Avaluació de les emissions de GEH del municipi · 2016-11-30 · Pla d’acció per a l’energia...

Pla d’acció per a l’energia sostenible Santa Margarida de Montbui

1

ÍNDEX INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL............................................................................................3 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI. ..............................................................................5 1 Metodologia emprada per l’avaluació d’emissions del municipi............................................5 2 Resum d’emissions de GEH del municipi...............................................................................7 3 Avaluació de les emissions de GEH del municipi ..................................................................9

3.1 Dades energètiques de partida.............................................................................................9

3.1.1 Consum d’energia elèctrica de tot el municipi per sectors....................................10 3.1.2 Consum de GLP de tot el municipi per sectors.....................................................10 3.1.3 Consum de GN de tot el municipi per sectors.......................................................11 3.1.4 Consum de combustibles líquids de tot el municipi per sectors ...........................11 3.1.5 Consum al sector primari per fonts d’energia .......................................................13 3.1.6 Consum al sector industrial per fonts d’energia....................................................14 3.1.7 Consum al sector serveis per fonts d’energia........................................................14 3.1.8 Consum al sector domèstic per fonts d’energia ....................................................15 3.1.9 Consum total d’energia per fonts ..........................................................................15 3.1.10 Consum total d’energia per sectors .......................................................................16 3.1.11 Producció local d’energia......................................................................................16

3.2 Avaluació de les emissions de GEH .................................................................................18

3.2.1 Emissions al sector domèstic per fonts d’energia .................................................18 3.2.2 Emissions al sector serveis per fonts d’energia.....................................................19 3.2.3 Emissions al sector transports per fonts d’energia ................................................19 3.2.4 Emissions al sector residus....................................................................................19 3.2.5 Emissions degudes al consum d’aigua ..................................................................22 3.2.6 Emissions estalviades per les instal·lacions d’energies renovables ......................23 3.2.7 Emissions de tot el municipi per sectors ...............................................................23 3.2.8 Emissions de tot el municipi per fonts ..................................................................24

3.3 Indicadors del municipi .....................................................................................................24

3.3.1 Consum d’energia per habitant .............................................................................24 3.3.2 Intensitat energètica local......................................................................................25 3.3.3 Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables.....................................25 3.3.4 Grau d’autoabastament energètic en recursos locals.............................................26 3.3.5 Emissions de GEH per habitant ............................................................................26

4 Avaluació de les emissions de GEH de l’Ajuntament ..........................................................28 4.1 Dades energètiques de partida...........................................................................................28

4.1.1 Consum energètic de l’enllumenat municipal .......................................................29 4.1.2 Consum energètic dels equipaments municipals...................................................29 4.1.3 Consum energètic dels semàfors ...........................................................................32 4.1.4 Consum energètic de la flota de vehicles municipals ...........................................32 4.1.5 Consum energètic de la flota de vehicles externalitzats........................................33 4.1.6 Producció d’energia de titularitat municipal .........................................................33

4.2 Dades d’emissions de GEH...............................................................................................34

4.2.1 Emissions de l’Ajuntament per fonts d’energia ....................................................35 4.2.2 Emissions estalviades per les instal·lacions d’energia renovables........................36

5 Avaluació d’emissions lligades a la mobilitat: trànsit urbà i transport públic ......................37


2

DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA .............................................................................38 1 Taules resum .........................................................................................................................38 2 Punts forts i punts febles de la diagnosi ................................................................................40 PLA D’ACCIÓ..............................................................................................................................46 1 Introducció ............................................................................................................................46 2 Dependències municipals ......................................................................................................47 3 Enllumenat públic .................................................................................................................77 4 Semàfors................................................................................................................................80 5 El cicle de l’aigua..................................................................................................................82 6 Flota de vehicles municipals .................................................................................................84 7 Flota de vehicles dels serveis externalitzats..........................................................................88 8 Mobilitat urbana ....................................................................................................................90 9 Participació ciutadana ...........................................................................................................94 10 El planejament...................................................................................................................97 11 Domèstic..........................................................................................................................100 12 Altres ...............................................................................................................................102 RESUM D’ACCIONS I CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS .........................................................106


3

INTRODUCCIÓ. MARC GENERAL

El quart informe del IPCC (2007) alerta de que la concentració atmosfèrica de GEH (gasos

d’efecte hivernacle) com el CO2 (diòxid de carboni), el CH4 (metà) i el N2O (òxid nitrós) ha

augmentat notablement des de la revolució industrial, i és molt probable que les activitats

humanes, en el seu conjunt, hagin causat l’escalfament del planeta. A més es preveu, cada cop

amb més certesa, una tendència al increment dels efectes del canvi climàtic en els pròxims

anys.

Al 2006 es va publicar el Informe Stern, l’informe afirma que per mitigar els efectes del canvi

climàtic es requereix una inversió del 1% del PIB mundial i que de no portar-se a terme el

planeta s’exposa a una recessió del 5 % al 20 % del PIB mundial.

En aquest context global sorgeixen a nivell Europeu iniciatives com la Carta de Leipzig, signada

per ministres de diversos països europeus, que aposta per el desenvolupament sostenible de

les zones urbanes.

El Consell Europeu, al seu torn, va establir dos objectius claus: reduir al menys un 20 % les

emissions de GEH abans de 2020 i aconseguir que les energies renovables representin un 20

% de l’energia consumida a la UE al 2020 (COM(2008): Dos vegades 20 per al 2020. El canvi

climàtic una oportunitat per Europa).

A nivell estatal destaquen la “Estrategia Española de Cambio Climático y Energia Limpia

(horizonte 2007-2012-2020)” i el “Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y

Eficiencia Energètica en España”, en els que ja es recullen mesures concretes d’aplicació en

l’estat espanyol.

Finalment, a nivell català, cal esmentar el Pla de l’energia de Catalunya 2008-2012 i el Pla

Català de mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 elaborat per l’oficina catalana de canvi

climàtic. Aquest darrer es concreta en tres objectius estratègics:

1. Limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos (sectors no inclosos en la

Directiva del comerç d'emissions) al 37 % respecte a l'any base. Aquest objectiu es

concreta en evitar l'emissió de 5,33 milions de tones de CO2.

2. Reducció d'emissions i foment de la participació en els mecanismes flexibles del

Protocol de Kyoto en els sectors sotmesos a la Directiva de comerç d'emissions.

3. Incrementar el coneixement del fenomen del canvi climàtic a través de la recerca, així

com de la sensibilització, la formació i la participació.


4

Amb aquests antecedents sorgeix el Pacte d’alcaldes/alcaldesses que té com a objectiu

generals comprometre als municipis a assolir els objectius de reducció del 20 % d’emissions,

augment del 20 % de l’eficiència energètica i produir un 20 % de l’energia que es consumeix al

municipi a través d’energies renovables. El Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) pretén

ser un pas més en el camí iniciat per l’Agenda 21. Serà el instrument per assolir els objectius

marcats per el pacte d’alcaldes/alcaldesses.

S’han definit àmbits on el municipi té competència com a base per a la consecució dels

objectius, tanmateix no s’han perdut de vista altres sectors. Les principals competències de

l’ajuntament sobre les que s’incideix amb el PAES són:

La gestió dels consums propis i de la prestació de serveis del municipi.

La planificació, desenvolupament i la regulació.

L’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions municipals.

La producció i subministrament amb energies renovables.

El PAES inclou un inventari d’emissions del municipi analitzant l’any base, 2005, i també 2007,

iniciant així el seguiment bianual del projecte. Del inventari s’extrauran conclusions i sorgiran

les línies principals d’actuació, resumides en la diagnosi. Finalment es concretaran i

quantificaran aquelles accions amb un impacte més gran sobre el total d’emissions de GEH del

municipi, també s’inclouran accions encarades a la conscienciació ciutadana i l’exemplificació

de l’ajuntament. En el pla d’acció es diferencien les següents fases:

Adhesió al pacte d’alcaldes

Notificació a DGTREN i a Diba

Contractació de NIP,S.A.

Recollida d’informació

Redacció de documents

-Inventari d’emissions -Diagnosi energètica -Pla d’Acció -Pla de Participació -Pla de Seguiment -Documents de Sintesi Enviament del PAES a

la DGTREN documents


5

AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI.

1 Metodologia emprada per l’avaluació d’emissions del municipi

Amb la finalitat de realitzar un inventari d’emissions s’han estudiat els consums d’energia i

emissions relacionades de 2005 i 2007. Cal esmentar que l’any 2005 és el que es pren com a

referència a l’hora d’assolir els compromisos del pacte d’alcaldes (reducció del 20% de les

emissions).

S’han avaluat les emissions provinents de tots els sectors, inclosos els sectors primari i

industrial. Tot i això, aquests últims estan fora de l’àmbit d’actuació dels PAES, al no tenir-hi

competències l’ajuntament.

La informació del consum elèctric ha estat obtinguda de la companyia elèctrica que opera al

municipi. S’han contrastat i actualitzat les dades que presentava l’Agenda 21 del municipi.

S’han extret els consums dels equipaments municipals, enllumenat públic i flota de vehicles de

factures d’electricitat i combustibles. També s’ha recopilat informació d’empreses que ofereixen

serveis externalitzats a l’ajuntament com la recollida de residus o el transport públic.

La metodologia de càlcul i les estimacions es van explicant a mesura que es mostren al

inventari. S’ha seguit, sempre que ha estat possible, les directrius i la estructura indicada per la

Diputació de Barcelona.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH, a partir d’ara) s’expressen en emissions de

CO2 equivalent, seguint l’expressió següent:

GEH = CO2 eq. = CO2 + 25 CH4 + 298 N2O

S’han considerat uns factors d’emissió d’energia elèctrica segons el mix elèctric estatal: 481 g

de CO2 eq/kWh a l’any 2005 i 443 g de CO2 eq/kWh a l’any 2007. Per als combustibles, els

factors considerats són els indicats a la taula següent.


6

Combustible Emissions (g CO2eq/kWh)

Benzina 251,13

Gasoil A 267,78

Gasoil B 267,78

Gasoil C 258,60

Fueloil 270,12

GLP 234,10

Tota la informació complementària i més detallada de les emissions i consums al sector

municipal es detalla als annexos pertinents.


7

2 Resum d’emissions de GEH del municipi

A continuació es presenten de forma sintètica les emissions de GEH del terme municipal tot

comparant-les amb les de Catalunya i les estatals.

Any 2005 Total (tn CO2eq/any) Per càpita (tn CO2eq/càpita·any)

Espanya 440.887.490 9,99

Catalunya 59.251.920 8,46

Sta. Margarida de Montbui 38.791 4,09

Any 2007 Total (tn CO2eq/any) Per càpita (tn CO2eq/càpita·any)

Espanya 435.406.637 9,79

Catalunya 56.328.075 7,94

Sta. Margarida de Montbui 38.165 3,88

Font dades Espanya i Catalunya: Pla de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012

Font dades Sta. Margarida de Montbui: Elaboració pròpia

S’observa que les emissions per habitant han disminuït en els tres àmbits del 2005 al 2007.

Concretament, els decrements són d’un 2,0% a nivell estatal, un 6,1% en Catalunya i un 5,0 % de disminució en Santa Margarida de Montbui. Cal dir que part d’aquestes reduccions són

conseqüència del menor factor d’emissió del mix elèctric, tant espanyol com català, a l’any

2007. La tendència al municipi és bastant bona per aconseguir els objectius fixats al PAES. Tot

i així, s’ha de remarcar que, per a que fos òptima, la reducció de les emissions totals haurien de

ser majors del 1,6 % actual.

Emissions per càpita (tn CO2eq/hab)

8,46

9,99

3,88

7,94

9,79

4,02

01

234

56

789

1011

Santa Margarida deMontbui

Catalunya Espanya

2005

2007


8

La part d’aquestes emissions que depenen de l’ajuntament suposa un 2,9 % del total, tant a

l’any 2005 i com al 2007. A continuació es mostren les emissions en el sector municipal on

s’observa, aquí sí, una disminució tant total com per habitant. La diferència percentual a l’any

2007 respecte al 2005 en les emissions per càpita és d’un 3,1 % de disminució en el sector municipal.

Any 2005 Any 2007

Tn CO2 eq Tn CO2eq /hab Tn CO2 eq Tn CO2 eq /hab

Emissions de l’Ajuntament de

Santa Margarida de Montbui 1.123,8 0,1185 1.089,6 0,1109


9

3 Avaluació de les emissions de GEH del municipi

3.1 Dades energètiques de partida

A continuació es mostren les taules amb el consum final total d’energia en el municipi, per

sectors i fonts energètiques, de l’any de referència 2005 i l’any 2007.

Consums 2005 (kWh/any) Sector primari Sector industrial Sector serveis Sector domèstic Sector transports Total

Electricitat 25.359 1.420.103 5.114.467 12.465.590 0 19.025.518

Gas natural 0 0 757.000 18.999.000 0 19.756.000

GLP 148.230 336.779 682.452 1.780.245 17.676 2.965.382

Combustibles Líquids 9.706.072 5.594.417 1.125.469 1.549.686 62.846.766 80.822.411

Total 9.879.661 7.351.299 7.679.388 34.794.521 62.864.442 122.569.311

Consums 2007 (kWh/any) Sector primari Sector industrial Sector serveis Sector domèstic Sector transports Total

Electricitat 20.320 1.863.050 6.539.076 11.945.970 0 20.368.416

Gas natural 0 0 672.051 16.555.000 0 17.227.051

GLP 124.295 282.399 572.256 1.492.788 14.822 2.485.909

Combustibles Líquids 9.821.742 2.640.647 976.001 1.462.443 65.904.033 80.804.866

Total 9.966.358 4.786.096 8.759.384 31.456.202 65.918.855 120.886.243

Les fonts energètiques contemplades en aquest apartat són l’energia elèctrica, el gas natural,

els gasos liquats del petroli (GLP) on s’inclouen el propà i el butà, i els combustibles líquids

(CL), és a dir, benzina, fueloil i gasoil A, gasoil B i gasoil C per calefacció.

Cal dir que el consum municipal està inclòs en el sector serveis, al igual que l’energia

demandada per a la construcció.

Es pot observar una petita disminució en el consum final total de 1.683.069 kWh/any al 2007

respecte el 2005, és a dir, un -1,39%.


10

3.1.1 Consum d’energia elèctrica de tot el municipi per sectors

La empresa distribuïdora d’energia elèctrica que subministra al municipi és Fecsa-Endesa.

S’ha estimat un consum elèctric nul al sector transports. Es pot observar com al sector

domèstic es consumeix al voltant del 60% de la energia elèctrica total, la resta es distribueix al

sector serveis majoritàriament i part en el industrial. La distribució de consums és similar en els

dos anys mostrats, amb un decrement del 7,06 % del consum total al 2007 respecte al 2005,

segons les estimacions.

3.1.2 Consum de GLP de tot el municipi per sectors

El consum total dels GLP s’ha estimat en aquest cas a partir del consum per habitant de la

província de Barcelona i en funció de la població del municipi. Això és degut a que les dades

reals disponibles són només a nivell provincial. L’estimació del 2007 és una extrapolació dels

anys anteriors. La distribució entre els diferents sectors és la que dona el Pla de l’Energia de

Catalunya 2006 – 2015 (dades de l’any 2003), constant per als dos anys mostrats.

2005

7,5%

26,9%

65,5%

0,1%

0,0%

Sector primariSector industrialSector serveisSector domèsticSector transports

2007

32,1%58,6%

9,1%0,1%0,0%Sector primariSector industrialSector serveisSector domèsticSector transports

GLP 2005

5,0% 11,4%

23,0%60,0%

0,6% Sector primariSector industrialSector serveisSector domèsticSector transports

GLP 2007

5,0% 11,4%

23,0%60,0%

0,6% Sector primariSector industrialSector serveisSector domèsticSector transports


11

3.1.3 Consum de GN de tot el municipi per sectors

La implantació de la xarxa de gas natural no està estesa a tot el municipi. Segons les

previsions de la empresa Gas Natural, al municipi s’estima un creixement d’uns 400 metres

linials anuals, depenent de la reactivació del mercat de nova edificació.

Es pot observar com la pràctica totalitat del consum correspon al sector domèstic, amb una

petita part corresponent al sector serveis. Cal recordar que també en aquest cas la estimació

s’ha fet en base al consum provincial i ponderant amb la població.

3.1.4 Consum de combustibles líquids de tot el municipi per sectors

Per al desglossament del CL per sectors s’ha considerat el mètode de càlcul de la xarxa de

ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. Aquesta estimació parteix de les dades de consums de

combustibles de la província, que proporciona l’ICAEN. Es pondera el consum de CL fent una

proporció, ja sigui del parc de vehicles com de la població segons el cas, entre el total del

2005

12,0%

77,8%

1,9%

1,4%6,9% Sector primariSector industrialSector serveisSector domèsticSector transports

2007

81,6%

12,2%3,3%1,2%

1,8%


2005

96,2%

3,8%0,0%

0,0%0,0%

Sector primari

Sector industrialSector serveis

Sector domèstic

Sector transports

2007

96,1%

3,9%0,0%

0,0% 0,0%

Sector primari

Sector industrialSector serveis

Sector domèsticSector transports


12

municipi i el total de la província. L’assignació dels diferents CL als sectors d’activitat

corresponents es fa de la següent manera:

En aquest cas, el que fem és assignar els diferents combustibles líquids als sectors d’activitats

corresponents de la següent manera:

Sector Combustible líquid Ponderació

Primari Gas-oil B Parc de vehicles

Industrial Part de fuels i part de gasoil C Població

Serveis Part de fuels i part de gasoil C Població

Domèstic Part de gasoil C Població

Transport Totes les benzines i el gasoil A. Parc de vehicles

1. Sector primari. Correspon al sector primari el consum de gasoil B. Per tenir el gasoil B

que correspon al municipi també s’ha ponderat a partir del parc mòbil. És a dir, s’ha

dividit el total de cada any del gasoil B pel parc mòbil total de la província i després s’ha

multiplicat pel parc mòbil de cada any del municipi.

