BON DIA!

Tornem a l’escola altra vegada,

però aquest cop ho fem amb alegria.

La mateixa alegria que va tenir Jesús quan es reuniren

els pastors, els àngels, i els reis… al seu voltant i

s’acostaven al seu bressol, i li cantaven cançons, i li

oferien presents, i li feien grans rialles....

De ben segur que vosaltres, aquestes festes, també us

heu trobat en família, heu dit el vers de Nadal, heu anat

a missa del gall, heu cagat el tió, heu anat a veure

pessebres, a rebre els reis...

DONEM- NE

GRÀCIES en SILENCI tot escoltant…

https://www.youtube.com/watch?v=68483tVx0eA

LA KIDI I LES CARBASSES

Per art de màgia vaig aparèixer en un camp ple de carbasses. Grans i petites, n'hi

havia de color taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple de

carbasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la nit, però estava massa

cansada així que em vaig quedar allà mateix.

Quan ja dormia, una música molt alegre em va despertar. Eren les carbasses fent una

dansa enmig de la foscor. De seguida m'hi vaig afegir. No es van adonar de la meva

presència. Al cap d'una estona es van aturar i es van asseure en rotllana. Per no

cridar l'atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig veure que una a una, s'anaven dient

una cosa a l'orella fins que van arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:

-Vés i cura, Pili!-

-Com dius?- vaig preguntar intrigada.

-Vés i cura, Pili!-

No entenia res. Una a una van començar a riure amb ganes, i jo cada cop estava més

desorientada i una mica espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”

-Perdoneu-me, però no sé què vol dir això de la Pili... Qui és la Pili?-

Com més preguntes feia més reien i jo ja no sabia què fer.

Finalment la carbassa més petitona de la colla se'm va apropar i em va dir:

-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi! Això és el que t'havia de dir la meva companya.

Estàvem jugant a un joc i com sempre passa amb aquest joc, la última diu “tonteries”

hehehe.-

-Un joc dieu? I què hi te a veure la Pili en aquest joc? I per què se l'ha de curar?.-

Encara van riure més fort. Finalment m'ho van explicar hi ho vaig entendre.

Es veu que estaven jugant al joc del telèfon, que consisteix en passar-se un missatge

d'orella a orella fins que la última de totes diu el que ha entès, que normalment no té

res a veure amb el que ha dit la primera. Això va fer que el missatge inicial

“Benvinguda Kidi!” es transformés fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.

Feia estona que s'havien adonat de la meva presència i sabien molt bé qui era i que

m'agradaven els jocs. Per aquest motiu, van tenir la genial idea d'ensenyar-me un joc

nou, tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de sol, que va fer

que una a una, tornessin al seu estat natural, quietes i enganxades a la seva mata,

immòbils i sense vida.

Si volia tornar jugar amb elles, m'hauria d'esperar que el sol es pongués i així ho vaig

fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves amigues les carbasses que

cada nit, m'ensenyaven un joc nou.

Avui la Marta i la Cristina marxen soles a casa i tindran una estona per parlar.

Què creieu que s’explicaran? De què parleu vosaltres amb els vostres amics i amigues?

A les escoles FEDAC volem que els alumnes aprengueu a ser competents a la vida. Volem que tots doneu el millor de vosaltres mateixos! Volem que creixeu de forma global, no només memoritzant moltes coses, sinó també aprenent a ser persones crítiques, que sapigueu dialogar, que sigueu responsables. Per això, els professors ara seran com un guia, i els alumnes sou els que descobriu. Ah! I no oblidem les emocions i les vivències per aprendre a conviure!

TU PARLES MOLT!

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja; com disc ratllat no acabes mai de xerrar

sempre fent bla, bla, bla: és el teu mal.

Tu saps molt bé que m'agrada la quietud.

Jo sóc tranquil, ets pitjor que l'escorbut sempre fent bla, bla, bla:

és el teu mal.

Un dia jo, que sempre t'estimaré, amb pany i clau els llavis et tancaré:

ja no faràs més bla, bla, bla. Quina pau!

No veus que així no podem continuar?

Jo noc dic res, tu no pares de xerrar;

per favor, no no, no xerris més.

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja; com disc ratllat no acabes mai de parlar

sempre fent bla, bla, bla: és el teu mal.

EL NEN QUE NO JUGAVA Estava molt bé jugant amb els infants del meu grup,

quan m'he adonat que al fons de tot, apartat d'aquella diversió,

hi havia un nen que no jugava. Tot plegat se m'ha acudit anar-lo a buscar,

i ara, Senyor, sóc feliç, aquest nen també ha jugat amb nosaltres.

