7/26/2019 B1_opuscle (1)

1/40

certificatsde llengua

catalana

B1

7/26/2019 B1_opuscle (1)

2/40

2

Taula

Informaci general ........................................................................................................ 3

Descripci del nivell ....................................................................................................... 6

1. Objectiu general ........................................................................................................ 72. Objectius especfics ................................................................................................... 8

2.1. Comprensi oral .................................................................................................. 8

2.2 Comprensi escrita ............................................................................................... 9

2.3 Domini prctic del sistema lingstic .................................................................... 10

2.4 Expressi oral i escrita ......................................................................................... 10

a)Competncia pragmtica ................................................................................... 10

b) Competncia discursiva ..................................................................................... 12c)Competncia sociolingstica ............................................................................. 13

d)Competncia lingstica ..................................................................................... 13

3. Avaluaci ................................................................................................................ 16

4. Estructura i valoraci de la prova .............................................................................. 16

5. Model de prova ....................................................................................................... 17

6. Bibliografia ............................................................................................................. 31

6.1 Recursos especfics B1 ........................................................................................ 316.1.1. Manuals i portals web .................................................................................. 31

6.1.2. Material de suport ....................................................................................... 32

6.2. Recursos generals .............................................................................................. 34

6.2.1. Manuals i portals web .................................................................................. 34

6.2.2. Llibres destil............................................................................................... 35

6.2.3. Material complementari ............................................................................... 36

6.2.4. Reculls lexicogrfics i diccionaris .................................................................. 38

6.2.5. Recursos per a la conjugaci verbal .............................................................. 40

7/26/2019 B1_opuscle (1)

3/40

3

Informaci general

ElMarc europeu com de referncia per a les llenges: aprenentatge, ensenyament i avaluaci(2001),publicat pel Consell dEuropa, ha perfilat unes lnies generals per elaborar programes dellengua, orientacions curriculars, exmens, llibres de text, sistemes dava luaci, etc., com amodel de convergncia europeu.

Del 2011 en, la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitatsha assumit aquestes basesgenerals del document i les ha incorporades al seu sistema davaluaci i certificaci.

Lacreditaci dels nivells de llengua catalana descrits al Decret 1/2014, de 10 de gener,davaluaci i certificaci de coneixements de llengua catalanaes pot obtenir a travs delsplans destudis que han incorporat la llengua catalana plenament en el seu currculum.LOrdre del conseller dEducaci i Cultura de 21 de febrer de 2013, per la qual es

determinen els ttols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements dellengua catalana de la Direcci General de Cultura i Joventut, aplega les equivalncies iLOrdre del conseller dEducaci i Cultura de 19 dabril de 2011 per la qual es regulalhomologaci destudis de llengua catalana de leducaci secundria i del batxillerat ambels certificats de la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats i el procediment perobtenir-les aplega les homologacions.

Les persones que no tenen acreditat cap nivell de catal i volen una certificaci oficial deconeixements de llengua catalana, o b les persones que volen acreditar un nivell superior,poden obtenir el certificat de la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats corresponent

superant les proves que cada any convoca lInstitut dEstudis Balerics.

ProvesEl Decret 1/2014, de 10 de gener, davaluaci i certificaci de coneixements de llenguacatalanapreveu almenys una convocatria anual per a cada nivell. Lobjecte de les provess avaluar la competncia dels examinands en un determinat grau o mbit. Podeuconsultar models de proves a la pginawebde lInstitut dEstudis Balerics.

Certificats

LInstitut dEstudis Balerics expedeix dos tipus de certificats: els de coneixements generalsde la llengua i el de coneixements especfics. Els certificats de coneixements generals esrefereixen a diversos nivells de domini en ls de la llengua i sn els segents:

A2B1B2C1C2

El certificat de coneixements especfics que es convoca s el segent:

Llenguatge administratiu (LA)

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=314&lang=ca&codi=697743&coduo=314http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=314&lang=ca&codi=697743&coduo=314http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=314&lang=ca&codi=697743&coduo=314http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=314&lang=ca&codi=697743&coduo=314http://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://boib.caib.es/pdf/2011053/mp70.pdfhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www.caib.es/eboibfront/ca/2012/8035/503861/decret-87-2012-de-16-de-novembre-d-avaluacio-i-cerhttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7b76bd051ca62110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

7/26/2019 B1_opuscle (1)

4/40

7/26/2019 B1_opuscle (1)

5/40

5

CAL dEivissaEdifici de lextensi universitria de la UIBC. de Joan Xico, s/nHorari: dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 15 h; dimarts i dijous, de 8.30 a 13 h i de

16.30 a 18.45hTelfon: 971 398 026

CAL Francesc de Borja Moll (Ciutadella)C. de lHospital de Santa Magdalena, 1, 2nHorari: de dilluns a divendres, de 10 a 13 h; dimarts i divendres, de 16.30 a 19 h; dijous de16.30 a 18 h

Telfon: 971 484 204

7/26/2019 B1_opuscle (1)

6/40

6

BDescripci del nivell

El Marc Europeu Com de Referncia descriu lusuari independent B1 com aquell que potcomprendre les idees principals duna informaci clara sobre temes relatius a la feina, alescola, al lleure, etc. Pot fer front a la major part de les situacions lingstiques quepoden aparixer quan es viatja en una zona on es parla la llengua objecte delaprenentatge. A ms, pot produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li snfamiliars o dinters personal.

El certificat de nivell B1 de la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats acredita undomini de ls de la llengua, tant oral com escrit, que permet fer front a la major part desituacions lingstiques comunicatives que poden aparixer sobre temes relatius a la feina,

a lescola, a la famlia i a loci.

1

7/26/2019 B1_opuscle (1)

7/40

7

1. Objectiu general

La finalitat de la prova s avaluar si lexaminand pot fer front a la major part de dificultatslingstiques que es poden produir en situacions bsiques, quotidianes i de comunicaci

real. Ha de poder produir i descodificar textos sobre temes que li sn familiars o d interspersonal.

Sabers i comportaments socioculturals

Per poder comunicar-se amb garanties mnimes dxit, la persona que opta al certificat denivell B1 ha dhaver ampliat els coneixements bsics dels referents i dels comportamentssocioculturals ms rellevants dels territoris de parla catalana:

Condicions de vida i organitzaci social:

La unitat familiar: la famlia nombrosa; comportaments familiars relacionats amb lesjerarquies (els rols matern i patern, el paper dels fills).Calendari: dies festius (festivitats religioses i civils), horaris habituals (jornada completa,partida, mitja jornada), estereotips relacionats amb conceptes com matinar i vetlar.Plats tpics i begudes: productes tpics de la terra, concepte de denominaci dorigen,creences sobre la influncia de certs aliments en la salut, convencions socials relacionadesamb diferents pats (prendre laperitiu, anar de tapes, fer sobretaula), disposici delsaliments en un tipus de plat o en un altre, ordre dels diferents tipus de plat (sopa, peix,carn, postres), tipus de restaurants.Treball: institucions en qu es pot sollicitar feina (SOIB), seguretat laboral, zones on hiha ms feina, modalitats de contractaci, la importncia de les cartes de presentaci i delscurrculums, convencions socials i comportaments relacionats amb les entrevistes de feina. Hbits de consum: productes associats a la qualitat de vida (productes ecolgics idiettics). Festes, cerimnies i celebracions: festes associades al canvi destaci (Sant Joan, SantAntoni), festes populars dorigen religis (el Corpus, Sant Sebasti, Nadal), concepte dedissabte de..., la Sibilla, festes populars dorigen pag (el veremar, moros i cristians, fires),convencions socials i comportaments relacionats amb els preparatius i el gaudi de lesfestes (elaboraci de productes gastronmics, vestits tradicionals), celebraci de les

onomstiques, convencions a lhora de celebrar unes noces (dit en qu es colloca lanell,color blanc del vestit, regals), convencions socials a lhora de vestir-se segons el tipus decelebraci, concepte de condol (frmules i rituals per donar el condol, color negre deldol).

Relacions interpersonals:Relacions sentimentals, familiars i damistat: convencions socials i comportaments enles relacions entre amics (favors que es poden sollicitar, hores en qu es pot telefonar, graude permissivitat amb les visites espontnies a casa dun familiar o dun amic), festes icelebracions en qu la famlia es reuneix (Nadal, batejos, comunions, noces, aniversaris,

7/26/2019 B1_opuscle (1)

8/40

8

funerals), convencions socials a lhora de fer un regal i dacceptar-lo, convencions socials ifrmules en lacte dafalagar alg.Relacions entre classes socials i generacions: concepte de classe social (classe baixa,mitjana, burgesia, aristocrcia).

Relacions amb lautoritat i lAdministraci: convencions socials en el tracte amblautoritat, llocs pblics relacionats amb lAdministraci (ministeris, conselleries, consells,ajuntaments), activitats prpies de les relacions amb lAdministraci (sollicituds,reclamacions, tramitacions, certificacions).Relacions amb els companys de feina: tipus de grups professionals (personaladministratiu, professionals liberals, treballadors del sector de serveis, professionals delscossos de seguretat), elements utilitzats en lmbit professional (targetes de visita, agendesde contactes).Relacions en lmbit educatiu: formes didentificar-se entre alumnes i professors,activitats vries segons letapa educativa (viatge destudis, graduaci), valor que es dna

als conceptes de cooperaci i companyonia, persones i professionals relacionats amblmbit educatiu (director, catedrtic, professor, conserge, alumne, becari).