2. Sector industrial. Correspon al sector industrial una part del tots els fueloil i una part

del gasoil C que es consumeix a la província. Per determinar aquests percentatges s’ha

consultat el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i s’agafen com a vàlids per la

Província de Barcelona els percentatges següents que són per tot Catalunya (de l’any

2003):

FUELOIL Coeficient Percentatge

Sector industrial 282,2/291,4 96,84%

Sector serveis 9,2/ 291,4 3,16%

GASOIL C Coeficient Percentatge

Sector industrial 109,6/364,4 30,08%

Sector serveis 98,6/364,4 27,06%

Sector domèstic 156,2/364,4 42,86%

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat de Catalunya.

3. Sector serveis. En aquest cas es tracta de seguir la mateixa metodologia que pel

sector industrial però amb els seus % corresponents de fueloils (3,16%) i de gasoil C

(27,06%). En ambdós casos per cada es dividirà per la població de la província i es

multiplicarà per la població del municipi.


13

4. Sector domèstic. Es pressuposa que l’únic combustible líquid que es consumeix a

nivell domèstic és el gasoil C. Del total de gasoil C que es consumeix a la Província,

suposem que un 42,86 % correspon al sector domèstic. Cal fer el mateix que en els dos

sectors anteriors: primer dividir el 42,86% del gasoil C de cada any pel total de la

població de la província i després multiplicar-ho per la població del municipi.

5. Sector transport. A aquest sector li assignem el total de les benzines i el total del gasoil

A. Cal doncs, sumar ambdós conceptes per cada any i després dividir-ho pel parc mòbil

de la província i després multiplicar-ho pel parc mòbil del municipi, obtenint així les

tones de CL del sector transport del municipi.

El sector transports implica entorn al 80% del consum de CL. El consum de combustibles per

als anys 2005 i 2007 s’estima doncs, com indica la taula següent:

Combustible 2005 Tones/any kWh/any Combustible 2007 Tones/any kWh/any

Benzina 1.473,8 18.401.659 Benzina 1.346,6 16.813.888

Gasoil A 3.692,5 44.445.107 Gasoil A 4.078,4 49.090.145

Gasoil B 806,4 9.706.072 Gasoil B 816,0 9.821.742

Gasoil C 300,9 3.615.693 Gasoil C 283,9 3.412.140

Fueloil 408,3 4.653.879 Fueloil 146,3 1.666.951

Total 6.681,9 80.822.411 Total 6.671,2 80.804.866

3.1.5 Consum al sector primari per fonts d’energia

El increment del consum en el sector primari de l’any 2007 respecte el 2005 va ser del 0,6%. La

distribució per fonts d’energia no varia massa d’un any a l’altre. A diferència de la resta de

sectors, en el primari i en transports els CL impliquen la gran majoria del consum total.

2005

98,2%

0,0%1,5%0,3%

ElectricitatGas NaturalGLPCombustibles Líquids

2007

98,5%

0,2%0,0%

1,2%

ElectricitatGas NaturalGLPComb. Líquids


14

3.1.6 Consum al sector industrial per fonts d’energia

S’observa una forta davallada del consum de combustibles líquids, fueloil principalment, amb

un augment en la proporció d’electricitat i GLP.

3.1.7 Consum al sector serveis per fonts d’energia

Al sector serveis s’ha considerat el sector municipal, a excepció de la mobilitat, inclosa en

l’àmbit de transports. El increment de l’any 2007 respecte el 2005 va ser del 14,1%.

2005

19,3%

76,1%

4,6%

0,0% ElectricitatGas NaturalGLPCombustibles Líquids

2007

38,9%

55,2%

0,0%5,9%


2005

66,6%9,9%

8,9%14,7%

ElectricitatGas NaturalGLPCombustibles Líquids

2007

74,7%

7,7%6,5%

11,1%



15

3.1.8 Consum al sector domèstic per fonts d’energia

El major consum energètic es té en GN, seguit pel consum elèctric.En comparació amb l’any

base 2005, al 2007 es va consumir un 9,5% menys en aquest sector.

3.1.9 Consum total d’energia per fonts

L’energia consumida al municipi presenta la següent distribució segons la font d’origen:

Com és habitual, la major part de l’energia prové de combustibles líquids del sector transports.

No s’observen canvis molt significatius entre 2005 i 2007.

Sector domèstic 2005

35,8%

54,6%

5,1% 4,5%ElectricitatGas NaturalGLPCombustibles Líquids


38,0%

52,6%

4,7% 4,6%


2007

16,8%

14,3%

2,1%66,8%


2005

15,5%

16,1%

2,4%65,9%



16

3.1.10 Consum total d’energia per sectors Els diferents sectors d’activitat presenten la següent distribució en quant a consum d’energia:

S’observa com més de la meitat del consum d’energia al municipi es déu al sector transports,

com sol ser habitual. Es manté una distribució similar en els 2 anys d’estudi.

3.1.11 Producció local d’energia Santa Margarida de Montbui no disposa de centrals de producció en règim ordinari (centrals

tèrmiques, hidroelèctriques o de cicle combinat).

En quant a les instal·lacions de règim especial, no hi ha instal·lacions de cap tipus al municipi.

En l’àmbit municipal hi ha una instal·lació solar tèrmica situada als vestuaris de club de tennis

Ca’n Passanals. La instal·lació està composta de 7 panells.

Club de tennis Can Passanals

2005

8,1% 6,0%6,3%

28,4%51,3%


2007

8,2% 4,0%7,2%

26,0%54,5%



17

El pavelló d’esports Montaqua, de recent apertura (novembre 2009) també disposa d’un

sistema de producció d’ACS per plaques solars. La estimació de la producció d’energia solar

tèrmica al municipi s’ha fet en base a la producció de Catalunya (font:Icaen) ponderada amb el

nombre d’habitants.


18

3.2 Avaluació de les emissions de GEH

A partir dels consums del apartat anterior es calculen les emissions de gasos que contribueixen

a l’efecte hivernacle (GEH), en tones de CO2 equivalent, segons les fonts energètiques.

Emissions 2005 (tones CO2eq/any) Sector primari Sector industrial Sector serveis Sector domèstic Sector transports Total

Electricitat 12,2 683,1 2.460,1 5.995,9 0,0 9.151,3

Gas natural 0,0 0,0 140,7 3.531,7 0,0 3.672,5

GLP 34,7 78,8 159,8 416,8 4,1 694,2

Comb. Líquids 2.599,1 1.498,6 292,7 400,7 16.522,7 21.313,9

Total 2.646,0 2.260,5 3.053,3 10.345,2 16.526,9 34.831,9

Emissions 2007 (tones CO2eq/any) Sector primari Sector industrial Sector serveis Sector domèstic Sector transports Total

Electricitat 9,0 825,3 2.896,8 5.292,1 0,0 9.023,2

Gas natural 0,0 0,0 124,9 3.077,4 0,0 3.202,4

GLP 0,0 66,1 134,0 349,5 3,5 553,0

Comb. Líquids 2.630,1 701,5 253,0 378,2 17.367,8 21.330,6

Total 2.639,1 1.592,9 3.408,7 9.097,1 17.371,3 34.109,1

*A les emissions totals elèctriques no s’ha considerat la possible valorització energètica dels residus (model territorial)

3.2.1 Emissions al sector domèstic per fonts d’energia Degut a que les emissions de CO2 equivalents són més altes per l’energia elèctrica que per la

resta de fonts, les proporcions d’emissions de GEH relacionades amb l’electricitat són més

altes, encara, que les proporcions d’energia elèctrica consumida.


58,0%34,1%

4,0% 3,9%



58,2%33,8%

3,8% 4,2%



19

3.2.2 Emissions al sector serveis per fonts d’energia Al sector serveis s’accentua encara més el predomini de les emissions associades al consum

d’energia elèctrica.

3.2.3 Emissions al sector transports per fonts d’energia

No hi ha vehicles elèctrics al municipi ni distribuïdors de mescla de GLP per automoció, tots els

vehicles utilitzen combustibles líquids..

3.2.4 Emissions al sector residus Els vectors aigua i residus també s’analitzen a nivell funcional, és a dir, estimant les emissions

produïdes fora del terme municipal. Les emissions associades als residus són provocades

degut al tractament d’aquests o al transport dels mateixos.

La recollida de residus al municipi de Santa Margarida de Montbui la realitza el àrea de foment.

La gestió dels residus es distribueix de la següent manera:

- FCC MEDIO AMBIENTE, SA: Orgànica i rebuig

- URBASER, SA: Vidre. Es porta a la planta de triatge de vidre DANIEL ROSAS, SA

(Prat del Llobregat).

- RECICLATGES SABATÉ, SL: Paper i cartrò

- CONTAINERS DEL BERGUEDÀ, SL: Envasos lleugers

2005

80,6%

4,6%5,2% 9,6%


2007

85,0%

3,9% 7,4%

3,7% ElectricitatGas NaturalGLPComb. Líquids


20

Per a la recollida de tots els residus es van consumir 14.600 litres de gasoil A l’any 2005 i

14.270 litres l’any 2007. Això suposen unes emissions de:

Recollida de residus 2005 2007

Consum (litres gasoil/any) 14.600 14.270

Consum (kWh/any) 147.622 144.286

Emissions (tn CO2eq/any) 39,5 38,6

La quantitat de residus recollida al municipi, segons l’Agència de Residus de Catalunya, va ser

als anys 2005 i 2007:

Residus (tones/any) 2005 2007

Rebuig 3.101,00 3.197,77

Orgànica 165,67 261,47

Paper i cartró 113,25 174,74

Vidre 55,27 110,01

Envasos lleugers 33,65 28,16

Altres 19,36 43,23

Total 3.488,20 3.815,38

La partida d’altres inclou els residus voluminosos, poda i jardineria, medicaments, piles i tèxtil.

Les emissions associades (estalviades) per tona de residu reciclat s’estimen com s’indica a

continuació. Els valors negatius de la taula fan referència a que són emissions estalviades.

Residu Estalvi de kg de CO2 eq. per tona de residu reciclada

Paper i cartró -264,70

Vidre -667,69

HDPE -2.102,66

PET -1.236,22

LDPE film -1.201,38

Tetrabic 7,82

Llaunes (acer i alumini) -615,72

NOTES:

- Aquests valors han estat calculats amb l'eina LCA-IWM.

- Font: La base de dades emprada pels càlculs va ser ECOINVENT (http://www.ecoinvent.ch/),

és una base de dades molt prestigiosa a Europa.


21

- Aquests valors inclouen tots els processos de separació (triatge), transport des de la planta de

triatge a la de reciclatge i el propi procés de reciclatge.

- Aquests valors exclouen l'ús de contenidors i la recollida i el transport dels residus fins a la

planta de triatge

- El reciclatge de tetrabrics no suposa un estalvi de CO2, encara que aquest procés genera

menys CO2 que la seva incineració o deposició en abocador. Les emissions associades al tractament dels residus que no es reciclen és:

Emissions de CO2eq. D’1 tona de Residus Municipals en funció del tractament

Tractament Emissions

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 1 tn RM 744.668,14 gr CO2eq.

Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1 tn RM 1.241.113,56 gr CO2eq.

Incineració 1 tn RM 2.203.000,00 gr CO2

Metanització 1 tn RM 440.000,00 gr CO2eq.

Compostatge (tones de FORM) 1 tn RM 320.000,00 gr CO2eq.

Font: Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient

El municipi exporta la fracció orgànica a una planta de compostatge de Jorba i la part de

residus de rebuig a un dipòsit controlat sense aprofitament energètic. A la taula següent es

mostren les emissions, als dos anys de referència, de tots els residus.

Tones CO2eq/any 2005 2007

Metanització 0,0 0,0

Incineració 0,0 0,0

Abocador (rebuig) 3.848,7 3.968,8

Compostatge (orgànica) 53,0 83,7

Paper i cartró -30,0 -46,3

Vidre -36,9 -73,5

Envasos lleugers -34,7 -29,0

Total 3.800,1 3.903,7

En el cas dels tractaments de residus en els que es fa valorització energètica (incineració,

ecoparcs-metanització) cal descomptar l’energia produïda pels residus del municipi del consum

elèctric. Sinó es fa així les emissions associades es comptabilitzarien dues vegades, una amb

el tractament de residus i una altra incorporades en les emissions associades al consum

elèctric, ja que l’energia produïda pels residus es comptabilitza en el mix elèctric. Per tant, es

calcula l’electricitat produïda com es descriu a continuació:


22

Càlcul de l’electricitat produïda de cada planta = PBres – PNres – pèrdues xarxa

- PBres = producció bruta de residus

- PNres = producció neta de residus (PBres – autoconsum de la planta)

- Pèrdues de la xarxa a causa de la distribució i el transport d’electricitat

Els valors de generació i consum d’energia estimats en el DESGEL (Diputació de Barcelona)

per als tractaments de incineració i metanització són:

Generació d’energia en incineració: 520 kWh/tn

Generació d’energia en metanització: 190 kWh/th

Consum d’energia d’una incineradora: 72,6 kWh/tn

Consum d’energia per metanització: 50 kWh/tn

3.2.5 Emissions degudes al consum d’aigua

Les emissions associades al cicle del aigua que es consideren en aquest estudi poden ser

degudes a la potabilització, el bombament o la depuració.

a) Emissions associades a la potabilització. Al municipi de Santa Margarida de Montbui, la

empresa dedicada al subministrament d’aigua potable és Aigües Artès. L’aigua prové

d’aqüífers, pous i una petita part d’embassaments (veure Auditoria Ambiental Municipal

de Santa Margarida de Montbui), amb un senzill tractament de cloració per al seu

posterior ús. Per tant, les emissions associades a la potabilització del aigua es

consideren nul·les.

b) Emissions associades al bombament. S’han considerat els consums elèctrics de les

bombes als anys 2005 i 2007 segons les factures d’Aigües Artès. Cal tenir en compte

que aquests consums estan inclosos en el sector serveis, al consum d’electricitat.

c) Emissions associades a la depuració. Es considera en aquest apartat que el volum

d’aigua depurada és el del consum del municipi a través de la xarxa de

subministrament, llevant el volum d’aigua destinada a reg i altres usos. Aquest volum

s’ha estimat segons les dades de consum del període 2001 – 2004. Les aigües

residuals es connecten mitjançant col·lector amb l’estació depuradora d’aigües residuals

(EDAR) d’Igualada. S’estima un rati de consum a l’EDAR de 0,54 kWh/m3 (DESGEL).


23

Els consums i les emissions associades per als anys 2005 i 2007 resulten:

Any 2005 Any 2007 Emissions associades al

cicle de l'aigua Consum (kWh)

Emissions (t CO2eq)

Consum (kWh)

Emissions (t CO2eq)

Bombament 215.350 103,6 292.122 129,4 Potabilització 0 0,0 0 0,0 Depuració 330.990 159,2 342.855 151,9 Total 546.340 262,8 634.977 281,3

3.2.6 Emissions estalviades per les instal·lacions d’energies renovables

L’estalvi que suposen les instal·lacions d’energies renovables comentades al capítol anterior

(producció local d’energia) són nul·les. Val a dir que l’energia solar tèrmica no es comptabilitza

en aquest apartat degut a que ja es considera en la reducció del consum de les altres fonts

energètiques existents.

3.2.7 Emissions de tot el municipi per sectors

A nivell territorial, es pot observar gran predomini de les emissions degudes a la mobilitat. El

sector domèstic també és causa d’una part important de les emissions. Segons les

estimacions, a l’any 2007 es va produir un augment en el sector transports respecte l’any 2005.


24

3.2.8 Emissions de tot el municipi per fonts

La distribució per fonts energètiques és bastant similar en els dos anys d’estudi. La diferència

de les emissions totals va ser de 722,8 tones de CO2 eq. menys a l’any 2007. Això suposa un

decrement del 2,07 % del total d’emissions respecte al 2005.

3.3 Indicadors del municipi

3.3.1 Consum d’energia per habitant Per a aquest càlcul s’han de tenir en compte altres fonts d’energia imputables que no s’han

considerat en els apartats anteriors com són les instal·lacions solars tèrmiques i la biomassa.

Segons les dades estimades per l’ICAEN de la superfície total de col·lectors tèrmics a

Catalunya, i ponderant segons la població del municipi, a Santa Margarida de Montbui hi havia

instal·lats 163 i 196 metres quadrats de col·lectors als anys 2005 i 2007 respectivament.

Estimant una producció de 800 kWh/any per cada m2 de col·lectors, resulten unes produccions

per energia solar tèrmica de 130.443 kWh a l’any 2005 i 157.051 a l’any 2007.

El consum d’energia per habitant als anys d’estudi van ser:

2005 2007

Habitants 9.485 9.825

Consum energètic (kWh/any) 122.699.754 121.043.294

Consum energètic específic (kWh/hab.any) 12.936,19 12.319,93

Consum energètic específic (tep/hab.any) 1,11 1,06


25

Segons el Programa del Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat (Gerència de Serveis

de Medi Ambient), l’energia total consumida a l’any 2005 va ser de 1,51 tep/hab. Aquesta dada

és la mitjana dels 68 municipis estudiats. Santa Margarida de Montbui es situa bastant per sota

amb 1,11 tep/hab.

