Base territorial de les explotacions

lleteres al periurbà sud de Girona

i pla pilot de dinamització d’un

mercat de terres

Subvenció

per al desenvolupament d’empreses d’economia

cooperativa

Amb el suport de: Realitzat per:

Membres fundadors

• Preservació i gestió dels espais agraris i d’activitats agràries

• Incorporació dels espais agraris al procés urbà a través de la planificació.

www. .org

Marc de l’estudi• Concepte periurbà

• Zona d’estudi

• Justificació

• Objectius

• Metodologia

Anàlisi• Tipus d'explotació

• Economia de l’explotació i ocupació

• Planejament – SIG

• PAC 2014 – 2020

Propostes de futur• Banc de terres

• Promoció «llet de qualitat»

Índex

Reflexions

Divulgació dels resultats• Congrés PLUREL (octubre 2010)

• LA TERRA, revista del sindical UP

• Webs

• Articles

Concepte

Periurbà

• Límit territorial amb una dimensió no definida

• A mig camí entre els centres urbans-urbanitzats i els entorns

rurals més allunyats

Girona

Concepte

Agricultura periurbana

• Cohesió territorial : articulació + funcions ambientals, social i econòmiques

• Forta pressió : resultat de l’expansió urbana + infraestructures vinculades

• Generadors del paisatge proper a la zona urbana

• Sector lleter del periurbà sud de Girona

• 17 municipis

• Plana gironina i plana selvatana

• 50.000 ha

• 61.500 hab

• 9% lleteres de Catalunya: 72 granges

• 14% producció de llet Catalunya (37% demarcació Girona): 70 milions litres/any

Cas d’estudi

GIRONA

Gironès

La Selva

Cas d’estudi

Sistema d’assentaments

Zona urbana

Comercials i equipaments

Zones industrials

Urbanitzacions

Vies comunicació

Carreteres principals

Carreteres secundàries

Vies de tren

Girona

Sta Coloma

de Farners

Cassà de

la Selva

Riudarenes

Urbanització

Riudarenes

Llagostera

Vidreres

Lloret

residencial

Zona d’estudi

UTM lleteres

72 granges

Lleteres

• Periurbà ramader (habitualment són hortícoles, p.e. Baix

Llobregat)

• Empreses lleteres (activitat rendible, forta inversió)

• Llarga tradició, innovadores tecnològiques,

controls:

– Reproducció

– Alimentació

– Producció de llet

– ...

Justificació

Justificació

• Empreses punteres i diverses

� Producció ecològica «La Selvatana»

� Expenedores de llet

� ATO Natura

� Llet de Catalunya Llet Nostra

� Cooperatives: Lletera Campllong,

Lletera de la Selva

� Grup Lleter de Vilobí d’Onyar

� SAT

MACROECONOMIA

• PIB agrari zona d’estudi: 1,8% (cat: 1% PIB

sector primari)

� Lleter: 7% del total (1,8%) del sector primari de la zona.

ECONOMIA LOCAL

• 21 milions €/any

• 300 ocupats directes (+700 indirectes)

Justificació

Horticoles22,6%

Fruita seca6%

Porcí10%

Lleter7%

Forestal17%

Pesca Marina21%

Altres16%

COMARQUES Gironès + Selva

Justificació

72 granges:

9% lleteres de

Catalunya

Observatori de la llet. Dept. d’Agricultura

• Planejament aprovat 2010:

� Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (octubre 2010)

� Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona (agost 2010)

• Reforma de la PAC (2014 – 2020): Sector lleter

Justificació

• Anàlisi territorial de les explotacions

• Anàlisi de l’economia de l'explotació i ocupació

• Planejament territorial

• Sistema d’ajuts i PAC 2014 – 2020

• Propostes per a la adaptabilitat del sector

– Banc de terres

– Promoció llet de Girona

Objectius

Punts febles

Amenaces

Directrius de futur

03/12/2010

Metodologia

Anàlisis quantitatiu � Dades objectives, quantificables

� Càrrega ramadera (animals/ha)

� Superfície explotació (ha)

� Nombre de treballadors (unitats)

Anàlisis qualitatiu � Dades subjectives

� IMP: estudis socials

� Opinions personals o de col·lectius

� Valorar la percepció

� Complement del quantitatiu

- Estadístiques

- SIG

- Entrevistes

- Treballs de grup: debats multidisciplinars

Metodologia

• Recerca documental: DAR, Observatori de la llet, Grups veterinaris i de control lleter, SEMEGA,...

