ALÍCIA AL PAÍS DE LA MÚSICA

2

índex

Presentació ..................................................................3 Descripció de l'espectacle Abans del concert Objectius generals de l'espectacle ..............................4 La història original Fitxa tècnica.................................................................5 Activitats prèvies Activitats complementàries..........................................8 La música de l’Alícia..................................................13 Els instruments de l’Alícia..........................................14

3

Presentació

Un dels objectius principals de L’Escola i Conservatori de música de la Diputació a Reus és apropar la música als ciutadans. En aquest sentit, la nostra institució, liderada pel seu professorat, treballa dia a dia per a que la música no només es gaudeixi a les aules, sinó a tot el territori. Les audicions per a escoles són un dels mitjans que fem servir per donar la possibilitat que els més petits puguin gaudir, aprendre i conèixer la música i els instruments a través d’un relat. El conte musicat Alicia al país de la música és una producció creada al detall que ha comptat amb l’esforç i participació del sector de la pedagogia, el teatre i l'art. Una iniciativa que esperem que els vostres alumnes puguin gaudir intensament. Victor Santapau i Salvador Director

Descripció de l'espectacle

L'espectacle Alícia al país de la música és un conte musicat basat en l'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. A partir de la selecció d'algunes escenes de la novel·la original s'ha adaptat la història a un nou marc: el Conservatori. L'Alícia, en aquest cas, és una estudiant del Conservatori una mica despistada a la que li passen una sèrie de fets ben estranys. Perduda en un món diferent i nou per a ella, va trobant-se amb diferents personatges que li fan qüestionar la diferència entre la realitat i la fantasia, la raó i la bogeria.

Abans del concert

Aquest espectacle comptarà amb música, molta música. Tot plegat ha estat ideat pels professors dels diferents instruments, sota la direcció de l'actriu reusenca Georgina Llauradó i de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus en l'apartat d'escenografia. És per això que us oferim unes pautes per a que els nens i nenes que assistiran al concert puguin mantenir l’interès al llarg de l'espectacle i gaudir-lo molt més. És important:

- preparar prèviament les activitats de l'apartat “Abans de l'espectacle”, perquè demanarem als nens i nenes que siguin part activa del concert. - escoltar prèviament les diferents músiques que podran sentir durant el concert per tal d'establir lligams amb elles.

- treballar algunes de les activitats didàctiques complementàries que us proposem al dossier.

- treballar l’actitud d’escolta atenta, de tranquil·litat i de respecte vers ells mateixos i els altres. Durant el concert demanem als professors responsables del grup que es facin càrrec de vetllar per que aquestes recomanacions es puguin dur a terme de la millor forma possible perquè tothom pugui gaudir del concert.

4

Objectius generals de l'espectacle

- Conèixer diferents instruments musicals i els seus trets distintius.

- Familiaritzar a l'espectador amb l'assistència a un espectacle de teatre i/o música.

- Fomentar la inclusió de la diferència.

- Respectar la diversitat.

- Gaudir d'un espectacle de teatre i/o música.

La història original

Alícia al país de les meravelles Títol original: Alice’s Adventures in Wonderland Autor: Lewis Carroll, pseudònim del matemàtic i sacerdot anglicà Charles L. Dodgson (1832-1898), nascut a Daresbury (Anglaterra). Argument: Alícia al país de les meravelles es la història d’una noia que cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. Es considera un dels exemples més característics de la literatura de l’absurd i està plena d’al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l’educació anglesa i temes polítics de l’època. Gestació: Durant un passeig pel riu Tàmesi, Carroll explica a les tres germanes Liddell, de tretze, deu i vuit anys, una sèrie d’històries desbaratades que va improvisar al moment i que van entusiasmar les xiquetes. Davant la insistència d’aquestes va decidir escriure-les. Al novembre de 1862 va començar a escriure el manuscrit amb el títol inicial de “Les aventures subterrànies d’Alícia”, acabant-ho al febrer de 1863 i va ser publicat finalment al maig del 1865 amb el títol que avui coneixem, amb quaranta-dos il·lustracions fetes per John Tenniel i una tirada dos mil exemplars. Com que al il·lustrador no li va agradar el resultat de les impressions el llibre no va ser venut a Anglaterra; en comptes d’això els exemplars van ser venuts a l’editor novaiorquès Appleton. Tema: El tema principal de l’obra és el contrast entre el món de meravelles on entra l'Alícia en caure per un forat i el món real que l’espera a fora. La terra de meravelles equival al món del conte de fades i per tant infantil. Edicions i traduccions: Es conserven només 23 exemplars de la primera edició en mans privades i de diferents biblioteques; al 1998 un exemplar es va subhastar per 1,5 milions de dòlars. L’obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes; la traducció catalana la va fer el poeta Josep Carner l’any 1927. El llibre té una segona part “A través del mirall”, menys coneguda. Adaptacions al cinema: El llibre s’ha portat al cinema més de deu vegades; la primera al 1903. Especialment coneguda és la de Walt Disney del 1951, sent l’última la del Tim Robbins de l’any 2010.

