Aplicació de l’eina LCA-IWM al municipi de Montgat · Taula 6.12 Emissions de GEH associades al...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi

de Sant Vicenç de Montalt

Document I I.I Avaluació d’emissions. Inventari Diagnosi i Estratègia Energètica

Novembre 2011

Àrea de Medi Ambient Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de Sant Vicenç de Montalt

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

Empresa consultora

Emilia Moreno Albert Responsable del projecte

Gonzalo Herranz Juste

Jordi Sebastián López

Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; Responsables seguiment PAES

Amadeu Clofent 1r Tinent Alcalde. Regidor de Cultura,

Governació, Mobilitat,Participació Ciutadana i

Recursos.

Robert Subirón Regidor de Medi Ambient i Serveis Municipals

Vicenç Colomé Tresorer

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Blanca Martínez de Foix Cap de la Unitat d’innovació, nova cultura de

l’aigua i l’energia

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Vicenç de Montalt I

ÍÍNNDDEEXX

1. INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL .............................................................................. 1

1.1 PROGRAMES, PLANS I ACCIONS ........................................................................................ 1

1.2 EL PACTE D’ALCALDES/SSES A SANT VICENÇ DE MONTALT .......................................... 6

2. ORGANIGRAMA MUNICIPAL ...................................................................................... 8

2.1 ÀREES EN QUE S’ESTRUCTURA L’AJUNTAMENT.............................................................. 9

2.2 PERSONAL DE L’AJUNTAMENT DIRECTAMENT IMPLICAT EN EL PAES ........................ 11

3. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI.................................................................................. 12

3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA. DELIMITACIÓ MUNICIPAL ............................................... 12

3.2 ESCENARI DEMOGRÀFIC ................................................................................................... 13

3.3 DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA POBLACIÓ ................................................................ 14

3.4 DEPENDÈNCIES FUNCIONALS .......................................................................................... 15

3.5 DADES DE MOBILITAT ........................................................................................................ 17

3.5.1 MOTORITZACIÓ ............................................................................................................................. 17

3.5.2 MOBILITAT QUOTIDIANA AL MUNICIPI ....................................................................................... 17

3.5.3 MOBILITAT OBLIGADA .................................................................................................................. 19

4. AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI .................................................................. 21

4.1 METODOLOGIA EMPRADA PER L’AVALUACIÓ D’EMISSIONS DEL MUNICIPI ................ 22

4.2 CONSIDERACIONS RESPECTE A LES DADES I TRACTAMENT ...................................... 22

5. CONTEXT CLIMÀTIC ................................................................................................. 23

6. LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI DE SANT VICENÇ DE MONTALT ......... 27

6.1 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI ................................................ 29

6.1.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA ....................................................................................... 29

6.1.2 DADES DE LES EMISSIONS DE GEH .......................................................................................... 35

7. EMISSIONS DE GEH A NIVELL D’AJUNTAMENT .................................................... 44

7.1.1 DADES ENERGÈTIQUES DE PARTIDA ....................................................................................... 44

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Vicenç de Montalt II

7.1.2 DADES D’EMISSIONS DE GEH .................................................................................................... 52

7.2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS LLIGADES A LA MOBILITAT: TRANSPORT PÚBLIC .............. 56

8. EMISSIONS AMBIT PAES .......................................................................................... 57

9. RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS ................................................................ 59

9.1 GEH AL MUNICIPI ................................................................................................................ 59

9.2 GEH COMPETENCIA DE L’AJUNTAMENT .......................................................................... 61

10. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA ................................................................ 62

10.1 ASPECTES TERRITORIALS, CLIMÀTICS I SOCIALS I DEMOGRÀFICS: .................... 62

10.2 EN L’ÀMBIT MUNICIPAL CONVÉ DESTACAR LES SEGÜENTS CONCLUSIONS: ..... 63

10.3 EN L’ÀMBIT DE COMPETÈNCIA DE L’AJUNTAMENT CONVÉ DESTACAR LES

SEGÜENTS CONCLUSIONS ............................................................................................... 64

10.4 TAULA RESUM ............................................................................................................. 65

10.5 PUNTS FORTS I FEBLES DE LA DIAGNÒSI ................................................................ 65

10.5.1 PUNTS FORTS ............................................................................................................................... 65

10.5.2 PUNTS FEBLES ............................................................................................................................. 66

10.6 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020 ................................ 66

10.7 ANÀLISIS DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL

MUNICIPI .............................................................................................................................. 67

10.7.1 POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES ALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

67

10.7.2 POTENCIAL IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES ALS HABITATGES. ......................... 69

10.8 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS D'ACTUACIÓ......................... 70

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Vicenç de Montalt III

Índex figures

Figura 3.1. Mostra cases al Passeig dels Anglesos (esquerra) i sobre la carretera de Sant Vicenç. ............. 14

Figura 3.2. Habitatge plurifamiliar i unifamiliar a Sant Vicenç de Montalt. ....................................................... 15

Figura 3Distribució modal desplaçaments quotidians en dia feiner, a la RMB (2006)..................................... 18

Figura 4 Distribució modal desplaçaments quotidians en dissabte i festiu, RMB (2006) ................................ 18

Figura 5 Distribució modal dels viatges interns (EMO’01) ............................................................................... 19

Figura 6 Distribució modal dels viatges generats (EMO’01) ............................................................................ 19

Figura 7 Distribució modal dels viatges atrets (EMO’01) ................................................................................. 20

Figura 8 Escales de treball del PAES. ............................................................................................................. 21

Figura 9 Subzones de temperatures definides................................................................................................. 24

Figura 10 Mapa de graus dia calefacció 15/15 ................................................................................................ 25

Figura 11 Mapa de graus dia calefacció 18/18 ................................................................................................ 25

Figura 12 Mapa de graus dia de refrigeració 21/21 ......................................................................................... 26

Figura 13 Evolució de les emissions de GEH del Municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 i 2007 .................................................................................................................................................................. 27

Figura 14 Comparació emissions entre municipis PAES, municipis província BCN i SVM (2010) ................. 28

Figura 15 Consum energètic per sectors del Municipi de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005 ............... 29

Figura 16 Consum energètic per sectors del Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any 2007 ......................................................................................................................................................... 29

Figura 17 Evolució del rati tep/hab per a Sant Vicenç de Montalt i Barcelona des de l’any 2000 fins a l’any 2006 .................................................................................................................................................................. 31

Figura 18 Percentatge consum energètic per fonts de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005 ................... 31

Figura 19 Evolució del consum energètic per fonts del Municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 i 2007 ....................................................................................................................................................... 32

Figura 20 Consum energètic per fonts al sector domèstic per a l’any 2005, any de referència ...................... 33

Figura 21 Evolució consum energètic per fonts del sector domèstic al Municipi de Sant Vicenç de Montalt, des de l’any 2000 fins al 2007. ......................................................................................................................... 34

Figura 22 Evolució consum energètic per fonts del sector transport al Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins al 2007. ......................................................................................................................... 34

Figura 23 Emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005 .............. 35

Figura 24 Evolució de les emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any 2007. S’inclouen dades de tractament de residus i aigua des de l’any 2005 ....................... 35

Figura 25 Emissions de GEH en t CO2 eq de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005 ................................. 36

Figura 26 Emissions de GEH per fonts del Municipi de Sant Vicenç de Montalt per a l’anys 2000-2007 ....... 37

Figura 27 Emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005 .................................................................................................................................................................. 38

Figura 28 Evolució de les emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi de Sant Vicenç de Montalt per als anys 2000-2007 ....................................................................................................................... 38

Figura 29 Emissions de GEH del sector transport per fonts de Sant Vicenç de Montalt ................................. 39

Figura 30 Evolució de les emissions de GEH associades al tractament de residus ....................................... 41

Figura 31 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua de Sant Vicenç de Montalt al 2005. .......... 42

Figura 32 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua de Sant Vicenç de Montalt al 2009. .......... 42

Figura 33 Evolució de les emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2005 i 2009 ............................................................................................................................... 43

Figura 34 Consum energètic final Ajuntament de Sant Vicenç del Montalt any 2005 ..................................... 44

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Vicenç de Montalt IV

Figura 35 Comparativa de consums de les activitats generades per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per sectors ........................................................................................................................................................ 45

Figura 36 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005 .......................................................................................................................................................................... 49

Figura 37 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2010 .......................................................................................................................................................................... 49

Figura 38 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per als anys 2005-2010 .................................................................................................................................................................. 53

Figura 39 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per sectors .......... 54

Figura 40 Emissions de GEH per tipologia d’equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt. ............... 55

Figura 41 Emissions de GEH en CO2 eq. de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per fonts .................... 56

Figura 42 Consum energètic per sectors de l’àmbit PAES al Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any 2007 ....................................................................................................................................... 57

Figura 43 emissions per sectors de l’àmbit PAES al Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any 2007 ................................................................................................................................................ 58

Figura 44Evolució emissions àmbit PAES ....................................................................................................... 67

Índex taules

Taula 3.1. Límits comarcals i terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. ..................................................... 12

Taula 3.2. Població ocupada per sectors. Any 2001. ....................................................................................... 13

Taula 3.3. Establiments d'empreses l'any 2002, en percentatges (Font: IDESCAT)....................................... 13

Taula 3.4. Xifres de població. Distribució per entitats poblacionals, a 1 de gener de 2007. Font: Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt................................................................................................................................ 15

Taula 3.5. Localització de l'ocupació l'any 2001 (Font: IDESCAT). ................................................................. 16

Taula 5.1 Taula on es recullen els criteris de classificació de cada subzona .................................................. 24

Taula 6.1 Evolució emissions GEH anuals per al Municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 i 2007 .................................................................................................................................................................. 27

Taula 6.2 Consum energètic per sectors del Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l'any 2000 fins a l'any 2007 ......................................................................................................................................................... 30

Taula 6.3 Padró continu a Sant Vicenç de Montalt. Font:IDESCAT ................................................................ 30

Taula 6.4 Rati consum energètic per habitant des de l’any 2000 fins al 2006 ................................................. 31

Taula 6.5 Evolució del consum energètic per fonts de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any 2007 .................................................................................................................................................................. 32

Taula 6.6 Emissions en tCO2 eq per sectors de Sant Vicenç de Montalt entres els anys 2000 i 2007 ........... 36

Taula 6.7 Emissions en tCO2 eq per fonts de Sant Vicenç de Montalt entres els anys 2000 al 2007 ............. 37

Taula 6.8 Emissions en tCO2 eq per fonts de Sant Vicenç de Montalt entres els anys 2000 al 2007 ............. 38

Taula 6.9 Emissions en tCO2 eq dels sectors terciari i transport per fonts de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 al 2007 ............................................................................................................................................ 39

Taula 6.10 Taula residus recollits a Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2005al 2010 ............................... 40

Taula 6.11 coeficients de GEH associades al tractament de residus .............................................................. 41

Taula 6.12 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l'aigua del municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2005 i 2009 ............................................................................................................................... 43

Taula 7.1 Consum de les activitats generades per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per sectors ....... 44

Taula 7.2 Consums energètics per àmbits de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per al 2005 [kWh] .... 45

Taula 7.3 Consums energètics per àmbits de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per al 2010 [kWh] .... 45

Taula 7.4 Taula resum consum energètic enllumenat públic . ......................................................................... 46

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Vicenç de Montalt V

Taula 7.5 Taula resum consum energètic associat als equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt . 47

Taula 7.6 Classificació equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt per tipologia .............................. 48

Taula 7.7 Consum d’aigua dels equipaments de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt ............................. 50

Taula 7.8 Consum d’aigua de reg i de fonts publiques de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt ............... 51

Taula 7.9 Emissions GEH totals de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt ................................................. 53

Taula 7.10 Emissions GEH de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per àmbits i per habitant ................. 54

Taula 7.11 Consums energètics i emissions de GEH per tipologia d'equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt ......................................................................................................................................................... 55

Taula 8.1 Consum energètic per sectors de l’àmbit PAES del Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l'any 2000 fins a l'any 2007 .............................................................................................................................. 57

Taula 8.2 emissions per sectors de l’àmbit PAES Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l'any 2000 fins a l'any 2007 ...................................................................................................................................................... 58

Taula 10.1Taula 1 Emissions totals i per habitant pels tres àmbits d’estudi .................................................... 65

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Vicenç de Montalt 1

DDOOCCUUMMEENNTT II:: PPLLAA DD’’AACCCCIIÓÓ PPEERR AA LL’’EENNEERRGGIIAA SSOOSSTTEENNIIBBLLEE

1. INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL

El nostre model de consum energètic és clarament insostenible pel que suposa d’esgotament de

recursos no renovables i per l’emissió de gasos amb capacitat per modificar els vectors climàtics.

Les administracions estan reaccionant i adoptant compromisos per assolir una reducció de les

emissions de gasos d’efecte hivernacle, fonamentada en una major eficiència energètica i en el

pes creixent de les energies alternatives. El clima i la política energètica de la UE ocupen un paper

molt rellevant en els programes polítics de la UE, tal com revisarem en el apartat següent però han

de donar lloc a accions concretes i mesurables que possibiliten la consecució dels objectius

comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) mitjançant

actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables.

1.1 PROGRAMES, PLANS I ACCIONS

El fenomen de la influència de l’activitat humana sobre el clima es posa de manifest a l’escena

política a la 1a Conferència Mundial del Medi Ambient Humà a Estocolm, l’any 1972. Des de

llavors, la comunitat internacional encapçalada per les Nacions Unides i la Unió Meteorològica

Mundial enceta un llarg procés d’anàlisi i investigació.

La Cimera de Rio de 1992 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el

Desenvolupament) dóna un impuls definitiu a la necessitat d’abordar aquest problema global que

no admet solucions pal·liatives sinó únicament preventives. Es defineix i s’obre a la signatura el

Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que es concreta en el Protocol de

Kyoto (1997) com a instrument per establir compromisos per a la reducció d’emissions en els

països industrialitzats.

La Unió Europea (UE) el signa l’any 1998 i inicia un procés de lideratge polític i legislatiu en

aquest àmbit, que manté avui. L’any 2002, la UE ratifica el Protocol de Kyoto.

Per la seva banda, el Parlament espanyol, per unanimitat, ratificà el Protocol de Kyoto també l’any

2002 i assumeix el repartiment de compromisos de reducció que la UE planteja entre els seus

estats membres. L’any 2005 és el primer any de funcionament del mercat de drets d’emissió

europeu, com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets

d’emissió. Això permet que dins els inventaris d’emissions es pugui diferenciar per primera vegada

aquelles que provenen dels sectors sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissió, de la

resta d’emissions (anomenades dels sectors difusos).

El Protocol de Kyoto va significar el primer pas concret per portar a terme els objectius de la

Cimera de la Terra a Rio. Els països industrialitzats es comprometien en la ciutat japonesa de


Kyoto a reduir fins el 2012, al menys un 5%, l’emissió dels GEH més importants respecte als

valors del 1990.

El Protocol de Kyoto venç al 2012. La seva necessària continuació es va començar a gestar a la

Cimera de la ONU sobre Canvi Climàtic de Bali 2007 (COP 13), on es va a acordar un “full de ruta”

per un acord que succeís al Protocol de Kyoto. Preveia la finalització de les negociacions en el

marge de dos anys, citant-se per la Cimera de Copenhague 2009 (COP15). El desembre de 2008

a Poznan es va aprovar el Pla de treball. I, al novembre de 2009, vam tenir a Barcelona (BCN

Climate Change Talks) l’última de les reunions preparatòries abans de la Cimera de Copenhague.

La Cimera de Copenhague (COP 15) es va considerar un fracas. La COP 16 de Cancún (2010) va

restablir la ruta capa la renovació de Kyoto en la COP 17 de Durban (final de 2012).

Per avaluar el problema del canvi climàtic mundial, la Organització Meteorològica Mundial (OMM)

y el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) van crear el Grup

Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) al 1988. Una de les principals

activitats es fer avaluació periòdica dels coneixements sobre el canvi climàtic, analitzant de forma

exhaustiva, objectiva i oberta la informació científica tècnica i socieconòmica rellevant per

entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per activitats

humanes, les seves repercussions i les possibilitats d’adaptació al mateix. El IPCC consta de tres

Grups de treball i d’un equip especial. A continuació es recullen algunes conclusions del IV

informe IPCC (2007) rellevants a l’objecte del projecte que ens ocupa, diferenciant entre els

Grups de treball que els aporten:

L'aportació del Grup de Treball I al IV Informe d'Avaluació del GIECC descriu els avenços assolits

en la percepció dels impulsors, tant humans com naturals, del canvi climàtic, el canvi climàtic

observat, els processos climàtics i la seva assignació, així com estimacions de canvi climàtic pel

futur, conclou:

Les concentracions atmosfèriques globals de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós han augmentat

notablement des del 1750 arran de les activitats humanes i actualment superen amb escreix els

valors preindustrials determinats a partir de l'expansió de nuclis de gel durant molts milers d'anys.

Els increments globals en la concentració de diòxid de carboni són deguts principalment a l'ús de

combustibles fòssils i al canvi en els usos del sòl, mentre que els de metà i òxid nitrós són deguts

principalment a l'agricultura.

L'escalfament del sistema climàtic és inequívoc, tal com s'ha fet palès mitjançant les observacions

dels increments de les temperatures mitjanes atmosfèriques i oceàniques globals, la fusió

generalitzada de la neu i el gel, i l'augment del nivell mitjà del mar a tot el planeta.

Pel que fa a les properes dues dècades, es preveu un escalfament aproximat de 0,2 °C per

dècada en una sèrie d'escenaris d'emissió de l'informe SRES1. Fins i tot si les concentracions de

1 Informe SRES es referix a l’informe especial sobre escenaris d’emissions del GIECC (2000).


tots els gasos amb efecte d’hivernacle i els aerosols s’haguessin mantingut constants als nivells

de l'any 2000, caldria esperar un escalfament addicional d'aproximadament 0,1 °C per dècada.

Les aportacions del Grup de treball II al IV Informe d'Avaluació del GIECC avaluen i fan referència

a la percepció científica actual dels impactes del canvi climàtic en els sistemes naturals, controlats

i humans, així com a la seva capacitat adaptativa i vulnerabilitat.

“És segur que els canvis regionals recents de la temperatura han tingut uns impactes perceptibles

en molts sistemes físics i biològics”.

La contribució del Grup de Treball III al Quart Informe d'Avaluació es centra en noves publicacions

referents als aspectes científics, tecnològics, ambientals, econòmics i socials de la mitigació del

canvi climàtic

“Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) han augmentat des de l’època

preindustrial, amb un increment del 70% entre el 1970 i el 2004.”

“Amb les actuals polítiques de mitigació del canvi climàtic i les pràctiques associades de

desenvolupament sostenible, les emissions mundials de GEH continuaran creixent durant les

properes dècada.”

Aporten un seguit de tecnologies i pràctiques claus de mitigació per sectors.

“Els canvis en l'estil de vida i els patrons de comportament poden contribuir a la mitigació del canvi

climàtic en tots els sectors. Les pràctiques de gestió també hi tenen un paper positiu”

“Les opcions d'eficiència energètica per a edificis nous i per a edificis existents poden reduir

considerablement les emissions de CO2 amb un benefici econòmic net. Hi ha moltes dificultats per

extreure aquest potencial, però també presenta grans beneficis associats”.

“Els residus posteriors als consumidors representen una petita part de les emissions mundials de

GEH31 (< 5%), però el sector de residus pot contribuir positivament a la mitigació de GEH a baix

cost, i pot fomentar el desenvolupament sostenible”.

“Les polítiques que atribueixen, explícitament o implícitament, un preu del carboni poden crear

incentius perquè els productors i consumidors inverteixin significativament en productes,

processos i tecnologies associats a baixes emissions de GEH. Aquestes polítiques poden incloure

accions econòmiques, finançament governamental i normatives”.

L’Informe Stern (2007) constitueix obligada referència per aportar una lectura econòmica al canvi

climàtic. Planteja la necessitat d’un anàlisis econòmic global, abordant les conseqüències a llarg

termini, analitzar a fons l’economia dels riscos i examinar les possibilitats de canvis importants.

Les principals conclusions afirmen que es necessari una inversió equivalent al 1% del PIB mundial

per tal de mitigar els efectes del canvi climàtic i que no fer-se la inversió podria comportar una

recessió del 20% del PIB global. L’informe també suggereix la imposició d’ecotaxes per minimitzar

els desequilibris socioeconòmics.


La comunitat internacional i la UE estan ja treballant intensament per fixar nous compromisos de

reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020. En la XV

Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

(Copenhaguen) tots els signants del conveni, inclosos els EUA, es comprometien a establir, abans

de l’any 2009, compromisos de reducció per al període 2013-2020. Encara que a la Cimera de

Cancún (COP16) les propostes però van ser les mateixes que ja s'havien fet l'any anterior a la

Cimera de Copenhaguen (COP15), insuficients per a mantenir el canvi climàtic en un màxim de

dos graus i que de tota manera no van aconseguir cap acord.

A nivell europeu són diverses també les iniciatives orientades a promoure accions orientades a la

mitigació del canvi climàtic.

La COM (2008) 30 final. Dos veces 20 para el 2020. El canvi Climàtic una oportunitat per

Europa, mostra con el clima i la política energètica de la UE ocupen un paper molt rellevant en els

programes polítics de la UE. El Consell Europeu va establir dos objectius claus:

Reduir al menys un 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle d’aquí a 2020, podent

arribar aquest % al 30% en cas d’aconseguir un acord mundial que comprometi a altres països

desenvolupats a aconseguir reduccions “comparables de les emissions i als països en

desenvolupament econòmicament més avançats a contribuir adequadament en funció de les

responsabilitat i capacitat respectives”

Aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE en

2020.

En concordança amb aquets objectius es constitueix el Pacte d’alcades/alcaldesses, promogut

pel comissari de l’Energia de la Unió Europea, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2,

disminuir el consum energètic i potenciar la implantació de fonts d’energia renovable. A aquest

efecte te com objectiu impulsar definir les accions que el municipi haurà d’implantar per superar el

objectius establerts per la UE per al 2020, anant més enllà de la reducció del 20% de les

emissions de gasos d’efecte hivernacle en el municipi.

També la política estatal es fa reflex de la preocupació i necessitat d’accions orientades a la

mitigació del canvi climàtic.

L’any 2007, Espanya presentà el segon Plan nacional de asignaciones i la Estrategia española

de cambio climático y energía limpia horizonte 2007-2012-2020 aprovada per la Comissió de

Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del Clima, i orientada a fer front a la

reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a la Directiva de comerç de drets

d’emissions). Per tal d’assegurar la reducció d’emissions, impulsar la reducció en els sectors

difusos, aplicar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático i augmentar la consciència

pública i l’ús responsable de la energia, la Estratègia recull 198 mesures, i 75 indicadors pel seu

seguiment. Les mesures s’agrupen en dos àrees que es citen seguidament, al temps que està

previst que les Administracions públiques aportin un total de recursos al Pla de 2.367 milions

d’euros per al període 2008-2012.


• Canvi climàtic, amb 11 àrees d’actuació, cooperació institucional, mecanismes de

flexibilitat, cooperació i països en desenvolupament, comerç drets d’emissió, embornals,

captura i emmagatzematge de CO2, sectors difusos, adaptació al canvi climàtic, difusió i

sensibilització, investigació e innovació tecnològica i mesures horitzontals.

• Energia Neta, amb 4 àrees d’actuació: eficiència energètica, energies renovables, gestió

de la demanda, investigació, desenvolupament i innovació en el desenvolupament de

tecnologies de baixa emissió de CO2.

Està previst que el Pla generi un estalvi de 87,9 milions de tones equivalents de petroli (el

equivalent al 60% del consumo d’energia primària en Espanya durant 2006) i permetrà una

reducció d’emissions de CO2 a la atmosfera de 238 milions de tones.

A Catalunya el Pla de l’Enegia de Catalunya 2006-2015 va fixar les línies d’actuació que haurien

de permetre assolir un nou model energètic per a Catalunya. Els eixos de la nova política

energètica són l’estalvi, l’ús d’energies renovables, garantir el subministrament i la recerca.

Segons explica el document, les raons per la redacció del nou Pla abans de finalitzar el anterior

van ser bàsicament una redefinició dels objectius de la política energètica catalana, el canvi

produït en les hipòtesis de partida de l’anterior Pla, d’incompliment dels objectiu de l’anterior Pla

(especialment pel que respecta a les energies renovables i a l’estalvi i eficiència energètica),

l’aparició de nous condicionants europeus i mundials (Protocolo de Kyoto), noves perspectives en

aspectes com el preu del petroli i la necessitat d’una major integració de la política energètica

catalana amb altres polítiques sectorials.

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 és el primer que d’una

manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de Govern de la

Generalitat de Catalunya. El Pla marc de mitigació del canvi climàtic quantifica els esforços a fer

per cada sector i identifica les accions que cal dur a terme per a la mitigació de les seves

emissions. El desplegament d'aquest Pla s’ha portat a terme a través de dos programes

d'actuacions específiques per als períodes 2008-2010 i 2011-2012, que concreten les accions a

desplegar, detallant el departament responsable, el pressupost, el termini d'execució i la previsió

de reducció d'emissions. El cost global de la implementació del Pla s’estima en 196,1 milions

d'euros a l'any.

Actualment es troba en redacció el nou Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012

-2020, que es desenvolupa des de la premissa de la important relació entre energia i canvi climàtic

optimitzant esforços i integrant polítiques transversals.

Aquest document donarà sortida als compromisos del Governs de presentar durant el 2011 el nou

Pla de l’Energia de Catalunya 2012-2020 i el Pla de mitigació de les emissions de gasos d’efecte

hivernacle que cobreixi el període 2013-2020 (període coincident amb el de la planificació europea

aprovada en el paquet legislatiu d’energia i clima).

El nou Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic abordarà la nova orientació que l’actual Govern de la

Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes

de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia.


Finalment citar el Catàleg de propostes per la Mitigació i adaptació local al canvi climàtic

(2008) elaborat per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona on es recull una sèrie de

propostes que poden posar en marxar des de els municipis per tal de contribuir a la mitigació del

canvi climàtic. El Catàleg presenta les propostes d’acció dividides en vuit àmbits diferenciats, que

abasten els diferents nivells d’intervenció possible: energia, residus, aigua, mobilitat, urbanisme i

edificació, medi litoral i sistemes naturals, compra sostenible i consum responsable i un últim àmbit

general per aspectes d’abast més ampli. Suposa un notable esforç per passar de l’àmbit

programàtic al de les accions.

1.2 EL PACTE D’ALCALDES/SSES A SANT VICENÇ DE MONTALT

El Ple de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt es va adherir el 25 de maig de 2010 al Pacte

d’Alcaldes/ Alcadesses contra el canvi climàtic promogut per la Direcció General d’Energia i

Transport de la Comissió Europea. L’objectiu del qual és impulsar mesures en matèria d’estalvi i

eficiència energètica i foment de les energies renovables.

L’objectiu de l’Ajuntament, en compliment del Pacte d’Alcaldes, és definir les accions que Sant

Vicenç de Montalt ha de dur a terme per superar els objectius establerts per la UE per al 2020,

anant més enllà de la reducció del 20% de les emissions de Gases d’efecte hivernacle en el

municipi.

Concretament els municipis que s’adhereixen al Pacte es comprometen a: “fer seus els objectius

de la Unió Europea per l’any 2020 i adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el

seu territori en més del 20 per cent per l’any 2020 mitjançant la creació de plans d’acció per a

l’energia sostenible”. Per assolir aquest objectiu estratègic de reducció d’emissions, Sant Vicenç

de Montalt també es compromet a dur a terme les següents accions operatives:

Elaborar un Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) en un termini màxim d’un any des

de la data d’adhesió al Pacte .

Elaborar un informe biennal per l’avaluació, control i verificació dels objectius.

Organitzar el Dia de l’Energia.

Informar de les fites obtingudes en acompliment del Pla d’Acció.

Participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes per a l’Energia

sostenible a Europa.

La Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de donar suport als Ajuntaments a adherir-se, va

endegat un programa de suport a través del qual la Diputació presta suport tècnic per a

l’elaboració del Pla Acció per a l’Energia Sostenible (d’ara en endavant PAES).

El suport de Diputació als municipis adherits es concreta en el finançament, el disseny general i la

metodologia que cal seguir per redactar el PAES. També dona suport als tècnics municipals per

fer el seguiment i avaluació del Pla d’Acció, a organitzar de campanyes de sensibilització i busca

finançament extern per implantar les actuacions que es derivin del PAES.


Finalment deixar constància de que a efectes de poder assolir el compromisos adoptats en quant

a la redacció del document PAES. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt va sol·licitar mitjançant

la Diputació de Barcelona (DIBA) una ampliació de 6 mesos en quant al termini per la presentació

del document PAES. De manera que la redacció documental del PAES es va iniciar al Maig 2011 i

haurà de finalitzar abans del novembre del mateix any.


2. ORGANIGRAMA MUNICIPAL

L'11 de juny de 2011 es va celebrar a la Sala de Sessions de lÁjuntament de Sant Vicenç de

Montalt la sessió de constitució del nou consistori - integrat per tretze membres- sorgit de les

eleccions municipals del 22 de maig per a la legislatura 2011-2015.

En el transcurs de l’acte, Miquel Àngel Martínez i Camarasa va ser re-elegit alcalde de Sant

Vicenç de Montalt i van prendre possessió del càrrec de regidors i regidores els dotze electes

restants que integren el consistori conjuntament amb lÁlcalde.

El consistori 2011-2015 està integrat per 6 regidors/es de CiU, 4 de 9 SV, 1 del PSC - PM, 1 del

PP i 1 dÉRC – ENTESA.

