Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 27 (octubre 2010)

Nú

mero 27

Octu

bre 2

010

C Cultura Arxius

SUMARI

Editorial

Presència de l’Arxiu Nacional de

Catalunya a Madrid/ 1

Temes

El fons de la família Barraquer

ingressat a l’ANC. Les vi

cissituds de Rafael Casanova i els

seus descendents en els segles

XVIII i XIX/ 2

La digitalització dels fons foto

gràfics Forces Elèctriques de Ca

talunya, S.A. i Forces

Hidroelèctriques del Segre S.A./ 5

Tot el món és aula. Sortides i

colònies dels alumnes de l’Institut

Escola/ 8

Noticiari

Ingrés del fons fotogràfic Jordi

Olavarrieta i Santafé/ 12

Finalitzen els treballs d’instal·lació

dels Procediments Judicials Mili-

tars (sumaríssims) del Tribunal

Militar Territorial tercer de Barce-

lona/ 12

La Junta de Museus va adquirir

algunes obres d’Alexandre de

Riquer i Inglada i una part de la

seva col·lecció privada/ 14

Jo sí, educació per a la integritat/ 15

El fons de la Unión Cooperatista

Barcelonesa consultable a través

del portal Arxius en línea/ 15

Jornades educació i arxius. Fonts

primàries en l’educació digital/ 16

La catalogació del fons bibliogrà

fic Eugeni Xammar/ 16

Publicacions / 18

Ingressos / 19

Agenda / 23

PRESÈNCIA DE L’ARXIU NACIONAL DE

CATALUNYA A MADRID

Fundación Telefónica presenta l’exposició BRAN-

GULÍ a la seva seu de la Gran Via de Madrid, des del

12 de novembre de 2010 al 30 de gener de 2011.

L’exposició és fruit d’un conveni de col·laboració

entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comu-

nicació de la Generalitat de Catalunya i la Fundación

Telefónica, subscrit amb l’objectiu de recuperar i pre-

sentar la figura del fotògraf Josep Brangulí i Soler

(1879-1945), un dels primers fotoperiodistes que ha

tingut Catalunya i, alhora, un dels forjadors en la

configuració i defensa d’una nova professió: la de re-

porter fotogràfic.

El fons fotogràfic dels fotoperiodistes Brangulí,

integrat per quasi un milió d’imatges, comprèn

l’obra del seu iniciador Josep Brangulí i la dels seus

dos fills: Joaquim Brangulí Claramunt (1913-1991) i

Xavier Brangulí Claramunt (1918-1986). Les seves

imatges revelen a més d’una dilatada i ininterrompu-

da trajectòria de noranta anys, el compromís dels

seus autors amb la realitat que els envoltà i que es

plasma en el seguiment meticulós de la vida social,

cultural i política catalana del segle XX. L’activitat

dels Brangulí no es va limitar només al treball de la

fotografia d’actualitat, sinó que es va estendre, tam-

bé, vers a un reportatge pròxim al documentalisme.

Capten unes imatges que donen fe del que van veure i

del que va succeir, mantenint sempre un gran rigor

històric i estètic.

Els comissaris de l’exposició, Rafael Levenfeld i

Valentín Vallhonrat, plantegen en aquesta mostra la

revisió d’aquesta firma fotogràfica centrada en l’obra

de Josep Brangulí i la presenten mitjançant 304 còpi-

es fotogràfiques modernes, de gran format que, agru-

pades en sèries ofereixen tant la mirada del fotoperio-

dista, com la del fotògraf que va treballar en destacats

reportatges sobre la indústria, el comerç i l’arquitec-

tura.

L’exposició s’acompanya d’un conjunt de vitri-

nes, on s’exhibeixen còpies en paper, originals de

l’arxiu dels fotògrafs, exemplars de premsa amb por-

tades signades per Brangulí, així com tota una sèrie

de documents sobre la seva activitat professional.

