1

CONVERSES AMB MEMÒRIA,

UN PROJECTE DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA DE RECOLLIDA DEFONTS ORALS LOCALS DES DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA

Joan Delgado, Biblioteca Poble-Sec - Francesc Boix (Dte. III - Sants-Montjuïc)Delgadobj@diba.cat

Mercè Pérez, Biblioteca Collserola - Josep Miracle (Dte. V - Sarrià - Sant Gervasiperezsmr@diba.cat

Marta Romera, Biblioteca El Carmel - Juan Marsé (Dte. VII - Horta - Guinardó)romeracmr@diba.cat

Neus Montserrat i Rosa Nuñez, Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró (Dte. VII -Horta Guinardó)montserratvn@diba.es, nunezgr@diba.cat

Juanjo Arranz i Mercè Muñoz, Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelonajarranz@bcn.cat, mmunozc@bcn.cat

2

A la memòria de Josep Maria Huertas Clavería,pel seu entusiasme i el suport que va donar aaquest projecte

LA RECOLLIDA DE TESTIMONIS ORALS DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Amb motiu del 75 aniversari de la proclamació de la República Espanyola i el 70aniversari de l'inici de la Guerra Civil espanyola les Biblioteques de Barcelona vamendegar diversos programes de recollida de fons relatius a aquells moments de lanostra història. Un dels programes, en el qual s'havia començat a treballar jadurant l'any 2005 és el que explicarem a continuació: Converses amb Memòria,que ha implicat quatre biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona.

Com és conegut de tothom el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola es varesoldre amb la derrota del Govern Republicà i l’arribada al poder del dictadorFranco. Van ser quaranta anys d’un govern que va treballar a fons per silenciar lahistòria recent de la república i per neutralitzar els progressos democràtics,socials, educatius i culturals que aquesta havia aconseguit, destruint i confiscantfins i tot les proves físiques: llibres, documents, fotografies, etc. Van ser anysd’obscurantisme i repressió, anys durant els quals es van silenciar totes les veusdiscrepants o aquelles que volien honorar la memòria dels seus avantpassatsimmediats. Hi havia una sola història oficial, allunyada de la realitat de molts.

Amb l’arribada dels governs democràtics, després de la mort de Franco, per a noressuscitar les velles ferides es va fer un pacte tàcit de silenci, i es va començar atreballar des de zero, com si no haguessin existit els darrers 45 anys.

Aquesta actitud, sumada als anys de silenci forçós, ens ha portat a una situaciócom a mínim peculiar per a una cultura occidental al segle XXI: hi ha tot unperíode de la història recent del nostre país, de les nostres ciutats, dels nostresbarris... sense documentar.

En molts casos l’únic testimoni que ens queda són les persones que van viure enprimera persona aquests esdeveniments, que van veure com les seves ciutatsqueien sota les bombes dels avions, que van sobreviure a la mort o al’empresonament de pares, fills, germans, amics, companys de feina: a la pobresade la postguerra, a l’exili; persones que van haver d’emigrar del camp a les gransciutats per poder viure del seu sou; que van veure com aquestes creixien poc a

3

poc -moltes vegades gràcies a les seves pròpies mans- com apareixien elsprimers cotxes utilitaris, les primeres televisions.

Totes elles són persones molt grans, que en molts casos han perdut ja una partdels seus records o bé els han deformat pel pas del temps. Però són l’únic queens resta, la nostra última oportunitat per a reconstruir el nostre passat, el nostreorigen.

Des de les Biblioteques de Barcelona hem iniciat una sèrie de projectes dirigits arecuperar aquest patrimoni vital i històric, tan important com els edificis o les obresd’art, però molt més fràgil i perible.

4

I PER QUÈ DES DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES?

Un component essencial de qualsevol estratègia a llarg termini per a la cultura, laprovisió d’informació, l’alfabetització i l’educació, ha de prendre en consideració elpaper de la biblioteca pública en el desenvolupament cultural i artístic de lacomunitat i en el suport a la seva identitat cultural.

Per assolir-ho les biblioteques públiques i els seus programes han de constituir-seen serveis profundament arrelats en l'entorn en que es troben amb les portesobertes a les dinàmiques que es generen en el territori. En ser equipamentsculturals de proximitat han d’adaptar-se al seu entorn i a les seves sinergies,potenciant la participació dels usuaris individuals i col·lectius. En conseqüència esnecessari que aquests vegin la biblioteca com un espai per a la cultura i laparticipació, tant del territori concret on se situa com a nivell de ciutat.