CIU

Miquel Àngel Martínez i Camarasa Alcalde, regidor d'Atenció al Ciutadà, Comunicació i Protocol

Amadeu Clofent i Rosique 1r Tinent d'alcalde, regidor de Cultura, Governació,Mobilitat, Participació Ciutadana i Recursos Humans

Maria Lluïsa Grimal i Colomé 3r Tinent d'alcalde, regidora d'Ensenyament, Sanitat, Salut Pública i Consum

Enric Miralles i Torres 4t Tinent d'alcalde, regidor d'Urbanisme iNoves Tecnologies

Gemma Duran i Franch Regidora de Joventut i Promoció Econòmica, Comerç i Turisme

Robert Subirón i Olmos Regidor de Medi Ambient i Serveis Municipals 9 SANT VICENÇ

Jaume Arcos i Vinyals Portaveu i regidor

Antoni José i Casas Regidor

Jordi Castaños i Plana Regidor

Maria Villalta i Morro Regidora


PSC

Lluís Bisbal i Pujol 2n Tinent d'alcalde, regidor de Benestar Social i Gestió Econòmica PP

Glòria Aymerich i Gázquez Portaveu i regidora ERC – ENTESA

Pere Orts i Cubillo Portaveu i regidor

2.1 ÀREES EN QUE S’ESTRUCTURA L’AJUNTAMENT

ALCALDIA

PROMOCIÓ DE LA VILA I PARTICIPACIÓ

Comerç

Promoció Econòmica

Empresa i Autoempresa

Servei Local d'Ocupació

Turisme

Participació Ciutadana

Carta dels Drets de la Ciutadania

Consells Sectorials

Entitats i Associacions

SERVEIS GENERALS

Atenció al Ciutadà

Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC)

Secretaria Municipal

Jutjat de Pau

Comunicació

Ràdio Santvi

Publicacions Municipals

Imatge Corporativa


Gestió Econòmica

Oficina de Recaptació i Gestió Tributària

SERVEIS A LES PERSONES

Benestar Social

Serveis Socials de Base

Menjador Social

Cultura

Centre Cívic El Gorg

Festes

Museu del Pessebre de Catalunya

Ensenyament

Biblioteca Municipal La Muntala

Escola Bressol Municipal Els Garrofers

Escola Municipal de Música L'Oriola

Escola Sant Jordi

Escola Sot del Camp

IES de Sant Vicenç de Montalt

Esports

Camp Municipal de Futbol

Pavelló Municipal Toni Sors

Piscina Municipal

Pistes Municipals de Petanca

Governació

Policia Local

Joventut

Espai Jove "El Cau"

Noves Tecnologies

Telecentre

Sanitat, Salut Pública i Consum

Consultoris: Nucli Antic i Montaltpark

Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC)

Animals de companyia

TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Medi Ambient


La platja

Residus i Reciclatge

Serveis Municipals

Brigada Municipal de Serveis

Mobilitat

Urbanisme

POUM

2.2 PERSONAL DE L’AJUNTAMENT DIRECTAMENT IMPLICAT EN EL PAES

Al llarg del procés d’el·laboració de la documentació associada al PAES han participat diferents

responsables de l’Ajuntament, ja fossin polítics o tècnics. El Document II d’aquest mateix text

ofereix la relació del professionals que han participat.

Seguidament es destaquen només aquells professionals que han tingut relació, política o tècnica,

al llarg de tot el procés.

SR. MIQUEL ÀNGEL MARTÍNEZ I CAMARASA: ALCALDE

Sr. AMADEU CLOFENT I ROSIQUE: 1r Tinent d'alcalde, regidor de Cultura, Governació,Mobilitat,

Participació Ciutadana i Recursos Humans

SR. ROBERT SUBIRÓN I OLMOS: Regidor de Medi Ambient i Serveis Municipals

Cal agrair la continuïtat i implicació al llarg de tot el procés facilitant informació quan estava al seu

abast o gestionant la seva obtenció del SR. VICENÇ COLOMÉ I PUIG Tresorer i Gestor energètic

de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.


3. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI2

Seguidament s’aporta una breu descripció del municipi que aporta una idea general respecte al

context físic i social del mateix.

3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA. DELIMITACIÓ MUNICIPAL

Amb una extensió 8 km2, i situat a la costa del Maresme, el terme municipal de Sant Vicenç de

Montalt s'estén entre les rieres de Caldetes (est) i Balís (oest), i entre línia marítima i les vessants

meridionals del massís del Montalt, formant part de la serralada del Corredor.

El terme municipal limita al nord i nord-est amb Arenys de Munt, a l'est amb Arenys de Munt,

Arenys de Mar i Caldes d'Estrac, al sud-est amb la mar mediterrània, a l'oest amb Sant Andreu de

Llavaneres i al nord-oest amb Dosrius, tots ells municipis de la comarca del Maresme.

Taula 3.1. Límits comarcals i terme municipal de Sant Vicenç de Montalt.

2 La informació d’aquest apartat ha estat extreta del document (2009) “Informe Ambiental de Sant Vicenç de

Montalt” realitzat per AUMA, Consultores en Medio Ambiente y Energía per a aquest mateix Ajuntament

amb motiu de la redacció del POUM.


3.2 ESCENARI DEMOGRÀFIC

El municipi de Sant Vicenç de Montalt, inclòs a l’àmbit metropolità de la ciutat de Barcelona,

presentava el darrer any 2007 de 5.267 habitants (Font: IDESCAT). La seva extensió de 8,1 km2, li

atorga una densitat de població de 624 hab./km2.

La població s’ha incrementat d’una manera molt ràpida en els últims anys. L’any 1998 hi havia

empadronats 2.638 habitants mentre que a l’any 2007 la població havia augmentat fins els 5.267

habitants, en menys de 10 anys la població s’havia doblat. L’any 2010 contava amb 5.776

habitants, actualment es situa al voltant dels 5.900 habitants. El principal factor de creixement

demogràfic són els moviments migratoris procedents d’altres municipis metropolitans -a més de

tenir un creixement natural positiu-.

Òbviament la millora de les comunicacions, com la construcció el 1992 de l’autopista A-19

(actualment C-32) o la millora de la xarxa de ferrocarril han funcionat com a catalitzador d’aquest

fenomen.

En l’àmbit econòmic, les dades d’ocupació de la població per grans sectors d’activitat, mostren el

pes del sector serveis que concentra quasi el 70% de la població. La població ocupada en els

altres sectors és molt inferior, especialment a l’agricultura. Considerant les dades referents a la

mobilitat laboral de la població –analitzades amb detall més endavant- podem concloure de nou

la marcada dependència funcional de la ciutat de Barcelona com a pol d’atracció, especialment pel

que fa al sector terciari.

Taula 3.2. Població ocupada per sectors. Any 2001.

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Sant Vicenç de Montalt 2001 2,1 21,9 7,9 68,1 1.863

Maresme 2001 2,7 25,8 10,6 60,8 160.422

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT

Una altra dada que pot resultar útil per a apropar-nos al perfil de l’activitat econòmica al municipi

de Sant Vicenç de Montalt es el pes relatiu dels professionals i artistes en relació front d’altres

sectors com el comerç al detall o la indústria.

Taula 3.3. Establiments d'empreses l'any 2002, en percentatges (Font: IDESCAT).

Industria Construcció Comerç al detall Serveis, llevat de comerç al detall

Professionals i artistes

Total

St. Vicenç de Montalt 9 16 10 40 25 444

Maresme 13 15 19 37 16 32.994

Catalunya 10 13 19 43 15 604.817

Part significativa de la població treballa fora i d’altra banda un bon nombre de llocs de treball del

municipi són ocupats per residents en municipis veïns. L’agricultura, que antigament era una de

les principals activitats del territori, s’ha vist reduïda a causa de la conversió del municipi en zona

de segones residències i estiueig. Les vinyes han desaparegut i amb dificultats es mantenen

productes com les maduixes o algunes hortalisses. Actualment la ocupació majoritària són els

serveis, que ocupen el 68% de la població activa; en segon lloc, la indústria ocupa el 22% (si bé

majoritàriament es treballa fora del municipi ja que a Sant Vincenç de Montalt no hi ha


pràcticament industria), i, en tercer lloc, la construcció n’ocupa el 8% el sector de la construcció ha

tingut un fort desenvolupament en els últims anys. L’agricultura, que ha estat l’activitat tradicional

juntament amb l’artesania, ocupa un lloc marginal amb un 2%.

3.3 DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA POBLACIÓ

El nucli urbà de Sant Vicenç de Montalt creix originàriament sobre un replà de la vessant sud del

massís del Corredor, concretament del cim del Montalt, d’una alçada aproximada de 600 m.

Des de la fundació de l’antiga parròquia de Sant Vicenç, s’anà conformant al seu voltant un nucli

poblacional aprofitant el traçat de l’antic camí del Pedró. Les següents evolucions urbanes

corresponen al Pla de les Ànimes primer, amb un petita comunitat de pescadors, i al Passeig del

Marquès de Casa Riera després, amb la població estiuejant procedent de principis del S. XX de

Barcelona. El moviment turístic dels anys 60 conforma noves transformacions al municipi,

aquestes es donen al front marítim amb edificis en alçada i hotels3.

Ja més recentment, darrers anys del S. XX, els valors del municipi i la millora en infraestructures i

proximitat i accés a la població de Barcelona va propiciar un ràpid desenvolupament de nous

nuclis residencials del que inicialment eren segones residències. Així en el sector septentrional es

van desenvolupar diverses urbanitzacions i grans xalets residencials, molts d’ells d’alt standing.

Algunes cases velles del poble han estat també restaurades per inicialment segona residència,

encara que progressivament s’han convertit en primera.

D’altra banda, al anomenat Passeig dels Anglesos, que s’inicia a Caldetes, arran de mar, es

troben interessants xalets residencials i algun hotel.

Figura 3.1. Mostra cases al Passeig dels Anglesos (esquerra) i sobre la carretera de Sant Vicenç.

El creixement per sectors del municipi, ha definit una urbanització dispersa, amb buits importants

entre “barris” o urbanitzacions, especialment a la zona muntanyosa. Actualment, i principalment a

3 Memòria del POUM de Sant Vicenç de Montalt. 2003. Aprovació provisional.


les zones de nou creixement, el municipi de Sant Vicenç de Montalt presenta una estructura

urbana altament dispersa i extensiva, amb baixa densitat poblacional, i una tipologia constructiva

similar, ja que es composa quasi exclusivament d’habitatge unifamiliar.

Figura 3.2. Habitatge plurifamiliar i unifamiliar a Sant Vicenç de Montalt.

La excepció a aquesta tipologia constructiva es troba a les zones de Baix Poble, les Ànimes així

com al Passeig del Marquès de Casa Riera. La Figura 3.2 mostra una imatge d’edificis a la zona

de Baix Poble i una perspectiva en direcció a mar, a l’alçada del Pla de les Ànimes, on es poden

veure els habitatges en alçada propers a la línia de mar.

La distribució de la població per barris al municipi de Sant Vicenç és, segons dades

demogràfiques de l'Ajuntament, la següent:

Taula 3.4. Xifres de població. Distribució per entitats poblacionals, a 1 de gener de 2007. Font: Ajuntament de Sant

Vicenç de Montalt.

ENTITAT POBLACIONAL Habitants PERCENTATGE

Les Ánimes 725 13,77 %

Baix Poble 1.101 20,92 %

El Balís 142 2,70 %

Marquès Casa Riera 197 3,74 %

Riera de Torrentbó 123 2,34 %

Sant Vicenç de Montalt 2.698 51,26 %

Regadiu Nord i Sud 104 1,98 %

Supermaresme-la Ferrera 173 3,29 %

TOTAL 5.263 100 %

3.4 DEPENDÈNCIES FUNCIONALS

Les àrees i dependències funcionals es superposen a qualsevol divisió administrativa, i permeten

entendre la repercussió del fenomen urbà i del seu poder d’atracció fins i tot superior als seus

límits municipals.


El municipi de Sant Vicenç de Montalt es troba inclòs al Sistema Urbà de la ciutat de Mataró,

identificat al Pla Territorial General de Catalunya l’any 1995. Els sistemes urbans es definien com

a àrees formades a partir de la força de cohesió i d’influència que tot nucli o polaritat d’una certa

entitat genera al seu entorn territorial.

Atesa la seva inclusió al sistema, aquest Pla definia estretes dependències funcionals del municipi

de Sant Vicenç amb Mataró, en base tant a relacions de base diària (compres quotidianes,

mobilitat obligada per motiu d’estudi i laboral), com relacions de base no diària (compres no

quotidianes, ús de serveis professionals, ús d’equipaments socials no educatius, etc.).

Prenent com a base aquest concepte de sistema urbà, i tenint en compte les relacions entre Sant

Vicenç de Montalt i la ciutat de Mataró, podem considerar també dues tendències més recents a

tenir en compte, i que poden haver derivat en una variació o “dispersió” de les dependencies

funcionals de Mataró:

La progressiva transformació de segones a primeres residències de població que, en gran

part, prové de la població de Barcelona o d’altres ciutats de l’Àrea Metropolitana.

L’evolució en la dotació de serveis en altres municipis propers a Sant Vicenç de Montalt (com

per exemple Arenys de Mar), que han contribuït a la formació de noves centralitats i punts

d’atracció, diversificant la oferta de serveis, equipaments i altres.

L’anàlisi dels desplaçaments i els motius que el justifiquen constitueixen un indicador de les

anomenades dependències funcionals, definint sistemes i subsistemes urbans, que son les unitats

de funcionament del territori, determinades per les relacions de residència, treball, compra i temps

lliure. L'anàlisi de la localització de l'ocupació comença a mostrar tendències diferents entre el

municipi de Sant Vicenç de Montalt i la comarca del Maresme:

Taula 3.5. Localització de l'ocupació l'any 2001 (Font: IDESCAT).

Treballen en el municipi/comarca Treballen fora del municipi/comarca

Residents No Residents Total

Sant Vicenç de Montalt 606 414 1.020 1.257

Maresme 73.130 44.914 118.044 87.292

Al municipi, el nombre d’habitants que treballen fora de Sant Vicenç és molt superior a aquells que

treballen al propi municipi (arribant a doblar la xifra) i fins i tot és superior al nombre total de

població que treballa al municipi. En canvi, a la comarca del Maresme el total de moviments

laborals atrets és superior al generat, és a dir, la població total que treballa a la comarca és

superior als habitants del Maresme que treballen fora d’aquesta comarca.

Sant Vicenç de Montalt s’ha anat definit progressivament com un municipi residencial i d’estiueig

que manté relacions i dependencies funcionals de Mataró integrant-se en el anomenat Sistema

Urbà de Mataró, encara que les seves dependències de la ciutat de Barcelona són fortes

principalment tant per motius laborals, compres etc. Les noves àrees comercials/lúdiques d’Arenys

de Mar també han condicionat canvis en els hàbits de compres.


3.5 DADES DE MOBILITAT4

3.5.1 Motorització

En l’actualitat Sant Vicenç de Montalt presenta un parc mòbil de 3.528 vehicles, cosa que suposa

un índex de motorització (IdM), o dit d’una altra manera, una ràtio de 688 vehicles per cada 1.000

habitants. Els turismes representen el 65% del total de vehicles del parc, establint-se una relació

de 454 turismes per cada 1.000 habitants. Mentre que a la resta de la comarca del Maresme és de

441 vehicles/1000 habitants.

3.5.2 Mobilitat quotidiana al municipi

Les darreres dades disponibles sobre elecció modal són de 2006, corresponen a l’Enquesta de

Mobilitat Quotidiana (EMQ), que investiga la totalitat de desplaçaments de dies festius i feiners. Un

cop avaluat si el volum d’enquestes realitzades al municipi és suficient com a mostra

representativa1, s’observa que l’error no és assumible. Per tant, ha estat necessari utilitzar dades

a nivell d’àmbit territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

En la determinació de la distribució modal a la Regió Metropolitana de Barcelona, s’ha estudiat la

distribució modal mitjana de tots els desplaçaments intramunicipals (els realitzats a l’interior de

cada municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona), i els intermunicipals (els que connecten

dos municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Els resultats de repartiment modal, tant per dies feiners com per festius, indiquen:

Un gran percentatge dels desplaçaments interns a cada municipi, es realitzen amb modes no

motoritzats (un 45% en mitjana entre tots els municipis de la Regió Metropolitana de

Barcelona). Tot i així, al només un 18,8% es realitzen amb transport públic.

Els desplaçaments intermunicipals i de connexió es realitzen majoritàriament en vehicle privat

(74,5%). Aquesta dependència s’accentua durant el cap de setmana i festius.

En els desplaçaments externs en dies feiners el percentatge de viatges realitzats amb

transport públic representa el 2,8%.

4 Informació extreta de INTRA (2009) Estudi de la Mobilitat generada. Realitzat per a aquest mateix

Ajuntament amb motiu de la redacció del nou POUM.


Figura 3Distribució modal desplaçaments quotidians en dia feiner, a la RMB (2006)

Font: Dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ 2006) (Extret de INTRA (2009) Estudi

de la Mobilitat generada, realitzat per aquest mateix Ajuntament amb motiu de la redacció del

POUM)

Figura 4 Distribució modal desplaçaments quotidians en dissabte i festiu, RMB (2006)

Font: Dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ 2006) (Extret de: INTRA (2009) Estudi de la Mobilitat generada, realitzat per

aquest mateix Ajuntament amb motiu de la redacció del POUM


3.5.3 Mobilitat Obligada

3.5.3.1 Mobilitat interna Obligada al municipi

Les dades disponibles més recents de detall municipal relatives a la mobilitat obligada (EMO

2001) indiquen que els desplaçaments interns arriben a ser 555 i que l’ús del vehicle privat en el

municipi de Sant Vicenç de Montalt té un pes del 69%, mentre que els desplaçaments realitzats a

peu arriben al 22%.

Els desplaçaments en transport públic suposen un 9% del total (aquestes dades no inclouen la

població en edat escolar).

Figura 5 Distribució modal dels viatges interns (EMO’01)

Font: Enquesta de Mobilitat Obligada 2001. (Extret de INTRA (2009) Estudi de la Mobilitat generada, realitzat per aquest mateix

Ajuntament amb motiu de la redacció del POUM)

3.5.3.2 Mobilitat externa obligada al municipi

La xifra de viatges que relacionen el municipi de Sant Vicenç de Montalt amb altres municipis és

de 1.643 i es realitzen essencialment en automòbil (89% en els generats i 88% en els atrets).

Tanmateix, el transport públic té un pes més important en els viatges generats en el mateix

municipi (11%) que en els atrets (8%).

Figura 6 Distribució modal dels viatges generats (EMO’01)




Figura 7 Distribució modal dels viatges atrets (EMO’01)



Respecte de les relacions amb els municipis de l’entorn, el municipi més important en quant a

generació de viatges és la capital de la província, Barcelona. En segon terme queda Mataró,

seguit de Badalona.

En relació a la mobilitat atreta, destaca els treballadors procedents de Mataró i seguidament Sant

Andreu de Llavaneres i Arenys de Mar ambdós amb un percentatge 10%.


4. AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI

Aquest document és principal pel desenvolupament del projecte i dels compromisos adoptats pel

Pacte d’Alcaldes/esses respecte al Pla d’Acció de l’Energia Sostenible (PAES). Es presenten les

dades de partida respecte a les quals s’efectuen els anàlisis corresponents que conseqüentment

donaran lloc al Pla d’Acció i bianualment serviran per executar el Pla de Seguiment del PAES.

El principal compromís que adquireix un municipi quan s’adhereix al pacte d’alcaldes és el de:

superar els objectius establerts per la UE per al 2020, reduint les emissions de CO2 en el territori

competència com a mínim el 20%, mitjançant la implementació d’un Pla d’acció per a l’energia

sostenible, als sectors d’activitat en què es tingui competència.

En l’inventari s’avaluen les emissions diferenciant entre tot el municipi i després es detallen les

emissions en l’àmbit PAES. Es recull les dades de consums energètics i els càlculs de les

corresponents emissions en el municipi, agafant com any de referència el 2005.

Hi ha, per tant, dues escales de treball, tot el terme municipal (on s’han de conèixer les emissions

produïdes) i l’àmbit de compromís, àmbit PAES a partir d’ara, on l’ens local hi té competència per

actuar ja sigui de manera directa o indirecta.

Figura 8 Escales de treball del PAES.

Font: Diputació de Barcelona. Metodologia per la Redacció de Plans d’Energia Sostenible en la província de Barcelona.

Octubre 2010.

En el present document es descriuen les dades de consum del municipi de Sant Vicenç de

Montalt, i les emissions de GEH associades per als anys 2005 (any de referència en base a l’inici

de l’aplicació de la directiva sobre drets d’emissions) i 2007 com any més recent amb informació

completa.


Pel municipi de Sant Vicenç de Montalt l’àmbit PAES coincideix pràcticament amb l’ambit

municipal donada la baixa incidència dels sectors primari i terciari.

El document presenta també les dades associades al consum energètic de l’Ajuntament tenint en

compte tots els equipaments del municipi, l’enllumenat i semàfors que són competència municipal.

Les dades aportades corresponen als anys 2005 i 2010.

4.1 METODOLOGIA EMPRADA PER L’AVALUACIÓ D’EMISSIONS DEL MUNICIPI

La redacció del PAES s’ha basat en el document de la Gerència de Serveis del Medi Ambient:

Guia metodològica per l’elaboració dels Plans d’Acció per a l’energia Sostenible als municipis de la

província de Barcelona.

Metodològicament les directrius generals per fer els càlculs es basen en:

a) DESGEL: Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte d’hivernacle Local. Programa

elaborat pel grup d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat. Mandat 2004-2007.

b) Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat. http://www.diba.cat/xarxasost/indi/home.asp

c) AMBIMOB-U. Metodologia elaborada pel Departament Planificació Territorial i Obres

Públiques per desenvolupar Plans de Mobilitat Urbana. Per les emissions associades al

transport.

d) Factors d’emissió proporcionats per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic.

e) Altres organismes de referència com l’IPCC (International Pannel on Climate Change).

Els càlculs d’emissions s’han de realitzar a dos nivells complementaris:Diferenciant entre les

emissions de tot el terme municipal i les que són pròpies de l’activitat que desenvolupa

l’ajuntament. I per aquestes dos nivells les dades es donaran tant per fonts energètiques com per

sectors.

El càlcul de les emissions del sector transport s’ha fet en base al càlcul del subindicador 25.1

xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat .

L’Annex I presenta en detall la metodologia i indicadors emprats pels càlculs.

4.2 CONSIDERACIONS RESPECTE A LES DADES I TRACTAMENT

En el present document es descriuen les dades municipals de Sant Vicenç de Montalt de consums

energètics i les emissions associades de GEH per als anys 2000-2007, fent especial èmfasis en

l’any 2005 (any de referència en base a l’inici de l’aplicació de la directiva sobre drets

d’emissions).


El document presenta també les dades associades al consum energètic de l’Ajuntament tenint en

compte els àmbits on pot intervenir directament com són els equipaments municipals, l’enllumenat

públic i semàfors, la flota de vehicles municipals tant pròpia com externalitzada i el bombeig

d’aigua de parcs i jardins. Les dades aportades corresponen als anys 2005 i 2010.

Es senyalen a continuació les consideracions més destacables que s’han de tenir en compte a

l’hora d’interpretar les dades:

▪ Els consums energètics municipals i les emissions associades al sector transport s’han

obtingut a partir de les dades sectoritzades facilitades per la Diputació de Barcelona.

▪ No es disposa dels dades de consum d’aigua dels equipaments municipals.

▪ S’ha considerat el mateix consum energètic del transport urbà per a l’any 2005 i per a

l’any 2010.

▪ En els dades de consum d'energia elèctrica anys 2000-2007 [kWh] del municipi es

presenten agrupats el sector terciari i el transport

En l’Annex I es presenten la totalitat de les dades utilitzades així com la metodologia de càlcul

emprada.

5. CONTEXT CLIMÀTIC

La climatologia i el consum energètic mantenen una clara relació, principalment pel que respecta a

la refrigeració tant per consums com per emissió GEH.

L’estudi Els graus-dia de calefacció i refrigeració de Catalunya5 utilitza un Sistema d’Informació

Geogràfica (SIG), que treballa amb models digitalitzats del terreny i permet considerar l’efecte de

l’altitud i l’orografia del terreny en la temperatura. En el procés de realització de l’estudi s’ha

desenvolupat una proposta de càlcul que permet estimar el valor dels graus-dia d’un dia

determinat a partir només de les temperatures màxima i mínima assolides durant el dia. Aquesta

proposta es basa en una parametrització de la corba diària de temperatura segons diferents zones

climàtiques i s’ha contrastat amb la resta de metodologies correntment utilitzades. Aquest

paràmetre és el fonament d’un mètode simplificat que permetria determinar les despeses

d’energia necessària per mantenir un volum donat a una temperatura base, al llarg d’un període

de temps determinat.

5 Jaume Margarit,Lluís Vilalta, Miquel Àngel Escobar (2003) Els graus-dia de calefacció i refrigeració de Catalunya5

Generalitat de Catalunya Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.Institut Català d’Energia Dipòsit Legal:

49142-2002


Utilitzarem algunes dades del citat estudi a efectes de contextualitzar climàticament el municipi de

Sant Vicenç de Montalt.

Amb la finalitat de calcular els graus-dia per a les estacions manuals, s’ha subdividit el territori

català en subzones més petites i amb la condició de que els registres de temperatura de les

estacions d’una mateixa zona es comportin de forma similar. Sant Vicenç de Montalt correspon a

la zona 1

Figura 9 Subzones de temperatures definides

Taula 5.1 Taula on es recullen els criteris de classificació de cada subzona

A continuació es mostren els mapes elaborats mitjançant el Sistema d’informació Geogràfica de

l’Institut Català d'Energia. Els mapes que es recullen són el de graus-dia de calefacció en base 15

i en base 18 i el de refrigeració en base 21.


Figura 10 Mapa de graus dia calefacció 15/15

Figura 11 Mapa de graus dia calefacció 18/18


Figura 12 Mapa de graus dia de refrigeració 21/21

Sant Vicenç de Montalt es troba en la zona litoral del Maresme que es considerada una de les

zones més càlides de Catalunya.

A l’any 2005, durant l’hivern i a la meitat oriental de Catalunya es van registrar valors de

temperatura mitjos normals. La primavera va ser molt càlida donant temperatures màximes

primaverals sobre el període 1971-2000. L’estiu va presentar valors mitjos de temperatura de

caràcter extrem. L’any 2005 es va presentar com el segon any més càlid del últims 45 anys.

El trimestre setembre febrer 2010 va resultar molt semblant al d’altres anys o una mica més fred

promediant al voltant de 0,2ºC per sota dels valors de referència (1997-2000), si be de febrer a

març va resultar molt fred.

El trimestre juny-agost de 2010 ha resultat molt càlid en la major part d’Espanya, arribant a

temperatures mitges trimestrals promediades per tot l’estat Espanyol un valor de 1,4º C per sobre

del seu valor mitjà habitual (període de referència 1971-2000). Va ser l’octau trimestre estiuenc

més càlid des de 1971, si be en els últims 5 anys s’han donat 5 casos, corresponents als anys

2003, 2004, 2005, 2006 y 2009, en els que el trimestre juny-agost te una temperatura major a la

mitja anual. Val a dir que les elevades temperatures mitges del trimestre estiuenc es van produir

no tant per la concurrència de grans onades de calor sinó per la persistència, al llarg dels mesos

de juliol i agost, de les condicions de temps estable i calorós.


6. LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI DE SANT VICENÇ DE MONTALT

Les activitats que es realitzen al municipi de Sant Vicenç de Montalt han generat un volum de

GEH per a l’any 2005 de 20.217 tones de CO2 equivalent i per a l’any 2007 de 19.747 tones de

CO2 equivalent. Tenint en compte els consums d’aigua i el tractament dels residus generats al

municipi, les emissions de tones de CO2 equivalent són de 23.438 t CO2 eq per al 2005 i 22.189 t

CO2 eq per al 2007.

Les emissions provenen principalment del consum d’electricitat, en un 47 % i del consum de

combustibles líquids i de gas natural, en un 29% i 22% respectivament. No consten dades de

generació d’electricitat a partir de renovables al municipi.

Els sectors principalment emissors de GEH degut al consum energètic és el sector domèstic

(54%), seguit del sector transport (29%).

A la següent figura es pot apreciar les emissions de GEH generades a partir de les activitats

realitzades a Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 i 2007.

Figura 13 Evolució de les emissions de GEH del Municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 i 2007

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[tC

O2eq]

GAS NATURAL [tCO2eq] ELECTRICITAT [tCO2eq] GLP [tCO2eq]

Gasoil [tCO2eq] Benzina [tCO2eq] Fuel [tCO2eq]

Renovables [tCO2eq]

Taula 6.1 Evolució emissions GEH anuals per al Municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 i 2007

Emissions GEH degut al consum energètic [tCO2eq]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

TOTAL 13.232 13.994 15.432 16.281 17.577 20.217 19.643 19.747


Donades les polítiques del propi municipi sobre recollida selectiva de residus així com la

disminució d’emissions del sector domèstic, s’ha produït una disminució d’emissions totals de

GEH del municipi entre els anys 2005 i 2007, tot i haver incrementat la seva població (4.771

habitants i 5.267 respectivament).

Així doncs, la disminució d’emissions de GEH entre els anys 2007 i 2005 ve motivada per una

lleugera disminució general de consums energètics, i per la disminució del rati d’emissions de

tones de CO2 eq per kWh del mix elèctric. Donat que durant l’any 2007 es va generar més

electricitat a partir del sistema energètic hidràulic i minihidràulic i es va generar menys electricitat a

partir de sistemes energètics amb un alt rati d’emissions de CO2 per kWh, com el fuel-gas, el total

d’emissions de CO2eq per kWh generat va disminuir un 8% respecte al rati del 2005.

( 4812005

2

kWh

grCO eq; 443

2007

2

kWh

grCO eq)6.

Les emissions de GEH per càpita de Sant Vicenç de Montalt estan per sota de la mitjana

d’emissions del municipi (considerant les dades de 100 municipis que han realitzat el PAES), per

sota de la mitjana de la província de Barcelona i per sota de la mitjana de les emissions

imputables a l’ajuntament (referit als 100 municipis que han realitzat PAES).

