BIBLIOTECA LA COOPERATIVA Desclapers, 14-18 08380 Malgrat de Mar Tel. 93.761.90.32 Fax 93.761.30.54 b.malgrat.lc@diba.cat Biblioteca.La.Cooperativa Bibliomalgrat

HORARI HIVERN

Matins: dimarts, dijous i dissabte de 10h a 13h

Tardes: de dilluns a divendres de 16h a 20:30h

Novembre 2015

Guia de lectura de novel·les que parlen sobre biblioteques o llibres...

Pradas, Núria. La noia de la biblioteca En una Barcelona marcada per les convulsions socials i els moviments

reivindicatius, Núria Solé, una noia de classe obrera destinada a treballar a

les fàbriques tèxtils, lluitarà per complir els seus somnis. Mentre la seva

germana Conxa mantindrà un rol actiu en la lluita contra les injustícies

laborals, ella aconseguirà una plaça per formar-se a l'Institut de Cultura de

la dona per acabar treballant d'auxiliar a la Biblioteca Nacional de

Catalunya, que obria les seves portes al públic l'any 1914.

Leon, Donna. Muerte entre líneas

Una tarda, el comissari Brunetti rep una trucada desesperada del director

d’una biblioteca veneciana. Diversos llibres antics de gran valor han

desaparegut. Els bibliotecaris sospiten de l’home que va demanar

consultar els volums, un bibliotecari de Kansas. L'únic problema és que

després de consultar les seves credencials, el professor no existeix.

Eco, Umberto. El nombre de la rosa

Ambientada en el turbulent ambient religiós del segle XIV, la novel·la narra

la investigació realitzada per Fray Guillermo de Baskerville i el seu deixeble

Adso de Melk entorn a les misterioses morts que estan tenint lloc dins

d’una abadia d’Apenins.

Savage, Sam. Firmin: aventuras de una alimaña humana

En Firmin és el benjamí d'una família de rates de 13 germans, és petit i té

el cap gros, però és especial. Ell i la seva família viuen al damunt d'una

llibreria de vell, passen gana, la mare és alcohòlica... Firmin ben aviat

s'espavila i descobreix que el paper dels llibres serveix per enganyar la

gana, fins que un bon dia descobreix que enmig d'aquell paper que

s'empassa hi ha tot d'històries, històries que el faran encara més diferent,

culte.

Kostova, Elizabeth. La historiadora

El seu nom desperta terror entre els homes. Sempre se l’ha

considerat com un mite. Però ara, en Paul i la seva filla s’atreviran a

buscar-lo dins dels racons més foscos d’Europa i Àsia. A cada pas

que donaran, es convenceran més de que ell els està esperant. És

possible que la tomba de l’Emperador Vlad amagui quelcom més que

el cos d’un assassí llegendari?

Pérez- Reverte, Arturo. El club Dumas

Pot un llibre ser investigat talment com si d’un crim es tractés?

Lucas Corso rebrà l’encàrrec d’investigar quina relació existeix entre

el llibre Els tres mosqueters i el dimoni. Pel camí es trobarà amb

personatges literaris, com la seductora Milady, el perillós Rocheford i

l’estranya aparició d’Irene Adler.

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento

Una matinada de l’any 1945, un noi és conduït pel seu pare cap a un

misteriós lloc amagat en el cor de la ciutat vella: el Cementiri dels

Llibres Oblidats. Serà allà on en Daniel Sempere trobarà un llibre

maleït que canviarà el rumb de la seva vida i que l’arrossegarà cap a

un laberint d’intrigues i secrets enterrats dins de la ciutat de

Barcelona.

Zusak, Markus. La ladrona de libros

La narradora d’aquest llibre és la mort. Ens parla de la Liesel

Meminger, una nena que va a viure a casa d’una família adoptiva,

formada per en Hans i la Rosa Hubermann, en un poble prop de

Munich, a l’Alemanya anterior a la Segona Guerra Mundial.

Chevalier, Tracy. El Blau virginal

En un intent de fer el possible per tirar endavant en la petita comunitat de

Lisle-sur-Tarn, Ella Turner es canvia el cognom pel de Tournier. Però és

en va i la sort no sembla posar-se-li de cara. Sola en el món, Ella decideix

investigar quin passat amaga el cognom de Tournier. La recerca la duu

fins al personatge d'una llibretera, una dona d'aires ferotges anomenada

Isabelle du Moulin.

Banerjee, Anjali. La llibreria de les noves oportunitats

Hi havia una vegada una vella llibreria a la petita i plujosa illa de Shelter. En

aquest indret tan especial, on els llibres tenen vida pròpia, un dia hi arriba

Jasmine, disposada a fer-se càrrec del negoci mentre la propietària, la seva

tieta Ruma, viatja a l'Índia per guarir el seu cor cansat.

Harkness, Deborah. El descobriment de les bruixes

Al cor de la Biblioteca Bodleiana d’Oxford, l’apassionada historiadora Diana

Bishop es topa, durant les seves investigacions, amb el manuscrit identificat

com “Ashmole 782″. Descendent d’un antic llinatge de bruixes, Diana intueix

que el manuscrit està relacionat d’alguna manera amb la màgia, però no vol

tenir res a veure amb la bruixeria. I després de prendre algunes notes sobre

els seus curiosos dibuixos, el torna sense perdre més temps a les

prestatgeries. El que Diana no sap és que es tracta d’un manuscrit alquímic

que ha estat perdut durant segles i el descobriment ha desencadenat que

hordes de dèmons, vampirs i bruixes surtin a la llum envaint les sales de

Iturbe, Antonio. La bibliotecària d’Auschwitz

Un grup de presoners jueus al camp de concentració d’Auschwitz

aconsegueixen reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només

vuit llibres. Una adolescent de catorze anys, la Dita Adlerová, és

l’encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora

protegir el mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d’Auschwitz.

