Amp y Ref Natu 5º Val

8/10/2019 Amp y Ref Natu 5 Val

1/88

Pla de milloraProgramadampliaci

Cincies de la Naturalesa 5

El quadern Ensenyament individualitzat, Cincies de

la Naturalesa, per a cinqu curs de primria, s unaobra collectiva concebuda, dissenyada i creada en

el departament dEdicions Educatives de Santillana

Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per

Antonio Brandi Fernndezi Immaculada Gregori

Soldevila.

En la seua elaboraci ha participat lequip segent:

TEXT I EDICI

Raquel de Andrs Gonzlez

Julia Manso Prieto

Ignacio Melndez Hevia

Juan San Isidro

ILLUSTRACI

Jordi Baeza Albalate

EDICI EXECUTIVA

Begoa Barroso Nombela

DIRECCI DEL PROJECTE

Teresa Grence Ruiz

DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

DE PRIMRIA

Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero

B

IBLIOTECADELPROFESSORAT

PRIMRIA

Ensenyamentindividualitzat


2/88


3/88

Lensenyament individualitzat

Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la

consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i

destreses. Per a fer-ho possible, s important establir un pla que els ajude a

superar les dificultats, aix com a desenvolupar i potenciar les habilitats.

Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible i

de les tcniques i els recursos educatius que sadapten millor a les necessitatsparticulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didc-

tics especfics que puguen ser utilitzats en funci de les condicions concretes

daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, aix com dels objectius de millora que es

plantegen en cada cas.

Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professoratdel projecte Saber Fer

ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests, hi

ha:

La srieAprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est

destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament iles dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-

ment en les tcniques destudi.

El recull de material denominat Recursos complementaris, que cont secci-

ons variades per a cada una de les rees del currculum, amb la finalitat que

el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.

I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que

inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:

Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-

nes que requereixen un refor ms gran per a consolidar els continguts

principals de la unitat i per a desenvolupar les competncies.

Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s

que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els co-

neixements i posen en joc les competncies adquirides.

Presentaci

3Cincies de la Naturalesa 5


4/88


5/88

Unitat 10

Fitxa 1 ...................................................... 26

Fitxa 2 ...................................................... 27

Unitat 11

Fitxa 1 ...................................................... 28

Fitxa 2 ...................................................... 29

Unitat 12

Fitxa 1 ...................................................... 30

Fitxa 2 ...................................................... 31

Unitat 13

Fitxa 1 ...................................................... 32

Unitat 14

Fitxa 1 ...................................................... 34

Unitat 15

Fitxa 1 ...................................................... 36

PROGRAMA DAMPLIACI

Unitat 1................................................. 40

Unitat 2................................................. 42

Unitat 3................................................. 44

Unitat 4................................................. 46

Unitat 5................................................. 48

Unitat 6................................................. 50

Unitat 7................................................. 52

Unitat 8................................................. 54

Unitat 9................................................. 56

Unitat 10.............................................. 58

Unitat 11.............................................. 60

Unitat 12.............................................. 62

Unitat 13.............................................. 64

Unitat 14.............................................. 66

Unitat 15.............................................. 68

Solucionari.......................................... 71

5Cincies de la Naturalesa 5


6/88


7/88

Pla de millora


8/88

1

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

REPASSA AQUESTA INFORMACI.

Les persones estem formades per milions de parts molt menudes anomenades cllules.

Les cllules sn les unitats ms xicotetes que formen els ssers vius i que realitzen les tres

funcions vitalsde nutrici, relaci i reproducci.

1 Completa loraci segent.

Els ssers humans tenim en com amb tots els ssers vius dues caracterstiques:

Realitzem les funcions vitals de , i .

Estem formats per .

2 Quin nom reben els ssers vius formats per ms duna cllula? Posa dos exemples daquesttipus dssers vius.

3 Quin instrument es necessita per a observar les cllules? Per qu?

4 Relaciona cada funci vital amb la seua definici.

Nutrici Les cllules es divideixen i originen altres cllules filles.

Relaci Les cllules obtenen les substncies quenecessiten per a crixer i aconseguir energia.

Reproducci Les cllules reben la informaci del medi que

les envolta i poden reaccionar davant aquesta.

5 Posa tres exemples de tipus de cllules del cos hum.

Estem formats per cllules

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.8 Cincies de la Naturalesa 5


9/88

1Nom Data


Els nivells dorganitzacidel cos hum


En el nostre cos, les cllules del mateix tipus suneixen formant teixits. Els teixits sagrupenformant rgansi la uni de diversos rgans dna lloc als aparells i els sistemes.

El nostre organisme est format per la uni de tots els aparellsi sistemesdel nostre cos, quetreballen de forma coordinada.

1 Escriu el nom dels nivells dorganitzaci que representen els dibuixos.

2 Qu s un teixit? Posa dos exemples de teixits del nostre cos.

3 Completa el text escrivint les paraules que falten.

Un consta drgans de diferent tipus o de diversos sistemes que funcionen

de manera coordinada per a realitzar un treball. L

inclou rgans com la llengua, lestmac, el fetge o els intestins.

4 Completa la taula escrivint els textos que hi falten.

Nivell dorganitzaci Definici Exemple

rgan

Diversos rgans del mateix tipusque realitzen la mateixa funci.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. 9Cincies de la Naturalesa 5


10/88

2

Nom Data


La funci de relaci ens permet percebre tot all que ocorre al nostre voltant i reaccionar-hiduna forma adequada. En aquesta funci intervenen els rgans dels sentits, el sistema nervisi laparell locomotor.

1 Relaciona les dues columnes.

rgans dels sentits Correm per agafar lautobs perqu arribem tard.

Sistema nervis Sentim el timbre de la porta.

Aparell locomotor El cervell sadona que fa fred i envia ordresals msculs dels braos perqu ens posemlabric.

2 Assenyala les situacions en les quals interv la funci de relaci.

Ens mengem una poma.

Acariciem un conill i notem la suavitat del seu pl.

Accelerem el pas per creuar per un pas de vianants abans que hi arriben els cotxes.

3 Explica com es du a terme la funci de relaci en aquest procs.

La funci de relaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1



11/88


12/88

3

Nom Data


El sistema nervises divideix en dues parts: el sistema nervis central i el sistema nervisperifric. Est format per un nic tipus de teixit, el teixit nervis. Les cllules que formen aquestteixit sanomenen neurones.

1 Escriu tres funcions del sistema nervis.

2 Escriu el nom de les parts de la neurona.

3 Completa lesquema utilitzant les segents paraules.

nervis motors medulla espinal encfal sistema nervis perifric cervell

El sistema nervis

Sistemanervis

sistema nervis

central

nervis sensitius

cerebel

bulb

raquidi



13/88


4 Completa el text segent.

Els nervis transmeten informaci des dels rgans fins a lencfal

i la medulla espinal. Els nervis porten les ordres des de lencfal i la medulla

espinal fins a altres rgans.

5 Escriu els noms de les parts del sistema nervis.

6 Relaciona les dues columnes.

Moviments involuntaris El cervell analitza la informaci i elabora

una resposta.

Moviments voluntaris La medulla espinal rep la informaci

i ordena un moviment.

7 Explica quin tipus de moviment mostra la imatge i quines parts del cos hi participen.



14/88


15/88

4

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2Els msculs i el moviment


Els msculssn uns rgans elstics que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen.Laparell locomotor realitza els moviments que ordena el sistema nervis grcies a la capacitatdels msculs per a variar de grandria.

1 Completa les oracions segents.

L realitza els moviments que ordena el sistema nervis

grcies a la capacitat dels per a variar de grandria.

Sovint, en el moviment duna articulaci participen dos anomenats

, que realitzen moviments oposats.

2 Escriu una frase amb aquestes paraules.

musculatura esquelet aparell locomotor

3 Escriu el nom dels msculs assenyalats.



16/88

5

Nom Data



Les lesions de la medulla poden produir parlisis i les de lencfal, danys cerebrals.

El sistema nervis tamb es veu afectat per malalties degeneratives com lAlzheimer

o el Parkinson.

Laparell locomotor pot patir diverses lesions com les fractures dels ossos, els esquinos

dels lligaments i les contractures musculars.

1 Posa exemples daccidents que poden tindre com a conseqncia lesions del sistema nervis.

2 Quina pot ser la conseqncia duna lesi medullar?

3 Digues si aquestes oracions sn verdaderes (V) o falses (F). Escriu les falses correctament.

LAlzheimer s una malaltia que afecta els ossos i els msculs.

El Parkinson s una malaltia que provoca prdues de memria.

Lalcohol altera el funcionament del cervell.

4 Completa les oracions escrivint les paraules que hi falten.

Labs dalcohol dna lloc a una malaltia crnica, l .

Les es produeixen pel trencament dun os.

Els ocorren quan els lligaments sinflamen a causa duna torada.

Quan es fa un esfor excessiu amb un mscul es produeix una .

Lesions i malalties del sistemanervis i de laparell locomotor



17/88

5

Nom Data


Hbits saludables del sistemanervis i de laparell locomotor


Per a mantindre en bon estat el nostre aparell locomotor hem de fer exercici fsic, mantindre

una bona postura per a evitar lesions en la columna vertebral i en les articulacions i prendre

aliments rics en calci, fsfor i vitamina D.