Figura 14 Comparació emissions entre municipis PAES, municipis província BCN i SVM (2010)

Comparació emissions

7,54

4,59

0,15

6,6

4,14

0

3,84 3,78

0,12

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

Mitjana emissions municipi Mitjana emissions PAES Mitjana emissions

Ajuntament

tCO

2/h

ab

eq

mitjana municipis DIBA

Mitjana Provincia Barcelona

SVMontalt

6 AEMET. Resum climatològic anual de 2005 http://www.aemet.es


6.1 AVALUACIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI

6.1.1 Dades energètiques de partida

Consum final d’energia de Sant Vicenç de Montalt per sectors

El repartiment sectorial del consum energètic total associat a les activitats generades a Sant

Vicenç de Montalt mostren que el 53% del total provenen del sector domèstic, el 34% del sector

transport i el 12% del sector serveis per a l’any 2005.

El consum energètic del sector domèstic s’ha mantingut al voltant del 52% entre els anys 2000 i

2007, i és el sector amb majors consums energètics del municipi de Sant Vicenç de Montalt.

Figura 15 Consum energètic per sectors del Municipi de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005

1% 1%

12%

0%

52%

34%

PRIM ARI

INDUSTRIAL

CONSTRUCCIÓ I OBRES

SERVEIS

USOS DOM ÈSTICS

TRANSPORT

En el següent gràfic es mostra l’evolució del consum energètic des de l’any 2000 fins a l’any 2007.

Figura 16 Consum energètic per sectors del Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any 2007

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[kW

h/a

ny]

PRIM ARI INDUSTRIAL CONSTRUCCIÓ I OBRES

SERVEIS USOS DOM ÈSTICS TRANSPORT


Taula 6.2 Consum energètic per sectors del Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l'any 2000 fins a l'any 2007

Consum energètic [kWh]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Primari 81.042 86.253 83.903 82.132 83.326 84.083 72.263 73.549

Industrial 656.669 615.669 547.315 495.398 527.856 511.487 490.315 479.211

Construcció i obres 248.575 293.718 214.867 202.789 302.561 333.536 296.648 314.460

Serveis 4.166.994 5.055.136 5.587.333 6.385.264 6.596.417 7.560.972 8.522.225 8.132.564

Usos domèstics 23.269.570 25.521.194 25.223.712 29.854.112 32.125.768 34.767.653 33.079.580 32.489.094

Transport i terciari 16.258.255 17.444.767 18.500.710 21.008.552 22.058.038 22.002.019 22.774.033 22.893.239

Total 44.683.105 49.018.738 50.159.842 58.030.250 61.695.970 65.261.755 65.237.070 64.384.124

El consum energètic total ha anat augmentant lleugerament entre els anys 2000 i 2005,

principalment degut al augment de consums energètics al sector domèstic i el sector transports,

però també pel sector serveis. Entre el 2005 i el 2007 es dona una lleugera disminució en el

consum energètic total imputable a un lleu descens del consum energètic al sector domèstic.

El Valor Afegit Brut del municipi està format en un 69,39% pel sector serveis, un 9,18% del sector

industria, i un 20,92% del sector de la construcció7.

A continuació es presenta la evolució de consum energètic del municipi per habitant i any. La

població ha augmentat paulatinament, havent experimentat un increment del 73% entre els anys

2000 i 2010.

Taula 6.3 Padró continu a Sant Vicenç de Montalt. Font:IDESCAT

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

TOTAL 3.334 3.709 4.123 4.326 4.549 4.771 5.127 5.267 5.776 5.627 5.776

El rati del consum energètic per habitant ha variat en funció de la variació del consum energètic i

el creixement de la població.

7 IDESCAT. Base de dades del Municipi de Sant Vicenç de Montalt. Valor afegit Brut per grans sectors, per

branques d’activitat del sector indústria i per branques d’activitat del sector serveis.


Figura 17 Evolució del rati tep/hab per a Sant Vicenç de Montalt i Barcelona des de l’any 2000 fins a l’any 2006

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

[tep]

Sant Vicenç de M ontalt Barcelona

Com es pot observar a la Figura 17, el rati de consums energètics per habitant de Sant Vicenç de

Montalt és inferior al rati de consums energètics per habitant de Barcelona fet imputable al marcat

caràcter residencial del municipi i a la molt baixa presencia del sector industrial o primari. Es

presenten a continuació les dades tabulades.

Taula 6.4 Rati consum energètic per habitant des de l’any 2000 fins al 2006

Rati consum energètic per habitant [tep/hab]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Sant Vicenç de Montalt 1,12 1,11 1,02 1,12 1,14 1,14 1,07

Barcelona 1.41 1.48 1.44 1.45 1.46 1.51 1.40

Consum final d’energia de Sant Vicenç de Montalt per fonts

El consum energètic per fonts mostra que les fonts energètiques principals del Municipi per al

2005 són el gas natural i els combustibles líquids, amb un 33%, i la energia elèctrica en un 31%.

Figura 18 Percentatge consum energètic per fonts de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005


33%

31%

3%

33% Total Gas Natural [kWh]

Total Electricitat [kWh]

Total Gasos Licuats de Petro li [kWh]

Combustibles líquids [kWh]

A la Figura 19 i la

Taula 6.5 es mostra la evolució del consum final d’energia de Sant Vicenç de Montalt per fonts.

Figura 19 Evolució del consum energètic per fonts del Municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000 i 2007

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[kW

h]

Total Gas Natural [kWh] Total Electricitat [kWh]

Total Gasos Licuats de Petro li [kWh] Combustibles Líquids -Gasoils- [kWh]

Renovables [kWh]

Taula 6.5 Evolució del consum energètic per fonts de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any 2007

Consum energètic per fonts [kWh]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gas Natural 14.052.581 14.497.108 13.855.140 18.198.493 19.565.251 21.654.338 19.699.589 18.408.265

Electricitat 12.758.673 15.359.631 16.133.500 17.187.921 18.413.665 19.931.323 21.324.415 21.618.014

GLP 1.620.833 1.725.063 1.678.055 1.642.644 1.666.510 1.681.656 1.445.265 1.470.984

CL 16.248.530 17.434.417 18.490.642 20.998.696 22.048.039 21.991.929 22.765.362 22.884.413


Consum energètic per fonts [kWh]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gasoil 10.796.500 12.051.965 13.079.003 15.364.363 16.507.260 16.881.496 17.691.200 18.100.748

Benzina 5.447.624 5.379.854 5.403.586 5.627.347 5.536.613 5.103.041 5.071.261 4.781.478

Fuel 4.406 2.597 8.053 6.986 4.166 7.392 2.902 2.187

Renovables ND ND ND ND ND ND ND ND

Total 44.680.618 49.016.220 50.157.337 58.027.754 61.693.466 65.259.246 65.234.630 64.381.676

ND: No disponible

Entre els anys 2005 i 2007 es pot apreciar com la disminució del consum total ve motivada per

una disminució del consum de Gas Natural tot i haver augmentat el consum de energia elèctrica i

de mantenir-se el consum de Combustibles Líquids.

Seguidament es revisen els consums enèrgics del sectors domèstic i terciari-transport, que

representen el 87% dels consums energètics totals del municipi. Tot i que en conjunt no siguin de

competència municipal directe, l’Ajuntament té més capacitat d’actuació en aquests sectors que

no pas en els sectors industrial i primari.

Sector domèstic per fonts de Sant Vicenç de Montalt

El consum energètic del sector domèstic a Sant Vicenç de Montalt representa el 53 % del total per

a l’any 2005. Aquest consum energètic prové principalment del consum de Gas Natural, en un

57%, i d’electricitat, en un 40%.

Figura 20 Consum energètic per fonts al sector domèstic per a l’any 2005, any de referència

2005

57%

40%

3%

GAS NATURAL [kWh]

ELECTRICITAT [kWh]

GLP [kWh]


Com es pot apreciar a la següent figura el consum d’electricitat ha anat augmentant any rere any.

Figura 21 Evolució consum energètic per fonts del sector domèstic al Municipi de Sant Vicenç de Montalt, des de

l’any 2000 fins al 2007.

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[kW

h]

GAS NATURAL [kWh] ELECTRICITAT [kWh] GLP [kWh]

Sector transport per fonts del Municipi de Sant Vicenç de Montalt

El consum energètic associat al sector transport a Sant Vicenç de Montalt suposa un 34 % del

total. El 77% del consum correspon al gasoil i el 23 % a la benzina.

L’evolució del sector transport, tal i com mostra la Figura 22 mostra un augment global de consum

de combustible i una disminució del consum de benzina en els últims anys

Figura 22 Evolució consum energètic per fonts del sector transport al Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any

2000 fins al 2007.

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[kW

h]

GASOIL [kWh] BENZINA [kWh] Fuel [kWh[ GLP [kWh]


Producció local d’energia del Municipi de Sant Vicenç de Montalt

No es disposa de dades de producció d’energies renovables al municipi.

Es desconeix el grau d’autoabastament energètic amb recursos renovables que es limita a

instal·lacions domestiques.

6.1.2 Dades de les emissions de GEH

Emissions de GEH de tot el municipi per sectors

Es presenten a continuació les emissions de GEH generades a Sant Vicenç de Montalt per

sectors.

A la figura pot observar-se que el principal sector generador de GEH és el sector domèstic (un

54%) seguit del sector terciari i transport, amb un 34%.

Figura 23 Emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005

1%1%

15%

0%

54%

29%

PRIM ARI

INDUSTRIAL I ENERGÈTIC

CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES

SERVEIS

USOS DOM ÈSTICS

TRANSPORT

La tendència global en els darrers anys ha estat d’augment d’emissions de GEH fins el 2007. A la

Figura 24 s’aprecia aquesta evolució.

Figura 24 Evolució de les emissions de GEH en t CO2 eq per sectors de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000

fins a l’any 2007. S’inclouen dades de tractament de residus i aigua des de l’any 2005

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[tC

O2eq]

PRIM ARI INDUSTRIAL I ENERGÈTIC SERVEIS

USOS DOM ÈSTICS TRANSPORT CICLE URBA DE L'AIGUA

TRACTAM ENT RESIDUS


Cal a dir que no s’ha disposat de les dades de tractament de residus i de cicle de l’aigua per als

anys 2000-2004, i per tant no s’han incorporat les emissions associades corresponents.

Taula 6.6 Emissions en tCO2 eq per sectors de Sant Vicenç de Montalt entres els anys 2000 i 2007


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

PRIMARI 19 20 20 19 20 20 17 17

INDUSTRIAL I ENERGÈTIC 263 218 212 169 186 199 180 178

CONSTRUCCIÓ I OBRES

PÚBLIQUES 116 120 101 82 126 160 129 139

SERVEIS 1.635 1.777 2.214 2.148 2.318 3.028 3.060 3.063

USOS DOMÈSTICS 6.894 7.233 7.975 8.279 9.058 10.949 10.188 10.244

TRANSPORT 4.305 4.626 4.911 5.584 5.869 5.860 6.069 6.106

CICLE URBÀ DE L'AIGUA 531 517 496

TRACTAMENT RESIDUS 2.690 3.131 1.946

Total 13.232 13.994 15.432 16.281 17.577 23.438 23.291 22.189

Emissions de GEH de tot el municipi per fonts

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats desenvolupades al Municipi de Sant

Vicenç de Montalt provenen en un 47% al consum d’electricitat, en un 29% al consum de

combustibles líquids, i en un 22% al consum de Gas Natural.

Figura 25 Emissions de GEH en t CO2 eq de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005

22%

47%

2%

23%

6%GAS NATURAL [tCO2eq]

ELECTRICITAT [tCO2eq]

GLP [tCO2eq]

Gasoil [tCO2eq]

Benzina [tCO2eq]

Fuel [tCO2eq]

Entre els anys 2005 a 2007 s’ha produït una disminució d’emissions de GEH generades al

municipi del 2,32 %. Aquesta tendència ha estat resultat de la disminució de consums energètics i


de la disminució del rati d’emissions de GEH per kWh elèctric procedent del mix elèctric. Cal a dir

que la disminució d’emissions de tones de CO2 eq per kWh en el mix elèctric és un factor

important, així doncs donat que al 2006 es va generar més electricitat a partir del sistema

energètic hidràulic i minihidràulic i es va generar menys electricitat a partir de sistemes energètics

amb un alt rati d’emissions de CO2 per kWh, com el fuel-gas el total d’emissions de CO2eq per

kWh generat va disminuir en un 8% ( 4812005

2

kWh

grCO eq; 443

2007

2

kWh

grCO eq)8

Figura 26 Emissions de GEH per fonts del Municipi de Sant Vicenç de Montalt per a l’anys 2000-2007

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[tC

O2eq]

GAS NATURAL [tCO2eq] ELECTRICITAT [tCO2eq] GLP [tCO2eq]

Gasoil [tCO2eq] Benzina [tCO2eq] Fuel [tCO2eq]

Renovables [tCO2eq]

Taula 6.7 Emissions en tCO2 eq per fonts de Sant Vicenç de Montalt entres els anys 2000 al 2007


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006 2,007

Gas Natural 2.612 2.695 2.576 3.383 3.637 4.374 3.979 3.718

Electricitat 5.933 6.267 7.550 6.927 7.678 9.587 9.255 9.577

GLP 384 409 397 389 395 398 342 348

Gasoil 2.913 3.252 3.529 4.146 4.455 4.556 4.774 4.885

Benzina 1.388 1.371 1.377 1.434 1.411 1.300 1.292 1.218

Fuel 1 1 2 2 1 2 1 1

Renovables

8 AEMET. Resum climatològic anual de 2005, http://www.aemet.es/


Total 13.232 13.994 15.432 16.281 17.577 20.217 19.643 19.747

Emissions de GEH del sector domèstic per fonts

Les emissions de GEH generades al sector domèstic del Municipi de Sant Vicenç de Montalt

provenen en un 61% al consum d’electricitat i en un 37% al consum de Gas Natural.

Figura 27 Emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005

2005

37%

61%

2%

GAS NATURAL [tCO2 eq]

ELECTRICITAT [tCO2 eq]

GLP [tCO2 eq]

Figura 28 Evolució de les emissions de GEH per fonts del sector domèstic al Municipi de Sant Vicenç de Montalt per

als anys 2000-2007

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[tC

O2eq]

GAS NATURAL [tCO2 eq] ELECTRICITAT [tCO2 eq] GLP [tCO2 eq]

Taula 6.8 Emissions en tCO2 eq per fonts de Sant Vicenç de Montalt entres els anys 2000 al 2007

Emissions GEH del sector domèstic per fonts degut al consum energètic [tCO2eq]


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2,006 2,007

Gas Natural 2.467 2.513 2.370 3.072 3.344 4.002 3.481 3.324

Electricitat 4.196 4.475 5.366 4.973 5.477 6.708 6.502 6.711

GLP 230 245 239 234 237 239 206 209

Total 6.894 7.233 7.975 8.279 9.058 10.949 10.188 10.244

Emissions de GEH del sector transport per fonts

Les emissions de GEH generades al sector transport del Municipi de Sant Vicenç de Montalt

provenen en un 78% al consum de gasoil i en un 22% al consum de benzina per a l’any 2005

Figura 29 Emissions de GEH del sector transport per fonts de Sant Vicenç de Montalt

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[tC

O2eq]

GASOIL [tCO2 eq] BENZINA [tCO2 eq]

Taula 6.9 Emissions en tCO2 eq dels sectors terciari i transport per fonts de Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2000

al 2007

Emissions GEH del sectors terciari i transports per fonts degut al consum energètic

[tCO2eq]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

GLP 2 2 2 2 2 2 2 2

Gasoil 2.913 3.252 3.529 4.146 4.455 4.556 4.774 4.885

Benzina 1.388 1.371 1.377 1.434 1.411 1.300 1.292 1.218


Fuel 1 1 2 2 1 2 1 1

Total 4.305 4.626 4.911 5.584 5.869 5.860 6.069 6.106

Emissions de GEH associades al tractament de Residus

Els residus generats a Sant Vicenç de Montalt van ser els responsables del 11% de les emissions

totals del municipi en 2005, i del 9% en 2010. Convé recordar que Sant Vicenç de Montalt és un

municipi bàsicament residencial amb molt escassa activitat secundaria. A la següent taula es

resumeix la quantitat anual de residus recollits al Municipi entre els anys 2005 al 2010.

Taula 6.10 Taula residus recollits a Sant Vicenç de Montalt entre els anys 2005al 2010

Residus recollits a Sant Vicenç de Montalt [tones]

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Paper i cartró 176 132 0 275 275 320

Envasos lleugers 55 48 0 198 205 220

Vidre 112 104 0 151 181 179

Deixalleria 0 537 13 nd 310 251

Matèria Orgànica 0 260 1 761 785 778

Resta 3210 3030 1821 1785 1826 1797

Total 3553 4111 1836 3170 3581 3545

La gestió dels residus s’inicia en la recollida dels residus als contenidors i deixalleries fins a les

plantes de tractament de voluminosos i plantes de valorització (per tal de reciclar la major quantitat

de materials i tractar adequadament els residus), plantes de compostatge per a valoritzar la fracció

orgànica i a incineradora per valoritzar energèticament la fracció resta.9

Per tal de realitzar una quantificació estimada de les emissions associades al tractament de

residus s’han tingut en compte les emissions estalviades pel reciclatge de paper, cartró, vidre i

envasos lleugers, i les emissions associades al tractament de la fracció orgànica i resta mitjançant

compostatge i incineració amb recuperació d’energia.

Les emissions de GEH generades segons el tipus de tractament aplicat en la gestió de residus de

Sant Vicenç de Montalt es mostren a la següent figura:

9 ARC. Agència de residus de Catalunya


Taula 6.11 coeficients de GEH associades al tractament de residus

Coeficient [gr CO2/t residu]

Reciclatge paper i cartró -264.700

Reciclatge envasos lleugers -1.810.045

Reciclatge vidre -667.690

Compostatge 320.000

Incineració amb recuperació d’energia 1.069.000

La evolució d’emissions de GEH generades segons el tractament dels residus recollits a Sant

Vicenç de Montalt es mostren en la següent figura.

Figura 30 Evolució de les emissions de GEH associades al tractament de residus

Emissions de GEH degut al tractament de residuos municipals de Sant Vicenç del Montalt

-1.000

-500

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

[tC

O2eq]

PAPER I CARTRÓ ENVASOS VIDRE DEIXALLERIA M O RESTA-RFORM

PPPapeñ

El total d’emissions va disminuir lògicament a partir de la implantació de la recollida selectiva. Des

de llavors es manté pràcticament constant. Tot i que la població s’ha incrementat un 21% entre el

2005 i el 2010, la quantitat de residus es manté pràcticament estable. Addicionalment la

segregació dels residus s’ha millorat de manera significativa i s’ha implantat la recollida segregada

de la fracció orgànica ha estat per tant, aplicant el coeficient donat, el total d’emissions per tona

tractada ha disminuït.

Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua

El cicle urbà de l’aigua compren totes les activitats de captació, transport, potabilització, distribució

i depuració. El consum principal energètic en el cicle urbà de l’aigua és el consum d’electricitat, per


tant en el present estudi s’han contemplat les emissions associades al consum elèctric del cicle

urbà de l’aigua.

A les següents Figura 31, Figura 32 es mostra en percentatge la contribució de cadascuna de les

etapes al total del cicle urbà de l’aigua donat el consum total al Municipi de Sant Vicenç de

Montalt.

Figura 31 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua de Sant Vicenç de Montalt al 2005.

17%

8%

0%

26%

49%

0% Captació i transport

Potabilització

Dessalinització

Distribució

Sanejament i depuració

Reutilització

Figura 32 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua de Sant Vicenç de Montalt al 2009.

17%

9%

0%

26%

48%

0%Captació i transport

Potabilització

Dessalinització

Distribució


Reutilització

A la següent Figura 33 es pot apreciar l’evolució del total d’emissions de GEH generades a partir

del consum d’aigua de Sant Vicenç de Montalt. La disminució de tones de CO2 eq ve motivada

principalment per una disminució de consum d’aigua i per una millora del rati tCO2 eq/kWh del mix

elèctric espanyol, donat l’increment de generació elèctrica d’energies renovables i del sistema

hidroelèctric.


Figura 33 Evolució de les emissions de GEH associades al cicle urbà de l’aigua de Sant Vicenç de Montalt entre els

anys 2005 i 2009

0

100

200

300

400

500

600

2005 2006 2007 2008 2009

[t C

O2 e

q]

Reutilització


Distribució

Dessalinització

Potabilització

Captació i transport

Taula 6.12 Emissions de GEH associades al cicle urbà de l'aigua del municipi de Sant Vicenç de Montalt entre els anys

2005 i 2009

2005 2006 2007 2008 2009

Captació i transport 92 88 85 67 68

Potabilització 41 44 42 43 34

Dessalinització 0 0 0 0 0

Distribució 137 133 127 100 102

Sanejament i depuració 261 252 242 191 195

Reutilització (terciaris) 0 0 0 0 0

TOTAL 531 517 496 401 399

Estalvi d’emissions de GEH degut a la instal·lació d’energies renovables al municipi

No es pot calcular l’estalvi d’emissions al Municipi de Sant Vicenç de Montalt, ja que no es disposa

de dades de producció d’energies renovables.


7. EMISSIONS DE GEH A NIVELL D’AJUNTAMENT

7.1.1 Dades energètiques de partida

Consum energètic final de l’Ajuntament

Les dades de consum energètic total de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt associades a

l’enllumenat públic, semàfors, equipaments, la flota de vehicles municipals i el bombament d’aigua

de parcs i jardins representen un 3,57 % del total de consums energètics del municipi, sent el seu

valor de 2.331.645 kWh per a l’any 2005.

El consum energètic associat a l’enllumenat públic i semàfors representa el percentatge de

consum energètic més elevat, el 49%, seguit dels equipaments municipals (26%). (Veure Figura

34 Figura 35 i Taula 7.2).

Tot i que es va incrementar el consum municipal (2.331.645 kwh/any 2005 i 3.040.496 kwh/any

2010), es considera una disminució de les emissions totals (Veure Figura 38 i Taula 7.10).

Aquesta disminució d’emissions de GEH entre els anys 2010 i 2005 ve motivada per la disminució

del rati d’emissions de tones de CO2 eq per kWh del mix elèctric

Figura 34 Consum energètic final Ajuntament de Sant Vicenç del Montalt any 2005 consum kwh/any 2005

49%

26%

19%

6%

0%

Enllumenat públic i Semàfors

Equipaments municipals

Flota de vehicles municipals

Transport públic

Taula 7.1 Consum de les activitats generades per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per sectors

2005 (kWh) 2010 (kWh)

Enllumenat públic i semàfors 1.147.721 919.159

Equipaments municipals 606.665 1.231.894

Flota de vehicles municipals 444.862 720.313

Transport públic 132.397 132.397

Aigua Parcs i Jardins Nd 36.734

Total 2.331.645 3.040.496

No es disposa de dades de consum d’aigua per l’any 2005


Figura 35 Comparativa de consums de les activitats generades per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per

sectors

Taula 7.2 Consums energètics per àmbits de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per al 2005 [kWh]

Consums energètics Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per al 2005 [kWh]

EE GN GLP CL Total 2005

Enllumenat públic i Semàfors 1.147.721 1.147.721

Equipaments municipals 279.008 327.657 606.665



Aigua Parcs i jardins Nd Nd

Total 1.426.729 327.657 0 577.259 2.331.645

No es disposa de dades de consum d’aigua per l’any 2005

Taula 7.3 Consums energètics per àmbits de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per al 2010 [kWh]

Consums energètics Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per al 2010 [kWh]

EE GN GLP CL Total 2010

Enllumenat públic i Semàfors 919.159 919.159

Equipaments municipals 634.995 587.899 1.231.894



Aigua Parcs i jardins 36.734 36.734

Total 1.599.887 587.899 852.710 3.040.496


Consum energètic de l’enllumenat municipal i semàfors

En el municipi de Sant Vicenç de Montalt, l’enllumenat i els semàfors estan segregats, per tant, en

el present apartat es presenten les dades d’ambos consums.

La làmpada majoritària utilitzada en l’enllumenat públic es de vapor de sodi, en un 90% del total

per al 2010. Sant Vicenç de Montalt disposa d’un total de 2310 punts de llum l’any 2010.

Taula 7.4 Taula resum consum energètic enllumenat públic .

Any 2005 Any 2010

Núm. De

quadres 42

Núm. De

punts de

llum

2164 Núm. De

quadres 43

Núm. De

punts de

llum

2310

Làmpada

majoritària --- % ---

Làmpada

majoritària VSAP % 90

Consum

total (kWh) Cost total

(€) Tn CO2 eq.

Consum total (kWh)

Cost total (€)

Tn CO2 eq.

Enllumenat públic

1.141.797 101.829,45 549 902.832 113.464,84 217

Semàfors 5.924 654,29 2,85 16.327 4558,04 3,92

TOTAL 1.147.721 102.483,74 552 919.159 118.022,88 221

Eficiència energètica del edificis públics

Sant Vicenç de Montalt disposa d’un total de 30 equipaments segons la següent distribució:

▪ 4 Centres administratius i oficines

▪ 8 centres educatius

▪ 8 Equipaments esportius

▪ 5 centres culturals, centres cívics i biblioteques

▪ 4 bombes d’aigua

▪ 1 centres classificat en altres tipus

El consum principal energètic prové del consum d’electricitat, en un 53%. L’energia consumida

restant prové del consum de Combustibles líquids (28%) i de Gas Natural (19%). No s’inclou el

consum d’aigua, que es tracta en altre apartat.

Entre els anys 2005 i 2010 el consum energètic total, comptabilitzant electricitat, GN, ha

experimentat un augment del 30,4% respecte l’any 2005.


Taula 7.5 Taula resum consum energètic associat als equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt

Número TOTAL equipaments

22

Número de centres Administratius i

oficines 3

Número de centres educatius

5 Número

d'Equipaments esportius

4

Número de centres socio-culturals, cívics

i biblioteques 5

Número de bombes d'aigua

4 Número d'altres

1

Comparativa anys 2005 i 2010

Any 2005 Any 2010

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum

total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

606.665 51.496 200 1.222.073 156.048 271

Consum per tipologia d'equipaments

Any 2005 Any 2010

Tipologia equipament Consum

total (kWh) Cost total

(€) Tn CO2 eq.

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq.

Administració i oficines municipals

121.976 12.300 45 136.548 17.905 31

Educació (escoles bressol, CEIPS, IES;

altres) 209.299 13.749 57 625.808 62.819 135

Equipaments esportius (amb i sense piscina)

235.894 20.603 80 367.448 51.890 83

Centres socio-culturals, centres

cívics i biblioteques 18.582 2.058 9 68.085 18.503 16

Bombeig d'aigua 8.643 1.298 4 5.734 1.985 1

Altres (mercats, cementiris, ...)

12.271 1.487 6 18.450 1.947 4

TOTAL 606.665 51.496 200 1.222.073 156.048 271


A la Taula 7.6 es mostra la classificació dels equipaments per tipologia que s’ha realitzat.

Taula 7.6 Classificació equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt per tipologia

Codi Nom Tipologia 2005 2010

EQ001 Edifici Ajuntament Administratiu Sí Sí

EQ002 Camp de futbol Esportiu Sí Sí

EQ004 CEIP SANT JORDI Educació Sí Sí

EQ004 CEIP SANT JORDI (nova línea elèct) Educació No Sí

EQ005 Escola bressol Educació Sí Sí

EQ007 Escola Pàrvuls 02-Casa mestres Educació Sí Sí

EQ008 Centre Cívic Sociocultural No Sí

EQ009 Casa cultura+mercat mpal Sociocultural Sí Sí

EQ010 Piscina Municipal Esportiu Sí Sí

EQ011 CAP de Montalparc Altres Sí Sí

EQ012 Magatzem brigada Administratiu Sí Sí

EQ013 Poliesportiu (SOS) Esportiu No Sí

EQ013 Poliesportiu (elèctric) Esportiu No Sí

EQ013 Poliesportiu (Gas Natural) Esportiu Sí Sí

EQ016 CEIP sot del Camp Educació No Sí

EQ018 Casa Balís Sociocultural No Sí

EQ019 ASS. VEÏNS MONTALPARK Sociocultural No Sí

EQ020 Bar piscina, vestidors, bar camp

futbol, semàfors i font d'aigua

Esportiu Sí Sí

EQ022 Seu entitats esportives Sociocultural No Sí

EQ025 Seu policia local, consultori, serveis

socials

Administratiu Sí Sí

BM001 Sistema Bombeig c/Montseny Bombeig Sí Sí

BM002 Bombeig aigües residuals c/sol

naixent

Bombeig No Sí

BM003 Bombes aigües pluvials pas ànimes Bombeig No Sí

BM004 Bomba reg automàtic La Ferrera

Nord

Bombeig Sí Sí


S’ha de tenir en compte, a l’observar el gran increment de consum des de l’any 2005 al 2010, que

el nombre de instal·lacions ha passat de 12 al 2005 fins a 22 al 2010. Això suposa que gairebé

s’ha duplicat en número.

Val a dir que entre el 2005 i el 2010 s’ha incrementat en un 21% la població de manera que també

els serveis s’han anat incrementant per tal de donar cobertura a la població. Els principals

increments de consum es situen en el capítol de Centres educatius. Cal considerar que el CEIP

Sot del Camp i CEIP Sant Jordi no estaven en funcionament en el 2005. També les categories

corresponents a Equipaments esportius i Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques han

incrementat de manera significativa els seus consum. Favorablement els consums per bombeig

d’aigua s’han reduït probablement com a conseqüència de la eliminació d’una instal·lació de

bombeig i de les polítiques d’estalvi d’aigua.