Això m'ha fet pensar que a vegades som molt egoistes i només pensem

a divertir-nos nosaltres; o que ens trobem tan bé

que no ens fixem en els que no hi participen. Senyor, et demano que no ens fixem només en

nosaltres i que sapiguem buscar la felicitat dels altres

encara que no siguin del nostre grup.

Gràcies, Senyor, per aquest dia tan divertit.

CLIMENT NINOT DE NEU

Sant Feiràs de la Cogullada de Monstorniu és un petit llogarret envoltat per muntanyes al mig del Pirineus i està tan perdut

que fins i tot es descuiden de posar-lo als mapes. Allà, oblidat gairebé de tothom, hi viuen unes trenta famílies amb el seu

ajuntament, les seves cases, la seva escola, la seva església, els seus carrers, places, botigues, centres socials, cafès... Aquell dia (com sovint sol fer cada 21 de desembre) va arribar l'hivern tot ben abrigat amb les seves galtes vermelles, el nas

lluent i una bufanda de fred que de seguida ho va encomanar a tota la gent.

A la tarda van començar a caure suaument les primeres volves de neu que, a poc a poc, van deixar-ho tot cobert d'una catifa blanca, flonja i neta. Un altre cop, com cada any, s'havia de tallar el camí d'entrada al poble i Sant Feiràs tornava a quedar

aïllat de la resta de món durant dies o potser mesos. Els seus habitants ja estaven acostumats i seguien el seu ritme de vida

com si res. L'endemà, tot i continuar nevant, la mainada sortia riallera de l'escola. Començaven les vacances de Nadal; tots van córrer

cap a la Plaça Major. Allà feien rodolar pel terra una bola de neu que, de mica en mica, es feia grossa i més grossa fins

arribar a una bona alçada. Després van tornar a repetir l'operació però aquesta vegada van fer una bola una mica més petita; entre dos o tres nois la van aixecar i la van col·locar just a sobre de la primera. Allò era tot un ninot de neu; però faltava

alguna cosa. De seguida va sortir la Maria de Can Quel, se'n va anar cap a casa seva i va tornar amb una pastanaga d'aquelles tan maques

i ... nyecccc! l'hi van enganxar al mig de la cara. El ninot de neu ja tenia nas; un bon nas.

L'Albert del Mas Joan va fer el mateix però va tornar amb un bon barret de copa que li havia donat el seu avi i l'hi van encasquetar sobre el cap.

De mica en mica tots anaven fent el mateix i aportaven noves coses al ninot de neu; la Mariona de Ca la Cosidora va portar

dos botons negres i lluents que feien d'ulls. En Pau de la Casa Nova va dur una escombra i l'hi van posar entre els braços. L'Ester de Can Pins va portar una bufanda de mil colors ... Després van agafar en Ramonet de l'Hostal del Senglar, que era

el més menut de la colla, el van aixecar i el noi, amb la punta del dit xic, va dibuixar la boca; havia quedat una mica torta

però tot i així el ninot feia el seu goig. - Encara falta una cosa! - va cridar la Laura - el nom! I tots plegats van fer una llista, van votar i en van triar un: Climent.

Sí! Sonava bé!

Al moment la mainada reia, jugava i ballava al seu voltant, tot fent rotllana, li cantaven:

“Climent, ninot de neu, cara rodona, cara rodona. Climent, ninot de neu, cara rodona i blanc de peus”.

Cap al tard tots van tornar a casa. S'ho havien passat d'allò més bé. Durant la nit, els flocs de neu que encara queien van

esborrar totes les petjades; des de la plaça semblava sortir una estranya claror que il·luminava tot el poble i es reflectia en el

blanc de la neu als carrers, les cases, les teulades, els arbres ...

Així van anar passant els dies i en Climent, el ninot de neu, era feliç; el seu rostre havia canviat una mica i aquella boca torta

del primer dia, ara era com un somriure que anava de galta a galta. La quitxalla anava cada tarda al seu voltant i jugaven amb ell com si fos l'amic de tots. Fins i tot la gent gran sentia una mica de tendresa per aquell ninot, i qui més qui menys

sabia la cantarella.

En Climent, des de la plaça estant, sentia i veia com la gent passava aquelles Festes de Nadal. A les nits fredes i glaçades de lluna blanca mirava pels vidres de les finestres i veia com tothom encenia les llars..., feien cagar el tió, feien el pessebre,

menjaven torrons, cantaven nadales... I ell, tan sols mirant-s'ho, ja gaudia.