5

Fitxa tècnica

Personatges - músics:

- Alícia (veu): Georgina Llauradó

- Rei (violoncel): Jorge Echeverri

- Reina (piano): Montse Pàmies

- Conill (clarinet) Javier Bofarull

- Erugot (fagot): Pau Santacana

- Soldat 1 (trompa): Juan Miguel Marzà

- Soldat 2 (trombó): Senent Domingo

- Gat escuat (violí): Maurici Dalmau

- Duquessa (veu): Maite Pérez

- Cuinera (piano): Rosa Burguera

- Llebre de Maig (trompeta): Ramon Reverté

- Barreter (oboè): Màxim Solanes

- Falsa tortuga (tuba): Carlos Lorente

- Director d’orquestra: Àlex Sansó

Escenografia

Vanessa Alcalà i Lluna Castellón: Alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació

de Tarragona a Reus

Direcció de l'espectacle:

Georgina Llauradó

Activitats prèvies

Durant l'espectacle demanarem de la vostra col·laboració en alguna escena. Us demanem que treballeu les activitats a l'aula per poder formar part del món màgic de l'Alícia.

El gegant del pi El gegant del pi és una cançó tradicional molt coneguda. En un moment de l'espectacle l'Alícia no recorda com és el text i necessitarà de la vostra ajuda. Podeu recordar la cançó de memòria?

6

Activitat: Memoritzar la cançó.

1. Escoltar amb atenció la cançó.

2. Cantar la cançó de memòria.

Proposta d'activitat complementària: Inventar una nova lletra amb la mateixa melodia per fer l'Alícia. Vols fer com l'Alícia? Prova de fer una nova lletra per a la cançó.

1. Fixa't en quants versos té la cançó i quantes síl·labes té cada frase.

2. Prova de que el primer vers tingui la mateixa rima que el tercer i el quart.

La família Addams

El tema que toca la Llebre boja és la cançó de La família Addams.

https://www.youtube.com/watch?v=X6QzbvH-ZNo

La Família Addams fou una sèrie de televisió americana, una comèdia infantil de fantasia, que es va emetre entre els anys 1964 i 1966. Estava basada en unes caricatures de Charles Addams que s’havien publicat al “The New Yorker” i que van ser adaptades per a la televisió per el productor David Levy. Els Addams són una família peculiar amb interessos macabres i habilitats sobrenaturals. De fet cultiven espines de roses, tenen de mascotes plantes carnívores, els agraden els líquids verinosos i es relaxen a la sala de tortures. A la dècada dels anys 90 es van fer les tres pel·lícules que existeixen sobre la família : La família Addams (1991). La família Addams 2 : la tradició continua (1993) La família Addams 3 : la reunió (1998) La sèrie tenia una melodia característica de presentació que va composar Vic Mizzy, un compositor americà de temes per a la televisió i el cinema principalment.

7

Activitat:

En un moment de l'espectacle la Llebre de maig intentarà explicar a l'Alícia la diferència entre els ritmes ternaris i binaris. El públic la pot ajudar participant en aquesta melodia picant de mans el pentagrama de baix. Treball rítmic tant de la melodia com de l'acompanyament.

Proposta d'activitats complementàries: 1. Escoltar la música sense imatges i escriure les emocions que ens transmet la música.