3.3.2 Intensitat energètica local Seguint la metodologia emprada, es determina en aquest indicador el consum total d’energia

amb relació al producte interior brut (PIB) del municipi. Es vol expressar així una aproximació a

l’eficiència energètica de l’economia local, entesa com la quantitat de recurs (energia) que

s’utilitza per obtenir la producció de béns, tot i que s’ha de llegir amb les limitacions que té el

PIB i la seva desagregació. La intensitat energètica local als anys estudiats resulten:

2005 2007

Producte Interior Brut (M€) 74,2 78,3

Consum energètic (kWh/any) 122.699.754 121.043.294

Intensitat energètica (kWh/€) 1,65 1,55

3.3.3 Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables Es defineix el grau d’autoabastament energètic com la producció de les energies renovables

sostenibles del municipi per habitant. Per al càlcul de l’indicador es consideren energies

renovables sostenibles l’eòlica, la solar i la minihidràulica. En el cas de Santa Margarida de

Montbui, i per als anys 2005 i 2007, es mostra a continuació la producció energètica

considerada.

2005 2007

Habitants 9.485 9.825

Producció solar tèrmica (kWh/any) 130.443 157.051

Producció total energies renovables (kWh/any) 130.443 157.051

Autoabastament de renovables (kWh/hab.any) 13,8 16,0


26

3.3.4 Grau d’autoabastament energètic en recursos locals S’expressa en percentatge la proporció entre el consum amb fonts d’energia locals respecte al

consum total d’energia al municipi.

2005 2007

Producció total energies renovables (kWh/any) 130.443 157.051

Consum total d’energia al municipi (kWh/any) 122.699.754 121.043.294

Grau d’autoabastament energètic a Montbui 0,11% 0,13%

El grau d’autoabastament energètic a Espanya es situa entorn al 20% en aquest període.

Concretament , va ser del 22,1% a l’any 2006. Tot i que aquest indicador no es pot comparar,

degut a les petites dimensions del territori avaluat, el percentatge està molt per sota del desitjat.

3.3.5 Emissions de GEH per habitant Les emissions totals del municipi corresponen a: emissions del consum energètic de tots els

sectors (primari, industrial, serveis, domèstic i transport) + emissions del tractament de residus

(la part de la recollida de residus s’inclou dins del transport) + emissions del cicle de l’aigua

(EDAR; el bombeig està inclòs dins de serveis doncs aquest sector inclou les emissions de

l’ajuntament) – emissions estalviades per la producció d’energia solar fotovoltaica, eòlica i

minihidràulica existents al municipi (no imputem les emissions estalviades en solar tèrmica o

biomassa doncs aquestes ja queden imputades en una reducció del combustible de suport; si

ho féssim les estaríem imputant dues vegades) – emissions estalviades per la producció

d’energia a les plantes de valorització de residus. Segons aquesta comptabilitat de les

emissions, els resultats es mostren a la taula següent. Cal dir que l’EEC és el terme d’energia

elèctrica corregida, una vegada restada l’electricitat produïda en la valorització dels residus.

Emissions de GEH en tones de CO2 eq. 2005 2007

Emissions del consum energètic 34.831,9 34.109,1

Emissions del consum energètic amb EEC 34.831,9 34.109,1

Emissions del tractament de residus 3.800,1 3.903,7

Emissions del cicle de l'aigua 159,2 151,9

Emissions estalviades producció renovables 0,0 0,0

Emissions totals del municipi 38.791,2 38.164,7


27

A continuació es mostra la comparativa d’emissions de GEH per càpita a Santa Margarida de

Montbui, a Catalunya i a Espanya:

2005 2007

Mitjana d’emissions a Espanya (tn CO2eq/habitant) 9.79 9.99

Mitjana d’emissions a Catalunya (tn CO2eq/habitant) 8.46 7.94

Emissions a S. Margarida Montbui (tn CO2eq/habitant) 4,09 3,88 Fonts: Ministeri de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia.


28

4 Avaluació de les emissions de GEH de l’Ajuntament

4.1 Dades energètiques de partida

En aquest capítol es mostren tots els consums energètics del sector municipal desglossats per

sectors i fonts energètiques. Com s’ha indicat, tots els consums municipals d’electricitat i GLP

es troben inclosos al sector serveis en els consums totals del municipi del capítol anterior.

L’apartat de mobilitat (flota de vehicles) es troba inclosa en el sector transports. Aquestes

dades s’han quantificat per a l’any base 2005 i per a l’any 2007.

El consum energètic de l’Ajuntament engloba els següents àmbits: enllumenat públic, semàfors,

equipaments municipals i flota de vehicles municipals coms a consums directes. També s’han

de tenir en compte els serveis municipals externalitzats i el transport públic. A continuació es

mostren els consums totals per cada àmbit, desglossats en els posteriors apartats.

Consum energètic (kWh/any) Any 2005 Any 2007

Enllumenat públic 768.682 858.242

Semàfors 29.584 33.031

Equipaments municipals 1.783.077 1.711.883

Vehicles municipals 261.585 279.497

Recollida de residus 146.299 142.992

Producció municipal d'energia 0 0

Total 2.989.226 3.025.645

Com a punts destacables, s’observa l’alt consum dels equipaments municipals, més de la

meitat del consum total de l’Ajuntament. En aquest apartat cal recordar que s’inclou el consum

del bombeig per la impulsió de l’aigua. En segon lloc es situa el consum de l’enllumenat, que

representa al voltant de la quarta part del total. Els semàfors existents a la vila són un número

molt reduït d’unitats, i per tant el consum no és massa significatiu. La resta de consum

energètic es reparteix entre els vehicles municipals i els vehicles de recollida de residus. A la

gràfica següent es mostren els percentatges de consum.


29

4.1.1 Consum energètic de l’enllumenat municipal A continuació es mostren els consums elèctrics totals i els costos associats de l’enllumenat de

Santa Margarida de Montbui. Aquestes dades s’han extret de les factures mensuals arxivades

a l’Ajuntament de tots els quadres d’enllumenat i són, per tant, dades reals.

- Número de quadres: 11

- Número de punts de llum: 669

- Làmpada majoritària: Vapor Sodi Alta Pressió (98%) ; Vapor Mercuri (2%)

Any 2005 Any 2007 Consum total

(kWh) Cost total (€)

sense IVA Consum

(kWh/hab) Consum total


sense IVA Consum

(kWh/hab)

768.682 62.096,88 369,7 858.242 81.808,90 380,2

4.1.2 Consum energètic dels equipaments municipals Els equipaments municipals s’han agrupat segons la seva tipologia. També s’han inclòs els

consums elèctrics que suposa el bombament d’aigua. A “altres” s’engloben equipaments com el

centre mèdic, farmaciola o un magatzem de la brigada.



sense IVA Consum total


sense IVA

1.783.077 136.477,26 1.711.883 169.007,45

Any 2005

59,7%

8,8% 25,7%4,9%

1,0%

Enllumenat públicSemàforsEquipaments municipalsVehicles municipalsRecollida de residus

Any 2007

56,6%

4,7%9,2%

28,4%

1,1%

Enllumenat públicSemàforsEquipaments municipalsVehicles municipalsRecollida de residus


30

Consum per tipologia d’equipaments

Any 2005 Any 2007 Tipologia equipament Consum total


sense IVA Emissions

(tn CO2 eq.) Consum total


sense IVA Emissions

(tn CO2 eq.) Administració -

oficines 141.388 16.269,02 68,0 138.230 17.165,91 54,5

Educació 785.257 42.519,71 201,0 760.253 55.292,56 211,3

Esports 248.063 23.726,04 112,7 197.982 25.287,87 82,9

Culturals - cívics 385.842 28.864,95 145,9 314.354 29.008,21 102,7

Bombament d'aigua 215.350 23.403,74 103,6 292.122 40.517,32 129,4

Altres 7.177 1.693,80 3,5 8.943 1.735,57 4,0

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Any 2005 Any 2007

Total d'emissions per equipaments (tn CO2 eq)

AltresBomb. d'aigua C. CívicsC. Esportius

C. EducacióAdmin.-oficines

A continuació es mostren els consum per cada equipament. En la primera taula apareixen les

dades d’electricitat i més avall de combustibles.

Any 2005 Any 2007

Nom equipament

Consum elèctric (kWh)

Cost (€) sense IVA

Consum reactiva (kVARh)

Cost reactiva

(€)




Cost reactiva (€)

CEIP Montbou* 19.791 2.923,99 725 -49 29.929 4.314,39 5.352 -66

Ermita Santa Anna 83 97,07 0 0 50 73,02 0 0

Sala Polivalent 3.917 500,14 0 0 0 0,00 0 0


31

Any 2005 Any 2007

Nom equipament




Cost reactiva

(€)




Cost reactiva (€)

Centre médic 3.189 404,82 0 0 0 0,00 0 0

CEIP Garcia Lorca 32.357 4.464,08 13475 7 56.995 7.938,63 9.963 -80

Pistes Poliesportives Montbou

15 320,31 0 0 389 421,86 0 0

Camp de futbol municipal 46.255 6.002,36 17.787 -53 52.538 7.962,23 25.028 68

CEIP Antoni Gaudí 72.926 7.784,84 25.628 -124 111.446 14.270,93 31.301 -83

Tennis Can Passanals 98.414 7.300,37 5.782 -280 52.085 6.194,85 27.020 81

Pista Coberta Can Passanals 73.527 8.461,14 17.409 -196 66.742 9.135,27 20.157 -75

Llar d'infants Santa Anna 2.336 410,30 0 0 2.487 461,15 0 0

Centre Cívic La Vínicola* 206.396 18.969,35 78.966 218 143.668 18.877,75 93.365 900

Biblioteca 40.956 4.685,40 0 0 28.651 4.449,40 0 0

Policia Local 37.011 4.629,80 14.958 -44 28.995 4.562,48 16.345 95

Magatzem Brigada 3.905 1.191,91 3.205 82 8.893 1.662,55 4.959 53

Ajuntament 104.377 11.639,22 53.655 117 72.965 10.427,24 24.214 -20

Llar d'infants Estel 8.919 1.070,28 0 0 11.494 1.609,13 0 0

Llar d'infants Montxic - - - - 13.073 1.830,19 0 0

*Equipaments amb més d’una pòlissa (dades totals)

El cost que suposa l’energia reactiva s’ha remarcat en vermell (no així el descompte) ja que

suposa un recàrrec evitable.

Actualment, el municipi consta de nous equipaments dels que encara no s’han pogut quantificar

els consums, com són la farmaciola o el pavelló d’esports Montaqua.

La taula següent mostra els consums de combustibles per les calderes de calefacció i ACS:

Any 2005 Any 2007

Nom equipament Tipus de

combustible Consum

(kWh) Cost (€)

sense IVA Consum

(kWh) Cost (€)

sense IVA CEIP Montbou GASOIL 31.930 1.763,17 81.843 4.910,60

CEIP Garcia Lorca GAS NATURAL 171.851 5.842,93 167.374 6.695,00

Camp de futbol municipal GASOIL 29.852 1.641,86 26.228 1.573,66

CEIP Antoni Gaudí* GASOIL / GN 324.045 14.060,77 165.187 8.445,54

Llar d'infants Santa Anna GAS NATURAL 39.216 1.333,34 39.345 1.574,00

Centre Cívic La Vínicola GAS NATURAL 134.573 4.710,06 142.034 5.681,37

Ajuntament GASOIL 0 0 36.270 2.176,19

Llar d'infants Estel GAS NATURAL 81.886 2.866,00 81.081 3.243,00

*Equipament amb consum de gas natural i gasoil (dades totals)


32

4.1.3 Consum energètic dels semàfors El consum que es mostra a la taula següent s’ha tret de factures mensuals de quadres elèctrics

de semàfors exclusivament, per als dos anys d’estudi. La quantitat d’unitats semafòriques que

hi ha al municipi és baixa. L’únic tipus de làmpada que té el municipi és la incandescent, sense

que hi hagi cap semàfors de LEDs.



sense IVA Consum total


sense IVA

29.584 2.707,98 33.031 3.567,60

4.1.4 Consum energètic de la flota de vehicles municipals S’han comptabilitzat totes les factures de combustibles dels vehicles municipals per als anys

d’estudi. A continuació es mostren els consums anuals i les emissions segons els factors

indicats a la introducció.

Any 2005 Any 2007

Departament Vehicle Tipus de combustible

Consum (litres)

Emissions Tn CO2eq

Consum (litres)

Emissions Tn CO2eq

Policia SEAT ALTEA Gasoil 698 1,87 2.070 5,55

Policia TOYOTA LAND CRUISER Gasoil 3.797 10,19 3.905 10,48

Policia BMW F650GS Benzina 90 0,21 12 0,03

Policia NISSAN PATHFINDER Gasoil 0 0,00 0 0,00

Brigada MERCEDES Gasoil 882 2,37 882 2,37

Brigada FORD TRANSIT Gasoil 497 1,33 497 1,33

Brigada NISSAN Gasoil 0 0,00 165 0,44

Neteja viària MFH Gasoil 5.408 14,51 5.939 15,94

Total - - 11.374 30,49 13.471 36,14


33

4.1.5 Consum energètic de la flota de vehicles externalitzats La flota de vehicles externalitzats inclou els camions de recollida de residus de FCC. Tal com

s’ha mostrat al capítol de les emissions globals del municipi, el consum als anys 2005 i 2007 va

ser de:

Any 2005 Any 2007

Departament Vehicle Tipus de combustible

Consum (litres)

Emissions Tn CO2eq

Consum (litres)

Emissions Tn CO2eq

Contracta-Recollida de residus SCANIA 94L4X2 39 Gasoil 9.510 25,52 9.290 24,93

Contracta-Recollida de residus

PEGASO 1217 14 Gasoil 5.090 13,66 4.980 13,36

Total - - 14.600 39,18 14.270 38,29

4.1.6 Producció d’energia de titularitat municipal L’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui no ha tingut cap instal·lació de producció

d’energia en els anys d’estudi.


34

4.2 Dades d’emissions de GEH

A continuació es mostren les emissions lligades als consums indicats en el capítol anterior,

excepte les provocades per la recollida de residus (serveis externalitzats) que ja s’han

quantificat en les emissions totals del municipi.

Les emissions assignades al transport públic s’han estimat amb les distàncies de recorregut de

cadascuna de les línies interurbanes (Hispano Igualadina i Massats). En el cas de que la línia

surti de la vila, es calcula només la distància fins al final del terme municipal. Per al càlcul del

consum a partir de la distància total de recorregut, es suposa un consum de 30 litres per cada

100 km.


(kWh) Tn CO2 eq. Tn CO2eq. /hab

Consum total (kWh) Tn CO2 eq. Tn CO2 eq.

/hab

Enllumenat 768.682 369,7 0,0390 858.242 380,2 0,0387

Semàfors 29.584 14,2 0,0015 33.031 14,6 0,0015

Equipaments 1.783.077 634,6 0,0669 1.711.883 584,8 0,0595

Vehicles municipals 261.585 69,7 0,0073 279.497 74,4 0,0076

Transport públic 132.949 35,6 0,0038 132.949 35,6 0,0036

TOTAL 2.975.877 1.123,8 0,1185 3.015.603 1.089,6 0,1109

S’observa que la majoria de consums provenen dels equipaments municipals i l’enllumenat,

mentre que la mobilitat municipal es troba molt per sota. Això s’accentua encara més en les

emissions produïdes pel fet que l’electricitat té un factor d’emissió més alt que altres fonts

energètiques com els combustibles líquids (CL). Les emissions del sector municipal suposen un

2,9 % del total del municipi, tant al 2005 com al 2007.

A continuació es mostren els percentatges que suposen aquestes emissions.


35

4.2.1 Emissions de l’Ajuntament per fonts d’energia En els sectors municipals considerats per als càlculs, l’electricitat és la única font energètica a

l’enllumenat públic i als semàfors. Els combustibles líquids ho són als sectors de mobilitat:

transport públic, vehicles municipals i recollida de residus. Els edificis municipals tenen la

següent distribució d’emissions per fonts:

2005 2007 Emissions als equipaments municipals Tn CO2eq. Percentatge Tn CO2eq. Percentatge Electricitat 466,4 73,5% 430,8 73,7%

Gas natural 107,9 17,0% 95,2 16,3%

Combustibles líquids 60,2 9,5% 58,7 10,0%

Total 634,5 100,0% 584,8 100,0%

El desglossament de les emissions totals del sector municipal per fonts energètiques als anys

estudiats resulten:

Emissions (tones CO2eq/any) Any 2005 Any 2007

Electricitat 850,4 825,7

Gas natural 107,9 95,2

Combustibles líquids 165,5 168,8

Total 1.123,7 1.089,6

Emissions any 2005

1,3%

3,2%6,2%32,9%

56,5%

Enllumenat públicSemàforsEquipaments municipalsVehicles municipalsTransport públic

Emissions any 2007

1,3%

3,3%6,8% 34,9%

53,7%

Enllumenat públicSemàforsEquipaments municipalsVehicles municipalsTransport públic


36

4.2.2 Emissions estalviades per les instal·lacions d’energia renovables L’Ajuntament no ha tingut cap instal·lació d’energies renovables en els anys d’estudi.

Emissions per fonts 2005

14,7%

75,7%

9,6%ElectricitatGas naturalCombustibles líquids

Emissions per fonts 2007

15,5%

75,8%

8,7%

ElectricitatGas naturalCombustibles líquids


37

5 Avaluació d’emissions lligades a la mobilitat: trànsit urbà i transport públic

Es mostra a continuació el desglossament de les emissions lligades a la mobilitat segons

pertanyin al trànsit urbà, al transport públic o a la flota de vehicles municipals (propis i

externalitzats). Les dues últimes partides s’han quantificat al capítol anterior.

Emissions (tones CO2eq/any) Any 2005 Any 2007

Trànsit urbà 16.382,1 17.222,7

Transport públic 35,6 35,6

Flota de vehicles 109,2 113,0

Total 16.526,9 17.371,3

Es pot observar la poca quantitat d’emissions que suposa la mobilitat municipal o pública

enfront del total del municipi. A continuació s’indiquen els percentatges de cadascuna per als

any 2005 i 2007.