2. Objectius especfics

2.1. Comprensi oral

Lexaminand ha de poder:Comprendre les idees principals i fins i tot algun detall especfic dun discurs breu (per

exemple, un butllet meteorolgic) o duna certa durada sobre temes de la vidaquotidiana, sempre que larticulaci sigui clara, laccent familiar i el llenguatge neutre, noexcessivament marcat per dialectalismes.Comprendre la intenci i el propsit comunicatiu del parlant. Seguir converses transaccionals cara a cara (trmits administratius senzills, canvis idevolucions, sollicitud de serveis especfics, queixes) en establiments comercials i hotelers,agncies de viatges, de lloguer, etc.Comprendre, a grans trets, exposicions curtes o conferncies i prendre n apunts, sempreque shi tractin temes del seu inters, a condici que el discurs s articuli amb claredat, queestigui ben estructurat i que el registre sigui estndard (per exemple, anuncis emesos permegafonia en aeroports, estacions de tren, centres comercials, etc.).Comprendre informacions tcniques senzilles.Comprendre la idea principal de molts programes de rdio i televisi sobre assumptesactuals i dinters personal o professional (butlletins informatius radiofnics, programesque tracten temes dinters personal com, per exemple, entrevistes, conferncies breus itelenotcies).Identificar paraules desconegudes amb lajuda del context sobre temes relatius a la sevaespecialitat i als seus interessos.Extrapolar del context el significat dalgunes paraules desconegudes i deduir el significat

de la frase a condici que el tema en qesti sigui familiar.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

9/40

9

Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar-les msendavant.

2.2 Comprensi escrita

Lexaminand ha de poder:Extreure el sentit general dun text.Llegir, amb un nivell de comprensi satisfactori, textos sobre temes relacionats amb laseva especialitat i els seus interessos, sempre que el llenguatge sigui quotidi i estndard.Comparar fragments curts dinformaci procedents de diverses fonts i resumir-los per aaltres persones.Respondre a qestionaris amb respostes tancades i obertes.Parafrasejar fragments escrits curts de manera senzilla utilitzant les paraules i l ordre del

text original.Comprendre la descripci de fets, sentiments i desitjos en textos de carcter personal.Comprendre prosa literria contempornia, sempre que pugui tornar a llegir les partsque no li han quedat clares. Comprendre els principals tipus de cartes i faxos ds habitual sobre temes corrents(cartes personals senzilles i breus, sollicituds dinformaci, comandes, confirmacions,missatges electrnics, etc.).Comprendre prou b descripcions desdeveniments, de sentiments i de desitjos en cartespersonals a fi de mantenir una correspondncia regular amb un amic. Comprendre el contingut de cartes formals bsiques normalitzades de tipus habitual

(informaci bancria, comandes, confirmacions de reserva, etc.).Cercar i trobar una informaci especfica desitjada en un text bastant llarg i reunir lesinformacions que provenen de diferents parts del text o de textos diferents a fi d acompliruna tasca especfica. Trobar i comprendre la informaci rellevant descrits quotidians, com ara cartes aldirector, prospectes, catlegs i documents oficials breus.Identificar les conclusions principals de textos argumentatius que tenen una estructuraclara.Reconixer el fil argumental en el tractament dun problema presentat, encara que nonecessriament duna manera detallada.Extreure informaci prctica sobre temes quotidians darticles de diari, de revistes, deguies de viatges, etc. Comprendre receptes de cuina o instruccions ds daparells si sn senzilles i estanredactades amb claredat (per exemple, etiquetes de productes). Atribuir un significat aproximat a una paraula nova perqu la relaciona amb una deconeguda (per exemple, blanc-esblanqueir).Atribuir significat a paraules desconegudes amb lajuda del context sobre temes relatiusa la seva especialitat i als seus interessos.Extrapolar del context el significat dalgunes paraules desconegudes i deduir el significat

de la frase a condici que el tema en qesti sigui familiar (endevinalles, tires cmiquessobre temes coneguts, etc.).

7/26/2019 B1_opuscle (1)

10/40

10

Ser hbil a lhora dutilitzar certs indicis contextuals, per exemple, per descodificaranuncis publicitaris. Identificar els referents de les anfores i dels dctics. Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar-les msendavant.

2.3 Domini prctic del sistema lingstic

Lexaminand ha de poder demostrar que t un domini del sistema lingstic suficient perpoder assolir els objectius que es descriuen en elsapartats 2.1, 2.2 i 2.4.

2.4 Expressi oral i escrita

Lexaminand ha de poder elaborar textos senzills i breus de carcter oral i escrit sobretemes familiars o dinters personal; ha de poder demostrar un s suficient d estructuresorganitzatives i dels mecanismes de cohesi, i ha de saber adequar-se, gaireb sempre, ales circumstncies que envolten els textos escrits i orals i usar, en conseqncia, un registrecolloquial o estndard. Per aix, ha dactivar diferents competncies comunicatives:

a) Competncia pragmtica

Competncia funcional

Lexaminand ha de poder usar diferents tipus de text, que li serviran per definir lsfuncional dels textos orals i escrits:Descripci. Ha de poder descriure, de manera senzilla per detallada i ben estructurada,objectes, persones i llocs propers, un esdeveniment, un viatge real o imaginari, experinciesi sentiments. Narraci. Ha de poder expressar oralment i per escrit, de manera senzilla i benestructurada, una histria real o imaginria. Instruccions. Ha de poder elaborar textos orals i escrits instructius senzills en 2a

persona, sobre temes relacionats amb la seva feina o amb el seu entorn ms immediat. Argumentaci. Ha de poder elaborar textos orals i escrits breus i senzills sobre temesdinters general, amb una estructura lgica, a travs dels quals transmeti una informaci idoni raons a favor o en contra duna opini determinada. Explicaci. Ha de poder escriure textos sobre temes dinters general per mostrar-losobjectivament, amb una estructura senzilla per lgica.En lexpressi oral, especficament, ha de poder explicar amb detall un succs fortut, perexemple un accident. Ha de poder explicar largument dun llibre o duna pellcula, i feruna presentaci pblica breu preparada sobre temes coneguts o dinters personal.

Escriptura creativa. Ha de poder escriure histries i experincies imaginries, mitjananttextos senzills, per clars i ben estructurats.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

11/40

11

Lexaminand ha de dominar diferents gneres textuals:

Escrits

Documents personals: llistes de la compra, postals, notes breus (per recordar coses queha de fer, per anunciar un esdeveniment, per expressar el condol, etc.), avisos, encrrecs,felicitacions (de Nadal, daniversari, etc.), esqueles, targetes personals, SMS, cartes imissatges electrnics personals no excessivament llargs, invitacions (per a una festa, per auna inauguraci, per a unes noces, etc.), informes molt breus en format convencionalestndard sobre temes dinters personal o professional (informaci sobre assumptesquotidians, motius de certes accions, etc.), diari personal.

Documents produts en qualitat de ciutad: cartes formals senzilles i breus, carta al

director; convocatria de reuni, acta de reuni; sollicitud, reclamacions, queixes idemandes; ressenya senzilla i breu duna pellcula, dun llibre o duna obra de teatre per auna publicaci; formularis, currculum, demanda de treball.

Documents professionals i comercials: correspondncia comercial, pressupost,comanda, albar, factura, rebut, manual dinstruccions breu i senzill, oferiment de serveisprofessionals, base de dades.

Orals

Missatges a un contestador automtic, missatges per megafonia, presentaci dunpersonatge o dun acte pblic, conversa cara a cara, conversa telefnica senzilla.

Lexaminand ha danalitzar, de manera intutiva, els elements de la situaci decomunicaci (emissor, receptor, propsit, etc.) i, segons aquests elements, ha de poderemprar adequadament les mateixes funcions lingstiquesque pot emprar un parlant delnivell A2 i les segents:Socialitzar. Ha de poder demanar per alg i respondre quan es demana per alg. Ha depoder demanar perms i concedir-lo o denegar-lo. Ha de poder agrair i respondre a un

agrament. Ha de poder felicitar i respondre a una felicitaci. Ha de poder fer oferiments.Informar. Ha de poder comparar (pot fer comparacions digualtat i de desigualtat). Hade poder preguntar sobre propsits, intencions o desitjos i expressar-ne (ha de poderexpressar negaci de la voluntat, ha de poder amenaar de fer o de no fer alguna cosa). Hade poder formular hiptesis sobre un fet (ha de poder formular hiptesis d eventualitat odirrealitat).Expressar-se. Ha de poder expressar sentiments, estats dnim i actituds (illusi, fruci,esperana, confiana, seguretat, penediment, indiferncia, impacincia, odi, por,desillusi, desinters, desconfiana, inseguretat, llstima). Ha de poder demanaraprovaci i acord, mostrar aprovaci i acord, mostrar desaprovaci i desacord, lamentar,

demanar perd, perdonar, negar el perd, etc. Ha de poder interessar-se per lestat dnim

7/26/2019 B1_opuscle (1)