2. Exposar-les i després veure la mateixa música en imatges de la pel·lícula i comentar-ho.

3. La sèrie sorgeix a partir d’unes caricatures. Dibuixar un personatge propi que es pogués adaptar a la sèrie.

4. Demanar el nom de música de pel·lícules que més els hi agradi. Escoltar-ne algunes.

“Les tortugues” El tema que toca la Falsa Tortuga és “Les tortugues” de El Carnaval dels Animals de Camille Saint-Saëns. https://www.youtube.com/watch?v=8TZBFNc6oF0 El carnaval dels animals (en francès: Le carnaval des animaux) és una suite musical en 14 moviments composta pel compositor romàntic francès Camille Saint-Saëns. Va compondre aquesta obra orquestral com una broma musical. En el quart dels números de El carnaval dels animals, Saint-Säens ens presenta a les tortugues. La farsa ve en aquesta ocasió a compte d'un dels autors francesos del segle XIX: Jacques Offenbach. El seu famós Cancan serà el motiu que parodiarà Saint-Säens per representar les tortugues. Les cordes interpreten el Cancan d'Offenbach a una velocitat tan lenta que resulta difícil descobrir la melodia original. Els pianos acompanyen lleument. Sabies que Camille Saint-Saëns va compondre aquesta obra orquestral com una broma musical per a un dia de carnaval? Quan la va acabar li va fer una mica de vergonya perquè transvasava els cànons musicals del moment i parodiava algunes obres d'altres músics coetanis. Mentre va viure no va permetre que s'interpretés cap de les peces que componen l'obra a excepció del cigne. Mai va pensar que aquesta composició tindria tant d'èxit i agradaria tant a un públic tan selecte com són els nens.

Activitat En un moment de l'espectacle, la falsa Tortuga ensenya a ballar a l'Alícia la Dansa de les llagostes. La música d'aquesta dansa és la mateixa que la del Cancan. Escolteu bé la música, fixeu-vos en les pulsacions i estigueu molt atents durant l'espectacle per imitar a l'Alícia quan balli la dansa. Escoltar o veure el musicograma del Cancan de Charles Offenbach.

https://www.youtube.com/watch?v=Xo1HzTqANuQ

8

Si tenim espai a l’aula es podria dansar. Imaginar com seria per una tortuga aquest Cancan i comparar amb El carnaval dels animals de Camille Saint Saëns. Ara podem dansar aquesta obra com si fóssim tortugues. La pulsació és el motor intern de la música. Amb una mica d'imaginació el podem comparar amb els batecs del cor. És igual de regular i qualsevol variació que ens porti a més ràpid o més lent tindrà el mateix efecte que si el nostre cor s'accelera o es relaxa. Enllaços: El carnaval dels animals https://es.wikipedia.org/wiki/El_carnaval_de_los_animales Biografia de Camille Saint-Saëns https://ca.wikipedia.org/wiki/Camille_Saint-Sa%C3%ABns Biografia de Charles Offenbach https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacques_Offenbach Més sobre la pulsació http://www.clasemusica.com/Home/02-segundo-de-la-eso/contenidos-desegundo-de-la-eso/04

Activitats complementàries

Scherezade

Un dels solos de fagot de Scherezade de Rimsky Korsakov és la música que identifica a l'Erugot. Minut: 11'55'' https://www.youtube.com/watch?v=b3O3Q5qae_I

Scherezade és la protagonista de Les mil i una nits, una novel·la d'orient escrita en àrab fa més de mil anys. La història explica que hi havia un sultà, una espècie de rei, que cada dia es casava amb una noia diferent i quan arribava el matí els hi tallava el cap. Un dia es casa amb Sherezade, abans d'anar a dormir la noia comença un conte però sense explicar-li el final. El sultà, com que vol saber com acaba el conte, no mata a la noia i Scherezade va enllaçant un conte darrera l'altre durant mil i una nits. Finalment el sultà li perdona la vida a Scherezade i viuen feliços. Al 1888 el compositor rus Rimsky-Kórsakov va escriure Scherezade, una obra basada en les històries de Les mil i una nits. L'estil musical d'aquella època era el Romanticisme i els agradava els temes exòtics de països llunyans. La melodia que toca el fagot recorda els contes que deixen el final en suspens sense saber com acabaran. El so del fagot i les notes que fa servir el compositor donen a la peça un toc oriental. Proposta d'activitat: Els alumnes escolten amb atenció la música i han d'inventar-se un conte. Tenir en compte l'ambient oriental i els caràcters dels diferents fragments. Continguts relacionats:

- El conte: introducció, desenvolupament i desenllaç.

9

- Orient: Introducció a la tradició i la cultura oriental. Geografia i història.