Dins d’aquest context de proximitat, en un entorn canviant on la globalització delconeixement pot representar la pèrdua de la informació local rellevant que formapart del patrimoni cultural de cada territori, la conservació de fons de transmissióoral, fins ara inscrits únicament dins dels àmbits familiars de moltes personesgrans, esdevé una responsabilitat cultural de la qual la biblioteca pública no potrestar aliena.

Barcelona té una xarxa de biblioteques relativament jove, ja que el pla per amodernitzar i ampliar una xarxa que era deficitària es va aprovar el 1998. Desd'aquell moment s'ha treballat molt i amb molt d'entusiasme: s’han inaugurat 13nous equipaments i se n’han traslladat o reformat altres 5.

Moltes d'aquestes noves biblioteques públiques van detectar ràpidament la mancade documentació sobre la història local del seu territori: la seva evolucióurbanística, social, econòmica, educativa, cultural, la història de barris sencersconstruïts casa per casa per les persones que hi vivien, no estava documentada.Sovint els documents que s'han trobat ha estat gràcies a les donacions d'usuarisque ens han cedit material de les seves col·leccions privades, però tot i això sónsempre escassos.

Així doncs el problema era que els fons locals de les col·leccions eren de difícilimplementació ja que no hi ha llocs on buscar. La informació que ens podia donarla gent gran de forma oral esdevenia un recurs d’una importància primordial.Tornàvem, en ple segle XXI, a dependre de la memòria dels nostres pares, delsnostres avis.

Però precisament perquè som al segle XXI, vam voler tirar endavant aquestsprojectes amb les eines i els mitjans que ens ofereix la tecnologia: conservarem

5

aquests records, aquestes històries... en formats digitals que permetran un accésdirecte i universal. Si les seves veus van ser silenciades durant tant de temps aravolem fer-les accessibles a tothom des de tot el món.

Com ja hem comentat per a desenvolupar tot això vam posar en marxa tresprojectes diferents, el primer dels quals presentem amb més detall en aquestacomunicació:

- Converses amb memòria, un projecte de recollida de fonts orals locals des de4 biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona.

- La memòria virtual de la gent gran, un projecte conjunt amb l’empresamunicipal 22@ i el Districte de Sant Martí, en el qual van participar les 3biblioteques del dte. de Sant Martí de Barcelona, amb la implicació de 32persones grans i 160 alumnes d'educació secundària.

- Vivències: la Barcelona que vaig viure (1931-1945), un llibre digital d'accéslliure que es pot consultar des del Web de Biblioteques de Barcelona.(www.bcn.cat/biblioteques), amb els relats d’aquest període de les persones que elvan viure.. Actualment s'està treballant en la seva edició també en formatpaper.

CONVERSES AMB MEMÒRIA, UN PROJECTE DE BIBLIOTEQUES DEBARCELONA DE RECOLLIDA DE FONTS ORALS LOCALS DES DE LABIBLIOTECA PÚBLICA

L’any 2004, tres de les biblioteques de Barcelona van coincidir en manifestar lanecessitat de solucionar mancances o peticions amb un denominador comú:potenciar la col·lecció local per millorar la seva integració al territori. La bibliotecaEl Carmel - Juan Marsé amb la manca de publicacions sobre la història del barri; labiblioteca Poble-Sec - Francesc Boix amb les donacions de memòries escrites al’entorn de la Guerra Civil Espanyola, i el seu centre d’interès permanent dedicat ala Guerra Civil, i la biblioteca Collserola - Josep Miracle amb la necessitat derecollir la transformació del barri, tot potenciant la integració de la gent gran a ladinàmica de la biblioteca. Totes tres presentaven necessitats diverses que podienagrupar-se en un projecte comú, la recollida de fonts orals.

Aquest escenari presentava diverses línies d’actuació a considerar:- La definició de la col·lecció local de les biblioteques i la necessitat d’incloure els

testimonis personals no recollits en fonts escrites i que formen part de lamemòria col·lectiva, així com la responsabilitat de la biblioteca de recollir,

6

conservar i difondre informació en qualsevol suport, en aquest cas la memòriaoral dels habitants del territori.

- El paper de les biblioteques de proximitat en l’establiment de noves vies decol·laboració amb persones i entitats de cada territori per a una majorintegració.

- La constant millora de la participació activa dels seus usuaris, així com ladinamització del col·lectiu de gent gran assegurant la permanència dels seusrecords tot potenciant la biblioteca com a punt de trobada.