Per a cuidar la salut del sistema nervis hem devitar beure alcohol i procurar dormir huit hores

diries, portar una vida ordenada i tindre temps doci.

1

Qu cal fer per a evitar lesions com esquinos i fractures quan practiquemalgun esport?

2 Explica quins sn els beneficis de fer exercici fsic.

3 Posa tres exemples de bones postures per a lesquena.

4 Quins aliments contenen calci? Per qu sn imprescindibles aquests alimentsper a la nostra salut?

5 Quina vitamina necessitem perqu els ossos fixen el calci? Com podem obtindre-la?



18/88


19/88


3 Relaciona cada una daquestes estructures amb el lloc on es troben en la planta i la funci que

realitzen. A continuaci, completa el text.

Estomes

Pls absorbents

Vasos liberians

Vasos llenyosos

En les hi ha uns petits orificis anomenats relacionats

amb l que t lloc durant la respiraci i la fotosntesi.

En la hi ha uns conductes encarregats de aigua i sals minerals

anomenats i uns altres anomenats que porten aigua i aliments.

En l hi ha unes estructures anomenades que socupen

d laigua i les sals minerals presents al terra.

4 Completa les imatges i indica quina representa la respiraci i quina, la fotosntesi.

5 Tenint en compte els dibuixos de lactivitat anterior, respon a aquestes preguntes.

Qu necessita una planta per a fer la fotosntesi? I qu produeix?

Qu necessita la planta per a respirar? I qu produeix?

Fulles

Tija

Arrel

Energia

Aliments

Llum del sol

Oxigen

Dixid de carboniDixid de carboni

Aigua i sals minerals

Transportar

Intercanvi

gass

Absorbir



20/88

7Nom Data


Un ecosistemas el conjunt dssers viusque habiten en un lloc, on es relacionen entre ells,i el medi fsic en qu viuen.

El medi fsic est format per tots els components no vius de lecosistema. Hi ha dos tipusde medis, els terrestresi els aqutics.

Els ssers vius sn tots els animals, les plantes i els altres ssers vius que formen part delecosistema. Cada sser viu t unes necessitats diferents i habita al lloc on pot satisfer-les.Es diu que els ssers vius estan adaptats al medi on habiten.

1 Explica qu s un ecosistema i, a continuaci, indica qu representen els dibuixos segents.

2 Observa els dibuixos de lactivitat anterior i completa els requadres.

Els ecosistemes

ssers vius de lecosistema

Medi fsic de lecosistema



21/88


3 Observa el dibuix i resol les qestions de ms avall.

Escriu el nom de les segents espcies en el dibuix.

conill linx alzina guila romer papallona ratol fardatxo

Classifica els ssers vius de la qesti anterior en flora i fauna.

Flora:

Fauna:

Defineix poblacii, a continuaci, encercla els ssers vius del dibuix que formen

poblacions.

4 Indica quin tipus de medi representen les imatges segents i, a continuaci, relaciona

les columnes.

Anfs Acumula aigua a la tija.

A Cactus de canelobre Viu en caus durant el dia i caa de nit.

B Serp de cascavell T bufetes plenes daire per a pujar a la superfcie.

Alga roja corallina T aletes per a desplaar-se amb facilitat.

A B



22/88

8

Nom Data



Una de les relacions ms importants que sestableixen entre els ssers vius s la dalimentaci.

Segons lalimentaci, els ssers vius poden ser productors, consumidors (primaris, secundaris,

terciaris), carronyers o descomponedors. Les relacions dalimentaci es representen mitjanant

cadenes i xarxes alimentries.

1 Observa el dibuix i respon.

Com es poden representar grficament les relacions dalimentaci dun ecosistema?

Mitjanant , com es mostra en la imatge A.

Mitjanant , com es mostra en la imatge B.

A quin grup pertany cada un dels ssers vius de la imatge A? Escriu una P davant dels productors

i una C davant dels consumidors.

Completa les cadenes alimentries segons el dibuix.

Alzina

Trvol oriol

llagosta llop

Les relacions dalimentacien lecosistema

A B

falc

alzina

senglar llop

geneta

trvol

llagosta

oriol



23/88

8Nom Data


Relacions beneficiosesi perjudicials entre ssers vius


A ms de les relacions dalimentaci, entre dues espcies dun ecosistema es poden donaraltres tipus de relacions beneficioses o perjudicials per a una espcie o per a les dues. Entreaquestes relacions es troben el mutualisme, el comensalisme, el parasitisme i la competncia.

1 Llig el text i respon.

En un jard es dedica part de lespai als rosers. Tant les abelles com les

papallones voletegen fins a posar-se sobre les roses i alimentar-se del seunctar. ltimament han aparegut molts pugons i formigues sobre les tiges.Sembla que les formigues salimenten dun residu llets del pug i, a canvi,els defensen denemics com les marietes.

Al costat dels rosers hi ha un grup de pins. Es pot vore com algunes plantesde vesc introdueixen les arrels en el pi i obtenen saba bruta dels seus vasosllenyosos.

En un ltim espai del jard sha sembrat un hortet. En aquest, lescarabatmorrut est causant problemes a la collita. Per hi ha una aranyetamicroscpica que el considera un gran amic, ja que li permet viatjar-hi

al damunt.

Quins tipus de relacions, diferents de la dalimentaci, trobes en el text? Defineix-los.

2 Descriu el tipus de relaci que mostra la imatge.



24/88

9

Nom Data



En els ecosistemes terrestres els ssers vius estan installats sobre el sl i envoltats per aire.

Aquests ecosistemes varien segons el tipus de vegetaci i el clima. Entre aquests ecosistemes

es troben els boscos, les praderies de muntanya, els deserts i les estepes.

1 Quina s la caracterstica principal dels ecosistemes terrestres?

2 Completa les oracions.

El bosc s un ecosistema en el qual la vegetaci predominant sn els ,

que proporcionen recer i aliment a nombrosos animals com .

El bosc atlntic es dna en llocs amb clima i estius .

Est format per arbres de fulla com .

El bosc mediterrani es dna en llocs amb clima i estius .

Est format per arbres de fulla com .

3 Digues si aquestes oracions sn verdaderes (V) o falses (F) i escriu les falses correctament.

Les praderies de muntanya sn ecosistemes en els quals totes les plantes tenen troncs llenyosos.

En les estepes i els deserts el clima s sec i les temperatures, temperades.

4 Relaciona cada animal amb lecosistema on habita.

Marmota Bosc atlntic

Llebre Bosc mediterrani

Linx Praderies de muntanya

s Deserts i estepes

Els ecosistemes terrestres



25/88

9

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2Els ecosistemes aqutics


En els ecosistemes aqutics els ssers vius estan envoltats daigua. Sen poden diferenciar dos

tipus segons la quantitat de sals que hi haja dissoltes en les seues aiges: els ecosistemes marins

com les platges, les costes rocoses o el mar obert, i els daigua dola com els rius o els llacs.

1 Completa les oracions segents.

Els ecosistemes marins es caracteritzen per la i pel moviment continu

de les aiges a causa de l i els .

En els ecosistemes daigua dola, com els o els , les aiges

tenen molt poques dissoltes.

2 Relaciona cada animal amb lecosistema en qu habita.

Pua de mar

Dof

Polp

Cuc arencola

Estrella de mar

Taur

3 Explica quines caracterstiques t el medi fsic dels rius.

4 Escriu el nom dels animals i les plantes que viuen en una llacuna.

Mar obert

Costa rocosa

Platja



26/88

10

Nom Data



Tot el que envolta un sser viu i linflueix constitueix el seu medi ambient. Les nostres accionsinflueixen cada vegada ms sobre el medi ambient; els principals efectes negatius de lsser

hum sn la contaminaci, la desforestaci, la desertificaci i lextinci dssers vius.

1 Raona la diferncia entre medi fsic dun ecosistema i medi ambient dun sser viu.

De qu est format el medi ambient dun sser viu?

Poden uns altres ssers vius formar part del medi ambient dun individu? Completa la resposta

amb un exemple.

Quina s, llavors, la principal diferncia entre el medi fsic que ocupa un individu i el seu medi

ambient? Explica-ho amb un exemple.

2 Relaciona les accions de les persones amb els efectes que poden produir.

Pescar salm de forma excessiva. Desforestaci

Llanar fem a un pant. Extinci dssers vius

Fer foc en un bosc. Contaminaci

3 Observa lefecte perjudicial de lactivitat humana sobre el medi ambient.Descriu en qu consisteix.

Efectes de les personessobre el medi ambient



27/88

10

Nom Data


La conservacidel medi ambient


Per a conservar el medi ambient, les autoritats han de crear espais protegits i els ciutadanshan de seguir normes de comportament, com ara reciclar els residus, respectar la naturalesai estalviar aigua i energia.

1 En alguns parcs naturals s possible llogar una cabanya per a gaudir de la naturalesa.

Qu s un parc natural?

Qu es protegeix amb les lleis que regeixen els parcs naturals?

Quines normes de comportament has de seguir si vius un temps en una daquestes cabanyes?

2 Digues quines de les actituds segents serveixen per a protegir el medi ambient i quinesel perjudiquen, i explica el per qu en aquests casos.

A B C D



28/88

11

Nom Data



La densitats la quantitat de matria, o de massa, que hi ha en un volum.

