CONCLUSIONS JORNADA "EL NEN TUTELAT A L'ESCOLA"

I JORNADES INTERDISCIPLINARS

Octubre 2013 Vilassar de Mar

•  “EL NEN TUTELAT A

L’ESCOLA” CONCLUSIONS

16/09/13 16:15

2

INDEX

1. AGRAÏMENTS

2.CONCLUSIONS DEBATS

2.1.-‐ CREACIÓ D’UN PROTOCOL D’ATENCIÓ AL MENOR EN

LA SEVA ARRIBADA A L’ESCOLA

2.2.-‐ CREACIÓ D’UNA FIGURA D’ACOMPANYAMENT.

ATENCIÓ. INCLUSIÓ I ACCEPTACIÓ A L’ESCOLA I A LA SEVA

CLASSE.

2.3.-‐ TRACTAMENT DE CONFLICTES A L’AULA. QUINS, QUAN

I COM ABORDEM LA SITUACIÓ.

2.4.-‐ PRIORITAT: ÉS REALMENT IMPORTANT LA MATÈRIA CURRICULAR ?

LES EMOCIONS.

3.PONENCIES

3.1.-‐ DR.ANTONI NATAL. Cap de la Unitat de Pediatria Social de l’Hospital Germans Tries i Pujol, de Badalona

3.2.-‐ DRA.CARME MONTSERRAT. Professora de la Facultat d’Educació i Psicologia de Girona.

3.3.-‐ SRA MONTSERRAT NUÑEZ. Mestra. Directora de l'Escola Els Aloc

3.4.-‐ SRA.GLORIA GARCIA. Mare acollidora. Presidenta d’AFABAR

3.5.-‐ DR. RAFAEL BISQUERRA. Catedràtic d'Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB)

3

AGRAÏMENTS Hola a tots/es;

Després d’uns mesos, us faig arribar la presentació de les conclusions de les Primeres Jornades Interdisciplinars “EL NEN TUTELAT A L’ESCOLA”.

En aquest recull podreu trobar un tast del “saber”, de la “il.lusió”, del “compromís”, de la “experiència” però sobre tot, de la gran “sensibilitat” que ha demostrat tenir cada un dels participants en aquestes jornades.

Durant un dia de treball, uns seixanta professionals hem buscat fórmules per poder acompanyar als nostres nens en aquest difícil viatge de reconstrucció de la seva vida, de la manera mes professional i per tant mes coordinada i participativa possible.

Aquestes jornades també han servit per reafirmar entre tots la importància de proposar la flexibilitat per damunt de lo rígid, la coherència per sobre de la imposició i la necessitat de que l’escola sigui lo suficientment constructiva com per facilitar, acompanyar i integrar d’una manera molt mes individualitzada.

Vull agrair la confiança, implicació i col.laboració que van mostrar des d’un primer moment l’Ajuntament de Vilassar, L’escola Els Alocs, AMPA Els Alocs El CEESC, AFABAR, Eco-‐arrels i Mi cèl·∙lula creativa.

I donar les gràcies molt especialment ; A tots els ponents, mestres de l’escola Els Alocs i tots els professionals assistents, que desinteressadament van aportar la seva experiència i el seu saber amb la intenció de poder avançar en la direcció correcta.

I a NAGUAL; un grup de titellaires que treballen per l’educació de les emocions i que van saber transmetre d’una manera molt visual, alegre i divertida aquells sentiments i emocions amb els que hem de treballar diàriament.

Toni Rubio i Nicás

4

CONCLUSIONS

2.1.-‐CREACIÓ D’UN PROTOCOL D’ATENCIÓ AL MENOR EN LA SEVA ARRIBADA A L’ESCOLA

Reunits el Grup de debat “ Creació d’un Protocol d’atenció al menor en la seva arribada a l’escola” i conformat per un grup de mestres, educadors/es socials, integradors/es socials, pedagogs i psicòlegs, arriben a les següents conclusions:

-‐Tothom esta d’acord en la necessitat de crear un protocol. Aquest ens ajudaria a saber que fer i com fer-‐ho a l’arribada d’un nen a l’escola. Seria una eina de control de informació i d’orientació i per tant una manera de conèixer i saber mes sobre la situació de l’infant.

-‐Els menors tutelats, es un col·∙lectiu, en la majoria dels casos desconeguts per la majoria de professionals de l’educació. Son infants invisibles i etiquetats i per tant susceptibles d’estigmatització. Conèixer la seva situació i el seu procés ajudaria als professionals a treballar d’una manera mes integral i per tant mes individualitzada i centrada en les seves necessitats escolars i emocionals.

-‐Amb la elaboració d’un protocol tindrem l’ajuda per; conèixer la situació de l’infant. Saber com poder orientar a les famílies acollidores. Saber quins tipus de preguntes es poden fer i com fer-‐les. Saber com moure’ns i que fer amb la informació que ens arriba des de la família d’acollida, des de l’infant, des de altres organismes.

-‐En la majoria dels casos, les famílies acollidores no tenen clar quina es la informació que poden donar respecte al seu fill/a que sigui necessària per l’escola. Hi han molt dubtes a l’hora de parlar i explicar i per tant poca claredat. Si hi hagués un protocol elaborat, s’evitarien situacions difícils i ajudaria a centrar el que es realment important saber respecta a l’infant matriculat.

El protocol hauria de recollir informació en relació a:

-‐Qui recull la informació i qui decideix la informació que ha de saber el professorat i/o la resta del servei de l’escola.