Setterfield, Diane. El cuento número trece

“Digue'm la veritat'. Tres paraules que es claven a l'ànima de la jove

biògrafa i llibretera Margaret Lea, que ha estat escollida per

reconstruir i explicar la vida de Vida Winter. Aquesta noia soltera i

solitària viu també torturada pels secrets que envolten el seu

naixement i la seva infància, que els que més l'estimen han

aconseguit amagar-li sempre. Tancada en la decrèpita mansió de la

moribunda autora, i completament immersa en l'obscur i esgarrifós

relat d'incest, bessons demoníacs i decadència que és la infància de

la vella, Margaret anirà comprenent paral·lelament els misteris de la

seva pròpia existència.

Divry, Sophie. Signatura 400

Ni tant sols no té nom, Ningú no parla amb ella si no és per a

demanar-li algun llibre en préstec. El seu consol són les bones

lectures (sempre d’autors ja morts) i estar rodejada d’éssers encara

més tristos que ella. Es passa els dies ordenant, classificant i posant

signatures. No pensava ser bibliotecària, però va abandonar les

oposicions per un home. Ara, l’amor li sembla una pèrdua de temps,

un trastorn infantil. Aquest és el relat d’una dona insignificant, que

relata el seu desencant amb acritud i humor.

Bennett, Alan. Una lectora poc corrent

És un dia qualsevol al Palau de Buckingham i els gossos de la Reina

no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma

a passejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca

mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari

també antiquat i Norman, un treballador de la cuina reial jovenet i pèl-

roig, a qui Sa Majestat no havia vist mai. Una mica obligada per les

circumstàncies, la Reina s’emporta un llibre en préstec, sense saber

que a partir d’aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de

conèixer Norman li canviaran del tot la vida.

Schwalbe, Bill. El Club de lectura del final de la teva vida

En Will i la seva mare, malalta de càncer, saben que el temps de què

disposen per estar junts no durarà per sempre. Per això volen aprofitar-lo al

màxim i compartir el que més els apassiona: la lectura. Durant mesos

parlaran de llibres de tota mena: clàssics i bestsellers, novel·les i memòries,

comèdies i tragèdies... I, a través de les lectures, també revisaran les seves

vides, les seves pors i el seu amor. Una emocionant oda a la vida i al

reconfortant poder de les paraules.

Morley, Christopher. La librería encantada

En Roger i la Helen Mifflin regenten La llibreria encantada, a la que

acudeixen, d’arreu de Nova York, tot tipus de personatges singulars, que van

des de joves publicistes, farmacèutics alemanys o joves hereves. Sembla

que tot està en pau, però no és així: som al principi de la Primera Guerra

Mundial, enmig d’una època convulsa, plena d’avenços tècnics, emocions

contradictòries i molt de suspens.

Shaffer, Mary Ann. La societat literària i de pastís de pela de patata de

Guernsey

1946, Londres. L'escriptora o columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la

seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d'un habitant de l'illa de

Guernsey, entra en contacte amb els membres d'una curiosa societat literària

nascuda durant l'ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l'illa per conèixer

de primer mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la

guerra.

Manguel, Alberto. La biblioteca de noche

Aquest llibre no és ni una història, plena de noms i de dates, ni un manual

sobre biblio-tecnologia. És una immersió divertida, amena i erudita, que ha

estat esperonada per la curiositat, sobre l’atractiu d’aquests llocs que

anomenem biblioteques i sobre l’afany de l’ésser humà de col·leccionar, en

aquest cas, llibres.

Santos, Care. L’aire que respires

La Virginia acaba d’heretar el negoci familiar: la llibreria Palinur. Entre el

munt d’exemplars, pols i papers que el seu pare va acumular, aviat

sorgeix la història de la Carlota Guillot i la recerca d’un llibre, fonedís i

capritxós, que va formar part d’una de les biblioteques particulars més

sibarites de la Barcelona napoleònica. És una història que s’estén al llarg

de les dècades més convulses del segle XIX

Cooper, Glen. La biblioteca dels morts

L'assassí del Judici Final té la ciutat aterrida després que hagin aparegut

sis cadàvers en només dues setmanes. L'única relació entre elles és que

abans de morir van rebre una postal, enviada des de Las Vegas, que

anunciava la data de la seva mort. El 10 de juny del 2009, ben a

contracor, els seus superiors assignen el cas a Will Piper, un llegendari

agent en decadència de l'FBI especialitzat en assassins en sèrie.

Kelly, Stuart. La biblioteca de los libros perdidos

Particular i enginyós, aquest llibre és una curiosa barreja de novel·la

policíaca, assaig històric i informe; la primera guia sobre el que va poder

ser i al final no va ser en literatura.

Hi ha una gran quantitat de llibres que s’han perdut per causes ben

diverses: obres d’autors desconeguts que mai no es van editar, perquè

s’han perdut, perquè s’han destruït... Quant material creatiu i artístic de

gran valor s’ha extraviat o destruït al llarg de la història?

Myron, Vicki. Dewey: el gatet de biblioteca que va commoure el mó n

Una gèlida nit de gener de 1988, la Vicki troba un gatet abandonata la

bústia de retorn de llibres de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat

d’Iowa, on treballa. Aviat la gent de la biblioteca descobreix que en Dewey

no és un gat qualsevol, sinó que es tracta d’un ésser especial que

transformarà la vida de tots els que l’envolten.