- Les mil i una nits. Contes coneguts: “Alí Babà i els 40 lladres”,”Les aventures de Simbad el marí”, “Aladí i la llàntia meravellosa”, etc..

Obsession

El tema del Gat escuat és la Sonata núm. 2, Op.27 (Obsession - Prelude) d'Eugène Ysaÿe (1858 -1931).

https://www.youtube.com/watch?v=Yrtjq1ASpk4 (Ilya Kaler)

El violinista i compositor belga Eugène Ysaÿe va escriure una sèrie de sis sonates per a violí sol l'any 1924. Va dedicar cadascuna d'aquestes sonates a un famós violinista. Concretament la que escoltem, la Sonata núm. 2 la va escriure pensant en el seu amic Jacques Thibaud (1880 - 1953), violinista francès també conegut per formar part del trio de Pau Casals (1876 - 1973) junt amb el pianista Alfred Cortot (1877 – 1962). En aquesta peça escoltem bocins d'altres obres en una forma que sembla un collage musical. Sona una part del “Preludi” de la 3º Partita BWV 1006 per violí sol de J.S.Bach (1685 – 1750). S'explica que quan Ysaye va viure al pis de Thibaud a Paris l'escoltava tocar cada dia aquesta peça y per això va utilitzar aquesta notes que l'obsessionaven a la peça que li va dedicar. De forma contrastant també escoltem el principi del “Dies Irae”, un himne de l'època medieval sobre el judici final. Motiu també utilitzat en obres tan conegudes com el Rèquiem K. 626 de W.A. Mozart (1756-1791).

“Preludi” de la 3º Partita BWV 1006 per violí sol de J.S.Bach

https://www.youtube.com/watch?v=Vu6_eF5RafE (Ara Malikian)

Rèquiem Kv.626 de W.A.Mozart

https://www.youtube.com/watch?v=8MQf-86ikvM

Mentre el “Preludi” de la 3a Partita de J.S.Bach és un fragment que evoca alegria i vida, les notes del “Dies Irae” reflecteixen quelcom tràgic y la mort. En aquesta peça escoltem aquestes emocions de forma contrastada en un mateix moviment. Proposta d'activitat

Escoltar diferents fragments musicals y relacionar-los amb emocions.

“Nana”

El tema de la Duquessa i la Cuinera és la “Nana” de les Siete canciones populares españolas de Manuel de Falla.

https://www.youtube.com/watch?v=pV4I12TNBR8

Una nana és una cançó de bressol, amb la qual es fa dormir als nadons. Falla la va composar a Paris on havia anat a estudiar música. L'estil de Falla combina

10

l'impressionisme i la influència de la música francesa amb el folklore espanyol. A finals del segle XIX i principis del XX va haver-hi un moviment per incloure motius de la música popular i tradicional a la música clàssica. Proposta d'activitat: Recordar i cantar diferents cançons de bressol. Analitzar quins trets en comú tenen entre elles.

Cànon Frère Jacques

Frère Jaques és una cançó que interpreten conjuntament la Llebre de maig i el Barreter. https://www.youtube.com/watch?v=Pa2_oWshsRM

El cànon és una composició polifònica (amb més d'una veu) en que les diferents veus van entrant successivament fent la mateixa melodia que la veu que ha entrat primer. Un dels cànons més populars és Frère Jacques, una cançó infantil francesa.

Els asteriscs marquen els llocs d’aquesta melodia on han de començar a ferla la resta de veus. La cançó en català ha estat traduïda de diferents formes :

“Germà Jaume, Germà Jaume, Prou dormir!prou dormir! Soni les campanes! Soni les Campanes, Ding, dang, dong; Ding Dang Dong.” ó “Fra Geroni, Fra Geroni, Que dormiu? Que dormiu? Toquen a matines! Toquen a matines! Ding, dang, dong; Ding Dang Dong.”

1. Escoltar la versió a capella proposada.

2. Cantar la cançó en la versió en català tots alhora, en dos grups (el segon comença al primer asterisc), en tres grups (el tercer grup comença al tercer asterisc) i fins a un quart grup (que començarà al quart asterisc).

3. També podem treballar la pulsació fent que un grup no canti i porti la pulsació, remarcant una mica el primer temps de cada compàs com a temps fort. Aquesta pulsació pot ser portada picant de mans, o bé picant amb aquestes sobre la taula.