Si un cos s ms dens que laigua, shi enfonsa. Si s menys dens, flota.

1 Completa aquesta taula

Qu s?

En quines unitats

es mesura?

Amb quins instruments

es mesura?

Massa

Volum

2 Quin s el volum de la pedra? Explica el mtode que sha utilitzat per a calcular-lo.

3 Una pilota t un volum de 2.200 cm3i una massa de 660 g. Una altra pilota t un volumde 120 cm3i una massa de 36 g.

Calcula la densitat de les dues.

Creus que estan fetes de materials diferents o del mateix material? Explica per qu.

Flotaran en laigua?

La massa, el volumi la densitat

25

20

15

10

5

25

20

15

10

5

cm3cm3



29/88

11

Nom Data


Les propietats dels slids,els lquids i els gasos


Els slidstenen un volum constant i una forma fixa, llevat que sexercisca sobre aquests unafora que els deforme o els trenque.

Els lquidstenen un volum constant, per la seua forma sadapta al recipient.

Els gasostenen un volum i una forma variables: poden comprimir-se i expandir-se.

1 Entre aquestes frases, nhi ha dues que sn errnies. Indica quines sn i subratlla de roig

els errors.

Una pedra s un slid que canvia de forma si li apliquem una fora i la trenquem.

Laire s un gas el volum del qual no canvia si li apliquem una fora i el comprimim.

Un globus de goma s resistent, perqu es pot deformar i desprs recuperar la forma.

2 En la primera imatge pots vore una xeringa en la qual hi ha 10 cm3daire. En la segona,sha emps lmbol de la xeringa sense deixar-ne eixir laire, fins a arribar als 5 cm3. Assenyala,entre les frases segents, les tres que expressen correctament el que ha passat.

En (A) el volum daire s ms gran que en (B).

En (A) la massa daire s ms gran que en (B).

En les dues xeringues hi ha la mateixa quantitat daire.

En (A) laire est ms comprimit que en (B).

En (B) laire est ms comprimit que en (A).

3 Relaciona les dues columnes i escriu a la dreta un exemple de material que tingaaquesta propietat.

Es trenca amb facilitat. Flexibilitat

Recupera la forma desprs dun esfor. Duresa

Suporta un esfor sense deformar-se. Fragilitat

Es doblega amb facilitat. Elasticitat

No es ratlla fcilment. Resistncia

A

B



30/88

12

Nom Data



Les forces provoquen deformacions en els cossos. Segons com es comporten davant

daquestes, els cossos sn indeformableso deformables. Aquests poden ser plsticso elstics, segons que recuperen la forma o no.

1 Observa la imatge i fixat en quin tipus de cossos shi veuen.

Escriu la paraula correcta per a completar les frases.

La part de fusta s un cos .

La banda de goma s un cos .

La boleta de plastilina s un cos .

Explica la diferncia entre cossos indeformables i deformables, usant lexemple anterior.

Posa dos exemples ms de cada tipus de cos.

2 Defineix cos elstic i cos plstic. A continuaci, escriu una E en les imatges que mostrencossos elstics i una P en les que mostren cossos plstics.

Les forces i la deformacidels cossos



31/88

12

Nom Data


Les forces i el movimentdels cossos


Les forces provoquen el moviment dun cos quan est aturat i laturen quan est en moviment.

La fora de la gravetat fa que els cossos es moguen atrets cap a la superfcie de la Terra i lafora de fregament s la que fa que els cossos en moviment saturen.

La velocitatens indica com de rpid es mou un cos.

1 En aquesta seqncia, les fletxes negres i les de color gris clar indiquen lacci de dues forces

diferents.

Explica qu passa en cada imatge. No oblides indicar qu representa cada fletxa.

A:

B:

C:

2 Si llancem una pilota perqu la nostra amiga larreplegue des del seu balc, s probable quecaiga de nou fins a nosaltres. Per qu passa aix? Subratlla la paraula correcta.

Quan es llana la pilota cap al balc, sexerceix

una fora / velocitatcapavall / amunt. La fora

de fregament / de gravetat, que va en el mateix / un

altre sentit, comena aaccelerar-la / frenar-la i la

pilota perd velocitat / fora fins quesatura / cau.

A partir dac, la velocitat / fora de la gravetatfa quecomence aaturar-se / caurei que la seua velocitat /

foraaugmente fins a arribar a terra.

A B C



32/88

13

Nom Data


Lenergias la causant que es produsquen canvis en la matria.

Hi ha diverses formes denergia: lluminosa, qumica, trmica, etc.

Lenergia es pot transformar, transferir, acumular i transportar.

1 En els exemples segents, indica de quin cos a quin altre es transfereix energiai quin tipus denergia s.

Acostem les mans fredes a una estufa i ens les calfem.

Colpegem una pilota amb el peu i la llancem lluny.

Colpegem una nou amb una pedra i en trenquem la corfa.

2 Entre aquestes frases, nhi ha dues que sn errnies. Indica quines sn i escriu-lesa continuaci de forma correcta.

El corrent que circula pels cables s energia lluminosa.

Quan un llamp incendia un arbre, es produeix una transformaci denergia elctrica

en energia trmica.

La fusta pot cremar perqu cont energia trmica que permet la seua combusti.

3 Analitza les transformacions energtiques que es produeixen i completa el text.

El menjar ens proporciona energia , grcies a la qual podem mourens

i tindre energia . Podem usar el moviment per calfar-nos les mans fregant-les

i tindre aix energia .

Lenergia



33/88


4 En els exemples segents, indica quin tipus denergia hi ha emmagatzemada.

5 Respon a les preguntes segents.

Cont un cotxe energia qumica acumulada? On?

Es pot transportar, s a dir, portar dun costat a un altre, aquesta energia qumica? De quina forma?

En quina part del cotxe es transforma lenergia qumica en energia mecnica de moviment?

De quina forma es transfereix aquesta energia mecnica fins a les rodes?

6 Explica els canvis que produeix lenergia en la matria en els casos segents.

Un riu ha excavat una vall profunda.

Les barres durani calfen laigua del reactor en una central nuclear.

Quan es rasca la punta dun misto, sinflama.



34/88

14

Nom Data


A Espanya, el sector en qu es consumeix ms energia s el transport, i el sector en qu menys,

lagricultura. El tipus denergia que ms sutilitza sn els derivats del petroli.

Ls de fonts denergia no renovables origina importants problemes que afecten tot el planeta.

Per a evitar-los, hem dadoptar diverses mesures destalvi denergia.

1 Ordena aquests sectors de major a menor consum denergia a Espanya i posa dos exemplesdactivitat de cada un.

agricultura indstria llars serveis transport

2 Quina s lenergia final que ms es consumeix a Espanya? I la que menys?

3 Completa el grfic segent sobre els usos de lenergia a les llars espanyoles.

calefacci aigua calenta cuina aire condicionat illuminaci electrodomstics

Ls de lenergia

19 %

47 %

22 %

4 %

7 %

1 %



35/88


4 Enumera els quatre problemes principals que es poden produir per ls de lenergia i la causa

fonamental que els genera.

5 El segent dibuix representa lefecte hivernacle. Explica qu passa en aquest procs.

Lefecte hivernacle ajuda a mantindre una temperatura adequada per a la vida a la Terra.

Llavors, quin s el problema que es provoca?

6 Indica les mesures que pots prendre per a estalviar energia a casa.



36/88

15

Nom Data


Una mquinas un objecte que utilitzem per estalviar temps i esfor en les nostres activitats.En totes les mquines s fcil identificar elements comuns, entre els quals destaquen els operadors mecnics. La tecnologias el conjunt de coneixements relacionats amb la invencii ls de les mquines.

Una estructuraest formada per un conjunt delements que suporten el seu pes i el transmetenals punts on descansa, perqu siga resistent i estable.

1 Relaciona cada un dels elements duna mquina amb la seua descripci.

Component de la mquina que produeix

moviment.

Elements que condueixen lelectricitat

al motor o als llocs on s necessria.

Pea que protegeix la mquina i que serveix

perqu altres elements shi unisquen.

Part sobre la qual recolzen els altres

components de la mquina.

Peces mbils duna mquina que sutilitzen

per a transmetre el moviment o la fora

dunes parts a unes altres.

Components que permeten a una mquina

rebre informaci de linterior o de lexterior.

2 Colloca en el lloc que corresponga del dibuix el nom de cada operador mecnic.

Mquines i estructures

Lestructura

La carcassa

El motor

Els circuits elctrics

Els sensors

Els operadors mecnics

roda dentada ressort

roda palanca

manovella eix



37/88


3 Observa els segents avanos tecnolgics i completa la taula.

Nom de lavan

tecnolgicEn qu millora la nostra vida?

A

B

C

D

4 Indica si aquestes estructures sn artificials o naturals, de quin material estan fetes

i la funci que fan.

A B C D



38/88


39/88

Programadampliaci


40/88

1 Respon a les preguntes.

La majoria de les teues cllules sn igual, ms joves

o ms majors que tu?

Qu creus que contestaran els teus companys? Per qu?

2 Analitza la renovaci cellular.

Explica en qu consisteix la renovaci de les cllules.

Amb quina funci vital de les cllules est relacionada? Tria la resposta correcta.

Amb la funci de nutrici.

Amb la funci de relaci.

Amb la funci de reproducci.

Creus que les cllules del cervell es reprodueixen? Per qu?

