Auditoria Ambiental de Centelles · Els resultats de l’Auditoria Ambiental es presentaven en tres...

Click here to load reader

  • date post

    12-Dec-2018
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Auditoria Ambiental de Centelles · Els resultats de l’Auditoria Ambiental es presentaven en tres...

AAuuddiittoorriiaa AAmmbbiieennttaall ddee CCeenntteelllleess

RReevviissii ddeell PPllaa ddAAccccii

Mar de 2017

AUDITORIA AMBIENTAL DE CENTELLES

REVISI DEL PLA DACCI

AJUNTAMENT DE CENTELLES

Mar de 2017

Estudi realitzat per:

Pere Seraf 34, 4t 3a

08012 Barcelona Tel. 93 453 95 61

[email protected]

Agram als serveis tcnics, a tots els treballadors i treballadores i crrecs electes de lAjuntament de Centelles la seva col laboraci en la recopilaci de dades per a lelaboraci daquest document, aix com a les persones dempreses i administracions que ens han facilitat dades.

Ls genric mascul en aquest document no suposa cap discriminaci per raons de gnere.

Nota introductria Lany 2004 es va presentar lAuditoria Ambiental del municipi de Centelles dins el marc de lAgenda 21 Local. LAgenda 21 s un protocol de principis dactuaci pendents per aquest segle. s una guia per inspirar les poltiques i actuacions privades i governamentals a tots els nivells, a ms de les opcions individuals al llarg del segle XXI. LAgenda 21 Local es mant com un dels instruments municipals de planificaci estratgica i de sostenibilitat ms tils per a la definici de les lnies bsiques dactuaci en matria de medi ambient. Els resultats de lAuditoria Ambiental es presentaven en tres documents: Memria Descriptiva Diagnosi Pla dAcci Local i Pla de Seguiment

Un dels objectius de lAuditoria Ambiental era seguir levoluci dels aspectes analitzats en la Diagnosi ambiental i avaluar el grau dacompliment del Pla dAcci establert per als propers anys. El Pla de seguiment establia els criteris per a lavaluaci. El present document forma part del procs dactualitzaci i revisi de lAuditoria Ambiental. En aquesta ocasi, sha obviat el document de Memria Descriptiva, ja que, a grans trets, aquests aspectes no han variat. S que shan incorporat alguns dels aspectes descriptius a lactualitzaci de la Diagnosi per tal de fer ms entenedor els resultats obtinguts. En el procs dactualitzaci de la Diagnosi Ambiental, on sanalitzen els aspectes ambientals que afecten el municipi, sha mantingut lestructura general del document original editat lany 2004, per shan incorporat nous aspectes no contemplats en el seu moment o sha modificat algun apartat per facilitar la comprensi dins el nou context. Algunes de les taules i figures shan elaborat de nou al no poder disposar de les dades originals. La font principal dinformaci ha estat la xarxa dinternet a travs dels diferents portals de ladministraci pblica. En la revisi del Pla dAcci sha avaluat el compliment dels compromisos adquirits, incorporant els estudis, plans, legislaci i documentaci generada durant el temps transcorregut fins a la present edici. Finalment, en el Pla de Seguiment shan calculat els indicadors de seguiment a partir de les dades de la informaci disponible i sha comparat els resultats amb els de lAuditoria Ambiental de lany 2004. Les possibilitats dactualitzaci de lera digital fan que aquest no sigui un document tancat i que es puguin incorporar noves dades o modificar algunes de les presents peridicament. La data dactualitzaci es far constar sempre a la portada de cadascun dels documents. El document de revisi del Pla dAcci que es presenta a continuaci s una valoraci de lassoliment dels objectius plantejats per a cadascuna de les accions que es van proposar en lAuditoria Ambiental de lany 2004.

6

NNDDEEXX INTRODUCCI _________________________________________________ 10

Categories d'assoliment de les accions ________________________________ 10

Descripci de l'anlisi realitzada ______________________________________ 11

LNIA ESTRATGICA 1. CONSERVACI DE L'ENTORN VERD DE CENTELLES ___________________________________________________ 12

1.1. Programa d'actuaci: Regulaci d'usos i conservaci del sl no urbanitzable ________________________________________________________ 12

1.1.1. Pla Especial d'Usos del Sl No Urbanitzable _____________________________ 12

1.1.2. Pla de Gesti de la Sauva Negra_______________________________________ 15

1.1.3. Plans de Gesti de les rees forestals privades ___________________________ 17

Programa d'actuaci 1.2. Millorar l'estat del riu congost __________________ 19

1.2.1. Restauraci de la llera i entorns del riu Congost ___________________________ 19

Programa d'actuaci 1.3. Protecci i racionalitzaci ______________________ 21

1.3.1. Estudi hidrogeolgic del territori. Mapa de vulnerabilitat _____________________ 21

1.3.2. Delimitaci i protecci de les rees de recrrega dels aqfers _______________ 23

1.3.3. Senyalitzaci de la qualitat de l'aigua en totes les fonts del municipi ___________ 24

1.3.4. Incloure el municipi com a zona vulnerable per contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries _______________________________________________ 25

1.3.5. Elaboraci d'un mapa de pous privats i del seu estat de legalitzaci ___________ 25

LNIA ESTRATGICA 2. CAP A UN MEDI URB DE QUALITAT_________ 27

2.1. Programa d'actuaci: Implantaci urbana de Centelles ________________ 27

2.1.1. Normes complementries per als Plans Parcials __________________________ 27

2.1.2. Revisi de la urbanitzaci dels polgons industrials de Centelles ______________ 29

2.1.3. Urbanisme sostenible________________________________________________ 29

2.1.4. Inici de revisi del Pla General d'Ordenaci Urbana de Centelles _____________ 32

2.1.5. Revisi del Pla Especial de Protecci del Centre Histric i dels Elements d'Inters del terme Municipal de l'any 1995 ____________________________________ 34

2.2 Programa d'actuaci: Mesures de sostenibilitat en l'edificaci __________ 36

2.2.1. Dependncies municipals sostenibles ___________________________________ 36

2.2.2. Ordenana municipal d'edificaci sostenible ______________________________ 37

2.3. Programa d'actuaci: s eficient dels recursos i millora en la gesti de residus _________________________________________________________ 38

2.3.1. Foment de les energies renovables _____________________________________ 38

2.3.2. Millora en l'eficincia energtica en l'enllumenat pblic _____________________ 40

2.3.3. Millora en la gesti de la recollida selectiva_______________________________ 42

2.3.4. Implantaci de la recollida selectiva de la fracci orgnica dels residus ________ 44

2.3.5. Reducci del nivell de prdues de la xarxa de distribuci d'aigua _____________ 46

2.3.6. Estudi de l'estat de la xarxa de clavegueram. Pla Director de clavegueram _____ 48

2.4. Programa d'actuaci: Mobilitat urbana ______________________________ 49

7

2.4.1. Estudi de la mobilitat local ____________________________________________ 49

2.4.2. Millora de la vialitat urbana ___________________________________________ 50

2.4.3. Transformaci d'alguns carrers en carrers de vianants______________________ 52

2.4.4. Millora de la xarxa de camins _________________________________________ 54

2.4.5. Millora de la lnia de ferrocarril Barcelona-Puigcerd _______________________ 56

LNIA ESTRATGICA 3. CONTROL I DISMINUCI DE LA CONTAMINACI AMBIENTAL_____________________________________ 58

3.1. Programa d'actuaci: Mesures de control, disminuci i prevenci de la contaminaci sonora, lumnica i atmosfrica en el territori ______________ 58

3.1.1. Mapa de sensibilitat acstica __________________________________________ 58

3.1.2. Estudi de la contaminaci lumnica _____________________________________ 60

3.1.3. Control de la contaminaci atmosfrica al municipi_________________________ 61

Programa 3.2. Increment del control sobre les activitats econmiques ______ 64

3.2.1. Millora del control de les empreses que gestionen, apliquen o produeixen purins en el municipi______________________________________________________ 64

3.2.2. Avaluaci del grau de compliment de la Llei 3/98 d'IIAA (Actualment derogada i substituda per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenci i control ambiental de les activitats) ___________________________________________ 68

3.2.3. Seguiment de les activitats extractives dins i fora del terme municipal que tenen impacte sobre Centelles______________________________________________ 69

LNIA ESTRATGICA 4. INFORMACI I CONEIXEMENT PER A MILLORAR EL MUNICIPI _________________________________________ 71

Programa d'actuaci 4.1. Oficina de l'Agenda 21 i participaci ciutadans ____ 71

4.1.1. Oficina de l'Agenda 21 _______________________________________________ 71

4.1.2. Guia Ambiental del ciutad ___________________________________________ 72

4.1.3. Frum Ambiental ___________________________________________________ 73

Programa d'actuaci 4.2. Sensibilitzaci ambiental a l'Ajuntament__________ 74

4.2.1. Disseny i implantaci d'un programa de Bones Prctiques a l'Ajuntament de Centelles_______________________________________________________________ 74

4.2.2. "Compra verda" a l'Ajuntament ________________________________________ 76

4.2.3. Certificaci de l'Electra en la ISO 14.000/EMAS (Actualment ISO 14.001/EMAS) __________________________________________________________ 78

Programa d'actuaci 4.3. Educaci ambiental als nens ___________________ 79

4.3.1. Material d'educaci ambiental per a les escoles (especficament per les escoles) _______________________________________________________________ 79

4.3.2. Tallers ambientals per a nens _________________________________________ 81

4.4. Programa d'actuaci: Sensibilitzaci ambientals als ciutadans _________ 83

4.4.1. Aprofitament de campanyes de sensibilitzaci ambiental supramunicipals ______ 83

4.4.2. Campanyes especfiques de sensibilitzaci ambiental ______________________ 85

4.5. Programa d'actuaci: Sensibilitzaci ambiental a les activitats econmiques _______________________________________________________ 89

4.5.1. Guia ambiental de l'empresa __________________________________________ 89

4.5.2. Manual de Bones Prctiques per agricultors i ramaders _____________________ 91

8

4.6. Programa d'actuaci: Pla estratgic de Centelles_____________________ 94

4.6.1. Estudis inicials per a realitzar un futur Pla Estratgic de Centelles ____________ 94

Resum de resultats _____________________________________________ 96

Taula resum del grau d'assoliment de cada acci ________________________ 99

Conclusions __________________________________________________ 102

Nous reptes, problemtiques i oportunitats per a Centelles __________ 103

9

10

IINNTTRROODDUUCCCCII

El procs dAgenda 21 local a Centelles es va crear per la necessitat de disposar d'una eina de planificaci municipal en clau de sostenibilitat a llarg termini pel municipi. Lany 2004 es va elaborar lAuditoria Ambiental del municipi, que siniciava amb un document de diagnosi que determinava aquells aspectes que representaven una mancana o debilitat pel medi ambient i el desenvolupament sostenible local. A partir daquest element danlisi i desprs dun procs participatiu, es va elaborar el Pla dAcci Local per a la Sostenibilitat on es definien 46 accions o propostes dactuacions de millora.