Consum energètic flota de vehicles municipals per combustibles i per departaments

A la Figura 36 i Figura 37 es mostra el consum de combustibles líquids per al 2005 i el 2010 de la

flota de vehicles municipals (policia, administració i brigades municipals)

Figura 36 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2005

[litres CL]

Consum combustibles líquids dels vehicles municipals de Sant Vicenç

de Montalt per a l’any 2005 [litres CL]

4%

29%

67%

% administ.

% Policia

% Brigada

Figura 37 Consum combustibles líquids dels vehicles municipals de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2010

[litres CL]

Consum combustibles líquids dels vehicles municipals de Sant Vicenç

de Montalt per a l’any 2010 [litres CL]

4%

25%

71%

% administ.

% Policia

% Brigada

El consum anual per als anys 2005 i 2010 va ser de 46.930 i 76.011 litres de combustibles líquids

respectivament per a un total de 21 unitats mòbils al 2010. inclou el consum dels vehicles de la

contrata de recollida de residus.


Consums CL flota municipal de Sant Vicenç de Montalt 2005 2010

Departament litres CL litres CL

Propi Policia: 9.698 12.374

Propi Brigada: 22.472 35.055

Propi Administració 1.365 1.792

SUBTOTAL 33.535 49.221

Extern Contracta-Recollida de residus: 13.395 26.790

TOTAL 46.930 76.011

Propi 33.535 49.221

Extern 13.395 26790

Consum d’aigua de l’Ajuntament

L’Ajuntament consum aigua als equipaments municipals i per a regs i fonts públiques.

El cicle urbà de l’aigua compren totes les activitats de captació, transport, potabilització, distribució

i depuració. El consum principal energètic en el cicle urbà de l’aigua és el consum d’electricitat, per

tant en el present estudi s’han contemplat les emissions associades al consum elèctric del cicle

urbà de l’aigua.

Els consum del conjunt d’equipaments es mostra a la taula i figures següents.

Taula 7.7 Consum d’aigua dels equipaments de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

2006 2007 2008 2009 2010

Consum d’aigua (m3) 8.613 7.940 10.378 7.596 8.393 Cost (€) 8.587 6.155 7.689 5.600 6.363 Consum energètic (kWh) 10.078 9.291 12.144 8.888 9.821

Emissions (tons CO2eq) 4,37 4,12 4,74 2,40 2,36

No es disposa de dades previs a l’any 2006.

A les següents figures es pot apreciar l’evolució de les magnituds associades al consum d’aigua i

les emissions de GEH generades a partir del consum d’aigua dels equipaments de l’Ajuntament de

Sant Vicenç de Montalt.

La disminució d’emissions de GEH entre els anys 2010 i 2006 ve motivada per una lleugera

disminució general del consum d’aigua, i per la disminució del rati d’emissions de tones de CO2 eq

per kWh del mix elèctric.


CONSUM AIGUA EQUIPAMENTS SVM

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2006 2007 2008 2009 2010

ANY

CO

NS

UM

(m

3)

COST AIGUA EQUIPAMENTS SVM

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2006 2007 2008 2009 2010

ANY

CO

ST

(€

)

CONSUM ENERGETIC AIGUA EQUIPAMENTS SVM

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2006 2007 2008 2009 2010

ANY

Co

ns

um

En

erg

eti

c (

kW

h)

EMISSIONS AIGUA EQUIPAMENTS SVM

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

4,50

5,00

2006 2007 2008 2009 2010

ANY

EM

ISS

ION

S (

To

ne

s C

O2

eq

)

Els consum del reg i de les fonts públiques es mostra a la taula i figures següents.

Taula 7.8 Consum d’aigua de reg i de fonts publiques de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

2006 2007 2008 2009 2010

Consum d’aigua (m3) Nd 18.706 14.864 29.050 31.393 Cost (€) Nd 0 0 0 0 Consum energètic (kWh) Nd 21.888 17.393 33.992 36.734

Emissions (tons CO2eq) nd 9,70 6,78 9,18 8,82

No es disposa de dades previs a l’any 2007. A data d’avui, el consum de reg i de fonts

públiques no té cost per l’Ajuntament

A les següents figures es pot apreciar l’evolució de les magnituds associades al consum d’aigua i

de les emissions de GEH generades a partir del consum d’aigua de reg i de fonts públiques de

l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.

La disminució d’emissions de GEH entre els anys 2010 i 2006 ve motivada per la disminució del

rati d’emissions de tones de CO2 eq per kWh del mix elèctric, ja que el consum d’aigua ha crescut

considerablement.


CONSUM AIGUA REG I FONTS

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2006 2007 2008 2009 2010

ANY

CO

NS

UM

(m

3)

CONSUM ENERGETIC AIGUA REG I FONTS

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2006 2007 2008 2009 2010

ANY

Co

ns

um

En

erg

eti

c (

kW

h)

EMISSIONS AIGUA REG I FONTS

0

2

4

6

8

10

12

2006 2007 2008 2009 2010

ANY

Em

iss

ion

s (

ton

es

CO

2 e

q)

Producció energètica de titularitat municipal (amb especial esment a les

instal·lacions d’energies renovables) de Sant Vicenç de Montalt

En alguns equipaments municipals, com els CEIPS i els centre esportiu s’han instal·lat plaques

solars tèrmiques per a generar Aigua Calenta Sanitària.

No hi ha producció elèctrica per a autoconsum o per incorporació a xarxa.

7.1.2 Dades d’emissions de GEH

Emissions de l’Ajuntament

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats de l’Ajuntament de Sant Vicenç de

Montalt han representat un total de 906 tones de CO2eq per a l’any 2005 i 729 tones de CO2eq per

a l’any 2010. A la següent taula figuren les dades principals d’emissió de GEH de l’Ajuntament que

s’han graficat a la Figura 26.


Taula 7.9 Emissions GEH totals de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

2005 2010

T CO2 eq totals 906 729

Habitants Sant Vicenç de Montalt 4771 5776

T CO2 eq/habitant 0,190 0,126

Entre els anys 2005 i 2010, tot i l’increment de consum dels equipaments, s’ha produït una

disminució d’emissions de GEH generades del 19,5% respecto al 2005. Aquesta tendència ha

estat resultat de la disminució de consums energètics en enllumenat i de la disminució del rati

d’emissions de GEH per kWh elèctric procedent del mix elèctric. Cal a dir que la disminució

d’emissions de tones de CO2 eq per kWh en el mix elèctric és un factor important, així doncs donat

que al 2010 es va generar més electricitat a partir del sistema energètic hidràulic i minihidràulic i

es va generar menys electricitat a partir de sistemes energètics amb un alt rati d’emissions de CO2

per kWh, com el fuel-gas el total d’emissions de CO2eq per kWh generat va disminuir en un 50%

( 4812005

2

kWh

grCO eq; 240

2010

2

kWh

grCO eq)10

Figura 38 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per als anys 2005-2010 Emissions GEH - emissions GEH per capita

905,76

729,17

0,190

0,126

700,00

750,00

800,00

850,00

900,00

950,00

2005 2010

[t C

O2 e

q]

0,100

0,110

0,120

0,130

0,140

0,150

0,160

0,170

0,180

0,190

[t C

O2 e

q/h

ab

itan

t]

Emissions en tCO2 eq Emissions en tCO2eq/hab

Com es pot observar al gràfic, el rati d’emissions per habitant decreix en una proporció similar a la

de les emissions de GEH.

Del total d’emissions generades al 2005, el 61% provenen de l’enllumenat públic i semàfors i el

22% d’equipaments municipals. Com es pot veure a la següent figura la disminució d’emissions



totals derivades de les activitats de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt és resultat de la

disminució d’emissions de l’enllumenat públic, tot i l’augment del consum de l’enllumenat públic i

semàfors.

Figura 39 Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per sectors

552

221

118

191

35 350 9

200

273

0

100

200

300

400

500

600

2005 2010

[tC

O2eq]

Enllumenat públic i Semàfors Equipaments municipals

Flota de vehicles municipals Transport públicAigua Parcs i Jardins

Les emissions generades a partir de les activitats de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt han

disminuït lleugerament del 2005 al 2010. Hi ha hagut una forta disminució de les emissions

corresponents a l’enllumenat, però les emissions derivades dels equipaments municipals i de la

flota de vehicles municipals s’han incrementat.

Les emissions generades a partir de les activitats de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt van

representar l’any 2005 el 3,86% respecte el total d’emissions del municipi.

A la següent taula es recullen les emissions segregades per sectors de l’Ajuntament.

Taula 7.10 Emissions GEH de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per àmbits i per habitant

2005

[t CO2 eq]

2010

[t CO2 eq]

2005

[tCO2eq/hab]

2010

[tCO2eq/hab]

Enllumenat públic i Semàfors 552 221 0,1157 0,0382

Equipaments 200 273 0,0420 0,0473

Flota de vehicles municipals 118 191 0,0247 0,0331

Transport públic 35 35 0,0074 0,0061


Aigua Parcs i Jardins Nd 9 0,0000 0,0015

TOTAL 906 729 0,1898 0,1262

En relació a l’enllumenat públic i els semàfors tot i haver incrementat el consum energètic (veure

Figura 40), les emissions associades han disminuït passant d’un rati de 0,1157 t CO2 eq/hab (any

2005) a 0,0382 t CO2 eq/hab (any 2010). Aquesta disminució d’emissions de GEH entre els anys

2010 i 2005 ve motivada per la disminució del rati d’emissions de tones de CO2 eq per kWh del

mix elèctric.

Donat que els equipaments municipals es troba dins els sectors que més emissions generen, es

presenten a continuació les emissions segregades per tipologies d’equipaments En relació als

equipaments municipals, els equipaments esportius eren els que més emissions de GEH

generaven al 2005. Al 2010 els centres educatius són els que més emissions de GEH generen

(135 tCO2eq) juntament amb els equipaments d’esports (83 tCO2eq), seguits dels centres

administratius (31 tCO2eq) i els centres socioculturals (16 tCO2eq), tal i com mostra la Figura 40 .

S’ha de tenir en compte, a l’observar el gran increment de consum des de l’any 2005 al 2010, que

el nombre de instal·lacions ha passat de 12 al 2005 fins a 22 al 2010.

Figura 40 Emissions de GEH per tipologia d’equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt.

135

83

916

4 16 4

45

31

57

80

0

20

40

60

80

100

120

140

160

2005 2010

[tC

O2eq]

Administració i oficines municipals

Educació (escoles bressol, CEIPS, IES;

altres)

Equipaments esportius (amb i sense

piscina)

Centres socio-culturals, centres cívics i

biblioteques

Bombeig d'aigua Parc dels Torrents

Altres (mercats, cementiris, ...)

Taula 7.11 Consums energètics i emissions de GEH per tipologia d'equipaments municipals de Sant Vicenç de Montalt

Consum energètic [kWh] Emissions GEH [tCO2eq]

2005 2010 2005 2010

Administració i oficines municipals 121.976 136.548 45 31

Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres) 209.299 625.808 57 135


Consum energètic [kWh] Emissions GEH [tCO2eq]

2005 2010 2005 2010

Equipaments esportius (amb i sense piscina) 235.894 367.448 80 83

Centres socioculturals, centres cívics i biblioteques

18.582 68.085 9 16

Bombeig d'aigua 8.643 5.734 4 1

Altres (mercats, cementiris, ...) 12.271 18.450 6 4

Total 606.665 1.222.073 200 271

No s’inclou el consum d’aigua, que es considera en altre punt.

Emissions de l’Ajuntament per fonts

El 76% de les emissions de les activitats generades per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt a

l’any 2005 provenen del consum d’electricitat fet que fa que, tot i l’augment dels consums

energètics de l’Ajuntament, hagi hagut una disminució d’emissions de GEH. Aixó és conseqüència

de les accions derivades del Pla Nacional d’Energies Renovables 2008-2012, que influeixen

directament en el rati d’emissions de CO2 per kWh.

Figura 41 Emissions de GEH en CO2 eq. de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt per fonts emissions GEH Ajuntament de Sant Vicenç Montalt

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

1.000,00

ANY 2005 ANY 2010

[tC

O2eq

]

Total Combustibles liquids

Total Gasos Licuats Petro li

Total Electricitat

Total Gas natural

7.2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS LLIGADES A LA MOBILITAT: TRANSPORT PÚBLIC

Sant Vicenç de Montalt disposa d’un vehicle de transport públic, un autobús que fa 27 recorreguts

per dia laborable i 20 recorreguts per dia festiu acumulant un total de 93.600 km cada any. Això

suposa un total de 35 tCO2eq associades a aquest servei, xifra molt baixa en comparació amb les

emissions associades al parc mòbil del municipi.


8. EMISSIONS AMBIT PAES

Consum final d’energia de l’àmbit PAES de Sant Vicenç de Montalt per sectors

El repartiment sectorial del consum energètic total associat a les activitats generades a l’àmbit

PAES a Sant Vicenç de Montalt mostren que el 54% del total provenen del sector domèstic, el

34% del sector transport i el 12% del sector serveis per a l’any 2005.

Taula 8.1 Consum energètic per sectors de l’àmbit PAES del Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l'any 2000 fins

a l'any 2007


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Serveis 4.166.994 5.055.136 5.587.333 6.385.264 6.596.417 7.560.972 8.522.225 8.132.564

Usos domèstics 23.269.570 25.521.194 25.223.712 29.854.112 32.125.768 34.767.653 33.079.580 32.489.094

Transport i terciari 16.258.255 17.444.767 18.500.710 21.008.552 22.058.038 22.002.019 22.774.033 22.893.239

Total 43.694.819 48.021.097 49.311.755 57.247.928 60.780.224 64.330.645 64.375.838 63.514.897

El consum energètic total ha anat augmentant lleugerament entre els anys 2000 i 2006,

principalment degut al augment de consums energètics al sector domèstic i el sector transports,

però també pel sector serveis. Entre el 2006 i el 2007 es dona una lleugera disminució en el

consum energètic total imputable a un lleu descens del consum energètic al sector domèstic.

En el següent gràfic es mostra l’evolució del consum energètic de l’àmbit PAES des de l’any 2000

fins a l’any 2007.

Figura 42 Consum energètic per sectors de l’àmbit PAES al Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a

l’any 2007

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[kW

h/a

ny]



Taula 8.2 emissions per sectors de l’àmbit PAES Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l'any 2000 fins a l'any 2007


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Serveis 1.635 1.777 2.214 2.148 2.318 3.028 3.060 3.063

Usos domèstics 6.894 7.233 7.975 8.279 9.058 10.949 10.188 10.244

Transport i terciari 4.305 4.626 4.911 5.584 5.869 5.860 6.069 6.106

Cicle urbà de l'aigua 0 0 0 0 0 531 517 496

Tractament residus 0 0 0 0 0 2.690 3.131 1.946

Total 12.834 13.636 15.100 16.011 17.245 23.058 22.965 21.855

Figura 43 emissions per sectors de l’àmbit PAES al Municipi de Sant Vicenç de Montalt des de l’any 2000 fins a l’any

2007

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

[to

nes C

O2 e

q/a

ny]


CICLE URBA DE L'AIGUA TRACTAM ENT RESIDUS


9. RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS

A continuació es resumeixen les principals dades d’emissions de GEH atenent a l’àmbit municipal i

l’àmbit competència de l’Ajuntament.

9.1 GEH AL MUNICIPI

Les activitats que es realitzen al municipi de Sant Vicenç de Montalt han generat un volum

de GEH per a l’any 2005 de 20.217 tones de CO2 equivalent i per a l’any 2007 de 19.747

tones de CO2 equivalent. Tenint en compte els consums d’aigua i el tractament dels

residus generats al municipi, les emissions de tones de CO2 equivalent, ascendeixen a

23.438 t CO2 eq per al 2005 i 22.189 t CO2 eq per al 2007.

L’origen de les emissions, per l’any 2005, prové principalment del consum d’electricitat, en

un 47 %, i del consum de combustibles líquids i de gas natural, en un 29% i 22%

respectivament. No hi ha producció renovable i autogeneradors rellevants.

El consum d’aigua potable del municipi procedent de les ETAP’s és important malgrat els

últims anys s’ha produït una disminució. L’any 2005 el consum va ser de 199,32 m3 /h/any

mentre que al 2009 era de 157,77 m3 /h/any que equival a un consum d’uns 431,6 l/h/día.

Aquest és un consum superior en relació als altres municipis, per exemple de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona, degut bàsicament al tipus de residències predominants a la

zona, residències de tipus unifamiliar amb jardins i més ocasionalment piscines. La gran

proporció de jardins provoca que el consum sigui sensiblement superior al d’altres

municipis de l’Àrea metropolitana, incrementat-se durant el període estival.

Els sectors principalment emissors de GEH degut al consum energètic són el sector

domèstic (54%), seguit del sector transport (29%).

Malgrat les emissions de GEH per càpita de Sant Vicenç de Montalt (4,91 tCO2 eq/càpita

per a l’any 2005) estan per sota de la mitja catalana i de la mitja espanyola cal prendre en

consideració que es tracta d’un municipi residencial on el sector secundari és molt escàs i

l’agricultura està clarament en regressió.

La disminució d’emissions de GEH entre els anys 2007 i 2005 no es deu a factors locals

sinó a circumstàncies estructurals ja que ve motivada per una disminució general de

consums energètics, i per la disminució del rati d’emissions de tones de CO2 eq per kWh

del mix elèctric. Donat que durant l’any 2007 es va generar més electricitat a partir del

sistema energètic hidràulic i minihidràulic i es va generar menys electricitat a partir de

sistemes energètics amb un alt rati d’emissions de CO2 per kWh, com el fuel-gas, el total


d’emissions de CO2eq per kWh generat va disminuir un 8%

( 4812005

2

kWh

grCO eq; 443

2007

2

kWh

grCO eq ) 11respecte al rati del 2005.

El sectors domèstic (53%) i el sector transport (34%) representen el 87% dels consums

energètics totals del municipi.

El consum energètic del sector domèstic a Sant Vicenç de Montalt representa el 53 % del

total per a l’any 2005. Aquest consum energètic prové principalment del consum de Gas

Natural, en un 57%, i d’electricitat, en un 40%.

El consum energètic associat al sector transport a Sant Vicenç de Montalt suposa un 34%

del total. El 77% del consum correspon al gasoil y el 23 % a la benzina.

El principal sector generador de GEH és el sector domèstic seguit del sector transport.

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats desenvolupades al municipi de

Sant Vicenç de Montalt provenen en un 47% del consum d’electricitat, en un 29% del

consum de combustibles líquids, i en un 22% del consum de Gas Natural.

Les emissions de GEH generades al sector domèstic del municipi de Sant Vicenç de

Montalt provenen en un 61% del consum d’electricitat i en un 37% del consum de Gas

Natural.

Les emissions de GEH generades al sector transport del municipi de Sant Vicenç de

Montalt prové en el 78% al consum de gasoil i en un 22% al consum de electricitat per a

l’any 2005.

Els residus generats a Sant Vicenç de Montalt van ser els responsables del 11% de les

emissions totals del municipi en 2005, i del 9% en el 2010. El total d’emissions es manté

pràcticament constant donat que, tot i que s’ha incrementat la població en un 21%, la

generació de residus s’ha mantingut constant sense variar significativament, s’ha millorat la

recollida segregada i s’ha implantat la recollida de la fracció orgànica.

Respecte al vector aigua la disminució de GEH ve motivada per una part per la disminució

del consum d’aigua a nivell municipal i per altra, per la millora del rati tCO2 eq/kWh del mix

elèctric espanyol, donat l’increment de generació elèctrica d’energies renovables i del

sistema hidroelèctric.

No hi ha producció renovable i autogeneradors rellevants.



9.2 GEH COMPETENCIA DE L’AJUNTAMENT

Les dades de consum energètic total de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt associades a

l’enllumenat públic, semàfors, equipaments, la flota de vehicles municipals i el bombament

d’aigua de parcs i jardins representen en 2005 un 3,57 % del total de consums energètics del

municipi. En 2010 aquest percentatge augmenta fins el 4.66 % del total de consums energètics

del municipi.

En 2005, el consum energètic associat a l’enllumenat públic i semàfors representa el

percentatge de consum energètic més elevat, el 49%, seguit dels equipaments municipals

(26%). La làmpada majoritària utilitzada en l’enllumenat públic és de vapor sodi (90%)

El consum anual energètic de la flota de vehicles municipals correspon als serveis municipals

(policia, administració, brigades municipals) i si be s’ha incrementat significativament ,

percentualment i en relació al consum total de combustible (que inclou la contracta de recollida

de residus) ha disminuït passant d’un 70% al 54%. (Cal recordar també l’increment poblacional

i per tant de les necessitats de serveis).

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats de l’Ajuntament de Sant Vicenç de

Montalt han representat un total de 906 tones de CO2eq per a l’any 2005 i 729 tones de CO2eq

per a l’any 2010.

Del total d’emissions generades al 2005 el 61% prové de l’enllumenat públic i els semàfors i el

22% d’equipaments municipals.

En relació a l’enllumenat públic i els semàfors tot i haver incrementat el consum energètic les

emissions associades han disminuït passant d’un rati de 0,1157 t CO2 eq/hab (any 2005) a

0,0382 t CO2 eq/hab (any 2010). Aquesta disminució d’emissions de GEH entre els anys 2010 i

2005 ve motivada per la disminució del rati d’emissions de tones de CO2 eq per kWh del mix

elèctric.

En relació als equipaments municipals, els equipaments esportius eren els que més emissions

de GEH generaven al 2005. Al 2010 els centres educatius són els que més emissions de GEH

generen (135 tCO2eq) juntament amb els equipaments d’esports (83 tCO2eq), seguits dels

centres administratius (31 tCO2eq) i els centres socioculturals (16 tCO2eq).

El 76% de les emissions de les activitats generades per l’Ajuntament de Sant Vicenç de

Montalt a l’any 2005 provenen del consum d’electricitat fet que fa que, tot i l’augment dels

consums energètics de l’Ajuntament, hagi hagut una disminució d’emissions de GEH.


10. DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA

En aquest apartat es presenta de manera sintètica la situació del municipi de Sant Vicenç de

Montalt respecte a les emissions de GEH emeses. Revisa els principals sectors i activitats

emissores i conseqüentment els principals àmbits susceptibles d’actuació. Les conclusions

exposades, resultat de les dades analitzades –junt amb les conclusions derivades de les

avaluacions energètiques-, serviran per enfocar l’estratègia i el Pla d’Acció en aquells punts

rellevants i més significatius i que suposin una reducció major.

Passem a revisar les particularitats de les activitats domèstiques, civils i empresarials del municipi

que, sens dubte, condicionen de manera important els consums.

10.1 ASPECTES TERRITORIALS, CLIMÀTICS I SOCIALS I DEMOGRÀFICS:

Sant Vicenç de Montalt està situat a la costa del Maresme entre les rieres de Caldetes (est) i

Balís (oest), i entre línia marítima i les vessants meridionals del massís del Montalt, formant

part de la serralada del Corredor. Te una extensió aproximada de 8 km2 .

Climàticament12 s’inclou en la zona climàtica més temperada i càlida de Catalunya, on la

temperatura mitjana anual és superior als 14,5ºC i, en concret en la subzona 1 en que la

mitjana de les temperatures de les estacions que es recullen es comporten de una manera

similar amb valors mitjans de 15,56. És una zona climàtica càlida sense gaires contrastos.

Sant Vicenç de Montalt, com la resta de poblacions veïnes, ha sofert en els darrers anys un

increment notable de població, fet que ha provocat “el naixement “de nous nuclis de població i

el canvi de tipus de població perdent pes la segona residència en favor de la primera

residència, i la conseqüent adequació de serveis, equipaments i infraestructures. Amb una

extensió d’ uns 8 Km2 compta amb vuit nuclis/sectors de població (Les Ànimes, Baix Poble, El

Balís, Marquès Casa Riera, Riera de Torrentbó, Sant Vicenç de Montalt, Regadiu Nord i Sud,

Supermaresme i la Ferrera).

El creixement urbanístic per sectors del municipi, ha definit una urbanització dispersa, amb

buits importants entre “barris” o urbanitzacions, especialment a la zona muntanyosa.

Actualment, i principalment a les zones de nou creixement, el municipi de Sant Vicenç de

Montalt presenta una estructura urbana altament dispersa i extensiva, amb baixa densitat

poblacional, i una tipologia constructiva similar, ja que es composa quasi exclusivament

12 Jaume Margarit,Lluís Vilalta, Miquel Àngel Escobar (2003) Els graus-dia de calefacció i refrigeració de

Catalunya12

Generalitat de Catalunya Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.Institut Català d’Energia

Dipòsit Legal: 49142-2002


d’habitatge unifamiliar. La excepció a aquesta tipologia constructiva es troba a les zones de

Baix Poble, les Ànimes així com al Passeig del Marquès de Casa Riera.

La població s’ha incrementat d’una manera molt ràpida en els últims anys. L’any 1998 hi havia

empadronats 2.638 habitants mentre que a l’any 2007 la població havia augmentat fins els

5.267 habitants, en menys de 10 anys la població s’havia doblat. L’any 2010 contava amb

5.776 habitants, actualment es situa al voltant dels 5.900 habitants. El principal factor de

creixement demogràfic són els moviments migratoris procedents d’altres municipis

metropolitans -a més de tenir un creixement natural positiu-.

És un municipi bàsicament residencial, amb creixement poblacional molt ràpid, estructura

urbana altament extensiva i de predomini unifamiliar –a excepció del nucli històric de trama

continua-, que ha donat lloc a un territori urbà dispers de baixa complexitat funcional.

La baixa complexitat funcional del municipi condiciona marcades dependències d’altres

municipis com Mataró, Arenys de Mar i Barcelona i, conseqüentment, determina una important

mobilitat. Al 2009 el parc mòbil de SVM era de 3.528 vehicles, el que suposa un ràtio de 688

vehicles per cada 100 habitants. Els turismes representen el 65% del total de vehicles del parc

establint-se una relació de 454 turismes per cada 1000 habitants, mentre que a la resta de la

comarca del Maresme és de 441 vehicles/1000 habitants. La enquesta de mobilitat obligada

(2001) posava de manifest que al voltant del 90% dels viatges generats i dels atrets es

realitzaven en vehicle privat. Si be es cert que la facilitació del transport públic i els canvis

d’hàbits ciutadans fan preveure una disminució d’aquest percentatge cal considerar que és

important i necessari promoure i millorar la xarxa de transport intraurbà a més facilitar i

promoure una mobilitat interurbana més sostenible.

10.2 EN L’ÀMBIT MUNICIPAL CONVÉ DESTACAR LES SEGÜENTS CONCLUSIONS:

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats desenvolupades al municipi de Sant

Vicenç de Montalt provenen majoritàriament del consum d’electricitat i del consum de

combustibles líquids i de gas natural, en un 47 % i en un 29% i un 22% respectivament. Els

sectors principalment emissors del GEH per consum energètic és el sector domèstic (54%),

seguit del sector transport (29%). Per tant, potenciar la eficiència energètica i la reducció del

consum domèstic principalment elèctric (ja que el 61% de les emissions de GEH del sector

depenen del consum d’electricitat) i millorar la mobilitat (lligada principalment al consum de

gas-oil i benzina) resulten prioritaris.

Tractant-se d’un municipi d’estructura urbanística dispersa i extensiva, poc complex

funcionalment i per tant amb importants dependencies funcionals d’altres municipis, la mobilitat

representa una necessitat. Les emissions de GEH generades al sector transport del municipi

de Sant Vicenç de Montalt provenen en un 78% al consum de gasoil i en un 22% al consum de

electricitat per a l’any 2005.

Una línea d’acció important hauria d’anar orientada –en la mida del que és competència

municipal- a minimitzar els efectes negatius del model de mobilitat basat en l’ús del cotxe


privat i en l’ocupació extensiva del territori. Caldrà establir prioritats sobre l’accessibilitat o

proximitat de totes les persones a les seves necessitats funcionals (treball, serveis...)

fomentant sistemes de transport col·lectius/públics.

Cal continuar millorant la minimització i la gestió segregada de residus donat que per Sant

Vicenç de Montalt representen el 11% de les emissions totals del municipi en 2005, i del 9%

en el 2010. Val a dir que la recollida d’andròmines per part de les Brigades hauria d’optimitzar-

se donat que, per tal de mantenir el municipi net, l’equip de brigades realitza nombrosos

serveis de retirada resultant difícil complir amb possibles planificacions.

El vector aigua resulta també susceptible de millores. Si bé el consum energètic per bombeig

s’ha reduït, la reducció respon a la desaparició d’una bomba i probablement també a la

disminució del consum. Malgrat la reducció, el consum d’aigua resulta elevat. El consum per

habitant i dia resulta significatiu degut bàsicament al tipus de residències predominants a la

zona, residències de tipus unifamiliar amb jardins i ocasionalment piscines. Caldrà intensificar

accions més ecosistèmiques per a la gestió de demanda, incloent mesures d’eficiència en el

consum, com per exemple, reduir les fuites de la xarxa d’abastament, la reutilització de les

aigües regenerades, així com un seguit de mesures per a racionalitzar el consum domèstic,

amb un seguit d’estratègies d’estalvi com el recull de l’aigua de pluja per a maximitzar

l’optimització de l’estalvi en el consum.

10.3 EN L’ÀMBIT DE COMPETÈNCIA DE L’AJUNTAMENT CONVÉ DESTACAR LES SEGÜENTS CONCLUSIONS

Caldrà desenvolupar el Pla d’adequació lumínica i implementar altres actuacions que

possibilitin la millora de l’eficiència i la reducció del consum energètic en l’enllumenat públic.

El consum energètic associat a l’enllumenat públic i semàfors representa el percentatge de

consum energètic més elevat, el 49%, tot i que en els últims anys es considera una disminució

de les emissions totals motivada per la disminució del rati d’emissions de tones de CO2 eq per

kWh del mix elèctric. La estructura urbanística dispersa i extensa condiciona fortament aquest

consum.