També s’ha editat un catàleg en el que es recullen to-

tes les imatges que fan part de l’exposició, alhora que

es complementa amb tres textos que fan referència al

projecte expositiu, a la figura de Josep Brangulí i a

2

EL FONS DE LA FAMÍLIA BARRAQUER INGRESSAT

A L’ANC. LES VICISSITUDS DE RAFAEL CASANOVA I

ELS SEUS DESCENDENTS EN ELS SEGLES XVIII I XIX

Els productors del fons

Durant els darrers mesos l’Arxiu Nacional de Catalunya

ha dut a terme els treballs d’ingrés del fons documental de la

família Barraquer. Es tracta d’un arxiu prou important, en

haver heretat una part important dels documents

de la nissaga Casanova de Sant Boi de Llobregat,

cèlebre per la participació del conseller en cap

barceloní Rafael Casanova i Comes en la defensa

de la ciutat el 1714.

La família Barraquer té probablement els

seus orígens no documentats en l’establiment a

Santa Cristina de la Vall d’Aro d’un soldat

alemany de l’emperador als inicis del Cinc-

cents. El 1659 Joan Barraquer rebé el títol de

ciutadà honrada i la família començà a residir a Sant Feliu

de Guíxols, on va adquirir una casa a la plaça Major el

1704. Al llarg dels segles moderns, els Barraquer acumu-

laren un patrimoni molt considerable a l’Empordà, a

l’entorn del nucli patrimonial originari de la Vall d’Aro:

en destacaven, entre altres propietats més petites, cinc ma-

sos i dues cases a Santa Cristina, el Mas Ferrer i el molí

fariner de la Llixarda a Santa Maria del Castell, el Mas

Feliu a l’Escala, el Mas Guinjoan a la Bisbal d’Empordà i

diverses cases i botigues a Sant Feliu de Guíxols. A les

acaballes del segle XVIII, dedicats a l’activitat jurídica i

connectats amb Barcelona, els Barraquer enllacen amb els

Casanova-Compte.

Josep Anton Barraquer i Llauder (mort el 1848), ciuta-

dà honrat de Barcelona i advocat en exercici a la Reial

Audiència des del 1808, signà capítols matrimonials cinc

anys més tard amb Maria Lluïsa Casanova i Compte

(1783-1824), tot fusionant un notable patrimoni en el mo-

ment culminant de la història del llinatge. La núvia era fi-

lla del jurista Josep Casanova i Vinyals de la Torre (mort

el 1811) i besnéta del conseller en cap i heroi de la resis-

tència barcelonina de 1713-1714 misser Rafael Casanova

i Comes. El patrimoni de la família Casanova, resultat en

bona mesura de l’enllaç del conseller amb els Bosc de

Sant Boi de Llobregat era també prou important, amb una

casa i diverses terres a la vila, a les quals calia afegir d’-

altres peces a Viladecans i el Prat de Llobregat, així com

la casa de la plaça del Pi on residien bona part de l’any.

D’altra banda, els Compte, nissaga de notaris olotins al

segle XVII i de juristes barcelonins al segle següent (en

destaca misser Segimon Compte, mort el 1738), de qui els

Casanova eren veïns al costat de l’església del Pi,

aportaren al matrimoni de 1813 béns del seu lloc de

l’encaix del fotògraf en el període històric i en la ciu-

tat en la que va viure.

A la primavera de 2011 l’exposició es podrà veure

en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

i, desprès, està previst que continuï itinerant per di-

verses ciutats d’Espanya i de l’estranger.

Rebut del lliurament a les autoritats borbòniques, per

part de Rafel Casanova i Comes, del títol original de

concessió de la dignitat de ciutadania honrada per

part de Carles III, comte de Barcelona.

CAT ANC 1-954: Fons Família Barraquer, UC 62.