Lany 2017 sha dut a terme lavaluaci del Pla dAcci, procs que ja es contemplava en el document dAuditoria Ambiental.

Per dur a terme lavaluaci, primer s'han actualitzat les dades dels diferents vectors ambientals contemplats en la Diagnosi, observant la seva evoluci des de l'any 2002 fins a les dades disponibles ms actuals. Amb aquestes dades s'ha procedit a revisar el Pla d'Acci a partir del Sistema Municipal dIndicadors elaborats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat en col laboraci amb Diputaci de Barcelona, descrits en el Pla de Seguiment de lAuditoria Ambiental. Aix doncs, shan determinat uns criteris per avaluar el grau dassoliment de cadascuna de les accions proposades i que es descriuen a continuaci.

CCrriitteerriiss ppeerr ddeetteerrmmiinnaarr ll''aassssoolliimmeenntt ddee lleess aacccciioonnss

Per determinar si shan assolit les accions definides en el Pla dAcci elaborat lany 2004 sha valorat si shan assolit els objectius fixats per a cada acci. En la valoraci shan tingut en compte els treballs, estudis, normatives i documents executats, realitzats, aprovats o publicats fins a la data actual, els resultats o les conseqncies que sen deriven dels quals permeten concloure que sha assolit lobjectiu o sha avanat cap a la seva consecuci.

Lanlisi detallada dels objectius ha perms diferenciar aquells objectius ben definits temporalment daquells que tenen una continutat en el temps i que sn, en termes de sostenibilitat, atemporals (per la prpia atemporalitat de la problemtica ambiental sobre la que actuen). Aquest aspecte tamb sha tingut en compte com a criteri per determinar lassoliment de les accions.

En base a aquets criteris shan definit cinc subcategories categories dassoliment de les accions, agrupades en tres categories principals:

1. Accions assolides: 1.1. Grau I: Accions amb objectius ben definits temporalment i plenament assolits. 1.2. Grau II: Accions assolides amb objectius que tenen una continutat en el

temps i requereixen de treball continuat a causa de la atemporalitat de la problemtica sobre la qual l'acci actua.

2. Accions assolides parcialment: 2.1. Grau I: s'han dut a terme actuacions significatives per no s'han assolit els

objectius tal i com estaven definits.

11

2.2. Grau II: Per circumstncies externes, s'ha avanat en l'assoliment dels objectius per no s'ha identificat el desenvolupament d'actuacions especfiques des de lmbit municipal.

3. Accions no assolides: Accions on no s'han assolit els objectius i no s'han identificat actuacions per a la seva consecuci.

DDeessccrriippccii ddee ll''aannlliissii rreeaalliittzzaaddaa

Identificadors: Objectiu: Es descriu l'objectiu plantejat al Pla d'acci, es fa una valoraci de

l'assoliment i es citen les causes identificades en l'assoliment o no assoliment de l'acci.

Indicadors de seguiment: En l'Agenda 21 es proposaven tot un seguit de d'indicadors per seguir l'evoluci dels aspectes analitzats en l'Auditoria Ambiental i avaluar el grau d'acompliment del Pla d'Acci. En la present valoraci es realitza una descripci de l'indicador de seguiment per tot seguit comparar els resultats de l'any 2004 amb els ms recents.

Antecedents: s'exposen els aspectes condicionants i informaci contemplada en el Pla d'Acci de l'any 2004 amb la recerca ms recent i on trobar-la tot dividint-la entre informaci interna de l'Ajuntament i l'externa a aquest.

Com reorientar l'acci: es planteja el que s'hauria de fer per a la consecuci de l'acci aix com les ajudes supramunicipals disponibles.

12

LLNNIIAA EESSTTRRAATTGGIICCAA 11.. CCOONNSSEERRVVAACCII DDEE LL''EENNTTOORRNN VVEERRDD DDEE CCEENNTTEELLLLEESS PPrrooggrraammaa dd''aaccttuuaaccii 11..11..:: RReegguullaaccii dd''uussooss ii ccoonnsseerrvvaaccii ddeell ssll nnoo uurrbbaanniittzzaabbllee..

11..11..11.. PPllaa EEssppeecciiaall dd''uussooss ddeell SSll NNoo UUrrbbaanniittzzaabbllee..

OObbjjeeccttiiuu

Complementar la insuficient normativa del Pla General d'Ordenaci Municipal vigent

(PGO) en el sl no urbanitzable.

Figura de planejament destinada a desenvolupar una normativa reguladora dels usos i de les edificacions i obres admeses en aquest tipus de sl, tant fixes com temporals, especialment pel que fa a granges, activitats extractives, acampades, instal lacions de serveis, tanques i accessos; a definir un traat de camins existents i nous, i les franges de protecci dels mateixos, a deslindar les rieres i rius i els seus espais de protecci; a definir amb major detall la protecci dels espais naturals, i dintre del possible en una figura de planejament, a estimular les activitats de regeneraci del medi natural i del medi agrcola.

Valoraci: Assolit parcialment - Grau II Justificaci:

- El Pla General d'Ordenaci Municipal de l'any 1983 determina qu s sl no urbanitzable i qu si pot fer i qu no. Contempla la possibilitat de realitzar un Pla Especial del Sl no Urbanitzable per augmentar la seva protecci. Sobre aquesta base, l'any 1995 es va aprovar el Pla Especial de Protecci del Centre Histric i dels Elements d'Inters del Terme Municipal. L'article 99 Ambients i Paratges defineix l'objectiu de preservar i/o millorar els valors fsics pels quals els ambients o paratges d'inters sn objecte de catalogaci a l'espera d'estudis ms especialitzats concordants amb la seva naturalesa d'elements naturals. Per tant, estableix els mnims de protecci i especificaci que poden anar ms enll del PGO tot afirmant que caldria realitzar Plans Especials complementaris sobre els segents aspectes: Pla especial de camins rurals. Pla especial de la xarxa hidrogrfica. Pla especial d'explotaci forestal i agrcola. Pla especial d'elements urbans. Ordenana de cromatisme.

En l'objectiu d'aquesta Acci es planteja un de sol, que correspondria al Pla Especial del Sl no Urbanitzable previst com a opcional al Pla General d'Ordenaci Municipal de l'any 1983.

- Les normatives autonmiques i estatals han anat modificant i augmentant la protecci sobre els elements contemplats en aquesta acci com cmpings, activitats extractives, etc.. Plans territorials com el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals aprovat l'any 2008 o el Catleg de Paisatge de les

13

Comarques Centrals aprovat l'any 2016, estableixen criteris i accions a complir pel que respecte al paisatge.

- Per aquests motius, es valor com acci Assolida parcialment Grau II perqu, tot i que ja hi havia una protecci especfica pel sl no urbanitzable, no va ser contemplada al Pla d'Acci de l'any 2004. El Pla Especial planejat al PGO no sha executat, aix com tampoc els Plans Especials especfics del Pla Especial del Centre Histric i dels Elements d'Inters del Terme Municipal. Per la seva banda, la normativa i els plans supramunicipals s'han anat actualitzant tot incrementant la protecci dels valors del sl no urbanitzable.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que es realitzi el Pla Especials pel Sl No Urbanitzable i Els Plans Especials

Especfics dins els termes especificats per la normativa i plans vigent

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: El Pla General d'Ordenaci Municipal (PGO) vigent data de l'any 1983. Termenejament del domini pblic-hidrulic. Estudis de pous i hidrogeolgic. Vulnerablitat del territori.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Termenejament del domini pblic-hidrulic: Llibret Festa Major d'Estiu de

l'Ajuntament de Centelles 2004. Revisi del Termenejament del municipi: Llibret Festa Major d'Estiu de

l'Ajuntament de Centelles 2004. Estudi de pous i hidrogeolgic: Llibret Festa Major d'Estiu de l'Ajuntament de

Centelles 1997 i 1998. Catleg de Masos i patrimoni arquitectnic: Llibret Festa Major d'Estiu de

l'Ajuntament de Centelles de 2001 i 2012; Imatges aries 1955 de l'Arxiu de l'Ajuntament de Centelles; Llibret Centelles Notcies Histriques; Recorregut Geogrfico-Natural pels voltants de Centelles; Imatges aries de l'Institut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya (ICGC).

Catleg de Camins: Llibret Festa Major de l'Ajuntament de Centelles 2004 i 2008, Recorregut Geogrfico-Natural pels Voltants de Centelles; Fotos aries 1955 Arxiu de l'Ajuntament de Centelles; Imatges aries de l'Institut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya (ICGC).

Fonts de Centelles: Mapa digital de fonts de Centelles de l'Ajuntament de Centelles de 2016, Mapa de fonts de 1996 de l'Ajuntament de Centelles, Mapa del Patrimoni Cultural de Centelles 2010, Llibret de Festa Major de l'Ajuntament de Centelles 1997 i 1998, Recorregut Geogrfico-Natural pels voltants de Centelles.

Ajuntament de Centelles (1995). Pla especial de protecci del centre histric i dels elements d'inters del terme municipal de Centelles. Centelles.

Estudi de pous i hidrogeolgic: Pgina web de l'Agncia Catalana del'Aigua (ACA).

Diputaci de Barcelona (2010). Mapa de Patrimoni Cultural de Centelles.

14

Projecte Sistema d'Informaci Territorial de la xarxa d'espais lliures de la provncia de Barcelona (SITxell). Sistema d'Informaci Territorial Municipal (SITMUN).

Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF). Mapes de cobertes de vegetaci (Edici 2009).

Pladevall, A. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundaci Enciclopdia Catalana.

Pladevall, A. (1987). Centelles. Aproximaci a la seva histria. Ajuntament de Vic.

Departament de Territori i Sostenibilitat (2008). Pla territorial parcial de les Comarques Centrals.

Martn, M. i Casas, C. (2011). Estudi de la flora i la fauna duna zona agroforestal del sud dOsona. Associaci Ara o Mai. Indit.

Roma, F. (2013). Patrimoni Existencial de El Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Baleny i Seva. Editorial Bubok Publishing

Observatori del Paisatge (2016). Catleg de paisatge de les Comarques Centrals.

15

11..11..22.. PPllaa ddee GGeessttii ddee llaa SSaauuvvaa NNeeggrraa..