Any 2005

0,2% 0,7%

99,1%

Trànsit urbàTransport públicFlota de vehicles

Any 2007

0,7%0,2%

99,1%

Trànsit urbàTransport públicFlota de vehicles


38

DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA

1 Taules resum A continuació es presenten les taules resum dels principals indicadors del municipi mostrats al

inventari d’emissions.

2005 2007 Tendència Comentaris*

Emissions totals del municipi (tones CO2eq/any) 38.791 38.165 Disminueix

La disminució de les emissions totals és pràcticament menyspreable, tot i l’augment de població.

Consum energètic específic (tep/hab.any) 1,11 1,06 Disminueix

L’augment de població no ha estat secundat per un augment del consum d’energia, que fins i tot ha disminuït.

Intensitat energètica (kWh/€) 1,65 1,55 Disminueix

Es redueix l’energia necessària per produir 1 € de riquesa, l’energia s’usa d’una forma més eficient en aquest aspecte.

Autoabastament de renovables (kWh/hab.any) 13,8 16,0 Augmenta

La producció d’energia renovable al municipi només prové de les instal·lacions solars tèrmiques, amb una implantació bastant baixa.

Grau d’autoabastament energètic (%) 0,11 0,13 Augmenta

Tot i que té un lleuger augment, l’energia produïda al municipi està molt lluny de la consumida.

Emissions a Sta. M. Montbui (tn CO2eq/habitant) 4,09 3,88 Disminueix

En general disminueixen les emissions per habitant i any, que estan molt per sota de les mitjanes d’Espanya i Catalunya.

*Veure capítol 3.3. Indicadors del municipi.

Àmbit PAES* (tones CO2eq/any) 2005 2007 Tendència

Energia elèctrica 8.456,0 8.188,9 Disminueix

Gas natural 3.672,5 3.202,4 Disminueix

Combustibles líquids 17.216,2 17.999,0 Augmenta

Serveis 3.053,3 3.408,7 Augmenta

Transport 16.526,9 17.371,3 Augmenta

Domèstic 10.345,2 9.097,1 Disminueix

Residus (tractament) 3.800,1 3.903,7 Augmenta

Aigua (consum de potabilització i depuració) 159,2 151,9 Disminueix

Total emissions PAES 33.884,7 33.932,8 Augmenta

*PAES: tot menys sector primari i industrial


39

Àmbit Ajuntament (tones CO2eq/any) 2005 2007 Tendència

Equipaments municipals 634,6 584,8 Disminueix

Enllumenat i semàfors 384,0 394,8 Augmenta

Flota de vehicles pròpia i externalitzada i transport públic 105,3 110,0 Augmenta

Total emissions Ajuntament 1.123,8 1.089,6 Disminueix

Emissions de l’Ajuntament respecte àmbit PAES (%) 3,3 3,2 Disminueix


40

2 Punts forts i punts febles de la diagnosi Equipaments municipals

Aquest sector va tenir l’any 2007 el 56,6% de la demanda energètica del Ajuntament. Presenta

doncs un potencial important alhora d’assumir els compromisos de reducció del pacte

d’alcaldes. En l’actualitat el municipi compta amb 24 equipaments (incloent sempre els grups

de bombeig) que representa un augment respecte al 2005, amb 21 equipaments.

Per tipologia, són els centres educatius els qui tenen més presència tant en número com en

quantitat d’emissions. En quant a fonts energètiques, l’electricitat és en aquest sector la més

consumida, amb un 73,7% al 2007, enfront al gasoil (10,0%) i el gas natural (16,3%).

Punts forts Punts febles

- Gran part dels edificis han sofert reformes o s’han

construït en un període recent, amb l’avantatge

que això suposa en estalvi d’energia.

- Els ratis de consum energètic (kWh/m2) es troben

dintre dels rangs de referència a la majoria dels

equipaments. Edificis com l’Ajuntament o el CEIP

Antoni Gaudí tenen ratis inferiors a la mitja.

- Es realitza, en general, un bon manteniment de

les instal·lacions.

- Hi ha intenció per part de l’administració de donar

un impuls per a la instal·lació d’energies

renovables, principalment solar tèrmica. Un

exemple es el projecte de captació solar per

producció d’ACS en l’Avinguda de l’esport.

- Les necessitats d’energia tèrmica de 4

equipaments es cobreixen amb gasoil, font

energètica amb un factor d’emissió més alt que el

gas natural o d’altres.

- La comptabilitat energètica no està

informatitzada. No es realitza una comptabilitat

individualitzada per a cada equipament, dificultant

la gestió dels consums i els intents d’optimitzar-los.

- S’han trobat alguns hàbits negatius en el consum

d’energia que cal rectificar.

- L’enllumenat interior de la majoria dels

equipaments és millorable des del punt de vista de

l’eficiència energètica.

- Els ratis de consum energètic (kWh/m2) al centre

cívic La Vinícola i les llars d’infants Santa Anna i

Estel es troben per sota dels ratis de referència,

indicant un consum d’energia poc eficient.

- S’observen alts consums de reactiva, amb el

conseqüent recàrrec econòmic, que cal evitar.

Aquests consums es troben als següents

equipaments: camp de futbol, tennis Can

Passanals, La Vinícola, Policia Local i el magatzem


41

Punts forts Punts febles de la brigada.

- Baixa presència de les energies renovables. Tan

sols existeixen dos instal·lacions solars tèrmiques

(al club de tennis i a Montaqua). Hi ha 5 edificis

que presenten potencial per instal·lacions

fotovoltaiques i 4 per captadors solars tèrmics.

- Escassos recursos per a la gestió energètica en

l’àmbit municipal.

Enllumenat públic i semàfors

L’enllumenat públic va suposar a Montbui l’any 2007 el 28,4% de la demanda energètica del

Ajuntament, mentre que els semàfors representaren l’1,1%. En aquest mateix any s’observa un

augment de la demanda energètica en aquests sectors del 11,7% respecte l’any 2005, degut

principalment a les ampliacions fetes.


- La gran majoria (98%) de les làmpades són de

vapor de sodi a alta pressió (VSAP) amb només un

2% de làmpades de vapor de mercuri (VM). Les

làmpades VSAP tenen una eficiència energètica

òptima, minimitzant així la demanda en enllumenat.

- Tots els quadres disposen de rellotge astronòmic

per regular-ne l’encesa i l’apagada, evitant així

malbaratar energia il·luminant fora de les hores

necessàries.

- Les lluminàries són eficients. L’estructura suport

de les làmpades instal·lades contribueixen a reduir

la contaminació lumínica.

- Hi ha 3 quadres d’enllumenat amb reguladors de

flux, evitant que les làmpades funcionin a plena

potència durant tota la nit.

- Com en el cas dels equipaments, no es porta una

comptabilitat acurada dels consums.

- Manca informació tècnica del enllumenat i

semàfors. Es troba necessària la creació d’un

inventari.

- El quadre de Valls JTO 8 i els de ET tenen alts

consums de reactiva que cal evitar.

- Els semàfors són tots de làmpades

incandescents, amb un alt consum d’energia per

aquest motiu. No hi ha cap semàfor amb LED.

- No es disposa de cap sistema de reducció de flux

lluminós en 8 dels 11 quadres d’enllumenat.


42

Vehicles municipals

Incloent els vehicles d’empreses externalitzades, els consums energètics al 2007 representaren

el 13,9% del total del sector municipal. L’Ajuntament disposa de 8 vehicles, només un dels

quals és de benzina. Els altres 7 funcionen amb gasoil, igual que els dos camions de la

recollida de residus (servei externalitzat). La policia local compta amb 4 unitats, la brigada amb

2 i, per últim, la neteja viària disposa d’una barredora. Hi ha 5 dels 10 vehicles que tenen una

antiguitat major de 8 anys.


- La flota de vehicles municipals és reduïda en

comparació amb les dimensions del municipi.

- La classificació segons els consums dels vehicles

nous (IDAE) és molt baixa. Per el moment, no es

segueixen criteris d’ecoeficiència a l’hora de triar

nous vehicles per la flota.

- No s’utilitza biodièsel als vehicles, combustible

amb un factor d’emissió de CO2 més baix.

- No hi ha presència de tecnologies més eficients

tals com els vehicles elèctrics, híbrids o d’altres.

Sector aigua

L’empresa que gestiona la distribució de l’aigua a Santa Margarida de Montbui és Aigües Artès.

Les emissions degudes al consum d’aigua provenen de la seva distribució (bombament) i

depuració. La potabilització de l’aigua (cloració) no té consums energètics.

El bombeig d’aigua va representar al 2007 el 9,7% de la demanda energètica del sector

municipal. L’augment de consum respecte el 2005 va ser del 35,6%.


- Tots els grups d’impulsió disposen de variadors

de freqüència (VFD), afavorint l’estalvi energètic.

- L’empresa distribuïdora d’aigua porta la

comptabilitat energètica dels grups de bombeig.

- Les aigües residuals de la xarxa de sanejament

són tractades a la depuradora d’Igualada.

- No s’ha realitzat cap estudi per conèixer l’estat

actual de les xarxes de distribució i les pèrdues

d’aigua.


43

Sector residus

Les emissions de GEH associades al sector residus a l’any 2007 són de 3.903,7 tones de CO2

equivalents, que representen un 10,2% sobre el total d’emissions.

La producció de residus específica a Montbui l’any 2007 va ser de 1,06 kg/hab.día. Aquest

índex està molt per sota de la mitjana comarcal, que es situa en 1,56 kg/hab.día. La recollida

selectiva presenta un percentatge sobre el total de residus una mica baix. Tot i així, a la gràfica

es pot observar com ha augmentat aquesta relació, presentant una forta pujada en el període

2004 – 2006. Manca una continuïtat de la pujada de recollida selectiva als últims anys.

Des de l’any 2008, els residus de rebuig es destinen a una planta de metanització en Hostalets

de Pierola. Si considerem les tones produïdes al 2007, aquesta valorització energètica

representaria un estalvi de 2.743,9 tones de CO2eq.

Percentatge de recollida selectiva (2002-2008)

02

46

810

1214

1618

20

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008


- La recollida selectiva ha estat potenciada des de

2005, passant d’un percentatge del 10,5% en

aquest any fins al 16,2% al 2007.

- S’ha finalitzat la primera fase d’implantació de

recollida selectiva de la fracció orgànica.

- La producció de residus per habitant està per

sota de la mitjana comarcal.

- Els residus de rebuig tenen un reaprofitament

energètic des de l’any 2008.

- El volum total de residus generats ha augmentat

en 327,2 tones de 2005 a 2007.

- La recollida selectiva té potencial per augmentar

encara molt en percentatge sobre el total. A dia

d’avui la major part dels residus van a parar a

l’abocador de rebuig.

- No es realitza cap valorització energètica dels

residus ramaders generats al municipi.

- La valorització energètica de residus orgànics i de


44

Punts forts Punts febles rebuig pot augmentar considerablement.

- Falta de continuïtat en les campanyes de

sensibilització en matèria de residus per

augmentar la quantitat de recollida selectiva.

Energia (domèstic i serveis)

La demanda energètica de Santa Margarida de Montbui al sector serveis va representar al

2007 un 7,2% sobre el total. El sector domèstic, al mateix any, suposà un 26,0%, molt per sota

del sector transport, amb més de la meitat del consum energètic.

La font energètica més present al sectors domèstic i serveis és l’electricitat seguida del gas

natural, tot i que no arriba a totes les zones del municipi. Les altres fonts d’energia utilitzades

són els combustibles líquids i els gasos liquats del petroli (GLP).

La producció energètica a Montbui és pràcticament inexistent. La única tecnologia existent és la

producció solar tèrmica en el sector domèstic i serveis, amb una implantació molt baixa.


- La demanda energètica específica per habitant

ha disminuït des del 2005. De la mateixa manera

han disminuït les emissions generades al municipi.

- Disminució de la intensitat energètica (kWh/€) en

un 6,1% en el període 2005 – 2007.

- Les emissions per càpita al poble, 3,88 tn

CO2eq/habitant al 2007, estan molt per sota de la

mitjana de Catalunya, de 7,94 CO2eq/habitant al

mateix any.

- La xarxa de distribució de gas natural no arriba a

tota la població del municipi.

- Manca d’impuls per a la implantació d’energia

solar tèrmica als habitatges del municipi.

- La presència d’energies renovables és

pràcticament nul·la.

Territori i mobilitat

El creixement poblacional de Santa Margarida de Montbui en els últims 20 anys (veure gràfic)

s’ha mantingut estable dintre de la franja dels 9.000 – 10.000 habitants, tendència poc comuna

dintre de Catalunya.

El sector transports va suposar el 54,5% de la demanda energètica de la vila a l’any 2007.


45

El municipi té un índex de motorització de 684 vehicles/1.000 habitants, una xifra elevada si la

comparem amb la mitjana de Catalunya al mateix any 2007, de 453 vehicles/1.000 habitants. El

increment en el període 1991 – 2007 ha estat del 62,6%. Al gràfic mostrat més avall es poden

observar les dues tendències del parc de vehicles i la població. fent palès l’augment d’aquest

índex al ajuntar-se les dues línies.

Vehicles/habitants a Santa Margarida de Montbui

0100020003000400050006000700080009000

1000011000

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

VehiclesHabitants


- El nucli urbà contempla varies zones

d’aparcament públic.

- Velocitat limitada als carrers més transitats del

nucli urbà.

- L’administració està treballant actualment en un

pla per l’ús de la bicicleta.

- Baixa presència del transport públic municipal.

- El municipi no té Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal (POUM).

- Índex de motorització elevat, amb un augment

continuat del nombre de vehicles.

- Molt baixa presència de la bicicleta com a mitjà

de transport.

- Activitats industrial, agrícola i ramadera

moderades.


46

PLA D’ACCIÓ

1 Introducció A continuació es presenten una sèrie de fitxes on es recullen les mesures que han de portar a

la consecució dels objectius del pacte d’alcaldes/alcaldesses. Les mesures es presenten de

forma molt sintètica, per aquest motiu part de la informació es troba ampliada en els seus

corresponents annexos. A l’Annex X s’explica la nomenclatura i codificació emprada a les

fitxes. Aquestes són les principals línies d’actuació:

LÍNIA D’ACTUACIÓ OBSERVACIONS

DEPENDÈNCIES MUNICIPALS

Es presenten mesures d’eficiència energètica i d’utilització d’energies renovables per reduir les emissions dels equipaments.

A l’annex VII hi ha els documents de les auditories energètiques realitzades als diferents equipaments i a l’annex II es pot consultar la comptabilitat energètica dels equipaments.

ENLLUMENAT PÚBLIC

Es presenten mesures per limitar-ne el consum.

A l’annex I hi ha el inventari d’enllumenat i la comptabilitat energètica i a l’annex V es fa una comparativa entre diferents alternatives per a la reducció de flux en enllumenat nocturn, analitzant les diferents alternatives per cada quadre i amb una explicació teòrica més detallada de cada mesura.

SEMÀFORS

Es presenten mesures per limitar-ne el consum.

A l’annex IV es mostra el inventari i comptabilitat.

LA GESTIÓ DELS RESIDUS Es presenten mesures per reduir les emissions associades als residus municipals.

EL CICLE DE L’AIGUA

Es planteja el problema que suposen les pèrdues d’aigua en quant a emissions de GEH i la necessitat de realitzar una auditoria de pèrdues en les canonades de la xarxa d’abastament.

FLOTA MUNICIPAL DE VEHICLES

Es proposen mesures per reduir el consum de combustibles fòssils i augmentar l’eficiència en la conducció del personal de l’ajuntament..

A l’annex III es mostra el inventari i la comptabilitat.

MOBILITAT URBANA

Es plantegen solucions alternatives a l’ús dels vehicles privats.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Es proposen mesures per implicar a la ciutadania en l’estalvi energètic i la reducció d’emissions a nivell municipal.

EL PLANEJAMENT Es planteja la necessitat de millorar la gestió dels consums energètics propis de l’ajuntament.

ALTRES

Es plantegen els avantatges medi ambientals que suposaria l’ampliació de la xarxa de distribució de gas natural a tot municipi. Les altres accions proposades són la optimització de les factures elèctriques i la implantació de bones pràctiques energètiques per part de l’Ajuntament, mostrades al annex VIII.


47

2 Dependències municipals

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI


48

Acció Codi Títol Emissions de CO2eq estalviades (Tn/any)

1.1.1 1 Instal·lació solar fotovoltaica al Complex Esportiu Municipal Montaqua 66,89

Àmbit Temàtica Tipologia

Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió ER

Descripció El complex esportiu municipal Montaqua presenta potencial per a una instal•lació solar fotovoltaica en la coberta del

edifici de fins a 120 kWp i 100 kW nominals, per tal de vendre l'energia elèctrica generada a la xarxa.

Hi ha la possibilitat que l'ajuntament cedeixi la teulada a una empresa que exploti la instal•lació fotovoltaica, en aquest

cas l'ajuntament no hauria d'assumir cap cost i rebria uns ingressos fixes. Els beneficis serien de 3.570 €/any,

aproximadament el 8 % de la producció.

L’objectiu d’aquesta acció és la d'augmentar el grau d’autoabastament del municipi mitjançant energies renovables i

reduir les emissions de GEH deguts a consum d’electricitat al municipi.

A l'Annex es pot veure la simulació realitzada per als càlculs de producció d'energia, en la auditoria feta al equipament.

Relació amb d’altres accions PAES Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells fotovoltaics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: CEIP Antoni Gaudí, CEIP Montbou, CEIP Garcia Lorca i La Vinícola.