3

provinença (cases del carrer del Firal i la Placeta de Sant

Esteve a Olot, a més del Mas Compte originari i altres

quatre masos al terme de Joanetes), així com d’altres ad-

quirits (diverses peces de terra i cases a Vilassar i Premià

de Mar) o heretats al llarg del segle XVIII (com ara el

Mas Borràs, a cavall entre el Vendrell i Sant Vicenç de

Calders, a través de l’herència rebuda per Anton Compte

dels Reion o Rion de Tarragona). Les famílies Casanova i

Compte havien constituït, a més, un dels bufets d’advocats

més importants de la Barcelona de la segona meitat del

segle XVIII. Al llarg dels segles XIX i XX, la família Bar-

raquer va enllaçar amb les famílies Garrigosa, Burch i

Llosas, fins al matrimoni de Mercè Llosas i Burch de

Barraquer amb Joan Enric Lahosa i Puigferrat, darrer

propietari del fons documental abans del seu pas a mans

públiques.

El contingut del fons

El fons aplega la documentació produïda i aplegada

per les famílies Barraquer i Casanova-Compte, principal-

ment de caràcter professional i patrimonial. És possible

identificar els següents continguts:

Família Barraquer

Destaquen els materials per a la formació del

llibre espècul, els arbres genealògics de

famílies emparentades, una colección de

autógrafos de familia, cèdules personals,

escriptures de matrimoni i documentació de

l’aplicació d’obligacions hereditàries. En

relació al patrimoni, el fons conserva títols de

propietats i altra documentació referent a la

seva gestió (cobrament de censos i lloguers) i

al pagament de contribucions; documentació

sobre la participació familiar a diverses

empreses; llibres de control de comptes de

l’administració del patr imoni familiar i

correspondència amb procuradors. Pel que fa a

les relacions externes de la família Barraquer,

el fons aplega la correspondència personal i

familiar de diversos membres de la nissaga, en

particular de Josep Maria de Barraquer i de

Puig a finals del segle XIX. Hi trobem també

trasllats de plets i sentències, documentació de reco-

neixements nobiliaris i acadèmics, així com dels serveis

prestats a l’administració civil i militar, en particular arran

de l’activitat pública a terres gironines dins els rengles

liberals de Josep Anton de Barraquer i Llauder. La part

conservada de la família Barraquer, inclou també extenses

col·leccions de l’Almanaque del Diario de Barcelona

(1869-1902) i la Revista popular (1871-1889).

Família Casanova-Compte

La documentació familiar i patrimonial

Pel que fa als Casanova-Compte la documentació de

caire polític és gairebé inexistent (llevat del rebut de lliu-

rament a les noves autoritats borbòniques del privilegi de

ciutadania honrada de Rafael Casanova i Comes), però en

canvi es conserva una gran part de la documentació relati-

va a la constitució dels patrimoni Bosc al Baix Llobregat,

Rion al Baix Penedès i Compte al Ripollès i la Garrotxa al

llarg dels segles XVI-XVII. El fons inclou també la docu-

mentació de l’administració del patrimoni rebut dels Bosc,

així com dels Verneda exiliats a Viena (amb patrimoni a

Vic, Riudeperes i Roda de Ter): Anton Compte i Rion fou

Plànols de les dues plantes i alçat de la casa propietat de Josep Maria Barra-

quer i de Puig, heretada dels Casanova i Bosc de Sant Boi de Llobregat

(segle XIX).


Documentació en paper 127 unitats

d’instal·lació

(12,7 m)

Pergamins 423 unitats

Biblioteca jurídica del despatx Casanova-Compte

73 unitats

4

administrador dels Verneda fins el 1778, data en la qual

n’esdevingué Josep Casanova i Vinyals de la Torre.