La nit de Cap d'Any, alguns van sortir a la plaça i van menjar el raïm tot saltant i ballant al seu costat. Ell, com una estàtua, semblava presidir la plaça. El consideraven com un personatge més del poble. La mainada no deixava d'anar-lo a veure cada

dia. Sempre duien als llavis la seva cançó: “Climent, ninot de neu, cara rodona, cara rodona. Climent, ninot de neu, cara

rodona i blanc de peus”. Però just l'endemà de la nit de Reis, mentre tothom desembolcallava els regals i obsequis més desitjats, el sol va sortir més

fort i radiant que els dies anteriors. El vent potser també estava desembolcallant els regals dels Reis i no va piular gens. La

temperatura va pujar més que de costum i la neu, de mica en mica, es va anar fonent.

En Climent, el ninot de neu, també es va anar desfent fins quedar convertit en una gran bassa d'aigua. I a la tarda, els

menuts van anar a recollir les restes del ninot. Que si el barret de copa una mica brut de fang, que si la pastanaga, ja

estovada i de color fosc, que si l'escombra, que si els botons, que si la bufanda ... però entre una cosa i l'altra també van trobar un estrany objecte; era com un cor de vidre glaçat que no es desfeia amb l'escalfor. La mainada va entendre que allò

era el cor d'en Climent, el ninot de neu, i el van anar a soterrar a la muntanya més alta dels voltants, on sempre està nevat.

Al cap de pocs dies, allà mateix on va ser enterrat el cor, va sortir una flor: la Flor de Neu. Curiosament, diuen que, des d'aquell Nadal, cada any quan neva a Sant Feiràs de la Cogollada de Monstorniu apareix per art d'encanteri un gran ninot de

neu al mig de la plaça; tothom ja sap qui és, i li canten: “Climent, ninot de neu, cara rodona, cara rodona. Climent, ninot

de neu, cara rodona i blanc de peus”.

És hora de berenar i la mare de la Carla li ha preparat la bossa amb un entrepà de formatge i un suc. Li encanta el formatge! És el seu berenar preferit!

Tu parles amb la mare i el pare,

d’allò que més t’agrada que et

posin per esmorzar o berenar?

Les llengües són molt importants perquè ens permeten entendre’ns amb moltes persones arreu del món. És per això que a les nostres escoles aprenem el català, el castellà i també llengües estrangeres com l’anglès. Entendre la manera de parlar de les persones és un primer pas per entendre com són. A les escoles FEDAC treballem per fer alumnes plurilingües, que vol dir que treballem perquè tots els nens i nenes parlin moltes llengües. I ens agrada fer-ho de manera divertida, amb vídeos, parlant, utilitzant l’ordinador, fent jocs... Quan acabem l’escola tots els nens i nenes hem de poder comunicar-nos perfectament en català, en castellà i en anglès.

Aquest és un repte: IDIOMES!

Quines llengües coneixes? Hi ha companys que parlen altres llengües? Les entens totes? I a l’escola, quines aprens?

TU PARLES MOLT!

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja; com disc ratllat no acabes mai de xerrar

sempre fent bla, bla, bla: és el teu mal.

Tu saps molt bé que m'agrada la quietud.

Jo sóc tranquil, ets pitjor que l'escorbut sempre fent bla, bla, bla:

és el teu mal.

Un dia jo, que sempre t'estimaré, amb pany i clau els llavis et tancaré:

ja no faràs més bla, bla, bla. Quina pau!

No veus que així no podem continuar?

Jo noc dic res, tu no pares de xerrar;

per favor, no no, no xerris més.

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja; com disc ratllat no acabes mai de parlar

sempre fent bla, bla, bla: és el teu mal.

Gràcies,

Senyor, perquè ets enmig nostre.

Tu has fet possible que ens puguem trobar

aquí a...

Tu has fet possible

que passem un dia alegre i divertit.

Ajuda’ns a saber escampar aquesta alegria

quan ens trobem amb altra gent.