OObbjjeeccttiiuu

Aconseguir que es gestioni l'Espai d'Inters Natural (EIN) de la Sauva Negra, fent les

gestions pertinents per a que aquest espai disposi d'un Pla de Gesti.

Valoraci: No assolit Justificaci:

- No s'han detectat actuacions municipals significatives cap a la consecuci de l'acci, atribubles a les dificultats logstiques i administratives al tractar-se dun territori distribut entre tres municipis.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Protecci d'espais d'Inters Natural: l'objectiu d'aquest indicador s avaluar la superfcie d'espais d'inters natural del municipi que disposa de protecci amb relaci a la superfcie dels espais d'especial valor ecolgic del municipi.

Resultats comparatius:

2002:

2017:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: La Sauva Negra s un Espai dInters Natural de la xarxa del PEIN (Pla

dEspais dInters Natural). La superfcie daquest espai est distribuda en tres municipis que sn Castellcir (Valls Oriental) amb 67,35 ha, Baleny (Osona) amb 2,62 ha i Centelles (Osona) amb 40,03 ha.

La delimitaci definitiva de lEIN de la Sauva Negra va ser establerta el 8 de febrer de 2000, amb laprovaci del Pla Especial de delimitaci de lEIN de la Sauva Negra.

LEIN de la Sauva Negra no disposa dun Pla de Gesti. El Pla dEspais dInters Natural de Catalunya contempla la delimitaci dels EINs, aix com un programa dactuacions com a tots ells, per no contempla especficament la realitzaci de Plans de Gesti.

Els Plans de Gesti dels EINs no sn figures legals, no sn obligats i no requereixen una tramitaci especfica.

Els EINs gaudeixen de subvencions que permeten dur a terme actuacions com els Plans de Gesti (considerant tant llur redacci com execuci).

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Fotografies aries (1955). Arxiu de l'Ajuntament de Centelles. Llibret de Festa Major de l'Ajuntament de Centelles 1997. Mapa digital de fonts de Centelles 2016.

16

Ajuntament de Centelles (1994). Pla especial de protecci del centre histric i dels elements d'inters del terme municipal de Centelles. Centelles.

Projecte Sistema d'Informaci Territorial de la xarxa d'espais lliures de la provncia de Barcelona (SITxell). Sistema d'Informaci Territorial Municipal (SITMUN).

Imatges aries de l'Institut Cartogrfic i Geolgic de catalunya (ICGC). Diputaci de Barcelona (2010). Mapa de Patrimoni Cultural de Centelles. Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF). Mapes de

cobertes de vegetaci (Edici 2009). Bols, O. (1948). Acerca de la vegetacin de Sauva Negra. Collectanea

Botanica, 2(10), 147164. Lapraz, G. (1966). Recherches phytosociologiques en Catalogne. Les forts de

chne pubescent, les taillis de noisetier et les htraies sur calcaire: lassociation Quercus pubescens et Buxus sempervirens. Collectanea Botanica, VI, 575587.

Pladevall, A. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundaci Enciclopdia Catalana.

Pladevall, A. (1987). Centelles. Aproximaci a la seva histria. Ajuntament de Vic.

Puigsaslloses, N. (1990). Estudi de la Flora Criptogmica de la Fageda de "Sauva Negra". Centelles.

Generalitat de Catalunya (2000). Pla especial de delimitaci definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana , la Sauva Negra, Gallifa i el

Moians. Mallarach, J. M. et al. (2008). Avaluaci del sistema d'espais naturals protegits

de Catalunya. Instituci Catalana d'Histria Natural (ICHN). Martn, M. i Casas, C. (2011). Estudi de la flora i la fauna duna zona

agroforestal del sud dOsona. Associaci Ara o Mai. Indit. Roma, F. (2013). Patrimoni Existencial de El Brull, Centelles, Collsuspina,

Hostalets de Baleny i Seva. Editorial Bubok Publishing Toms Alguer, Marc. (2016). Global change effects over relictual patches of

European beech forest (Fagus sylvatica). The case of Sauva Negra (NE

Spain). (Tesis de Mster). Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals (ICTA) & Universitat Autnoma de Barcelona (UAB).

Direcci General del Medi Natural i Biodiversitat. (2015). Pla estratgic de gesti dels espais naturals protegits de Catalunya 2015-2020.

Observatori del Paisatge. (2016). Catleg de paisatge de les Comarques Centrals.

17

11..11..33.. PPllaannss ddee GGeessttii ddee lleess rreeeess ffoorreessttaallss pprriivvaaddeess..

OObbjjeeccttiiuu

Promoure i facilitar la realitzaci de plans tcnics de gesti i millora forestal (PTGMF) i

plans simples de gesti forestal (PSGF) de les rees forestals privades, sigui de forma

conjunta o individual.

Valoraci: Assolit parcialment Grau II Justificaci:

- S'ha augmentat la superfcie forestal gestionada per iniciativa privada: PTGMF nm. 2009 Finca LOllich: 135,75 ha PTGMF nm. 2226 Finca El Cerd: 84,48 ha

- No s'han detectat actuacions municipals significatives cap a la consecuci de l'acci, atribuble a les dificultats logstiques i administratives a causa de la necessitat de posar d'acord a diversos agents.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Protecci d'Espais d'Inters Natural. Gesti forestal: l'objectiu d'aquest indicador s avaluar la superfcie forestal amb plans tcnics de gesti i millora forestal en relaci l superfcie forestal total.

Resultats comparatius:

2002:

2016:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: El Centre de la Propietat Forestal s lrgan competent per a la tramitaci i

aprovaci dels Plans tcnics de gesti i millora forestal (PTGMF) i del Plans simples de gesti forestal (PSGF). Tamb vetlla perqu sexecutin i es compleixin els compromisos que shi estableixen en aquests plans. Es disposa duna lnia dajuts del Centre de la Propietat Forestal per a redactar i executar plans tcnics de gesti i millora forestal i plans simples de gesti forestal.

L'any 2004, a Centelles hi havien 732,7 ha que corresponien a Terreny forestal i nicament hi havia una finca privada amb PTGMF aprovat lany 1995 amb 26,98 ha gestionades.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Ajuntament de Centelles. (1994). Pla especial de protecci del centre histric i

dels elements d'inters del terme municipal de Centelles. Centelles. RESOLUCI ARP/1498/2015, de 30 de juny, per la qual es fan pblics els

acords del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal corresponents al primer semestre de l'any 2015, d'aprovaci de plans tcnics de gesti i millora forestal, de plans simples de gesti forestal i de la seva publicaci.

18

Les finques de LOllich i de El Cerd es troben adscrites a lAssociaci Catalana Promotora de la Certificaci Forestal i disposen de la certificaci de gesti forestal sostenible PTFC (en data de 8/8/12 i 31/3/14, respectivament)

Projecte Sistema d'Informaci Territorial de la xarxa d'espais lliures de la provncia de Barcelona (SITxell). Sistema d'Informaci Territorial Municipal (SITMUN).

Imatges aries de l'Institut Cartogrfic i Geolgic de catalunya (ICGC). Diputaci de Barcelona (2010). Mapa de Patrimoni Natural de Centelles. Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF). Mapes de

cobertes de vegetaci (Edici 2009). Pladevall, A. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundaci

Enciclopdia Catalana. Pladevall, A. (1987). Centelles. Aproximaci a la seva histria. Ajuntament de

Vic. Roma, F. (2013). Patrimoni Existencial de El Brull, Centelles, Collsuspina,

Hostalets de Baleny i Seva. Editorial Bubok Publishing

19

PPrrooggrraammaa dd''aaccttuuaaccii 11..22..:: MMiilllloorraarr ll''eessttaatt ddeell rriiuu ccoonnggoosstt

11..22..11.. RReessttaauurraaccii ddee llaa lllleerraa ii eennttoorrnnss ddeell rriiuu CCoonnggoosstt..

OObbjjeeccttiiuu

Millorar l'estat del riu Congost, de la llera i dels ecosistemes associats.

Valoraci: Assolit Grau II Justificaci:

- Shan desenvolupat un seguit d'actuacions dutes a terme entre 2007 i 2012 en les que sha constatat una millora significativa de l'estat ecolgic del bosc de ribera i una recuperaci de lespai per a s social i recreatiu.

- Tenint en conte la fragilitat dels ecosistemes fluvials i la previsi del Pla de gesti de districte de conca fluvial de Catalunya per al tram del riu Congost de Centelles, s'hauria de continuar amb les actuacions per millorar l'estat ecolgic del riu congost.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Estat ecolgic dels rius: l'objectiu d'aquest indicador s avaluar lestat ecolgic del riu Congost a partir del clcul integrat de lndex biolgic de qualitat de laigua (FBILL) i lndex de qualitat ecolgica del bosc de ribera (QBR). Resultats comparatius:

2002: Estat ecolgic del riu Congost: Pssim 2012: Estat ecolgic del riu Congost: Mediocre

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Les aiges del riu Congost estan molt contaminades i amb un grau elevat de

toxicitat principalment per la gran industrialitzaci al llarg de tota la seva conca. Tamb es troben molt eutrofitzades i sn especialment salines a conseqncia de les activitats antrpiques.

El Consorci per a la Defensa de la Conca del Bess (actualment Consorci bess Tordera) ha elaborat una srie de plans i de projectes respecte la conca del Bess. Aquests estudis sn els segents: - Pla Director dels espais fluvials. - Projecte bsic de recuperaci mediambiental de lentorn fluvial del Bess. - Projecte bsic de recuperaci mediambiental de lentorn fluvial del Mogent. - Projecte bsic de recuperaci mediambiental de lentorn fluvial del Tenes.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Projecte de millora ambiental i de l's social de l'entorn fluvial del riu Congost

al seu pas pel municipi de Centelles (2008-2012): es va aconseguir transformar l'estat ecolgic i la percepci social de l'entorn fluvial del riu Congost.

La qualitat de les aiges el riu Congost, segons l'informe de l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA) 2007-2012, a Centelles est classificada com a dolenta. Lestat Ecolgic s mediocre. La qualitat biolgica s bona per la fisicoqumica dolenta.

20

El Consorci Bess Tordera ha elaborat una srie plans i de projectes respecte la conca del Bess : - Pla director dels espais fluvials de la Conca del riu Bess. - Projecte bsic de recuperaci mediambiental de lentorn fluvial del riu

Congost.

21

PPrrooggrraammaa dd''aaccttuuaaccii 11..33.. PPrrootteeccccii ii rraacciioonnaalliittzzaaccii::

11..33..11.. EEssttuuddii hhiiddrrooggeeoollggiicc ddeell tteerrrriittoorrii:: MMaappaa ddee vvuullnneerraabbiilliittaatt..