El despatx d’advocats Casanova-Compte

Una part molt important del fons, però, correspon a la

documentació del bufet d’advocats dels Compte, amb el

qual col·laboraren, entre altres famílies d’advocats i escri-

vans, els Casanova. Hi trobem els llibres d’administració

del despatx, és a dir, la comptabilitat del bufet on consten

els pagaments dels diversos clients, ja sigui d’honoraris

professional com de despeses i taxes judicials. També

s’han conservat un gran volum de trasllats dels plets con-

duïts pel bufet en qualitat d’advocats causídics i de pro-

curadors, preferentment en matèria civil davant la Reial

Audiència de Catalunya. Sobresurten alguns plets

d’institucions eclesiàstiques. Com a complement dels tras-

llat de plets hi trobem altra documentació justificativa

dels drets, al·legacions jurídiques i legislació.

Una menció especial mereix la biblioteca jurídica dels

advocats Casanova i Compte, part indestriable del fons

documental del despatx. Es tracta de 73 volums, molts

dels quals tenen notes i comentaris al marge, així com el

nom o inicials dels seus propietaris a la contraportada. Hi

predominen els llibres de dret català (Lluís de Peguera,

Francesc d’Amigant, Bonaventura Tristany i Joan Pere

Fontanella), però també les compilacions de dret civil i

autors castellans, italians i francesos. Un esment especial

mereix l’exemplar de la compilació de les Constitucions

de 1704 amb les inicials R.C. (Rafael Casanova) i l’edició

de la Crònica Universal de Jeroni Pujades.

En el seu conjunt, els fons Família Barraquer facilita

una aproximació prou completa a la reconstrucció del pa-

trimoni i l’activitat professional dels Casanova del segle

XVIII, així com a la trajectòria patrimonial i a la dimensió

pública dels Barraquer durant el segle següent:

Les vicissituds del fons fins a la seva arribada a l’ANC

El fons fou conservat per les famílies productores,

principalment, a Barcelona i Sant Boi de Llobregat

(Casanova-Compte) , i a Sant Feliu de Guí xols

(Barraquer). Amb la incorporació del patrimoni Casano-

va, els Barraquer van adquirir la residència que fou de Ra-

fael Casanova a la plaça del Pi, on es concentrà tot l’arxiu.

En una data indeterminada fou traslladat a la residència

dels Barraquer de Sant Feliu de Guíxols i en els darrers

anys al Mas Planademunt de Santa Pau (Garrotxa), des

d’on ha ingressat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Durant

l’estada a Sant Feliu de Guíxols, coincidint amb la Guerra

Civil espanyola, el fons documental fou objecte d’un in-

tent de saqueig, tot i el qual els propietaris en salvaren la

part fonamental. Amb posterioritat, divisions hereditàries

han provocat la disgregació d’una part dels pergamins

d’època medieval.

La família Barraquer s’extingí a finals del segle XIX,

restant només la pubilla Mercedes Barraquer Garrigosa,

casada amb Manuel Burch. La néta d’aquest matrimoni, la

senyora Mercedes Llosas i Burch fou propietària de

l’arxiu fins a la seva mort esdevinguda en 2008, deixant el

seu llegat a mans de l’espòs, el senyor Joan Enric Lahosa

i Puigferrat, fins ara propietari.

Al llarg de la seva història, el fons documental ha estat

objecte de diversos tractaments arxivístics. Una part de la

documentació (que correspon bàsicament als llinatges Ca-

sanova-Compte), identificada amb les inicials “B. y T.” i

numerada, fou objecte d’una primera ordenació (que des-

feia en part d’altres anteriors, com la del llinatge Rion)

amb camises i lligalls incorporats probablement a les aca-

balles del segle XIX, de la qual restà exclosa la documen-

tació cronològicament posterior i la del bufet jurídic Casa-

nova-Compte. Paral·lelament i per les mateixes dates

s’agrupà una altre sèrie de lligalls i camises numerades

amb la identificació “Barraquer”, relativa a la documenta-

ció fonamental ( títols de propietat i escriptures

d’heretament del tronc principal del llinatge). No semblen

haver-se aplicat intervencions arxivístiques importants

amb posterioritat. El fons va ingressar a l’ANC, a títol de

dació per part del senyor Joan Enric Lahosa i Puigferrat,

el dia 26 de febrer de 2010.