12/40

12

o de salut dalg. Ha de poder expressar sensacions fsiques i perceptives sensorials (vista,oda, tacte, etc.).Suggerir, dirigir i persuadir. Ha de poder expressar una petici; ha de poder expressar eldesig que alg faci alguna cosa. Ha de poder suggerir, aconsellar o recomanar una

actuaci. Ha de poder demanar instruccions. Ha de poder donar una autoritzaci. Ha depoder expressar lobligaci de fer alguna cosa. Ha de poder ordenar. Ha de poderdispensar de fer alguna cosa. Ha de poder advertir, avisar. Ha de poder intimidar,amenaar. Ha de poder prohibir.Estructurar el discurs. Ha de poder parafrasejar. Ha de poder demanar lorigen dunainformaci. Ha de poder demanar el perqu dun enunciat. Ha de poder demanar quinaconseqncia o quina conclusi es deriva dun enunciat. Ha de poder mostrar inters pelcontingut dun enunciat. En lexpressi oral, ha de poder precisar, explicar-se. Ha de poderresumir. Ha de poder alludir, evocar. Ha de poder fer un incs.Ha de poder intercalar mots per salvar pauses. Ha de poder corregir-se, rectificar. Ha de

poder emfasitzar un constituent de lenunciat. Ha de poder demanar lorigen dunainformaci. Ha de poder demanar el perqu dun enunciat.

b) Competncia discursiva

Adequaci

Ha de poder:Distribuir i organitzar b el text escrit en lespai (del paper), de manera que ha de poder

escriure un text molt senzill usant les convencions ms bsiques dorganitzaci textual.Fer-se entendre oralment amb una fludesa relativa, amb expressions molt breus, encaraque les pauses, els falsos inicis i les reformulacions siguin evidents. De vegades, pot trobarla manera de comunicar les idees principals que vol transmetre explotant alguns delsrecursos disponibles i limitant el missatge a all que recorda o als mitjans dexpressi quetrobi per expressar-se.Definir les caracterstiques dalguna cosa concreta, el nom de la qual no recorda.Expressar el sentit duna paraula donant el significat duna altra paraula (per exemple,un cotxe de passatgers en lloc dun autobs).

Utilitzar una paraula senzilla que signifiqui alguna cosa semblant al concepte que voltransmetre i demanar la paraula corresponent.Recrrer a les comparacions per referir-se a una persona, a un animal o a un objecte(per exemple, s com un...).

Coherncia

Ha de poder: Seleccionar la informaci i mesurar-ne la quantitat i la qualitat. Evitar la repetici demots i idees, i lexcs dincisos explicatius. En lexpressi oral, especficament, pot tenir la

necessitat de repetir mots i idees, i recrrer a incisos explicatius.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

13/40

13

Dotar el text duna estructura lgica per tal que no hi hagi incoherncies. Escriure untext senzill, continu, clar i intelligible, que segueixi les convencions de la composici, sobretemes ms o menys complexos, per sempre propers al seu camp de coneixement msimmediat; nha de poder destacar les idees principals per arribar a una conclusi

apropiada. Seleccionar, ordenar i agrupar les idees per tal que hi hagi una temtica: progressilineal (desenvolupament progressi lgic de la informaci) o progressi de tema constant(repetici peridica del tema triat).

Cohesi

Ha de poder:Elaborar un text oral o escrit prou clar i coherent, perqu domina un nombre suficientdarticulacions gramaticals: ha de poder usar bona part dels connectors ms freqents per

enllaar frases senzilles a fi dexplicar una histria, descriure alguna cosa sota la formaduna llista senzilla delements o referir un text de forma indirecta; relacionartemporalment les idees que vol expressar (s adequat dels temps verbals i del mode); usarels mecanismes bsics de referncia (elements anafrics i dctics); en lexpressi escrita, hade poder puntuar bastant b el text (hi pot haver oscillacions entre pauses breus i pausesllargues). Tanmateix, els possibles errors de puntuaci no han de fer que el sentit globaldel text es vegi alterat.Construir oracions destructura simple (juxtaposicions i coordinacions), tot i que ha decomenar a incorporar oracions destructura complexa (subordinaci).

c) Competncia sociolingstica

Lexaminand ha de ser conscient de la variaci lingstica i dels diferents nivells deformalitat, i tenir el coneixement i les habilitats bsiques per tractar la dimensi social dela llengua: ha de poder parlar i escriure en un registre neutre (estndard) o semiformal (hade poder usar, si escau, algunes expressions idiomtiques i colloquials); tractar el seudestinatari de tu o de vost, segons convengui; referir-se a una tercera persona amb elstractaments dell o, per exemple, den Jaume o el senyor Pons; establir contactes socials

elementals utilitzant les frmules de cortesia ms senzilles i quotidianes relatives asalutacions (hola, bon dia), comiats (adu, fins dem), presentacions (som en...), peticions,agraments i excuses (per favor, grcies, em sap greu...).

d) Competncia lingstica

Ha de poder:Emprar amb flexibilitat un repertori ampli de paraules a fi d expressar lessencial del quevol dir, usar les paraules adequades i ajudar-se, si escau, de circumloquis per escriure sobretemes relatius a la seva vida quotidiana. En lexpressi oral, especficament, ha de poder

emprar un repertori lxic elemental relatiu a diferents mbits de la seva vida quotidianaque li permet afrontar situacions quotidianes de contingut previsible. En utilitzar una

7/26/2019 B1_opuscle (1)

14/40

14

paraula inadequada del seu repertori, ha de poder aclarir qu vol dir mitjanant lagesticulaci.Mantenir un domini gramatical prou correcte perqu sentengui el que escriu, tot i quepot cometre algun error gramatical que tanmateix no s sistemtic i, en tot cas, noms

ocasionalment provocar un malents. Normalment ha de poder rectificarretrospectivament les possibles confusions de temps verbals que poden donar lloc a unmalents.Recrrer als diferents mecanismes de formaci de paraules.Tenir un coneixement suficient de la manera com sorganitzen les relacions semntiques:ha de poder relacionar, amb algunes limitacions, les paraules amb el context (connotaci)i poder establir relacions semntiques entre diferents paraules a travs dels recursos desinonmia i dantonmia.Escriure amb una ortografia prou correcta, tot i que encara pugui cometre algun error,que pot ser sistemtic, referit a algun aspecte concret. Tanmateix, els errors que cometi en

general no han de produir malentesos. En lexpressi oral, ha de poder fer servir estructures formades per oracions bsiquesamb expressions, grups de poques paraules i frmules memoritzades per tal de comunicaruna informaci limitada en situacions senzilles i quotidianes. La pronunciaci i la prosdiaencara presenten traces de la seva llengua dorigen, tot i que aquestes traces no dificultenla comprensi del missatge.

Interacci oral

Lexaminand ha de poder:Intercanviar informaci amb un interlocutor la majoria de vegades que usa la llengua iho fa, gaireb sempre, a travs de textos colloquials. Expressar-se amb una certa espontanetat i participar en una conversa sobre temesfamiliars o dun inters personal o relatius a la vida quotidiana (per exemple, famlia,aficions, feina, viatges i fets quotidians), i fer front a la major part de les situacionssusceptibles de produir-se en el curs duna conversa. Intercanviar, comprovar i confirmar les informacions, fer front a les situacions menyscorrents i explicar per qu t una dificultat.

Seguir i participar en converses corrents articulades a travs dun discurs clar, estndardo colloquial (sempre que els colloquialismes no siguin ds molt restringit), tot i que devegades haur de fer repetir certes paraules o expressions. Iniciar, mantenir i acabar converses senzilles cara a cara (sempre que l interlocutorsexpressi amb claredat) sobre temes familiars dinters personal, tot i que a vegades hagide demanar que li repeteixin certes paraules o expressions.Repetir una part del que ha dit alg per confirmar la comprensi mtua.Fer que sentenguin les seves opinions i reaccions per trobar una soluci a un problemao a les qestions prctiques relatives a les necessitats ms immediates (on anar, qu fer,com organitzar un esdeveniment, una sortida...).

Expressar les seves idees sobre temes abstractes o culturals, com ara la msica o elcinema. Ha de poder explicar per qu alguna cosa li planteja problemes.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

15/40

15

Fer comentaris breus sobre el punt de vista dels altres.Comparar i contrastar alternatives, i discutir sobre qu fer, on anar, qui o qu escollir,etc. Prendre part en discussions formals habituals sobre temes relacionats amb la seva

especialitat quan el llenguatge sarticula en un registre estndard i duna manera clara; sino, pot tenir alguna dificultat. Tamb ha de poder intervenir en discussions que suposinun intercanvi dinformacions basades en fets o en discussions on apareixen instruccions osofereixen solucions a problemes prctics. Explicar per qu alguna cosa planteja problemes, discutir qu cal fer a continuaci, icomparar i contrastar alternatives.Fer entendre les seves opinions i reaccions respecte de solucions possibles o als passosque shan de seguir, i aportar raons i explicacions breus.Comentar breument el punt de vista dels altres i convidar els altres a donar el seu puntde vista sobre els passos que shan de seguir.

Fer front a situacions poc habituals que poden tenir lloc en botigues, oficines decorreus, entitats bancries, etc. (per exemple, ha de poder retornar una compradefectuosa, formular una queixa o fer una reclamaci).Fer front a la major part de situacions susceptibles de produir-se quan sorganitza unviatge a travs duna agncia o quan es viatja (per exemple, ha de poder demanar a unpassatger on ha de baixar si la destinaci no li s familiar).Explicar i respondre com sha de fer alguna cosa mitjanant instruccions detallades.Resumir histries curtes, articles, exposicions, discussions, entrevistes o documentals idonar-ne la seva opini. Tamb ha de poder respondre preguntes complementries sobreaquests textos que requereixin detalls.Proporcionar informacions concretes exigides en una entrevista o consulta (per exemple,pot descriure smptomes duna malaltia a un metge), per ho fa amb una precisilimitada. Conduir entrevistes preparades i verificar i confirmar la informaci encara que devegades hagi de demanar que linterlocutor repeteixi el que ha dit si la seva resposta haestat massa rpida o extensa.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

16/40

16

3. Avaluaci

Per acreditar el nivell B1 de llengua catalana sha de superar una prova que consta de cincrees: comprensi oral, comprensi lectora, domini prctic del sistema lingstic, expressiescrita i expressi oral i interacci. Cadascuna daquestes rees s eliminatria.