-‐Situació personal, familiar i escolar de l’infant.

-‐La seva relació amb la família d’acollida i biològica.

-‐Visites biològiques i les conseqüències d’aquestes: Com se sent, que vol i que no vol explicar als companys i al professorat. Les pèrdues d’hores de classe...

-‐Idioma, fotografies i privacitat...

I a partir de tota la informació rebuda, fer un pla individualitzat que ens ajudi a saber com actuar amb els nens tenint en compte tant les seves mancances i necessitats, com les seves potencialitats, tant escolars com emocionals. Tot, assegurant que hi hagi una bona predisposició i una molt bona comunicació entres els professionals de l’escola.

5

-‐Es veu la necessitat de tenir entrevistes personalitzades prèvies a l’escolarització del nen amb la família o els educadors. En aquestes haurien d’estar; els tutors dels menors i un responsable del Departament psicopedagògic.

-‐Es planteja l’opció de que, depenent de l’edat de l’infant, aquest pugui participar en moments concrets de l’entrevista.

-‐El primer dia de classe, seria important que l’infant tingues el suport dels seus tutors i els responsable psicopedagògic de l’escola.

Una de les participants en el grup de debat, explica i aporta informació de com es fa a l’escola on treballa;

-‐Un nen tutelat, a nivell escolar, se li considera que respon a necessitats educatives especifiques.

-‐L’EAP ha de supervisar, fer el seguiment del menor, buscar els recursos necessaris i son ells qui fan els dictàmens. I es planteja una pregunta molt clara: L’EAP hauria de tindre l’última paraula?

S’aporten mes propostes interesants a tenir en compte:

-‐La importància de treballar la diversitat a l’aula. S’hauria de contemplar en el protocol a partir del com es treballa a l’aula abans que arribi el nen/a i com es treballarà una vegada estigui incorporat.

-‐Aquest protocol, també hauria de recollir un apartat dedicat al treball amb les famílies, tipologies de famílies i realitats socials.

-‐Es comenta que aquest protocol no pot ser flexible. Ha de tindre una base, una estructura i uns aspectes clars a tenir en compte però sempre tenir clar que les necessitats de cada infant son diferents i que s’ha de treballar des de la individualitat.

6

1

2.2.-‐ Creació Figura d’acompanyament. Atenció. Inclusió i acceptació a l’escola i a la seva classe.

Reunits el Grup de debat “Creació Figura d’acompanyament Atenció. Inclusió i acceptació a l’escola i a la seva classe” i conformat per un grup de mestres, educadors/es socials, integradors/es socials, pedagogs i psicòlegs, arriben a les següents conclusions:

S’inicia el debat parlant del que suposa per l’infant tutelat canviar d’escola. En aquets moments, no existeix cap protocol concret a seguir quan els nens tutelats arriben a l’escola. Es veu paral·∙lelisme entre aquest infants i els alumnes que s’incorporen a mig curs. En qualsevol cas, s’està d’acord en que es necessari fer una bona acollida facilitant un inici progressiu amb una bona coordinació entre els tutors responsables del nen/a. Tant per part de l’escola com per part dels educadors dels centres d’acollida o les famílies acollidores.

Es detecten dues mancances; per un costat existeix una manca de coordinació entre les escoles i la resta de professionals implicats ( EAP, CDIAP, DGAIA, SSAP, etc...) i per un altre costat, la manca d’una figura, que podria ser perfectament un educador social, que acompanyi a l’infant tutelat al llarg del seu procés. Que hi hagi un sol referent i faci d’interlocutor amb l’escola. Aquesta figura hauria d’afavorir la vinculació del nen/a amb tot el teixit social que envolta la vida de l’infant (esplais, activitats inclusives...). Tota aquesta reflexió dona lloc a la percepció generalitzada de incoherència, ja que la llei contempla aquesta figura però en realitat no existeix o no es facilitat.

L’escola necessita recursos mes immediats per atendre la diversitat cada cop mes àmplia i variada. L’educació i l’atenció a la diversitat està molt mes treballada a la primària que a secundaria que s’ofereix una atenció molt mes acadèmica. En general hauria d’haver un canvi de mentalitat. La diversitat, depenent de com es visqui, pot ser un problema o be una oportunitat.

2

7

2.3.-‐Tractament de conflictes a l’aula. Quins, quan i com abordem la situació.

Reunits el Grup de debat “Tractament de conflictes a l’aula. Quins, quan i com abordem la situació” i conformat per un grup de mestres, educadors/es socials, integradors/es socials, pedagogs i psicòlegs, arriben a les següents conclusions:

Aquest grup de debat parteixen de preguntes base per anar treballant i enriquint el debat.

1.-‐ Què és i com es genera un conflicte a l’aula?

-‐ Un descontrol que si no es corregeix al moment, podria agreujar la situació en aquell moment.

-‐Es aquell fet que es produeix i que et dificulta poder portar a terme aquell treball organitzar per aquell dia.

-‐Quan un nen/a no vol participar de l’activitat proposada a classe.

-‐Quan un nen/a no esta be física o emocionalment per diferents motius.

-‐Quan ens adrecem al nen/a que te un problema de forma poc adequada i sense tenir en compte la seva situació.

Conèixer el grup, facilita que les actuacions es puguin portar a terme amb mes possibilitats de obtenir bons resultats. Sovint la poca estabilitat dels claustres i la falta de formació en alguns casos concrets de professionals, no facilita el bon funcionament i els tractament d’aquelles situacions mes difícils i/o conflictives.