- L’oportunitat de tenir encara disponibles els testimonis orals d’una generacióque va viure el conflicte de la Guerra Civil en directe.

- La celebració del 70 aniversari de la Guerra Civil espanyola durant el 2006.

Es va crear un grup de treball al qual es va afegir una quarta biblioteca, laMontbau - Albert Pérez Baró, que patia les mateixes mancances, on s’establirenles directrius bàsiques del projecte que des d’un bon principi hauria de recollir lessegüents premisses: com a xarxa de biblioteques de ciutat, calia dissenyar unaproposta prou oberta per a poder incloure progressivament qualsevol biblioteca deBarcelona que s’hi volgués afegir; per assolir un nivell de qualitat òptim esnecessitava la col·laboració i el suport metodològic d’altres entitats ambexperiència en el camp de la recollida de testimonis orals, com l’Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona, els arxius històrics de cada districte implicat i altres entitatsde cada territori; i per encetar un projecte amb possibilitats de continuïtat calial’aportació de recursos humans amb experiència en treballs d’investigació que feianecessària la col·laboració del món universitari.

LES FONTS ORALS

La història oral és la producció i ús de les fonts orals en la reconstrucció històrica:així el terme fonts orals es refereix a la creació de documents sonors mitjançantuna entrevista a una persona que ha viscut uns fets determinats i ens els explica.

Sovint es parla de fonts orals, documents orals, documents sonors, testimonisorals, tradicions orals, documents audiovisuals o d’història oral per a referir-se a lacreació / recollida, conservació, tractament i difusió d’informació oral fixada permitjans mecànics.

Els documents orals normalment han estat elaborats a partir d’un projecte, en elque poden participar una o diverses entitats, i sota una direcció: constitueixenreconstruccions del passat des de la perspectiva del present a partir de la memòriadels testimonis directes. Transmeten en el temps dades i fets recollits per lamemòria de la gent, lligats a la seva pròpia experiència.

7

Fins fa ben poc de qualsevol document oral se’n feia una transcripció escrita pertal de poder-lo identificar, conservar, consultar i difondre de forma accessible.Actualment, amb les noves tecnologies digitals, han sorgit noves maneres depoder treballar i difondre els documents sonors i/o visuals que permeten una novaaccessibilitat, ràpida, fàcil i instantània, a la vegada que ens permet escoltar i/ovisionar el document donant una importància fins ara desconeguda a la pròpia veui a l’expressió del protagonista del relat. Un bon exemple serien les nombrosespàgines web de diferents institucions que complementen la seva informació ambentrevistes on es poden veure i escoltar directament als protagonistes de lanarració.

Si no recollim, guardem i difonem els testimonis directes sobre fets del passat esperdran aspectes molts valuosos per a diverses àrees del coneixement, com lahistòria (inclosa la història local), l'antropologia, l'etnologia i la lingüística, entred'altres. La memòria històrica (per tant les fonts orals) ha de ser un complement dela història contemporània.

METODOLOGIA DE TREBALL EN LA RECOLLIDA DE FONTS

L’elaboració de la metodologia del projecte ha suposat un intens treball de recercaja que es tracta d’un àmbit no pròpiament bibliotecari, amb la qual cosa es feianecessària la documentació adequada per obtenir una visió prou àmplia icontrastada del projecte. En aquest sentit a banda de consultar de maneraexhaustiva bibliografia centrada en història oral, com ja s’ha comentat, hem cercatl’ajut de professionals de diversos àmbits de l’arxivística i de la docència.

Englobarem la metodologia que s'ha seguit, de manera molt esquemàtica, en elssegüents punts generals:

1. Treball previ a l’entrevista:- Quina informació volem recollir i com fer-ho: definir els límits històrics que

volen abraçar, definint grans àrees temàtiques comunes sobre les qualspuguin parlar els entrevistats i que siguin útils per a qualsevol biblioteca;preparar un qüestionari o entrevista per a dirigir la conversa.

- Quin tipus d'entrevista? Cal conèixer tots els tipus d'entrevista possibles pera triar la més adequada a la dinàmica que es vol establir durant l'entrevista.S’opta per un tipus de diàleg semidirigit i temàtic perquè es consideraimportant disposar d'un guió flexible, que es pugui anar modificant sobre lamarxa, però prou tancat per delimitar l'abast de la informació que es preténrecollir, i una certa unitat en el conjunt de les entrevistes.