1

Nom Data

Lorganitzaci del cos hum

La longevitat de les cllules

Segons unes recerques recents, la majoria de les nostres cllules

viuen menys de deu anys. Quan arriba el moment, se substitueixen

per altres de noves; s a dir, experimenten una renovaci.

En general, el moment de renovaci es produeix abans en els

teixits on les cllules pateixen o treballen ms. Aix, com a terme

mitj, les cllules epitelials es renoven cada dues setmanes i els

glbuls rojos, cada quatre mesos.

Noms algunes cllules ens acompanyen al llarg de tota la nostra

vida; entre aquestes, la majoria de les cllules del cervell. La causasembla ser que la seua funci s tan important i delicada que no

poden tindre cap distracci.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.Cincies de la Naturalesa 540


41/88

3 Qu saps de les cllules que esmenta el text?

Assenyala el nom que reben les cllules del cervell.

Adipcits Neurones Glbuls rojos Nervis

Les cllules del mateix tipus sagrupen per formar teixits. Com es diu el que formen

les cllules que has indicat abans?

Qu sn els glbuls rojos?

Subratlla la paraula o les paraules correctes:

Les cllules que es perden en una hemorrgia snglbuls rojos / neurones / adipcits.

Ledat daquestes cllules que es perden s dems de sis / menys de quatre / cinc mesos.

En qu es diferencien els glbuls rojos i les neurones? Dibuixa les dues cllules.

4 La majoria de les cllules del cervell ens acompanyen durant tota la nostra vida.

El cervell s un rgan molt important. Saps per a qu serveix?

Creus que est format per altres teixits, a ms del teixit nervis? Per qu?

5 Explica aquesta oraci: Les cllules epitelials, que recobreixen la superfcie del nostre cos,

es renoven amb freqncia perqu pateixen molts danys.

PROGRAMA DAMPLIACI

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. Cincies de la Naturalesa 5 41


42/88

1 El sistema Braille es va basar en un mtode creat tres anys abans per Nicolas Barbier.

En aquest hi havia diferents combinacions de dotze punts en relleu que es llegien amb un dit.

Quines diferncies trobes entre el sistema de Barbier i el de Braille?

Qu significa que les lletres estan en relleu? Qu passaria si no fra aix?

Quin avantatge suposa llegir amb dos dits en comptes de fer-ho amb un de sol?

2 Els rgans dels sentits sn fonamentals en la funci de relaci.

Assenyala de quins sentits es parla en el text.

Vista Oda Tacte Gust Olfacte

El mtode Braille

Fins al segleXVIes creia que les persones invidents no podien

aprendre. Llavors es va idear un sistema basat en ls de lletres

en relleu; per sense escoles on ensenyar-lo, no va servir

de molt. A ms, resultava molt complicat. En 1825, Louis Braille

va crear el seu propi mtode: el sistema Braille. El seu s es

va fer internacional en 1878. Saps en qu consisteix aquest

sistema?

Si imagines que un full de paper t dibuixades tres columnes

i dues files, formant una taula, i disposes de sis punts, vors

que hi ha moltes maneres possibles de collocar-los en cada cella

o quadradet. Doncs b, per a representar cada lletra, nmero,

signe de puntuaci i smbol matemtic, els punts en relleu

es colloquen de manera diferent.

Per a llegir, cal posar els dits ndex de cada m sobre el text.

Amb el dit ndex de la m esquerra, es llig la lnia des de lextrem

esquerre fins al centre, i amb el dit ndex de la m dreta, des de la

meitat de la lnia fins al final. Quan lndex dret comena a treballar,

lesquerre ja s al principi de la lnia segent; aix la lectura s contnua.

Per a escriure, es pot utilitzar un paper i un punx o b un teclat adaptat.

2

Nom Data

La funci de relaci.

Els sentits



43/88

3 Tant Barbier com Braille estaven afectats de ceguesa. La ceguesa s la incapacitat

de vore-hi, que s permanent en les persones cegues o invidents.

Tenint en compte com es produeix la visi, quins rgans podrien estar danyats en aquestes

persones?

4 Els rgans dels sentits posseeixen uns receptors que capten la informaci de tot el

que passa al nostre voltant. Per quin estmul de lexterior s fonamental per al sistema

Braille?

Assenyala lestmul que percep la pell en la lectura en Braille.

Forma Fred Pressi Textura Calor

5 Quan juguem, estudiem, ens entretenim o ens comuniquem, en molts moments hem de llegir.

Per aquest motiu, el sistema Braille sest adaptant a aquestes noves necessitats, com ja

es va fer amb el desenvolupament de teclats dordinador per a invidents.

Escriu una breu redacci sobre les possibles aplicacions del sistema Braille.

6 Des de la invenci del sistema Braille shan ideat

diverses maneres de facilitar a les persones

invidents la comunicaci amb el medi.

Posa alguns exemples de com sha fet. Pots ajudar-te

del dibuix.

PROGRAMA DAMPLIACI



44/88

1 Respon a les qestions.

Explica amb paraules teues qu passa, en realitat, quan a alg se li adorm

una cama.

Si xafes una mnega connectada a una boca de reg,

laigua deixa deixir; quan en retires el peu, laigua flueix

de nou. Relaciona aquest fet amb el text.

2 Quina part del sistema nervis est afectada temporalment quan sens adorm una extremitat?

Assenyala la resposta correcta.

Sistema nervis central

Sistema nervis perifric

Encfal

Mdulla espinal

Extremitats que sadormen

Molt sovint, quan mantenim la mateixa postura molt de

temps, notem alguna cosa estranya en desfer-la: dificultat

per a mourens i formigueig o insensibilitat.

Per exemple, si ens asseiem a llegir un llibre i creuem les

cames, estem xafant algun nervi. Si no canviem de postura

durant massa temps, la compressi mantinguda del nervi

far que en alar-nos exclamem: Se mha adormit una

cama!.

3

Nom Data

El sistema nervis

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.Cincies de la Naturalesa 544


45/88

3 Indica quin tipus de moviment es fa en cada cas.

Quan tractem dalar-nos desprs destar un

temps asseguts.

Moviment voluntari

Moviment involuntari

Quan, davant la sensaci que caurem, ens

agafem a lobjecte de ms a prop.

Moviment voluntari

Moviment involuntari

4 Llig de nou el segon pargraf de la lectura.

A qu es deuen els efectes que notem? Relaciona les dues columnes.

Dificultat per a moures Nervi motor

Formigueig o insensibilitat Nervi sensitiu

Explica la resposta anterior.

5 Els nervis ms grossos, com els que transmeten quina forma tenen les coses, tarden ms a

recuperar-se desprs duna compressi que els ms fins, com els nervis que transmeten dolor.

Explica per qu, quan es va passant la sensaci de m adormida, de primer sentim dolor i desprs

recuperem el tacte.

PROGRAMA DAMPLIACI

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. Cincies de la Naturalesa 5 45


46/88

1 Respon a les qestions.

Qu s ms correcte dir, que ens encongim pel dia o que creixem a la nit?

Justifica la resposta.

Segons la teua resposta anterior, creus que la imatge ens pot confondre? Per qu?

2 En el text es compara el cartlag amb una esponja i amb una molla.

Explica aquestes comparacions.

4

Nom Data

Laparell locomotor

Som ms alts al mat que a la nit

Els cartlags de laparell locomotor sn com esponges

menudes que contenen gran quantitat daigua.

Entre aquests, es troben els cartlags que separen

totes les vrtebres entre si: els anomenats discos

intervertebrals.

Des que ens alcem fins que ens gitem, caminem, correm,

ens asseiem a fer els deures, etc., fem moltes activitats

en les quals els cartlags han de suportar el pes del nostre

cos. I durant tot aquest temps, van perdent aigua.

En canvi, mentre estem gitats quan dormim, els nostres

cartlags recuperen laigua que els fa elstics com un moll.

Aix, quan ens despertem, som entre 1 i 2 centmetres ms

alts que quan ens gitem.



47/88


48/88


Com resumiries el text en unes poques lnies?

Per qu creus que el text es titula Un son reparador?

Un son reparador

El descans s un hbit saludable; per hi ha altres bons

hbits que, al seu torn, ens ajuden a descansar mentre

dormim. Aix, fer exercici durant el dia i portar una alimentaci

sana i equilibrada faciliten un son reparador. A ms, tots dos

hbits contribueixen a evitar lobesitat, que tamb dificulta

el son.

Si mantenim un horari ms o menys fix, el cervell shi

acostuma i, arribat el moment, sap que s hora de dormir

o dalar-se i ens resulta ms fcil fer-ho.

Tamb s molt important donar pistes al cervell sobre la

proximitat del moment de descansar. Per aix, tots els dies

farem el mateix abans de gitar-nos. Sn activitats positives

per al son totes aquelles que ens relaxen: prendre una dutxa

calenta, llegir un llibre, escriure un diari En canvi, dificulten

el son fer els deures, vore la televisi, jugar a lordinador,

al mbil o a la consola just abans danar al llit.

A ms, hem de sopar almenys dues hores abans i incloure en aquesta ltima menjada del dia

protenes i fruita, a ms devitar sucres i refrescs amb cafena. No oblides llavar-te b les dents

desprs!

Quines altres pistes podem donar al cervell perqu spia que ha arribat lhora de dormir?