2.-‐ Quin és el nostre canal com a mestres per ajudar a el “nen/a tutela”?

Falta molta informació i comunicació. Moltes vegades els mestres no estem del tot preparats per afrontar les situacions o els conflictes que es poden donar.

La inclusió d’aquest nens/es en els sistema escolar es dóna sense formació ni preparació especifica prèvia.

La poca estabilitat dels claustres, no ajuden en aquest processos d’inclusió.

El conflicte “mai” es el nen o la nena. El conflicte es el resultat d’una sèrie de circumstancies que envolten la situació d’aquell infant.

En un Centre Residencial d’Acció Educativa, es mes complicat resoldre conflictes. Per molt que l’educador sigui un referent pel nen/a la inestabilitat dificulta molt mes la resolució dels conflictes que en qualsevol família. Els nens necessiten referents estables i clars en tot el seu procés tant escolar com personal.

L’infant tutelat dintre de l’aula ha ser un mes i sobre tot, tothom l’ha de veure com un mes. No s’han de etiquetar i estigmatitzar en cap moment.

Es molt important saber “escoltar” al nen/a per poder donar resposta i poder interpretar que es allò que ens vol dir. Si sabem que vol, sabrem que oferir-‐lis.

8

2.4.-‐Prioritat: és realment important la matèria curricular ? Les emocions.

Reunits el Grup de debat “Prioritat: és realment important la matèria curricular ? les emocions” i conformat per un grup de mestres, educadors/es socials, integradors/es socials, pedagogs i psicòlegs, arriben a les

Comencem el debat amb una imatge extreta d’un article de Linda Lantieri, i fent referència a algunes reflexions que fa l’Eduard Punset a les seves publicacions on afirma que el sistema educatiu hauria de canviar per atendre més i millor tota la vessant emocional dels alumnes. Sense una bona educació i un bon equilibri i autogestió emocional no és possible una bona adquisició d’altres tipus de continguts educatius.

Continuem amb una pregunta a l’aire:

Quina és la finalitat de l’educació?

A aquesta pregunta afegim la controvèrsia de la nomenclatura del departament que s’encarrega de gestionar tota la normativa, estudis, etc dels nostres infants i joves: departament d’ensenyament? Departament d’educació?. Sembla que amb cada canvi de govern canvia alguna cosa més que el nom.

Ens sembla que un departament d’ensenyament no contempla l’ensenyament moral, l’educació de la salut, de les emocions…i sembla ignorar a la persona que rep aquesta educació.

Des de l’escola (parlen les mestres dels alocs) ens adonem que els infants (tutelats o no) venen amb les seves càrregues, les seves “motxilles emocionals” i des de l’escola els escoltem, els intentem acompanyar al seu ritme i els ensenyem més coses que no només les estrictament curriculars. Treballem també el saber ser el saber estar.

Sembla ser que aquesta (l’experiència de les mestres dels alocs) no es correspon a la realitat d’altres centres escolars amb els que s’han trobat els educadors dels centres d’acollida. Es troben amb dificultats greus derivades de la manca d’empatia i comprensió de la situació real dels infants, per exemple castigar a una alumna per no haver fet els deure sense tenir en compte que potser aquesta nena no els ha pogut fer perquè ha passat el cap de setmana amb la seva família biològica i la situació social de desestructura de la família és totalment incompatible amb el fet de fer uns deures escolars.

Evidentment aquests fets no s’haurien de donar, entenem que és impossible que un alumne pugui racionalitzar uns continguts curriculars teòrics si ell no està en pau emocionalment.

Als anys 90 es feia referència al currículum ocult que potser feia més referència a continguts actitudinals...amb el temps això sembla que s’ha anat diluint i tot allò referit a les actituds, emocions...sembla que ha passat a un segon pla.

9

Al dia a dia de moltes escoles no es té present l’estat emocional dels infants. Com es resol això diàriament? Les mestres expliquen com a la seva feina en moments que els nens semblen no sentir-‐se bé (plors de tristesa, ràbia, mal humor...) intenten posar paraules (sobretot als més petits) a allò que els hi està passant en aquell moment i que potser no saben explicar. Els acompanyem en aquells moments i intentem que poc a poc es vagin trobant millor, més tranquils en un ambient de confiança, respecte i afecte.

Altres situacions amb les que els educadors i pares acollidors es troben és la manca de comprensió de l’estat anímic dels nens i les nenes després d’una visita amb la família biològica. És en aquest moment quan el treball en equip entre educadors, família acollidora i escola ha de coordinar-‐se a la perfecció, sense envair la intimitat del nen i voler tenir absolutament tota la informació s’hauria de saber acompanyar amb coherència un moment que pot resultar conflictiu o traumàtic per la criatura.

Pel que fa a l’experiència a secundària resulta molt difícil el treball de les emocions ja que la majoria d’hores de l’horari del joves estan absolutament plenes d’altres continguts que no permeten aquest tipus de treball.

El que sí sembla clar és que tots els professionals implicats en l’educació hauríem de treballar la nostra pròpia interioritat. Aprofundint, d’aquesta manera en la nostra educació emocional (tots coincidim que venim d’unes generacions on el treball de les emocions no l’hem fet a la nostra infància sinó més aviat d’adults).