8

- El guió: s’opta per un guió bastant extens que permeti adaptar l'entrevista acada situació, amb una separata per a cada biblioteca que abordi lesqüestions específiques de cada territori.

- Per a la realització del guió i de les entrevistes es compta amb lacol·laboració d'estudiants de la Facultat d'Història de la UniversitatAutònoma de Barcelona, amb la que se signa un conveni de pràctiques.

2. Realització de l’entrevista: tots aquells elements a tenir en compte durant larealització de l’entrevista.

- Va ser difícil determinar el nombre de persones que s'havien d'entrevistar, ifinalment es va prioritzar no tant el nombre com la utilitat de la informacióque ens podien proporcionar. Era important també establir una mostra quepogués representar el conjunt de les persones implicades en la vida delbarri, perquè casa persona té una visió diferent en funció de la seva pròpiaexperiència vital. Calia tenir en compte el sexe, l'edat, l'estatus social, laprofessió, el nivell d'escolarització, la seva capacitat per a expressar-se, etc.

- Es va comptar amb l'ajut d'entitats que tenien un contacte directe amb lagent gran de cada territori per a triar finalment els entrevistats.

- Les entrevistes s'han realitzat a les biblioteques, tot i que també es va anaral domicili dels entrevistats en casos de persones amb mobilitat reduïda.

- Per a registrar l'entrevista es va optar per eines digitals que enspermetessin un treball molt més àgil en el moment d'analitzar i difondreaquests materials.

3. Tractament de la informació obtinguda com a resultat de l'entrevista.- Caldrà revisar l'entrevista per decidir quin model de difusió s'utilitza,

(transcripció, enregistrament sonor accessible a la biblioteca o a través delweb...) en funció del seu interès:- Ordenar els conceptes segons el guió elaborat prèviament- Fer constar el motiu que es volia investigar- Comprovar si s'han resolt les incògnites que es plantejaven- Contrastar les dades obtingudes amb la documentació disponible.- Fer un breu resum de l'entrevista.

- Es crearà una base de dades comuna de la documentació generada quereculli totes les dades sobre els entrevistats i les entrevistes.

4. Un instrument previ per a la difusió del projecte entre els possibles participants:el cicle de xerrades CONVERSES AMB MEMÒRIA. TESTIMONI DELS BARRISDE BARCELONA.

El cicle de xerrades Converses amb memòria. Testimoni dels barris de Barcelona,organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona dins el programa de l’Any del

9

Llibre i la Lectura, va donar a conèixer el projecte de recollida de fonts orals a lesBiblioteques de Barcelona. Amb la presentació del malauradament desaparegutperiodista J. M. Huertas Clavería es va dur a terme amb la col·laboració depersones emblemàtiques dels barris de les quatre biblioteques participants.

El cicle va ser un bon instrument per donar a conèixer el projecte a persones quepodien estar interessades a deixar el seu testimoni i que podien aportar moltainformació, i que en no ser usuaris habituals de les biblioteques no s'havienlocalitzat.

ELS RESULTATS: LES ENTREVISTES DE LES QUATRE BIBLIOTEQUES

LA BIBLIOTECA POBLESEC-FRANCESC BOIX

En el cas de la Biblioteca Francesc Boix del Poble-Sec, el projecte eraespecialment destacat, ja que el tema de la guerra civil i la recerca de fonts oralsd’aquesta època és un objectiu prioritari de la biblioteca. Els motius son evidents:el centre compta amb un fons especial sobre el tema, i a més, el projecte encaixaperfectament dins d’un marc d’interès més general al barri del Poble-Sec, degut alprotagonisme d’aquest durant la guerra (bombardejos i refugis). D’altra banda, eraconvenient aprofitar el 70è aniversari de la sublevació militar i l’inici de la guerracivil per desenvolupar el treball en el nostre temps. Potser el més important, ésque –com ja s’ha esmentat- disposem probablement de l’última oportunitatd’entrevistar a persones que visqueren una part fonamental de la nostra història.

Totes aquestes qüestions interessaven especialment el grup de voluntaris,estudiants d’història, que motivats per la possibilitat de realitzar un estudi històricprevi a les entrevistes, es van fer càrrec de la part de treball que els corresponia ala Biblioteca Poble-Sec - Francesc Boix.