• Entrevistes a agents claus: tècnics, veterinaris, ramaders,...

• Anàlisi SIG del planejament: PTP comarques gironines

• Visites a camp

• Treball amb un equip multidisciplinar

Anàlisi

• Base territorial

• Economia de l’explotació

• Ocupació

• PLANEJAMENT – SIG

• Reforma mèdica de la PAC (2014 – 2020)

• 2.560 ha producció farratges (10% espai agrari)

• Producció lletera

Base territorial

19%

COOP

42%

GRANS

39%

ALTRES

• Superfície cultius

38%

COOP

11%

GRANS

51%

ALTRES

• La mateixa superfície des de fa anys!!

– Superfície mitja explt = 73 ha (48 ha per alimentació)

• Nº de vaques en augment

– Mitja explot: 160

– Entre 20 i 1.475 ha

• Dificultat per aconseguir terres agràries

lliures de producció actual

Base territorial

Espai agrari molt

limitat

PROBLEMES!!S per cultiu

Dejeccions ramaderes

Economia

Costos variables mitjans (ct. €/litre)

Productes

comprats per

alimentació

63%

Cost parcel·les

farratges llet

5%

Sanitat i

reproducció

9%

Maquinària

12%

Llum/telèfon

4%

Material divers

3%

• Costos alimentació= 63% (el 78% són en pinsos i concentrats)

• Costos mà d’obra= 20%

21 mil. €/any

per la venta de

llet

Economia

• Benefici positiu sense ajuts

-13,32

-2,99 0,03

-20,00

-10,00

0,00

10,00

20,00

30,00

Marge net Costos d'oportunitat Benefici

Gestió econòmica (ct. €/litre)

< 500 t 500 -1.000 t > 1.000t

Economia

Espai limitat

Escàs temps lliure!

- Base territorial explt

- Major dedicació familiar

Augmentar producció

pròpia d’aliments

Inversió en tecnificació

Ocupació

DIRECTA

• Dedicació laboral elevada

• 3.000 hores/any

• 1,7 a 2,5 UTA familiar

• 45% UTA assalariats a explotacions grans: immigrants

• 35 Vaques presents/UTA � 315 ocupats a la zona

INDIRECTA

• Veterinaris, transportista de llet (recollida), transportista d’aliments, residus, fontaner, fuster, comercials (productes

fitosanitaris, sanejament animal,...), tècnics (documentació,...),...

• Dificultats per fer una estimació

• METODOLOGIA: Criteri expert i estudis

• 10-15 vaques/1 ocupat indirecta � 700 ocupats ind

• 1 veterinari/1000 vaques

• 11 recollidors de llet a la zona

1,67 1,732,5 2,14

0,18 0,5

1,98

0,79

0

1

2

3

4

5

< 500 t 500 - 1.000 t > 1.000 t Mitjana

Mà d'obra ocupada a les explt

UTA assalariats UTA familiar

Sense dades oficialsNo quantificat!!

Planejament

• Planejament

� Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (octubre 2010)

� Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona (agost 2010)

Sòl no urbanitzable

• Sòl de protecció especial

• Sòl de protecció territorial:

- Interès industrial

- Interès logístic

- Interès agrícola/paisatgístic

• Sòl de protecció preventiva

Planejament

• Planejament

� Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (octubre 2010)

� Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona (agost 2010)

Sòl no urbanitzable

• Sòl de protecció especial

• Sòl de protecció territorial:

- Interès industrial

- Interès logístic

- Interès agrícola/paisatgístic

• Sòl de protecció preventiva

PRESERVAR

URBANITZAR

Planejament PTPCG

Futur urbà (P. preventiva)