El consum en equipaments municipals es va duplicar entre el 2005 i el 2010, si bé s’ha de

s’ha tenir en compte, que el nombre de instal·lacions s’ha duplicat en aquest període com a

resposta al creixement poblacional que també s’ha donat. El principal consum energètic és el

consum d’electricitat, seguit de combustibles líquids i del gas natural. Caldrà reduir el consum

d’electricitat i substituir progressivament els consums de combustibles fòssils.

Caldrà regularitzar les pòlisses i punts de connexió d’alguns equipaments per tal d’assegurar

els consums reals de l’equipament en qüestió.

És necessari desenvolupar actuacions sobre els diferents equipaments municipals que

possibilitin la reducció de consums tal i com millores d’aïllaments, substitució d’il·luminació,

control i gestió energètica, substitució d’equips de baix rendiment energètic ...


Convé incorporar energies renovables tant per aconseguir estalvis energètics (col·lectors

solars tèrmics, geotèrmica, biomassa...) com generació d’energia per incorporació a xarxa

(plaques fotovoltaiques) que possibiliti reduir i compensar els importants consums energètics

d’alguns equipaments com ara centres escolars.

10.4 TAULA RESUM

Aquestes taules són un breu resum de les dades obtingudes a l’inventari d’emissions, reflecteixen

la situació actual i serveixen de punt de partida de la diagnosi.

Taula 10.1Taula 1 Emissions totals i per habitant pels tres àmbits d’estudi

GEH T CO2eq Tendència

GEH T CO2eq/hab Tendència

2005 2007 2010 2005 2007 2010

Població 4.771 5.267 5.776 Augment 4.771 5.267 5.776 Augment

Emissions àmbit municipi

Total emissions municipi 23.438 22.189 Disminució 4,91 4,21 Disminució

Emissions àmbit PAES

Energia elèctrica 10.117 10.072 Disminució 2,12 1,91 Disminució

Gas Natural 4.374 3.718 Disminució 0,92 0,71 Disminució

Combustibles líquids 6.256 6.452 Augment 1,31 1,22 Disminució

Serveis 3.028 3.063 Augment 0,63 0,58 Disminució

Transport 5.860 6.106 Augment 1,23 1,16 Disminució

Domèstic 10.948 10.244 Disminució 2,29 1,94 Disminució

Residus (tractament i transport)

2.689 1.946 Disminució 0,56 0,37 Disminució

Aigua (consum energètic potabilització i depuració)

530 496 Disminució 0,11 0,09 Disminució

Total emissions PAES 23.058 21.855 Disminució 4,83 4,15 Disminució

Emissions àmbit Ajuntament

Equipaments 196 281 Augment 0,04 0,05 Augment

Enllumenat i semàfors 552 221 Disminució 0,12 0,04 Disminució

Flota de vehicles pròpia i externalitzada

153 226 Augment 0,03 0,04 Augment

Infraestructures municipals (Bombament)


Total emissions Ajuntament


% emissions de l’Ajuntament respecte l’àmbit PAES

3,93 3,93

10.5 PUNTS FORTS I FEBLES DE LA DIAGNÒSI

10.5.1 Punts forts El municipi està situat en una zona considerada climàticament temperada i càlida de

Catalunya.

Recent estabilització del creixement poblacional.

Les emissions de GEH per càpita de Sant Vicenç de Montalt estan per sota de la mitja

catalana i de la mitja espanyola (si be cal considerar que es tracta d’un municipi residencial on

el sector secundari és molt escàs i l’agricultura està clarament en regressió).


Disminució d’emissions de GEH entre els anys 2007 i 2005 (si bé no es deu a factors locals

sinó a circumstàncies estructurals)

S’ha millorat significativament la recollida segregada de residus i s’ha implantat la recollida de

la fracció orgànica.

SVM està implantant el Pla d’’Adequació Lumínica.

10.5.2 Punts febles Increment ràpid i significatiu de població en els últims anys.

És un municipi bàsicament residencial, amb creixement poblacional molt ràpid, estructura

urbana altament extensiva i de predomini unifamiliar –a excepció del nucli històric de trama

continua-, que ha donat lloc a un territori urbà dispers de baixa complexitat funcional.

La baixa complexitat funcional del municipi condiciona marcades dependències d’altres

municipis com Mataró, Arenys de Mar i Barcelona i, conseqüentment, determina una important

mobilitat.

La majoria del viatges generats i dels atrets es realitzen en vehicle privat.

No hi ha producció renovable ni autogeneradors rellevants

El consum d’aigua potable del municipi és important malgrat els últims anys s’ha produït una

disminució.

Els sectors principalment emissors de GEH degut al consum energètic són el sector domèstic

seguit del sector transport .

Les emissions de GEH generades a partir de les activitats desenvolupades al municipi

provenen principalment del consum d’electricitat, del consum de combustibles líquids, i del

consum de Gas Natural (per aquest ordre).

Les emissions de GEH generades al sector domèstic provenen majoritàriament del consum

d’electricitat i seguidament del consum de Gas Natural.

Les emissions de GEH generades al sector transport prové majoritàriament del consum de

gasoil i seguidament del consum de electricitat.

La generació de residus és un factor rellevant pel que respecta a la seva repercussió en les

emissions totals del municipi.

10.6 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020

A la gràfica següent es mostren les tendències en base a les dades disponibles per tal de veure a

llarg termini el comportament de les emissions del municipi en els 2 supòsits:

Alternativa zero o ( BaU2): tendència que seguirien les emissions de CO2eq. si no es pren cap

mesura correctora per tal de reduir les emissions del municipi (s’ha considerat un increment del

0,1 %, que correspon a l’increment de PIB per a Catalunya per als anys 2009 i 2010).

Alternativa PAES: tendència que han de seguir les emissions de CO2eq. amb els objectius

establerts al PAES de reducció de més del 20% al 2020.

Es mostra també, a efectes il•il·lustratius, la línea recta que suposaria mantenir les mateixes

emissions de l’any 2007.


Figura 44Evolució emissions àmbit PAES

Evolucio emissions àmbit PAES SVMontalt

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020

ANY

ton

es C

O2 e

q

Alternativa ZERO

Continuïtat 2007

Alternativa PAES

10.7 ANÀLISIS DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI

Cal conèixer quin és el potencial d’implantació de renovables al municipi per poder conèixer les

oportunitats d’acció. Per avaluar el potencial d’implantació d’energies renovables al municipi s’han

de considerar 2 àmbits:

• El corresponent als equipaments municipals.

• El corresponent als habitatges.

10.7.1 Potencial d’implantació d’energies renovables als equipaments municipals

10.7.1.1 Instal·lació de plaques solars tèrmiques per a A.C.S. en cobertes d’edificis, especialment d’equipaments escolars, sanitaris i esportius.

SOLAR TERMICA

superfície

consum

consum

energètic

consum

energètic

producció

anual

producció

anual

cost

m2 litres MJ kWh MJ kWh €

ESCOLA BRESSOL

GARROFERS 32 2.800 119.003 34.824 75.877 20.071 86.000

POLIESPORTIU 58 5.000 215.700 63.120 137.530 36.370 95.000

TOTAL 90 7.800 334.703 97.944 213.407 56.441 147.400


La acció suposa un estalvi de 6,98 tones de CO2/any

10.7.1.2 Instal·lació de caldera de biomassa per a ACS i/o climatització pel Poliesportiu Toni Sors

Es considera la substitució de la caldera actual per una caldera de biomassa de 300 kW

Es considera un cost d’inversió de 75.000 €. Els costos inclouen entre 250-450 € /kW per la

instal·lació caldera de biomassa (en funció potència), més l’estudi de viabilitat i el projecte

d’instal·lació

La expectativa de producció energia tèrmica caldera de biomassa de 300 kW pot arribar a 450.000

kWh/any per a 1.500 hores de funcionament/any.

La acció suposa un estalvi de 90,9 tones de CO2/any

10.7.1.3 Concurs públic per a la construcció i explotació de plantes de producció d'energia elèctrica fotovoltaica

Es considera la següent hipòtesi estàndard:

Hipòtesi

Estàndard

superfície efectiva de plaques 41,6 m2

nº plaques 1,6 m2/placa 26 plaques

potencia 270 watt/placa

potencia instal·lada 7,02 kW

insolació 1.600 hores

inclinació 30º direcció sud 120%

factor PR 75%

hores equivalents 1.440 hores eq

producció energia 10.109 kwh/any

cost inversió

3 €/watt pic (ja instal·lat) 21.060 €

Autoconsum 2.000 kwh/any

estalvi 0,136 €/kwh 272 €/any

venda energia a xarxa 8.109 kwh/any

Ingressos 0,32 €/kwh teulada

0,29 €/kwh terra

2.595 €/any

A instal·lar en les següents ubicacions:

CEIP Sot del Camp 26 plaques


CEIP Sant Jordi 26 plaques

Centre Civic 26 plaques

Escola Bressol 4 plaques

S’ha considerat una superfície total als equipaments de Sant Vicenç de Montalt de 131,2 m2, es a

dir 3,2 veces la hipòtesi estàndard de 41,6 m2.

La acció suposa un estalvi de 7,76 tones de CO2/any.

10.7.2 Potencial implantació d’energies renovables als habitatges.

S’ha considerat en les fitxes del Pla d’acció:

10.7.2.1 Promoció calderes biomassa

A Sant Vicenç de Montalt hi ha 1.417 edificis, dels quals 1250 son vivendes unifamiliars i 135

plurifamiliars (dades INE 2011).

Es consideren calderes d'entre 35 a 50 kw, per a cases aïllades unifamiliars de 100 a 200 m2.

Es preveu que la mesura s’apliqui al menys a 29 llars del municipi, que correspon al 2,0 % del total

d'edificis del poble.

emprar la biomassa de nostres boscos en lloc de combustibles fòssils (inclosa electricitat) suposa

un estalvi aproximat de 20 Tn de Co2 eq/any per llar.

L’Ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor

energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes de

biomassa

La acció suposa un estalvi de 580 tones de CO2/any.

10.7.2.2 Promoció instal·lacions solars tèrmiques en habitatges

A Sant Vicenç de Montalt hi ha 1.417 edificis, dels quals 1250 son vivendes unifamiliars i 135

plurifamiliars (dades INE 2011).

Es consideren calderes d'entre 35 a 50 kw, per a cases aïllades unifamiliars de 100 a 200 m2.

instal·lació

solar

tèrmica

superfície

m2

consum

litres

consum

energètic

MJ

consum

energètic

kWh

producció

anual

MJ

producció

anual

kWh

cost

€

4 plaques 16 2.000,0 67189 18.658 41.524 11.531 3.000

Es preveu que la mesura s’apliqui al menys a 71 llars del municipi, que correspon al 5,0 % del total

d'edificis del poble.


L’Ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor

energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes de

biomassa.

Es considera un cost de 3000€ de la campanya informativa

La acció suposa un estalvi de 180,94 tones de CO2/any.

10.8 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS D'ACTUACIÓ A NIVEL ÀMBIT PAES A continuació es mostren les dades de consum energètic i d’emissions dels tres àmbits considerats en el PAES de Sant Vicenç de Montalt.

Ajuntament

Municipi

Àmbit PAES ÀMBIT VALOR UNITATS

Consum energètic Ajuntament Sant Vicenç de Montalt. any 2005 2.331.645 kwh/any

Consum energètic per càpita Ajuntament Sant Vicenç de

Montalt. any 2005 (4.771 habitants)

488,71 kwh / hab any

Emissions Ajuntament Sant Vicenç de Montalt. any 2005 905,76 Tones CO2 eq

Emissions per càpita Ajuntament Sant Vicenç de Montalt. any

2005 (4.771 habitants)

0,190 Tones CO2

eq/hab

Consum energètic Municipi Sant Vicenç de Montalt. any 2005 65.259.246 kwh/any

Consum energètic per càpita Municipi Sant Vicenç de Montalt.

any 2005 (4.771 habitants)

13.678 kwh / hab any

Emissions Municipi Sant Vicenç de Montalt. any 2005 23.438 Tones CO2 eq

Emissions per càpita Municipi Sant Vicenç de Montalt. any 2005 4,91 Tones CO2

eq/hab

% Emissions de l’Ajuntament respecte al Municipi 3,86 %

Consum energètic AMBIT PAES Sant Vicenç de Montalt. any

2005

64.330.645 kwh/any

Consum energètic per càpita AMBIT PAES Sant Vicenç de

Montalt. any 2005 (4.771 habitants)

13483 kwh / hab any

Emissions AMBIT PAES Sant Vicenç de Montalt. any 2005 23.058,15 Tones CO2 eq

Emissions per càpita AMBIT PAES Sant Vicenç de Montalt. any


4,83 Tones CO2

eq/hab

% Emissions de l’Ajuntament respecte l’àmbit PAES 3,93 %

A continuació s’estableixen els compromisos de l’Ajuntament en el seu propi àmbit i en l’àmbit PAES.


ÀMBIT VALOR UNITATS

Emissions Ajuntament Sant Vicenç de Montalt. any 2005 905,76 Tones CO2 eq

Emissions per càpita Ajuntament Sant Vicenç de Montalt. any


0,190 Tones CO2

eq/hab

Objectiu reducció 20% per a l’any 2020 181,15 Tones CO2 eq

Objectiu Emissions Ajuntament Sant Vicenç de Montalt. any

2020

724,61 Tones CO2 eq

Objectiu Emissions per càpita Ajuntament Sant Vicenç de

Montalt. any 2020 (7000 habitants)

0,103 Tones CO2

eq/hab

Emissions AMBIT PAES Sant Vicenç de Montalt. any 2005 23.058,15 Tones CO2 eq

Emissions per càpita AMBIT PAES Sant Vicenç de Montalt. any


4,83 Tones CO2

eq/hab

Objectiu reducció 20% per a l’any 2020 4.611,63 Tones CO2 eq

Objectiu Emissions AMBIT PAES Sant Vicenç de Montalt. any

2020

18.446,52 Tones CO2 eq

Objectiu Emissions per càpita AMBIT PAES Sant Vicenç de

Montalt. any 2020 (7000 habitants)

2,63 Tones CO2

eq/hab

A NIVELL DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL:

La reducció objectiu sobre l’any base es de 181,15 Tones Co2 eq per a l’any 2020. És a dir,

aconseguir unes emissions per a l’any 2020 de 724,61 Tones CO2 eq.

En l’àmbit PAES, la reducció objectiu sobre l’any base es de 4.611,63 Tones Co2 eq per a l’any

2020.

L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt pretén superar l’objectiu de reducció del 20% d’emissions, i aconseguir una reducció de 4.613,42. tones de CO

2 eq.

Així, es pretén aconseguir unes emissions a l’Àmbit PAES de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2020 de18.444,73 Tones CO2 eq.

Les emissions per càpita a l’Àmbit PAES de Sant Vicenç de Montalt per a l’any 2020 (amb una expectativa de 7000 habitants) serien de 2,63 Tones CO2 eq/hab.



Document I I.II Pla d’Acció

Novembre 2011



1. PLA D’ACCIÓ

La definició de les accions de mitigació del canvi climàtic d’escala local requereix tenir una

composició clara de l’escenari en què es troba el municipi per tal de trobar els punts en els quals

la incidència sigui major, i, en segon lloc, establir un pla d’acció que incorpori aquesta informació.

Revisat i descrit l’escenari en els punts anteriors passem a establir el Pla d’Acció que haurà de

estar en coherència amb els resultats obtinguts.

Una major eficiència energètica i un pes més important de les energies renovables són els

principals instruments que tenim al nostre abast per mitigar els efectes del canvi climàtic.

S’han elaborat un total de 57 fitxes que corresponen a accions diferents. Cada fitxa descriu l’abast

de l’acció, planteja els objectius (de mitigació o adaptació), exposa breument la metodologia

d’aplicació, els beneficis que es poden esperar de la seva aplicació i relaciona també els agents

implicats. Atès que les accions correctores impliquen en general uns costos,es fa referència a les

possibles fonts de finançament. Finalment, s’inclouen diferents indicadors que han de permetre

seguir en el temps els resultats assolits.

Les diferents accions estan codificades i estructurades seguint els criteris definits per la DIBA en el

següent model de fitxa. La codificació dels diferents camps s’ha realitzat seguint les següents

consideracions que es presenten a la següent plana:


Codi: El codi de l’acció es basa en el quadre resum per àmbits i temàtiques de les accions. A

cada temàtica li correspon un codi, com es pot veure al quadre següent:

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

Equipaments i serveis

Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció

Infrastructures municipals (bombament i altres...)

1.2/núm acció

Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm acció

Sector domèstic 1.4/núm acció

Sector serveis 1.5/núm acció

Transport

Flota municipal (pròpia i externalitzada)

2.1/núm. acció

Transport públic municipal 2.2/núm acció

Transport privat i comercial 2.3/núm acció

Producció local d'energia1

Producció d’energies renovables 3.1/núm acció

Cogeneració 3.2/núm acció

Planificació

Planejament urbà 4.1/núm acció

Mobilitat o transport 4.2/núm acció

Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

4.3/núm acció

Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'eficiència energètica 5.1/núm acció

Requisits d'energia renovable 5.2/núm acció

Participació ciutadana

Serveis d'assessorament 6.1/núm acció

Incentius fiscals i ajuts 6.2/núm acció

Sensibilització i treball amb xarxes locals

6.3/núm acció

Formació i educació ambiental 6.4/núm acció

Altres

Residus 7.1/núm acció

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

7.2/núm acció

Altres 7.3/núm acció

El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1.2/5 serà:

1Producció local d’energia: En aquest apartat s’inclouen les accions en què l’energia produïda es connecta a la xarxa.

Les accions que fan referència a la instal·lació d’energia solar tèrmica, calderes de biomassa, etc., en què l’energia produïda és per a consum propi de l’equipament o edifici, s’inclouran en l’àmbit d’equipaments i serveis.


Títol:

Nom que identifiqui l’acció proposada.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any):

Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb

l’execució de l’acció.

Àmbit:

D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la

metodologia SEAP template de l’oficina del Covenant of Majors.

Temàtica:

Caldrà especificar a cada acció, quina és la temàtica que li correspon, així al quadre resum dins a

cada àmbit es detallen diverses temàtiques.

Tipologia:

Es recomana classificar cada acció amb cada una de les tipologies que es presenten a

continuació:

CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei

d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació

d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies

convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions

d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis,

com ara l’energia solar tèrmica, geotermia...

ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui

directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica,

hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.

PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció

d’ordenances, mesures fiscals, etc.

AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i

la sensibilització del ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions

d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament

Descripció:

S’ha de desenvolupar el títol de l’acció i definir els objectius que es persegueixen mitjançant una

breu explicació que justifiqui l’actuació.

Ha de quedar clar, quan es faci referència a plans i projectes, si l’acció és redactar o executar o

ambdues coses. Cal que la descripció inclogui què s’ha tingut en compte per fer les estimacions

d’emissions estalviades i de cost. Hi haurà accions que poden contenir diferents subaccions. Així

accions del tipus “canviar calderes estàndard per calderes d’alt rendiment” de diferents

equipaments és una sola acció però caldrà llistar els equipaments afectats dins la descripció.


Interrelació amb d’altres accions del PAES:

Esmentar amb quines altres accions del pla es relaciona.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...:

Esmentar accions incloses en d’altres plans que hi estiguin relacionades.

Prioritat:

La prioritat2 de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, la

prioritat pot ser:

Alta Mitjana Baixa

Calendari:

Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2012 Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2015 Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020

Període d’ execució:

El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot ser:

Puntual: l’acció té un inici i un final definit, (instal·lació de plaques solars). Continuada: període d’aplicació variable, (construcció de carril bici, de programes de manteniment

d’equipaments). Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat anual).

Cost d’inversió (euros), IVA inclòs:

Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a

terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. Per exemple en una acció de promoure electrodomèstics

classe A, només incloure el cost de la campanya, no el del canvi de l’electrodomèstic.

Termini d’amortització (anys):

Període que es tarda en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta

i/o eficient. El termini d’amortització cal calcular-lo en base a la diferència de cost.

Responsable:

Especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció.

Agents implicats:

Àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats, administracions i organismes implicats en

el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables directes poden finançar

l’ajuntament per dur-la a terme.

Indicadors de seguiment:

2 Que la prioritat sigui alta no té perquè implicar un termini d’execució (calendari) curt, la prioritat i el calendari no tenen

perquè anar relacionats.


L’empresa ha de proposar un indicador específic que permeti avaluar la consecució de l’acció. Ha

de ser fàcil de calcular.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats:

Identificar quins seran els indicadors clau influenciats en la mesura. Es proposa una llista tancada

amb els indicadors següents:

1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14) 2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16) 3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15) 4. Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20) 5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5) 6. Consum final d'energia de l’ajuntament 7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 8. Percentatge de recollida selectiva

Es dóna la possibilitat que una acció pugui influir fins a 3 indicadors.

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any):

Determinar quin és l’estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com

en les accions de gestió de residus.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any):

En les mesures de producció d’energètica local connectada a xarxa cal especificar la producció

esperada.


2. RESUM PLA D’ACCIÓ

Els principals àmbits d’actuació per a reduir les emissions de CO2 a Sant Vicenç de Montalt es mostren a la taula resum del pla d’acció

Nombre

d’accions

% d’accions

respecte total

Reducció

t CO2 el 2020

Cost

estimat (€)

Equipaments i serveis 31 54,38 1326,84 856.090

Transport 7 12,28 285,13 115.000

Producció Local d’Energia 2 3,50 98,66 142.392

Planificació 3 5,26 76,88 222.356

Adquisició pública de béns i

serveis 1 1,75 5,00 3.000

Participació ciutadana 7 12,28 306,94 29.500

Altres: Residus i aigua 6 10,52 2513,83 39.200

Total 57 100 4.613,28 1.407.538

Nombre d’accions: recull el nombre d’accions proposades per a cada àmbit.

% d’accions respecte del total: pes de cada àmbit en el global del PAES

Reducció de CO2 el 2020: expectativa de reducció per a cada àmbit de treball

Cost estimat: inversió econòmica proposada per a cada àmbit


3. ELEMENTS CLAU DEL PLA D’ACCIÓ D’ENERGIA SOSTENIBLE

ÀMBIT TEMÀTICA TÍTOL

EXPECTATIVA DE REDUCCIÓ DE CO2EQ (TN/ANY)

CALENDARI COST INVERSIÓ (€)

RESPONSABLE

EXPECTATIVA D’ESTALVI ENERGÈTIC (Kwh/ANY)


Edificis I equipaments municipals

Millores en la il·luminació interior dels equipaments. Instal·lació de sistemes de control i regulació per a il·luminació en passadissos i vestíbuls i sanitaris

2,36 Mig termini 3.750,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis

9.840,00



Millores en la il·luminació interior dels equipaments. Substitució fluorescent convencional a fluorescent tipus LED


36.998,00



Millores en la il·luminació interior dels equipaments. Substitució de focus halògens i "Ulls de Bou" per LED’s d’alta potencia o altres de menys potencia

4,61 Llarg termini 5.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis

19.200,00



Substitució de focus halògens interiors i exteriors per altres de menys potencia a l'edifici de les Brigades

1,76 Curt termini 960,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis

7.344,00



Millores en l'aïllament tèrmic dels equipaments municipals: Instal·lacio cortines interiors i/o persianes exteriors a les finestres


687,00



Millores en l’aïllament tèrmic dels equipaments municipals. Tancaments d’infiltracions d’aire exterior


17.600,00



Millores en l’aïllament tèrmic dels equipaments municipals. Vidres dobles amb cambra d'aire per millorar l’aïllament tèrmic

24,31 Llarg termini 125.000,00 €

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis

110.000,00



Millores en l’aïllament tèrmic dels equipaments municipals. Instal·lació de portes dobles o portes giratòries en


684,00





RESPONSABLE


accessos a edificis públics.



Reparació de la coberta de l’edifici de l’Ajuntament per millorar l’aïllament tèrmic

0,24 Mig termini 200.000,00 €

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Urbanisme

1.101,00



Millores en la gestió i manteniment de la piscina municipal


500,00



Incorporació de variadors de freqüència en els bombeigs d'aigua municipals

0,28 Curt termini 6.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis

1.147,00



Substitució de calderes antigues de baix rendiment per altres més eficients a l'Ajuntament

3,26 10.000,00 € Serveis Municiplas: Mantemiment i Via Pública

16.139,00



Control climatització: termòstats, sondes i 1 termostat per estancia


1.369,00



Implantació de temperatures de confort. Regular termòstats per mantenir la calefacció a 21ºC i la refrigeració a uns 26ºC

6,75 Curt termini - € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat

30.552,00



Instal•lació de plaques solars tèrmiques per a A.C.S. en cobertes d’edificis especialment d’equipaments escolars, sanitaris i esportius.

12,47 Mig termini 147.400,00 €

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi Ambient

56.441,00



Pla d'estalvi energètic en ofimàtica: Definició de plans d’estalvi energètic en ordinadors, amb configuracions de tancament de monitors i/o discos, inactivitat i hibernació de sistemes, etc

1,43 Curt termini - € Àrea d’Informàtica 5.967,00


Edificis I equipaments

Substitució progressiva d’electrodomèstics per altres amb etiquetat energètic classe A

1,01 Mig termini 2.100,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat

4.200,00





RESPONSABLE


municipals Compres



Creació de la figura de gestor energètic d'equipaments

17,60 - € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat Ajuntament: Formació

73.324,00



Reforç de la figura de gestor energètic municipal.

12,81 - € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat

53.367,00



Instal·lació de mecanismes d'estalvi d'aigua 0,66 Mig termini 4.830,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

2.748,00


Enllumenat públic i semàfors

Redactar i executar el Pla d'adequació lumínica

94,03 Mig termini 165.000,00 €

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

391.797,00



Renovació de l'enllumenat ornamental de l'esglèsia de Sant Vicenç de M.

8,41 10.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

35.040,00



Canvi general de làmpades de senyalització viària (semàfors) per altres de baix consum “Leds“

0,76 Curt termini 2.400,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient Gestor energètic

3.154,00

Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

Substitució progressiva de vehícles per d’altres més eficients amb menys emissions

33,75 Llarg termini 100.000,00 €


140.305,00


Control del consum de combustible dels vehícles

4,49 Curt termini - € Responsable de Brigades Gestor Energètic

37.415,00


Promoció de l’ús dels biocombustibles 9,81 Mig termini - € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

0,00

Transport Flota de vehicles Incorporació de criteris de vehicles eficients 37,20 Mig termini - € Àrea de Serveis al 0,00





RESPONSABLE


municipal (pròpia i externalitzada)

en els plecs de contractació Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

Transport Transport públic municipal

Optimització del servei d’autobus públic i foment de la intermodalidad

30,75 Curt termini 9.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

115.000,00

Transport Transport privat i comercial

Promoció del cotxe compartit (car pooling) 15,38 Mig termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

57.500,00

Producció local d'energia

Fonts d'energia renovables

Instal•lació de caldera de biomassa per a ACS i/o climatització pel Poliesportiu Toni Sors

90,90 Mig termini 75.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

450.000,00

Producció local d'energia

Fonts d'energia renovables

Concurs públic per a la construcció i explotació de plantes de producció d'energia elèctrica fotovoltaica


32.348,00

Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

Recuperació de la mina del Parc Germans Gabrielistes

1,53 Curt termini 10.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

6.360,00

Altres Altres Implantació progressiva d'un Sistema de Gestió d'Energia Municipal

18,10 Llarg termini 25.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient

46.632,90


Incentius fiscals i ajuts

Aplicació d'incentius fiscals a empreses que aprovin un pla d’optimització energètica


27.100,00

Altres Altres Gestió Foretal: Millora de la gestió forestal 197,20 Curt termini Sense dades


0,00

Altres Residus Extensió de la recollida de matèria orgànica dels residus municipals.

1.122,00 Curt termini Sense dades

.- Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient .- Àrea de comunicació i

0,00





RESPONSABLE


premsa

Altres Residus Millores en la gestió del residus. De 2010 a 2020

615,00 Curt termini Sense dades

.- Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient .- Àrea de comunicació i premsa

0,00

Planificació Planejament urbà Remodelació del pont de l’Autopista C-32, que dóna accés al Camí del Padró.

46,12 Mig termini 206.356,00 €

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Urbanisme

192.180,00

Planificació Plans de mobilitat o transport

Pla Especial de Camins d’ús públic 15,38 Mig termini 8.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Urbanisme

64.070,00


Requisits d'eficiència energètica

Implantació d'un programa de compres i contractació pública verda

5,00 Curt termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient Compres

0,00

Altres Altres Compensació d'emissions 560,00 Curt termini 4.200,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient Compres

0,00

Transport Transport privat i comercial

Promoció dels vehícles eficients 153,75 Llarg termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient Formació

0,00

Planificació Plans de mobilitat o transport

Promoure una xarxa de camins escolars segurs per a l'accessibilitat als centres escolars i altres equipaments educatius de

15,38 Mig termini 8.000,00 € 64.070,00





RESPONSABLE


manera autònoma, etc


Sensibilització i treball amb xarxes locals

Promoció d'horts comunals 1,91 Mig termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient

7.964,00


Formació i educació ambiental

Potenciar la sensibilització i afavorir comportaments més sostenibles

41,72 Mig termini 6.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Àrea de comunicació i Prensa i Medi Ambient

173.838,00



Cursos de conducció eficient per a la població

230,43 Mig termini 14.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient

960.111,00


Sector domèstic Compostadors urbans domèstics per l’adobat dels horts comunals

16,00 Mig termini 1.300,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient

0,00


Sector domèstic Introducció de sistemes d’estalvi d’aigua de reg

47,66 Mig termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa

198.576,00


Sector domèstic Promoció de calderes de biomassa 580,00 Mig termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa Gestor energètic





RESPONSABLE



Sector domèstic Promoció instal·lacions solars tèrmiques en habitatges

180,94 Mig termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa Gestor energètic

818.716,00


Sector domèstic Campanya millora d'aïllaments 71,33 Mig termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa Gestor energètic

297.191,00


Sector domèstic Campanya de renovación d'electrodomestics

16,73 Mig termini 3.000,00 € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa Gestor energètic

69.725,00


Sector domèstic Campanya de renovación de bombetes incandescents per bombetes de baix consum

200,81 Mig termini 3.000,00 € Gestor energètic 836.706,00



Creació d’un punt virtual d’informació 0,00 Curt termini - € Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa Gestor energètic

0,00

Equipaments Sector domèstic Introducció de sistemes d’estalvi d’aigua en 6,62 Mig termini - € Àrea de Serveis al 27.580,00





RESPONSABLE


i serveis els habitatge Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa



Targeta d’usuari de deixalleria 11,00 Curt termini sense dades

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient

sense dades



Targeta de transport públic gratuïta 15,38 Curt termini sense dades

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient

sense dades


PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE Sant Vicenç de Montalt

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq

(Tn/any)

1.1 1


2,35

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP

Descripció

La instal•lació de sistemes de control i regulació en els espais de pas i vestíbuls, mitjançant detectors de moviment i presència, cèl•lules de nivell per la llum natural o calendaris i horaris preestablerts, pot suposar estalvis d’energia molt important de fins al 65%, depenent del tipus d’instal•lació. La instal•lació de detectors de presència o temporitzadors a les instal•lacions amb baixa freqüència d’usuaris i als lavabos i serveis dels equipaments permetrà obtenir un estalvi energètic important, principalment en aquells espais on els usuaris son pocs i ocasionals. Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat un conjunt de 5 detectors de presència amb temporitzadors instal•lats en les dependències de l'Ajuntament, la policia, el CEIP Sant Jordi, el CEIP Sot del Camp i el centre cívic Els Gorgs. (Veure fitxes VAE.)