Actualment ha finalitzat la primera fase d’aquest projecte i s’han realitzat un totalde 7 entrevistes amb més de 9 hores d'enregistrament. En un futur plantegempoder fer una anàlisi del contingut i difondre aquesta informació. Creiem que unprojecte com aquest, que depèn en gran mesura de la gent que hi participa, és unprojecte obert, el qual no pot tenir una limitació temporal concreta. És una feinaque prima la importància de la història local, la història d’un barri de Barcelona,com en aquest cas el Poble-Sec, i els seus testimonis més propers, que acabenconfirmant la “petita” història d’un territori, que forma també part de la “gran”història.

LA BIBLIOTECA COLLSEROLA - JOSEP MIRACLE

10

El maig de 2006 s’inicià a la biblioteca Collserola Josep Miracle la segona fase delprojecte que contemplava la recollida d’entrevistes a la gent gran del barri.

Conscients de la manca d’informació prèvia que tenien les estudiants de laUniversitat Autònoma que es van oferir voluntàriament per aquesta tasca, es vanprogramar diverses sessions de treball a la biblioteca amb un doble objectiu:introduir-les a un coneixement ampli del territori i de la seva evolució històrica, iaprofundir la seva implicació tot col·laborant en l’adaptació del guió general del'entrevista a les nostres característiques concretes.

Vàrem introduir qüestions específiques com ara: la vida quotidiana quanVallvidrera encara era considerada un lloc d’estiueig per a la classe burgesa deBarcelona i els canvis produïts als anys quaranta amb la progressiva disminuciódels hotels, l’evolució del teixit comercial del barri fins a l’actual situació deficitària,o fets concrets que varien, des de les limitacions del transport urbà amb l’importantpaper del funicular de Vallvidrera, fins a anècdotes curioses de les estadesestiuenques de la plantilla del Futbol Club Barcelona en un hotel del barri.

En les següents vuit setmanes, es varen realitzar 18 entrevistes, que han suposatun total de 17 hores d’enregistraments sonors. Exceptuant un desplaçamentrealitzat a un casal d’avis del barri per a parlar amb dues dones grans ambproblemes de mobilitat, la resta d’entrevistes s’efectuaren a l’espai de la bibliotecaen hores de poca afluència d’usuaris per a evitar possibles distorsions del so.

Per a la selecció dels participants, es va tenir en compte la seva significació albarri i es van entrevistar des de membres de l’associació de veïns, fins a antics iactuals botiguers, mestres, empresaris, treballadors, mestresses de casa etc. Totsvan col·laborar de forma entusiasta en el projecte i alguns fins i tot van aportarfotografies antigues de Vallvidrera que ja formen part del nostre fons local. El fetmés engrescador per a nosaltres va ser l’efecte cadena que es va crear entre elsveïns on uns ens posaven en contacte amb els altres tenint l’ocasió de conèixergent gran que encara no havien visitat la nostra biblioteca.

Del conjunt de testimonis s’ha confirmat molta informació prèvia, alhora que s’haaprofundit en aspectes poc coneguts sobre l’evolució urbanística i social del barri,on la peculiar capacitat d’adaptació dels veïns als nou vinguts, que conservenaquest qualificatiu tot i que alguns varen arribar abans dels anys cinquanta, haestat tota una sorpresa. Sobre aquest fet és significatiu constatar el grau depertinença de la gent gran al seu territori, on encara es parla de “baixar aBarcelona” quan realitzen algun desplaçament a la resta del districte.

11

Tot el personal que ha participat en aquesta segona fase del projecte és conscientd’algunes limitacions observades com ara: la manca d’experiència de lesestudiants voluntàries que tot i el seu entusiasme no sempre han pogut aprofundiren els records d’alguns entrevistats, el grau d’informació útil d’aquests testimonis,o la manca de temps per atendre a més veïns, interessats a darrera hora enaquesta experiència.

Malgrat això, el balanç d’aquesta segona fase a estat altament positiu i esperemque la propera transcripció de les entrevistes, confirmi l’assoliment dels objectiusplantejats per la nostra biblioteca.

BIBLIOTECA EL CARMEL - JUAN MARSE

“El monte Carmelo es una colina desnuda y árida situada al noroeste de la ciudad.Manejados los invisibles hilos por expertas manos de niño, a menudo se vencometas de brillantes colores en el azul del cielo [...]”