Torna a sortir el tema de les dificultats que posa el govern per dur a terme una bona educació emocional als centre escolars. Les institucions no afavoreixen a l’educació. Tot i així els educadors i mestres que ens estimem la nostra feina i els infants tirem endavant de la millor manera possible.

Els educadors es troben sovint amb la realitat que la majoria dels nens del seu centre no estan al nivell de continguts curriculars del curs on estan ubicats (degut a absentismes, canvis d’estructures educatives constants...). Això planteja el dubte sobre si aquests nens haurien de de repetir o bé el centre s’hauria d’adaptar a la seva situació.

Finalment ens plantegem quina és la finalitat de l’educació i arribem a la conclusió de que l’educació hauria d’orientar els nostres infants cap a la felicitat i el benestar.

10

PONÈNCIES

Ponència a càrrec del DR .ANTONI NATAL

21

Ponència a càrrec de DRA .CARME MONTSERRAT (Universitat de Girona)

07/10/2013

1

L’escolaritat dels infants i adolescents en acolliment

residencial o familiar.

Carme Montserrat Universitat de Girona

Vilassar de Mar 5 d’octubre de 2013

Punt de partida: Projecte europeu YIPPEE

• La invisibilitat d’aquest col·∙lectiu, que afavoreix la seva desigualtat.

• Només es recollien sistemàticament dades en el RU.

• En tots els països la població de protecció es troba amb més dificultats, fins i tot comparant-la amb altres col·lectius desafavorits.

• Un baix nivell d’educació suposa un alt risc d’exclusió social.

Carme Montserrat 2013 2

Regne Unit

Un èxit educatiu modest marca grans diferències (Jackson & Martin, 1998; Martin & Jackson, 2002)

Mostra joves ex-tutelats

Amb estudis

Sense

En atur 2,6% 72,7%

Mare soltera 3,8% 41,7%

Infractors 0% 18,2%

Vida autònoma 73,7% 13,6%

Sense sostre 2,6% 22,7%


07/10/2013

1











Regne Unit



Amb estudis

Sense

En atur 2,6% 72,7%


Infractors 0% 18,2%




22

07/10/2013

1











Regne Unit



Amb estudis

Sense

En atur 2,6% 72,7%


Infractors 0% 18,2%




07/10/2013

2

Població i mostra (2010-11)

• Adolescents nascuts entre 1999 i 1995 (11-16 anys) • 56,5% nens i 43.5% nenes • 56% 4 anys o més en el sistema de protecció (1) 114 centres

Població Centre residencial (1)

Família extensa

Família aliena

N=1400 699 (49,9%) 528 (37,7%) 173 (12,4%)


Resposta escoles

2008-09 2009-10 2010-11 2011-12

61% 60,4% 64,4% 70,1%

Núm. d’anys amb mesura (tutela) segons tipus d’acolliment

< 1 any amb mesura

1 < 3 anys amb mesura

+ 4 anys amb mesura

X2=92,536; sig<0,0005 Carme Montserrat 2013 5

Tipus d’acolliment segons any de naixement

Centre residencial

Família extensa

Família aliena


23

07/10/2013

2




Família extensa

Família aliena

N=1400 699 (49,9%) 528 (37,7%) 173 (12,4%)


Resposta escoles

2008-09 2009-10 2010-11 2011-12

61% 60,4% 64,4% 70,1%


< 1 any amb mesura


+ 4 anys amb mesura



Centre residencial

Família extensa

Família aliena


07/10/2013

2




Família extensa

Família aliena

N=1400 699 (49,9%) 528 (37,7%) 173 (12,4%)


Resposta escoles

2008-09 2009-10 2010-11 2011-12

61% 60,4% 64,4% 70,1%


< 1 any amb mesura


+ 4 anys amb mesura



Centre residencial

Família extensa

Família aliena


24

07/10/2013

3

Nombre de recursos i tipus d’acolliment

Centre residencial

Família extensa

Família aliena

X2=82,159; sig<0,0005

1 recurs 2 recursos 3 recursos 4 recursos + 5 recursos


Nivell acadèmic segons tipus d’acolliment

Centre residencial

Família extensa

Família aliena

Taxa d’idoneitat

34,8% 48,5% 48,6%

• Diferències segons sexe: Més nois que noies no estan al nivell que els correspondria per edat i es troben més en escoles d’educació (X2= 14,240; sig=0,001)

• Centre residencial Més adolescents en educació especial (a totes les edats)


Nivell acadèmic segons anys de naixement

X2=6,873; sig=0,032

0%10%20%30%40%50%60%70%80%

1995 1996 1997 1998 1999

Curs que li pertoca per edat Curs inferior al que li pertoca per edat Educació especialSegons els correspon per edat

Repetidors Educació especial


07/10/2013

3


Centre residencial

Família extensa

Família aliena

X2=82,159; sig<0,0005




Centre residencial

Família extensa

Família aliena

Taxa d’idoneitat

34,8% 48,5% 48,6%





X2=6,873; sig=0,032

0%10%20%30%40%50%60%70%80%

1995 1996 1997 1998 1999




25

07/10/2013

3


Centre residencial

Família extensa

Família aliena

X2=82,159; sig<0,0005




Centre residencial

Família extensa

Família aliena

Taxa d’idoneitat

34,8% 48,5% 48,6%





X2=6,873; sig=0,032

0%10%20%30%40%50%60%70%80%

1995 1996 1997 1998 1999




07/10/2013

4

Assistència segons any de naixement

X2=57,295; sig<0,0005

Regular Algunes faltes Absentisme (+75%) Carme Montserrat 2013 10

Assistència Centre residencial

Família extensa Família aliena

Absentisme 6,9% 1,8% 0%

Núm. d’anys a la mateixa escola

Assistència regular

Algunes faltes Absentisme

1 any 82,6% 12,9% 4,4% 5 anys o + 93,6% 5,7% 0,7%

Núm. d’anys amb mesura



1 any 74,2% 16,9% 9,0% 5 any o + 84,8% 11,6% 3,6%


Comportament a l’escola

Tipus de recurs: X2=30,048; sig<0,0005 Sexe: X2=38,751; sig<0,0005 Carme Montserrat 2013 12