Per obtenir el certificat del nivell B1, la suma de la puntuaci obtinguda a les cinc rees hade ser, com a mnim, de 50 punts.

4. Estructura i valoraci de la prova

La prova sestructura en cinc rees:ESTRUCTURA DE LA PROVA

REA 1 Comprensioral

Exercici 1Comprensi

general14 punts Total rea: 20 punts

(Mnim per a superarlrea: 10)

30 min.Exercici 2

Comprensidetallada

6 punts

REA2 Comprensilectora

Exercici 1Comprensi

general14 punts Total rea: 20 punts

(Mnim per superarlrea: 10)

30 min.Exercici 2

Comprensidetallada

6 punts

REA3

Domini

prcticdel sistemalingstic

Exercici 1Ortografia,

morfosintaxii lxic

15 puntsTotal rea: 15 punts

(Mnim per superarlrea: 7,5)

30 min.

REA4 Expressiescrita

Exercici 1Text 80-100

paraules8 punts

Total rea: 20 punts(Mnim per superar

lrea: 10)60 min.

Exercici 2Text

130-150paraules

12 punts

REA51Expressi

oral

Exercici 1 Presentaci 5Total rea: 25 punts

(Mnim per superarlrea: 12,5)

20 min.Exercici 2Intervenciindividual

10 punts

Exercici 3 Interacci 10 punts

1Lordre dels exercicis 2 i 3 daquesta rea pot variar.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

17/40

17

5. Model de prova

rea 1 Comprensi oral 20 punts [mn. 10 punts]

Exercici 1 14 punts

Tot seguit escoltareu dues vegades un fragment del programa Tassa i mitja, dIB3 Rdio,ems el 14 dabril de 2012.

Triau, en cada cas, la resposta correcta.

1. El programa comena...

a)

amb un reps de lactualitat de la setmana.b)

amb les notcies poltiques ms destacades de la setmana.c) anunciant els temes que tractaran desprs al llarg del programa.

2.Linvestigador catal Carles Bonet...

a) parlar de la seva exposici sobre el Titnic a Londres.b)

parlar dels espanyols que viatjaren a bord del Titnic.c)

s el president de lAssociaci Internacional que investiga el Titnic.

3. El programa tamb rebr la visita...

a) dun poltic.b)

dun psicleg.c)

dun professor de matemtiques.

4. El segon convidat tamb s conegut per...

a) la seva rapidesa fent clculs matemtics.b) calcular matemticament les dates referents al Titnic.c)

la creaci duna nova calculadora.

5. Al final del programa es parla sobre...

a) el gran xit del microteatre els darrers anys.b) lxit del microteatre els darrers mesos.c)

el gran xit del teatre els darrers mesos.

http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=1351873

7/26/2019 B1_opuscle (1)

18/40

18

Exercici 2 6 punts

Tot seguit escoltareu dues vegades un fragment de GTV Notcies ems el 10 de juny de

2010.Responeu si les afirmacions segents sn vertaderes (a) o falses (b), dacord amb elcontingut de lenregistrament que ara escoltareu.

6.Per muntar un hort urb a casa basta tenir una mica de claror.

a)

Vertaderb) Fals

7.

Lhort urb noms pot estar al balc duna casa.

a)Vertaderb)

Fals

8.A casa shi poden plantar fins i tot hortalisses.

a)

Vertaderb) Fals

9.

Es recomana que el fertilitzant sigui ecolgic.a)Vertaderb)

Fals

10.Si no es tria b el fertilitzant pot fallar el cultiu.

a)Vertaderb) Fals

http://www.caib.es/govern/archivo.do?id=1351876

7/26/2019 B1_opuscle (1)

19/40

19

rea 2 Comprensi lectora 20 punts [mn. 10 punts]

Exercici 1ea Comprensi lectora 20 14 punts

Llegiu larticle segent i senyalau lopci correcta (a, b, c) en cada cas, dacord amb elcontingut del text:

La fira de joies aterra a Barcelona amb lobjectiudampliar el seu mercatEls fabricants europeus es reuneixen per mostrar les colleccions de la temporada dhivern

La segona edici de la fira professional Eurobijoux&Mibi ha canviat aquest any de lloc.LAssociaci Espanyola de Fabricants de Bijuteria i Accessoris va decidir traslladar la fira dePalma a Barcelona per captar el nombre ms ampli possible de compradors potencials, ja que,segons el president portaveu del grup, Jos Moreno, la ciutat t una bona situaci geogrfica i, ams, no havia disposat, fins ara, de cap fira de joies.

Fabricants dEspanya, Frana, Itlia, Grcia i Alemanya es reuneixen, des dahir i fins demdiumenge al recinte firal de La Farga, a lHospitalet de Llobregat, per mostrar les joies de la novatemporada. En aquesta fira, els fabricants no venen el producte in situ, sin que es tracta dunafira professional adreada al comprador especialitzat que veu el producte i lencarrega, va

afirmar Moreno.

A ms, es permet que puguin personalitzar les peces, com, per exemple, canviant-ne els colors.En total, vint-i-sis pasos compradors passaran pels seixanta-vuit estands de la fira delHospitalet. Noms hi ha fabricants dEuropa, que compleixen amb la normativa establerta, vaconfirmar Moreno.

Els productes que sofereixen tenen un cost molt variable,van des dels 30 cntims fins als 60 euros. Els compradorsvolen un producte de qualitat, per que estigui b de preu.

A ms, la manera de comprar ha canviat molt, ara secerquen peces que tinguin sortida; no es vol producte enestoc, va explicar el portaveude la fira.

Eurobijoux&Mibi espera ser un punt datracci tamb per aun dels sectors ms emergents en aquest moment, el delsmuntadors. Hi ha molts compradors que tenen idees

prpies i compren peces de diversos fabricants per crear la seva prpia collecci, va dir Moreno.La fira tamb disposa dun espai dedicat a les tendncies, i una rea especfica perqu elsdissenyadors puguin mostrar les seves creacions.

ngela Folguerola, El Punt Avui(digital), 14-04-2012. (Adaptaci).

7/26/2019 B1_opuscle (1)

20/40

20

1. Aquesta fira professional de joies...

a) s la segona vegada que se celebra a Barcelonab)

shavia celebrat per primera vegada a Palma.c)

es trasllad lany passat a Barcelona.

2. La fira es podr visitar...

a) dissabte i diumenge.b) durant tot el diumenge.c)

de divendres a diumenge.

3. En aquesta fira els productes...

a) shan de comprar en el mateix moment.b) shan dencarregar.c)

es poden comprar i encarregar en el mateix lloc.

4. A la mostra denguany noms participen...

a) els dissenyadors europeus.b) els fabricants europeus.c)

els fabricants europeus amb creacions prpies.

5. Els compradors valoren que...

a) les peces es puguin personalitzar.b) les peces tinguin sortida encara que siguin cares.c) les peces siguin de qualitat i de bon preu.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

21/40

21

Exercici 2 6 punts

Llegiu larticle segent i senyalau vertader (a) o fals (b) en cada cas, dacord amb elcontingut del text.

Passarella animal

Aquest cap de setmana, el Palau de Firesde Girona es convertir en una granpassarella animal on desfilaran els millorsexemplars canins dels principals pasoseuropeus en el marc de la 16a edicidExpocanina.

La mostra, que tindr un milerdexemplars inscrits, s un concurs debellesa molt popular, que ha aconseguit

consolidar-se en lmbit nacional, perque no inclou proves dagilitat ni dedoma.

A banda de lexposici, el recinte firaldisposar de servei de bar i punts de vendaespecialitzats en productes dalimentaci,dhigiene i doci per als animals,informaci veterinria, etctera. A ms, esconvertir en un lloc de contacte per alsencreuaments per a la cria i la compra decadells.

Aix mateix, dissabte i diumenge es far unregal especial als cans guanyadors delCampionat de Catalunya de lany passat,

sens dubte una bona ocasi per veureveritables joies animals.

Els organitzadors recomanen als visitantsassistir a la fira sense ca i per aix, i perprimera vegada, es far pagar entrada alsanimals (6 euros), que es poden posarnerviosos en veure tants exemplars.

Tamb, saconsella assistir a la fira de les10 del mat a les 4 de lhorabaixa i

informar-se abans al webwww.expocanina.cat dels horaris de cadaraa participant.

El Punt Avui, 23-04-2012. (Adaptaci).

7/26/2019 B1_opuscle (1)

22/40

22

6. Els millors cans europeus participen en la mostra.

a)Vertader

b)

Fals

7. La mostra s un concurs de bellesa on els cans han de demostrar la seva energia,rapidesa i lleugeresa.

a)

Vertaderb) Fals

8.