La importància de l’ingrés del fons en un centre

d’arxiu públic

El fons de la família Barraquer, permet reconstruir la

trajectòria d’una família de la petita noblesa catalana arre-

lada a les comarques de Girona. Conté informació relle-

vant per molts aspectes de la història agrària i política del

nostre país als segles XVIII i XIX. Esdevé una font molt

important per a les comarques de l’Empordà i la Garrotxa.

Passaport imperial atorgat pel secretari de despatx Ramon Vila-

na i Perlas a favor de Joan Francesc de Verneda, ardiaca major

de Barcelona, per passar a Espanya amb els seus criats i bagat-

ges (Gratz, 8 d’agost de 1728).


5

En particular, la documentació de la família Casanova

conté informació única i irrepetible sobre la trajectòria

dels descendents del conseller en cap Rafael Casanova i

Comes fins al seu enllaç amb els Barraquer a finals del se-

gle XVIII. Destaca especialment com a testimoni

d’aspectes com ara el lloc de residència, la fortuna patri-

monial (principalment, a Sant Boi de Llobregat) o la tra-

jectòria professional de la família del conseller en cap de

Barcelona, heroi de la resistència constitucional contra

l’absolutisme borbònic a la Catalunya de la Guerra de

Successió.

Per la seva banda, la documentació relativa al despatx

d’advocats Casanova-Compte és d’un valor considerable.

Atesa la seva integritat, es tracta d’un dels pocs testimonis

complets de l’activitat d’un bufet d’advocats al llarg del

segle XVIII. El seu contingut esdevé fonamental per a la

història jurídica i judicial d’un període clau de la història

de Catalunya: el de la integració en el règim borbònic. Cal

destacar la important biblioteca antiquària de caràcter jurí-

dic integrada al fons, alguns exemplars de la qual conte-

nen rúbriques i anotacions de diversos membres de les

nissagues Comte i Casanova.

Des d’un punt de vista polític, la documentació dels

Casanova mostra la vinculació dels successors del conse-

ller en cap amb altres austriacistes exiliats, com ara els

Verneda, dels béns dels quals a Catalunya en fou adminis-

trador Josep Casanova i Vinyals de la Torre.

El fons de la família Barraquer, en definitiva, constitu-

eix un testimoni de primer ordre d’un dels protagonistes

més destacats de la Guerra de Successió a Catalunya i, en

aquest sentit, s’afegeix a altra documentació sobre el con-

flicte conservada a l’ANC, com ara la integrada als fons

del mas el Reguer de Tavèrnoles o els llinatges Pallejà,

Mercader (comtes de Bell-lloc) i Blanes-Centelles i Saa-

vedra.