Relació amb altres plans: Estudi de viabilitat d’instal·lacions d’aprofitament de l’energia solar al municipi de Santa Margarida de Montbui

Prioritat tècnica Responsable Alta Medi Ambient

Execució de l’acció Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 371.508

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta Serveis tècnics

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Responsable manteniment del equipament 5,55

Termini d’amortització (anys)

8,3

Indicadors de seguiment Recursos estalviats

Energia produïda (kWh/any) Energia (kwh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat

Emissions de GEH (CO2eq) totals 151.000 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia Producció local d'energies renovables (X16)




49

1.1.1 2 Instal·lació solar tèrmica a la piscina municipal d'estiu i Montaqua 17,20



Descripció Els sistemes de producció d’aigua calenta amb captadors solars suposen un estalvi, enfront els sistemes utilitzats

tradicionalment, tant econòmic com d’emissions. Es proposa una instal•lació solar tèrmica per complementar el sistema

actual de producció d’aigua calenta amb calderes de gas natural i panells solars ja existents.

La instal•lació es dissenya a la coberta de les piscines d'estiu (exteriors) que és un equipament diferent però annex a

Montaqua. Es dimensiona per cobrir el 43% de la demanda tèrmica de la piscina d'estiu (19.086 kWh/any) i l'excedent

s'envia cap a Montaqua (37.912 kWh/any). Són necessaris col•lectors solars plans, un dipòsit acumulador, els equips

de bombeig pertinents i altres dispositius propis de les instal•lacions solars tèrmiques com aerorefredador, valvuleria,

comptador, etc.

Cal remarcar que l'equipament ja té projectat la instal·lació d'aquest sistema solar tèrmic, realitzat per la enginyeria

Nova Saona, SL: "Projecte per a la instal·lació d'un sistema d'energia solar tèrmica per a la piscina municipal d'estiu de

Santa Margarida de Montbui".

Relació amb d’altres accions PAES

Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells solars tèrmics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: Camp de Futbol Municipal i Pista Poliesportiva Can Passanals.





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta Responsable manteniment del equipament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Serveis tècnics 5,48


19,1


Consum energètic del equipament (kWh/any) Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 56.998 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI


1.1.1 3 Instal·lació d'una planta de cogeneració al Complex Esportiu Municipal Montaqua 123,51


50


Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió CP

Descripció

El sistema proposat de cogeneració, detallat a l'auditoria energètica de l'annex, consisteix en l’abastament de part de

les necessitats tèrmiques no satisfetes per la instal•lació solar tèrmica i en la venda de la totalitat de l’energia elèctrica

generada.

Les demandes energètiques necessàries per al Complex Esportiu de Montaqua s’han estimat per la falta de dades

degut a la recent obertura del equipament. Segons les consideracions dels usos del complex, i tenint en compte que

part de l’energia prové de la captació solar, s’ha suposat un consum anual de gas natural de 1.300.000 kWh, amb un

cost de 0,04 €/kWh, resulten 52.000 €/any. Aquestes necessitats tèrmiques, si suposem una eficiència de les calderes

actuals del 80%, són de 1.040.000 kWh/any. S’ha estimat en un 85% la quantitat de demanda satisfeta pel sistema de

cogeneració, és a dir, 884.000 kWh/any.

En cas de no satisfer les necessitats tèrmiques puntualment s’utilitzaran les calderes actuals com a sistema auxiliar per

tal d’assolir la totalitat de la demanda.

La instal•lació d’un sistema de cogeneració provoca, a efectes locals, un augment de les emissions de CO2 però a

efectes globals aquestes es redueixen degut a la major eficiència del sistema enfront les centrals elèctriques.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1.2 Instal·lació solar tèrmica a les piscines municipals d'estiu i Montaqua

Relació amb altres plans -

Prioritat tècnica Responsable Alta Serveis tècnics




Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) 2,62


3,7


Hores de funcionament del motor Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0 Consum final d'energia de l’ajuntament PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI


1.1.1 4 Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Antoni Gaudí 55,64


Directe Dependències municipals, ja siguin de ER


51

gestió directa o concessió

Descripció El CEIP Antoni Gaudí presenta potencial per a una instal•lació solar fotovoltaica en la coberta del edifici de fins a 102

kWp i 90 kW nominals, per tal de vendre l'energia elèctrica generada a la xarxa.







Relació amb d’altres accions PAES Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells fotovoltaics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: Montaqua, CEIP Montbou, CEIP Garcia Lorca i La Vinícola.








8,8







1.1.1 5 Substitució de la caldera actual per una de biomassa al CEIP Montbou 13,24




52

Descripció

La caldera utilitzada actualment és poc eficient i funciona amb gasoil. Tot això provoca unes emissions de GEH molt

més altes del que seria recomanable. Es tractaria doncs d'adquirir una caldera de biomassa alimentada amb pellets. El

pellet és un combustible de fusta verge seca i premsada en petits cilindres. El seu pes específic és de 600 kg/m3 i el

poder calorífic arriba a les 5,58 kWh/kg. El combustible s’emmagatzema en un dipòsit proper a la caldera, de manera

que amb un sistema transportador sense fi s’alimenta a aquesta. Com a norma general, es precisa 0,25 kg/h per cada

kW de potència de la caldera. S’ha de tenir molt de compte amb la humitat a l’habitació de les calderes, ja que afecta al

combustible.

Les actuals calderes de biomassa tenen a més un alt rendiment (92%). La biomassa s’emmarca dintre del grup de les

energies renovables. Tota combustió de biomassa es compon de CO2 i vapor d’aigua, però el cicle del diòxid de

carboni es considera neutre degut a CO2 que la matèria vegetal ha fixat en vida.(veure auditoria a l' annex ).


2.1.4.2 Campanya de calefacció sostenible

Relació amb altres plans: -




Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Responsable manteniment del equipament



2,4


Consum combustible (kg de pellets) Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 1.129 Producció local d'energies renovables (X16) Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia



1.1.1 6 Pas a gas natural de la caldera 1 del CEIP Antoni Gaudí 6,70



Descripció


53

Es tracta de fer arribar la canalització de gas natural fins la sala de calderes 1 i canviar el cremador de la caldera 1.

Caldria fer un pressupost acurat de la instal·lació de gas.

Tot i no ser un recurs net, el gas natural presenta un factor d’emissió de CO2 equivalent menor que el gasoil, la font

energètica utilitzada actualment.. Concretament, el factor d’emissió del gas natural s’estima en 185,9 g CO2 eq/kWh,

mentre que el de gasoil és de 258,6 g CO2 eq/kWh. Altre benefici d'utilitzar gas natural és el menor preu unitari.


1.1.1.15 Pas a gas natural de la caldera del Ajuntament 1.1.1.19 Pas a gas natural de la caldera de la Pista Poliesportiva Ca’n Passanals




Cost d’inversió (€), IVA inclòs -

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Responsable manteniment del equipament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) -


-


Consum gas natural Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0



1.1.1 7 Substitució de la caldera actual per una de condensació al CEIP Garcia Lorca 6,63



Descripció


54

Quan arribi a la fi de la seva vida útil, substituir l'actual caldera estàndard de gas natural per una caldera de

condensació amb un major rendiment.

La particularitat de les calderes de condensació està en el fet que aprofiten al màxim l’energia que s’obté de la

combustió. Aquestes arriben a condensar el vapor d’aigua que s’obté en la combustió del gas natural, aprofitant així el

màxim d’energia. El rendiment estacional d’aquestes calderes està molt per sobre de les de baixa temperatura i les

calderes estàndard. És normal que els rendiments siguin superiors al 100% del Poder Calorífic Inferior (PCI). Aquest

valor equival a l’energia teòrica cedida per un quilogram de combustible, on el resultat de la combustió hi ha vapor

d’aigua i no aigua líquida. El poder calorífic superior és l’energia màxima que pot cedir un quilogram de combustible.

El sobrecost que representen aquestes calderes es veu compensat amb l’estalvi d’energia, diners i emissions.


2.1.4.2 Campanya de calefacció sostenible 1.1.1.14 Substitució de la caldera per una de condensació al Centre Cívic La Vinícola 1.1.1.17 Substitució de la caldera per una de condensació a la Llar d’Infants Estel


Prioritat tècnica Responsable Mitjana Serveis tècnics






14,1




Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 35.681



1.1.1 8 Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Garcia Lorca 25,61



Descripció


55

El CEIP Garcia Lorca presenta potencial per a una instal•lació solar fotovoltaica en la coberta del edifici de fins a 48








Relació amb d’altres accions PAES Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells fotovoltaics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: CEIP Antoni Gaudí, CEIP Montbou, Montaqua i La Vinícola.


Prioritat tècnica Responsable Mitjana Medi Ambient






11,3







1.1.1 9 Instal·lació solar fotovoltaica al Centre Cívic La Vinícola 12,50



Descripció


56

El Centre Cívic La Vinícola presenta potencial per a una instal•lació solar fotovoltaica en la coberta del edifici de fins a

22,6 kWp i 20 kW nominals, per tal de vendre l'energia elèctrica generada a la xarxa.


cas l'ajuntament no hauria d'assumir cap cost i rebria uns ingressos fixes. Els beneficis serien de 767 €/any,





Relació amb d’altres accions PAES Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells fotovoltaics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: CEIP Antoni Gaudí, CEIP Montbou, CEIP Garcia Lorca i Montaqua.








10,4







1.1.1 10 Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Montbou 12,16



Descripció


57

El CEIP Montbou presenta potencial per a una instal•lació solar fotovoltaica en la coberta del edifici de fins a 22,6



cas l'ajuntament no hauria d'assumir cap cost i rebria uns ingressos fixes. Els beneficis serien de 747 €/any,





Relació amb d’altres accions PAES Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells fotovoltaics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: CEIP Antoni Gaudí, La Vinícola, CEIP Garcia Lorca i Montaqua.








10,7







1.1.1 11 Instal·lació de balastos electrònics en fluorescents al CEIP Antoni Gaudí 5,03



Descripció


58

Els fluorescents de l’equipament disposen en l'actualitat d'equips d'encesa electromagnètics formats per reactància,

condensador i cebador. Aquests equips tenen pèrdues energètiques d'entorn al 16% del consum energètic de cada

làmpada.

La substitució dels equips d'encesa per balastos electrònics suposa una important reducció d'aquestes pèrdues. A

més, al treballar a alta freqüència millora la qualitat de la il•luminació i s'eviten problemes com l'efecte estroboscòpic o

les pampallugues habituals durant l'encesa de la llum. La utilització de balastos electrònics també augmenta la vida útil

dels fluorescents i redueix els costos de manteniment. Un altre avantatge dels balastos electrònics és la posibilitat de

substituir els fluorescents estàndards actuals per fluorescents de baix consum, tal i com s'explica a l'acció 1.1.1.16.

La mesura apareix més detallada a l’auditoria energètica el equipament.

Relació amb d’altres accions PAES Instal·lació de balastos en altres equipaments i en enllumenat públic. 1.1.1.16 Instal·lació de fluorescents de baix consum





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Manteniment equipaments muncipals



5,8


Consum energètic al equipament (kWh/any) Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 11.359 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



1.1.1 12 Instal·lació de balastos electrònics en fluorescents al CEIP Garcia Lorca 2,72



Descripció


59



làmpada.















8,6







1.1.1 13 Instal·lació solar tèrmica a la pista poliesportiva Ca'n Passanals 5,69



Descripció


60

Els sistemes de producció d’aigua calenta amb captadors solars suposen un estalvi, enfront els sistemes utilitzats

tradicionalment, tant econòmic com d’emissions. Es proposa una instal•lació solar tèrmica per substituir el sistema

actual de producció d’aigua calenta amb caldera elèctrica. Aquesta pot ser utilitzada de suport dels captadors solars.

La instal•lació es dissenya per cobrir el 60% de la demanda tèrmica de l'equipament. Són necessaris col•lectors solars

plans, un dipòsit acumulador, els equips de bombeig pertinents i altres dispositius propis de les instal•lacions solars

tèrmiques com aerorefredador, valvuleria, comptador, etc.

La mesura apareix més detallada a l’auditoria energètica el equipament (Annex).


Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells solars tèrmics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: Camp de Futbol Municipal i piscines exteriors municpals d’estiu junt amb Montaqua..








10,8







1.1.1 14 Substitució de la caldera actual per una de condensació al Centre Cívic La Vinícola 5,28



Descripció


61











2.1.4.2 Campanya de calefacció sostenible 1.1.1.7 Substitució de la caldera per una de condensació al CEIP Garcia Lorca 1.1.1.17 Substitució de la caldera per una de condensació a la Llar d’Infants Estel








16,4







1.1.1 15 Pas a gas natural de la caldera del Ajuntament 2,64



Descripció


62

Es tracta de fer arribar la canalització de gas natural fins la sala de calderes del Ajuntament i canviar el cremador de la

caldera. Caldria fer un pressupost acurat de la instal·lació de gas.

Tot i no ser un recurs net, el gas natural presenta un factor d’emissió de CO2 equivalent menor que el gasoil, la font

energètica utilitzada actualment.. Concretament, el factor d’emissió del gas natural s’estima en 185,9 g CO2 eq/kWh,

mentre que el de gasoil és de 258,6 g CO2 eq/kWh. Altre benefici d'utilitzar gas natural és el menor preu unitari.


1.1.1.6 Pas a gas natural de la caldera 1 del CEIP Antoni Gaudi 1.1.1.19 Pas a gas natural de la caldera de la Pista Poliesportiva Ca’n Passanals

Relació amb altres plans:







-







1.1.1 16 Instal·lació de fluorescents de baix consum 9,11 Àmbit Temàtica Tipologia


Descripció


63

Els fluorescents estàndards de 36W i 58W poden ser substituits per fluorescents de lluminositat equivalent d'alta

eficiència, de 32W i 50W respectivament. D'aquesta manera es manté el nivell d'il•luminació i es redueix el consum

energètic.

Els fluorescents d'alta eficiència funcionen a alta freqüència, per aquest motiu és necessari incorporar balastos

electrònics a les lluminàries abans de canviar els fluorescents. La mesura d'incorporar balastos electrònics ha estat

analitzada de forma independent i per a cada equipament auditat. S'ha evaluat conjuntamenet l'acció de substitució de

fluorescents als equipament on es proposa la instal·lació de balasts electrònics: llar d'infants Estel, CEIPs Garcia Lorca,

Montbou i Gaudí, La Vinícola, Camp de Futbol i la pista coberta de Ca'n Passanals.

La substitució de fluorescents pot realitzar-se de forma gradual a mesura que els actuals vagin arribant al final de la

seva vida útil i es vagin instal•lant balastos electrònics.

Relació amb d’altres accions PAES Instal·lació de balastos electrònics als equipaments municipals

Relació amb altres plans


Execució de l’acció Periòdica





7,2


Consum energètic de cada equipament Energia (kwh/any)





1.1.1 17 Substitució de la caldera actual per una de condensació a la llar d’infants Estel 3,25



Descripció


64











2.1.4.2 Campanya de calefacció sostenible 1.1.1.7 Substitució de la caldera per una de condensació al CEIP Garcia Lorca 1.1.1.14 Substitució de la caldera per una de condensació al Centre Cívic La Vinícola








20,5







1.1.1 18 Instal·lació solar tèrmica al Camp de Futbol Municipal 3,70



Descripció


65

Els sistemes de producció d’aigua calenta amb captadors solars suposen un estalvi, enfront els sistemes utilitzats

tradicionalment, tant econòmic com d’emissions. Es proposa una instal•lació solar tèrmica per complementar el sistema

actual de producció d’aigua calenta sanitària per als vestuaris i el bar del camp de futbol municipal de Santa Margarida

de Montbui.

La instal•lació es dissenya per cobrir el 60% de la demanda tèrmica de l'equipament. Són necessaris de col•lectors

solars plans, un dipòsit acumulador, els equips de bombeig pertinents i altres dispositius propis de les instal•lacions

solars tèrmiques com aerorefredador, valvuleria, comptador, etc. Cal remarcar que l'equipament ja té projectat la

instal·lació d'un sistema solar tèrmic.

La mesura apareix més detallada a l’auditoria energètica el equipament (Annex).


Aquesta acció està relacionada amb altres propostes d'instal·lar panells solars tèrmics en edificis municipals. Els edificis en qüestió són: Pista Poliesportiva Ca’n Passanals i piscines exteriors municpals d’estiu junt amb Montaqua..








24,1







1.1.1 19 Pas a gas natural per la producció d’ACS a la pista poliesportiva Ca’n Passanals 2,26



Descripció


66

Es tracta de fer arribar la canalització de gas natural i substituir el sistema actual de producció d’ACS amb energia

elèctrica per una caldera de gas que faci les funcions de suport per a la instal·lació solar tèrmica projectada. Caldria fer

un pressupost acurat de la instal·lació de gas.

Tot i no ser un recurs net, el gas natural presenta un factor d’emissió de CO2 equivalent bastant menor que el elèctric,

la font energètica utilitzada actualment. Concretament, el factor d’emissió del gas natural s’estima en 185,9 g CO2

eq/kWh, mentre que el de la energia elèctrica va ser de 443 g CO2 eq/kWh a l'any 2007. Altre benefici d'utilitzar gas

natural és el menor preu unitari.


1.1.1.6 Pas a gas natural de la caldera 1 del CEIP Antoni Gaudi 1.1.1.15 Pas a gas natural de la caldera del Ajuntament








-







1.1.1 20 Instal·lació de balastos electrònics en fluorescents al CEIP Montbou 1,54



Descripció


67



làmpada.









Prioritat tècnica Responsable Baixa Serveis tècnics






8,4







1.1.1 21 Instal·lació de balastos electrònics en fluorescents al Centre Cívic La Vinícola 1,18



Descripció


68



làmpada.