Hem de dedicar el llit noms per a aix, per a dormir, i no per a jugar, menjar, vore la televisi

A ms, el dormitori ha de ser un lloc tranquil, silencis, tan fosc com es puga i amb una

temperatura agradable.

5

Nom Data

La relaci i la salut



49/88

2 Analitza aquesta afirmaci: El descans s un hbit saludable.

Qu s un hbit saludable?

Per qu el descans ho s?

A ms dels que sesmenten en el text, quins altres hbits saludables coneixes?

3 Indica quines activitats fas abans de gitar-te per a tindre un son reparador.

Assenyala les activitats del text que inclous en la teua rutina.

Prendre una dutxa calenta. Llegir un llibre. Escriure un diari.

Digues quines altres activitats dus a terme o creus que podries fer per a relaxar-te.

4 El xocolate s un aliment que cont una substncia semblant a la cafena: la teobromina.

Penses que menjar xocolate havent sopat ajuda a agafar el son?

Selecciona la resposta correcta.

No, perqu el xocolate cont una substncia excitant.

S, perqu menjar xocolate s una activitat relaxant.

S, perqu el xocolate cont sucre.

5 Observa les imatges i decideix en quina habitaci dormiries millor.

Una vegada que la nostra habitaci t les condicions adequades, quina s la postura ms convenient

que hem dadoptar per a dormir?

PROGRAMA DAMPLIACI



50/88

1 Observa la imatge i respon a les preguntes.

Per laspecte, per qu diries que lElysia chloroticas un animal? Quin altre animal et recorda?

En qu sassembla externament lElysia chloroticaa una planta?

Quins altres ssers vius sobserven en la imatge?

2

LElysia chlorotica s un animal; tot i aix, obt lenergia de forma diferent a la gran majoriadels animals.

Don obtenen lenergia la major part dels animals?

Com aconsegueix lenergia, per contra, aquest mollusc mar?

Quins altres ssers vius obtenen lenergia de la mateixa manera que lElysia chlorotica?

Llimacs amants del sol

Plantes, no sou tan especials. Aquest s el missatge del mollusc mar

Elysia chlorotica, que no noms sembla una fulla, sin que actua com a tal.

Aquest llimac pot viure de la llum solar tota la vida (fins a un any);

tot el que necessita sn unes poques algues de color verd groguenc.

La captaci denergia solar per fotosntesi s ms coneguda com una

propietat exclusiva de plantes i algues. Per, fa dcades, els bilegs

marins van descobrir que els llimacs de mar roben a les algues de les

quals salimenten uns components cellulars anomenats cloroplasts, que

utilitzen per a convertir el dixid de carboni en sucres.El cos en forma de fulla, de cinc centmetres, permet a lElysia chlorotica

captar amb eficincia la llum solar per a realitzar la fotosntesi.

Adaptat de National Geographic Agost de 2010

6

Nom Data

La importncia

de la fotosntesi



51/88

3 Els llimacs aqutics duen a terme la funci de nutrici de forma similar a les plantes

i les algues.

Assenyala quins processos inclou la funci de nutrici.

Relaci

Respiraci

Reproducci

Fotosntesi

Explica en qu consisteix el primer procs que has marcat prenent com a model

lElysia chlorotica.

4 Els ssers fotosinttics aqutics desenvolupen la fotosntesi dins de laigua.

Assenyala qu necessiten per a realitzar aquest procs.

Aigua Oxigen

Sals minerals Dixid de carboni

Indica don creus que obt lElysia chlorotica cada un daquests components.

5 Quan naix, lElysia chlorotica s un animal grisenc amb taques marrons.

Llig de nou el text i respon.

Per qu penses que aquest mollusc mar es diu chloroticade cognom?

A qu es deu el fet que el mollusc adult siga de color verd?

Quina substncia verda fa possible que lElysia chloroticarealitze la fotosntesi?

En quins components de les seues cllules creus que es troba aquesta substncia?

PROGRAMA DAMPLIACI



52/88

1 Explica qu s un hort.

Penses que un hort s un ecosistema? Per qu? Si creus que ho s, indica de quin tipus.

7

Nom Data

Els ecosistemes

Els horts escolars sn notcia

LAMPA dun centre escolar ha decidit recuperar

lhort de lescola, que portava 10 anys sense

ser conreat. El primer dia, els menuts horticultors

van fer un plnol de lhort i, desprs, van preparar

els bancals per plantar-hi les primeres hortalisses

(crelles, cebes, porros i psols), van afegir cucs

a la terra i van traure els caragols del seu futur

hort.

Adaptaci de Horticultores en edad escolar

Lavozdeaviles.com - 13 dabril 2014

Els bancals on els estudiants dun centre de primria fan les seues plantacions tenen un sistema

de reg per degoteig. Segueixen una forma ecolgica de conrear, de manera que no arranquen les

collites, sin que les tallen perqu les arrels sempre estiguen al lloc.

Durant el curs es fan les plantacions de temporada. A loctubre es van plantar encisams, coliflors,

brquils, cols, carlotes o faves; a la primavera ha sigut el torn de les tomaques, les carabasses

o les carabassetes.

Adaptaci de Modelo a seguir de cmo lograr un huerto escolar ecolgico

Lasemana.tv - 25 de mar de 2014

Per al projecte dhort ecolgic, una escola ha facilitat un terreny prou gran: uns 50 metres

quadrats. El bidell sha encarregat de llevar-ne les pedres i el Concello hi ha aportat dos camions

de terra per anivellar el terreny, que t un cert pendent.

Shi crearan quatre bancals; entre aquests, es plantar calndula per a atraure marietes,

les larves de les quals devoren els perjudicials pugons. Envoltant els bancals tamb es crear

una tanca de plantes aromtiques, amb rudes a les vores per a fer fora els talps.

Als bancals saniran plantant, de forma escalonada, verdures i hortalisses de tota mena.

Adaptaci de La comunidad escolar de Oca cultivar un huerto ecolgico

LavozdeGalicia.es - 2 dabril de 2014



53/88

2 Els ecosistemes anomenats artificialstenen la majoria dels components, com laigua, el tipus

de sl i els organismes vius, controlats per les persones.

Penses que lhort s un ecosistema natural o artificial? Justifica la resposta.

3 Per a viure, les plantes dun ecosistema necessiten aigua.

Com lobtenen les plantes de lhort?

Qu creus que significa el refrany Laigua de pluja no evita el reg?

4 Imagina un hort escolar que reunira les caracterstiques descrites en tots els textos.

Quines poblacions tindria? Variarien aquestes poblacions al llarg de lany? Digues com ho saps.

5 A ms de lsser hum, hi ha altres animals que modifiquen el medi fsic de lhort.

Quin s el medi fsic? Quins daquests animals sesmenten en el text i com actuen?

6 Digues quines accions descrites en els textos indiquen que els horts escolars

sn ecolgics.

Traure els caragols en comptes de matar-los

amb productes qumics.

Atraure marietes per a eliminar pugons

en comptes de fer-ho amb insecticides.

Tallar la collita i no arrancar les arrels.

Llevar les pedres per a evitar que

les plantes cresquen entre elles.

Fer fora els talps amb una planta.

Utilitzar terra per a anivellar el terreny

en comptes de plantar en pendent.

PROGRAMA DAMPLIACI



54/88


Quina s la dieta de lguila cuabarrada? s sempre la mateixa? Si no s aix, indica com varia.

Segons la resposta anterior, quin tipus danimal s lguila cuabarrada? Assenyala la respostao les respostes correctes i, a continuaci, justifica la teua elecci.

Consumidor primari Consumidor terciari Descomponedor

Consumidor secundari Carronyer

2 Analitza les diverses relacions dalimentaci que hi ha en lecosistema on habita lguila

cuabarrada.

Qu mengen les preses de lguila cuabarrada? Relaciona amb fletxes.

Perdius i coloms (omnvors) Arbustos

Cervatells i conills (herbvors) Herbes

Rptils (carnvors) Animals menuts

Un men molt ampli

Lguila cuabarrada s un ocell rapa que salimenta daltresocells de poca grandria (sobretot de perdius i coloms)i de mamfers mitjans i menuts (principalment cervatellsi conills), aix com de diferents rptils que samaguen entreels arbustos de tim i espgol.

Tot i aix, aquesta guila tamb aprofita a voltes cadversdaltres animals abandonats entre les estepes. Es creuque aquest comportament, observat en parelles de lesmuntanyes de Toledo, es produeix noms quan escassegenles preses. Aix passa a lhivern, poca de lany en la qualhi ha menys aliment disponible en la naturalesa, i tamb enqualsevol estaci en rees on hi ha menys preses.

Adaptaci de Un men molt ampli National Geographic

Juny de 2009

8

Nom Data

Les relacions dels ssers vius



55/88


56/88

1 Respon a les preguntes

Qu s un escull de corall? Explica-ho amb paraules teues.

Qu s un plip? Descriu breument aquest animal.

Esculls de corall

Els esculls sn un dels ecosistemes

ms diversos del planeta. Hi ha

unes 900 espcies de coralls

i ms de 4.000 espcies de peixos

depenen dels esculls corallins per

a sobreviure. A ms, en aquests

habiten molts altres animals: esponges,

crustacis, molluscos, estrelles de mar,

tortugues i serps marines, dofins,

taurons

Els esculls comencen a formar-se

quan un animal menut, de menys

de dos centmetres, anomenat plip,

es fixa a una roca del fons mar. Encara

que el seu cos s tou, la seua base est

formada per un esquelet dur protector.

