcrates)
representa la passió enfront de la raó, el predomini
de la nauralesa humana davant les convencions
(physis-nomos). Les passions i els desitjos són els
que en realitat orienten la nostra conducta. Per
tant, actuar bé és satisfer els desitjos. És així com la
raó se sotmet a la passió.
Postula la desigualtat natural dels éssers
humans, fet que atorga el dret de domini dels
uns sobre els altres.
Així, la felicitat no és a l‟abast de tothom sinó
4. La felicitat en l’hel·lenisme
En aquest període
històric hi ha
diverses teories
ètiques que se
centren en la
recerca de la
felicitat.
L‟Imperi és molt
gran, la polis ha
desaparegut i
davant la crisi i les
inseguretats cal
buscar la salvació
individual.
Laocoont i els seus fills. Representa la mort del sacerdot troià Laocoont,
castigat pels déus a ser estrangulat per serps marines juntament amb els
seus dos fills.
Fauno Berberini versus Dolce &
Gabanna o la idealització del
cos masculí
Activitat 3: observa i pensa en
què s‟assemblen? En què es
diferencien?
Es critiquen els valors
dominants i es proposen
com a alternativa aquells
que proporcionen
autonomia, serenitat i
autodomini. Es retorna a
l‟intel·lectualisme moral
per trobar un model de
vida feliç a través de la
raó. El savi hel·lenístic manté el control davant l‟adversitat, no es posa nerviós i, encara que el món s‟enfonsi i la incertesa campi per tot arreu és capaç de mantenir-se tranquil.
El savi sap distingir allò fonamental d‟allò que no ho és, i només així ens podem desprendre de l‟excés de convencionalismes i de les necessitats creades artificialment
Aquest marc conceptual es mantindrà fins al segle V d.C.
Amb la caiguda de l‟Imperi romà aquest ideal de savi
queda relegat a petites elits cultes; la resta de la població
es va posar en mans d‟una nova religió que era més fàcil
d‟entendre i seguir, encara que ajornava la felicitat per a
un moment posterior a la mort.
Epicur
L‟objectiu de la seva ètica és la recerca de la felicitat i el
mitjà per aconseguir-la és el plaer (teoria ètica
hedonista).
Activitat 4: Llegir la Carta a Meneceu (al Moodle).
Sabries enumerar quines pors combat amb aquesta
carta
Fa una profunda reflexió sobre el plaer, que podríem
resumir com absència de dolor (aponia i ataràxia) i el
qualifica com el principi i el fi d‟una vida feliç.
El sentiment de plaer o de dolor és el que ens fa
concebre una cosa com a desitjable o no, però no tots
els plaers són iguals
Analitza els diferents tipus de plaers per esbrinar quins
són els que ens porten a la felicitat i saber-los triar en
cada moment. Els plaers s‟han d‟avaluar no només pel
EL TETRAFARMAKON:
La filosofia ens ha de donar seguretat i confiança, tot
allunyant de nosaltres les pors que ens pertorben. En
aquest sentit, és cèlebre el quadruple fàrmac que
proposa Epicur:
Les pors El remei
Els déus Si existeixen, són feliços i no
s’ocupen de nosaltres.
La mort Mentre nosaltres hi som, encara
no ha arribat, i quan arriba, ja no
hi som.
El destí No existeix el destí, cada home
construeix la seva vida.
Les necessitats
naturals i els mals
Les necessitats estrictament
naturals són fàcils de satisfer, i els
mals són fàcils d’evitar.
Classificació dels desitjos:
Naturals i necessaris
Naturals però no necessaris
No són naturals ni necessaris
Activitat 5: pensa‟n un exemple de cadascun
Per ser feliços n‟hi ha prou amb els primers. L‟últim tipus
de desitjos provoquen més sofriment que plaer. El savi
epicuri sap eliminar els desitjos inútils i controlar els
naturals. Per això no és feliç qui té molt sinó aquell que
necessita poc.
Epicur creu també necessari saber controlar els desitjos
naturals. Distingeix dos tipus de plaers, en moviment i en
repòs. El primer és només un mitjà, el segon és
l‟autèntic fi.
En resum, els epicuris no entenen l‟ètica com a reflexió
sobre els deures de l‟individu en el marc d‟una
societat, sinó com a reflexió sobre la millor forma de
vida, la que portarà a l‟individu cap a la felicitat.
La finalitat fonamental de la vida humana és la recerca
del plaer (hedonisme). La felicitat es troba en el plaer. De
tota manera, si bé qualsevol plaer és bo, no tots els
plaers condueixen a la felicitat. S‟identifica la felicitat amb
l’ataràxia: consisteix en l‟absència de dolor i de
pertorbacions, i en l‟assoliment del benestar aconseguit a
través de la satisfacció mesurada de les necessitats
naturals, la serenor d‟esperit aconseguida amb la
filosofia i la companyia de bons amics.
5. Les causes de la infelicitat
La competitivitat, la inevitable cursa per aconseguir
béns, aquesta “lluita per la vida” per poder aconseguir un
benestar que costa tant d‟esforç, la cursa per l‟èxit més enllà
de les necessitats bàsiques, el fet de ser com els altres o
fins i tot una mica més.