Miquel Pérez Latre

El testimoni de la repressió del conseller en cap

Rafael Casanova i Comes

El fons de la família Barraquer incorpora algunes

mostres documentals de notable valor relatives a les me-

sures punitives aplicades per les noves autoritats borbò-

niques contra l’antic conseller en cap de Barcelona. Des-

taca el rebut del lliurament al secretari de la Junta Gene-

ral de Justícia i Govern, Salvador Prats i Matas, l’abril

del 1716, del títol original de ciutadà honrat de Barcelo-

na rebut de mans de l’arxiduc Carles, així com d’exemp-

lars de les Constitucions i els Capítols del redreç del Ge-

neral publicats, pertanyents a la seva biblioteca particu-

lar. Així mateix, sobresurt el plet instat pel fiscal davant

el tribunal de la Intendència General de Catalunya entre

1730 i 1735, contra el mateix Rafael Casanova i Comes,

relatiu a l’impagament de rendes per valor de 5.267 rals,

procedents dels seus béns, confiscats per la hisenda reial,

a Sant Boi de Llobregat, entre el 3 de desembre de 1713,

abans i tot de la caiguda de Barcelona, i fins al perdó

aplicat a partir del 31 d’octubre de 1725. El mateix Rafa-

el Casanova i Comes exercí durant la major part del perí-

ode com a simple arrendatari d’una”casa de campo, con

sus tierras y pertenencias”, per les quals es veié obligat a

lliurar substancials rendes a la reial hisenda. El 1723, els

administradors de segrestaments del partit de Llobregat

van acreditar que les rendes produïdes per la confiscació

havien estat de 159 rals el 1713, 3.400 el 1714 i 1715,

4.700 el 1716, 4.350 els anys 1717-1722, i 2.327 fins al

maig de 1723. Aquestes xifres, sumades al que la Inten-

dència reclamava, com hem vist, fins el 1725, van acumu-

lar un total de 45.353 rals.

Plànol del pis inferior de la casa de Josep Barraquer al carrer i

plaça del Pi de Barcelona, immoble on Rafael Casanova i Co-

mes visqué abans i després del setge de 1713-1714 (1832).


6

LA DIGITALITZACIÓ DELS FONS FOTOGRÀFICS

FORCES ELÈCTRIQUES DE CATALUNYA, S.A. I

FORCES HIDROELÈCTRIQUES DEL SEGRE S.A.

Enguany, i gràcies a un conveni de col·laboració signat

entre la Fundación Endesa i l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya, s’està digitalitzant el fons fotogràfic Forces Elèctri-

ques de Catalunya, S.A. i Forces Hidroelèctriques del Se-

gre S.A. Un cop enllestides les tasques de digitalització,

podran ser consultades a través del cercador Arxiu en lí-

nea unes 44.000 imatges, amb les seves corresponents

descripcions.

Forces Elèctriques de Catalunya S.A. i Forces Hidro-

elèctriques del Segre S.A., història de l’electricitat a

Catalunya

Fuerzas Eléctricas de Catalunya, S.A.(FECSA) fou

l’empresa creada per Joan March l’any 1951 per a la pro-

ducció, transport i distribució d’energia elèctrica, amb la

finalitat d’adquirir els actius de “Barcelona Traction,

Light and Power” després de la fallida i liquidació a què

es va veure forçada pels tribunals espanyols, quan no va

poder fer front als seus actius financers. Subhastades les

accions, l’any 1952, FECSA adquiria els béns i capital

de Riegos y Fuerza del Ebro S.A., Unión Eléctrica de Ca-

taluña S.A. i Energía Eléctrica de Cataluña S.A.

Els orígens de l’empresa es remunten a l’any 1911

quan es fundà a Toronto per iniciativa de l’enginyer nord-

americà Frank S. Pearson, l’empresa matriu “Barcelona

Traction, Light and Power” coneguda popularment com

“la Canadenca” i dedicada essencialment a la producció i

distribució d’electricitat i a l’explotació de tramvies i fer-

rocarrils elèctrics. Formaven part d’aquesta: Recs i Forces

de l’Ebre, Barcelonesa d’Electricitat, Energia Elèctrica de

Catalunya, Tramvies de Barcelona i Ferrocarrils de Cata-

lunya. Atès el pes de l’empresa i el nombre de capital es-

tranger que mobilitzà, va aconseguir les concessions hi-

dràuliques més productives; construí alguns dels salts

d’aigua més alts d’Europa i arribà a controlar el 90% de la

distribució comercial d’electricitat de Catalunya.

En depenen les centrals hidràuliques a les conques del

Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre i

l’Ebre; i també a la Vall d’Aran, bé directament, bé a tra-

vés de la seva filial, la Societat Productora de Forces Mo-

trius S.A. Té centrals tèrmiques, que cremen lignit, fuel o

gas a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Tin-

gué participació a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs

i també, gairebé total, a Forces Hidroelèctriques del Segre

S.A. (que el 1985 absorbí totalment), a les companyies

mineres Carbons de Berga S.A., (que el 1992 liquidà to-

talment) i Minas y Ferrocarriles de Utrillas SA- i a la Cons-

tructora Pirinenca, entre d’altres.