OObbjjeeccttiiuu

Conixer la dinmica, el grau d'afectaci i la vulnerabilitat que tenen els aqfers del

terme municipal de Centelles.

Valoraci: No assolit Justificaci:

- No s'han detectat actuacions municipals significatives cap a la consecuci de l'acci.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Evoluci de la Qualitat de l'Aigua dels Aqfers: L'objectiu d'aquest indicador s avaluar la qualitat de l'aigua dels aqfers del municipi mitjanant analtiques de nitrats i conductivitat de les aiges subterrnies. Resultats comparatius: En el perode 2002-2016 shan detectat dos tipus de contaminant que sobrepassen els nivells mxims fixats per la normativa: nitrats i Tricloroetil + Tertracloroetil.

Concentraci de nitrats en l'aigua dels aqifers principals (any 2002) Mines Vinyoles: 3,7 mg/l Pou de Can Buenos: 51,2 mg/l Pou de Castellar Nou: 92,6 mg/l Mines Gorg Negre: 64,2 mg/l

Concentraci de nitrats en l'aigua dels aqifers principals (any 2016) Pou de Can Buenos: 72,3 mg/l (any 2016) Pou de Castellar Nou: 98,6 mg/l (any 2011) Pou de Castellar Nou 2: 101 mg/l (any 2011) Mines de Gorg Negre: 64,2 mg/l (any 2002) Mines de Vinyoles: 3.7 mg/l (any 2002) Pou de Sant Antoni: 39,3 mg/l (any 2005)

Concentraci de Tricloroetil + Tertracloroetil (2016) Pou de Can Buenos: 34,7 (g/l)

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Majoritriament laigua utilitzada en labastament del municipi prov dels

aqfers del territori. Les analtiques realitzades per lAgncia Catalana de lAigua (ACA) mostren

que les aiges subterrnies del territori estan afectades per la presencia de nitrats, presumiblement dorigen ramader. El municipi no est catalogat com a zona vulnerable per contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries pel Decret 283/1998 de 21 doctubre.

La major part dels pous presenten valors de concentraci de nitrats per sobre dels 50 mg/l, considerats valors mxim fixat en els criteris sanitaris per a aigua de consum hum.

22

Existeix un estudi hidrogeolgic previ dabast limitat que pot servir com a base per a la realitzaci de lestudi.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: El 2015 els nivells d'autosuficincia al municipi eren del 36,27%. El municipi de Centelles s excedentari en producci de nitrogen procedent de

dejeccions ramaderes. Les analtiques realitzades per lAgncia Catalana de lAigua (ACA) i per

SOREA mostren que les aiges subterrnies del territori estan afectades per la presencia de nitrats, presumiblement dorigen ramader. El municipi no est catalogat com a zona vulnerable per contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries pel Decret 283/1998 de 21 doctubre.

L'Agncia Catalana de l'Aigua disposa a la seva web de laplicaci Global Aquifer Control, un servei d'informaci sobre l'estat dels aqfers a Catalunya.

23

11..33..22.. DDeelliimmiittaaccii ii pprrootteeccccii ddee lleess rreeeess ddee rreeccrrrreeggaa ddeellss aaqqffeerrss..

OObbjjeeccttiiuu

Protegir la zona de recrrega dels aqfers del municipi davant d'una possible

contaminaci.

Valoraci: No assolit Justificaci:

Per dur a terme aquesta acci es necessita disposar de lestudi hidrogeolgic de lacci anterior.

No s'han detectat actuacions municipals significatives cap a la consecuci de l'acci.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Protecci d'Espais d'Inters Natural. Gesti forestal: l'objectiu d'aquest indicador s avaluar la superfcie forestal amb plans tcnics de gesti i millora forestal en relaci l superfcie forestal total.

Resultats comparatius:

2002:

2016:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Majoritriament l'aigua utilitzada en l'abastament del municipi prov dels

aqfers del territori. Les mines Vinyoles shan explotat per a labastament de Centelles des dantic

per la seva bona qualitat daigua. Aquesta qualitat es mant perqu els punts de recarrega de laqfer es troben per sobre de les zones tradicionalment conreades i adobades amb purins. La zona de recarrega de laqfer del Pou Nou de Castellar i la del Pou de Can Buenos podria estar desprotegida de lactivitat humana. Els afloraments de calcries i gressos que es troben entre les lutites provoquen fissures al terreny per on es poden infiltrar aiges contaminades. Laqfer al luvial que segueix el curs del Riu Congost i la Riera de Vall-llosera, al tractar-se duna zona altament fissurada i amb materials ms permeables presenten una pssima qualitat de laigua dels aqfers que compromet fins i tot la utilitat de laigua per a s industrial.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: El 2015 els nivells d'autosuficincia al municipi eren del 36,27%. El municipi de Centelles s excedentari en producci de nitrogen procedent de

dejeccions ramaderes.

24

11..33..33.. SSeennyyaalliittzzaaccii ddee llaa qquuaalliittaatt ddee ll''aaiigguuaa eenn ttootteess lleess ffoonnttss ddeell mmuunniicciippii..

OObbjjeeccttiiuu

Evitar problemes de salut pblica i millorar l's de les fonts de Centelles incorporant

cartells de senyalitzaci de la qualitat de l'aigua.

Valoraci: Assolit Grau I Justificaci:

- Les fonts del municipi estant sota un programa de seguiment de la qualitat qumica i biolgica de laigua.

- Estant correctament senyalitzades segons la seva potabilitat.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Senyalitzaci de la qualitat instal lats a les fonts naturals del municipi en llocs clarament visibles.. Resultats comparatius: A data del document les fonts disposen de la senyalitzaci corresponent.

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Segons el mapa de localitzaci de les fonts del municipi moltes delles es

situen a la part ms baixa de laflorament dels materials que constitueixen laqfer (al llarg de la Riera Blanca), que s una zona fora contaminada.

Tant sols es disposa de dues analtiques proporcionades per lAgncia Catalana de lAigua que corresponen a la Font del Rossell i a la Font de la Rovira. En tots dos casos laigua resulta No Potable al detectar-se concentracions de nitrats de 70,9 i 158,6 mg/l respectivament. Lestat de laqfer superficial don sobt laigua fa preveure que la majoria de les fonts naturals del municipi estiguin en un estat similar de contaminaci.

Algunes les fonts visitades en el desenvolupament del treball de camp disposen de rtols advertint de la no potabilitat de laigua o de la manca de garanties sanitries

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: La majoria de fonts naturals del municipi visitades en el desenvolupament del

treball de camp disposa de rtols advertint de la no potabilitat de laigua o de la manca de garanties sanitries.

Es disposa danaltiques proporcionades pel Grup de Defensa del TER l'any 2016 que corresponen a la Font Grossa, la Font Calenta i la Font de la Sauva Negra. En tots dos primers casos laigua resulta No apte per a consum hum al detectar-se concentracions de nitrats de 93,5 i 116,1 mg/l respectivament. La Font de la Sauva Negra en canvi mostra uns nivells de nitrats realment baixos. Lestat de laqfer superficial don sobt laigua fa preveure que la majoria de les fonts municipals estiguin en un estat similar de contaminaci.

L'Agncia Catalana de l'Aigua ha realitzat un Decleg de Bones Prctiques per a la Recuperaci de Fonts Naturals a Catalunya, el qual pot ser utilitzat com a guia per a recuperar fonts naturals de municipi.

25

11..33..44.. IInncclloouurree eell mmuunniicciippii ccoomm aa zzoonnaa vvuullnneerraabbllee ppeerr ccoonnttaammiinnaaccii ddee nniittrraattss pprroocceeddeennttss ddee ffoonnttss aaggrrrriieess..

OObbjjeeccttiiuu

Aconseguir que les problemtiques del municipi de Centelles que tinguin relaci amb

la gesti i la qualitat de l'aigua de consum tinguin davant l'Agncia Catalana de l'Aigua

(ACA) caracterstiques de prioritat i emergncia.

Valoraci: No assolit Justificaci:

- No s'han detectat actuacions municipals significatives cap a la consecuci de l'acci.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que Centelles sigui incls com a municipi vulnerable per contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries. Resultats comparatius: A data del document, Centelles no est catalogat com a zona vulnerable per contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries.

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: El municipi no est catalogat com a zona vulnerable per contaminaci de

nitrats procedents de fonts agrries pel Decret 283/1998 de 21 doctubre, si b les analtiques realitzades per lACA mostren que les aiges subterrnies del territori estan afectades per la presncia de nitrats presumiblement dorigen agrari.

La major part dels pous presenten valors de concentraci de nitrats per sobre dels 50 mg/l, considerats valors mxim fixat en els criteris sanitaris per a aigua de consum hum.

LACA cataloga com a zona vulnerable aquells territoris on el risc de contaminaci dels aqfers sigui elevat i que aquests aqfers siguin fonts de provement daigua per a la poblaci i empreses. En el cas de Centelles tots dos supsits es compleixen.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Una part de laigua utilitzada en labastament del municipi prov dels aqfers

del territori. Malgrat siguin formacions impermeables, presenten fissures per les quals es pot infiltrar laigua i arribar a contaminar-se. Aquest fet, est estretament lligat amb la qualitat de les aiges del municipi, tot i que no est catalogat com a zona vulnerable per contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries, les analtiques realitzades per lACA mostren que les aiges subterrnies del territori estan afectades per la presncia de nitrats presumiblement dorigen agrari.

El municipi de Centelles s excedentari en producci de nitrogen procedent de dejeccions ramaderes.

26

11..33..55.. EEllaabboorraaccii dd''uunn mmaappaa ddee ppoouuss pprriivvaattss ii ddeell sseeuu eessttaatt ddee lleeggaalliittzzaaccii..

OObbjjeeccttiiuu

Conixer el nombre de pous existents, el seu estat de legalitzaci, la seva ubicaci i

caracterstiques i la quantitat d'aigua que s'extreu cada any.

Valoraci: Assolit parcialment Grau II Justificaci:

- L'Agncia Catalana de l'Aigua disposa a la seva web d'un mapa interactiu de registre d'aiges on es mostren diferents pous i el seu titular.

- Aquesta acci requeriria fer-la al mateix temps o un cop elaborat l'estudi hidrogeolgic.