26

07/10/2013

4


X2=57,295; sig<0,0005








1 any 82,6% 12,9% 4,4% 5 anys o + 93,6% 5,7% 0,7%




1 any 74,2% 16,9% 9,0% 5 any o + 84,8% 11,6% 3,6%




07/10/2013

4


X2=57,295; sig<0,0005








1 any 82,6% 12,9% 4,4% 5 anys o + 93,6% 5,7% 0,7%




1 any 74,2% 16,9% 9,0% 5 any o + 84,8% 11,6% 3,6%




27

07/10/2013

5


Num. d’anys a la mateixa escola

Sense problemes

Amb alguns problemes

Amb greus problemes (mesures disciplinàries)

1 any 49,4% 26,1% 24,5% 5 anys o + 60,7% 30,7% 8,6%

X2=18,457; sig=0,018

Resultat no esperat: no hi ha diferències ni per edat ni per anys amb mesura


Graduat d’ESO


Comparativa amb població general

07/10/2013

5



Sense problemes



1 any 49,4% 26,1% 24,5% 5 anys o + 60,7% 30,7% 8,6%

X2=18,457; sig=0,018



Graduat d’ESO



28

07/10/2013

5



Sense problemes



1 any 49,4% 26,1% 24,5% 5 anys o + 60,7% 30,7% 8,6%

X2=18,457; sig=0,018



Graduat d’ESO



07/10/2013

6

Factors facilitadors mentre estan en un recurs de protecció

1. L’estabilitat de i en l’acolliment. 2. La permanència al mateix centre escolar. La implicació de la

institució escolar. 3. La prioritat i la implicació del tema escolar en l’acolliment. 4. Les altes expectatives dels professionals i acollidors 5. La inclusió en un grup d’amics de fora del sistema de

protecció, integrats en el sistema educatiu i de lleure 6. La importància de que s’escolti la seva opinió i de ser

tinguts en compte 7. Sentir que són importants per algú, sentir-se cuidats

8. Forta motivació per superar-se, i adonar-se que la formació els ho pot facilitar.

9. La lluita per combatre l’etiquetatge Carme Montserrat 2012 Carme Montserrat 2013 16

Què diuen els nois i nois? • Implicació “Es una asignatura pendiente… el encontrar a esta

profesora y…, agradecerle, más que nada el… que me apretara para que yo aprobara y me esforzara. (…) esta profesora en primaria que me hizo ver que tenía que estudiar, … porque mi vida ya de por si era difícil, y tenía que estudiar porque sino el futuro se me complicaría mucho”.

• Expectatives “… però ells (professionals) no et diran com els pares diuen als seus fills... que siguis enginyer, que siguis metge o que tinguis algun diploma ... Ells et diuen la via més curta per a que puguis agafar una feina”

• El valor de l’educació “No vull ser una desgraciada com els meus pares i l’única sortida que tinc per tirar endavant és la d’estudiar”

Consideracions a la llum dels resultats

Com compensar les dificultats i fer més possible la igualtat d’oportunitats educatives dels infants tutelats? • Estabilitat (centre escolar) • Adolescents amb necessitats educatives específiques

(circumstàncies personals, familiars i socials difícils) • Orientació no centrada en la immediatesa (promoció a

batxillerat o CFGM) • Millors resultats en acolliment familiar (aliena i extensa)

Cal seguir col·laboració entre departaments Cal seguir recollint dades de manera sistemàtica Cal implementar programes adreçats a aquesta població


29

07/10/2013

6


















07/10/2013

6


















30

Ponència a càrrec de SRA.MONTSERRAT NUÑEZ (Escola Els Alocs)

atenció a la

diversitat

treball amb les famílies

suport de professionals

treball entre professionals

vivències del mestre

(acompanyament)

31

Grans Objectius de l’Escola:

• atendre les diverses necessitats emocionals i d’aprenentatge dels nens i nenes. • proporcionar als nens i nenes un entorn segur, de confiança i lliure d’estrès

(calma i tranquil.litat).

acollida

•  quan sigui possible, integració progressiva de l'infant a l'escola.

•  preparar els alumnes a l'aula per acollir un nou company.

•  rebuda del nen o nena i la seva família per part del mestre.

•  avaluació inicial dels diferents nivells adquirits i els aprenentatges bàsics.

objectius escola

•  estar oberts i interpretar correctament els comportaments.

•  evitar les etiquetes. •  parlar de la diversitat

familiar, ètnica i cultural i incloure-la en la dinàmica relacional de l'aula i en les activitats proposades.

•  proposar activitats adequades als infants atenent els diferents processos d'aprenentatge i respectant els temps de treball.

•  afavorir un ambient de confiança on el nen es pugui expressar, proposar-li diferents llenguatges.