Un mili dexemplars desfilaran per la passarella.

a)

Vertader

b)

Fals

9. Lhorari de participaci en lexposici s diferent per a cada raa.

a)Vertaderb) Fals

10. Els cans guanyadors de la passada edici del Campionat de Catalunya varenrebreIun obsequi.

a)Vertader

b)

Fals

7/26/2019 B1_opuscle (1)

23/40

23

rea 3 Domini prctic del sistema lingstic 15 punts [mn. 7,5 punts]

Marcau al full ptic lopci correcta (a, bo c) en cada cas.

1.

Per anar al ___________ sempre em pos el ___________.a) gimns / xandallb)

gimns/ xndalc)

gimns / xndall

2.En Miquel s poruc com ___________.a)

un llebreb) una llebrac) una llebre

3.___________ s terra d___________.a) Porreres / albercocsb) Porreras / albarcocsc)

Porreres / aubarcocs

4.___________ dona, quina desgrcia que li ha passat!a)

Pobrab)

Pobrec) Proba

5. El ___________ del seu darrer llibre s Un estiu___________.a) ttul / calursb) titul / calorsc) ttol / calors

6. Els ramaders depenen de l___________ de llet.a) exportacib) exportaci

c)

exportacio

7. En aquella ___________ no hi havia ___________ democrtic.a)

poca / governb) poca / gobernc) poca / gobern

8. Les cortines florejades ___________ molt ___________.a) son / elegantsb) sn / elegants

c)

sn / elegantes

7/26/2019 B1_opuscle (1)

24/40

24

9. La ___________ del fons ___________ massa alta.a) pared / sb)

paret / esc)

paret / s

10. Tenc ___________ que no em puc treure del cap.a)

un dubteb)

un duptec) una dubta

11. El nou ___________em caus molt bona ___________.a) batle / imprecib) balle / impresi

c)

batle / impressi

12. El pasts de xocolata va ser___________.a) bonssimb)

bonissimc) bonsim

13. La ___________ central s ___________.a)

columna / innecessriab) columna / innecessari

c)

colunna / innecessria

14. ___________ sap molt de greu fer tard; fins ara no ___________ trobat el cam.a) Em / emb) Em / hemc)

Hem / em

15. Lany que ve comenar els estudis ___________ a ___________.a) dhistria / luniversitat

b)

dhistria / la universitatc) de histria / luniversitat

16. Fes dues cpies i ___________ una al secretari.a) nenvianb) envienc)

envian

7/26/2019 B1_opuscle (1)

25/40

25

17. No magraden gens els ___________, sempre ens toca treballar ___________afores.

a)

dilluns / pelsb)

dillunsos / per lesc)

dillunsos / per els

18. Visc a l___________ pis.a)

onzaub) onzec) onz

19. Quina s la frase incorrecta?a) El renou s lo que ms em molesta.

b)

All que ms em molesta s el renou.c) El que ms em molesta s el renou.

20. Aquell actor dels anys seixanta, encara ___________viu?a)

estb) sc) es

21. Avui he___________ el teu___________.a) conescut / oncle

b)

conegut / tioc)

conegut / oncle

22. Mha dit que ___________ acabar-ho abans de les 14.00 h.a) tenim queb)

hem dc) hi ha que

23.Quin s el significat dunaestona?

a)

Espai de temps dalguna duradab)Teixit que cobreix el sl de les habitacionsc) Unitat de temps superior a 1 tona

24. En Flix volia que tots ___________ la festa a ca seva.a) femb)

fssimc)

fegussim

7/26/2019 B1_opuscle (1)

26/40

26

25. ___________va nixer lany ___________.a) Monpare / quaranta tresb)

Mon pare / quaranta-tresc)

Mon pare / quaranta tres

26. Qu s el turmell?a)

La part posterior del collb)

Una articulaci del brac) La part del cos on la cama sajunta amb el peu

27. Quina frase t sentit?a) Hem comprat fora menjar; no crec que nhi hagi bastant.b) Hem comprat massa menjar; no crec que nhi hagi prou.

c)

Hem comprat bastant menjar; crec que nhi haur prou.

28. La gent vindr ms tard, ara encara___________.a) no hi ha ningb)

no hi ha resc) no hi ha alg

29. Si no tagrada la conferncia, no___________vagis.a)

enb)

c)

hi

30. Magrada___________ les mans amb una tovallola de___________.a) eixugar-me / cotb)xugar-me / cotc)

secar-me / cuir

7/26/2019 B1_opuscle (1)

27/40

27

rea 4 Expressi escrita 20 punts [mn. 10 punts]

Exercici 1 8 punts

Text de 80-100 paraules

A la vostra barriada sovint us trobau situacions com les quemostren les imatges. Emplenau aquest formulari per a comunicarles vostres queixes o suggeriments a lajuntament.

FORMULARI DE QUEIXES O SUGGERIMENTSNom i llinatges: xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxAdrea:Telfon:

AJUNTAMENT,

prop vostre

7/26/2019 B1_opuscle (1)

28/40

28

Exercici 2 12 punts

Text de 130-150 paraules

Cercau parella i heu decidit recrrer a les noves tecnologies. Redactau lanunci perpublicar a un pgina de contactes dInternet. Explicau com sou, qu us agrada, quinperfil de parella cercau i com us poden contactar.

www. arella deal.cat

7/26/2019 B1_opuscle (1)

29/40

29

rea 5 Expressi oral i interacci 25 punts [mn. 12,5 punts]

Exercici 1 5 punts

Presentaci, coneixena dels examinands

Exercici 2 10 punts

Interacci entre els examinands

Sou amics i avui us trobau per organitzar un cap de setmana dacampada. Parlau

don anireu, qu heu de dur, qu fareu...

Exercici 3 10 punts

Intervenci individual

Heu estat testimoni dun robatori. Explicau detalladament qu ha succet i descriviucom era el lladre que heu vist.

7/26/2019 B1_opuscle (1)

30/40

30

Solucionari

rea 1. Comprensi oral

Exercici 1:1C 2B 3B 4A 5B

Exercici 2:6B 7B 8A 9A 10A

rea 2. Comprensi lectora

Exercici 1:1B 2C 3B 4B 5C

Exercici 2:6A 7B 8B 9A 10B

rea 3. Domini prctic del sistema lingstic1A 2C 3A 4A 5C 6B 7A 8B 9C 10A 11C 12A 13A 14B

15B 16C 17A 18C 19A 20B 21C 22B 23A 24B 25B 26C 27C28A 29C 30A

7/26/2019 B1_opuscle (1)

31/40

31

6. Bibliografia

6.1 Recursos especfics B1

6.1.1. Manuals i portals web

ABELLVILELLA, X.; RODRGUEZ RUBIO, J. Llengua catalana. Elemental 1 i 2. Barcelona: EditorialBarcanova.

ALABAD IGUAL,J.[et al.]. Proves. Dac dall. Nivell B1.Tabarca.

BADIA,D.;SALLARI,C. Llengua catalana. Nivell llindar 1, 2 i 3. Barcelona: Edicions de llber,2003.

BADIA,J.;BRUGAROLAS,N.;GRIFOLL,J. Nivell B. Llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 1995.

[Cont solucionari].

Catal multimdia. Nivell B. Barcelona: Codi 7, 1998. [CD].

CLUA,MARIA [et al.]. Nivell elemental 1, 2 i 3. Barcelona: Castellnou Edicions, 2005.

CODI 7AUTOFORMACI MULTIMDIA;CONSORCI PER A LA NORMALITZACI LINGSTICA;CENTREDE NORMALITZACI. Catal multimdia. Nivells B i C. Barcelona: Codi 7, 1998. [CD i programescomplementaris en lnia]. [Consulta:desembre 2012].

COMELLES,S. Catal per a adults. Vic: Eumo, 1990. (Complements; 15).

GENERALITAT DE CATALUNYA.DEPARTAMENT DE CULTURA.DEPARTAMENT DENSENYAMENT. Catalsense distncies 1. Curs dautoaprenentatge. Barcelona: Prtic, 1998.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. DEPARTAMENT DENSENYAMENT. Gal.(Guia per a lautoaprenentatge de la llengua catalana). [Consulta: desembre 2012].

GONZLVEZ ESCOLANO, HCTOR (coord.). Va de bo! Nivell elemental de valenci (B1). Alzira:Bromera, 2009.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTCIA. Curs dautoaprenentatge de nivell B decatal.

[Consulta: desembre 2012].GUERRERO,INS [et al.]. Nou nivell elemental 1, 2 i 3. Barcelona: Castellnou Edicions, 2010.

IBARZ,Toni; IBARZ, Alexander. Colloquial catalan. The complete course for beginners. London andNew York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2009. (Per a aprenents de catal inicial deparla anglesa.) Llibre i 2 CD.

MARTNEZ,C. Clicat. Curs interactiu de llengua catalana. Barcelona: Publicacions de la Universitatde Barcelona, 2004. [CD].

MAS,MARTA;VILAGRASA,ALBERT. Veus 3. Curs de catal. Barcelona: Publicacions de lAbadia deMontserrat, 2008.

http://www.cpnl.cat/ensenyament/CD_catala.ziphttp://www.cpnl.cat/ensenyament/CD_catala.ziphttp://www.cpnl.cat/ensenyament/CD_catala.ziphttp://clic.xtec.cat/gali/index.htmlhttp://clic.xtec.cat/gali/index.htmlhttp://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/formar/curcat/index.htmhttp://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/formar/curcat/index.htmhttp://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/formar/curcat/index.htmhttp://clic.xtec.cat/gali/index.htmlhttp://www.cpnl.cat/ensenyament/CD_catala.zip

7/26/2019 B1_opuscle (1)

32/40

32

Plans dautoaprenentatge. Nivell intermedi B1 i nivell intermedi B2. Barcelona: UniversitatPolitcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia. [Consulta: desembre 2012].