- No s'han detectat actuacions municipals significatives per tal de disposar dun inventari municipal.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que selabori el mapa i l'inventari de pous privats i es determini el seu estat de legalitzaci i usos. Resultats comparatius: A data del document, no sha elaborat un inventari municipal de pous privats per es disposa de la informaci del registre daiges de l'Agncia Catalana de l'Aigua. El consum de les industries de pous privats que supera els 1.000 metres cbics anuals es pot conixer ja que estan obligades a presentar la Declaraci de l's i la Contaminaci de l'Aigua (DUCA). Mitjanant aquesta declaraci es pot conixer els pous privats que subministren aigua a indstries, en siguin o no propietries

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Part de la indstria i en poca mesura els agricultors de Centelles extreuen

laigua que necessiten principalment de pous propis. El cens de pous a Catalunya de lAgncia Catalana de lAigua (ACA) s molt

deficient: hi ha pous que es troben en dess, alguns no estan legalitzats i altres no tenen controladors de cabals per determinar els seus consums. Si b poc a poc el cens es va actualitzant, les seves dades resulten molt poc aclaridores.

Especificacions, nova informaci on trobar-la: L'Agncia Catalana de l'Aigua disposa a la seva web d'un mapa interactiu de

registre d'aiges on es mostren diferents pous i el seu titular. Les indstries amb un consum superior als 1.000 metres cbics anuals

procedent de pous privats han de presentar la Declaraci de l's i la Contaminaci de l'Aigua (DUCA).

L'Ajuntament de Centelles disposa dels consums dels pous dels quals ns titular per a usos industrials i pot sol licitar les dades de consums industrials superiors als 1.000 metres cbics anuals a lAgncia Catalana de lAigua.

Es t constncia de l'existncia de pous no controlats al municipi. Lextracci daigua daquest pous s per inferior als 1.000 metres cbics anuals.

27

LLNNIIAA EESSTTRRAATTGGIICCAA 22.. CCAAPP AA UUNN MMEEDDII UURRBB DDEE QQUUAALLIITTAATT PPrrooggrraammaa dd''aaccttuuaaccii 22..11..:: IImmppllaannttaaccii uurrbbaannaa ddee CCeenntteelllleess

22..11..11.. NNoorrmmeess ccoommpplleemmeennttrriieess ppeerr aallss PPllaannss PPaarrcciiaallss..

OObbjjeeccttiiuu

Mesura transitria de l'entrada en vigor del PGO, per evitar que l'edificaci imminent

reprodueixi les errades detectades en la normativa vigent, i aconseguir de les obres

d'urbanitzaci:

reduir costos de manteniment fomentar la mobilitat de vianants i bicicletes millorar la permeabilitat dels sls a pavimentar installar una xarxa separativa de clavegueram

Valoraci: Assolit parcialment Grau II Justificaci:

- En el perode 2004-2016 s'han aprovat dos plans parcials. Un d'ells amb edificacions consolidades i l'altre sobre terrenys no edificats. En el desenvolupament dels dos plans shan seguit les indicacions i normatives urbanstiques vigents les quals contemplen algunes de les mesures proposades. S'ha construt xarxa de recollida daiges separativa. Enllumenat de tipus sostenible. Sha plantat arbrat viari que absorbeixin soroll i la contaminaci, de baix

manteniment. - Resta pendent el desenvolupament daltres plans parcials per a lassoliment

complert dels objectius.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Desenvolupar les normes complementries. Resultats comparatius: A data del document, shan elaborat dos plans parcials

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Han estat realitzades diverses modificacions puntuals del planejament vigent,

que en aquests moments dificulten la comprensi efica del Pla General i la seva correcta aplicaci, donant peu a errades i interpretacions errnies, i han alterat la seva lgica de conjunt. Alhora, el pas del temps ha fet que els objectius fixats en la seva redacci original hagin quedat desfasats.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: El DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refs

de la Llei d'urbanisme, introdueix el concepte de desenvolupament urbanstic sostenible i determina mesures de planificaci territorial sostenible.

28

Es va executar, lany 2009, el Pla Parcial del Sector XII (zona de la piscina coberta) i lany 2008 el Pla Parcial del Sector XV (Sant Pau).

Shan substitut les lluminries de tot el poble per altres ms eficients.

29

22..11..22.. RReevviissii ddee llaa uurrbbaanniittzzaaccii ddeellss ppoollggoonnss iinndduussttrriiaallss ddee CCeenntteelllleess..

OObbjjeeccttiiuu

Millorar l'impacte paisatgstic i ambiental i l'eficincia de la urbanitzaci dels polgons,

quant a despesa energtica i d'aigua i quant a emissi de residus i permeabilitat.

Valoraci: Assolit parcialment Grau I Justificaci:

- S'han arbrat carrers i shan deixat zones verdes als polgons. - S'ha mantingut un paviment convencional. - S'han pres mesures d'estalvi energtic i d'aigua des de l'Ajuntament com el

canvi de lluminries per altres de ms eficient, la reducci de l'horari d'encesa i tancament de boques de reg.

- En els sectors de nova construcci s'ha introdut la separaci de xarxes de recollida daiges.

- En els sectors ja construts es mant la xarxa convencional, sense separaci de xarxes en la major part de la seva extensi.

- Shan retirat els contenidors en rea daportaci i s'ha millorat el control i recollida de residus industrials.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que es realitzin les mesures esmentades als Polgons Industrials de Centelles. Resultats comparatius: A data del document, shan dut a terme diverses actuacions municipals encaminades a la consecuci de lacci.

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Plans Parcials dels polgons industrials de Centelles inclosos al Pla General

d'Ordenaci Municipal. Especificacions, nova informaci i on trobar-la:

El DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei d'urbanisme, introdueix el concepte de desenvolupament urbanstic sostenible i determina mesures de planificaci territorial sostenible.

Clusules tcniques especfiques sobre la recollida selectiva de residus als polgons industrials de la licitaci del Servei de neteja viria, recollida i transport de residus domstics i gesti de la deixalleria.

30

22..11..33.. UUrrbbaanniissmmee ssoosstteenniibbllee::

OObbjjeeccttiiuu

Millorar la urbanitzaci en el sl urb, quant a accessibilitat, mobilitat, estalvi de

recursos energtics i aigua, eliminaci de materials contaminants o que requereixen

molta energia per la seva fabricaci.

Valoraci: Assolit parcialment Grau I Justificaci:

- No sha elaborat un Pla Director dUrbanisme Sostenible en el sl urb consolidat on es contempli la millora en els carrers, espais pblics urbans i barris, sota criteris de sostenibilitat. Shan dut a terme per actuacions que estarien integrades en un pla daquestes caracterstiques: Ampliaci dels espais daparcament segons el pla de mobilitat i del centre

histric. Executat. Reurbanitzaci de les zones de vianants i dels espais daparcament.

Executat. Eliminaci de barreres arquitectniques en voreres i creaci ditineraris per

a persones amb mobilitat reduda. Executat. Reconversi de la xarxa de reg de jardins per minimitzar el consum.

Executat. Substituci progressiva de les espcies vegetals grans consumidores

daigua (gespa, etc.). Executat. Introducci progressiva de xarxa separativa de clavegueram, amb

recuperaci daiges grises per reg de larbrat o dels jardins urbans. Executat parcialment.

Substituci progressiva de les canonades de plom i PVC per polietil o similar. Executat parcialment.

Ampliaci dels escocells de larbrat urb fins 1,5m. Executat parcialment. Incorporaci de paviments permeables on sigui possible. No executat.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Redactar el Pla Director d'Urbanisme sostenible en sl urb consolidat. Resultats comparatius: A data del document, no sha redactat el Pla Director d'Urbanisme sostenible en sl urb consolidat.

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Plans Parcials dels polgons industrials de Centelles inclosos al Pla General

d'Ordenaci Municipal. Especificacions, nova informaci i on trobar-la:

El DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei d'urbanisme, introdueix el concepte de desenvolupament urbanstic sostenible i determina mesures de planificaci territorial sostenible.

31

El juliol de lany 2009 lajuntament de Centelles va rebre la subvenci del Pla de Barris. En la seva execuci es tenien en compte criteris de sostenibilitat urbanstics. El Pla no sha executat en la seva totalitat per dificultats pressupostries. Informaci disponible a la web municipal.

32

22..11..44.. IInniiccii ddee rreevviissii ddeell PPllaa GGeenneerraall dd''OOrrddeennaaccii MMuunniicciippaall ddee CCeenntteelllleess::

OObbjjeeccttiiuu

Actualitzar el Pla vigent de 1983 d'acord amb la nova legislaci i les necessitats de

Centelles d'avui dia.

Valoraci: No assolit Justificaci:

- No sha actualitzat el PGO, tot i que s'han estat fent els treballs tcnics previs d'unificaci dels plans vigents.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Intensitat d'urbanitzaci de l'economia local: l'objectiu d'aquest indicador s estimar la intensitat d'ocupaci urbana del sl a partir de la relaci entre la taxa anual d'ocupaci urbana i el Producte Interior Brut municipal (PIB municipal).

Resultats comparatius:

2002: no hi ha dades

2016: Estructura urbana: Ocupaci urbana del Sl: L'objectiu de l'indicador s avaluar el potencial d'ocupaci urbana del sl, determinant la superfcie urbana ocupada o en previsi de ser ocupada en relaci amb la superfcie total del municipi. L'indicador s sensible a les dimensions i a les caracterstiques topogrfiques del municipi, aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'interpretar el seu valor.

Resultats comparatius:

2003:

2016:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Han estat realitzades diverses modificacions puntuals del planejament vigent,

que en aquests moments dificulten la comprensi efica del Pla General i la seva correcta aplicaci, donant peu a errades i interpretacions errnies, i han alterat la seva lgica de conjunt. Alhora, el pas del temps ha fet que els objectius fixats en la seva redacci original hagin quedat desfasats.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la:

33

El DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei d'urbanisme, introdueix el concepte de desenvolupament urbanstic sostenible i determina mesures de planificaci territorial sostenible.

Es va executar, lany 2009, el Pla Parcial del Sector XII (zona de la piscina coberta) i lany 2008 el Pla Parcial del Sector XV (Sant Pau).

El juliol de lany 2009 lajuntament de Centelles va rebre la subvenci del Pla de Barris. En la seva execuci es tenien en compte criteris de sostenibilitat urbanstics. El Pla no sha executat en la seva totalitat per dificultats pressupostries. Informaci disponible a la web municipal.

34

22..11..55.. RReevviissii ddeell PPllaa EEssppeecciiaall ddee PPrrootteeccccii ddeell CCeennttrree HHiissttrriicc..