4. Veure si els alumnes coneixen altres cançons populars de caire infantil i/o tradicional. Relacionar-ho amb el nostre folklore. (fer escoltar algunes de les cançons tradicionals catalanes : La filadora, En Pere Gallerí, El bon caçador, Margarideta, Muntanyes el Canigó, La presó de Lleida...).

11

Vals

El tema que tocarà el Barreter és el “Vals de les flors” del Trencanous de Piotr Illitx Txaikovski . https://www.youtube.com/watch?v=x4gvUwcHT2M

El vals és un ball originari d'Àustria, nascut al s.XII, ballat pels pagesos de muntanya i posteriorment considerat un ball de la noblesa a França i Viena al 1760. És considerat un ball de ritme moderat (ni massa lent ni massa ràpid) i amb moviments suaus i circulars. La seva característica més significativa és que els seus compassos son de ¾. Al compàs del vals, el primer temps es considerat el temps fort (F) i els altres dos dèbils (d) . Per tant, el seu patró és F,d,d ... Normalment el Vals és considera un gènere escrit només per a música clàssica, Haydn, Mozart, Weber, Beethoven, Chopin, Txaikovski i Brahms però també el podem trobar a ranxeres Mexicanes, i swing. Exemples de vals ordenats cronològicament: Johann Strauss: El Danubi Blau https://www.youtube.com/watch?v=4FcTYF0OBSg

Piotr Illitx Txaikovsky: El Llac dels Signes

https://www.youtube.com/watch?v=CYFUiYoYPbg

Dimitri Shostakovich: Vals nº2 https://www.youtube.com/watch?v=mmCnQDUSO4I

Chayanne: Temps de vals

https://www.youtube.com/watch?v=j3ObHjm1fAE

Proposta d'activitat 1. Material: una pilota de tenis. Activitat per fer en parelles. Escoltar la música. Quan sona la introducció llarga utilitzarem la pilota per fer un massatge a tot el cos, o l’esquena de la parella. D’aquesta manera els alumnes tindran prou temps per fer un reconeixement de l’eina que estan utilitzant: grandària, forma, pes, etc. Quan comença la melodia, individualment han de llençar la pilota a l’aire al primer temps de cada compàs, mesurant la força perquè pugui tornar i poder-la llençar un altre cop al següent 1. 1 2 3 1 2 3 … HOP! Quan es digui “ HOP” els alumnes es posen en parelles i es passen la pilota lliscant pel terra: És important que a cada 1 s’empenyi la pilota. Si es creu que cada compàs és massa ràpid pot deixar-se un compàs de silenci (sense tirar la pilota). 2. Percussió corporal (3 grups/3 sons): Portar la pulsació del compàs de ¾. Grup1 – primera pulsació: picar de mans. Grup 2 – segona pulsació: “clics” amb els dits. Grup 3 – tercera pulsació: pica a la cama.

12

Fanfàrria

El tema que toquen els Soldats és la “Fanfàrria” de La Peri de Paul Dukas.

https://www.youtube.com/watch?v=urrELlsnqqc

Aquesta fanfàrria va ser escrita pel compositor francès P. Dukas l'any 1911 per a posar música a una de les parts del ballet La Peri. Les "Peris", son éssers angelicals i intangibles del paradís Oriental en el quals està basat el ballet. El ballet, de tres actes, comença amb aquesta potent fanfàrria dels instruments de metall en la que la trompa i el trombó tenen un paper rellevant. Proposta d'activitat Caminar marcant amb més intensitat el primer temps de cada compàs mentre ens desplacem per un espai. Picar de mans marcant diferenciadament el temps fort. Objectius: Reconèixer la mètrica ternària de la peça i acompanyar-la amb moviments corporals.

13

La música de l'Alícia

L'erugot: Tema de Scherezade de Rimsky Korsakov Vídeo:

11'55''

https://www.youtube.com/watch?v=b3O3Q5qae_I

La duquesa i la cuinera: La nana de Manuel de Falla

https://www.youtube.com/watch?v=pV4I12TNBR8

El gat escuat: Sonata nº2 Op.27 (obsession - Prelude) d'Eugène Ysaÿe

https://www.youtube.com/watch?v=Yrtjq1ASpk4 (Ilya Kaler)