ROIG, NRIA (coord.); DARANAS, MERITXELL. Passos 2. Nivell elemental. Barcelona: EditorialOctaedro, 2008

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. Plans dautoaprenentatge per a lautoformaci en llenguacatalana. [10 unitats que estructuren els continguts del primer mdul del nivell elemental (B)]. [Consulta: desembre 2012].

6.1.2. Material de suport

10 exmens de nivell B de catal. Barcelona: Teide, 1998.

4 cats. 20 captols per aprendre catal. Barcelona: Institut Ramon Llull.

[Consulta: desembre 2012].ALINS, Jordi. Dracard. [Consulta: desembre2012].

ALTS, Nria; PEJ, Xavier. Tcniques dexpressi escrita. Manual de consulta. 2a edici. Barcelona:Diputaci de Barcelona, 2009. [Consulta:desembre 2012].

Argumenta. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Llenges; Barcelona:Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia. [Consulta: desembre 2012].

BADIA,J. [et al.]. Catal per a persones adultes 1, 2 i 3. Barcelona: Castellnou, 1998.

BASTONS,N.Gramtica prctica del catal. Barcelona: Teide, 2012. (Comprn els nivells A1-B2del MECR).

BERENGUERAS,RAMON;BONAFONT,ROSA. Quaderns de lectura progressiva. Nivell elemental 1, 2 i 3.Barcelona: Castellnou, 2005.

COMELLES,S.;CROS,A. Lxic 1, 2 i 3. Exercicis autocorrectius dampliaci de vocabulari. Vic: Eumo,1993.

DEPARTAMENT DENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Educa365.cat. [Consulta: desembre 2012].

Dictats de nivell elemental. Castell: Universitat Jaume I. Servei de Llenges i Terminologia. (Pera treballar lortografia i la comprensi oral.) [Consulta: desembre 2012].

Dictats en lnia. Nivell intermedi. Barcelona: Generalitat de Catalunya . Direcci General dePoltica Lingstica. PDF i MP3. [Consulta: desembre 2012].

Dictats. Nivell elemental. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci. [Consulta: desembre 2012].

http://www2.upc.edu/slt/recursos/plans/http://www.upc.edu/slt/recursos/plans/http://www.upc.edu/slt/recursos/plans/http://www.llull.tv/4cats/http://www.llull.tv/4cats/http://www.llull.tv/4cats/http://www.xtec.es/~jalins/index.htmhttp://www.xtec.es/~jalins/index.htmhttp://www.diba.cat/documents/477802/0/tec_expressio_escrita.pdfhttp://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.edu365.cat/batxillerat/llengua_literatura/http://www.edu365.cat/batxillerat/llengua_literatura/http://www.uji.es/serveis/slt/cal/dictats/dictats-b.thtmlhttp://www.gencat.cat/llengua/dictats/intermedi%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.gencat.cat/llengua/dictats/intermedi%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.gencat.cat/llengua/dictats/intermedi%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.edu365.com/eso/muds/catala/dictats/http://www.edu365.com/eso/muds/catala/dictats/http://www.edu365.com/eso/muds/catala/dictats/http://www.gencat.cat/llengua/dictats/intermedi%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.gencat.cat/llengua/dictats/intermedi%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.uji.es/serveis/slt/cal/dictats/dictats-b.thtmlhttp://www.edu365.cat/batxillerat/llengua_literatura/http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.diba.cat/documents/477802/0/tec_expressio_escrita.pdfhttp://www.xtec.es/~jalins/index.htmhttp://www.llull.tv/4cats/http://www.upc.edu/slt/recursos/plans/http://www2.upc.edu/slt/recursos/plans/

7/26/2019 B1_opuscle (1)

33/40

33

DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA;CONSORCI PER ALA NORMALITZACI LINGSTICA; INSTITUT RAMON LLULL. Parla.cat.http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php

ESTEBAN, J. Barrina. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de PolticaLingstica. [Consulta: desembre 2012].

ESTEBAN, J. Endevina. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de PolticaLingstica. [Consulta: desembre 2012].

ESTEBAN, J; SOL, M. A. Saber-ne un niu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci Generalde Poltica Lingstica. [Consulta: desembre 2012].

GENERALITAT DE CATALUNYA.Dictats en lnia. [Consulta: desembre 2012].

GENERALITATVALENCIANA.Jugallengua. [Consulta: desembre2012].

GENERALITAT VALENCIANA. Prctic. [Consulta: desembre 2012].

GENERALITATVALENCIANA.Llions de catal-romans i romans-catal. [Consulta: desembre 2012].

Guia lingstica prctica 1, 2, 3. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei deLlenges i Terminologia. [Consulta: desembre 2012].

IBEZ, Marta. Posat a punt. [Consulta:desembre 2012].

INSTITUT DESTUDIS BALERICS.PELC. [Consulta: desembre2012].

JANER, Catalina. A labast. Comunicaci bsica en llengua catalana (angls). Palma: Govern de lesIlles Balears. Conselleria dEducaci i Cultura: Consorci per al Foment de la Llengua Catalanai la Projecci Exterior de la Cultura de les Illes Balears. MP3. [Consulta: desembre2012].

MARIG, Montserrat. Com redactar b. Barcelona: Innova. Nivell 1, 2001. [Consulta: desembre2012].

Muds de mots. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci. [Consulta: desembre2012].

Quadern digital. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci. [Consulta: desembre 2012].

TI, Josep. Jocs dortografia. Vic: Llber, 2006. (Material visual preparat per treballarlortografia i guia didctica.)

http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.phphttp://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.phphttp://www.gencat.cat/llengua/barrina%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.gencat.cat/llengua/barrina%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.gencat.cat/llengua/endevina%3ehttp://www.gencat.cat/llengua/niuhttp://www6.gencat.cat/llengcat/aprencat/dictatshttp://www.cefe.gva.es/polin/val/publicacions_jugallengua.htmlhttp://www.cefe.gva.es/polin/val/publi_practic.htmlhttp://www.cefe.gva.es/polin/val/publi_practic.htmlhttp://www.cefe.gva.es/polin/val/publi_rom_val.htmlhttp://www.cefe.gva.es/polin/val/publi_rom_val.htmlhttp://www2.upc.edu/slt/gl/http://www2.upc.edu/slt/gl/http://www.xtec.es/~mibanez1/exerci.htmlhttp://www.xtec.es/~mibanez1/exerci.htmlhttp://pelc.illesbalears.cat/pelchttp://weib.caib.es/Recursos/abast/paginas/alabast-eng.htmlhttp://weib.caib.es/Recursos/abast/paginas/alabast-eng.htmlhttp://pinnova.upc.es/Innova/Media/Moduls/comRedactarBe_1/http://pinnova.upc.es/Innova/Media/Moduls/comRedactarBe_1/http://pinnova.upc.es/Innova/Media/Moduls/comRedactarBe_1/http://www.edu365.com/eso/muds/catala/mudsmots/index.htmhttp://www.edu365.com/eso/muds/catala/mudsmots/index.htmhttp://www.xtec.cat/aulanet/quadern%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.xtec.cat/aulanet/quadern%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.xtec.cat/aulanet/quadern%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.xtec.cat/aulanet/quadern%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.edu365.com/eso/muds/catala/mudsmots/index.htmhttp://pinnova.upc.es/Innova/Media/Moduls/comRedactarBe_1/http://weib.caib.es/Recursos/abast/paginas/alabast-eng.htmlhttp://pelc.illesbalears.cat/pelchttp://www.xtec.es/~mibanez1/exerci.htmlhttp://www2.upc.edu/slt/gl/http://www.cefe.gva.es/polin/val/publi_rom_val.htmlhttp://www.cefe.gva.es/polin/val/publi_practic.htmlhttp://www.cefe.gva.es/polin/val/publicacions_jugallengua.htmlhttp://www6.gencat.cat/llengcat/aprencat/dictatshttp://www.gencat.cat/llengua/niuhttp://www.gencat.cat/llengua/endevina%3ehttp://www.gencat.cat/llengua/barrina%3e%20%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/AppPHP/login/index.php

7/26/2019 B1_opuscle (1)

34/40

34

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. Servei dAutoformaci en Llengua Catalana (SALC). [Consulta: desembre 2012].

VIDAL, Pau. Catanyol.es. El catanyol es cura. Interferncies catal-castell. Barcelona: Barcanova,2012.

6.2. Recursos generals

6.2.1. Manuals i portals web

ALEGRE,M. [et al.]. Gramaticard. Totes les regles de la gramtica catalana . Barcelona: Castellnou,1995. (El Minimanual)

ALERM,E. Ortografia. Barcelona: Teide, 1999.

BADIA, A. M. Gramtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatpica, diastrtica .

Barcelona: Enciclopdia Catalana,1994.

BADIA,J.;GRIFOLL,J. Ortografia catalana. 2a ed. Barcelona: Castellnou, 1994.

BADIA, Jordi [et al.]. El llibre de la llengua catalana per escriure correctament el catal. Barcelona:Edicions Castellnou, 1997.