La societat Forces Hidroelèctriques del Segre S.A. fou

creada el 1945. L’any 1965 absorbí tres empreses elèctri-

ques del grup Gomís de Manresa, constituïdes a partir de

1909: Compañía Anónima Manresana de Electricitat, Fu-

erza y Alumbrado, S.A. i Explotaciones Hidroeléctricas,

S.A. La societat sorgí per a la construcció i explotació del

pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtin-

guda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per

l’aprofitament hidràulic del Segre. El pantà, aprovat el 1935,

s’inaugurà el 1959. A través de les centrals hidroelèctriques

d’Oliana, Castellonroi (la Llitera) i Marcetes (Manresa, Ba-

ges), abasta principalment les xarxes de Balaguer (Noguera)

i seva àrea, Berga (Berguedà), Manresa, Sant Vicenç de

Castellet (Bages) i Calaf (Anoia). Participa en Unión Térmi-

ca, SA (central tèrmica d’Escucha, a Terol) i en la Hispano -

Francesa de Energía Nuclear, SA (central nuclear de Vande-

llòs, al Baix Camp).

El novembre de 1998 es fusionaren FECSA i ENHER

formant part del grup Endesa. Al llarg de l’any 2001 es can-

via la imatge corporativa i neix la nova marca FECSA-

ENDESA

Ingrés del fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya

El fons FECSA ingressà en successius dipòsits entre els

anys 1993 i el 1999. El contracte, però, es va signar en pre-

sència del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley, Presi-

dent de la Generalitat de Catalunya, entre l’Honorable se-

nyor Joan Guitart i Agell, Conseller de Cultura de la Gene-

ralitat i el senyor Luis Magaña Martínez, President de la

companyia Forces Elèctriques de Catalunya, Societat Anò-

nima, el 16 de febrer de 1994. El fons Forces Hidroelèctri-

ques del Segre S.A. ingressà l’any 1997.

Contingut dels fons

El fons FECSA està integrat per més de 40.000 foto-

grafies, en diversos formats i suports, procedents dels es-

tudis previs a les realitzacions d’obres; la construcció de

centrals hidràuliques i tèrmiques (el traçat de camins o vies

d’accés, maquinària per a les obres i les obres relacionades

amb els subministraments, interiors d’instal-lacions, aparells

i serveis); obres de remodelació millorament i reparació

d’avaries o incidents; traçat de les línies; els treballadors; el

paisatge i la seva transformació; actes i esdeveniments des-

tacats; aplicacions d’energia elèctrica; publicitat. Cronològi-

cament integra imatges de finals del segle XIX fins a 1986.

D’altra banda el fons Forces Hidroelèctriques del Se-

7

gre S.A. el formen unes 4.000 imatges de la construcció

de les diverses centrals hidroelèctriques que en formaren

part. La cronologia de les fotografies va de la dècada de

1940 a la de 1960.

La digitalització dels fons

Els fons FECSA i Forces Hidroelèctriques del Segre

S.A. tenen un gran valor documental alhora d’il·lustrar la

construcció i funcionament de les grans centrals hidro-

elèctriques, tèrmiques i nuclears a Catalunya, així com de

les estacions transformadores i receptores al llarg del se-

gle XX. També recullen altres temes d’interès, com les vi-

sites a les instal·lacions de personalitats rellevants de la

nostra història, estudis del terreny previs a la construcció

de les preses, els efectes de la climatologia sobre les ins-

tal·lacions elèctriques o l’enllumenat públic i de locals als

anys 20 i 30, per fer esment de les més destacades. Així

mateix, representen una font gràfica importantíssima que

permet fer un seguiment del canvi paisatgístic a les zones

de muntanya de Catalunya.

Val a dir, que la digitalització d’aquest material és

considera prioritària atesa la fragilitat dels suports i emul-

sions del material fotogràfic del fons. Tenir una còpia di-

gitalitzada garantirà la conservació del material, que no

s’hauria de manipular per a possibles consultes, i garantirà

una còpia de seguretat en cas de degradacions dels suports

originals.