“- [...]¿quién gobierna en ese departamento de Horta y Monte Carmelo?- Nos gobernamos nosotros mismos [...] Lo cierto, señor; allí no disponemos ni deguardias civiles, ni de municipales, ni de policía pública ni privada; con dosalcaldes de barriada, cuatro vigilantes y dos serenos de noche tenemos suficiente”

Aquestes dues visions del barri del Carmel, on està ubicada la Biblioteca ElCarmel-Juan Marsé, coincideixen amb els diferents “Carmels” que ens han descritles persones entrevistades en la primera fase del nostre projecte. Les entrevisteses van realitzar durant l’any 2006 amb l’objectiu de reconstruir la història d’un barrimassa vegades oblidat i en certa manera, encara ignorat.

El projecte Converses amb memòria va venir a cobrir una necessitat clara de lanostra biblioteca: les publicacions sobre la història del barri del Carmel sónpràcticament inexistents, amb la qual cosa la biblioteca no podia satisfer lesdemandes dels usuaris sobre aquest tema. Aquesta demanda creixent ens vadonar prou impuls per tal d’arriscar-nos a canviar durant un temps el nostre rol debibliotecaris i organitzadors d’informació, a investigadors i creadors deconeixement.

El procés de contacte amb les persones grans no hagués estat possible sensel’ajut de les entitats del barri. Vam contactar amb el CAP, casals de gent gran iresidències d’avis que es van sentir còmplices del nostre projecte ben ràpidament ique ens van obrir les portes a aquelles persones que podien aportar-nos la sevaexperiència. Vam definir un perfil ampli de persones a entrevistar per tal de tenir

12

una visió el més completa possible i des de diversos punts de vista. Els criteris deselecció generals que vam marcar eren els següents:

· Persones que haguessin nascut al Carmel o bé que hi visquessin des de lainfantesa/adolescència.

· El mateix nombre d’homes i dones· Diverses professions· Diversos àmbits i classes socials· Capacitat per expressar-se

L’experiència ha estat altament positiva, no només per a la feina realitzada sinótambé pels contactes establerts amb entitats del territori amb les que habitualmentno establíem vies de col·laboració. S'han realitzat 14 entrevistes amb un totalaproximat de 17 hores d'enregistrament. D’altra banda la nostra iniciativa hadespertat interessos similars en altres entitats culturals que han deciditcomplementar la nostra tasca organitzant diverses activitats relacionades amb larecuperació de la memòria històrica.

LA BIBLIOTECA MONTBAU - ALBERT PEREZ BARÓ

El barri de Montbau es troba al peu dels vessants de Collserola, a la banda demuntanya de la Ronda de Dalt.

En aquests indrets es troba la biblioteca de Montbau on, amb motiu d’aquestprojecte, es van realitzar unes 38 entrevistes d’una mitjana de 45 minutscadascuna, amb un total aproximat de 29 hores d'enregistrament. Prèviament esva elaborar un estudi de les persones més significatives en l’evolució de la vida delbarri. Així, es van oferir voluntàriament a participar comerciants, presidents de l’AAVV de Montbau i de Vall d’Hebró, l’Associació Cultural de Montbau, el rector dela parròquia, una antiga mestra de l’escola pública del barri, un treballador de laLlar d’avis Sant Jordi, alguns pioners en la creació de la nostra biblioteca, unmembre de la coral de Sant Jeroni, la farmacèutica i el barber del barri, l’exregidorde cultura, una antiga catequista de la parròquia i també infermera o la propietàriade l’estanc i el del quiosc de les places principals del barri. També vam poderrecollir la veu de veïns i veïnes que portaven tota la seva vida a Montbau.

Algunes de les qüestions específiques que se’ls hi va plantejar van ser, perexemple, la data en que van arribar al barri, com es van assabentar que existienels pisos de Montbau, l’arribada del metro, les cooperatives, les entitats i la sevaevolució, del Parc del Laberint d’Horta, o l’evolució de la biblioteca.

A través de les seves paraules vam aprendre o confirmar idees com ara:

13

- A nivell urbanístic: la Vall Hebró era part descampat i part camp de cols, i es vacrear com a barri a partir de cooperatives (Puntual, Gracienc, Esperança).L’Ajuntament en fer el pla del barri buscava una composició semblant al centrede la ciutat. El Patronat Municipal d’Habitatge va sortejar pisos entre gremisque s’associaven per cooperatives. Cal destacar com anècdota els noms queporten la major part dels carrers referits a escriptors, artistes o arts.

- A nivell comercial: el teixit comercial ha estat sempre molt deficitari perquètothom baixava a Barcelona a comprar o anaven al mercat d’Horta.

- A nivell d’oci: no existia cap servei. Però en els darrers anys aquestamancança ha estat subsanada amb les festes populars (cavalcada de reis,graellada, calçotada, revetlla de Sant Joan) o amb l’ampli ventall d’activitatslúdiques.