OObbjjeeccttiiuu

Revisar la normativa en all que hagi produt resultats indesitjats en el passat. Proposa

les segents actuacions:

Protegir edificis i conjunts no inclosos en el Catleg. Definir mesures efectives dincentivaci a la protecci privada Proposar zones de vianants, espais daparcament i millores de circulaci

Valoraci: Assolit parcialment Grau I Justificaci:

- L'any 2010 es va redactar la memria de Patrimoni Cultural de Centelles i el conseqent mapa. Aquest document recull i complementa el patrimoni contemplat al Pla especial per sense dotar-lo de protecci legal. Es considera aquest treball com el pas previ a la revisi del Pla especial.

- L'any 2008 es va Catalogar el Mas El Cerd com a B Cultural d'Inters Local.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Estructura Urbana: Carrers de Prioritat per als Vianants: l'objectiu d'aquest indicador s avaluar la superfcie dels vials urbans amb mesures de moderaci de la circulaci respecte a la superfcie total de la xarxa viria urbana.

Resultats comparatius:

2002:

2016:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Centelles disposa dun Pla Especial de Protecci del Centre histric i dels

Elements d'Inters del Terme Municipal elaborat l'any 1995. El Pla General d'Ordenaci Municipal (PGO) vigent data de l'any 1983.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Termenejament del domini pblic-hidrulic: Llibret Festa Major d'Estiu de

l'Ajuntament de Centelles 2004. Revisi del Termenejament del municipi: Llibret Festa Major d'Estiu de

l'Ajuntament de Centelles 2004. Estudi de pous i hidrogeolgic: Llibret Festa Major d'Estiu de l'Ajuntament de

Centelles 1997 i 1998. Catleg de Masos i patrimoni arquitectnic: Llibret Festa Major d'Estiu de

l'Ajuntament de Centelles de 2001 i 2012; Imatges aries 1955 de l'Arxiu de l'Ajuntament de Centelles; Llibret Centelles Notcies Histriques; Recorregut

35

Geogrfico-Natural pels voltants de Centelles; Imatges aries de l'Institut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya (ICGC).

Catleg de Camins: Llibret Festa Major de l'Ajuntament de Centelles 2004 i 2008, Recorregut Geogrfico-Natural pels Voltants de Centelles; Fotos aries 1955 Arxiu de l'Ajuntament de Centelles; Imatges aries de l'Institut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya (ICGC).

Fonts de Centelles: Mapa digital de fonts de Centelles de l'Ajuntament de Centelles de 2016, Mapa de fonts de 1996 de l'Ajuntament de Centelles, Mapa del Patrimoni Cultural de Centelles 2010, Llibret de Festa Major de l'Ajuntament de Centelles 1997 i 1998, Recorregut Geogrfico-Natural pels voltants de Centelles.

Estudi de pous i hidrogeolgic: Pgina web de l'Agncia Catalana del'Aigua (ACA).

Diputaci de Barcelona (2010). Mapa de Patrimoni Cultural de Centelles. Pladevall, A. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundaci

Enciclopdia Catalana. Pladevall, A. (1987). Centelles. Aproximaci a la seva histria. Ajuntament de

Vic. Roma, F. (2013). Patrimoni Existencial de El Brull, Centelles, Collsuspina,

Hostalets de Baleny i Seva. Editorial Bubok Publishing Observatori del Paisatge (2016). Catleg de paisatge de les Comarques

Centrals. Departament de Territori i Sostenibilitat (2008). Pla territorial parcial de les

Comarques Centrals.

36

PPrrooggrraammaa dd''aaccttuuaaccii 22..22:: MMeessuurreess ddee ssoosstteenniibbiilliittaatt eenn ll''eeddiiffiiccaaccii::

22..22..11.. DDeeppeennddnncciieess mmuunniicciippaallss ssoosstteenniibblleess

OObbjjeeccttiiuu

Els principals objectius daquesta acci sn:

Donar exemple dedificaci sostenible en els edificis municipals. Reduir el consum daigua i energia Reduir lemissi de residus de la construcci

Valoraci: Assolit Grau II Justificaci:

- Shan dut a terme actuacions per reduir el consum d'aigua i energia en els edificis municipals i per reduir la generaci de residus de la construcci. De manera general, es dona exemple d'edificaci sostenible en els edificis municipals.

- Els nivells de reducci de recursos energtics i hdrics i de minimitzaci de residus de la construcci es poden millorar.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que es desenvolupin actuacions de millora de la sostenibilitat de les dependncies municipals. Resultats comparatius:

2016: Shan dut a terme les actuacions previstes

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: o Actualment a Centelles existeix un sistema d'escalfament per col lectors

solars a la piscina municipal. Especificacions, nova informaci i on trobar-la:

Lajuntament de Centelles es va adherir el 29 doctubre del 2009 al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses (Covenant of Mayors). Com a conseqncia de ladhesi al Pacte dAlcaldes i Alcaldesses, es va elaborar el Pla dAcci per lEnergia Sostenible on es contemplaven 86 accions, el major pes de les quals requeia sobre els equipaments municipals i els serveis.

Lany 2015 es va elaborar un informe de seguiment de compliment del PAES on es constatava una reducci de les emissions de CO2 per habitant del 21%. Aquestes dades indiquen que el desenvolupament del PAES segueix els objectius previstos.

En latorgament de les llicncies municipals dobres sexigeix el pla de gesti de residus i el certificat del correcte tractament dels residus, segons el model de gesti establert per lAgncia de Residus de Catalunya.

El REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Cdigo Tcnico de la Edificacin, incorpora exigncies bsiques destalvi denergia i de protecci acstica de les edificacions.

37

22..22..22.. OOrrddeennaannaa mmuunniicciippaall dd''eeddiiffiiccaaccii ssoosstteenniibbllee::

OObbjjeeccttiiuu

Els principals objectius d'aquesta acci sn la reducci del consum energtic al 60%

en els propers 10 anys i al 40% en 20 i la reducci dels residus de material de

construcci al 60% en els propers 10 anys.

Valoraci: Assolit parcialment Grau II Justificaci:

- No sha aprovat una ordenana municipal dedificaci sostenible. - Molts aspectes mediambientals en ledificaci sn d'obligat compliment pel

Codi Tcnic de lEdificaci i els ajuntaments poden vetllar pel seu estricte compliment.

- Si es pretn un nivell d'ecoeficincia i sostenibilitat per sobre dels estndards fixats pel CTE, els ajuntaments poden exigir-ho mitjanant la seva incorporaci en ordenances o normatives d'edificaci municipal que puguin afectar tant a obra nova com a processos rehabilitadors o poden fomentar-ho mitjanant incentius econmics o premis locals a la "innovaci".

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que es redacti i saprovi lordenana municipal. Resultats comparatius:

2016: No sha redactat lordenana

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: La Llei catalana 2/2002, de 14 de mar, durbanisme, es pronuncia clarament a

favor dun desenvolupament urbanstic sostenible, sobre la base de la utilitzaci racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econmics necessaris amb la cohesi social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

La Llei dmbit estatal 38/1999, de 5 de novembre, de Ordenacin de la Edificacin, tamb contempla laplicaci de mesures dequilibri ambiental en ledificaci.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: El DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopci de criteris

ambientals i d'ecoeficincia en els edificis t per objecte incorporar parmetres ambientals i decoeficincia en els edificis.

El REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Cdigo Tcnico de la Edificacin, incorpora exigncies bsiques destalvi denergia i de protecci acstica de les edificacions.

El DECRET 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge contempla criteris de sostenibilitat en la rehabilitaci dels habitatges.

La LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergncia en l'mbit de l'habitatge i la pobresa energtica estableix mesures de protecci per a col lectius vulnerables.

38

PPrrooggrraammaa dd''aaccttuuaaccii 22..33..:: ss eeffiicciieenntt ddeellss rreeccuurrssooss ii mmiilllloorraa eenn llaa ggeessttii ddee rreessiidduuss

22..33..11.. IInnccoorrppoorraaccii ddee llEEnneerrggiiaa SSoollaarr eenn eeddiiffiicciiss eexxiisstteennttss

OObbjjeeccttiiuu

Fomentar l's d'energies renovables entre tota la poblaci.

Valoraci: Assolit parcialment Grau I Justificaci:

- Shan installat plaques fotovoltiques a la teulada de ledifici i a la teulada de la pista de lescola pblica Ildefons Cerda.

- A nivell particular, hi ha una granja que ha instal lat plaques fotovoltiques. - El REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el

Cdigo Tcnico de la Edificacin, estableix les exigncies dincorporaci denergies renovables als edificis de nova construcci.

- El REAL DECRETO 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de produccin de energa elctrica a partir de fuentes de energa renovables, cogeneracin y residuos, va significar la supressi a les ajudes per la generacin denergies renovables, per la qual cosa, va dificultar la consecucin de lacci.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Producci local d'energies renovables: l'objectiu principal d'aquest indicador s mesurar el nivell d'autoabastament local amb fonts energtiques renovables i sostenibles.

Resultats comparatius:

2002:

2013:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: En el municipi de Centelles sha posat en marxa un sistema descalfament per

collectors solars a la piscina municipal. A nivell particular, les enquestes realitzades no han detectat cap instal laci que aprofiti aquesta energia alternativa.

A la cimera de Johannesburg (celebrada durant lany 2002) la Uni Europea es va marcar lobjectiu darribar a que laportaci al conjunt denergia total per part de les energies renovables sigui dun 12% abans del 2010.

Centelles com a municipi mediterrani, disposa duna elevada taxa de radiaci solar. Aquesta energia procedent del Sol pot sser aprofitada mitjanant

39

captadors solars trmics i fotovoltics per la producci daigua calenta sanitria i energia elctrica.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: La Uni Europea va aprovar l'any 2009 el Paquet de mesures sobre el clima i

l'energia daplicaci fins el 2020, on sestableix que les energies renovables hauran de representar el 20% del mix energtic consumit en el conjunt de la UE per l'any 2020.

La Uni Europea est preparant pel 2030 un nou paquet de mesures per aconseguir que les renovables representin el 27% del mix energtic per l'any 2030.

L'objectiu de la UE s aconseguir una reducci prcticament total de les emissions de CO2. Pel 2030 haur de ser del 40% respecte l'any 1990, pel 2040 del 60% i pel 2050 del 80%.

Lajuntament de Centelles es va adherir el 29 doctubre del 2009 al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses (Covenant of Mayors). Com a conseqncia de ladhesi al Pacte dAlcaldes i Alcaldesses, es va elaborar el Pla dAcci per lEnergia Sostenible on es contemplaven 86 accions, el major pes de les quals requeia sobre els equipaments municipals i els serveis.

Lany 2015 es va elaborar un informe de seguiment de compliment del PAES on es constatava una reducci de les emissions de CO2 per habitant del 21%. Aquestes dades indiquen que el desenvolupament del PAES segueix els objectius previstos.

DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopci de criteris ambientals i d'ecoeficincia en els edificis.

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Cdigo Tcnico de la Edificacin.

40

22..33..22.. MMiilllloorraa eenn ll''eeffiicciinncciiaa eenneerrggttiiccaa ddee ll''eennlllluummeennaatt ppbblliicc

OObbjjeeccttiiuu

Racionalitzar el consum energtic de l'enllumenat pblic de Centelles, fent compatibles

les segents directrius: estalvi energtic, estalvi econmic, millora en la gesti, millora

en el servei i compliment de la normativa vigent de contaminaci lumnica.

Valoraci: Assolit Grau I Justificaci:

- S'ha substitut les lluminries de vapor de mercuri per vapor de sodi de tot l'enllumenat pblic.

- Actualment sha iniciat el canvi a tecnologia led: - Substituci de fluorescents per tubs de led a ledifici de lAjuntament de

Centelles (10% executat). - Substituci dhalgenes per equips de led a ledifici de lAjuntament de

Centelles (25% executat). - Substituci dhalgenes per equips de led a ledifici del Casal Francesc Maci

(50% executat). - Reducci de la intensitat lumnica en aquells carrers on sigui possible

mitjanant la regulaci de flux lumnic.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Consum energtic de l'enllumenat municipal: Aquest indicador avalua leficincia energtica en la gesti municipal, en aquest cas, de lenllumenat pblic.

Resultats comparatius:

2002:

2015:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: Al municipi un 40 % de lenllumenat pblic est format per lmpades de sodi. Lenllumenat pblic a Centelles suposa el 80 % de la despesa elctrica dels

serveis municipals. Cal tenir en compte que aquest percentatge pot disminuir duent accions que augmentin leficincia energtica del sistema denllumenat pblic.

Lempresa provedora delectricitat del municipi (Electradistribuci Centelles, SL) s propietat de lAjuntament, aix facilita el control del seu consum energtic aix com el de les diferents dependncies municipals.

Existeixen molt poques instal lacions de plaques solars per aprofitar lenergia solar com a sistema de calefacci.

El consum de gas natural a les dependncies pbliques municipals s prcticament igual que el de lelectricitat. El consum de gas natural es dna bsicament a les piscines municipals.

Energia consumida per habitant i any

41

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Lajuntament de Centelles es va adherir el 29 doctubre del 2009 al Pacte

d'Alcaldes i Alcaldesses (Covenant of Mayors). Com a conseqncia de ladhesi al Pacte dAlcaldes i Alcaldesses, es va elaborar el Pla dAcci per lEnergia Sostenible on es contemplaven 86 accions, el major pes de les quals requeia sobre els equipaments municipals i els serveis.

Lany 2015 es va elaborar un informe de seguiment de compliment del PAES on es constatava una reducci de les emissions de CO2 per habitant del 21%. Aquestes dades indiquen que el desenvolupament del PAES segueix els objectius previstos.

42

22..33..33.. MMiilllloorraa eenn llaa ggeessttii ddee llaa rreeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaa

OObbjjeeccttiiuu

Reubicaci i collocaci de nous contenidors de recollida selectiva i millora en el servei

de recollida general.

Valoraci: Assolit Grau II Justificaci:

- Sha incrementat el nombre de contenidors de recollida selectiva de vidre i multiproducte i sha millorat la distribuci al municipi.

- Shan substitut els contenidors metl lics de multiproducte per contenidors de plstic, reduint les molsties per soroll.

- La recollida de vidre es realitza mitjanant 30 contenidors al carrer de 2.200 litres de capacitat, de color verd, en vorera o en rees daportaci. La capacitat de recollida s de 66.000 litres. La rtio dhabitants per contenidor i punt daportaci s de 247 hab./cont.

- Es disposa de 78 contenidors de multiproducte en 56 punts daportaci. La capacitat total de recollida s de 243.000 litres amb una rtio dhabitants per contenidor de 95 hab./cont. i de 132 habitants per punt daportaci.

- Sha millorat la informaci de la ubicaci dels contenidors a travs de mapes interactius disponibles a la web municipal.

- Shan instal lat tres minideixalleries al municipi i un punt de recollida daerosols per a la recollida de piles i bateries de mbil, telfons mbils, cartutxos dimpressora, CDs i DVDs, esprais, bombetes halgenes, i bombetes de baix consum.

- Es disposa de dos contenidors especials per a la recollida dolis vegetal ds domstic situat a punts estratgics per a laccs de la poblaci.

- Sha ampliat lhorari de la deixalleria municipal i sha millorat la gesti dentrades i sortides de materials, aix com la senyalitzaci i la imatge de la instal laci.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Indicadors de flux: Recuperaci de residus municipals: L'objectiu d'aquest indicador s calcular el percentatge de residus municipals de gesti pblica que es recuperen respecte al total de residus municipals produts.

Resultats comparatius:

Recuperaci de residus municipals: percentatge de residus municipals recollits selectivament

2002:

2016: Producci de residus municipals: quantitat de residus municipals generats per habitant i dia.

43

2002 = 1,54 kg/hab i dia 2016 = 1,35 Kg/hab i dia

Producci unitria de residus municipals recuperats: quantitat de residus municipals recollits selectivament per habitant i dia.

2002 = 0,28 Kg/hab i dia 2016 = 0,52 Kg/hab i dia

Tractament de residus municipals: percentatge de residus recollits selectivament que sn destinats a valoritzaci.

2002 = 95% 2015 = 100%

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: El nivell de reciclatge a Centelles s molt ms alt que a la mitja catalana.

Concretament a Centelles es recullen un 33,3% ms de vidre, un 55,5% ms de paper i un 100% ms denvasos lleugers que la mitja catalana

El nombre dhabitants per contenidor de recolllida selectiva s molt superior al dOsona i al de la resta de Catalunya

Les condicions de la deixalleria (neteja, desinfecci, manteniment, freqncia de recollida, etc.) sn insuficients des del punt de vista dels usuaris

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Implantaci del sistema de recollida multiproducte o de quatre fraccions, a

partir del 2005. Substituci de contenidors de multiproducte i de vidre, el febrer del 2015 Ampliaci de la deixalleria i construcci de la cota elevada, el 2010. Desenvolupament del Pla de Millora de la Deixalleria Municipal, des del

novembre del 2015. Programa General de Prevenci i Gesti de Residus i Recursos de Catalunya

2013-2020 (PRECAT20).

44

22..33..44.. IImmppllaannttaaccii ddee llaa rreeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaa ddee llaa ffrraaccccii oorrggnniiccaa ddeellss rreessiidduuss

OObbjjeeccttiiuu

Recuperar la matria orgnica produda pels habitants del municipi.

Valoraci: Assolit Grau I Justificaci:

- S'ha implantat el sistema de recollida de matria orgnica porta a porta al municipi, en servei des de labril del 2007.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Indicadors de flux: Recuperaci de residus municipals: L'objectiu d'aquest indicador s calcular el percentatge de residus municipals de gesti pblica que es recuperen respecte al total de residus municipals produts.

Resultats comparatius:

Recuperaci de residus municipals: percentatge de residus municipals recollits selectivament

2002:

2016: Producci de residus municipals: quantitat de residus municipals generats per habitant i dia.

2002 = 1,54 kg/hab i dia 2016 = 1,35 Kg/hab i dia

Producci unitria de residus municipals recuperats: quantitat de residus municipals recollits selectivament per habitant i dia.

2002 = 0,28 Kg/hab i dia 2016 = 0,52 Kg/hab i dia

Tractament de residus municipals: percentatge de residus recollits selectivament que sn destinats a valoritzaci.

2002 = 95% 2015 = 100%

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: - A Centelles no hi ha un sistema de recollida diferenciada pel rebuig i la matria

orgnica, per la qual cosa ambdues fraccions es recullen indiferenciadament. El dest de la totalitat daquest rebuig s la deposici controlada a labocador dOrs.

- La llei 6/93 recull especficament que els municipis de ms de 5.000 habitants han de disposar dun sistema de recollida separada de la fracci orgnica de les escombraries.

45

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei

reguladora dels residus, on sespecifiquen els drets i deures en la recollida selectiva de la FORM.

Programa General de Prevenci i Gesti de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20).

46

22..33..55.. RReedduuccccii ddeell nniivveellll ddee pprrdduueess ddee llaa xxaarrxxaa ddee ddiissttrriibbuuccii dd''aaiigguuaa

OObbjjeeccttiiuu

Millorar l'estat de la xarxa de distribuci d'aigua reduint el nivell de prdues.

Valoraci: Assolit parcialment Grau I Justificaci:

- Sha redut el percentatge de prdues a valors del 24,6% lany 2015. - El valor mig de prdues a Catalunya s del 23,6%

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Abastament d'aigua municipal: L'objectiu d'aquest indicador s avaluar el consum d'aigua que prov de la xarxa d'abastament municipals, aix com el consum industrial i les prdues.

Resultats comparatius:

2002:

2015:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: El nivell de prdues de la xarxa de Centelles s molt elevat, mantenint-se a

lany 2002 per sobre del 30% de prdues, aix signifiquen malbaratar al voltant dels 140.000 m3 anuals. Aquestes prdues poden esdevenir per: - Prdues des del moment que sextreu laigua dels pous i fins els

comptadors dels usuaris. - Deficincies dels aparells de mesurament, per subcomptatge daigua.

El nivell de prdues de la xarxa sha anat reduint en els ltims anys passant de 32,73% lany 1998 al 30,20% actual.

Les prdues de la xarxa difcilment podran situar-se per sota del 20% per amb una reducci de 10 punts del nivell actual de prdues actuals sestalviaran ms de 40.000m3, quasi 3 vegades la quantitat daigua que el passat any 2002 es va transvasar del Ter per portar-la al municipi

Sorea s lempresa que actualment sencarrega de la gesti de captaci i distribuci daigua de Centelles.

Laigua que es pot recuperar s la ms barata, doncs ja es troba en les lnies de distribuci i en comparaci al que costa portar i tractar el mateix volum sobtenen economies de costos molt rendibles.

Dins del concepte prdua, el que correspon a fuites sn provocades tant per lantiguitat de les canonades com per fissures i fractures originades per esfondraments diferencials del terreny en molts casos durant el mateix procs dinstal laci. El 49% de la xarxa de distribuci t menys de 15 anys, un 39%

47

entre 15 i 30 anys i el 12% restant es superior a 30 anys. La xarxa t una longitud de aproximadament 47 Km.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: Sorea s l'empresa que actualment s'encarrega de la gesti de captaci i

distribuci d'aigua de Centelles mitjanant concessi administrativa. Desenvolupament de treballs de millora de lempresa concessionria del servei

de subministrament, amb una reducci de les prdues del 36,74% l'any 2007 al 24,62% l'any 2015.