Futur industrial (P. territorial)

ActualPaisatge i agrícola (P. territorial)

Sòl forestal (P. especial)

Esperat

SÒL NO URBANITZABLE (proteccions)

ASSENTAMENTS

Zona urbana

Ús residencial

Ús comercial i equipaments

Industrial

Planejament PTPCG

Amenaces a lleteres

● 29% properes zones urbanes

● 25% properes futur urbà

● 24% sòl d’interès paisatgístic o agrícola

● 22% sòl forestals

Classificació del sòl

30% urbà o industrial

10% futur (urbà o industrial)

15% Interès paisatgístic i agrícola

45% Conservació forestal

Planejament PTPCG

PERSPECTIVES DE FUTUR

FUTUR URBÀ = protecció preventiva

• Què implica en el present?

• Què implicarà en un futur?

Planejament PTPCG

Futur urbàSòl urbà

Sòl urbanitzat Futur industrial

PRESENT

• Reservori

• Des-protecció sòl no urbanitzable

• Limitacions:

– Noves activitats

– Creixements o millores substancials,

– ...

Planejament PTPCG

Futur urbàSòl urbà

Sòl urbanitzat Futur industrial

FUTUR

• Segons ritme de construcció

• Requalificació de terres (€)

• Tancament lleteres

• Trasllat?

PAC 2014 – 2020

Calendari

• 2011 entraran en vigor importants canvis legislatius al sector lleter

• Gener de 2014 entra en vigor la nova PAC renovada

• 1 d’abril de 2015 desapareix el sistema de quota làctia a la UE

PAC 2014 – 2020

Recomanacions del Grup d’Alt Nivell

1. Relacions contractuals

2. Capacitat negociació productors

3. Organitzacions interprofessionals i intersectorials

4. Transparència

5. Mesures de mercat i mercat de futurs

6. Normes de comercialització i etiquetatge

7. Innovació i investigació

PAC 2014 – 2020

Canvis legislatius

• Organitzacions de productors

Negociar col·lectivament els termes dels contractes, inclosos els preus

PAC 2014 – 2020

A partir de l’1 de gener de 2014:

En discussió/debat

• Pagaments directes: no poden continuar basant-se en referències històriques.

• Distribució justa i equitativa dels pagaments de la PAC.

• Els imports de la PAC del 2013 es mantinguin el proper període (2014 – 2020).

PAC 2014 – 2020

A partir de l’1 d’abril de 2015:

• Desaparició del sistema de quotes lleteres a la producció.

Des de la creació del sistema de quotes làcties, la seva vigència

s’ha anat prorrogant per períodes al llarg del temps.

Fa uns anys que la UE van decidir

no tornar a sol·licitar la seva renovació.

• Banc de terres: Lletera Campllong SCCL

• Centre de compres

• Promoció d’un clúster lleter

Propostes

• Lletera Campllong SCCL

• Superfície que pot gestionar = 2.000 ha (Pla conjunt de dejeccions)

• Objectius:

Curt termini

� Crear 1 ocupat

� modular base territorial: continuïtat explt

Mig – llarg termini:

� increment discret de la superfície � terres agrícoles actualment per interessos no

productius

Mercat de terres

• Només per socis de la cooperativa (facilita el control i gestió)

• Model no intervencionista

• Dificultats:

– Escassa terra disponible

– Interessos diferents a producció aliments per a explt locals

Mercat de terres

• Esquema de gestió

� Control de les terres lliures per conreu (propietari i ha)

� Control de les necessitats de terres (treballador de terres i ha)

� Control de la temporalitat d’ús (temps d’ús)

� No acords comercials (qüestions entre propietari i treballador de la terra)

• Tipologies d’aprofitaments

� Per cessió (sense cost)

� Per arrendament (cost)

• Costos

� Personal (desplaçaments)

� Local

� Material fungible,..