- A nivell sanitari: des del 1955 gaudeixen de l’Hospital, fet que els hi permettenir un ambulatori i un servei d’urgències al costat de casa.

- A nivell de transports: com tenir un cotxe era un somni agafaven el bus núm.26 i 27 i posteriorment un tramvia. No obstant van reivindicar que s’allargués elmetro de Lesseps a Montbau (fins al punt de pagar un preu superior del bitllet) iho van aconseguir.

- A nivell cultural: destaca la biblioteca amb la iniciativa voluntària per part delsseus treballadors i el fons documental a base de donacions, des de la sevaobertura en el 1980.

- A nivell religiós: el gran pes que va tenir fins fa poc la parròquia com a espaisocial, d’oci, de participació i unió entre els veïns.

- A nivell polític: com el barri també és diu del “Porcioles” degut a que es vaconstruir en la seva època, com el Parc de les Heures havia estat un camp deconcentració durant la Guerra Civil Espanyola o com el darrer lloc per on vapassar el president Lluís Companys camí del seu exili va ser Montbau.

Aquestes notes són només una mostra de les aportacions que les veus dels veïnsde Montbau han fet ja en la història del seu barri.

ESTAT ACTUAL DEL PROJECTE

Actualment el projecte es troba en la fase final de transcripció de totes lesentrevistes. S'està treballant en l'establiment d'acords amb diverses entitats queens permetin obtenir els recursos necessaris.

Els materials que se n'obtinguin estaran disponibles a la col·lecció local decadascuna de les biblioteques, i accessibles a través del catàleg de Bibliotequesde Barcelona.

14

CONCLUSIÓ

D’uns anys ençà les biblioteques públiques s’han convertit en centres d’informacióque, confiant plenament en les entitats amb qui col·laboren estretament, engeguenprojectes que fins fa poc no s’havien relacionat estrictament amb les bibliotequespúbliques. Per altra banda aquest projecte ens planteja un nou repte: donar un pasmés i convertir la biblioteca en un centre creador d’informació que reacciona demanera proactiva a les necessitats d’un territori al que cada cop se sent mésvinculada.

Aquest és un projecte que ens demostra la importància de les col·laboracionsentre entitats per dur a bon port projectes que, de manera individual, seriaimpossible assumir. Hem intentat trencar barreres i col·laborar per complementarconeixements, i també per ampliar un projecte que, ben segur, tindrà mésempenta perquè compta amb l’impuls de diverses entitats que aporten diferentsvisions al projecte, i dels propis usuaris, que se senten part activa de la biblioteca.

Com a projecte de futur ens plantegem com difondre tota la informació obtinguda,(que es podrà demanar en préstec) ja sigui a través del web i/o mitjançant lapublicació de la documentació. No disposem de calendaris perquè no hem cregutconvenient posar límits temporals a un projecte que dependrà del ritme de lespersones que hi participin.

Gran part de l’èxit del projecte dependrà de les persones que voldran compartiramb la biblioteca, i per extensió amb la resta de ciutadans, la seva història, que ésla història dels nostres barris, per tant la història de Barcelona.

15

Agraïments:

- Totes les persones que s’han entrevistat per a aquest projecte.- Arxius Municipals dels districtes de Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i

Horta-Guinardó- Jordi Cercs, de l’Arxiu Municipal de Barcelona- Lluís Úbeda, de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona- Nàdia Varo i Pere Ysàs de la Facultat d’Història de la Universitat Autònoma de

Barcelona- Tots els estudiants en pràctiques de la Facultat d’Història de la Universitat

Autònoma de Barcelona- CERHISEC- Josep M. Huertas Clavería- Mònica Randall- Agustí Mercader- Cisco Tomàs- Custòdia Moreno- Francisco Rosales- M. Teresa Rosell- Salvador Sagarra- Els equips de professionals de les biblioteques implicades en el projecte

16

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

· Aceves, J. E. (2005). “Convocatorias y concursos de testimonios como unafuente para la historia oral contemporánea”. En: Congreso Internacional deHistoria. 7, 8 i 9 de setembre de 2005.http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/JorgeAcevesComunicacion.pdf [Consulta: 02/01/2006]

· Albero, J. (2005). “Las narraciones orales y los estudios folklóricos literal-historicos”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembre de2005.http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/JaumeAlbero.pdf[Consulta: 02/01/2006]