•  valorar el treball dels infants amb estímuls positius (autoestima)

•  valorar l'evolució de l'infant en relació amb el seu propi estat inicial, sense perdre de vista l'evolució del grup.

treball amb la família

•  bona coordinació pares escola.

•  compartir informació de les característiques de l'infant.

•  els infants han de gaudir d'espais de lleure amb els seus pares, evitar massa activitats extraescolars.

•  els pares no han de fer de mestres a casa ni obsesionar-se pel rendiment acadèmic.

32

Treball amb les famílies

Vivències del mestre

Impotència davant situacions complicades

Necessitat d'acompanyament professional

Gestionar les pròpies emocions

Neguit per les conseqüències de la pròpia actuació.

Treball entre professionals

Confiança mútua

Entre iguals

D'equip

Inseguretat

Orientacions perquè som els professionals amb els que tenen un contacte diari.

Contrastar les informacions dels diferents professionals (contradiccions)

Suport de

professionals

Necessitats educatives específiques

Destacar:

• Diferència NEE i acolliment (suport professional i conèixer els recorreguts administratius).

• Professionals lligats al departament i vinculats a les escoles

33

Ponència a càrrec de Gloria Garcia (Presidenta d’AFABAR)

Bon dia:

Primer de tot m’agradaria donar les gràcies al Toni Rubio i a tots els que han col·∙laborat perquè aquestes jornades es convertissin en una realitat. Creiem que sempre és necessari contextualitzar on som i cap a on volem anar amb el tema del acolliments. I sobretot plantejar moltes qüestions que són comunes a gairebé totes les famílies acollidores, també perquè vegin que no estan sols en situacions que estan vivint, que es manifesten en un gran percentatge i que potser junts podem arribar a alguna mena de solució.

Permeteu-‐me que us parli breument d’ AFABAR per a tots aquells no que ens coneixeu. AFABAR, Associació de Famílies Acollidores de Barcelona és una associació que es va fundar fa més d’una dècada per tal d’intentar donar resposta a les inquietuds de les famílies acollidores,. Intenta solucionar problemes força comuns i per això es procura tenir vies de comunicació freqüents amb l’administració, grups de suport per a aquelles famílies que ho necessiten, sortides, xerrades informatives, etc...

A més hem desenvolupat una altra vessant que és el foment de l’acolliment. Tots els que integrem AFABAR estem convençuts de que la família és el millor mitjà pel desenvolupament d’un infant o adolescent. Si no pot ser la seva pròpia per les circumstàncies que siguin, hem d’articular mitjans per a trobar-‐ne una altra disposada a fer-‐se cura d’aquest nens, que prou malament ho han passat a la vida. A aquesta iniciativa, que en primer terme hauria de ser i és una tasca de l’ administració, ja que és qui els té tutelats, ens hem sumat nosaltres, i amb el nostre exemple intentem cada dia buscar noves famílies per a aquests nens que ho necessiten per poc temps o potser per a tota la vida

Respecte a la meva ponència i donat que tenim grans professionals que ens expliquen els problemes psíquics, conductuals, etc... que els nens tutelats manifesten normalment hem pensat que la meva intervenció estarà basada en què ens trobem els pares quan intentem matricular el nen a l’escola i com ho viuen els nens una vegada dins del centre.

Partint de la premissa que aquest nens han patit una discriminació d’origen i assumint la tutela l’ administració es mereixen totes les atencions i les discriminacions positives que faci falta. I de fet l’ administració és conscient d’ això i ha articulat certs mecanismes com per exemple de “la llei dels drets i oportunitats de la infància i adolescència”:

Per tant m’ agradaria començar llegint-‐vos l’article 51

1.-‐ L’infant o adolescent en situació de desemparament o acolliment familiar té un dret preferent a l’escolarització en el centre escolar més adequat a les seves circumstàncies personals.

34

2.-‐ El departament competent en matèria d’educació ha d’establir les mesures adequades d’accés a l’escolarització per tal de garantir el dret regulat en aquest article.

3.-‐ La persona o família acollidora té la prioritat d’optar pel centre educatiu més proper al domicili familiar o laboral, o si és el cas pel centre en el que estiguin escolaritzats els seus fills.

Analitzem aquest article: el primer punt és fantàstic, però es clar, perquè el primer punt funcioni és necessari que el segon es compleixi.

Hem de dir que estem d’enhorabona, ja que fa uns dies els departaments de Benestar i família i Ensenyament han arribat a un acord, de tal manera que els nens acollits tinguin preferència en cas d’empats en els punts. Òbviament valorem molt positivament aquesta notícia, que creiem que s’ha donat en gran part per la insistència que AFABAR ha fet i seguirà fent sobre el tema, però és un petit pas dels molts que s’haurien de dur a terme per tal de realment desenvolupar el citat article 51.

Aquest punt afecta simplement al decret de matriculació. Però nosaltres

tenim un problema afegit. Els nostres nens no arriben a casa un 15 de setembre i a inici d’un dels cicles, els nostres nens potser arriben a casa al febrer de segon de primària. Per tant tot això de les preferències de matriculació no serviria per res.

Què passa llavors? Doncs que estem exposats a la discrecionalitat del director de centre o de l’inspector de la zona. Com a màxim s’ha establert l’acord verbal (no està regulat) que se’ls pot assignar una plaça com a Necessitats Específiques Especials de tipus B (és a dir per circumstàncies sòcio-‐ econòmiques) però què passa si les places de NEE ja estan cobertes?