9,4







1.1.1 22 Instal·lació de termòstats per calefacció al Ajuntament 0,84



Descripció


69

Al voltant de la meitat de les sales de les oficines del Ajuntament tenen ja instal·lats termòstats per reduir la demanda

tèrmica per calefacció. Es proposa instal·lar termòstats a la resta de sales. Al tractar-se d’espais tancats es pot controlar

el consum en climatització i limitar-ho amb una temperatura prefixada (veure Bones Pràctiques al annex).

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1.15 Pas a gas natural per calefacció de l’Ajuntament





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Manteniment equipaments muncipals



5,7







1.1.1 23 Protecció contra la radiació solar incident a la façana sud del Complex Montaqua 2,13



Descripció


70

La sala de fitness i la d’activitats dirigides, que donen a la façana sud del edifici, pateixen de poca ventilació per la

inexistència de finestres que juntament amb la radiació incident per les parets de vidre sense cortines provoca altes

temperatures a l’interior. Es proposa la instal·lació de persianes venecianes exteriors i vegetació alta.

Les proteccions exteriors convencionals arriben a tenir una alta eficiència, ja que eviten que les radiacions penetrin al

interior, però també minven de certa manera l’aprofitament de la llum natural. Una solució satisfactòria a nivell de

protecció solar, protecció contra enlluernament i aprofitament de la llum natural, la representen les persianes

venecianes amb sistemes d’aprofitament de llum natural. Aquestes persianes aparentment convencionals permeten

graduar la inclinació de les làmines de la tercera part de dalt independentment de les altres làmines. D’aquesta manera

es deixa conduir la llum del dia al sostre de l’interior de l’edifici deixant les làmines de la part alta semiobertes, i al

mateix temps el local queda protegit d’enlluernament i de sobreescalfament mitjançant el tancament de la part baixa de

la persiana.

La vegetació també exerceix un paper important, ja que ofereix la possibilitat de crear un microclima favorable. Per a

espècies vegetals de petita envergadura, la millor ubicació és a l’est i a l’oest, ja que protegiran del sol baix d’estiu,

mentre que a sud son més recomanables les altes, per apantallar el sol de migdia.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1.3 Instal·lació d’una planta de cogeneració al Complex Montaqua








15,9




Consum final d'energia de l’ajuntament 4.810 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI


1.1.1 24 Optimització del factor de potència al Centre Cívic La Vinícola 0,57



Descripció


71

Algunes càrregues com les de motors d’inducció o llums fluorescents provoquen l’augment de consum d’energia

reactiva. Aquesta energia a efectes pràctics no produeix parell, però sí que computa globalment en l’energia elèctrica

total. En aquest sentit es crea una sobrecàrrega a la xarxa elèctrica amb el conseqüent augment de les pèrdues per

escalfament associades a aquesta.

Si la fracció d’energia reactiva respecte de la total és relativament gran, aquesta és penalitzada per l’empresa

subministradora, ja que això genera unes pèrdues de línia més grans. Així, encara que l’energia reactiva no afecti al

consumidor, aquesta es veurà reflectida en la factura elèctrica per els costos addicionals que li suposa a l’empresa

subministradora.

Per tal de corregir aquest consum d’energia reactiva s’instal·len bateries de condensadors en les dues escomeses del

centre. Es considera un estalvi de 6,15 g de CO2/kVArh per estalvi en pèrdues.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.6.1 Optimització de les factures elèctriques 1.1.1.29 Optimització del factor de potència del Camp de Futbol Municipal


Prioritat tècnica Responsable Baixa Enginyer municipal






3,7


Consum de reactiva al equipament (kVArh/any) Energia (kwh/any)





1.1.1 25 Instal·lació de balastos electrònics en fluorescents al Camp de Futbol Municipal 0,54



Descripció


72



làmpada.















7,4







1.1.1 26 Instal·lació de balastos electrònics en fluorescents a la llar d'infants Estel 0,48



Descripció


73



làmpada.















13,2







1.1.1 27

Instal·lació de balastos electrònics en fluorescents a la Pista Poliesportiva Ca'n Passanals

0,47



Descripció


74



làmpada.















10,2







1.1.1 28 Aïllament de les canonades a la sala de calderes de la llar d'infants Estel 0,41



Descripció


75

Es proposa l’aïllament de les canonades d’impulsió i de retorn d’aigua calenta a l’interior de la sala de calderes. Per

tant, una solució per minimitzar les pèrdues energètiques i, presumiblement, les pèrdues econòmiques que això

comporta és la utilització d’aïllaments tèrmics en tot el recorregut dels tubs de l’aigua calenta.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1.17 Substitució de la caldera per una de condensació a la llar d’infants Estel




Cost d’inversió (€), IVA inclòs 608




3,8







1.1.1 29 Optimització del factor de potència al Camp de Futbol Municipal 0,15



Descripció


76

Algunes càrregues com les de motors d’inducció o llums fluorescents provoquen l’augment de consum d’energia

reactiva. Aquesta energia a efectes pràctics no produeix parell, però sí que computa globalment en l’energia elèctrica

total. En aquest sentit es crea una sobrecàrrega a la xarxa elèctrica amb el conseqüent augment de les pèrdues per

escalfament associades a aquesta.

Si la fracció d’energia reactiva respecte de la total és relativament gran, aquesta és penalitzada per l’empresa

subministradora, ja que això genera unes pèrdues de línia més grans. Així, encara que l’energia reactiva no afecti al

consumidor, aquesta es veurà reflectida en la factura elèctrica per els costos addicionals que li suposa a l’empresa

subministradora.

Per tal de corregir aquest consum d’energia reactiva s’instal·len bateries de condensadors en les dues escomeses del

centre. Es considera un estalvi de 6,15 g de CO2/kVArh per estalvi en pèrdues.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.6.1 Optimització de les factures elèctriques 1.1.1.24 Optimització del factor de potència al Centre Cívic La Vinícola


Prioritat tècnica Responsable Baixa Enginyer municipal






17,5


Consum de reactiva al equipament (kVArh/any) Energia (kwh/any)




77

3 Enllumenat públic



1.1.2 1

Canvi de làmpades de Vapor de Mercuri (VM) per Vapor de Sodi a Alta Presió (VSAP)

2,65


Directe Enllumenat públic CP Descripció


78

Procedir a una correcta selecció de les fonts de llum, a fi d’obtenir unes bones condicions de lluminositat amb el menor

cost energètic, és la base de disseny d’una xarxa d’enllumenat. Actualment, gairebé la totalitat de les noves

instal·lacions d’enllumenat públic es dissenyen amb làmpades de vapor de sodi a alta pressió.

Des del punt de vista energètic, les làmpades de vapor de sodi d’alta pressió són molt superiors a les de vapor de

mercuri, ja que la seva eficàcia energètica, tot i que varia amb la potència de la làmpada, és pràcticament el doble.

D’altra banda, en els models de forma tubular el rendiment lumínic és també superior, millorant així el factor d’utilització.

En cap cas es pretén reduir el nivell d’il·luminació amb aquesta mesura. Les làmpades de VSAP ofereixen la mateixa

intensitat lumínica que les de VM però amb una potència inferior. Si bé es cert que les làmpades de VSAP donen una

llum més càlida, de color groguenc, aquesta llum és apta per a instal•lacions d’enllumenat exterior.

Actualment al municipi només hi ha 14 punts de llum amb làmpades de vapor de mercuri. La substitució de les

làmpades es pot realitzar sense canviar els equips auxiliars, per tant es tracta d’una substitució ràpida i econòmica. Es

pot fer de forma gradual a mesura que les actuals làmpades arribin a la fi de la seva vida útil.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2.2 Balasts electrònics regulables en enllumenat públic i reducció de flux lluminós





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Enginyer municipal

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Lazaro 0,49


2,1


Consum en enllumenat públic Energia (kwh/any)





1.1.2 2 Balastos electrònics regulables i reducció de flux 91,27


Directe Enllumenat públic CP Descripció


79

Els balastos electrònics són l’alternativa, entre totes les estudiades, que suposa un estalvi d’energia més gran. Els

altres sistemes es basen en balastos electromagnètics com elements de control per a les làmpades. En general,

aquests equips auxiliars incrementen entre un 9,3% i un 27,5% la potència que consumeix la làmpada. Amb els

balastos electrònics es fa treballar la làmpada a alta freqüència, així s’aconsegueix el mateix flux lluminós però amb una

potència consumida (incloent les pèrdues pròpies) equivalent a la potència nominal de la làmpada.

Els balastos electrònics també permeten passar a un nivell reduït, de la mateixa forma que els balastos de doble nivell

electromagnètics o els reguladors de flux en capçalera. Si a l’estalvi de la reducció de potència consumida se li suma

l’estalvi de la reducció de flux lluminós s’obté un estalvi molt significatiu. En aquesta mesura s'ha avaluat una reducció

de flux al 50% a partir de les 23:00h i fins la finalització del servei.

Aquests equips estabilitzen la potència de les làmpades davant variacions de la tensió de xarxa, a més aconsegueixen

un alt factor de potència (evitant recàrrecs en la facturació per energia reactiva) i un nivell d’harmònics molt baix.

L’estabilització de la tensió és una propietat molt important durant la posta en marxa de l’enllumenat, ja que amb els

equips convencionals es produeix un elevat sobreconsum d’energia i aquest s’evita amb els balastos electrònics. El

principal inconvenient dels balastos electrònics es que per el moment estan limitats per a làmpades de 150 W com a

màxim i que la seva instal·lació requereix intervenir en totes les luminàries.


1.1.2.1 Substitució de làmpades de VM per VSAP





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Enginyer municipal



3,6


Consum en enllumenat públic Energia (kwh/any)




80

4 Semàfors


81



1.1.3 1 Substitució progressiva dels semàfors per semàfors de LEDs 12,51


Directe Semàfors CP Descripció

Substituir les làmpades d'incandescència de 70 W per mòduls de LED's (diodes emissors de llum) de 10 W. La

implantació d'aquests elements és sencilla i l'estalvi energètic és elevat. La tecnologia LED aplicada a semàfors ofereix

a més els següents avantatges:

- Seguretat al tràfic: la major intensitat de llum fa que les senyals siguin més visibles i al eliminar-se el reflector dels

semàfors convencionals s'eviten enlluernaments causats per la llum solar.

-Seguretat a les persones: treballen a una tensió més baixa.

-Estalvi en el cost de manteniment: al ser la seva vida útil molt superior a la de les làmpades convencionals el cost de

reposició i manteniment es redueix.

- Millor protecció i estanqueitat davant sòlids i líquids.

-Possibiltat de reutilització de les carcasses existents.


Relació amb altres plans Auditoria Ambiental Municipal




Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Enginyer municipal



5,8


Consum d'energia dels semàfors Energia (kwh/any)




82

5 El cicle de l’aigua


83



1.2.2 1 Auditoria per detectar pèrdues en la xarxa d'abastament d'aigua 10,35


Directe El cicle de l’aigua CP Descripció

Realitzar un estudi per determinar els punts o trams de la xarxa de subministrament d’aigua on es produeixin pèrdues,

que sigui la base per la concreció d’un programa d’actuació destinat a incrementar la estanquitat de la xarxa.

Degut a que no es tenen dades del percentatge de pèrdues al municipi, s'han estimat segons el "Informe sobre les

pèrdues a les xarxes d'abastament a Catalunya" de l'ACA. El percentatge que reflecteix la diferència entre l’aigua que

entra a la xarxa de baixa i la que realment es factura, és de mitjana del 30% per a municipis catalans menors a 10.000

habitants, segons l'estudi. Les fuites representen un 10%. La resta resulta de subcomptatges (17%) o consums no

controlats (3%).

La reparació de les fuites suposa doncs un estalvi tant de l’aigua que es perdia com del consum energètic necessari per

al seu transport. D’aquesta disminució de les demandes elèctriques de les bombes d’impulsió resulta una reducció de

les emissions de GEH. Per al càlcul de la possible energia estalviada, fruit de realitzar l’estudi proposat, s’ha estimat un

percentatge de reducció sobre les fuites actuals del 80%. És a dir, una reducció del consum total del 8%.

La valoració econòmica de la substitució de les canonades en mal estat es suposa a càrrec de l’empresa distribuïdora.

L’estimació del cost econòmic mostrada més avall fa referència a l’estudi de detecció de fuites.

La Diputació de Barcelona disposa d’un equip que realitza estudis per detectar fuites d’aigua a la xarxa de distribució.

Relació amb d’altres accions PAES -


Auditoria Ambiental Municipal. Programa 2.1. Millora global de la gestió de l’aigua.




Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Aigües Artés



-


Pèrdues en la xarxa d'abastament d'aigua. Energia (kwh/any)


Abastament d'aigua municipal (X20) 23.370 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals


84

6 Flota de vehicles municipals



85


1.1.4 1 Utilització de Biodiesel en els vehicles municipals 21,2


Directe Flota municipal de vehicles CP Descripció

Es proposa que els vehicles dièsel de l'ajuntament utilitzin biodièsel, ja que es considera un combustible renovable i

que suposaria un important estalvi d'emissions, gràcies a la fotosíntesi que realitzen les plantes oleaginoses amb les

que es fabrica.

Els vehicles municipals hauran de repostar an alguna benzinera de municipis veïns que disposi d'un surtidor de

biodièsel B30 (70% dièsel i 30% biodièsel). Cal tenir en compte que tot i que el cost del biodièsel es equiparable al cost

del dièsel, el poder calorífic del biodièsel és menor, amb el que augmentarà lleugerament el consum de combustible i en

disminuirà la potència (aquesta variació és petita amb mescles de fins al 30%). Pot ser que degut al seu poder

disolvent, la primera vegada que s'utilitzi biodiésel en un vehicle calgui fer el primer canvi de filtres abans del normal,

depenent del nivell de bruticia que hi hagi al motor i al dipòsit de combustible del vehicle. La raó de que el combustible

sigui una mescla de biodiésel i gasoil es per evitar un excessiu poder disolvent que malmetria les juntes i conductes

d'alimentació del vehicle.


Relació amb altres plans Auditoria Ambiental Municipal. Programa 2.4. Reduir el consum energètic del municipi i promoure l’ús d’energies alternatives.




Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta Brigada Ajuntament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Policia Municipal 0 Recollida de residus

Termini d’amortització (anys) Neteja Municipal

No s'amortitza


Percentatge de biodiésel sobre el total de combustibles líquids utilitzats en vehicles municipals (litres/any) Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES - Emissions de GEH (CO2eq) totals




86

1.1.4 2 Renovació del parc de vehicles municipals 1,17 Àmbit Temàtica Tipologia

Directe Flota municipal de vehicles CP Descripció

Es tracta de substituir els automòbils de més de 10 anys de la flota municipal per unitats noves de menor consum i

emissions. La mesura no té cap inversió en sí mateixa, ja que es considera l'esgotament de la vida útil dels vehicles a

substituir.

Es proposa el canvi de les següents unitats:

- Furgoneta Mercedes de la Brigada (21 anys)

- Furgoneta Ford Transit de la Brigada (17 anys)

La elecció dels nous vehicles es deixa en mans del propi Ajuntament, per la gran varietat d’opcions. S’aconsella no

obstant la selecció de models amb classificació A del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE,

http://www.idae.es/coches/).

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.5.1 Renovació de la flota de vehicles de la recollida de residus





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Brigada Ajuntament

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Policia Municipal -


-


Consum en els vehicles municipals Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 4.379 Emissions de GEH (CO2eq) totals Consum final d'energia de l’ajuntament



1.1.4 3 Curs de conducció eficient per al personal de l'ajuntament i serveis externalitzats 5,31


87


Directe Flota municipal de vehicles AM Descripció

Realitzar un curs de conducció eficient. En el curs hi podran participar tant els treballadors de l'ajuntament que

condueixen vehicles municipals, com els treballadors d'empreses que ofereixen un servei externalitzat (recollida

d'escombraries i transport públic urbà).

Els cursos els imparteix el RACC o autoescoles associades i estan subvencionats per l'ICAEN (Institut Català

d'Energia), normalment tenen una durada de 4 hores, 2 hores teòriques i 2 hores pràctiques. Es calcula que l'estalvi de

combustible assolible després de realitzar el curs pot ser de fins al 15%, en aquesta mesura s'ha considerat que el

consum de combustible es reduirà un 7,5% aproximadament.

L'únic requisit per realitzar els cursos és tenir carnet de conduir.

Relació amb d’altres accions PAES Renovació del parc de vehicles ( 1.1.4.2 i 1.1.5.1) i utilització de biodièsel (1.1.4.1)





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Personal amb vehicle municipal

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Empreses de serveis externalitzats 0


No s'amortitza


Consum en els vehicles municipals Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 19.940 Consum final d'energia de l’ajuntament


88

7 Flota de vehicles dels serveis externalitzats



1.1.5 1 Renovació del parc de vehicles de la recollida de residus 11,83



89

Directe Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, platges, etc.)

CP

Descripció

Es tracta de substituir els dos camions de la recollida de residus del municipi per unitats noves de menor consum i

emissions. La mesura no té cap inversió en sí mateixa, ja que es considera l'esgotament de la vida útil dels vehicles a

substituir.

Es proposa el canvi de les següents unitats:

- Camió SCANIA 94L4X2 39 (10 anys)

- Camió PEGASO 1217 14 (18 anys)

La elecció dels nous vehicles es deixa en mans de la empresa de recollida, per la varietat d’opcions. S’aconsella no

obstant la selecció de models amb classificació A del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE,

http://www.idae.es/coches/).

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.4.2 Renovació del parc de vehicles municipal


Prioritat tècnica Responsable Alta FCC Medio Ambiente Anoia



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix



-


Consum en els vehicles externalitzats Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 44.437 Emissions de GEH (CO2eq) totals Consum final d'energia de l’ajuntament


90

8 Mobilitat urbana


91



2.1.3 1 Substitució del 50% del parc de vehicles del municipi per vehicles elèctrics 6.630,17


Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció En aquesta fitxa s’avalua el impacte sobre les emissions de GEH que tindria la implantació del cotxe elèctric en el

sector transports del municipi. S’analitza un escenari en el que el 50% del parc de vehicles del municipi siguin elèctrics

al 2020.