· The American Folklife Center. Save Our Sounds: America's RecordedSound Heritage Project <http://www.loc.gov/folklife/sos/index.html>[Consuta: 24/11/2005]

· Archivo Histórico Ferroviario. <http:// www.ffe.es/body_orales.htm>.[Consulta: 09/12/2005]

· Asiáin, A. (2005). “Archivo del patrimonio oral e inmaterial navarro: polifoníade emociones”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembrede 2005.http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/AlfredoAsiain.pdf[Consulta: 02/01/2006]

· Associació Internacional d’Història Oral <http://www.ioha.fgv.br>. [Consulta:14/12/2005]

· Barroso, A. (2005). “El programa de fuentes orales para la historia de ladiócesis de Bilbao”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 desetembre de 2005.http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/AnabellaBarroso.pdf [Consulta: 02/01/2006]

· Borderías, C. ; Hurtado, J. T. (1998). Biografías obreras. Fuentes orales ymilitancia sindical.<http://www.conc.es/arxiu/publicacions/biografies_obreres/volum_1.pdf>[Consulta: 17/06/2005]

· Castillo, M. G. (2005). “Fuentes para el estudio de lo cotidiano”. En:Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembre de 2005.

17

http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/MariaGraciaCastillo.pdf [Consulta: 02/01/2006]

· Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya (1991). Catàleg del fonsviodeogràfic del Departament de Cultura. [Barcelona]: Departament deCultura. Generalitat de Catalunya.

· Dornier-Agbodjan, S. (2004). “Fotografías de familia para hablar de lamemoria”. Historia, antropología y fuentes orales, núm. 32, 123-132

· Ealham, C. (2005) “La Calle como memoria y conflicto (Barcelona, 1914-1923)”. Historia, antropología y fuentes orales, núm. 34, 113-134.

· Frisch, M. (2005) “Nuevas tecnologías de la información en la historia oral”.Historia, antropología y fuentes orales, núm. 34, 149-154.

· Fundación Juan Muñiz Zapico <http://www.fundacionjuanmunizzapico.org/>[Consulta: 27/11/2005]

· Gidtias (2001). “Fonts d’informació bibliogràfica”.Tutorial web de tècniquesd’Investigació en Antropologia Social. Barcelona: Universitat de Barcelona<http://www.ub.es/antropo/tutorial/tecniques/complements/materials/T2material/T2_Materials.pdf> [Consulta: 15/06/2005]

· Gidtias (2001). “Guió d’entrevista. Entrevista temàtica”.Tutorial web detècniques d’Investigació en Antropologia Social. Barcelona: Universitat deBarcelona<http://www.ub.es/antropo/tutorial/tecniques/complements/materials/T5material/T5_Materials.pdf> [Consulta: 15/06/2005]

· Hammer, Dean; Widavsky, Aaron. (1991) “La entrevista semi-dirigida”.Historia, antropologia y fuentes orales, núm. 4, 23-61

· (1993). La Historia oral, métodos y experiencias. Madrid: Debate

· La Memoria Rebelde <http://www.rojoynegro.info/2004/rubrique-29.php3>[Consulta: 03/12/2005]

· Ministerio de Cultura <www.cultura.mecd.es> [Consulta: 22/11/2005]

· Miret, M. T. (2003). “La Biblioteca de la Memòria”. ITEM, núm. 33, 85-96

18

· Multicultural History Society of Ontario <http://www.mhso.ca>. [Consulta:10/12/2005]

· “Les Narracions de la història”. Avenç, núm. 281, 25-55.

· Oral History on India’s Independence Movement<http://www.gandhiserve.org/activities/research/oral_history.html>[Consulta: 01/12/2005]

· Shoper, Linda. (2001) “Diseño de proyectos de historia oral y formas deentrevistar.” Historia, antropologia y fuentes orales, núm. 25, 133-141

· Sitton, T. (1989). Historia oral: una guía para profesores (y otras personas).México: Fondo de Cultura Económica.

· Thompson, P. (1988). La Voz del pasado: la historia oral. València: EdicionsAlfons el Magnànim de l'IVEI.

· US Latinos and Latinas & World War II.<http://utopia.utexas.edu/explore/latino/> [Consulta: 28/11/2005]

· Veterans History Project: a project of the american folklife center of theLibrary of Congress. <http://www.loc.gov/vets>. [Consulta: 12/12/2005]

· VOAHA: The Virtual Oral/Aural History Archive<http://www.csulb.edu/voaha> [Consulta: 09/11/2005]