Comencen llavors el periple pels centres educatius. Que pot anar molt bé o pot anar desastrosament.

Per començar, per molt bé que vagi, ens trobem que probablement un 90% dels directors de centre no tenen ni idea ni tan sols del que és un acolliment i molt menys de com escolaritzar a un nen tutelat a l’escola.

Una vegada explicat poden passar 2 coses:

1.-‐ Que el director trobi que l’acolliment és una figura fantàstica i posi tots els mitjans per a ajudar-‐nos. Encara que probablement sigui la família acollidora la que haurà de donar les pautes per a fer la matrícula.

2.-‐ Que lamentablement el director, quan senti “nen tutelat” pensi: “problemes” i faci tot el possible per no tenir un nen tutelat al seu centre. En aquest segon cas la meva recomanació és molt senzilla: no et quedis on no et volen, per que perquè ja prou problemes sobrevinguts tindràs com per haver-‐ho de solucionar tot sol, sense el suport de les institucions escolars.

35

Un altre problema bastant comú és els dels inspectors de zona. Que malgrat que hagis trobar un col·∙legi que accepti bé al nen et digui: “ ah, ho sento!!!, el centre ja te té totes les places cobertes i li ha tocat un a una hora de casa”. El comiat d’algunes cartes oficials de resposta, és per a comentar-‐ho “ esperem que per la propera vegada tingui més sort”. Això, no és broma, jo ho he llegit. Això es tradueix en què durant tot un període que pot ser d’uns quants anys, la família que ja està fent l’ esforç tenint el nen acollit a casa es veu “recompensada” amb haver de fer mans i mànigues per tenir-‐ho -‐lo escolaritzat.

Aquí vull deixar ben palesa una cosa que crec que qui no és acollidor perd bastant de vista. Qualsevol família acollidora fa un esforç gran, molt gran per criar com si fos seu un nen que no ho és. Perquè tots, absolutament tots els nens acollits manifesten tard o d’hora certs problemes derivats de les circumstàncies que han viscut, realitats que ningú, ni tan sols un adult hauria de viure en tota la seva vida. Per tant, crec que absolutament tots els departaments implicats haurien d’entendre, i facilitar la tasca de les famílies acollidores t. Tenint en compte el bé que li estem fent no només a aquell infant o adolescent si no també a la societat en general.

Bé, seguim amb el tema:

Una vegada el nen està escolaritzat (Deixant de banda que t’hagis d’aixecar dues hores abans per portar el nen a l’escola):

1.-‐ Professorat: Està el professorat suficientment preparat o sensibilitzat amb l’acolliment? Entén la figura? Sap treballar la diversitat que suposa un nen acollit? Sap distingir entre nens acollits i adoptats? Sap com explicar a la resta de l’alumnat les circumstàncies del company acollit? Fins a quin punt s’ha de mantenir la privacitat de les circumstàncies del nen?

2.-‐ Companys: Com accepten la resta de companys al nouvingut? El fet de tenir germans que no viuen amb ell, el fet de tenir pares però que no el poden cuidar... Són coses que a certes edats poden ser molt dures i inclús els mateixos companys poden utilitzar -‐ho per a burlar-‐se d’ ell. També poden influir molt negativament actituds de certs pares que veuen al nen com un problema i en comptes de relativitzar-‐ho i entendre les situacions per les que ha passat el nen posen més “llenya al foc”. Tipus: no vull que el meu fill estigui a classe amb aquest nen per què pega o per què no para de dir paraulotes. Aquí és on els pares acollidors, que estimem els nens com un fill hem de donar una resposta ferma. Un educador de centre no te gaire a fer però nosaltres si.

3.-‐ Problemes escolars per TDAH, retard maduratiu o simplement conductuals.

4.-‐ També es dona amb relativa freqüència que una vegada el nen està escolaritzat i donat que la família no coneix el nen en profunditat s’ avaluï que un canvi d’ escola cap a centres amb cobertura de determinades necessitats o inclús la repetició d’ un curs o tutories més personals i més freqüentment. No hem de tenir por de prendre aquestes decisions. Tot el que sigui millorar la qualitat de vida dels nens acollits redundarà a la llarga en el seu benestar. Repetir un curs no és plat de gust, però tampoc cap lacra si tenim en compte les circumstàncies d ‘ aquets nens, que en molts casos porten un motxilla molt gran.

36

5.-‐ Les visites. Vull fer un incís molt important en aquest tema. Sóc absolutament detractora del fet que les visites amb la família biològica es duguin a terme en horari escolar i molt menys pel matí.

Cap nen i m’és igual que faci P3 com segon de batxillerat hauria de perdre classe, i molt menys amb una periodicitat regular com acostuma a ser cada tres setmanes o cada mes. Per què:

1.-‐ Pel fet de perdre classe i les matèries que es donin aquell dia. A més la normalització en la vida diària és una cosa que els nens agraeixen.

2.-‐ Per les explicacions que han de donar. Encara no conec cap nen, per molt que s’estimi la seva família biològica, que li agradi donar explicacions d’a sobre on va, i sobretot per què va i encara menys per què la seva família biològica no el pot cuidar. Per tant les excuses de per què em salto la classe arriben a ser del tot “inversemblants”: Us posaré un exemple real. El Pepe amb 8 anys tenia incontinència urinària de tipus psicològic, quan es posava nerviós (que era bastant sovint), es feia pipí. Com això ja li feia prou vergonya i donat que la seva mare acollidora era metgessa es va assabentar de que existien els problemes de ronyó, així que va “deixar caure” inclús a la seva professora que tenia un problema de ronyó i que això era el motiu pel que es feia pipí i a més cada tres setmanes havia d’anar al metge. Així va matar dos pardals d’un tret.