Les emissions d’un vehicle convencional de gasolina estan al voltant dels 22,7 kg CO2/100 km i en un vehicle diesel són

d’uns 18,8 kg CO2/100 km. A aquest factor cal sumar les emissions de “Well to tank” (producció de combustible) que

incrementen la xifra en un 25%. En un vehicle elèctric les emissions associades a la producció i distribució de l’energia

elèctrica i ús en el vehicle són de només 5,8 kg CO2/100 km. Aproximadament, un vehicle elèctric emet una quantitat de

GEH de només el 23,2% del que emet un vehicle convencional.

En l’aspecte econòmic, els vehicles elèctrics gasten al voltant d’un 80% menys que els vehicles convencionals, amb el

qual es recupera la inversió mitjançant l’estalvi de combustible.

Cal dir, a més, que la càrrega dels vehicles elèctrics a les llars durant la nit permet millorar l’aprofitament de l’energia

eòlica. Actualment, bona part de l’energia eòlica produïda durant la nit es perd degut a l’absència de demanda i a la

impossibilitat d’emmagatzemar l’energia.


Relació amb altres plans Auditoria Ambiental Municipal. Programa 2.4. Reduir el consum energètic i promoure l’ús d’energies alternatives.



Cost d’inversió (€), IVA inclòs A càrrec dels particulars

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Habitants del municipi

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) Serveis tècnics -


-


Número de vehicles elèctrics Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) totals 25.159.087 Mobilitat de la població (X5) PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI


92


2.1.3 2 Implantació del carril bici 11,26 Àmbit Temàtica Tipologia

Indirecte Mobilitat urbana PDR Descripció

Actualment no hi ha carril bici a la vila de Santa Margarida de Montbui. La mobilitat en bicicleta en els desplaçaments

quotidians és pràcticament inexistent. La bicicleta té només un ús lúdic al municipi, ja que no té connexions que ho

facilitin.

En aquesta mesura es proposa la creació d'un tram de carril bici de 3,2 km que connecti l'entrada des d'Igualada fins al

nucli antic. El recorregut seria: carrer d'Almeria, passeig Espanya i carretera de Valls fins al carrer Anselm Clavé.

S'hauria d'estudiar en tot cas la viabilitat, sobretot en el nucli urbà de la ctra. Valls. Una alternativa podria ser continuar

des del carrer d'Almeria pel carrer de la Mercè i carrer del Pont fins connectar amb ctra. Valls sortint del nucli urbà cap

al nucli antic (3,6 km).

Amb aquesta actuació, juntament amb el sistema de prèstec de bicicletes (2.1.3.3) es pretén establir l’ús de la bicicleta

com una opció de transport més consolidada i pràctica. Per a aconseguir-ho caldrà potenciar l'ús de la bicicleta des de

l'Ajuntament, fent campanyes vers la ciutadania i afegint aparcaments per a bicicletes en emplaçaments clau.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.3.3 Sistema de prèstec de bicicletes públiques








-


Enquestes sobre la utilització dels cel carril bici Energia (kwh/any)


Mobilitat de la població (X5) 43.390 Emissions de GEH (CO2eq) totals PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI



93

2.1.3 3 Sistema de prèstec de bicicletes públiques Variable Àmbit Temàtica Tipologia

Indirecte Mobilitat urbana CP Descripció

Aprofitant la implantació d'aquest servei de prèstec de bicicletes al municipi veí d'Igualada, es tractaria de fer arribar el

sistema fins a Santa Margarida de Montbui per tal de facilitar la interconnexió. De la mateixa manera, seria bo proposar

la implantació a tota la Conca d'Òdena per incrementar l'ús d'un transport net.

Un exemple similar, a major escala, és el projectat al municipi de L'Hospitalet de Llobregat per implantar el servei i

compatibilitzar-lo amb el de Barcelona ciutat.

L'estimació d'estalvi d'emissions és en aquest cas difícilment quantificable degut a la imprevisibilitat de l'acceptació del

servei.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.3.2 Implantació del carril bici




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Sense dades




-


Nomobre d'usuaris del servei Energia (kwh/any)


Mobilitat de la població (X5) Variable Emissions de GEH (CO2eq) totals


94

9 Participació ciutadana



2.1.4 1

Informació del PAES, calculadora d'emissions i potenciament del "carpooling" al web de l'ajuntament

-


95


Indirecte Participació ciutadana AM Descripció

Incloure informació a la web de l'ajuntament sobre el PAES i els seus avenços en els diferents àmbits d'actuació.

D'aquesta manera es posaran en coneixement del ciutadà les mesures que es vagin implantant i es podran recollir les

seves opinions. Incloure, adicionalment, a la web de l’ajuntament un link a una “calculadora d’emissions”. Aquesta

calculadora permetrà als ciutadans saber quina és la seva petjada de CO2 sobre el planeta, és a dir, les emissions

associades als seus hàbits energètics. La calculadora es basa en un petit qüestionari que el ciutadà respon on-line i que

permet veure l’efecte sobre les emissions que suposaria canviar certs hàbits.

L'objectiu d'aquesta mesura es la sensibilització ciutadana respecte els efectes dels seus hàbits energètics i la reducció

d'emissions al sector domèstic i al sector transports, així com la difusió de les actuacions de l’ajuntament a mode

d’exemple per a la ciutadania.

Posar també un link a www.intercanvimontbui.cat per compartir vehicles particulars per trajectes habituals. Consultant

els viatges que fan altres usuaris i posant-se d’acord, es contribueix a reduir les emissions.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.4.2. Campanya de calefacció sostenible


Prioritat tècnica Responsable Baixa Medi Ambient



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta Comunicació



-


Nombre de visites a la pàgina Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) totals -



2.1.4 2 Campanya d'informació sobre eficiència energètica a les llars Depèn de l'acceptació del ciutadà


http://www.intercanvimontbui.cat/


96

Indirecte Participació ciutadana AM Descripció

Incrementar el nivell de coneixements i sensibilització davant les formes de calefacció sostenible entre els propietaris de

vivendes individuals. Això s'aconsegueix a partir de seminaris i conferències per promoure els sistemes de calefacció

eficients i, preferentment, basats en energies renovables com la solar tèrmica o la biomassa.

A Santa Margarida de Montbui es té un gran nombre de vivendes unifamiliars i es calcula que en bona part d'aquestes

vivendes haurà de canviar el sistema de calefacció en la pròxima década.

Realitzar una bona campanya d'informació podria suposar un estalvi important d'emissions de cara al 2020. A més,

tenint en compte que al municipi hi ha sectors sense xarxa de gas natural, les solucions amb energies renovables

poden ésser força rentables en comparació amb una caldera de gasoil o GLP.

L’Ajuntament pot donar exemple i assessorament tècnic amb les instal·lacions projectades en els equipaments

municipals.

Relació amb d’altres accions PAES Instal·lacions de biomassa i solar tèrmica en equipaments municipals


Auditoria Ambiental Municipal

Prioritat tècnica Responsable Baixa Medi Ambient



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Particulars



-


Enquestes als participants Energia (kwh/any)


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energi Depèn de l'aceptació del ciutadà Emissions de GEH (CO2eq) totals


97

10 El planejament



1.2.4 1 Informatització de la comptabilitat energètica municipal -


Indirecte El planejament CP Descripció


98

Tot i ser una mesura difícilment quantificable es creu convenient proposar en aquest pla d’acció una comptabilitat

energètica més acurada que l’actual. Concretament, la mesura consisteix en continuar des de l’Ajuntament el treball fet

en aquest estudi referit als annexos I, II, III, IV: tractament de les dades en format digital dels inventaris i consums

d’energia en els àmbits d’enllumenat públic, semàfors, equipaments municipals, vehicles municipals i serveis

externalitzats.

Actualment, la pràctica totalitat dels consums i equips consumidors d’energia es trobaven sense inventariar. Això

suposa un dispendi innecessari de temps i recursos alhora d’avaluar i estudiar tant les necessitats energètiques del

sector municipal com les possibles solucions per reduir aquestes demandes.

Es proposa continuar amb el format mostrat en aquest treball per emplenar-lo any rere any amb els consums i els

possibles canvis que es vagin realitzant. Seria convenient demanar a ENDESA les factures municipals en format digital.

Aquesta mesura complementa les recents actuacions que s'han realitzat per informatitzar les factures d'energia

mitjançant un software de gestió municipal.

Relació amb d’altres accions PAES Servirà per poder calcular amb més facilitat els indicadors de seguiment de les mesures relatives als consums propis de l'ajuntament.




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Recursos propis

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta Intervenció

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) 0


0


Grau d'informatització Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament -


99



1.2.4 2 Contractació d'un gestor energètic municipal Variable Àmbit Temàtica Tipologia

Directe El planejament CP Descripció

Es tracta d'implantar la figura d'un tècnic, ja sigui de nova contractació o designat per els responsables municipals, per

tal de gestionar tant el consum com la producció d'energia. L'àmbit d'actuació serà principalment el propi del

Ajuntament, tot i que també convindria estendre'l a tot l'àmbit del PAES. De fet, una de les seves responsabilitats ha de

consistir en portar a terme o supervisar les altres accions descrites en aquest estudi. Algunes de les tasques a realitzar

podrien ser:

- Comptabilitat i control dels consums del Ajuntament (energia reactiva, tarifes, etc.)

- Implantació de bones pràctiques i conscienciació dels hàbits energètics

- Implantació i seguiment de tecnologies eficients i/o renovables

- Introducció de criteris bioclimàtics en la contractació de serveis i en nous equipaments

- Recolzament d’altres departaments municipals en l’objectiu de la reducció de consums i emissions

- Altres...

Relació amb d’altres accions PAES Totes les accions del PAES poden realitzar-se sota supervisió del gestor




Cost d’inversió (€), IVA inclòs Recursos propis

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Recursos humans



-


Consums del Ajuntament Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Variable


100

11 Domèstic




101

2.1.1 1 Implantació de l'energia solar tèrmica al sector domèstic i serveis 415,23


Indirecte Domèstic ER Descripció

Com apunta l'Auditoria Ambiental Municipal, el foment de les energies renovables mitjançant la elaboració d'una

ordenança per a la instal·lació d'energia solar és una bona solució per reduir emissions. La idea és adaptar l'ordenaça

tipus de la Diputació de Barcelona i estudiar una política de bonificacions als ciutadans. Caldria considerar, no obstant,

la davallada en la construcció de noves vivendes dels últims anys, per tal d'ampliar l'ordenança. Les reformes d'edificis

o fins i tot el canvi de calderes poden entrar dintre del àmbit de la ordenança. La divulgació és un factor clau per

aquests objectius.

La estimació de producció d'energia solar tèrmica al municipi de Santa Margarida de Montbui per a l'any 2020 s'ha fet

en base al Pla de l'energia 2006-2015. L'objectiu per al 2015 d'aquest informe (1.250.000 m2 de superfície instal·lada)

s'ha traslladat cinc anys endavant per tenir una tendència más realista i propera a la realitat actual. S'ha ponderat

segons la població del municipi.

Relació amb d’altres accions PAES Auditoria Ambiental Municipal. Acció 2.4.6. Elaborar una ordenança per a la instal·lació d'energia solar


Prioritat tècnica Responsable Mitjana Sector privat



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Medi Ambient



-


Superficie total de pannells solars Energia (kwh/any)


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energi 1.204.605 Producció local d'energies renovables (X16) Emissions de GEH (CO2eq) totals


102

12 Altres



1.1.6 1 Promoure l'ampliació de la xarxa de distribució de gas natural 1.265,60


Directe Altres (Directe energia) PDR


103

Descripció

L’arribada de gas natural al municipi de Santa Margarida de Montbui es continua portant a terme. La canalització

d’aquesta font energètica suposa una reducció d’emissions de GEH.

Tot i no ser un recurs net, el gas natural presenta un factor d’emissió de CO2 equivalent menor que les fonts

energètiques existents actualment al municipi, com són els combustibles líquids, l’electricitat o els gasos liquats del

petroli. Concretament, la combustió del gas natural emet a l’atmosfera un 40% menys de diòxid de carboni que la del

carbó i un 30% menys que la del petroli.

La idea és posar aquesta informació en coneixement de totes les parts implicades en el projecte de la xarxa local per

tractar de donar un impuls al projecte.

El càlcul de l’estalvi aconseguit s’ha fet en base als percentatges de consums, segons les diferents fonts energètiques,

en Catalunya (Font: Icaen). Es suposa doncs que la demanda de gas natural al municipi arribaria al 21,8% del total, en

lloc del 14,3% del 2007. El factor d’emissió del gas natural s’estima en 185,9 g CO2 eq/kWh.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1.4.2. Campanya de calefacció sostenible

Relació amb altres plans Auditoria Ambiental Municipal. Programa 2.4. Reduir el consum energètic del municipi i promoure l’ús d’energies alternatives.




Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Gas Natural



-


Consum de gas natural al municipi Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) totals En funció de l'adaptació de la xarxa



1.1.6 2 Optimització de les factures elèctriques municipals 1,85


Directe Altres (Directe energia) CP Descripció


104

En aquest estudi s'ha portat a terme la comptabilitat energètica de tots els consums municipals (equipaments,

enllumenat, semàfors i vehicles) dels anys 2005 i 2007. Aquesta informació es pot trobar als annexos. S'ha observat

que algunes de les factures elèctriques tenen recàrrecs innecessaris. Es proposa doncs, amb la informació recollida

(tarifa, PC, consums, etc.), revisar el tipus de tarifa i la potència contractada, tot i que no suposin estalvis d'emissions.

El consum d'energia reactiva és, per altra banda, un dels factors més importants en la optimització de les factures i, a

més del gran estalvi econòmic que es pot aconseguir, sí que es pot considerar un cert estalvi en energia per les

pèrdues en xarxa.

En el municipi de Santa Margarida de Montbui s’han trobat les següents factures amb recàrrecs per reactiva: STA

MARIA JTO SN ; VALLS JTO 8 ; LA MALLOLA EDI SN ET ; C/ ESCOLES JUNT ET ; PONT JTO 1 ET 146 PISCINA ;

C/ SANT JORDI 66 EDIFICI ET; POLIESPORTIU ; C/ FABRICA JUNT SN NUM 2 ; FABRICA EDI SN. El consum total

de reactiva d’aquests subministraments va ser l’any 2007 de 301.531 kVArh, amb un recàrrec de 2.023 €. El Camp de

Futbol i La Vinícola, també amb alts consum de reactiva, es tracten a part degut a les auditories realitzades, que es

poden consultar als annexos i on s’explica la solució de compensar l’energia reactiva amb la instal·lació de

condensadors.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1.28 Optimització del factor de potència del Camp de Futbol Municipal 1.1.1.23 Optimització del fator de potència del Centre Cívic La Vinícola. Accions de les temàtiques de Dependències municipals i Enllumenat públic


Prioritat tècnica Responsable Alta Enginyer municipal



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté Medi Ambient

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) ENDESA 6,33


5,8


Cost de l'energia elèctrica municipal Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 4.176 PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI


1.1.6 3 Bones pràctiques energètiques als equipaments municipals 17,54


Directe Altres (Directe energia) CP Descripció


105

El primer factor a tenir en compte alhora d'intentar reduir les demandes d'energia seran sempre l'ús i els hàbits

energètics. Aquests tipus d'accions no suposen, generalment, cap inversió per aconseguir estalvis econòmics i

d'emissions.

Per raons d'espai, s'exposen a l'Annex VIII algunes de les bones pràctiques que es poden portar a terme en els

equipaments. S'estima un estalvi del 3% en el consum total dels equipaments municipals, que suposaria un estalvi de

5.070 €/any.

Per tal d'assolir els objectius de reducció, aquesta acció ha d'anar recolzada de forma periòdica per campanyes de

conscienciació i plans de participació gestionats per el responsable.

Relació amb d’altres accions PAES Accions de la temàtica de Dependències Municipals





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix Usuaris i treballadors dels equipaments

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) 0


0


Consum energètic de cada equipament Energia (kwh/any)




106

RESUM D’ACCIONS I CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS

Les dades de partida són els estalvis o increments d’emissions produïts al 2007 respecte el

2005. La variació de les emissions en el municipi és mínima en l’àmbit PAES i el total, amb una

diferència més notable en l’àmbit del Ajuntament. Les variacions per càpita sí que tenen una

disminució major degut al petit augment de població.

ÀMBIT Variació d’emissions 2005-2007

Variació d’emissions 2005-2007 per càpita

Total municipi -1,61% -5,02%

Ajuntament -3,04% -6,40%

Àmbit PAES +0,14% -3,32%

Aquestes dades seran la base de partida per arribar al 20% de reducció d’emissions respecte

2005 en el àmbit dels PAES.

Primerament es presenta el resum de les accions proposades i els seus estalvis associats. A

continuació es presenten els percentatges d’estalvi d’emissions de GEH assolibles amb

l’aplicació de les diferents mesures del pla d’acció. A més, es mostren els estalvis acumulats de

les mesures a partir de l’estalvi ja assolit a 2007 respecte 2005. Els estalvis acumulats estan

reflectits pels diferents àmbits.

- Àmbit PAES: emissions de tot el municipi excloent-hi els sectors industrial i primari, i les

accions que els afecten.

- Àmbit ajuntament: emissions associades directament a l’ajuntament i accions directes

sobre el mateix.

- Àmbit municipi: total d’emissions i accions.

OBJECTIU: 20% de reducció d’emissions GEH per al 2020

(6.777 tones de CO2eq) en l’àmbit PAES


107

TAULA RESUM DE LES ACCIONS PROPOSADES

Balanç d' energia Balanç econòmic Emissions CO2 eq.