ELS MALS VEÏNS

Hi havia una vegada un home que va sortir un dia de casa per anar a treballar, i just en passar per davant de la porta de la casa del seu veí, sense adonar-se’n li va caure un paper important. El seu veí, que mirava per la finestra en aquest moment, va veure caure el paper, i va pensar: - Que descarat, l'oncle va i llença un paper per embrutar la meva porta, dissimulant descaradament! Però en comptes de dir-li res, va planejar la seva venjança, i a la nit va buidar la seva paperera al costat de la porta del primer veí. Aquest estava mirant per la finestra en aquest moment i quan va recollir els papers va trobar aquell paper tan important que havia perdut i que li havia suposat un gran problema aquell dia. Estava trencat en mil trossos, i va pensar que el seu veí no només l'hi havia robat, sinó que a més l'havia trencat i tirat a la porta de casa. Però no va voler dir-li res, i es va posar a preparar la seva venjança. Aquella nit va trucar a una granja per fer una comanda de deu porcs i cent ànecs, i va demanar que els portessin a la direcció del seu veí, que l'endemà va tenir un bon problema per intentar lliurar-se dels animals i les seves males olors. Però aquest, com estava segur que allò era idea del seu veí, quan es va desfer dels porcs va començar a planejar la seva venjança. I així, tots dos van seguir fent-se la punyeta mútuament, cada vegada més exageradament, i d'aquell simple paperet a la porta van arribar a trucar a una banda de música, o una sirena de bombers, a estavellar un camió contra la tàpia, llançar una pluja de pedres contra els vidres, disparar un canó de l'exèrcit i finalment, una bomba - terratrèmol que va esfondrar les cases dels dos veïns... Tots dos van acabar a l'hospital, i es van passar una bona temporada compartint habitació. Al principi no es dirigien la paraula, però un dia, cansats del silenci, van començar a parlar, amb el temps, es van anar fent amics fins que finalment, un dia es van atrevir a parlar de l'incident del paper. Llavors es van adonar que tot havia estat una coincidència, i que si la primera vegada haguessin parlat clarament, en lloc de jutjar les males intencions del seu veí, s'haurien adonat que tot havia passat per casualitat, i ara els dos tindrien la casa... I així va ser, parlant, com aquells dos veïns van acabar sent amics, el que els va ser de gran ajuda per recuperar-se de les seves ferides i reconstruir les seves malparades cases.

Parlant, la gent s’entén.

Si dialogues, alguna cosa aprendràs!

Quan hi ha algun mal entès o problema, en parleu

amb els companys? Què feu per solucionar-ho?

Penses el que dius abans de parlar?

Dialogueu-ho a classe.

Les persones podem parlar i comunicar-nos no només a través de la veu, sinó que també podem comunicar-nos a través de les matemàtiques, la música, la plàstica, la tecnologia, els dibuixos... A les escoles FEDAC els mestres ens ajuden a que tots ens sapiguem comunicar de moltes maneres, però molt especialment amb la que ens sigui més profitosa i que hi tinguem més facilitat. Els llenguatges permeten no només que nosaltres ens expressem, sinó que també permeten que entenguem als altres.

Aquest és un altre repte: LLENGUATGES!

Què t’agrada més fer: dibuixar, cantar, pintar, fer experiments, escriure...?

TU PARLES MOLT!

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja; com disc ratllat no acabes mai de xerrar

sempre fent bla, bla, bla: és el teu mal.

Tu saps molt bé que m'agrada la quietud.

Jo sóc tranquil, ets pitjor que l'escorbut sempre fent bla, bla, bla:

és el teu mal.

Un dia jo, que sempre t'estimaré, amb pany i clau els llavis et tancaré:

ja no faràs més bla, bla, bla. Quina pau!

No veus que així no podem continuar?

Jo noc dic res, tu no pares de xerrar;

per favor, no no, no xerris més.

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja; com disc ratllat no acabes mai de parlar

sempre fent bla, bla, bla: és el teu mal.

Dia escolar de la no-violència i la pau

Avui celebrem el dia de la PAU. Per a la Pau, és necessari el DIÀLEG...

https://www.youtube.com/watch?v=JwjAAgGi-90

Als nens i nenes de les escoles FEDAC ens agrada imaginar coses, dibuixar, crear amb les mans, pensar... Moltes vegades ens agrada pensar plegats com podem solucionar un problema, veure com es pot arreglar i finalment aconseguir que no sigui problema. Les escoles avorrides on tots els nens i nenes només fan el que diu el mestre i no poden proposar res, no són les nostres escoles. A la FEDAC volem que els nens i nenes proposin coses, pensin què poden fer i com ho volen fer, que creïn, que s’equivoquin i aprenguin dels seus errors, que siguin atrevits i ells mateixos. Els alumnes de la FEDAC són creatius, actius i venen a escola contents i desperts.

Aquest és un repte: CREAACTIVITAT!

T’agrada pensar i imaginar? Què t’agradaria que féssim a l’escola o que canviés?