BADIA, R. M. Ortocard. Regles dortografia catalana. Barcelona: Castellnou, 1995. (ElMinimanual, 1)

BASTONS,C.; BASTONS,N.;MARIOSA,M. Guia prctica de la llengua catalana. Barcelona: PPU,

2000.CORPORACI CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS. s a dir. Generalitat de Catalunya. [Consulta: desembre 2012].

Enlloc.com [Consulta: desembre 2012].

FABRA, Pompeu. Gramtica catalana. 7a edici. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2006. [Consulta: desembre2012].

FERRANDO, Antoni [coord.]. Guia dusos lingstics. Aspectes gramaticals. Valncia: Institut

Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002. [Consulta: desembre 2012].

INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Gramtica de la llengua catalana. [Consulta:desembre 2012].

Llengua (recull de fitxes sobre diferents aspectes de la llengua). [Consulta: desembre 2012].

PELLICER,JOAN;FERRAN,FRANCESC. Gramtica de uso de la lengua catalana, especialmente concebida

para castellanohablantes. Xiva: Editorial Adonay, 2007.

http://salc.upf.edu/http://salc.upf.edu/http://esadir.cat/http://esadir.cat/http://www.enlloc.com/enlloc/index.htmhttp://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044/00000005.pdfhttp://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044/00000005.pdfhttp://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdfhttp://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdfhttp://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asphttp://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asphttp://www.uv.es/mikel/catala/http://www.uv.es/mikel/catala/http://www.uv.es/mikel/catala/http://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asphttp://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdfhttp://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044/00000005.pdfhttp://www.enlloc.com/enlloc/index.htmhttp://esadir.cat/http://salc.upf.edu/

7/26/2019 B1_opuscle (1)

35/40

35

SERVEI CATAL DE SALUT. Gramtica. [Consulta: desembre 2012].

SOL,JOAN[et al.]. Gramtica del catal contemporani. Barcelona: Empries, 2002.

Resum de gramtica bsica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana. [Consulta: desembre 2012].

TI,J. Normativa (1 i 2). Ortografia. Vic: llber. [Llibre i disquet amb exercicis i solucionari].

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGES I TERMINOLOGIA. Fitxer lingstic. [Consulta: desembre 2012].

6.2.2. Llibres destil

AVUI.Llibre destil del diari Avui. Barcelona: Empries, 1997.CAMBRA OFICIAL DE COMER,INDSTRIA I NAVEGACI DE BARCELONA.Manual destil. Barcelona:Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1995.

CASSANY, Daniel. Llibre destil. Barcelona: Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, 1991.

COMISSI DE NORMALITZACI DETVC.El catal a TV: llibre destil.Barcelona: Ed. 62, 1995.

CONSELL DE MALLORCA, UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. Llibre destil per als mitjans decomunicaci orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca i UIB, 2009. [Consulta: desembre 2012].

COROMINA,E. El 9 nou. Manual de redacci i estil. Vic: Eumo, 1993.

CORPORACI CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS. Llibre destil. [Consulta: desembre 2012].

MESTRES, J.M. [et al.]. Manual destil: la redacci i ledici de textos.Vic. Eumo. UB, UPF, RosaSensat, 1995.

PUJOL,J.M.;SOL,J. Ortotipografia. Manual de leditor, autoeditor i el dissenyador grfic. 3a edici.Barcelona: Columna Edicions, 2000.

SOL,JOAN. Llibre destil de lAjuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.Regidoria dEdicions i Publicacions, 1995.

UNIVERSITAT POMPEU FABRA.Llibre destil. [Consulta: desembre2012].

VILAWEB. Llibre destil. [Consulta: desembre 2012].

http://www.xtec.cat/iesdeulofeu/Teoriacd.pdfhttp://www.ub.es/slc/ffll/apren/gram.htmhttp://www.ub.es/slc/ffll/apren/gram.htmhttp://www.upc.edu/slt/fl/http://www.upc.edu/slt/fl/http://www.upc.edu/slt/fl/http://www.conselldemallorca.net/media/17622/Llibre.pdfhttp://www.conselldemallorca.net/media/17622/Llibre.pdfhttp://www.ccma.cat/llibredestil/http://www.ccma.cat/llibredestil/http://www.upf.edu/leupf/http://www.upf.edu/leupf/http://www.upf.edu/leupf/http://10anys.vilaweb.com/llibreestil/pdf/Llibreestil-v1.pdfhttp://10anys.vilaweb.com/llibreestil/pdf/Llibreestil-v1.pdfhttp://www.upf.edu/leupf/http://www.ccma.cat/llibredestil/http://www.conselldemallorca.net/media/17622/Llibre.pdfhttp://www.upc.edu/slt/fl/http://www.ub.es/slc/ffll/apren/gram.htmhttp://www.xtec.cat/iesdeulofeu/Teoriacd.pdf

7/26/2019 B1_opuscle (1)

36/40

36

6.2.3. Material complementari

Morfologia i sintaxi

AMADEO,N;SOL,J.Curs prctic de redacci. 3a ed. Barcelona: Columna, 1996.

BRUSSOSA,J.[et al.]. Morfologia. Barcelona: Teide, 1999. (Qurum Aplicacions).

CUENCA, Maria Josep. La connexi i els connectors textuals. Perspectiva oracional i textual. Barcelona:Eumo, 2006. (Llengua i Text, 9) (Tracta aspectes de la connexi com la connexiintraoracional en la oraci composta, la connexi extraoracional o textual i els connectorscom a marcadors del discurs.)

Els pronoms febles (1). Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de NormalitzaciLingstica de Sabadell. (Esquema de ls i aplicaci dels pronoms febles en la llenguacatalana.) [Consulta: desembre 2012].

MACI I GUIL,Jaume [et al.]. Facils fcils. Els pronoms febles. Mtode prctic per aprendre a usar bels pronoms febles del catal. 3a edici. Barcelona: Teide, 1999. (Dotze, 18)

PREZ SALDANYA,Manuel. Morfologia catalana. Barcelona: Editorial UOC, 2004.

RUAIX IVINYET,Josep. Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui. Moi: Josep Ruaix,1994-1995.

SAGALS,Rosa. Sintaxi. Barcelona: Teide, 2000.

SOL,Joan.Qestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions, 62, 1994. (Llibres alAbast, 229)

Lectures

BAY, M. Rosa. La vida dAntoni Gaud. Vic: Eumo; Barcelona: Publicacions i Edicions de laUniversitat de Barcelona, 2007. (Catal Fcil, 10). Llibre i CD.

BERENGUERAS,J.R.;BONAFONT,R. Nivell elemental 1. Tradicions per al segle XXI. Quadern de lectura

progressiva. Barcelona: Castellnou, 2005. BERENGUERAS,J.R.;BONAFONT,R. Nivell elemental 2. Elmn de les aromes. Quadern de lectura progressiva. Barcelona: Castellnou, 2005.

CALDERS, Pere. Histries poc corrents. Selecci de contes. Vic: Eumo; Barcelona: Publicacions iEdicions de la Universitat de Barcelona, 2004. Llibre i CD.

DURRELL, Gerald. La meva famlia i altres animals. Vic: Eumo; Barcelona: Publicacions i Edicionsde la Universitat de Barcelona, 2006. (Catal Fcil, 9). Llibre i CD. Llibre adaptat per afacilitar-ne la lectura.

http://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdfhttp://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdfhttp://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdfhttp://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdfhttp://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdfhttp://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdfhttp://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdfhttp://cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdf

7/26/2019 B1_opuscle (1)

37/40

37

WELLS, H.G. Lhome invisible. Vic: Eumo; Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat deBarcelona, 2006. (Catal Fcil, 8). Llibre i CD. Adaptaci de la novella del mateix ttol per afacilitar-ne la lectura.

Abreviacions i propostes ds de majscules i minscules

CAP FRAU, Jaume; VEIGA FERNNDEZ, Montserrat. Abreviacions. 2a ed. Barcelona: Secretariade Poltica Lingstica. Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya, 2005.(Criteris Lingstics, 2).[Consulta: desembre 2012].

INSTITUT DESTUDIS CATALANS.Ls de les majscules i les minscules. Barcelona, 2003. (Versi 4).[Consulta: desembre 2012].

MESTRES I SERRA, Josep M.; GUILLN I SNCHEZ, Josefina. Diccionari dabreviacions. Abreviatures,sigles i smbols. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001.

SECRETARIA DE POLTICA LINGSTICA. Majscules i minscules. 3a ed. Barcelona: Generalitat deCatalunya, 2010. (Criteris Lingstics, 1).[Consulta: desembre 2012].

SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Proposta dabreviatures, sigles i smbols. 2a ed. Barcelona:Universitat de Barcelona, 1992.

SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Proposta ds de majscules i minscules, 2a ed. Barcelona:Universitat de Barcelona, 1992.

Tractats de puntuaci

MESTRES, J.M. Els signes de puntuaci i altres signes grfics I i II. Com ensenyar catal alsadults, nm. 21 i 22. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.

Signes de puntuaci. Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia;Universitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana. (Manual amb teoria i

exercicis sobre la puntuaci.) [Consulta: desembre 2012].

SOL,J.;PUJOL,J.M.Tractat de puntuaci. Barcelona: Columna, 1989.

Altres

ALOMAR,A.I.;BIBILONI,G.;CORBERA,J.;MELI,J. La llengua catalana a Mallorca. Propostes per als pblic. Palma: Consell de Mallorca. Cultura i Patrimoni Histric, 1999.