Codi de l'acció Temàtica Títol Prioritat

tècnica Situació actual

(kWh/any)

Acció proposada (kWh/any)

Estalvi aconseguit (kWh/any)

Cost actual (€/any)

Cost de l'acció

proposada (€)

Estalvi aconseguit (€/any)

Període amortitza

ció (anys)

Factor d'emissió (g CO2eq/kWh)

Estalvi tCO2eq.

/any

1.1.6.1 Altres (directe energia)

Promoure l'ampliació de la xarxa de distribució de gas natural Alta 17.227.051 26.353.201 9.126.150 0 0 0 - 185,9 1.265,60

1.1.2.1 Enllumenat públic Canvi de làmpades de VM per VSAP Alta 858.242 852.254 5.988 81.809 1.317 629 2,1 443,0 2,65

1.1.2.2 Enllumenat públic Balasts electrònics regulables i reducció de flux Alta 341.816 135.791 206.025 30.763 91.348 25.248 3,6 443,0 91,27

1.1.1.1 Dependències municipals

Instal·lació solar fotovoltaica al Complex Esportiu Municipal Montaqua

Alta 0 -151.000 151.000 0 371.508 44.621 8,3 443,0 66,89

1.1.4.1 Flota vehicles municipals

Utilització de biodièsel als vehicles municipals Alta 261.781 261.781 0 27.647 27.647 0 - 267,8 21,20


Bones pràctiques energètiques als equipaments municipals Alta 1.711.883 1.660.527 51.356 169.007 0 5.070 0,0 Diversos 17,54


Instal·lació solar tèrmica a la Piscina Municipal d'estiu i a Montaqua

Alta 82.298 25.300 56.998 7.731 94.250 4.928 19,1 443 / 186 17,20


Instal·lació d'una planta de cogeneració al Complex Esportiu Municipal Montaqua

Alta 1.300.000 3.148.700 0 52.000 323.211 86.384 3,7 443 / 186 123,51


Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Antoni Gaudí Alta 0 -125.600 125.600 0 328.010 37.115 8,8 443,0 55,64


Substitució de la caldera per una de biomasa al CEIP Montbou Alta 102.735 101.606 1.129 7.880 10.624 4.352 2,4 258,6 13,24

1.1.3.1 Semàfors Substitució progressiva dels semàfors per semàfors de LEDs Alta 33.031 4.719 28.312 3.568 17.644 3.058 5,8 443,0 12,51

1.1.5.1 Flota vehicles serveis externalitzats

Renovació del parc de vehicles de la recollida de residus Alta 141.070 96.633 44.437 14.700 0 4.630 - 267,8 11,83

1.2.2.1 Cicle de l'aigua Auditoria per detectar pèrdues en la xarxa d'abastament d'aigua Alta 292.122 268.752 23.370 35.055 - 2.804 - 443,0 10,35


Pas a gas natural de la caldera 1 del CEIP Antoni Gaudí Alta 103.919 103.919 0 4.967 - 1.226 - 185,9 6,70

1.2.4.1 Planejament Informatització de la comptabilitat energètica municipal Alta - - - 0 0 - - - -


Optimització de les factures elèctriques municipals Alta - - 4.176 2.023 11.718 2.023 5,8 443,0 1,85


108



tècnica

Situació actual

(kWh/any)




Cost de l'acció

proposada (€)


Període amortitza

ció (anys)


Estalvi tCO2eq.

/any


Renovació del parc de vehicles municipal Alta 13.902 9.523 4.379 1.449 0 456 - 267,8 1,17

1.2.4.2 Planejament Implantació de la figura del gestor energètic municipal Mitjana - - Variable 0 - Variable - - Variable

2.1.3.1 Mobilitat urbana Substitució del 50% del parc de vehicles per vehicles elèctrics Mitjana 65.904.033 40.744.946 25.159.087 - - - - 267,8 6.630,17

2.1.1.1 Domèstic Implantació de l'energia solar tèrmica al sector domèstic i serveis Mitjana 157.051 1.361.656 1.204.605 - 5.000 - - 344,7 415,23


Substitució de la caldera per una de condensació al CEIP Garcia Lorca Mitjana 167.374 131.693 35.681 6.695 20.189 1.427 14,1 185,8 6,63


Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Garcia Lorca Mitjana 0 -57.800 57.800 0 192.623 17.080 11,3 443,0 25,61


Instal·lació solar fotovoltaica al Centre Cívic La Vinícola Mitjana 0 -28.210 28.210 0 99.860 9.591 10,4 443,0 12,50


Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Montbou Mitjana 0 -27.450 27.450 0 99.860 9.333 10,7 443,0 12,16

2.1.3.2 Mobilitat urbana Carril bici a la Ctra. Valls (Nucli Antic - Nuclia Urbà) Mitjana 65.904.033 65.860.643 43.390 - 96.210 - - 267,8 11,26

2.1.3.3 Mobilitat urbana Sistema de prèstec de bicicletes públiques Mitjana - - - - - - - 267,8 Variable


Curs de conducció eficient per al personal de l'Ajuntament i serveis externalitzats

Mitjana 265.867 245.927 19.940 27.742 0 2.081 - 267,8 5,31


Instal·lació de balastos electrònics al CEIP Antoni Gaudí Mitjana 70.994 59.635 11.359 9.087 8.374 1.455 5,8 443,0 5,03


Instal·lació de balastos electrònics al CEIP Garcia Lorca Mitjana 38.419 32.272 6.147 5.782 7.958 925 8,6 443,0 2,72


Instal·lació solar tèrmica a la Pista Poliesportiva Ca'n Passanals Mitjana 20.727 7.876 12.851 2.837 18.976 1.758 10,8 443,0 5,69


Substitució de la caldera per una de condensació al Centre Cívic La Vinícola

Mitjana 142.034 113.627 28.407 5.681 18.590 1.136 16,4 185,9 5,28


Pas a gas natural per la calefacció del Ajuntament Mitjana 36.270 36.270 0 2.176 - 725 - 185,9 2,64


Instal·lació de fluorescents de baix consum als equipaments municipals

Mitjana 168.775 148.218 20.557 21.941 19.300 2.672 7,2 443,0 9,11


Substitució de la caldera per una de condensació a la llar d'infants Estel Mitjana 81.081 63.600 17.481 3.243 14.300 699 20,5 185,9 3,25


109



tècnica

Situació actual

(kWh/any)




Cost de l'acció

proposada (€)


Període amortitza

ció (anys)


Estalvi tCO2eq.

/any


Instal·lació solar tèrmica al Camp de Futbol municipal Mitjana 23.131 8.790 14.341 1.387 20.764 860 24,1 258,6 3,70


Pas a gas natural per la producció d'ACS a la Pista Poliesportiva Ca'n Passanals

Mitjana 7.876 6.633 1.243 1.078 - 812 - 185,9 2,26

2.1.4.1 Participació ciutadana

Informació energètica al Web de l'Ajuntament Baixa - - - 0 3.000 - - - -

2.1.4.2 Participació ciutadana Campanya de calefacció sostenible Baixa - - Variable 0 1.000 - - - Variable


Instal·lació de balastos electrònics al CEIP Montbou Baixa 21.675 18.207 3.468 3.121 4.192 500 8,4 443,0 1,54


Instal·lació de balastos electrònics al Centre Cívic La Vinícola Baixa 16.587 13.933 2.654 2.179 3.280 349 9,4 443,0 1,18


Instal·lació de termòstats per calefacció al Ajuntament Baixa 36.270 33.006 3.264 2.176 1.120 196 5,7 258,6 0,84


Protecció contra la radiació solar incident a la façana sud del Complex Esportiu Montaqua

Baixa - - 4.810 - 9.200 577 15,9 443,0 2,13


Optimització del factor de potència al Centre Cívic La Vinícola Baixa 143.668 142.372 1.296 900 3.292 900 3,7 443,0 0,57


Instal·lació de balastos electrònics al Camp de Futbol municipal Baixa 7.681 6.452 1.229 1.164 1.368 186 7,4 443,0 0,54


Instal·lació de balastos electrònics a la llar d'infants Estel Baixa 6.844 5.749 1.095 1.027 2.160 164 13,2 443,0 0,48


Instal·lació de balastos electrònics a la Pista Poliesportiva Ca'n Passanals

Baixa 6.575 5.523 1.052 900 1.470 144 10,2 443,0 0,47


Aïllament de les canonades a la sala de calderes de la llar d'infants Estel

Baixa 81.081 78.897 2.184 3.243 608 160 3,8 185,9 0,41


Optimització del factor de potència al Camp de Futbol municipal Baixa 52.538 52.200 338 68 1.189 68 17,5 443,0 0,15


110

TAULA RESUM DE LES ACCIONS PROPOSADES (PERCENTATGES)

Estalvi GEH aconseguit Estalvi GEH acumulat Estalvi GEH acumulat per càpita

Codi de l'acció Temàtica Títol

Sobre emissions ajuntament

Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES

ESTALVI ACONSEGUIT AL PERÍODE 2005 - 2007 3,04% 1,61% -0,14% 3,04% 1,61% -0,14% 6,40% 5,02% 3,32%


Promoure l'ampliació de la xarxa de distribució de gas natural 3,26% 3,74% 3,04% 13,32% 13,27% 6,40% 16,33% 16,27%

1.1.2.1 Enllumenat públic Canvi de làmpades de VM per VSAP 0,24% 0,01% 0,01% 3,28% 13,33% 13,28% 6,63% 16,34% 16,27%

1.1.2.2 Enllumenat públic Balasts electrònics regulables i reducció de flux 8,12% 0,24% 0,27% 11,40% 13,57% 13,55% 14,47% 16,56% 16,53%


Instal·lació solar fotovoltaica al Complex Esportiu Municipal Montaqua

5,95% 0,17% 0,20% 17,35% 13,74% 13,74% 20,21% 16,73% 16,72%


Utilització de biodièsel als vehicles municipals 1,89% 0,05% 0,06% 19,24% 13,79% 13,81% 22,04% 16,78% 16,78%


Bones pràctiques energètiques als equipaments municipals 1,56% 0,05% 0,05% 20,80% 13,84% 13,86% 23,54% 16,83% 16,83%


Instal·lació solar tèrmica a la Piscina Municipal d'estiu i a Montaqua

1,53% 0,04% 0,05% 22,33% 13,88% 13,91% 25,02% 16,87% 16,88%


Instal·lació d'una planta de cogeneració al Complex Esportiu Municipal Montaqua

10,99% 0,32% 0,36% 33,32% 14,20% 14,27% 35,63% 17,18% 17,24%


Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Antoni Gaudí 4,95% 0,14% 0,16% 38,27% 14,34% 14,44% 40,41% 17,31% 17,39%


Substitució de la caldera per una de biomasa al CEIP Montbou 1,18% 0,03% 0,04% 39,45% 14,38% 14,48% 41,55% 17,35% 17,43%

1.1.3.1 Semàfors Substitució progressiva dels semàfors per semàfors de LEDs 1,11% 0,03% 0,04% 40,56% 14,41% 14,51% 42,62% 17,38% 17,47%

1.1.5.1 Flota vehicles serveis externalitzats

Renovació del parc de vehicles de la recollida de residus 1,05% 0,03% 0,03% 41,61% 14,44% 14,55% 43,64% 17,41% 17,50%

1.2.2.1 Cicle de l'aigua Auditoria per detectar pèrdues en la xarxa d'abastament d'aigua 0,92% 0,03% 0,03% 42,53% 14,47% 14,58% 44,53% 17,43% 17,53%


Pas a gas natural de la caldera 1 del CEIP Antoni Gaudí 0,60% 0,02% 0,02% 43,13% 14,49% 14,60% 45,10% 17,45% 17,55%

1.2.4.1 Planejament Informatització de la comptabilitat energètica municipal 43,13% 14,49% 14,60% 45,10% 17,45% 17,55%


111




Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Optimització de les factures elèctriques municipals 0,16% 0,00% 0,01% 43,29% 14,49% 14,60% 0,00% 17,45% 17,55%


Renovació del parc de vehicles municipal 0,10% 0,00% 0,00% 43,40% 14,49% 14,61% 0,00% 17,46% 17,56%

1.2.4.2 Planejament Implantació de la figura del gestor energètic municipal 43,40% 14,49% 14,61% 45,10% 17,46% 17,56%

2.1.3.1 Mobilitat urbana Substitució del 50% del parc de vehicles per vehicles elèctrics 17,09% 19,57% 43,40% 31,59% 34,18% 45,10% 33,96% 36,45%

2.1.1.1 Domèstic Implantació de l'energia solar tèrmica al sector domèstic i serveis

1,07% 1,23% 43,40% 32,66% 35,40% 45,10% 34,99% 37,63%


Substitució de la caldera per una de condensació al CEIP Garcia Lorca

0,59% 0,02% 0,02% 43,99% 32,67% 35,42% 45,67% 35,01% 37,65%


Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Garcia Lorca 2,28% 0,07% 0,08% 46,27% 32,74% 35,50% 47,87% 35,07% 37,72%


Instal·lació solar fotovoltaica al Centre Cívic La Vinícola 1,11% 0,03% 0,04% 47,38% 32,77% 35,53% 48,95% 35,10% 37,76%


Instal·lació solar fotovoltaica al CEIP Montbou 1,08% 0,03% 0,04% 48,46% 32,80% 35,57% 49,99% 35,13% 37,79%

2.1.3.2 Mobilitat urbana Carril bici a la Ctra. Valls (Nucli Antic - Nuclia Urbà) 0,03% 0,03% 48,46% 32,83% 35,60% 49,99% 35,16% 37,82%

2.1.3.3 Mobilitat urbana Sistema de préstec de bicicletes públiques 48,46% 32,83% 35,60% 49,99% 35,16% 37,82%


Curs de conducció eficient per al personal de l'Ajuntament i serveis externalitzats

0,47% 0,01% 0,02% 48,93% 32,84% 35,62% 50,45% 35,17% 37,84%


Instal·lació de balastos electrònics al CEIP Antoni Gaudí 0,45% 0,01% 0,01% 49,38% 32,86% 35,63% 50,88% 35,19% 37,85%


Instal·lació de balastos electrònics al CEIP Garcia Lorca 0,24% 0,01% 0,01% 49,62% 32,86% 35,64% 51,11% 35,19% 37,86%


Instal·lació solar tèrmica a la Pista Ca'n Passanals 0,51% 0,01% 0,02% 50,13% 32,88% 35,66% 51,60% 35,21% 37,88%


Substitució de la caldera per una de condensació al Centre Cívic La Vinícola

0,47% 0,01% 0,02% 50,60% 32,89% 35,67% 52,05% 35,22% 37,89%


Pas a gas natural per la calefacció del Ajuntament 0,23% 0,01% 0,01% 50,83% 32,90% 35,68% 52,28% 35,23% 37,90%


Instal·lació de fluorescents de baix consum als equipaments 0,81% 0,02% 0,03% 51,65% 32,92% 35,71% 53,06% 35,25% 37,93%


112




Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Sobre emissions

totals

Sobre emissions

àmbit PAES


Substitució de la caldera per una de condensació a la llar d'infants Estel

0,29% 0,01% 0,01% 51,93% 32,93% 35,72% 53,34% 35,26% 37,94%


Instal·lació solar tèrmica al Camp de Futbol municipal 0,33% 0,01% 0,01% 52,26% 32,94% 35,73% 53,66% 35,27% 37,95%


Pas a gas natural per la producció d'ACS a la Pista Poliesportiva Ca'n Passanals

0,20% 0,01% 0,01% 52,47% 32,95% 35,73% 53,86% 35,27% 37,95%


Informació energètica al Web de l'Ajuntament 52,47% 32,95% 35,73% 53,86% 35,27% 37,95%


Campanya de calefacció sostenible 52,47% 32,95% 35,73% 53,86% 35,27% 37,95%


Instal·lació de balastos electrònics al CEIP Montbou 0,14% 0,00% 0,00% 52,60% 32,95% 35,74% 53,99% 35,28% 37,96%


Instal·lació de balastos electrònics a La Vinícola 0,11% 0,00% 0,00% 52,71% 32,95% 35,74% 54,09% 35,28% 37,96%


Instal·lació de termòstats per calefacció al Ajuntament 0,07% 0,00% 0,00% 52,78% 32,96% 35,75% 54,16% 35,28% 37,96%


Protecció contra la radiació solar incident a la façana sud del Complex Esportiu Montaqua

0,19% 0,01% 0,01% 52,97% 32,96% 35,75% 54,34% 35,29% 37,97%


Optimització del factor de potència al Centre Cívic La Vinícola

0,05% 0,00% 0,00% 53,02% 32,96% 35,75% 54,39% 35,29% 37,97%


Instal·lació de balastos electrònics al Camp de Futbol municipal

0,05% 0,00% 0,00% 53,07% 32,96% 35,75% 54,44% 35,29% 37,97%


Instal·lació de balastos electrònics a la llar d'infants Estel 0,04% 0,00% 0,00% 53,11% 32,97% 35,76% 54,48% 35,29% 37,97%


Instal·lació de balastos electrònics a la Pista Poliesportiva Ca'n Passanals

0,04% 0,00% 0,00% 53,15% 32,97% 35,76% 54,52% 35,29% 37,98%


Aïllament de les canonades a la sala de calderes de la llar d'infants Estel

0,04% 0,00% 0,00% 53,19% 32,97% 35,76% 54,56% 35,29% 37,98%


Optimització del factor de potència al Camp de Futbol municipal

0,01% 0,00% 0,00% 53,20% 32,97% 35,76% 54,57% 35,29% 37,98%

Avaluació de les emissions de GEH del municipi · 2016-11-30 · Pla d’acció per a l’energia...

Documents

Transcript of Avaluació de les emissions de GEH del municipi · 2016-11-30 · Pla d’acció per a l’energia...