Mercat de terres

Centre de compres

• Cooperativa Lletera Campllong

• Compra centralitzada dels principals inputs:

� Farratges

� Pinso concentrats

� Semen

• Objectiu:

� Reduir costos individuals

Clúster llet – imatge de qualitat

• Objectius:

� Informació i formació al consumidor

� Valor afegit a la producció

� Possible millora en la negociació de preu

� Millorar l’economia de l’explotació

• Promoció:

� Producte : beneficis de la llet, qualitat de la llet

� Granges : explotacions, maquinària, models de gestió, sistemes producció (ecològica),

comercialització (expenedores), sensibilitazació ambiental,

� Consum : tastos, fires, ....

OPORTUNITATPromoció producte i

comercialització

Clúster llet – imatge de qualitat

• Membres:

� Cooperatives, SAT, Grups lleters de sanejament,...

• Fases d’actuació

� Establir els implicats i tasques

� Estudi de mercat: Distintius de qualitat, D.O:,... Funcionament del clúster de carn, events

� Línies de finançament: personal, local i equipaments, publicitat, events, mostres de producte, ...

� Promoció del producte, granges, territori, i del consum.

Perspectives de futur

Perspectives de futur

• Forta pressió per l'expansió urbanística.

• Disseminat de polígons industrials (algunes parcel·les lliures)

• Tendència a augmentar en nombre de caps per obtenir majors produccions

- Espai agrari limitat (no pots augmentar la superfície de cultiu)

- Compra aliment (pinso): costos

- Mà d’obra de les explotacions �

Perspectives de futur

• Associacions / cooperatives

� Organització de productors (negociar preus de venta ,... canvis legislatius 2011).

� Opció per a explotacions petites (poc marge de maniobra per créixer i per millorar

tecnològicament).

� Gestió conjunta de terres (dejeccions i banc de terres).

� Centre de compres d'inputs (reducció del cost).

Perspectives de futur

• Reformes legislatives 2011 i reforma PAC

– 2011: canvis positius per al sector

Organitzacions de productors: contractes i negociac ió de preus

– PAC reformada 2014 – 2020

¿? Sistema repartiment

Desapareixeran els ajuts deslligat de la producció

– Producció lletera sense quotes: lliure mercat

Inversions en compra de quota (no amortitzades)

Explotacions petites ppals afectades (tenen poc marge de maniobra per créixer i millorar

tecnològicament).

Reivindicacions Agroterritori

• Protecció del sòl agrari PERIURBÀ

� Desenvolupar un Mapa de Sòl d’Interès Agrícola de Catalunya.

� Desenvolupar una Llei d’Espais d’interès Agraris i un Pla Territorial Sectorial.

• 2008 Jornada de reflexió i debat per visualitzar l’espai agrari i reivindicar LA FUTURA

LLEI D’ESPAIS AGRARIS.

• Debat d’Agricultura al Parlament de Catalunya abril 2010 � Pla Estratègic Nacional

de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació

Perspectives de futur

Difusió

• Congrés internacional PLUREL (octubre 2010)

• Revista La Terra

• Tallers i fires

• Webs

• Articles per llibre

Difusió

• Congrés internacional

PLUREL octubre de 2010

(gestió espais periurbans)

Difusió

• Informes a la revista

«La Terra»

Especial Cooperatives , Nº 369,

gener/febrer 2011

Difusió

• Taller abril 2010

• Sta. Coloma de Farners.

• Jornades

• Fira Campllong 5.05.2011

• Fira de Tractoristes de Vidreres 5.05.2011

• Universitat de Girona, setembre 2011.

Difusió

• WEBS

• Unió de Pagesos de Catalunya http://www.uniopagesos.org/

• Fundació Agroterritori http://www.agroterritori.org/

• Economia i Cooperativa. Departament de Treball

Difusió

• En preparació

• Article DOCUMENTS D’ANÀLISIS GEOGRÀFICA (UdG i UAB)

• Article REVISTA ESPAÑOLA DE ESTUDIOS AGROSOCIALES Y PESQUEROS (MARM)

• Llibre PERCEPCIONS DE L’ESPAI AGRARI PERIURBÀ

Gràcies