La llebre boja: Tema de La família Adams de Vic Mizzi

https://www.youtube.com/watch?v=X6QzbvH-ZNo

El barreter: Vals de les flors de Trencanous de Piotr Illich Txaikovski

https://www.youtube.com/watch?v=x4gvUwcHT2M

Els soldats de la reina: Fanfàrria de La Péri de Paul Dukas

https://www.youtube.com/watch?v=urrELlsnqqc

La falsa tortuga: Les tortugues del Carnaval dels animals de Camille Saint Saëns.

https://www.youtube.com/watch?v=Xo1HzTqANuQ

L'orquestra

https://www.youtube.com/watch?v=gqg3l3r_DRI

14

Els instruments de l'Alícia L’oboè L'oboè és un instrument de vent, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. L'oboè es va desenvolupar durant el segle XVII a partir de la xeremia. El seu nom prové del francès hautbois (haut = 'alt', en el sentit de 'fort'; bois = 'fusta': 'instrument de fusta que sona fort'). El seu cos és un tub cònic format per tres seccions: la superior, la inferior i la part del pavelló, que s’acampana una mica al final. En la part superior i inferior hi ha totes les claus amb les quals pot fer les notes. Per l'altre extrem, és a dir dalt de la part superior, és per on s'insereix el tudell de la inxa o canya, adaptada per mig suro; la llengüeta és de doble canya i està lligada al tub mitjançant un fil enrotllat. En bufar l’instrumentista fa vibrar la canya i produeix el so. L’oboè és qui dona habitualment la nota per afinar les orquestres i formacions en general a les quals pertany.

El clarinet El clarinet és un instrument de vent-fusta. Dins d'aquesta gran família, el clarinet pertany als instruments de canyeta simple, a diferència de l’oboè que hem vist que era doble. És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. Com passa amb l’oboè és al cos on hi ha totes les claus que permeten fer les diferents notes. I és el broquet on posarà la canya que mitjançant l’aire de l’instrumentista vibrarà i produirà el so. El material principalment utilitzat per a la seva construcció és la fusta de banús. Tanmateix, en els últims anys ha començat a utilitzar-se la resina o plàstic com a nous materials. La família del clarinet és extensa i hi ha clarinets més petits i per tant més aguts com el requint, i més grans i per tant més greus com el clarinet baix.

15

El fagot El fagot és l'instrument més greu de la família del vent fusta. Igual que l’oboè és un instrument de llengüeta doble, però en aquest cas és més ample i llarga. Aquesta es posa dins d’un tudell de metall que anirà inserit al tub principal de l’instrument. El cos de l’instrument és de fusta i en aquests hi trobem les claus per fer les notes. El cos és molt gran i fa més d'un metre i mig. La fusta de la qual està construït és d’arç. El fagot va començar a desenvolupar-se al segle XVI a partir del Baixò renaixentista i va anar evolucionant afegint cada cop més claus i perfeccionant-se fins a l’actualitat. Dintre de la seva família trobem un instrument més greu encara que és el contrafagot. La trompa La trompa és un instrument de vent-metall, consistent en un tub enrotllat. L'instrument es desenvolupà inicialment a França a mitjans del segle XVII, a partir del corn de chasse o trompa de caça. La trompa és un instrument de metall circular d'uns 35 cm. de diàmetre i una llargada de més de 3 metres i mig. Té l'embocadura en la part superior de l’instrument, els cilindres per fer les notes en el cos central i un extrem molt acampanat o pavelló en la part inferior. L'instrument es construeix principalment amb llautó i de vegades es plateja o es niquela. La trompa s'agafa amb la mà dreta pel pavelló. I aquesta mà no només serveix per agafar-la sinó que també pot modificar l’afinació d’algunes notes tapant més l’entrada al pavelló o bé obrint-la. La trompeta La trompeta és un instrument de la família de vent metall. Està construïda de llautó i també el coure és un material molt emprat, i generalment es posa una capa de níquel o plata. Els inicis de la trompeta, com el de gairebé tots els metalls, eren les banyes d’animals. Després amb la descoberta dels metalls es va fer un tub allargat amb un acabament que servia de broquet. Finalment es van descobrir els pistons i juntament amb la millora en el treball amb els metalls sorgeix la trompeta moderna, que mesura una mica més d’un metre si estiréssim tot el seu tub. El broquet serà per on es fa sonar l’instrument. Un so que es produeix en vibrar els llavis de l’instrumentista, com en tots els metalls. El cos de l’instrument té els tres pistons amb què fa les notes i al final el pavelló per on sortirà el so.