Relació amb d’altres accions PAES

1.1/2, 1,.1/3 i 1.1/4

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Agenda 21

Prioritat Calendari Responsable

Mitjana Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis

Període d’execució

Puntual Agents implicats

Ajuntament: Àrea Territori i Sostenibilitat

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Institut Català d'Energia (ICAEN)

3.750

Termini d’amortització (anys)

2

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

.-Nombre d'actuacions respecte al total a realitzar definit per l'Ajuntament. 9.840

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament




(Tn/any)

1.1 2


9,35

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Substitució progressiva de lluminàries i de reactàncies mecàniques per fluorescents tipus LED. El consum energètic d’electricitat associat a la il•luminació s’estima en un 50% per a oficines i del 10 al 15% a escoles. Les prestacions dels LEDs són superior a la de la làmpades incandescent i els fluorescents. Les avantatges del sistema LED respecte a les il•luminaries convencionals són nombroses: no produeixen calor, major eficiència energètica (la seva despesa energètica és molt menor), tenen menor manteniment i major resistència a les vibracions, la seva vida útil és més llarga, menor risc pel medi ambient (no contenen materials contaminants), millor visió davant diverses circumstàncies d’il•luminació La substitució de les reactàncies electromagnètiques per LED pot comportar una reducció de més del 50% de la energia lumínica consumida. A més s’incrementa la vida de les làmpades, cosa que fa que el cost del manteniment sigui menor. A més s’augmenta el confort general eliminant-ne els sorolls produïts pel camp electromagnètic i donat que la llum és més agradable, sense parpellejos ni efectes estroboscòpics, mitjançant el funcionament a alta freqüència. Reducció dels mals de cap i esgotaments de la vista atribuïts al parpelleig produït per les reactàncies Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat la substitució de 1000 unitats fluorescents tipus LEDs (al CEIP Sant Jordi, al Centre Cívic, a l’Ajuntament...)


1.1/1, 1,1/3 i 1.1/4


Agenda 21





Ajuntament


40.000


5


.- Nombre d'actuacions respecte al total a realitzar definit per l'Ajuntament. .- Consum en equipaments municipals. .- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció. 36.998






(Tn/any)

1.1 3


4,61

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La tecnologia LED (Light Emitting Diode) permet una dissipació de calor menor als focus incandescents. Aquesta diferència permet que la emissió de llum sigui més eficaç. Els estalvis energètics són del 80%, i els costos de manteniment redueixen en un 46%. És recomana aquest tipus de tecnologia en punts d’il•luminació a la façana d’edificis i als equipaments esportius com camps de futbol. Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat la substitució de 100 focus halogen de 100 W per LED's de 20 W (o per altres focus de menys potència) S’ha identificat la conveniència d’aquesta acció a tots els equipaments visitats (veure fitxes VAE).


1.1/1, 1.1/2 i 1.1/4


Agenda 21, CTE (Códi Tècnic de l'Edificació), Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia y Ahorro y Eficiencia Energética.


Mitjana Llarg termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis



Ajuntament


5.000 IDEA


1








(Tn/any)

1.1 4


1,76

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Substitució progressiva de il•luminaries per altres de menor consum tant a l’interior com exterior d’edificis de les Brigades. La hipòtesis ha considerat la substitució de 20 focus interiors de 125 w por altres de 20 w i 3 focus exteriors de 400 w per altres de 80 w.


1.1/1, 1.1/2 i1.1/3


Agenda 21


Mitjana Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis



Ajuntament


960


1


.-Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció.

.-nº de focus cambiats 7.344






(Tn/any)

1.1 5


0,14

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

El vidre de les finestres permet el pas de la radiació solar però en canvi reté els infrarojos. Aquest fet origina un sobreescalfament dels espais interiors, anomenat efecte hivernacle profitós en climes freds, però molt negatiu en climes càlids. Per tal d’aprofitar o evitar aquest fet durant l’any s’han de dur a terme les següents accions: .- A l’estiu, utilització de mecanismes de protecció solar exteriors a l’edifici i allunyats de la façana, com els tendals, persianes o les lamel•les, per conservar un ambient més fresc. .- A l’ hivern, utilització de sistemes de control solar interiors als vidres, com persianes i cortines. oberts durant el dia per permetre que entri la calor i tancats de nit per evitar que se’n vagi. Cal a dir que la utilització de Proteccions Solars s’haurà d’adaptar en funció de la orientació: .- Per a orientacions cap al Sud, es recomana proteccions solars fixes o semifixa. .- Per a orientacions a l’Oest i al Nord-oest es recomana lames horitzontals o verticals mòbils. .- Per a orientacions al Est i Oest es recomana proteccions solars mòbils. També es pot utilitzar pel•lícules reflectores que redueixen la transmissió de calor , deixant passar la llum necessària. Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat la instal•lació de 50 m2 de Persiana enrotllable de PVA amb aïllament (ITEC) per a 10 equipaments. Alguns centres proposats per dur a terme aquesta acció són el Poliesportiu, el CEIP Sot del Camp i l’Ajuntament.


1.1/6, 1.1/7, 1.1/8 i 1.1/9


Agenda 21





Ajuntament


25.000


NA


.- Nombre d'actuacions respecte al total a realitzar definit per l'Ajuntament. .- Consum en equipaments municipals. .- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció. 687






(Tn/any)

1.1 6


3,89

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció proposa millores en l’aïllament tèrmic en aquells edificis on s’ha identificat més necessari. Un aïllament adequat a finestres i portes permet reduir consums energètics en la climatització, evitant fuites de calor al hivern i demanda de refrigeració a l’estiu. Cal controlar, doncs, l'estanquitat de fusteria dels equipaments municipals per a evitar infiltració d'aire i substituir o millorar els tancaments de façanes i cobertes inspeccionant portes, finestres i sostres abans de les temporades d'ús de calefacció i aires condicionats. Per tal d'aconseguir un bon aïllament es proposen les següents accions: .-Substitució marqueteries no estanques de materials poc aïllants per marqueteria més aïllant. Una marqueteria amb una menor transmitància permetrà un millor aïllament tèrmic, els materials de més a menys transmitància són: marcs metàl•lics, marcs metàl•lics amb RPT, marcs de fusta i marcs de plàstic. .- Instal•lació mecanismes de tancament a les portes per a evitar fugues tèrmiques .- Millores en l'ajustament de portes .- Revestiment portes fredes .-Instal•lació de ""burletes"" a finestres i portes per a evitar corrents d'aire .- Reparació d’esquerdes Un bon aïllament augmenta el confort de la dependència evitant corrents d'aire i canvis de temperatura sobtats. S'ha de recordar que el disseny de l'edifici, i per tant de l’aïllament tèrmic és el primer factor d'estalvi al consum de calefacció. És necessari també la reparació d'obertures i punts de fuita que puguin haver i la restitució de cambres d'aire, com per exemple a l'edifici de l'Ajuntament. L’ICAEN ofereix subvencions per a la rehabilitació energètica de l’envoltant tèrmica dels edificis La hipòtesis ha considerat una millora d'aillaments a llocs on s'han detectat fuites de calor. Es consideren uns 80 m2. Alguns equipaments on caldria prendre aquesta acció són la reixa de ventilació del gimnàs del Poliesportiu, porta freda a l'edifici de la Policia i finestres vestidors camp de futbol i esquerdes i ajustos de marqueteria a l'edifici de l'Ajuntament.


1.1/5, 1.1/7, 1.1/8 i 1.1/9


Agenda 21





Ajuntament


20.000


6








(Tn/any)

1.1 7


24,31

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Els vidres dobles amb cambra és un producte format per dos vidres separats entre si per una cambra d’aire sec i quiet. Presenta les següents avantatges respecte als vidres simples: .- Augmenta l’aïllament tèrmic i acústic .- Disminueix el consum d’energia de climatització per les pèrdues de calor a través del vidre .- Elimina la condensació d’humitat sobre el vidre evitant que aquest s’enteli .- Manufacturat amb float de color o reflectiu, afavoreix el control solar i disminueix el resplendor produït una lluminositat excessiva. .- Anul•la l’efecte de “mur fred”, augmentant el confort prop de la finestra. Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat un 60% d'edificis aïllats malament i es planteja una substitució progressiva de 500 m2 de climalit - 250 €/m2 Alguns equipaments on aplicar aquesta mesura són: l’escola bressol Garrofers, l’Ajuntament, la policia, el CEIP Sant Jordi i el centre cívic Els Gorcs


1.1/5, 1.1/6, 1.1/8, 1.1/9


Agenda 21





Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs

125.000


6








(Tn/any)

1.1 8

Millores en l’aïllament tèrmic dels equipaments municipals. Instal·lació de portes dobles o portes giratòries en accessos a edificis públics.

0,14

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Per tal d’aconseguir un bon aïllament tèrmic és necessari la instal•lació de portes dobles o portes giratòries en accessos a edificis públics, cosa que permet una disminució del consum energètic en climatització. Les portes exteriors han de tancar-se per si mateixes. Alguns dels equipaments de Sant Vicenç de Montalt presenten deficiències d’aïllament derivades dels accessos que provoquen consums energètics addicionals pel personal ubicat als espais de pas o a la recepció a més de la sensació de desconfort. L’acció proposa una substitució progressiva de portes per portes dobles o giratòries en els accessos a edificis públics, especialment en aquells de més afluència i/o pitjor aïllament Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat la substitució de 3 portes (Ajuntament, l’edifici de la policia i l’escola bressol Garrofer)


1.1/5, 1.1/6, 1.1/7 i 1.1/9


Agenda 21





Ajuntament


45.000


NA


.- Nombre d'actuacions respecte al total a realitzar definit per l'Ajuntament. .- Consum en equipaments municipals. .- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció. 684






(Tn/any)

1.1 9

Reparació de la coberta de l’edifici de l’Ajuntament per millorar l’aïllament tèrmic

0,23

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Es preveu la substitució d’una part de la coberta, inclinada a quatre aigües, de l'edifici de l'Ajuntament. En el càlcul de la hipòtesis s'ha estimat una inversió de 200.000 euros per la reparació de la coberta (pendent de ofertes económiques).


1.1/5, 1.1/6, 1.1/7, 1.1/8


Agenda 21


Mitjana Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Urbanisme



Ajuntament


200.000


NA


.- Consum en equipaments municipals.

.- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció. 1.101






(Tn/any)

1.1 10

Millores en la gestió i manteniment de la piscina municipal

0,12

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Realitzacio d'un estudi per la reduccio del cost de manteniment de la piscina, especialment en periodes fora d'ús. Algunes de les actuacions proposades són: .- Substitució del sistema de neteja (sal) .- Reprogramació de les neteges fora de temporada .- Canvi de motors per alta eficiència i arrencadors La hipòtesis ha considera un cost d’inversió de 23.000 euros per aquests accions.



Agenda 21




Periòdica Agents implicats

Ajuntament


23.000


NA



.- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció 500






(Tn/any)

1.1 11

Incorporació de variadors de freqüència en els bombeigs d'aigua municipals

0,28

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Es proposa la incorporació de variadors de freqüència a tots els motors impulsors de l’aigua municipal. El variador de freqüència és el mètode més eficient per controlar i regular la velocitat del motor elèctric de bombament, estalviant notablement en el consum energètic. S’haurà de determinar quin tipusde variador de freqüència és l’adequat per a cada cas. Els variadors de freqüència no requereixen de motors especials. L’actuació s’aplicaria a 3 de les bombes d’aigua municipals.



Agenda 21


Mitjana Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis



Ajuntament


6.000


NA


.-Nombre variadors de freqüència incorporats


.- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció. 1.147






(Tn/any)

1.1 12

Substitució de calderes antigues de baix rendiment per altres més eficients a l'Ajuntament

3,26

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Els equips de producció de calor han de presentar una bona eficiència energètica que, com a mínim, arribi als valors de rendiment (COP) que estableix la normativa. Les calderes convencionals presenten rendiments de l’ordre del 90%. Amb la introducció dels sistemes de condensació (que aprofiten el calor latent del vapor d’aigua dels gasos de combustió) s’augmenta significativament el seu rendiment- fins al 105%- a l’hora de que es redueixen les emissions de CO i NOx al disminuir les temperatures dels gasos de combustió, que finalment s’evacuen a la atmosfera. Convé recordar que el manteniment de la instal•lació, resulta fonamental en el rendiment energètic. A les calderes, aquest podria quedar per sota del 60% si, per exemple, faltessin aïllaments a la caldera, hi hagués brutícia a la caldera, no hi ha una adequada regulació de la quantitat d’aire aportat pel cremador a la combustió. Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat la substitució de 2 calderes de Gas Natural a les dependències de l’Ajuntament (veure fitxa VAE). ICAEN: Pla Renovat



Agenda 21


Serveis Municiplas: Mantemiment i Via Pública



Ajuntament


10.000


12








(Tn/any)

1.1 13

Control climatització: termòstats, sondes i 1 termostat per estancia

0,33

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

El control del procés de climatització possibilita minimitzar el consum energètics de la instal•lació mantenint els paràmetres de confort a uns nivells raonables i, per un altra banda, assegura un funcionament correcte dels equips, facilitant, les tasques de manteniment. En funció de la complexitat de les instal•lacions de climatització, es poden establir dos tipologies de control: el control local de cadascun dels equips, instal•lacions poc complexes, i el control centralitzat per a instal•lacions amb un grau de complexitat elevat. Aquest últim es composa de un centre de control que rep informació de cadascun dels equips i de l’estat de les variables de l’aire ambient de les dependències climatitzades mitjançant una programació establerta o manualment des de el centre de control, es pot comandar cadascun dels equips de la instal•lació i fer el seguiment y/o control de les variables que intervenen en el procés de climatització, consums, rendiments, temperatura i humitat, etc.). Pel càlcul del cost d'inversió de la hipòtesis s'ha considerat la implantació progressiva d'un sistema d'un termòstat per cada estància de la climatització en 4 centres: Ajuntament, Policia, Centre civic els Gorgs i CEIP Sant Jordi (veure fitxes VAE).


1.1/14


Agenda 21





Ajuntament


1.350


5








(Tn/any)

1.1 14


6,75

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Una de les accions més important per tal de reduir consums energètics en la climatització a totes les dependències, és la regulació de temperatures de confort, establint 21ºC al hivern i 26ºC a l'estiu. Per cada grau superior als 21ºC, al hivern, es gasta un 5% més d'energia en calefacció. Per cada grau inferior als 26ºC, a l'estiu, es gasta un 8% més d'energia en refrigeració. Per fer el càlcul de la hipòtesi s’ha considerat que es passarà la caleffacció de 23ºC a 21ºC a l'hivern ( 3 mesos a l’any d’estalvi) i que es passarà la climatització de 24ºC a 26ºC a l'estiu ( 3 mesos a l’any d’estalvi). El gestor energètic de l'equipament serà l'encarregat d'implantar i controlar l'acció.


1.1/13


Agenda 21


Alta Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat


Contínua Agents implicats

Ajuntament


0,0


NA








(Tn/any)

1.1 15


12,47

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Instal•lació de plaques solars tèrmiques per tal d'aconseguir una contribució solar mínima del 50% en la producció d'aigua calenta sanitària (d'acord amb el que estableix el CTE-DB-HE4). Es proposa la eliminació d'ACS en la resta d'equipaments. Alguns del equipaments on es proposa la implantació de plaques solars tèrmiques considerats pel càlcul de la hipòtesis (90 m2) són: l’escola bressol Garrofers i el Poliesportiu Toni Sors, aquest en coberta sobre sostre de l'edifici d'entitats esportives (veure Fitxes VAE)



Agenda 21, Pla d'Energies Renovables (PER), Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015


Mitjana Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi Ambient



Ajuntament


147.400 DIBA


13


.- Superficie plaques solars instal•lada

.- Consum en equipaments municipals ,- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció 56.441






(Tn/any)

1.1 16

Pla d'estalvi energètic en ofimàtica: Definició de plans d’estalvi energètic en ordinadors, amb configuracions de tancament de monitors i/o discos, inactivitat i hibernació de sistemes, etc

1,42

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Els aparells ofimàtics són les tecnologies més consumidores d’energia en oficines. Altres consumidors importants son impressores, fotocopiadores, fax i demés serveis auxiliars. Actualment la majoria dels equips incorporen sistemes d’estalvi energètic i compleixen amb les especificacions del programa Energy Start de l’Agencia de Protecció Ambiental dels Estats Units i amb altres tipus de certificacions com les TCO. Els ordinadors personals són els principals responsables del consum energètic procedent dels equips ofimàtics, especialment pel que respecta a les pantalles. Es planteja la conveniència de diversos tipus d’actuacions: .- Aplicar a tots els equips les opcions de gestió d’energia que incorporen actualment els sistemes operatius (normalment incideixen modificant els paràmetres d’us del monitor i del disc dur quan l’ordinador es troba en un període de menys activitat). En general, existeixen dues maneres efectives de reduir el consum elèctric quan no s’està treballant amb l’equip sense tenir que tancar-lo: la suspensió i la hibernació. Però a ser possible s’ha d’evitar deixar els ordinador i els altres dispositius ofimàtics encesos quan no es fa ús (en el cas dels ordinadors, sobretot s’ha d’evitar deixar la pantalla encesa, és el que més gasta i més si es de tub CRT). .-Substitució progressiva d’equips per d’altres que compleixen especificacions Energy Star i TCO. La hipòtesis de càlcul ha considerat un estalvi per unitat de 119,34 kwH/any, amb un total de 50 unitats repartides per les dependències municipals (Ajuntament, policia, CEIPs, Centre Cívic)




Mitjana Curt termini Àrea d’Informàtica



Ajuntament


0,0


0,0


5.967






(Tn/any)

1.1 17

Substitució progressiva d’electrodomèstics per altres amb etiquetat energètic classe A

1,01

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La majoria dels electrodomèstics més antics tenen un rendiment energètic molt baix i la seva substitució per nou electrodomèstics més eficients pot suposar un estalvi energètic. Algunes dependencies disposen de petits electrodomèstics, com ara cafeteres, neveres.... També les cuines d’escoles i guarderia, els bars de les instal•lacions esportives i les pròpies instal•lacions disposen d’electrodomèstics, càmeres frigorífiques, rentaplats, rentadores i cuines –aquest ja de tipus industrial- que convindria fossin progressivament substituïts procurant els de màxima eficiència energètica. Es a dir, l’acció contempla la substitució progressiva d'electrodomèstics per altres classe A i A+ A++ en el cas de frigorífics. Pel càlcul de la hipòtesis es considera la substitució progressiva de electrodomèstics pel conjunt d’equipaments (frigorífics i microones, bàsicament), amb un total de 14 unitats, considerant el sobrecost de la compra de A++ per sobre de A o A+. Dependències implicades: escola bressol, brigades, ajuntament, etc...(veure fitxes VAE). ICAEN: Pla renovat



Agenda 21


Mitjana Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat Compres



Ajuntament


2.100


3








(Tn/any)

1.1 18

Creació de la figura de gestor energètic d'equipaments

17,60

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La figura del gestor energètic d’equipament ha de coordinar les accions necessàries amb l’objectiu de fer una gestió energètica racional de les instal•lacions, procurant el confort, promoure l’estalvi energètic i la coordinació amb el responsable de Gestió Energètica municipal. La gestió energètica te un objectiu final: aconseguir la màxima reducció dels consums municipals a partir de canvis de gestió i de canvis tecnològics en la mida que siguin viables per l’administració. Les seves funcions es poden concretar de la següent manera: .-Control directe de l’equipament municipal: Control d’instal•lacions, consums energètics i despeses energètiques, necessitats de manteniment... .-Proposar actuacions de millores d’estalvi .-Seguiment i control de millores implantades .-Coordinar-se amb el gestor energètic municipal i els departaments i les àrees relacionades amb la despesa energètica .-Aplicació de campanyes per un consum sostenible de la energia .-Atendre demandes i suggeriments d’usuaris .-Col•laborar en la realització d’auditories energètiques .-Altres La implantació d’aquesta funció no hauria de significar la incorporació de nous recursos humans. Ara bé convindria formalitzar la funció i incorporar-la en les responsabilitats del lloc de treball que l’assumeixi. Caldrà, però, preveure formació operativa suficient per tal d’assegurar la capacitació i competència dels nous gestors energètics d’edificis. Addicionalment convindria que progressivament, començant l’acció pels equipament amb més consums, es valorés la viabilitat d’implantar “sistemes experts” en que el gestor del sistema fos el gestor energètic de l’equipament. S’ha estimat un estalvi del 6% per a cada font d’energia consumida a l’Ajuntament per als equipaments de SVM.


1.1/14, 1.1/19


Agenda 21


Alta Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat Ajuntament: Formació



Ajuntament


0,0


NA


Realitzats / no realitzat 73.324






(Tn/any)

1.1 19

Reforç de la figura de gestor energètic municipal.

12,81

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

La figura del gestor energètic, creada per Decret de l’Alcaldia , ha de coordinar les actuacions municipals en l’àmbit del municipi. La gestió energètica te un objectiu final: aconseguir la màxima reducció dels consums municipals a partir de canvis de gestió i de canvis tecnològics en la mida que siguin viables per l’administració. El gestor energètic ha de gestionar de manera continuada els consums dels equipaments i vehicles municipals, i há d impulsar els projectes d'eficiència energètica i energies renovables en aquests equipaments, i comptar amb els recursos necessaris i el recolzament de l’administració local. La figura de gestor ha estar asumida pel Tresorer de l’Ajuntament. Les seves funcions es poden concretar de la següent manera: • Control dels edificis i equipaments municipals: Supervisió i coordinació de les tasques a desenvolupar pels gestors d'instal·lacions.Control d’instal•lacions, consums energètics i despeses energètiques, necessitats de manteniment... • Proposar actuacions de millores d’estalvi Participar en la definició dels nous projectes amb repercusió energètica. • Seguiment i control de millores implantades • Fer el seguiment i el control del consum i les despeses energètiques. • Coordinar els departaments i les àrees relacionades amb la despesa energètica • Coordinar i gestionar l’Oficina de Gestió Energètica • Mantenir relació amb organismes i entitats • Promoció de campanyes per un consum sostenible de la energia • Revisió de les tarifes energètiques (gas, electricitat, combustibles líquids) i de la compra d energia verda. • Fer el seguiment d obres, projectes i plans de manteniment, de la resta de programes, i especialment del PAES. • Promoure la implantación progressiva d’un Sistema de Gestió Energètica Municipal (ex. ISO 50001) • Altres


1.1/18, 7.3/1


Agenda 21


Alta Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat



Ajuntament


0,0


NA


Realitzats / no realitzat 53.367






(Tn/any)

1.1 20 Instal·lació de mecanismes d'estalvi d'aigua 0,66

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció va orientada a la reducció del consum d’aigua als equipaments. Compromet la substitució progressiva d’aixetes, especialment de les doble aixetes, per aixetes amb temporitzadors (que s’accionen pressionant un botó i deixen sortir l’aigua durant un temps determinat, transcorregut aquest es tancarà automàticament) o aixetes electròniques (disposen d’un sistema d’obertura i tancament automàtic en posar les mans sota del sortidor d’aigua o en treure-les). La substitució de les aixetes es contempla tant per lavabos com per dutxes. Es recomana que per aquelles aixetes que, temporalment, no seran substituïdes s’instal•lin sistemes de reducció com ara airejadors o limitadors de cabal. Els sistemes de reducció poden suposar un 35% de reducció de l’aigua. Caldrà també instal•lar WC amb doble descàrrega (3 o 6 litres a elecció) o un sistema d’un sol botó amb interrupció de descàrrega a la segona pulsació. Aquest sistema permet estalvi fins el 50% d’aigua del WC. Cal fer notar la conveniència de que els sistemes de descàrrega estiguin ben senyalitzats, identificant clarament a quina descàrrega correspon. També seria convenient la instal•lació de urinaris amb polsadors mecànics automàtics. Les hipòtesis de càlcul consideren la substitució de 105 cisternes i 105 aixetes. S'aplicara a tots els equipaments de l'Ajuntament.



Agenda 21


Mitjana Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

4.830


2


.- Nombre d'actuacions respecte al total a realitzar definit per l'Ajuntament. .- Consum d'aigua en equipaments municipals. .- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció. 2.748






(Tn/any)

1.3 1


94,03

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors PDR

Descripció

.-SUBSTITUCIO DE LÀMPADES DE VM PER LÀMPADES VSAP Segons recent recompte, les instal•lacions d’enllumenat públic municipals compten amb unes 2.300 làmpades instal•lades. Des del 2005 han sigut substituïdes progressivament. Actualment només en queden aproximadament unes 50 de VM. En qualsevol cas, més del 95% són VSAP. La gran majoria d’elles són de 70W, ja que el fanal predominant és relativament baix. Quan són més alts, s’hi munten làmpades més potents. La dotació de làmpades de VSAP s’ha aconseguit per dos camins diferents: exigint als promotors que dotessin les instal•lacions que cedirien a l’Ajuntament (urbanitzacions) i adquirint-ne per substituir es existents. Concretament, l’any 2008 es van adquirir 650 làmpades i 650 equips de 70W que es van instal•lar en substitució de les existents amb mitjans propis (Brigada). Posteriorment se n’han anat adquirint noves tongades de menor volum. .-RENOVACIÓ DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC DEL SECTOR DE CAN RIPOLL Renovació integral de tota la instal•lació, suprimint un quadre i unificant dues instal•lacions en una de sola. Es va procedir a la substitució sistemàtica de làmpades i equips, de 100W per 70W majoritàriament. Igualment, es va dotar de regulador-estabilitzador. .-REDUCCIO DE POTENCIES Substitució de les làmpades del quadre QU100 –Camí del Pedró- amb l’objectiu de reduir la potència instal•lada. En aquell quadre hi ha un total 79 punts de llum i la substitució va consistir en muntar làmpades de 70W on eren de 100W i muntar-ne de 100W on eren de 150W. S’estima una reducció de potencia de aproximadament un 30%. Si la potència original s’estimava en uns 9900W, ara deu ser d’uns 6.900W, uns 3000W menys. Hi ha la intenció de procedir de la mateixa manera en alguns altres quadres que ja han estat prèviament seleccionats i resta pendent de disponibilitat econòmica per fer-ho, són els següents: Quadre - Ubicació - Punts de llum - Potència actual - % reducció - Potència resultant - Estalvi W QU040 - La Castellana - golf 72 7.200 30 5.040 2.160 QU041 El Regadiu, 28 - golf 67 8.400 30 5.880 2.520 QU042 Camí del Mig - golf 133 12.100 30 8.470 3.630 QU045 Can Patoi - golf 54 7.100 30 4.970 2.130 QU101 Can Rams 38 3.800 30 2.660 1.140 QU024 Can Bru 24 2.400 30 1.680 720 QU033 La Panissera 18 1.800 30 1.260 540 QU038 Costa Daurada 51 5.950 44 3.332 2.618 50.950 34.832 16.118 .-INSTAL·LACIO DE REGULADORS DE FLUX EN CAPÇALERA, DOBLE NIVELL O ALTRES Aquesta mesura consisteix a incorporar reguladors de flux en capçalera per millorar la intensitat lumínica de l’enllumenat públic. Els reguladors de flux en capçalera són dispositius que permeten reduir la tensió al conjunt de la làmpada reduint el flux lluminós, de manera que evita les sobretensions de la línia (una sobretensió del 10 % implica un sobreconsum del 20 %) obtenint un augment de l’estalvi energètic i de la vida útil de les làmpades i equips auxiliars. L’ajuntament vetllarà per la incorporació d’aquesta mesura de control en tots els quadres amb una PTI (Potència Total Instal•lada) superior a 5KWh, tal com decreta el Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal•lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07. La majoria dels reguladors són equips electrònics estàtics que actuen de manera independent per a cada fase de la xarxa i sovint s’equipen amb sistemes de telegestió per facilitar el control remot de la instal•lació. En aquests moments, a Sant Vicenç de Montalt s’han instal•lat un total de catorze reguladors de flux.


1.3/2 i 1.3/3


A21, Pla d’adequació Lumínica




(Tn/any)

1.3 1


94,03

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors PDR


Alta Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Ajuntament


165.000

Oficina per la Protecció de la Contaminació Lluminosa. Departament MA. Generalitat Catalunya.