A linterior dels seus teixits viuen unes algues microscpiques. Els coralls obtenen els nutrients

dels productes derivats de la fotosntesi de les algues; per tamb tenen tentacles punxants

i verinosos amb els quals capturen zooplncton i fins i tot peixets.

Els plips viuen en aiges netes, clides i poc profundes. All es divideixen i formen colnies:

els coralls. Quan una generaci de coralls mor, el seu esquelet es queda al lloc i la generaci

segent shi fixa i hi creix al damunt. Aix es formen els esculls de corall! Saps que poden tindre

diversos metres dample i estendres durant quilmetres?

9

Nom Data

Els tipus decosistemes



57/88

2 Segons el text, un escull de corall s un ecosistema.

Quin tipus decosistema s? Tria les opcions correctes i ordena-les a continuaci per a respondre.

Terrestre Aqutic Aigua dola Mar

Dels ecosistemes que coneixes, amb quin lidentifiques?

Platja Costa rocosa Mar obert

3 En el cas dels esculls de corall, el medi fsic tamb t una gran influncia sobre

els seus ssers vius.

Quins sn els factors fsics ms influents en aquest ecosistema?

Creus que podria existir un escull de corall en mar obert? Per qu?

4 Segons el text, els esculls de corall sn ecosistemes molt diversos. Qu creus que significa

aquesta afirmaci?

Que reuneixen caracterstiques de molts ecosistemes diferents.

Que els ssers vius que els constitueixen sn molt diferents entre si.

Que hi ha esculls de molts tipus.

5 A linterior dels teixits dels plips hi ha algues microscpiques.

Quin tipus de relaci hi ha entre les algues i els plips? En qu consisteix?

Quins altres tipus de relaci creus que es poden donar en aquest ecosistema?

Fes una breu descripci de cada una.

PROGRAMA DAMPLIACI



58/88


Quins elements de lecosistema, la sureda, sesmenten en el text? Ns un, lsser hum?

Per qu?

Segons les dades que proporciona el text, quines relacions es donen entre els ssers vius

de la sureda?

Un bosc en perill

Els boscos de surera, anomenats suredes, sn

un dels ecosistemes ms importants dEuropa.

Disposen de moltes espcies de plantes, com

les aromtiques, les medicinals i els cultius dolivera

i blat; a ms, donen recer a algunes de les espcies

animals ms amenaades, com lguila imperial

i el linx ibric.

Les persones solen cuidar molt les suredes perqu

ens proporcionen bellotes per a lalimentaci

del porc ibric i suro per a fabricar taps.

El suro sextrau de lescora de la surera sense

necessitat de talar larbre. Saps que lescora torna

a eixir?

Mentre obtenen profit de les suredes, les persones

les mantenen netes de restes vegetals que puguen

intervindre en un incendi.

Amb tot, la surera (Quercus suber) est en perill dextinci a Espanya.

Les suredes shan anat abandonant perqu el suro sutilitza menys cada dia.

Aix, en la producci de taps sutilitzen en el seu lloc materials com el plstic

i el metall, la fabricaci dels quals s molt contaminant.

Una altra amenaa per a la supervivncia de les suredes s la migraci rural.

10

Nom Data

Les persones

i el medi ambient



59/88

2 Les suredes ocupen llocs amb un clima clid, encara que suporten alguna gelada de tant

en tant, i sequeres estivals (a lestiu) amb pluges abundants la resta de lany.

Compara el medi fsic de la sureda amb el dels boscos que coneixes.

3 Les persones podem tindre diversos efectes negatius sobre el medi ambient.

Entre aquests, es troba la desaparici de boscos, com la sureda. Quin altre nom rep

aquest fet?

Inforestaci Extinci Desforestaci

Creus que la desaparici de les suredes pot provocar desertificaci?

Explica la resposta.

4 Tots els ciutadans, en la nostra vida quotidiana, podem comportar-nos duna manera

respectuosa amb el medi ambient. Les autoritats tamb tenen responsabilitats en la seua

protecci.

Amb quina norma de comportament relaciones el text?

Qu penses que poden fer les autoritats per a protegir aquest ecosistema?

5 La fabricaci de taps de plstic o metall, segons el text, s contaminant. Per poden presentaralgun altre problema ambiental una vegada que shan utilitzat? Qu hem de fer amb ells perqu

no suposen un problema?

6 Segons el text, la migraci rural tamb amenaa la supervivncia de les suredes.

Qu creus que significa aquesta afirmaci?

PROGRAMA DAMPLIACI



60/88

1 Explica en qu sassemblen i en qu es diferencien els lquids i els gasos.

Quant al volum, es diferencien perqu

Quant a la forma, sassemblen perqu

2 Raona sobre la relaci entre profunditat i pressi.

Raquel juga amb les seues amigues a la piscina. A la part profunda hi ha 2,5 m de profunditat i Raquel

ha comprovat que, si se submergeix all, nota molta pressi a les orelles. Per qu all sent ms pressi

que quan busseja a la part poc profunda, on noms cobreix mig metre?

Troba les tres frases correctes que expliquen el que ha notat Raquel.

A la part profunda hi ha ms pressi perqu laigua s menys freda.

All hi ha ms pressi perqu la profunditat s ms gran.

Hi ha ms pressi perqu hi ha menys gent nadant all.

Com ms gran s la profunditat, major s la pressi que se sent en bussejar.

La pressi depn noms de la profunditat a la qual es busseja, no de la zona de la piscina,

de la seua mida o de la forma.

Laire, laigua i la pressi atmosfrica

Poques vegades som conscients que la nostra vida

es desenvolupa al fons duna piscina gegantina.

Vivim submergits en un oce daire, latmosfera,

que t una profunditat de ms de cent quilmetres.

Com que els gasos es poden comprimir sota el seu

propi pes, el resultat s que quasi tot laire daquesta

enorme piscina est confinat en els deu o vint

quilmetres ms prxims al terra.

En la superfcie vivim xafats sota el pes de tot aquest

aire, per aquest pes ens resulta agradable: lanomenem

pressi atmosfrica. Quan ascendim a una muntanya

alta i aquesta pressi disminueix, la menor densitat

de laire fa que sentim una mica dangoixa, que ens

cansem fcilment i que hgem de respirar ms rpid

per a introduir en la nostra sang loxigen que necessitem.

11

Nom Data

La matria

i les seues propietats



61/88

3 Dedueix les condicions de pressi segons la profunditat.

A la piscina de salts hi ha submergits tres bussejadors experts,

A, B i C. Si sabem que la pressi s directament proporcional

a la profunditat, indica si les frases segents sn verdaderes (V)o falses (F).

El bussejador A s el que sent ms pressi.

El bussejador C s el que sent ms pressi.

El bussejador B sent una pressi tres vegades major que lA.

El bussejador C sent el doble de pressi que lA.

4 Relaciona la pressi i la densitat.

La densitat influeix sobre la pressi que un lquid o un gas pot exercir: com ms gran s la densitat,

major s la pressi. Raquel est en una piscina daigua, la densitat de la qual s d1 g per cada cm 3.

Respon raonadament a les preguntes segents.

Si estiguera en una piscina daigua molt salada, la densitat de la qual fra d1,2 g/cm3, notaria ms

pressi o menys al fons de la part profunda?

Si estiguera en una piscina de mercuri, la densitat del qual s de 14 g/cm3, s a dir, catorze vegades

ms alta que la de laigua, qu notaria pel que fa a la pressi?

5 Utilitza les unitats de pressi.

La unitat de mesura de la pressi s latmosfera (atm). Al nivell del mar, la pressi atmosfrica

s d1 atmosfera (1 atm). Si un bussejador se submergeix en el mar a una profunditat de 10 m,

a quina pressi es trobar? Assenyala la resposta correcta i explica per qu.

A la mateixa pressi que a la superfcie del mar.

A 1 atm de pressi, perqu est sota 10 metres daigua, que equivalen a 1 atm daire.

A 2 atmosferes de pressi: la que hi ha a la superfcie del mar, ms la resultant de submergir-se

a 10 metres de profunditat.

PROGRAMA DAMPLIACI



62/88


63/88

Com relacionaries una punxada amb les propietats dels gasos?

4 La cambra de la bicicleta est feta principalment de goma.

Per a acomplir la seua funci, la cambra ha de ser deformable o indeformable? Plstica o elstica?

Justifica la resposta.

5 Per qu ens desplacem quan muntem amb bicicleta?

Completa la resposta.

La del nostre pedaleig fa que la bicicleta es moga; la bicicleta satura

per la fora de quan deixem de pedalejar.

6 Qu significa la frase si cont massa aire, disminueix ladherncia dels pneumtics?

Amb quin tipus de fora est relacionada aquesta afirmaci? Es tracta duna fora de contacte

o duna fora a distncia?

A qu es deu aquesta fora: a laigua, al terra o al vent? Explica com actua.

7 Les bicicletes de carreres tenen les cobertes estretes i llises; en les bicicletes tot terreny,

les cobertes sn amples i amb tacs o dibuixos. Per qu sn diferents les cobertes?