L‟avorriment, la indiferència. El desig d‟excitació és molt
profund en els éssers humans, i la manca d‟estímuls pot
arribar a ser molt perillosa, ja que moltes persones recorren
a mitjans nocius – excitants, drogues, experiències
fortes, etc. – per mirar d‟apavaigar aquest sentiment de tedi.
El cansament o fatiga, tant si és físic com psíquic, sempre
que sigui excessiu. Un cert nivell de cansament pot ser
positiu, perquè ens fa apreciar el descans, però si passem
un límit raonable pot esdevenir insuportable i esgotador.
L‟enveja o gelosia és una peculiaritat molt negativa que
provoca un estat de desgràcia a qui la sent. Les persones
profundament geloses es caracteritzen per la seva
inseguretat, baixa autoestima, incapacitat per a confiar en
els altres i, en concret, per la sospita de traïció en la parella i
la por a perdre-la. L‟enveja està molt relacionada amb la
competència i desemboca en l‟odi. El sentiment de culpabilitat és una de
les causes d‟infelicitat més importants de
la vida adulta. El remordiment o
penediment per no haver fet certes
coses, per no haver pres certes decisions
o per haver-les pres incorrectament. És
el sentiment de pecat, tan important al
catolicisme i al protestantisme. Molt
sovint la moralitat tradicional ha afavorit
aquesta consciència de culpa.
El dolor es, per definició, una sensació molesta
que produeix una aflicció incompatible amb el
benestar, tot i que de vegades ens ajuda a
mantenir-nos vius. La seva funció natural es
servir-nos d‟alarma biològica que ens anuncia
un desajust d‟una part del cos i ens empeny a
prendre mesures per a corregir-lo. Ens avisa de
perills, però també pot arruïnar-nos la vida.
Certes malalties poden causar incapacitacions
devastadores que ocasionen un suplici mental
intolerable. Destrueixen la nostra autonomia, el
sentit d‟autocontrol sobre les activitats més
elementals, etc.
La por és un reflex primari indispensable per a la
supervivència, ens permet detectar circumstàncies que
poden causar-nos dany i prendre mesures per evitar-les. En
la nostra espècie, el paper de la por s‟ha expandit més enllà
de la seva missió natural i també ens adverteix del sofriment
emocional que produeixen la pèrdua d‟un ésser estimat, el
rebuig, l‟abandó o la culpa
Algunes persones viuen contínuament amb nivells
desmesurats d‟aprensió i d‟ansietat que no corresponen a la
perillositat real de les circumstàncies. Fòbies o terror
irracional a animals, objectes o a llocs; ansietat crònica
generalitzada, atacs de pànic, transtorns obsessius-
compulsius...
L‟odi és un altre antídot molt potent de la felicitat humana.
Els sentiments d‟aversió o repugnància envers els altres, el
mal dels quals desitgem o provoquem, formen part
inseparable de la nostra naturalesa. L‟odi és una força de
destrucció que també podem dirigir cap a nosaltres mateixos
. És el combustible de moltes tragèdies humanes. Alimenta
la força impetuosa que mou a les persones a envejar,
sotmetre, ferir, torturar i matar. L‟odi és l‟emoció antitètica
de l‟amor.
El lladre de la felicitat més perillós dels nostres temps és la
depressió, ja que el primer que ens arrabassa és
l‟esperança. I l‟esperança és, precisament, el sentiment que
alimenta la il·lusió de viure i de trobar o recuperar la felicitat.
En conclusió, els lladres de la felicitat ens aguaiten des de que
naixem fins que morim. El dolor i la por, que són els
mecanismes innats de defensa, ens traeixen convertint-se
en elements sàdics de tortura i de terror. Mentre que l‟odi i
la depressió, l‟única missió dels quals és la destrucció de la
persona, compleixen la seva comesa arrabassant-nos
l‟alegria de viure, l‟esperança i la pau d‟esperit.
No obstant això, a pesar del sofriment i desesperació que
ocasionen aquests mals, quasi tots els homes i les dones
celebrem la vida fins el final. I aquesta veritat és
reconfortant: si bé hi ha calamitats que ens impulsen a tirar
la tovallola i abandonar, molt poques vegades són tan
eficaces com les forces vitals que ens animen a continuar
lluitant.
M‟agradaria finalitzar aquest capítol amb una frase de John
Wayne :
“Ser valent és: estar cagat de por
i tot i així pujar al cavall.”
No hi ha dos classes de persones: les que tenen por i les que
no; tots tenim por. Però, sí que hi ha dos classes de
persones: les que pugen al cavall i les que no; malgrat tenir
por.
Capítol extret del treball de
recerca de Paola Bertomeu
6. Una persona feliç
El que està considerat –segons els científics– „l'home més feliç
del món‟, el monjo budista Matthieu Ricard, diu que el silenci
interior és part del camí a la felicitat, però que per
aconseguir-ho cal vèncer la síndrome de l'ocell engabiat, al
que quan se li obren les portes de la seva gàbia no pot fer
res més que acabar tornant. El silenci interior és una
conquesta.
Matthieu Ricard
(París,1946)
Si ho aconseguim, segons Darío
Lostado, prestigiós filòsof, teòleg i
psicòleg, arribarem al que ell
anomena “sentir el jo profund”, és
a dir, allò que queda quan
transcendim el nostre cos, els
nostres pensaments i les nostres
emocions.
Tal com ja va dir Voltaire al s.XVIII:
“He decidit ser feliç perquè, a
més, és bo per a la salut”.