3.-‐ Tornada a l’escola després de les visites. En l’ hipotètic cas de que al nen li doni temps de tornar a l’escola després de les visites, no conec cap pare o mare acollidor que ho consideri recomanable. Les visites, per molt bé que vagin, remouen moltes coses, molts sentiments. Els nens de vegades desenvolupen comportaments després de les visites que es podrien catalogar com a mínim de curiosos. Si a sobre, tornen a l’escola i han de donar explicacions les coses es compliquen. Conec un cas que deia que no havia anat enlloc i que no havia estat amb ningú. Un altre que deia que anava a veure peixos. Per no parlar d’ episodis d’ eneuresi

Un altre punt que preocupa molt a les famílies acollidores a l’escola és el dret a la pròpia imatge:

Des de la Generalitat es donen consignes de que el nen no pot ser gravat, no es pot difondre la seva imatge etc... Hi ha famílies que això els hi preocupa molt. Jo crec que en aquest casos s’ha d’actuar amb una mica de criteri.

Que faràs, faràs veure que el nen està malalt cada vegada que toqui foto de grup? No el deixaràs participar a la funció de l’escola perquè l’estan gravant?

Si el que estem intentant és que els nens portin una vida el més normalitzada possible, hem d’actuar amb ells amb la major normalitat. Jo no dic que es pengin fotos xarxes socials ni res per l’estil (i es pot avisar al col·∙legi per tal de que no pengin fotos al web si surt el nen i se li veu amb molta claredat), però d’aquest punt a tenir el nen condemnat a la invisibilitat va un llarg tram.

37

Com a tancament, m’agradaria fer un parell de reflexions que crec que he anat apuntant durant la meva intervenció.

Un nen en una família millora considerablement en tots els aspectes de la vida dels nens acollits. El paper de la família acollidora ha de ser central. Les relacions entre en centre educatiu sobre l’ infant les ha de governar qui en te la guarda. El paper de la família acollidora incideix de forma directa en el rendiment escolar ( ho demostren estudis de Carme Montserrat) i els comentaris de qualsevol mestre quan els nens comencen a ser acollits. Normalment les famílies acollidores acaben tenint una relació molt estreta amb els centres escolars. Acaben sent gairebé una més del claustre.

El futur de la societat està en l’educació. Els fruits que sembrem ara seran els que recollirem d’aquí a uns anys. Com molt bé diu un company nostre els nens que estan sota la nostra guarda realment són com fills del govern, que és qui els tutela, nosaltres només els vetllem. Per tant el govern hauria d’actuar amb tots aquest nens com un bon pare, un pare diligent que procura el millor pels seus fills, i en aquest aspecte facilitar a les famílies acollidores l’escolarització i, que els nens realment estiguin on la família considera que és el millor centre per ells, és una garantia pel futur. Ajudar les famílies acollidores és ajudar a tota la societat.

38

Ponència a càrrec del Dr. Rafael Bisquerra (Universitat de Barcelona)

L�atenció emocional del nen tutelat

Rafael Bisquerra

Por, ansietat, estrés, burn out

39

Ira (ràbia, enfado, odi)

Violència

Investigació sobre prevenció de la violència: regulació emocional (ira)

  Connor, D. (2002). Agression and Antisocial Behavior in Children and Adolescents: Research and Treatment. Nueva York: Guilford.

  Eron, L. y otros (2002). A cognitive ecological approach to preventing aggression in urban settings: Initial outcomes for high-risk children. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 70: 179-194.

  Johnson, C. B. (2001). Helping children to manage emotions which trigger aggressive acts: An approach through drama in school. Early Child Development & Care, 166: 109-118.

  Kazdin, A. E., y Buela, G. (1994). Conducta antisocial. Madrid: Pirámide.   Kendal, Ph. C. (2000). Managing anger in youth: A cognitive-behavioral

intervention approach. En Ph. C. Kendal, Child & Adolescent Therapy: Cognitive-behavioral Procedures. Nueva York: Guilford.

  Sanmartín, J. (2004). El laberinto de la violencia. Barcelona: Ariel.

40

Tristesa depressió

41

Altres emocions

Timidesa

Vergonya

Culpabilitat

Justificació de l’educació emocional

  Violència   Drogues   Estrés   Depressió   ...

42

Competència emocional

Consciència emocional

Regulació emocional

Autonomia emocional

Competència social

Habilitats de vida i benestar

Competències emocionals

43

Educació social Familia

Emocions 15

Diàleg entre professorat i professionals de l�educació social

16

Acollida vs curriculum

Atenció a la diversitat

18

44

20

Ansietat i estrés

21

Control de la impulsivitat

22

Tolerància a la frustración

23

Posar límits

24

Saber escoltar

25

Empatia

26

Legitimar les emocions

45

RECULL DE MOMENTS DE LA JORNADA

CONCLUSIONS JORNADA "EL NEN TUTELAT A L'ESCOLA"

Documents

Transcript of CONCLUSIONS JORNADA "EL NEN TUTELAT A L'ESCOLA"