La bicicleta de carreres sutilitza per a crrer ms i la de muntanya, per a superar obstacles. Relaciona

amb fletxes.

Coberta llisa Ms resistncia a laire

Coberta amb tacs Menys fregament amb el terra

Coberta estreta Menys resistncia a laire

Coberta ampla Ms fora de fregament

PROGRAMA DAMPLIACI



64/88


65/88

3 Llig el text i identifica les dues frases que defineixen lhidrat de gas.

s una capa de gel, sota la qual hi ha una bossa de gas natural.

s una massa de gas congelat que sembla gel normal.

s una massa de gel impregnat de gas natural.

s gas natural com el daltres jaciments, situat en una zona de clima fred.

s una substncia que sembla gel normal, per que, quan se li acosta una flama, crema.

4 Si el gas obtingut de lhidrat de gas es destinara a produir electricitat, quin tipus

de central shi utilitzaria? Explica la resposta.

5 Quines altres fonts denergia, a ms de lhidrat de gas, sn combustibles fssils?

Especifica si sn renovables o no renovables.

6 Les fonts denergia renovables tenen, en general, el problema que no sn suficients

per si soles per a subministrar tota lenergia que requerim, mentre que les fonts no

renovables tenen el problema que estan en vies desgotament i que causen problemes

ambientals.

Explica qu caldria fer, al teu parer, per a garantir el subministrament denergia que necessitemi per a frenar el deteriorament ambiental que provoca la nostra civilitzaci.

7 Lenergia que es cont en el gas natural no es pot transferir dun objecte a un altre,

per s que es pot transformar, transportar i emmagatzemar. Explica com.

PROGRAMA DAMPLIACI



66/88

1 Resumeix el text en quatre lnies com a mxim, ressaltant els temes ms importants

que shi tracten.

El misteri del Sol

Quasi totes les fonts denergia renovables

disponibles en lactualitat depenen del Sol,

encara que no ens nadonem al principi.

Per exemple, lenergia elica sobt quan

es converteix en electricitat lenergia del vent

que mou les aspes dels molins elics. Per

per qu es produeix el vent? Per les diferncies

de temperatura entre les masses daire, que sn

calfades pel Sol!

Tamb es pot obtindre energia a partir de la

biomassa, cremant els residus vegetals, com

les males herbes, o els residus animals, com la

femta del bestiar. Per els animals salimenten

de plantes, i les plantes no creixerien si no

transformaren en aliment lenergia procedent

del Sol.

Com obt el Sol la seua energia, tan til ac a la Terra? El Sol est format per un nombre

molt gran de peces diminutes i invisibles. Amb freqncia aquestes petites peces sapeguen

entre si i quan es fonen formen peces ms grans. En fer-ho, creen una quantitat molt gran

denergia que es diu energia de fusi. Aquesta energia s la que fa que el Sol brille tant

i estiga tan calent. Aix s com el Sol ens illumina i ens calfa. I dac s don ix lenergia

del Sol!

Els cientfics estan intentant copiar la forma que t el Sol de produir energia. Si aconsegueixen

imitar el Sol, podran generar una quantitat enorme delectricitat grcies a lenergia de fusi,

que seria una energia neta i no faria mal a la naturalesa.

Per imitar una cosa tan brillant i calenta com el Sol s molt difcil!

Adaptaci dEl misteri del Sol

Publicacions de la Uni Europea

14

Nom Data

Ls de lenergia



67/88

2 Lenergia de fusi de qu parla el text i que encara est en recerca seria una nova forma

dobtindre energia nuclear neta i que no faria mal a la naturalesa.

Quins sn els danys que provoquen en la naturalesa les formes denergia actuals?

Combustibles fssils:

Energia nuclear:

Renovables:

3 Estalviar energia s una mesura fonamental que hem dadoptar per a cuidar el nostre medi

ambient. Fins i tot en les accions de la nostra vida diria podem economitzar el nostre consum

denergia.

Fixat en les activitats de les imatges i explica qu es pot fer en cada cas per a estalviar energia.

PROGRAMA DAMPLIACI

A B

C D



68/88

1 Per a pujar a un edifici podem fer-ho de dues maneres: utilitzant les escales o fent servir

un ascensor.

Quines transformacions denergia es donen en cada cas? Justifica la resposta.

2 Es creu que els primers ascensors consistien en cabines sostingudes amb corda de cnem

i accionades per animals o a m per les persones.

Quina transformaci denergia tenia lloc en aquests ascensors? Compara-la amb la transformaci que

es produeix en els ascensors actuals.

15

Nom Data

Mquines i estructures

Transport vertical

Polses un primer bot, entres, prems el bot del 9, que

sillumina, i ja ets al nov pis! Per a pujar als edificis alts de les

ciutats, els ascensors ens eviten lesfor de pujar escales i acabar

quasi sense al.

Perqu el viatge siga segur, es fan revisions peridiques dels

ascensors. Abans de comenar el seu important treball, linspector

colloca en la porta de lascensor un cartell: Fora de servei.

Desprs, apaga el motor de lascensor i comena la revisi.

Linspector ha de comprovar les parts mecniques, elctriquesi electrniques de lascensor. Com que el motor est apagat,

utilitza una manovella.

Comena revisant els cables dacer que passen per una gran politja connectada a un motor

elctric. La cabina on viatgem est penjada dun extrem dels cables; en laltre extrem hi ha un

contraps que pesa el mateix que lascensor.

Linspector comprova que totes les portes sn segures. No shaurien de poder obrir a m

quan la cabina no est davant delles, ja que hi ha un dispositiu que ho impedeix.

Tamb revisa el sistema dalarma i la illuminaci, ja que la l lum interior de la cabina noms

sencn quan hi entrem.

Si tot est en ordre, retira el cartell i ja es pot utilitzar lascensor.



69/88


70/88


71/88

Solucionari


72/88

Solucions. Pla de millora

Unitat 1

Fitxa 1

1. Realitzem les funcions vitals de nutrici,relacii reproducci.

Estem formats per cllules.

2. Pluricellulars. Resposta model (RM): Plantescom el pi i animals com el cavall.

3. El microscopi. Perqu la mida menuda de lescllules impedeix vore-les a ull nu.

4. Nutrici Les cllules obtenen les substnciesque necessiten per a crixer i aconseguir energia.

Relaci Les cllules reben la informaci delmedi que les envolta i poden reaccionar davant

aquesta. Reproducci Les cllules es divideixen i

originen altres cllules filles.

5. RM: Cllula de los, cllula del fetge i cllula delintest.

Fitxa 2

1. Cllula muscular teixit muscular mscul.

2. Un teixit s una agrupaci de cllules del mateixtipus que realitzen una funci comuna.

RM: Teixit muscular i teixit ossi.

3. Un aparellconsta drgans de diferent tipus o dediversos sistemes que funcionen de maneracoordinada per a realitzar un treball. Laparelldigestiu inclou rgans com la llengua, lestmac,el fetge o els intestins.

4. rgan Diversos teixits que sorganitzen perfuncionar conjuntament RM: Estmac i cor.

Sistema Diversos rgans del mateix tipus querealitzen la mateixa funci RM: Sistema

muscular i sistema ossi.

Unitat 2

Fitxa 1

1. rgans dels sentits Sentim el timbre de laporta.

Sistema nervis El cervell sadona que fa fredi envia ordres als msculs dels braos perquens posem labric.

Aparell locomotor Correm per agafarlautobs perqu arribem tard.

2. Acariciem un conill i notem la suavitat del seupl.

Accelerem el pas per creuar per un pas devianants abans que hi arriben els cotxes.

3. Lorella, un dels rgans dels sentits, permet alxiquet sentir el timbre de la porta. El cervellprocessa la informaci rebuda dels rgans delssentits i envia un senyal als msculs a travs delsnervis. Els msculs actuen i el xiquet sala.

Fitxa 2

1. Al caragoles troben els receptors que capten elssons. El caragol est unit al nervi auditiu, atravs del qual la informaci es transmet alcervell.

A la pell es troben els receptorsdel sentit deltacte, que estan units als nervisa travs delsquals la informaci arriba al cervell.

A la superfcie de la llenguaes troben lespapillesque contenen els receptors delssabors.

2. De dalt a baix i desquerra a dreta: retina nerviptic cristall pupilla iris.

3. De dalt a baix i desquerra a dreta: fossa nasal orifici nasal nervi olfactori pitutria groga.

Unitat 3

Fitxa 1

1. RM:

Analitza la informaci que ens arriba de lexteriora travs dels rgans dels sentits i tamb tot allque passa a linterior del nostre cos.

Ordena les respostes necessries per alfuncionament del nostre organisme.

Coordina el funcionament dels rgans i sistemesdel cos.

2. Desquerra a dreta: ax cos dendrites.

3. De dalt a baix i desquerra a dreta: sistemanervis perifric encfal medulla espinal nervis motors cervell.

4. Els nervis sensitiustransmeten informaci desdels rgans fins a lencfal i la medulla espinal.Els nervis motorsporten les ordres des delencfal i la medulla espinal fins a altres rgans.

5. De dalt a baix i desquerra a dreta: cerebel nervis cervell bulb raquidi medulla espinal.



73/88

6. Moviments involuntaris La medulla espinalrep la informaci i ordena un moviment.

Moviments voluntaris El cervell analitza lainformaci i elabora una resposta.