2


.-Consum en l’enllumenat públic

.-Variacio de consum em l'enllumenat públic 391.797






(Tn/any)

1.3 2

Renovació de l'enllumenat ornamental de l'esglèsia de Sant Vicenç de M.

8,41

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

L’actuació consisteix en la renovació total de l'enllumenat de l'esglesia (punts de llum, les línies i el quadre), substituintse totes les làmpades halògenes de gran potència (1000 W i 2000 W) per halogenurs metàl.lics i leds de gran eficiència. Actualment la potencia instal.lada és d’aproximadament 2400W (potencia instal•lada inicial 12000 w; potencia instal•lada actual 2400 w) Pel càlcul es considera la substitució de 10 punts de llum per altres de 200 i 250 W


1.3/1


Pla d’adequació Lumínica


Alta Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Ajuntament


10.000

Oficina per la Protecció de la Contaminació Lluminosa. Departament MA. Generalitat Catalunya.


1



.-Variacio de consum em l'enllumenat públic 35.040






(Tn/any)

1.3 3

Canvi general de làmpades de senyalització viària (semàfors) per altres de baix consum “Leds“

0,76

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

Aquesta acció consisteix en la substitució de les progressiva de totes les làmpades dels semàfors per làmpades de tecnologia LED, les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. L’objectiu és que el 100% dels semàfors funcionin amb tecnologia LED. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: - La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. - Té una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). - Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. - No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. - Major seguretat viària donat que són més visibles. - Presenten immunitat a les oscil•lacions de tensió. Actualment falten per adequar dos semàfors. El càlcul de la hipòtesi la substitució de 12 óptiques (de 70 W a 10 W). Programa de Ayudas para la sustitución de ópticas de semáforos a la nueva tecnología LED (Resolución de 14 se septiembre 2011de la Secretaria de Estado de Energía)


1.3/1


Pla d’adequació Lumínica


Baixa Curt termini

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient Gestor energètic



Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Secretaría de Estado de Energía

2.400 IDAE


4



.-Variacio de consum em l'enllumenat públi 3.154






(Tn/any)

1.4 1

Compostadors urbans domèstics per l’adobat dels horts comunals

16

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció

Es propasa posar en marxa una campanya per fomentar el compostatge domèstic, transformant la matèria orgànica en adob. L’adob podrà ser utilitzats al horts comunals. L’Ajuntament de SVM establirà les bases per la cessió dels compostadors definit-se les condicions dels beneficiaris-ies que poden sol•licitar-ho així com la documentació necessaria. La hipòtesi de càlcul preveu 10 compostadors casolans i 3 comunitari


6.3/1



Baixa Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient



Ajuntament


1.300


NA


Núm. de persones que han rebut formació en conducció eficient 0,0


Consum final d'energia total




(Tn/any)

1.4 2

Introducció de sistemes d’estalvi d’aigua de reg

47,66

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic PDR

Descripció

Sant Vicenç de Montalt té un alt index de habitatges amb jardí. La implementació de recursos hídrics alternatius als convencionals té com a principal objectiu evitar el malbaratament d’aigua potable municipal. Es poden aplicar les següents mesures: .-Captació i aprofitament de l’aigua de pluja: instal•lació de captadors d’aigua a les cobertes dels habitatges, i aprofitar-la per a reg de zones verdes. .-Implantacio de reg per degoteig L'ajuntament ho recomanarà a totes les llicencies d'obres La implantació massiva d’aquests mecanismes podria comportar un estalvi de fins el 30% d’aigua d’ús domèstic en el consum d’aigua de reg Es considera un cost de 3000€ de la campanya informativa Les hipòtesis de càlcul considera l’aplicació de la mesura en el 60% de les llars del municipi.




Mitjana Mig termini

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa



Ajuntament


3.000


NA


Realitzada / no realitzada .-Emissions CO2 àmbit PAES 198.576


Abastament d'aigua municipal




(Tn/any)

1.4 3 Promoció de calderes de biomassa 580

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció consisteix a fomentar la substitució de les calderes de gasoil C per calderes de biomassa als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització mitjançant energia renovable. La biomassa es considera una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació i, a més, es considera que la seva combustió provoca un balanç net d’emissions igual a zero, ja que les emissions per combustió de biomassa ha estat absorbit prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat. Existeixen diversos combustibles que formen part de la biomassa; però en general les calderes petites admeten combustibles estandarditzats com estella i pèl•lets. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes de biomassa, que poden incloure: - mostra de les diferents tipologies de calderes de biomassa i períodes de retorn. - material informatiu. - difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració. - punts d’informació i assessorament sobre calderes de biomassa. - informar sobre els avantatges de les calderes de biomassa a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). Per la hipòtesi s’han considerat les següents dades: .- A Sant Vicenç de Montalt hi ha 1.471 edifics, dels quals 1250 són habitatges unifamiliar i 135 plurifamiliars. .- Es consideren calderes d'entre 35 a 50 kw, per a cases aïllades unifamiliars de 100 a 200 m2 .- Es preveu que la mesura s’apliqui al menys a 29 llars del municipi (2% del total) .- Emprar la biomassa de nostres boscos en lloc de combustibles fossils (inclosa electricitat) suposa un estalvi d'aproximadament 20 Tn de CO2 eq/any .- Cost de 3000 euros de la campanya informativa




Alta Mig termini

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa Gestor energètic



Ajuntament


3.000


NA


Realitzada / no realitzada .-Emissions CO2 àmbit PAES






(Tn/any)

1.4 4

Promoció instal·lacions solars tèrmiques en habitatges

180,94

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i la inclusió d’energies renovables en els habitatges. L’acció consisteix a fomentar la instal•lació de captadors solars tèrmics als habitatges sempre que sigui viable. En els sistemes de captació solar tèrmica es produeix una transformació de la radiació solar en energia tèrmica i té diferents aplicacions: - Producció i subministrament d’ACS. - Recolzament calefacció per terra radiant. - Climatització dels edificis i equipaments. - Climatització de piscines. Les instal•lacions de circuit tancat són més cares i complexes que les de circuit obert, però són les més adequades pels edificis de col•lectivitats, amb un consum molt elevat i continu. La no presència d’ombres, així com la correcta orientació i inclinación dels col•lectors determinarà el màxim rendiment i funcionament de la instal•lació. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les instal•lacions solars termiques en habitatges. Per la hipòtesi s’han considerat les següents dades: .- A Sant Vicenç de Montalt hi ha 1.471 edifics, dels quals 1250 són habitatges unifamiliar i 135 plurifamiliars. .- Es consideren calderes d'entre 35 a 50 kw, per a cases aïllades unifamiliars de 100 a 200 m2 .- Es preveu que la mesura s’apliqui al menys a 71 llars del municipi (5% del total) .- Producció anual de 11531 kWh .- Cost de 3000 euros de la campanya informativa




Alta Mig termini




Ajuntament:


3.000


NA








(Tn/any)

1.4 5 Campanya millora d'aïllaments 71,32

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal•lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic. El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden incloure: - mostres d’exemples d’instal•lacions i períodes de retorn. - material informatiu. - difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’Administració. - punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament. - informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). - informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible. La hipòtesi considera que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi i que aquesta millora pugi repercutir un estalvi del 30% en l’energia emprada per a la climatització de la llar. Es considera un cost de 3000 euros de la campanya informativa




Mitjana Mig termini




Ajuntament


3.000


NA








(Tn/any)

1.4 6

Campanya de renovación d'electrodomestics

16,73

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció consisteix a promoure la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc. L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració. La campanya pot incloure: - creació de material informatiu - col•laboració dels punts de venda dels electrodomèstics - punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients. - informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). La hipòtesi considera que la mesura s’apliqui al 10% de les llars del municipi (5% estalvi energètic). El 10% del consum elèctric de la llar correspon a la il•luminació i el 21,5%als electrodomèstics. Canviant les lluminàries ineficients i incorporants electrodomèstics de classe A a les llars, es podrien assolir reduccions del 70% del consum d'il•luminació i el 45% del consum dels electrodomèstics. Es considera un cost de 3000 euros de la campanya informativa




Mitjana Mig termini




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament ICAEN

3.000


NA








(Tn/any)

1.4 7

Campanya de renovación de bombetes incandescents per bombetes de baix consum

200,81

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per d’altres més eficients com les làmpades fluorescents compactes (baix consum) al sector domèstic i serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 10% de les llars del municipi. Les làmpades fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar fins el 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment. El paper de l’ajuntament és el d'informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a les bombetes incandescents i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant: - Punt d’informació virtual (mitjnçant la web de l’Ajuntament) - difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’Administració (sobretot de cara als comerços). En el període 2009-2012, la UE farà desaparèixer progressivament les bombetes tradicionals per donar pas a les bombetes de baix consum, s’estima que gràcies a aquesta mesura, l'any 2020 es reduiran 15 milions de tones de CO2 anuals. La hipòtesi considera que la mesura s’apliqui al 20% de les llars del municipi (30% estalvi energètic = 836.706 kwh/any). El 10% del consum elèctric de la llar correspon a la il•luminació i el 21,5%als electrodomèstics. Canviant les lluminàries ineficients i incorporants electrodomèstics de classe A a les llars, es podrien assolir reduccions del 70% del consum d'il•luminació i el 45% del consum dels electrodomèstics.




Mitjana Mig termini Gestor energètic



Ajuntament


3.000


NA








(Tn/any)

1.4 8

Introducció de sistemes d’estalvi d’aigua en els habitatge

6,62

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Equipaments i serveis Sector domèstic PDR

Descripció

L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per conscienciar la població sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua a nivell domèstic i donar a conèixer mesures d’estalvi, bones pràctiques, etc. per tal de reduir el consum d’aigua entre la població. La campanya pot incloure: - Creació de material divulgatiu. - Xerrades sobre l’ús racional de l’aigua i difusió de bones pràctiques. - Punts d’informació i exposicions sobre l'estalvi d'aigua. - Promocionar l’estalvi a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.) - Es pot considerar la idea de regalar airejadors per a les aixetes o altres mecanismes estalviadors (reductors de cabal, reductors volumètrics, ...). La implantació massiva d’aquests mecanismes podria comportar un estalvi de fins el 20% d’aigua d’ús domèstic. Es proposa també la instal•lació de WC’s amb doble descàrrega (3 o 6 litres a elecció) o un sistema d’un sol botó amb interrupció de descàrrega a la segona pulsació. Cal fer notar la conveniència de que els sistemes de descàrrega estiguin ben senyalitzats, identificant clarament a quina descàrrega correspon. (L'ajuntament ho recomanarà a totes les llicencies d'obres) - Creació d’un espai de participació en què la ciutadania pugui aportar i donar a conèixer les iniciatives ciutadanes per a l’estalvi d’aigua. Les campanyes d’estalvi d’aigua solen tenir una resposta molt positiva per part de la població, amb un canvi dels hàbits i el conseqüent estalvi en el consum d’aigua (5%). Es preveu que la mesura s’apliqui al 50% de les llars del municipi progresivament, en funcio de la renovacio dels habitatges. L'Ajuntament ho recomanarà a totes les llicencies d'obres Es preveu un estalvi d’un 5% en el consum d’aigua domestica dels habitatges




Mitjana Mig termini

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient Àrea de comunicació i prensa



Ajuntament


0,0


NA








(Tn/any)

2.1 1

Substitució progressiva de vehícles per d’altres més eficients amb menys emissions

33,75

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

Es proposa la renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/km) un cop en finalitzi la vida útil. L’adquisició de vehicles de baixes emissions per part del consistori promou la seva compra per part de la població, sobretot si es difon correctament aquesta bona pràctica. Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions, en el moment d’adquirir-los s’haurà de considerar l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que haurà d’oferir. Es poden adquirir vehicles de classe A, que funcionin amb motor biodièsel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (híbrids Full o Mild Hybrid, elèctrics, vehicles bifuel alimentats per gas natural i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.). En el cas dels camions haurien de complir com a mínim la norma EURO V i posterior (com per exemple la norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014). Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/ La hipòtesi s’ha calculat considerant la substitució progressiva de la meitat dels turismes del parc mòbil propi per vehicles més eficients i amb menys emissions (1 cada any). En el càlcul del cost s'ha considerat el sobrecost entre un vehicle convencional i altre més eficient. FOREVE (Foro Español del Vehículo Eléctrico), Pla de Mandat 2008-2011



Agenda 21, Plan MOVELE (Ayuda para comprar un coche eléctrico)


Mitjana Llarg termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Ajuntament


100.000 IDAE

DIBA


7


.- Nombre de vehícles substituits respecte total definit per l'Ajuntament. .- Consum en combustibles líquids de la flota municipal de vehícles .- Variació de consum dels vehícles substituïts .- Percentatge de vehicles de baixes emissions en la flota de vehicles municipals 140.305






(Tn/any)

2.1 2

Control del consum de combustible dels vehícles

4,49

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

S’establirà un procediment de registre de consums de combustible pels vehicles gestionats tant per les Brigades com per altres departaments o regiduries. Donat que al Magatzem de les Brigades existeix un dipòsit de combustible s’establirà un registre de càrrega de combustible per vehicle i maquinaria que mensuralment serà reportat al gestor energètic. La hipòtesi per aquesta acció ha considerat un estalvi del 8% de consum de combustible.


1.1/19



Baixa Curt termini

Responsable de Brigades Gestor Energètic



Ajuntament


0,0


NA


Litres/ km /vehícle 37.415






(Tn/any)

2.1 3 Promoció de l’ús dels biocombustibles 9,81

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

L’ús de biocombustibles en els vehicles municipals té per objectiu reduir les emissions de CO2 i promoure el seu ús entre la població del municipi. A Europa i a Catalunya els biocombustibles més utilitzats i amb més possibilitats de desenvolupament són els obtinguts a partir d’olis vegetals verges i reciclats, com el biodièsel, el qual presenta unes propietats semblants a les del gasoil, essent especialment apte per emprarse sense cap canvi en el motor dièsel convencional i comporta diversos beneficis ambientals, com ara la reducció de la dependència del petroli, la valorització dels olis vegetals de les deixalleries, etc. Es preveu que el 2020 un 20% de la flota de vehicles públics dels municipis funcionin amb biodièsel, i superar així l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’un 10% per l’any 2015. Des de l’ajuntament es determinaran un seguit de mesures per garantir l’èxit de l’acció, com ara: .-L’establiment d’un acord amb la benzinera local per a què disposin de biodièsel, sempre i quan provinguin de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics. Actualment el biocombustible més comú a les benzineres de Catalunya és el B20, la barreja d’un 30% de biocombustible i d’un 70% de gasoil. .-Inclusió en el plec de clàusules la promoció dels biocombustibles en els vehicles de transport públic per a la contractació de serveis, a més d’informar directament als treballadors dels parcs mòbils, etc. Es farà un seguiment del canvi als biocombustibles. .-Publicació de la informació sobre la decisió de l’ajuntament a favor del biodièsel i difusió mitjançant la web i el 9 Montalt. La hipòtesi ha considerat la promoció de l'ús de biocombustibles en tots els vehicles municipals, suposant la composició present al mercat (BDP-10%), originaria l'estalvi del 8% de les emissions de CO2 i un estalvi del 2% de les emissions de NOx. Es considera que no hi ha un sobre cost de la mesura, ni tampoc un increment en el consum del combustible.




Baixa Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Benzinera de SVM


0,0 CIEMAT


NA


Percentatge ús de biocombustibles en la flota de vehicles municipals. 0,0






(Tn/any)

2.1 4

Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

37,20

Àmbit

Temàtica

Tipologia


CP

Descripció

La incorporació de criteris de vehicles més eficients en els plecs de contractació té per objectiu impulsar aquesta tipologia de vehicles en la flota de vehicles externs i reduir les emissions de CO2. Els plecs de contractació són l’eina què disposa l’Ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta mitjançant una empresa privada. A l’hora de redactar el plec de contractació externa d’un servei que requereixi l’ús d’una flota de vehicles (recollida de residus, neteja viària, manteniment, transport públic, etc.) s’exigirà: 1) que tots els vehicles que funcionin amb motor dièsel siguin aptes per a l’ús de biodièsel 2) que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO V i posterior (norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014); 3) que els vehicles nous que s’adquireixen siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o elèctrics. A més, l’empresa concessionària haurà d’acreditar la realització de cursos de conducció eficient per part de tots els conductors i emetre informes anuals amb informació relativa als vehicles usats (model, antiguitat, combustible, etc.), a més dels km recorreguts i consums anuals estimats. Es preveu que al 2020 el 60% dels vehicles de la flota (externalitzats) seran eficients. La hipòtesi s’ha calculat considerant que per al 2020 tots els vehicles propis seran d'emissions <120 g CO2/Km, es a dir, una reducció del 50% d'emissions.


5.1/1






Benzinera de SVM


0,0 CIEMAT


NA


Nombre de contractes amb clàusules de vehicles de baixes emissions. 0,0






(Tn/any)

2.2 1

Optimització del servei d’autobus públic i foment de la intermodalidad

30,75

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport públic municipal CP

Descripció

Sant Vicenç de Montalt disposa d’un vehicle de transport públic que dona servei urbà i facilita la conexió amb l’estació de FC de Caldes d’Estrac. Actualment l’autobús fa 27 recorreguts per día laborable i 20 recorreguts per dia festiu. Si bé aquest transport ha significat un important incentiu per la mobilitat publica ja sigui urbana o interurbana te un important cost municipal i difícilmente pot cobrir la totalitat d’expectatives respecte al transport. L’Ajuntament te previst suprimir el servei de cap de setmana en que el vehicle resulta infrautilitzat i reforçar la mobilitat durant la setmana. En aquesta acció s'inclouen les següents actuacions: - Realització d’un estudi dels recorreguts de les línies actuals. A partir dels resultats obtinguts, es planificaran les millores necessàries per tal de reduir el quilometratge dels vehicles mitjançant noves vies que redueixin la longitud dels recorreguts sense perjudicar els servei ofert a la població. Així mateix, es supervisaran periòdicament les línies, les parades i els vehicles per assegurar-ne l’adaptació a les necessitats reals. - Increment de la freqüència dels serveis en cas necessari, sobretot a les hores punta establint rutes alternatives en cas de saturació del trànsit, una regulació adequada dels semàfors o, fins i tot, amb l’adquisició de nous vehicles. Es pot suposar que aquestes millores del servei representen un increment del 2% de passatgers que abans feien servir el cotxe. Es considera que l’ús del vehicle privat disminueix un 1%


6.2/3



Mitjana Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs RENFE

9.000


NA


.-Emissions CO2eq àmbit PAES

.-Km circulats/núm. usuaris 115.000






(Tn/any)

2.3 1 Promoció del cotxe compartit (car pooling) 15,38

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport privat i comercial AM

Descripció

L’Ajuntament promourà la iniciativa “compartir cotxe” mitjançant la seva pàgina web. El servei consistirà en facilitar la trobada de persones que estiguin interesades a compartir el vehicle privat a l’hora de fer un desplaçament ja sigui esporàdic o habitual. Els public objectius per a compartir el cotxe són els treballadors i els estudiants L'objectiu que es proposa és el de facilitar als ciutadans i ciutadanes altra alternativa en els seus desplaçaments tenint en compte mesures de sostenibilitat en la mobilitat, estalvi econòmic, disminució de la contaminació i en el consum energètic produït pels vehicles privats, així com millorar la utilització de l’espai públic. Convé recordar que aquesta iniciativa ha estat implantada en municipis i ciutats des de fa anys i la seva acceptació depen, en part, d’altres incentius a aplicar bé durant el trajecte (ex. reducció preu peatge), be a la arribada o punt de partida (ex. facilitació de l’aparcament). Pel càlcul de la hipòtesi es preveu un cost d’inversió de 3000 euros/any en campanyes d'informació. S'ha considerat la disminució d'un 0,05% de l'ús de vehicles privats, es a dir 11 vehicles equivalents http://www.compartir.org/







Ajuntament


3.000


NA


Núm. d’usuaris del servei/mes/ any 57.500






(Tn/any)

2.3 2 Promoció dels vehícles eficients 153,75

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Transport Transport privat i comercial AM

Descripció

L’acció consisteix a promoure el recanvi dels vehicles convencionals per d’altres més eficients eN el parc mòbil privat amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica) i augmentar així la qualitat de vida de la població. L’Ajuntament s’encarregarà de promoure l’adquisició de vehicles més eficients entre la población mitjançant diverses mesures, com ara: .-Aplicació d’una reducció de l’ Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, a tots aquells vehicles que siguin més eficients i, per tant, emetin menys emissions a l’atmosfera (<120 g CO2/Km). Es realitzarà un seguiment de l’evolució del parc mòbil privat amb les dades requerides a l’IVTM (tipus de combustible, emissions, etc.) i es valorarà la possibilitat d’aplicar penalitzacions econòmiques als vehicles més contaminants (> 300 g CO2/Km). .-Afavorir la instal•lació de benzineres locals que disposin de biodièsel, sempre i quan provingui de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics i la instal•lació de punts de recàrrega per les bateries dels vehicles elèctrics. Aquestes mesures es reforçaran amb una campanya informativa, que pot constar de: .-Creació de díptics informatius. .-Xerrades a centres cívics, associacions de veïns, etc. .-Informar sobre els beneficis dels vehicles de baixes emissions a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, facebook, twitter, etc.). Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/ La hipótesi considera un cost de 3000 euros per la campanya informativa. Es considera que per l'any 2020 un 10% dels vehicles de Sant Vicenç de Montalt tindran emissions inferiors a 120 gr CO2/KW




Mitjana Llarg termini

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient Formació



Ajuntament


3.000 IDEA

DIBA


NA


% de vehicles de baixes emissions. .-Emissions CO2 àmbit PAES 0,0






(Tn/any)

3.1 1

Instal•lació de caldera de biomassa per a ACS i/o climatització pel Poliesportiu Toni Sors

90,90

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció

L’acció consisteix a instal•lar calderes de biomassa per a cobrir les necessitats tèrmiques de l’ACS i climatització de l’edifici Poliesportiu Toni Sors (amb possibilitats de minixarxa amb Camp de futbol i piscina) Es considera que la combustió de biomassa té un balanç net d’emissions, ja que les emissions de CO2 alliberades per combustió de biomassa han estat absorbides prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat. Un factor important a tenir en compte és el grau d’autoabastament de combustible, per aquest motiu es proposa estudiar les possibilitats del municipi i vincular-ho als Plans Tecnics de Gestió i Millora Forestal, i Pla Simple de Gestió Forestal així com fer partícips a les ADF. La caldera de biomassa generarà calor mitjançant la combustió de biomassa forestal procedent del manteniment dels boscos i de la poda del municipi. Pel càlcul de la hipòtesi es considera un cost d’inversió en la caldera (300 kW) de 75.000 euros.







Institut Català d'Energia (ICAEN)

Cost d’inversió (€), IVA inclòs APPA

75.000


3


Nombre instal•lacions calderes de biomassa 450.000


Producció local d'energies renovables 450000 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia




(Tn/any)

3.1 2

Concurs públic per a la construcció i explotació de plantes de producció d'energia elèctrica fotovoltaica

7,75

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció

Es licitarà la concessió d’un dret d’ús sobre uns béns de domini públic per a la construcció i explotació de sistemes de producció d’energia elèctrica mitjançant la tecnologia solar fotovoltaica. El concurs públic consistirà en cedir durant un periode (aprox. 25 anys) la coberta d’equipaments (per ex. CEIP Sant Jordi, CEIP Sot del Camp, Centre Cívic) amb l’objectiu d’aprofitar el seu potencial com a superfícies generadores d’energia solar fotovoltaica. L’energia solar generada compensa l’emissió de tones de CO2 a l’atmosfera, per la qual cosa es considera una acció molt eficaç en la lluita contra l’escalfament del planeta. L’empresa adjudicatària serà la responsable de construir, explotar i mantenir les instal•lacions solars fotovoltaiques i també les cobertes d’ambdós edificis durant el termini de la cessió. A més, en cas que no s’ocupin la totalitat de les superfícies, la coberta que quedi lliure revertirà automàticament a l’Ajuntament.







Institut Català d'Energia (ICAEN)

Cost d’inversió (€), IVA inclòs APPA

67.392


11


.- Nombre instal•lacions fotovoltaiques

.- kWh/any aportats a la xarxa 32.348


Producció local d'energies renovables 32348 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia




(Tn/any)

4.1 1

Remodelació del pont de l’Autopista C-32, que dóna accés al Camí del Padró.

46,11

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Planejament urbà PDR

Descripció

Millora de l’accessibilitat i la seguretat per als vianants que passen per aquest pont, punt d’enllaç estratègic entre els dos àmbits en els quals queda dividit el municipi en ser travessat per l’Autopista del Maresme. En concret, les obres del projecte de remodelació del pont de l’Autopista C-32, consistiran en l’ampliació de la vorera oest, fins a 1,97 m, i una lleugera reducció de l’amplada de la calçada, fins a 5,35 m. També es reduirà la vorera est, deixant únicament un espai per a la tanca de protecció, pel sistema de contenció i per l’enllumenat viari. El projecte preveu la demolició de les actuals voreres i un fresat de la calçada, que s’aprofitarà per repassar la impermeabilització i les juntes de dilatació. També s’enretiraran les baranes i l’actual sistema de contenció. Als extrems del pont s’adaptaran les voreres, per tal d’habilitar-hi un recorregut peatonal. Pel que fa a l’abalisament, es col•locarà una reixa de protecció de 2 m d’alçada. A la vorera oest també s’instal•larà una barana d’1 m d’alçada. Amb aquesta acció es potencien els desplaçaments a peu en detriment del transport motoritzat privat i es millor la seguretat de la circulación peatonal que s’ha vist incrementada amb els nous equipaments educatius del camí del Padró. Es preveu la disminució d’un 1,5% de l’ús de vehicles privats



PUOSC (Pla únic d’obres i serveis) Llei 23/1987, de 23 de desembre


Alta Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Urbanisme



Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs ACESA

206.356 Ministeri de Foment


NA


Nombre de mesures de «mobilitat suau» implantades 192.180


Mobilitat de la població





(Tn/any)

4.2 1 Pla Especial de Camins d’ús públic 15,38

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Plans de mobilitat o transport PDR

Descripció

El Pla Especial de camins, tindrà per objectiu inventariar els camins existents i aportar solucions als camins que han estat modificats pel desenvolupament de sòls urbans. Segons la llei de carreteres són camins tant els destinats a pas de vehicles com els camins rurals tradicionals. El nou pla especial de camins regularà la classificació, el domini públic i les zones de servitud, els règims d'ús, la conservació i autorització dels camins i les modificacions de la xarxa viària. La recuperació d’aquests camins i la seva senyalització permetrà apropar-se als paisatges i entorn rural procurant una postura respectuosa amb el patrimoni i els residents, minimitzant, a més, els efectes negatius que pot tenir el trànsit incontrolat en indrets d’alt valor ambiental i fent així compatibles els usos recreatius amb la protecció dels valors naturals i patrimonials. Pel càlcul de la hipòtesi es preveu la disminució d’un 0.5% de l’ús de vehicles privats. Es considera un factor d'emissió de 0,240 Kg CO2/Kw




Baixa Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Urbanisme



Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIBA

8.000


NA


Nombre de mesures de «mobilitat suau» implantades 64.070







(Tn/any)

4.2 2

Promoure una xarxa de camins escolars segurs per a l'accessibilitat als centres escolars i altres equipaments educatius de manera autònoma, etc

15,38

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Planificació Plans de mobilitat o transport PDR

Descripció

La Iniciativa dels camins escolars s'emmarca en la Carta Europea dels drets dels vianants, de 12 d'octubre de 1998, amb l'objectiu de facilitar la mobilitat dels estudiants, i permetre que aquests accedeixin als centres d'educació i altres equipaments a peu de manera autònoma i segura. Les actuacions en aquest sentit pretenen la recuperació de l'espai urbà per als vianants, amb un repartiment més equitatiu de l'espai públic amb el vehicle privat, el que fomenta sens dubte els desplaçaments a peu. Amb aquests objectius, les múltiples iniciatives desenvolupades pretenen incorporar l’educació per la mobilitat i la seguretat viària als centres escolars, fent que aquesta educació arribi tant als estudiants com a les famílies. El camí escolar és, doncs, una proposta d’educació per la mobilitat que pretén afavorir un accés segur i agradable d’anada i tornada de l’escola, i fer del carrer un entorn acollidor i formatiu per als nens que hi circulen i, per extensió, per a totes les persones que s’hi desplacen. La present acció de promoció de la xarxa de camins escolars incorpora l'elaboració d'estudis de mobilitat per raons educatives per a cada escola, que permetin conèixer el nombre d'alumnes que van caminant a l'escola així com una anàlisi dels recorreguts majoritaris, o l'organització de jornades d'intercanvi d'idees on hi participin tots els agents implicats. Aquest estudi podria derivar, en una següent fase d'actuació, en actuacions sobre l'espai públic: .-Ampliació de voreres .-Instal•lació de plataformes i passos de vianants elevats .-Millora de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques .-Optimització del temps dels semàfors per als vianants .-Altres... Es considera un factor d'emissió de 0,240 Kg CO2/Kw




Baixa Mig termini



Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Entitat Metropolitana del Transport

8.000


NA


Km de carrer sobre els que s’ha intervingut per pacificar el tràfic 64.070






(Tn/any)

5.1 1

Implantació d'un programa de compres i contractació pública verda

5

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció

Les compres públiques representen el 17% del PIB de la Unió Europea, i per tant, les emissions associades als bens i serveis adquirits tenen un pes important. L’Ajuntament de SVM promourà l’establiment d’un programa de compres públiques verdes, amb l’objectiu de disminuir l’impacte ambiental de l’actuació municipal, incentivar el mercat dels productes i serveis ecològics i assumir la seva funció exemplificadora. La mesura inclou les següents accions: .-Aprovació d'un codi de bones pràctiques ambientals en matèria de contractació local. Aquest document establirà les directrius bàsiques per introduir, en els plecs de contractació d'obres, subministraments, gestió dels serveis públics i assistències tècniques, criteris ambientals que minimitzin l'impacte sobre el medi ambient. .-Realització de formació als treballadors de l’Ajuntament vinculats a la contractació. .-Elaboració de manuals de bones pràctiques en els processos administratius, de manteniment, de neteja i altres, i catàlegs de productes de baix impacte ambiental per ser utilitzats en els serveis i les obres. .-Ampliació de criteris ambientals, especialmente d’eficiència energètica, en els contractes de serveis i obres de les empreses que presten serveis a l'Ajuntament. (per ex. recollida escombreries) Per fer la hipòtesi es considera una reducció de 5 Tn CO2 eq/any de les emissions de l’Ajuntament.