16

El trombó El trombó de vares és un instrument de la família del vent metall. Aquest instrument prové de l’antic sacabutx, instruments renaixentistes, i que no eren gaire diferents dels actuals, és a dir, el trombó és dels pocs que conserven gairebé la forma del seu predecessor més antic. El trombó té un broquet més gran que la trompa i la trompeta i per tant, a més de ser també més gran i ample el seu cos, això influeix en el fet que sigui un instrument més greu que els seus companys. I a més com a principal diferència hi trobem la vara, i no pistons o cilindres, amb la que farà totes les notes. I sobretot un efecte que els és molt característic com és el “glissando”. La tuba La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, plegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló. L'embocadura de les tubes té forma de copa i és molt més gran que tota la resta dels seus companys de la família del metall. La tuba és un instrument que incorpora pistons o cilindres. I que la seva campana és molt gran. És l’instrument més greu de la família. El violí El violí és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família. Altres membres de la seva família són la viola, el violoncel i el contrabaix. Les cordes s'afinen per intervals de quintes: • Sol, re, la i mi. L'arc és una vara estreta, de corba suau, i construïda idòniament en la dura fusta del pal del Brasil o «Pernambuco» (Caesalpinia echinata), d'uns 77 cm de llarg, amb una cinta de 70 cm constituïda per més de 100 “pèls” de cua de cavall. Aquesta cinta va des d'una punta a l'altra de l'arc. Perquè les cordes vibrin i sonin d'una manera eficient, la cinta de l'arc de cua de cavall ha de ser fregada adequadament i regularment amb una resina. Hi ha diferents mides de violins i s’anomenen de quatre quarts (4/4), que és el més gran i utilitzat pels adults i fa uns 35 cm de llarg; el segueixen violins de grandària menor, destinats a joves i nens, denominats 3/4, 2/4 i 1/4.

17

El violoncel El violoncel és un instrument de corda. Té quatre cordes afinades en la, re, sol i do (de dalt a baix), i es toca amb un arquet que està fet de pèls de cua de cavall. Tradicionalment és considerat com l'instrument que més s'assembla a la veu humana. Les parts del violoncel són pràcticament les mateixes que les de la resta d'instruments de corda fregada. La caixa de ressonància, o cos del violoncel, està formada per una tapa superior, una tapa inferior i una "faixa", que és una secció de fusta que uneix les dues tapes, creant una caixa buida. A l'interior d'aquest cos es troba el bastidor, que és una estructura de reforç per a les tapes i serveix per a controlar la vibració, i l'ànima, una barreta transversal de fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix perquè el violoncel entri en ressonància amb les cordes. A la tapa superior, hi ha dos orificis per on surt el so, anomenats "efes" (per la seva forma semblant a aquesta lletra). Encara que la mida estàndard professional del violoncel és el de 4/4, existeixen instruments d'altres mides més petits, com 3/4, 1/2, 1/4. El Piano El piano és un instrument harmònic de teclat i de cordes percudides. Està format per una caixa de ressonància, a la que hi han afegit un teclat mitjançant el qual es percudeixen les cordes d’acer amb martells folrats de filtre produint el so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que les amplifica. Està format per una arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la que se li han afegit apagadors. Va ser inventat a principis del segle XVIII, i entre els seus antecedents hi trobaríem el monocordi, el clavicordi, el clavecí, etc. Al llarg de la història han existit diferents tipus de pianos, però els més comuns són el piano de cua i el piano vertical o de paret.

18

La Veu La veu és un instrument de vent que produeix el so pel pas de l'aire per les cordes vocals. Els éssers humans han utilitzat la seva pròpia veu per fer música des de fa molts anys. Les podem classificar de greus a agudes, començant per les veus dels homes, la més greu seria el baix, seguit del baríton, el tenor i el contratenor. Les veus femenines, la més greu seria la contralt, seguit de la mezzosoprano i la soprano. La veu és un instrument de naixement. Per tant, cada persona té determinat el seu tipus de veu i el que es fa és treballar-la. En el cas dels cors només utilitzaríem quatre veus, dues femenines i dues masculines: soprano, contralt, tenor i baix. Pel que fa a la veu de la soprano, com bé ja hem dit, és la veu més aguda i sovint acostuma a portar la melodia. La paraula soprano prové del llatí super, supra, que vol dir: sobre, per damunt de.