GRAELLS COSTA, Jordi [et al.]. Criteris de traducci de noms, denominacions i topnims . Barcelona:Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, 1999. (CriterisLingstics, 3).

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/abrevia.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/abrevia.pdfhttp://www.iecat.net/institucio/presidencia/OCAL/pdf/Majuscules.pdfhttp://www.iecat.net/institucio/presidencia/OCAL/pdf/Majuscules.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/majus.pdfhttp://www2.upc.edu/slt/signes%3e%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www2.upc.edu/slt/signes%3e%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www2.upc.edu/slt/signes%3e%20%5bConsulta:%20desembre%202012%5d.http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/majus.pdfhttp://www.iecat.net/institucio/presidencia/OCAL/pdf/Majuscules.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/abrevia.pdf

7/26/2019 B1_opuscle (1)

38/40

38

[Consulta: desembre 2012].

6.2.4. Reculls lexicogrfics i diccionaris

ABRIL ESPAOL,Joan. Diccionari prctic de qestions gramaticals. Barcelona: Educaula (Grup 62),2010. (Aula, 16)

ABRIL, Joan . Diccionari de frases fetes. Catal-castell. Castell-catal. Amb ndexs de significats.Barcelona: Edicions 62, 1999. (El Cangur. Diccionaris, 213)(Permet fer les consultes perlentrada alfabetitzada i per lndex de significats.)

ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari catal-valenci-balear. 2 ed. Palma: Ed.Moll, 1978. 10 vol. [Consulta: desembre 2012].

BRUGUERA, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana,2000.

BRUGUERA, Jordi. Diccionari ortogrfic i de pronncia. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana,2004 (Diccionaris Complementaris, 1).

COROMINES, Joan. Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: LaCaixa, 1988-1991. 9 v.

Diccionari invers de la llengua catalana. (A partir del diccionari de lInstitut dEstudis Catalans).[Consulta: desembre 2012].

Diccionari multilinge. [Consulta: desembre 2012].

Diccionari.cat. Enciclopdia Catalana. [Consulta: desembre2012].

Didac (web per conjugar verbs). [Consulta:desembre 2012].

ESPINAL, M. Teresa. Diccionari de sinnims de frases fetes. Bellaterra: Universitat Autnoma deBarcelona. Servei de Publicacions; Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia;Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2004. (Diccionari conceptual i dsdexpressions lexicalitzades des de la llengua catalana, fonamentalment del catalcontemporani.)

GINEBRA,J.; MONTSERRAT, A. Diccionari ds dels verbs catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999.(Diccionaris i Obres de Referncia, 14).

GIRALT,Jsess M. (dir.) Gran diccionari de la llengua catalana. 5a impr. Barcelona: EncilopdiaCatalana, 2007. [Consulta: desembre 2012].

Gran enciclopdia catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana. [Consulta: desembre 2012].

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/criteri(1).pdf)http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/criteri(1).pdf)http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/criteri(1).pdf)http://dcvb.iecat.net/http://dcvb.iecat.net/http://www.dilc.org/http://www.dilc.org/http://www.dilc.org/http://www.diccionarios.com/http://www.diccionarios.com/http://www.diccionari.cat/http://www.diccionari.cat/http://www.xtec.cat/~gperez12/verbs.htmhttp://www.enciclopedia.cat/http://www.enciclopedia.cat/http://www.enciclopedia.cat/http://www.enciclopedia.cat/http://www.xtec.cat/~gperez12/verbs.htmhttp://www.diccionari.cat/http://www.diccionarios.com/http://www.dilc.org/http://dcvb.iecat.net/http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/criteri(1).pdf)http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/criteri(1).pdf)

7/26/2019 B1_opuscle (1)

39/40

39

Gran Larousse catal. Barcelona: Edicions 62, 1990. 12 v.

INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana. [Consulta: desembre 2012].

INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Ed. 62,Enciclopdia Catalana, Publicacions de lAbadia de Montserrat; Valncia: Edicions 3 i 4;Palma: Ed. Moll, 2007. [Consulta: desembre 2012].

INSTITUT UNIVERSITARI DE LINGSTICA APLICADA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA. Lxic obertflexionat de catal (LOFC). [Consulta: desembre 2012].

LPEZ DEL CASTILLO, Llus. Diccionari de formaci de paraules. Barcelona: Edicions 62, 2002.(Diccionaris i Obres de Referncia , 22) (Tracta de la formaci de paraules en catal segonsla derivaci o la composici.)

OPTIMOT [Consulta: desembre 2012].

PALOMA, David; RICO, Albert. Diccionari de pronunciaci en catal. Barcelona: Edicions 62, 2000.(El Cangur. Diccionaris, 288).

PEY I ESTRANY,S.Diccionari de sinnims, idees afins i antnims. Amb vocabulari de barbarismes. 18a ed.Barcelona: Teide, 1999.

POU,Teresa. Lxic. Barcelona: Teide, 2001.

RASPALL, Joana; MART, Joan. Diccionari de frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 2009. (Aula,

5).

RASPALL, Joana; MART, Joan. Diccionari de locucions i frases fetes. 2a edici. Barcelona:Edicions 62, 1997. (Amb un ndex de paraules clau.)

RASPALL, Joana; MART, Joan. Diccionari dhomnims i parnims. Barcelona: Barcanova, 1988.

RUAIX I VINYET, Josep. Diccionari auxiliar. Barcelona: Moi,1996. [Cont: I. Repertorilexicogrfic dinterferncies en el catal davui; II. Dubtes, incorreccions, preferncies iremarques lingstiques]

TERMCAT. Cercaterm. Generalitat de Catalunya i Institut dEstudis Catalans.[Consulta: desembre 2012].

TERMCAT. Neoloteca. Generalitat de Catalunya i Institut dEstudis Catalans.[Consulta: desembre 2012].

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGSTIC. Diccionaris en lnia. [Consulta: desembre 2012].

UNIVERSITAT JAUME I. SERVEI DE LLENGES I TERMINOLOGIA. Vocabularis de llenguatges especfics. [Consulta: desembre 2012].

http://ctilc.iec.cat/http://ctilc.iec.cat/http://dlc.iec.cat/http://dlc.iec.cat/http://ca.oslin.org/credits.htmlhttp://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.htmlhttp://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.htmlhttp://www.termcat.es/cercaterm/http://www.termcat.es/cercaterm/http://www.termcat.cat/ca/Neoloteca/http://www.termcat.cat/ca/Neoloteca/http://www.termcat.cat/ca/Neoloteca/http://slg.uib.cat/gabinets/gt/diccionaris_linea/http://slg.uib.cat/gabinets/gt/diccionaris_linea/http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vocabularis.htmlhttp://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vocabularis.htmlhttp://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vocabularis.htmlhttp://slg.uib.cat/gabinets/gt/diccionaris_linea/http://www.termcat.cat/ca/Neoloteca/http://www.termcat.es/cercaterm/http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.htmlhttp://ca.oslin.org/credits.htmlhttp://dlc.iec.cat/http://ctilc.iec.cat/

7/26/2019 B1_opuscle (1)

40/40

VERGER I ARCE, Guillem; SANCHIS, Oriol Gil (coord.). Diccionari visual Duden. Barcelona:Enciclopdia Catalana, 1994. (Diccionaris dEnciclopdia Catalana. Srie DiccionarisComplementaris, 3).

6.2.5. Recursos per a la conjugaci verbal

CLUA, M. Jess; GIRONS, Maite. Verbs.cat. Els verbs catalans conjugats. Barcelona: Barcanova,2011. (El Catal Porttil) (Manual de consulta de la conjugaci dels verbs catalans. Ambexercicis prctics.)

Els verbs catalans. [Consulta: desembre 2012].

HERNNDEZ SONALI,L.Tots els verbs amb els principals usos preposicionals. Barcelona: Teide, 2003.

MIL I LLAMB,JOSEP.Tots els verbs i la seva conjugaci. Incloent-hi, en els cinc models bsics, les formes

estndards valencianes i baleriques. Barcelona: Educaula, 2009. (Aula)

PELLICER,J.E.Tots els verbs conjugats. Valncia: Papers Bsics 3 i 4, 2001

PUJOL I BOSCH, A. Els verbs catalans. Conjugacions de les illes Balears. Palma: Consorci per alFoment de la Llengua Catalana i la Projecci Exterior de la Cultura de les Illes Balears, El TallEditorial; 2007.

RIULLOP,Vicen. Con Jugador (amb varietats geogrfiques). [Consulta: desembre 2012].

RUAIX, Josep. La conjugaci dels verbs. Moi: J. Ruaix, 1990. (Models i exemples de lesconjugacions dels verbs catalans.)

TORRAS, Josep M. Els verbs catalans. Models de conjugaci. Barcelona: Proa, 2006.

Verbicard. Tots els verbs catalans conjugats. Barcelona: Castellnou, 1995. (El Minimanual)

Verbix. [Consulta: desembre 2012].

XURIGUERA,J.B. Els verbs catalans conjugats. 24a ed. Barcelona: Ed. Claret, 1990.

http://www.verbscatalans.com/http://k.1asphost.com/verbs/http://www.verbix.com/languages/catalan.shtmlhttp://www.verbix.com/languages/catalan.shtmlhttp://www.verbix.com/languages/catalan.shtmlhttp://k.1asphost.com/verbs/http://www.verbscatalans.com/