2.1/4



Mitjana Curt termini

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient Compres



Ajuntament


3.000


NA


% productes amb criteris de compra verda 0,0






(Tn/any)

6.2 1

Aplicació d'incentius fiscals a empreses que aprovin un pla d’optimització energètica

6,5

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR

Descripció

L’Ajuntament estudiarà l’aplicació de reduccions o exemcions en determinades tases o impostos per aquelles empreses i comerços que demostrin actuacions e inversions orientades a millorar l’eficiència energètica de les seves instal•lacions. Per exemple, bonificació en l'ICIO per empreses i comerços qiue implantin millores. Per fer el càlcul de la hipòtesi s’ha previst que s’acullin a aquests incentius un 10 % dels 135 establiments comercials que hi ha actualment a Sant Vicenç de Montalt







Ajuntament


6.500


NA


Núm. empreses que han optat/ Núm. empreses municipi 27.100






(Tn/any)

6.2 2 Targeta d’usuari de deixalleria 11

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

El Municipi de SVM disposa d’Ordenança Municipal de Residus. Aconseguir una bona gestió dels residus seguint els objectius de minimització, reutilització i reciclatge i valorització, constitueix un objectiu municipal important. A tal fi, l’Ajuntament desenvolupa actuacions i campanyes per tal de millorar la segregación dels residus, la disposició adecuada i evitar les disposicions incontrolades al temps que es regeneren espais degradats. Dins la campanya de formació i sensibilització Ja recicles? es lliurarà una Targeta d’usuari de la deixalleria “Les 3 Viles” per tal que els santvicentins i les puguin beneficiar-se de les bonificacions en el rebut de la Taxa d’Escombraries, que contempla l’Ordenança Fiscal número 6 per l’ús de les instal•lacions de la deixalleria mancomunada.En aquest sentit les bonificacions són les següents: • De 0 a 2 utilitzacions anuals: 0% • De 3 a 6 utilitzacions anuals: 5% • De 7 a 10 utilitzacions anuals: 10% • D’11 a 14 utilitzacions anuals: 15% • A partir de 15 utilitzacions anuals: 25% Es preveu un increment d'aportació de residus a la deixalleria de 10 Tn/any, i per tant una disminució de rebuig en la mateixa quantitat (10 Tn/any menys de rebuig suposen 11 Tn CO2 estalviades)




Baixa Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient



Deixalleria “Les Tres Viles” Sant Andreu de Llavaneres


0,0



Núm. de bonificacions 0,0


Percentatge de recollida selectiva




(Tn/any)

6.2 3 Targeta de transport públic gratuïta 15,38

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Sant Vicenç de Montalt disposa d’un vehicle de transport públic urbà que permet també la connexió amb la estació del Ferrocarril ubicada en el municipi de Caldes d’Estrac. Prèvia sol•licitud del Carnet d'Usuari, a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament, el servei de transport urbà és gratuït, fins a un límit de 20 viatges/mes, per a les persones empadronades a Sant Vicenç de Montalt que reuneixin alguna d'aquestes condicions: estudiants fins als 16 anys, jubilats, pensionistes i persones amb disminució. Amb aquesta mesura es preveu la disminució d’un 0.5% de l’ús de vehicles privats (hipòtesi).


2.2/1



Baixa Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient



Ajuntament


0,0



Núm. viatgers que consumeixen els 20 viatges 0,0






(Tn/any)

6.3 1 Promoció d'horts comunals 1,91

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals PDR

Descripció

Els horts urbans tenen com a objectiu la integració i col•laboració dels ciutadans i ciutadanes en activitats de millora ambiental. Es fomenta la creació d’espais verds amb un ús social. Tanmateix el horts poden ser utilitzats per l’ensenyament a escolars de la pràctica de l’agricultura biològica. D’aquesta manera les escoles poden conèixer de prop la realitat agrícola, que fins fa uns anys era present a SVM i que cada cop resulta més llunyana. Al temps pot servir com acció pedagògica per difondre els valors dels “aliments km 0” al comportar una reducció d’emissions de CO2 al evitar transport i refrigeració del producte, al temps que activa la economia local, fomenta la dieta sana i el consum de productes de temporada. L’Ajuntament de SVM definirà les normes de funcionament en quan al tipus d’usuari i condicions d’ús, forma de cessió dels terrenys i duració de la mateixa etc. Un cop assignada la cessió del terreny, les persones beneficiàries hauran de seguir un model d’agricultura biològica on no es poden fer servir productes químics ni vendre els productes obtinguts del conreu. Es considera un factor d'emissió de 0,240 Kg CO2/Kw


7.2/1



Baixa Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient



Ajuntament


3.000


NA


Superficie utilitzada com horts comunals 7.964






(Tn/any)

6.4 1

Potenciar la sensibilització i afavorir comportaments més sostenibles

41,71

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció

Des de la Regiduria de Medi Ambient es potenciarà el desenvolupament i participació en campanyes orientades a fomentar la sensibilització, millorar la informació ambiental i aconseguir comportament responsables dels ciutadans, incidint de manera significativa amb aquelles que tenen una major repercussió –directa o indirecta- en la generación de GEH. Per exemple: .-Prevenció en la generació de residus i gestió dels mateixos .-Ús responsable de l’aigua .-Eficiència energètica domèstica .-Mobilitat Sostenible .-(…) L’Ajuntament es compromet també a reforçar l’aprenentatge del vector energia en els currículums educat ius dels centres de primària i secundaria del municipi, potenciant l’ús de material educatius, eines, tallers etc des d’una perspectiva transversal. Des de l’Ajuntament es proporcionarà als diferents centres d’una base de recursos pedagògics disponibles per part de diferents entitats, organismes i administracions com ara: ICAEN: http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/ Fundació Terra: http://www.ecoterra.org/ Fundación AGBAR: http://www.fundacioagbar.com/es/page.asp?id=35 Endesa: http://www.endesaeduca.com/recursos-interactivos Altres (…) Per fer la hipòtesi es considera un cost de 6.000 euros de les campanyes informatives.


6.4/3



Baixa Mig termini

Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Àrea de comunicació i Prensa i Medi Ambient



Ajuntament


6.000


NA


Núm. campanyes de sensibilització 173.838






(Tn/any)

6.4 2

Cursos de conducció eficient per a la població

230,43

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

L’acció consisteix a oferir cursos de conducció eficient a la ciutadania amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles privats. Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum. Es proposa que l’ajuntament ofereixi cursos de conducció eficient al municipi, ja sigui en les seves instal.lacions o en col.laboració amb les autoescoles, per tractar els següents aspectes: els beneficis ambientals d’una conducció eficient, l’estalvi econòmic, el major confort de conducció i la disminució del risc en carretera. Per assegurar la participació ciutadana es realitzarà una campanya de difusió a través dels canals de comunicació que utilitza l’ajuntament (ràdio, butlletí, etc.), dirigida sobretot als col.lectius professionals (taxistes, professors d’autoescola, etc) ii a conductors/es professionals de vehicles industrials. A més, es repartiran díptics i fulletons sobre les mesures bàsiques que es recomanen per una conducció eficient. Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces: Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN) http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/ 04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf Pel càlcul de la hipòtesi s'han consideran 9.000 euros en concepte de cursos de formació (5 x 1.200 per curs) i la campanya (3.000 euros).


6.4/1



Baixa Mig termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient: Medi Ambient



Ajuntament


14.000


NA


Núm. de persones que han rebut formació en conducció eficient 960.111






(Tn/any)

6.4 3 Creació d’un punt virtual d’informació 0

Àmbit

Temàtica

Tipologia


Descripció

Es proposa la creació d’un punt virtual de consulta mitjançant l’espai web de l’Ajuntament de SVM, promovent un Servei d’Assessorament Energètic orientat a proporcionar informació als ciutadans, comerciants i empreses. L'estalvi energètic es considera inclós en la fitxa “Potenciar la sensibilització i afavorir comportaments més sostenibles”








Ajuntament


0,0


NA


Núm. de consultes mensuals 0,0





(Tn/any)

7.1 1

Extensió de la recollida de matèria orgànica dels residus municipals.

1122

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Residus CP

Descripció

La normativa ambiental vigent fomenta la recollida selectiva de la FORM. Concretament, la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que la recollida selectiva sigui obligatòria per a tots els municipis de Catalunya. L’acció consisteix en la implantació de la recollida selectiva de la FORM a tota la població. L’objectiu de la mesura és incrementar el percentatge de recollida de la fracció orgànica municipal i assolir així els objectius establerts al PROGREMIC per l’any 2012, en què es preveu recollir un 55% de la matèria orgànica (MO) generada al municipi. Per la implantació de la recollida de la FORM es proposa: .-Definir el model de recollida (porta a porta o vorera). .-Implantar els recursos necessaris per desenvolupar el model escollit (contenidors, rutes, camions...). .-Dissenyar campanyes específiques i intensives. Pel càlcul de la hipòtesi s’ha tingut en compte la diferència de les emissions (t CO2eq) derivades dels residus recollits a SVM entre l’any 2005 i 2010.


7.1/2



Alta Curt termini




Ajuntament


0,0 ARC



% FORM/ % Residus totals 0,0






(Tn/any)

7.1 2

Millores en la gestió del residus. De 2010 a 2020

615

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Residus CP

Descripció

El Municipi de SVM disposa d’Ordenança Municipal de Residus. Aconseguir una bona gestió dels residus seguint els objectius de minimització, reutilització i reciclatge i valorització, constitueix un objectiu municipal important. A tal fi, l’Ajuntament desenvolupa actuacions i campanyes per tal de millorar la segregació dels residus, la disposició adequada i evitar les disposicions incontrolades al temps que es regeneren espais degradats. L’Ajuntament de SVM desenvoluparà accions per millorar la disposició adequada de residus actuant principalment sobre la gestió d’andròmines i mobles vells. Aquestes accions es centren en: 1. Millorar la segregació dels residus i potenciar l’ús de la deixalleria Campanya Ja recicles? La principal activitat de la campanya consistirà en un porta a porta que farà l’agent cívic per totes les cases del municipi per repartir nou material per a fomentar la correcta classificació de les deixalles entre els veïns. Juntament amb aquest material també es lliurarà una Targeta d’usuari de la deixalleria “Les 3 Viles” per tal que els santvicentins i les puguin beneficiar-se de les bonificacions en el rebut de la Taxa d’Escombraries. 2. Millores en la recollida domiciliaria de les andròmines Per millorar el servei de recollida de mobles vells l´Ajuntament de Sant Vicenç ha implementat un nou sistema de recollida per a particulars. Amb aquest canvi s'amplia a tres els dies de recollida, , i cal comunicar-ho prèviament trucant a l´Ajuntament. Amb aquest canvi es pretén millorar el servei, disminuir costos i evitar desplaçaments no planificats de les Brigades.


7.1/1



Alta Curt termini




Ajuntament


0,0 ARC



% FORM/ % Residus totals 0,0






(Tn/any)

7.2 1

Recuperació de la mina del Parc Germans Gabrielistes

1,53

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

Descripció

L'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt utilitzarà l'aigua d'una antiga mina del segle XIX per regar el Parc dels Germans Gabrielistes. Aquest projecte, d’iniciactiva ciudadana, consisteix en condicionar els túnels i les canonades i aconseguir que baixi l'aigua fins al parc i que la mina pugui donar cada hora fins a 3.000 litres d'aigua. La recuperación de la mina aportarà un punt de suministre pels futurs horts urbans que es troben ubicats a les feixes del parc dels Germans Gabrielistes. Actualment s’ha sol•licitat suport tècnic a la DIBA a efectes de realitzar els estudis corresponents per tal d’estimar les potencialitats i qualitat de la mina. Per fer el càlcul de la hipòtesi s’ha estimat una inversió de 10.000 euros que suposarà un estalvi de 6000 m3/any d’aigua.


6.3/1



Baixa Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Ajuntament

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consell Comarcal del Maresme

10.000


NA


Consum d’aigua procedent de la mina 6.360






(Tn/any)

7.3 1

Implantació progressiva d'un Sistema de Gestió d'Energia Municipal

18,10

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Altres PDR

Descripció

El Sistema de Gestió Energética es la part del sistema de gestió d'una organització dedicada a desenvolupar i implantar la seva política energètica, aixi com a gestionar aquells elements de les seves activitats, productes o serveis que interactúen amb l'ús de la energía (aspectes energètics). La norma UNE-ISO 50001 estableix els requisits que ha de tenir un Sistema de Gestión Energètica, amb la finalitat de realitzar millores continues i sistemàtiques del rendiment energètic de les organitzacions. L’Ajuntament es compromet a documentar els procediments i la gestió energètica de la seva competencia, generant els registres oportuns, determinant les responsabilitats procurant el control i seguiment sistemàtic dels aspectes energètics i la millora continua del comportament energètic. La hipòtesi d’aquesta acció s’ha calculat considerant un estalvi de 2% del conjunt de consum de l’Ajuntament


1.1/19



Baixa Llarg termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Ajuntament


25.000


3


Obtenció de la certificació 46.632,9






(Tn/any)

7.3 2 Gestió Foretal: Millora de la gestió forestal 197,20

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Altres PDR

Descripció

Les millores proposades per la gestió forestal tenen com objectiu prevenir els incendis, donar viabilitat al sector forestal i contribuir a la generació d'energies renovables d'arrel local, mitjançant l’aprofitament de la biomasa morta i piròfica. Es proposa un programa orientat: • Foment dels perímetres de prevenció de risc d’incendis • Sanejament de la massa forestal, tallant l'arbrat mort, per evitar possibles plagues d'escolítids i reduir densitats. • Es preveu la consequent regeneració d'arbres joves amb alt index de captació de CO2 • Selecció de tanys, per afavorir el creixement d'un bosc sa millorant-se la capacitat de retenció del CO2. • Esporga i pujada de bracantge amb l'objectiu de millorar la qualitat de la fusta dels arbres i per a la prevenció d'incendis forestals. • Estassada de matoll i tractament de la vegetació en franges lineals al llarg de camins Eliminar amb la desbrossadora les restes vegetals acumulades. • Triturada del brancatge resultant de les tasques anteriorment relacionades. La biomasa retirada podrà tenir un ús directe (previ secat i astillat) o indirecte (en el cas de que la biomasa consumida no sigui directamente la retirada) com a combustible per la caldera de biomasa que SVM te previst insl•lar al Municipi Es calcula una superficie regenerada de 40 Ha, amb arbres joves, amb alt index de captació de CO2. Es considera que 1 Ha de bosc mediterràni hi absorbeix de mitjana 4,93 tones Co2/any.




Baixa Curt termini Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat: Serveis i Medi ambient



Consell Comarcal del Maresme


0,0


NA


% superficie regenerada 0,0






(Tn/any)

7.3 3 Compensació d'emissions 560

Àmbit

Temàtica

Tipologia

Altres Altres AM

Descripció

Per tal de contrarestar les emissions de determinades actuacions municipals (actes esportius, festes etc.) es proposa sumar-se a una de les iniciatives existents de compensació de les emissions de CO2. Unir-se a un projecte d’aquest tipus implica: - Organitzar l’acte evitant la generació d’emissions innecessàries. - Calcular les emissions de CO2 generades (transport, electricitat, calefacció) - Realitzar una aportació econòmica equivalent a les emissions generades destinada a l’assoliment de projectes concrets per tal de compensar-les (la majoria són projectes d’energia renovable, d’educació i divulgació ambiental establerts a països en vies de desenvolupament). Una altra mesura de compensació de les emissions seria plantar arbres al propi municipi (tenint en compte que de 1 ha d’arbres de bosc mediterrani absorbeix de mitjana 4,93t CO2/any). Per fel el càlcul de la hipòtesi s’ha considerat una compensació de emissions de 580 Tn CO2 (preu per tonelada de 7,5 euros, segons el web de CEROCO2).





Àrea de Serveis al Territori i Sostenibilitat:Medi Ambient Compres



Ajuntament


4.200,


NA


% t CO2 compensades 0,0





Document I I.III Pla de Seguiment

Novembre 2011



PLA DE SEGUIMENT DEL PAES

El Pla de Seguiment ha d’anar encarat a complir dos objectius:

Ser una eina operativa per a la gestió del PAES.

Ajudar al municipi a presentar de manera bianual l’informe de compliment del PAES a la

DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

El Pla de Seguiment que es presenta especifica el indicadors de seguiment de les diferents

accions del PAES. Presenta dos tipus d’indicadors principals:

Full d'Indicadors Generals, que permeten mostrar l’evolució del consum energètic i de les

emissions GEH del Municipi i de l'Ajuntament.

Full d’indicadors de seguiment de les accions definides en el Pla d'Acció, que permetin

avaluar la consecució de l'acció. Hi ha 161 indicadors definits per a les 57 accions

considerades:

o Indicadors de realització de l'acció SI/NO

o Indicadors de percentatge d'accions respecte del total. Exigeix que l'Ajuntament defineixi el total d’accions a realitzar

o Indicadors absoluts (consum d'energia, d'aigua, etc)

o Indicadors relatius (variació del consum al realitzar l'acció)

Per tal de calcular i complimentar els indicadors, es necessari disposar de les dades de

seguiment. El Pla de Seguiment presenta també les taules on abocar la recollida d’informació.


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

[1] AEMET. Resum climatològic anual de 2005

http://www.aemet.es/es/elclima/datosclimatologicos/resumenes?w=1

[2] DESGEL. Del mix del 2005-2007 Oficina Catalana de Canvi Climàtic a partir de dades

d’UNESA.

[3] IDESCAT. Base de dades del Municipi de Sant Vicenç de Montalt. Valor afegit Brut per

grans sectors, per branques d’activitat del sector indústria i per branques d’activitat del

sector serveis.

[4] ARC. Agència de residus de Catalunya


PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE SANT VICENÇ DE MONTALT

El Pla de Seguiment ha de facilitar l’impuls i l’avaluació continuada de la implantació del PAES i de l'assoliment dels objectius definits en el Pla d'Acció.L’element bàsic d‘aquest Pla de seguiment és el sistema d’indicadors de seguiment de les accions definides en el PAES

1. Full d'Indicadors Generals, que permiten mostrar l'evolució del consum energetic i de les emissions GEH del Municipi i de l'Ajuntament.

Alguns d'aquests indicadors generals estàn relacionats amb el sistema definit per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

2. Full d'Indicadors de seguiment de les accions definides en el Pla d'Acció, que permetin avaluar la consecució de l'acció. Hi ha 161 indicadors definits per a les 57 accions considerades:

- Indicadors de realització de l'acció SI/NO

- Indicadors de percentatge d'accions respecte del total. Exigeix que l'Ajuntament defini el total d'accions a realitzar

- Indicadors absoluts (consum d'energia, d'aigua, etc)

- Indicadors relatius (variació del consum al realitzar l'acció)


INDICADORS GENERALS SANT VICENÇ DE MONTALT

Codi Indicador Unitats Àmbit Ixarxa Any 2005 Any 2007 Any 2010 Any 2012

Any 2014

Any 2016

Any 2018

Any 2020

1 Emissions de GEH (CO2eq) totals Tn CO2 eq. Municipi 23.438 22.189 Sense dades

2 Emissions de GEH (CO2eq) totals per habitant

Tn CO2eq. /hab

Municipi 4,91 4,21 Sense dades

3 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Tn CO2 eq. PAES 23.058 21.855 Sense dades

4 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES per habitant

Tn CO2eq. /hab

PAES 4,83 4,15 Sense dades

5 Emissions de GEH (CO2eq) Ajuntament Tn CO2 eq. Ajuntament 906 Sense dades

729

6 Emissions de GEH (CO2eq) Ajuntament per habitant

Tn CO2eq. /hab

Ajuntament 0,19 Sense dades

0,13

7 Consum final d'energia total kWh Municipi 65.259.246 64.381.676 Sense dades

8 Consum final d'energia total per habitant

kWh/hab Municipi X14 13.678 12.224 Sense dades

9 Consum final d'energia de l’àmbit PAES kWh PAES 64.330.645 63.514.897 Sense dades

10 Consum final d'energia de l’àmbitPAES per habitant

kWh/hab PAES 13.484 12.059 Sense dades

11 Consum final d'energia de l’Ajuntament kWh Ajuntament 2.331.645 Sense dades

3040496

12 Consum final d'energia de l’Ajuntament per habitant

kWh/hab Ajuntament 489 Sense dades

526

13 Producció local d'energies renovables kWh Municipi X16 0 0 0

14 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

% Ajuntament

15 Intensitat energètica local kWh/€ Ajuntament X15 0,7441 Sense dades

Sense dades

16 Abastament d'aigua municipal l/habitant i dia

Municipi X20 546 498 Sense dades

17 Percentatge de recollida selectiva % Municipi 9,66% 0,80% 49,30%

18 Mobilitat de la població % Municipi X5 Sense dades

Sense dades

Sense dades

Xn Indicadors de la xarxa municipal d'indicadors de sostenibilirat


Dades addicionals

habitants Sant Vicenç de Montalt persones 4.771 5.267 5776

PIB Sant Vicenç de Montalt € 87.700.000 Sense dades

Sense dades

Parc Mobil Sant Vicenç de Montalt Vehicles 3.407 3.731 4205


INDICADORS ASSOCIATS A LES ACCIONS DEL PAES DE SANT VICENÇ DE MONTALT

CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR

INDICADOR UNITATS ANY 2010

ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

1.1 1


INDICADOR DE SEGUIMENT_1

Nombre d'actuacions respecte al total a realitzar definit per l'Ajuntament.

%

INDICADOR OBJECTIU/XARXA INFLUENCIAT_1


kWh

1.1 2




%


Consum en equipaments municipals.

kWh


Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció.

ΔkWh



kWh

1.1 3




%



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 4




ΔkWh


nº de focus cambiats Nº



kWh



CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

1.1 5




%



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 6




%



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 7




%



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 8

Millores en l’aïllament tèrmic dels equipaments municipals. Instal·lació de portes dobles o portes giratòries en accessos a edificis públics.



%



kWh



CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020



ΔkWh



kWh

1.1 9 Reparació de la coberta de l’edifici de l’Ajuntament per millorar l’aïllament tèrmic



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 10 Millores en la gestió i manteniment de la piscina municipal



kWh


Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció

ΔkWh



kWh

1.1 11 Incorporació de variadors de freqüència en els bombeigs d'aigua municipals


Nombre variadors de freqüència incorporats

Nº



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 12 Substitució de calderes antigues de baix rendiment per altres més eficients a l'Ajuntament



%



kWh


Variació de consum en els equipaments objecte de

ΔkWh



CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

l'acció.



kWh

1.1 13 Control climatització: termòstats, sondes i 1 termostat per estancia



%



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 14




%



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 15



Superficie plaques solars instal•lada

m2


Consum en equipaments municipals

kWh


,- Variació de consum en els equipaments objecte de l'acció

ΔkWh



kWh



CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

1.1 16 Pla d'estalvi energètic en ofimàtica:



kWh

1.1 17 Substitució progressiva d’electrodomèstics per altres amb etiquetat energètic classe A



%



kWh



ΔkWh



kWh

1.1 18 Creació de la figura de gestor energètic d'equipaments

INDICADOR DE SEGUIMENT Realitzats / no realitzat SI/NO



kWh

1.1 19 Reforç de la figura de gestor energètic municipal.

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 Realitzats / no realitzat

ΔkWh



kWh

1.1 20 Instal·lació de mecanismes d'estalvi d'aigua



%


Consum d'aigua en equipaments municipals.

m3



ΔkWh



kWh

1.3 1 Redactar i executar el Pla d'adequació lumínica


Consum en l’enllumenat públic

kWh


Variacio de consum en l'enllumenat públic

ΔkWh



CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020



kWh

1.3 2 Renovació de l'enllumenat ornamental de l'esglèsia de Sant Vicenç de M.



kWh


Variacio de consum en l'enllumenat públic

ΔkWh



kWh

1.3 3 Canvi general de làmpades de senyalització viària (semàfors) per altres de baix consum “Leds“



kWh


Variacio de consum en l'enllumenat públi

ΔkWh



kWh

1.4 1 Compostadors urbans domèstics per l’adobat dels horts comunals


Núm. de persones que han rebut formació en conducció eficient

Nº


Consum final d'energia total kWh

1.4 2 Introducció de sistemes d’estalvi d’aigua de reg


Realitzada / no realitzada

SI/NO


Emissions CO2 àmbit PAES T CO2



m3

1.4 3 Promoció de calderes de biomassa

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 Realitzada / no realitzada SI/NO





1.4 4 Promoció instal·lacions solars tèrmiques en habitatges






CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020



1.4 5 Campanya millora d'aïllaments






1.4 6 Campanya de renovació d’electrodomèstics






1.4 7 Campanya de renovació de bombetes incandescents per bombetes de baix consum






1.4 8 Introducció de sistemes d’estalvi d’aigua en els habitatge






m3

2.1 1 Substitució progressiva de vehícles per d’altres més eficients amb menys emissions

INDICADOR DE SEGUIMENT

Nombre de vehícles substituits respecte total definit per l'Ajuntament.

%


Consum en combustibles líquids de la flota municipal de vehícles

kWh


Variació de consum dels vehícles substituïts

ΔkWh


Percentatge de vehicles de %



CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

baixes emissions en la flota de vehicles municipals



2.1 2 Control del consum de combustible dels vehícles

INDICADOR DE SEGUIMENT Consum per km i vehicle

Litres/ km /vehícle



kWh

2.1 3 Promoció de l’ús dels biocombustibles


Percentatge ús de biocombustibles en la flota de vehicles municipals.

%



kWh

2.1 4 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació


Nombre de contractes amb clàusules de vehicles de baixes emissions.

Nº



kWh

2.2 1 Optimització del servei d’autobus públic i foment de la intermodalidad


Emissions CO2eq àmbit PAES

T CO2


Km circulats/núm. usuaris Km/Usuaris



kWh

2.3 1 Promoció del cotxe compartit (car pooling)


Núm. d’usuaris del servei/mes/ any

Nº



2.3 2 Promoció dels vehícles eficients


% de vehicles de baixes emissions.

%







CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

3.1 1 Instal•lació de caldera de biomassa per a ACS i/o climatització pel Poliesportiu Toni Sors


Nombre instal•lacions calderes de biomassa

Nº


Producció local d'energies renovables

kWh


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

%

3.1 2 Concurs públic per a la construcció i explotació de plantes de producció d'energia elèctrica fotovoltaica


Nombre instal•lacions fotovoltaiques

Nº


kWh/any aportats a la xarxa kWh


Producció local d'energies renovables

kWh


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

%

4.1 1 Remodelació del pont de l’Autopista C-32, que dóna accés al Camí del Padró.


Nombre de mesures de «mobilitat suau» implantades

Nº


Mobilitat de la població %Dp/Dt



4.2 1 Pla Especial de Camins d’ús públic


Nombre de mesures de «mobilitat suau» implantades

Nº





4.2 2 Promoure una xarxa de camins escolars segurs per a l'accessibilitat als centres escolars i altres


Km de carrer sobre els que s’ha intervingut per pacificar el tràfic

Km



CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

equipaments educatius de manera autònoma, etc



5.1 1 Implantació d'un programa de compres i contractació pública verda


% productes amb criteris de compra verda

%



kWh

6.2 1 Aplicació d'incentius fiscals a empreses que aprovin un pla d’optimització energètica


Núm. empreses que han optat/ Núm. empreses municipi

%



6.2 2 Targeta d’usuari de deixalleria

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 Núm. de bonificacions Nº



%

6.2 3 Targeta de transport públic gratuïta


Núm. viatgers que consumeixen els 20 viatges

Nº



6.3 1 Promoció d'horts comunals


Superficie utilitzada com horts comunals

m2



6.4 1 Potenciar la sensibilització i afavorir comportaments més sostenibles


Núm. campanyes de sensibilització

Nº



6.4 2 Cursos de conducció eficient per a la població


Núm. de persones que han rebut formació en conducció eficient

Nº





CODI CODI

ACCIÓ TÍTOL

TIPUS INDICADOR


ANY 2012

ANY 2014

ANY 2016

ANY 2018

ANY 2020

6.4 3 Creació d’un punt virtual d’informació


Núm. de consultes mensuals

Nº

7.1 1 Extensió de la recollida de matèria orgànica dels residus municipals.

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 % FORM/ % Residus totals %



%

7.1 2 Millores en la gestió del residus. De 2010 a 2020

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 % FORM/ % Residus totals %



%

7.2 1 Recuperació de la mina del Parc Germans Gabrielistes


Consum d’aigua procedent de la mina

m3



m3

7.3 1 Implantació progressiva d'un Sistema de Gestió d'Energia Municipal

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 Obtenció de la certificació SI/NO



kWh

7.3 2 Gestió Foretal: Millora de la gestió forestal

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 % superfície regenerada %



7.3 3 Compensació d'emissions

INDICADOR DE SEGUIMENT_1 % t CO2 compensades %



kWh

%Dp/Dt = percentatge desplaçaments en vehicle privat respecte els desplaçaments totals realitzats

Aplicació de l’eina LCA-IWM al municipi de Montgat · Taula 6.12 Emissions de GEH associades al...

Documents

Transcript of Aplicació de l’eina LCA-IWM al municipi de Montgat · Taula 6.12 Emissions de GEH associades al...