48

22..33..66.. EEssttuuddii ddee ll''eessttaatt ddee llaa xxaarrxxaa ddee ccllaavveegguueerraamm.. PPllaa DDiirreeccttoorr ddee ccllaavveegguueerraamm

OObbjjeeccttiiuu

Minimitzar el possible impacte que les fuites de la xarxa de clavegueram poden tenir

sobre la contaminaci dels sls i aiges subterrnies.

Valoraci: Assolit Grau I Justificaci:

- L'any 2012 es va aprovar el Pla Director de Clavegueram del Municipi de Centelles.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que es realitzi el Pla Director de clavegueram.

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: - No es coneix lestat de conservaci de la xarxa de clavegueram del municipi

de Centelles i les possibles fuites dels collectors. La xarxa, de tipus unitari, recull les aiges residuals i les procedents de pluja per portar-les fins els collectors generals que la dirigeixen cap a la depuradora del municipi.

- La xarxa de clavegueram no est tan estesa com la xarxa de distribuci i shan detectat alguns punts negres en el seu funcionament, especialment en dies de pluja intensa que produeixen entrades importants daiges parsites degut a la gran incorporaci daiges de pluja en el sistema.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: - L'any 2012 s'aprova el Pla Director de Clavegueram del Municipi de Centelles. - Lany 2014 es va eliminar labocament daiges residuals del barri de Sant

Antoni al torrent del Gorg Negre mitjanant al sistema de clavegueram del polgon Congost.

- El Pla Parcial Urbanstic del nucli de Sant Pau preveu la implantaci del clavegueram en aquest sector.

49

PPrrooggrraammaa dd''aaccttuuaaccii 22..44..:: MMoobbiilliittaatt uurrbbaannaa

22..44..11.. EEssttuuddii ddee llaa mmoobbiilliittaatt llooccaall

OObbjjeeccttiiuu

Conixer la mobilitat urbana local.

Valoraci: Assolit Grau I Justificaci:

- Lany 2007 es va elaborar lestudi de Mobilitat Urbana a Centelles. - Lany 2008 es va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana de Centelles.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Que es realitzi l'Estudi de mobilitat local.

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: - Un s excessiu del vehicle, els problemes puntuals daparcament i

daccessibilitat, les barreres arquitectniques amb les quals senfronten els vianants, etc. sn aspectes que dificulten una mobilitat sostenible al municipi.

- La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat t entre daltres objectius promoure i protegir els mitjans de transport ms ecolgics entre els quals sinclou anar a peu o en bicicleta (en especial en lentorn urb), realitzar propostes que afavoreixin un s ms racional del vehicle privat, fomentar propostes i actuacions que contribueixin a millorar la seguretat viria, etc.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: - Estudi de Mobilitat Urbana a Centelles (setembre 2007). Diputaci de

Barcelona i Fundaci RACC. - Aprovaci del Pla de Mobilitat Urbana el 26 de juny del 2008. - Aprovaci del Pla daccessibilitat de Centelles el 28 de novembre del 2006. - DECRET 362/2006, de 3 d'octubre, pel qual s'aproven les Directrius Nacionals

de Mobilitat, que t per objectiu configurar un sistema de transport ms eficient per millorar la competitivitat del sistema productiu nacional, augmentar la integraci social tot aportant una accessibilitat ms universal, incrementar la qualitat de vida i millorar les condicions de salut dels ciutadans, aportar una major seguretat en els desplaaments i establir unes pautes de mobilitat ms sostenibles.

50

22..44..22.. MMiilllloorraa ddee llaa vviiaalliittaatt uurrbbaannaa

OObbjjeeccttiiuu

Millorar progressivament la vialitat urbana de Centelles.

Valoraci: Assolit Grau II Justificaci:

- El 2006 saprova el Pla daccessibilitat de Centelles. - El 2008 saprova el Pla de Mobilitat Urbana a Centelles. - Lany 2012 es disposa de 850 metres de carril bici construts. - Pacificaci del trnsit a la zona del centre i construcci dun aparcament per a

160 places als Horts de Cal Comte, lany 2007. - Elaboraci dun estudi sobre Camins Escolars a Centelles lany 2006. - Instal laci daparcaments de bicicletes als centres educatius i a la via pblica

amb un total de 86 places daparcament. - Establiment de 4 carrers peatonals (1.716 m2), 8 carrers i places de

convivncia o amb prioritat per a vianants (4.809 m2) i 10 carrers amb limitaci de circulaci de 40 km/h o inferior.

- Shan habilitat 35 places daparcament reservades a persones amb mobilitat reduda

- Participaci en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura des de lany 2008 amb activitats de promoci de la mobilitat sostenible.

IInnddiiccaaddoorrss ddee sseegguuiimmeenntt

Seguiment de l'aplicaci dels plans. Indicadors de model: estructura urbana: desplaament i mobilitat de la poblaci: L'objectiu d'aquest indicador s conixer el tipus i l'estructura de la mobilitat interna i externa del municipi i avaluar el pes especfic dels desplaaments amb vehicle privat respecte el total de desplaaments realitzats.

1996:

2001:

AAnntteecceeddeennttss

Informaci contemplada l'any 2004: - Un s excessiu del vehicle, els problemes puntuals daparcament i

daccessibilitat, les barreres arquitectniques amb les quals senfronten els vianants, etc. sn aspectes que dificulten una mobilitat sostenible al municipi.

- La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat t entre daltres objectius promoure i protegir els mitjans de transport ms ecolgics entre els quals sinclou anar a peu o en bicicleta (en especial en lentorn urb), realitzar propostes que afavoreixin un s ms racional del vehicle privat, fomentar propostes i actuacions que contribueixin a millorar la seguretat viria, etc.

51

- La Llei durbanisme de Catalunya 2/2002, de 14 de mar, fa referncia, en alguns dels seus articles, a la mobilitat i a les infraestructures com a factors que cal tenir en compte a lhora dactuar sobre el territori.

- Ciutadans de Centelles consideren que cal eliminar les voreres estretes que dificulten passar cmodament.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: - Estudi de Mobilitat Urbana a Centelles (setembre 2007). Diputaci de

Barcelona i Fundaci RACC. - Pla d'Accessibilitat de Centelles (2004). Diputaci de Barcelona, Fundaci

ONCE i IMSERSO. - DECRET 362/2006, de 3 d'octubre, pel qual s'aproven les Directrius Nacionals

de Mobilitat t per objectiu configurar un sistema de transport ms eficient per millorar la competitivitat del sistema productiu nacional, augmentar la integraci social tot aportant una accessibilitat ms universal, incrementar la qualitat de vida i millorar les condicions de salut dels ciutadans, aportar una major seguretat en els desplaaments i establir unes pautes de mobilitat ms sostenibles.

52

22..44..33.. TTrraannssffoorrmmaaccii dd''aallgguunnss ccaarrrreerrss eenn ccaarrrreerrss ddee vviiaannaannttss

OObbjjeeccttiiuu

Prioritzar en determinats carrers del municipi la circulaci de vianants. Assolit Grau I:

o Pla d'Accessibilitat de Centelles (2004). Diputaci de Barcelona, Fundaci ONCE i IMSERSO.

o Pla de Mobilitat Urbana (18 d'Abril 2007). Diputaci de Barcelona i Fundaci el RACC.

Indicadors de seguiment: Estructura Urbana: Carrers de Prioritat per als Vianants: L'objectiu d'aquest indicador s avaluar la superfcie dels vials urbans amb mesures de moderaci de la circulaci respecte a la superfcie total de la xarxa viria urbana.

o 2002:

o 2016: Antecedents:

Informaci contemplada l'any 2004: o No existeixen zones amb moderaci de circulaci (zones per a

vianants, bicicletes, etc.) en el municipi. o Est previst fer un aparcament pblic a prop del centre del nucli

histric, la qual cosa permetria la possibilitat de prohibir laparcament en els carrers Nou i Socs i convertir-los en carrers comercials prpiament.

o Un s excessiu del vehicle, els problemes puntuals daparcament i daccessibilitat, les barreres arquitectniques amb les quals senfronten els vianants, etc. sn aspectes que dificulten una mobilitat sostenible al municipi.

o La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat t entre daltres objectius promoure i protegir els mitjans de transport ms ecolgics entre els quals sinclou anar a peu o en bicicleta (en especial en lentorn urb), realitzar propostes que afavoreixin un s ms racional del vehicle privat, fomentar propostes i actuacions que contribueixin a millorar la seguretat viria, etc.

Especificacions, nova informaci i on trobar-la: o Interna:

Pla d'Accessibilitat de Centelles (2004). Diputaci de Barcelona, Fundaci ONCE i IMSERSO.

Pla de Mobilitat Urbana (18 d'Abril 2007). Diputaci de Barcelona i Fundaci el RACC.

53

o Externa: DECRET 362/2006, de 3 d'octubre, pel qual s'aproven les

Directrius Nacionals de Mobilitat t per objectiu configurar un sistema de transport ms eficient per millorar la competitivitat del sistema productiu nacional, augmentar la integraci social tot aportant una accessibilitat ms universal, incrementar la qualitat de vida i millorar les condicions de salut dels ciutadans, aportar una major seguretat en els desplaaments i establir unes pautes de mobilitat ms sostenibles.

54

22..44..44.. MMiilllloorraa ddee llaa xxaarrxxaa ddee ccaammiinnss

Objectiu: Arranjar i conservar la xarxa de camins del municipi amb la finalitat de promoure el seu s per a vianants i bicicletes, programant les actuacions a realitzar.

Assolit Grau II: o Pla d'Accessibilitat de Centelles (2004). Diputaci de Barcelona,

Fundaci ONCE i IMSERSO. o Pla de Mobilitat Urbana (18 d'Abril 2007). Diputaci de Barcelona i

Fundaci el RACC. o S'han rehabilitat els camins fluvials de Centelles. o S'ha asfaltat el cam de Centelles a Sant Pau.

Indicadors de seguiment: Control de l'aplicaci dels esmentat plans. Indicadors de model: estructura urbana: desplaament i mobilitat de la

poblaci: L'objectiu d'aquest indicador s conixer el tipus i l'estructura de la mobilitat interna i externa del municipi i avaluar el pes especfic dels desplaaments amb vehicle privat respecte el total de desplaaments realitzats.

o 1996:

o 2001: Antecedents:

Informaci contemplada l'any 2004: o Al municipi de Centelles existeix una xarxa de