7. s un moviment reflex. RM: La pell capta el dolora causa del tall amb les tisores. Els nervis portenla informaci a la medulla espinal. La medullarep la informaci i envia lordre de soltar les tisoresi retirar la m als msculs a travs dels nervis.

Unitat 4

Fitxa 1

1. Os pla Temporal.

Os llarg Peron.

Os curt Vrtebra.

2. Les costellessn uns ossos que protegeixenel cor, els pulmons, lestmac i el fetge.

La columna vertebral est formada per lesvrtebres. Aquests ossos protegeixen lamedulla espinal.

3. De dalt a baix i desquerra a dreta: frontal nasal costelles estern hmer vrtebres pelvis tbia peron parietal temporal clavcula

omplat radi cbit fmur rtula.

Fitxa 2

1. Laparell locomotorrealitza els moviments queordena el sistema nervis grcies a la capacitatdels msculsper a variar de grandria.

Sovint, en el moviment duna articulaciparticipen dos msculsanomenatsantagonistes, que realitzen moviments oposats.

2. RM:La musculatura esqueltica i lesquelet

formen laparell locomotor.3. De dalt a baix i desquerra a dreta: orbicular dels

llavis deltoides pectorals bceps qudriceps tibial orbicular de les parpelles masseter trceps abdominals.

Unitat 5

Fitxa 1

1. RM: Una mala caiguda anant en bicicleta. Tirar-sea una piscina en una mala postura. Un accidentde circulaci.

2. La parlisi de les extremitats.

3. LAlzheimer s una malaltia que afecta els ossosi els msculs. (F).

El Parkinson s una malaltia que provocaprdues de memria. (F).

Lalcohol altera el funcionament del cervell. (V).

LAlzheimer s una malaltia que produeix prduesde memria.

El Parkinson s una malaltia que es caracteritzaper laparici de moviments tremolososinvoluntaris produts per la disminuci de la foramuscular.

4. Labs dalcohol dna lloc a una malaltiacrnica, lalcoholisme.

Les fractureses produeixen pel trencamentdun os.

Els esquinosocorren quan els lligamentssinflamen a causa duna torada.

Quan es fa un esfor excessiu amb un mscul,es produeix unacontractura muscular.

Fitxa 2

1. Fer un bon calfament abans de comenar i ferestiraments en acabar.

2. RM:Lexercici fsic refora els lligaments i elsdna elasticitat, i ens enforteix els msculs. Ams, lexercici ens ajuda a relacionar-nos ambels altres, a compartir aficions, i fa que enstrobem millor i ms actius.

3. RM: Portar la motxilla ben ajustada a lesquena irecolzada en els dos muscles. Posar lesquenarecta i recolzada en el respatler en seure. Per aalar objectes, flexionar les cames i mantindrelesquena recta.

4. Sn aliments rics en calci la llet i tots els derivats

lactis com el formatge i els iogurts. Perqu el calcis essencial per al creixement dels nostres ossos.

5. Perqu el calci es fixe als ossos s necessria lavitamina D. Hi ha dues formes daconseguiraquesta vitamina: lexposici al sol i seguir unadieta que continga aliments com sardines, llet i ous.

Unitat 6

Fitxa 1

1. A. Llum: baixa Aigua: molta Temperatura:mitjana.



74/88

SOLUCIONS. PLA DE MILLORA

B. Llum: alta Aigua: molta o mitjana Temperatura: baixa.

C. Llum: alta Aigua: poca Temperatura: alta.

D. Llum: alta Aigua: mitjana Temperatura:mitjana o alta.

2. Fotografia A Molses. Sn unes plantes quecreixen en llocs de poca llum, amb temperaturesmitjanes i alta humitat.

Fotografia B Avets. Arbres que habiten enzones amb molta llum, amb baixes temperaturesi humitat intermdia.

Fotografia C Cactus. Sn plantes que habitenen zones amb molta llum, amb altes temperaturesi baixa humitat.

Fotografia D Estepes. Sn arbustos que habitenen zones assolellades, amb temperaturesmitjanes i altes i humitat intermdia.

3. Estomes fulles intercanvi gass.

Pls absorbents arrel absorbir.

Vasos liberians i vasos llenyosos tija transportar.

En les fulleshi ha uns petits orificis anomenatsestomesrelacionats amb lintercanvi gassquet lloc durant la respiraci i la fotosntesi.

En la tijahi ha uns conductes encarregats de

transportar aigua i sals minerals anomenatsvasos llenyosos i uns altres anomenatsvasosliberians que porten aigua i aliments.

En larrel hi ha unes estructures anomenadespls absorbentsque socupen dabsorbir laiguai les sals minerals presents al terra.

4. La primera imatge: hi falta la paraula alimentsirepresenta la fotosntesi.

La segona imatge: hi falta la paraula oxigenirepresenta la respiraci.

5. Per a fer la fotosntesi necessita aigua, salsminerals, dixid de carboni i llum del sol.Produeix aliments i oxigen.

Per a respirar necessita aliments i oxigen.Produeix dixid de carboni i energia.

Unitat 7

Fitxa 1

1. Un ecosistema s el conjunt dssers viusque habiten en un lloc, on es relacionen entreells, i el medi fsic en qu viuen.

Primer dibuix: lecosistema.

Segon dibuix: els ssers vius.

Tercer dibuix: el medi fsic.

2. ssers vius de lecosistema: voltor, cigonya,

porcs, gripau, marieta, serp, alzines, arbustos,roselles i herbes.

Medi fsic de lecosistema: muntanyes, roques,terra, aigua i aire.

3. Resposta grfica (RG).

Flora: alzina i romer.

Fauna: conill, linx, guila, papallona, ratoli fardatxo.

Una poblaci s el conjunt dssers vius de lamateixa espcie presents en un ecosistema.

RG. Formen una poblaci els conills, lespapallones i els romers.

4. A: medi terrestre.

B: medi aqutic.

A Cactus de canelobre Acumula aigua en la tija.

A Serp de cascavell Viu en caus durant el diai caa de nit.

B Alga roja corallina T bufetes plenes daireper a pujar a la superfcie.

B Anfs T aletes per a desplaar-se ambfacilitat.

Unitat 8

Fitxa 1

1. Mitjanant unaxarxa trfica, com es mostraen la imatge A.

Mitjanant una cadena trfica,com es mostraen la imatge B.

Productors (P): trvol i alzina.

Consumidors (C): llagosta, senglar, geneta,oriol, llop i falc.

Alzina senglar llop.

Trvol llagosta oriol falc.

Trvol llagosta geneta llop.

Fitxa 2

1. Mutualisme.s el tipus de relaci que sestableix

entre dos organismes en la qual tots dos ixenbeneficiats. s el cas de les abelles i les flors i deles formigues i els pugons.



75/88

Parasitisme.s el tipus de relaci quesestableix entre dos organismes en la qual un ixbeneficiat i laltre, perjudicat. s el cas del vesc iel pi i de lescarabat morrut i les plantes de lhort.

Comensalisme.s el tipus de relaci que

sestableix entre dos organismes en el qual un noix ni beneficiat ni perjudicat i laltre, beneficiat.s el cas de lescarabat morrut i laranyetamicroscpica.

2. s un exemple de mutualisme. Les abellessalimenten del nctar i del pollen de les flors, quetransporten apegat al seu cos fins a altres llocs, iafavoreixen aix la pollinitzaci daquestes plantes.

Unitat 9

Fitxa 1

1. En els ecosistemes terrestres els ssers vius sesituen sobre el terra i estan envoltats daire.

2. El bosc s un ecosistema en el qual la vegetacipredominant sn els arbres, que proporcionenrecer i aliment a nombrosos animals comocells i mamfers xicotets.

El bosc atlntic es dna en llocs amb clima humiti estius temperats. Est format per arbres de fulla

caducacom els faigs, els roures i els aurons.El bosc mediterrani es dna en llocs amb climaseci estius clids. Est format per arbres de fullaperennecom les alzines i les sureres.

3. Les praderies de muntanya sn ecosistemes enels quals totes les plantes tenen troncs llenyosos.(F).

En les estepes i els deserts el clima s sec i lestemperatures, temperades. (F).

Les praderies de muntanya sn ecosistemes en

els quals totes les plantes sn herbcies.En les estepes i els deserts el clima s sec i lestemperatures, extremes.

4. Marmota Praderies de muntanya.

Llebre Deserts i estepes.

Linx Bosc mediterrani.

s Bosc atlntic.

Fitxa 2

1. Els ecosistemes marins es caracteritzen per lasalinitati pel moviment continu de les aiges acausa de lonatgei els corrents.

En els ecosistemes daigua dola, com els riusoels llacs, les aiges tenen molt poques salsdissoltes.

2. Pua de mar Platja.

Dof Mar obert.

Polp Costa rocosa.

Cuc arencola Platja.

Estrella de mar Costa rocosa.

Taur Mar obert.

3. RM: Els rius sn ecosistemes en els quals laiguaflueix, es troba en moviment continu. A fa que elsseus habitants hagen dadaptar-se a la fora delcorrent. En les aiges fredes i agitades del curs altdel riu viuen lldries; truites, que es refugien entreels buits que deixen les grans

Amp y Ref Natu 5º Val

Documents

Transcript of Amp y Ref Natu 5º Val