La Fundación Endesa en coherència amb la seva tra-

jectòria de recuperació, conservació i difusió del seu patri-

moni cultural, ha considerat convenient la digitalització

del fons, assumint integrament el cost econòmic i sense

que suposi cap despesa per a l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya, que s’encarrega de les tasques de supervisió tècnica

del projecte.

Francesc Sánchez Mata

Hidroavió a l’embassament de Tremp. Al fons es pot observar la Pobla de Segur i el Pont de Claverol (Foto: Servei d’Aviació RFE)

CAT ANC 1-211, UC 6.

8

TOT EL MÓN ÉS AULA. SORTIDES I COLÒNIES

DELS ALUMNES DE L’INSTITUT ESCOLA

Quan el 1932 es va obrir l’Institut Escola del Parc de

la Ciutadella, es feia un nou pas, importantíssim, en el ja

llarg camí de la renovació pedagògica a Catalunya i tam-

bé, encara que en menor mesura, a l’Estat Espanyol. De

fet, l’Institut Escola tenia com a referència la Institución

Libre de Enseñanza, motor a Castella d’aquest moviment i

del seu Instituto Escuela fundat catorze anys abans a Ma-

drid.

Allí hi havia ensenyat durant dos anys entre 1919 i

1921, el doctor Josep Estalella, que també hi havia exercit

de director interí. Aquesta i altres experiències pedagògi-

ques brillants van fer que fos triat per la Generalitat per

dirigir la nova institució catalana, a la qual va donar forma

i contingut, fins poder-ne ser considerat el veritable crea-

dor.

La institució recollia alguns dels postulats fonamentals

de la nova pedagogia, entre ells el de fomentar el màxim

l’aprenentatge a partir de l’observació directa i del raona-

ment personal, enfront de la tradicional explicació magis-

tral. Això pressuposava una intensíssima activitat exterior:

sortides, excursions i colònies, visites a fàbriques i establi-

ments, i fins i tot viatges i intercanvis de més o menys

llarga durada eren, no pas meres activitats complementàri-

es, sinó eines fonamentals en la tasca educativa. Tot el pa-

ís esdevenia aula.

Unes paraules del mateix doctor Estalella, aparegudes

al Butlletí de l’Institut-Escola núm.12, corresponent al

mes d’abril de 1933 ens expliquen clarament aquest con-

cepte: “Estudiar no consisteix essencialment a llegir, sinó

a observar, i inquirir i experimentar sobre l’objecte

d’estudi... Estudiar és encarar-se amb l’objecte d’estudi;

és observar-lo; és fer-lo i refer-lo; és descompondre’l, i

recompondre’l, analitzar-lo i sintetitzar-lo. És amarar-se’n

i amarar-lo. És venir-ne en coneixement directe”.

Al fons de l’Institut Escola que es conserva a l’ANC

aquest vessant pedagògic queda ben documentat. En

aquest article oferim a l’investigador uns comentaris sobre

aquelles sèries documentals que poden ser més útils per al

seu estudi.

LES FONTS DOCUMENTALS

El primer advertiment és que, contra el que es podria

pensar, ni el llibre d’actes ni el llibre d’acords no conte-

nen gairebé cap referència a aquestes activitats. Potser la

més significativa és la que manifesta la satisfacció per

com han anat les colònies a Can Surell, a la “Llibreta

d’acords”, sessió del 20 de setembre de 1934: “El Director

dóna compte del resultat excel·lent de l’assaig de Colònia

a Can Surell i diu que espera que durant el curs es re-

marcaran les seves conseqüències”. 1

Els quaderns de ruta

Els quaderns de ruta conformen un dels conjunts docu-

mentals bàsics per estudiar les sortides. Eren confeccionats

pels alumnes, i multicopiats. Recollien l’itinerari, un estudi

previ del que es veuria, plànols, dibuixos, a vegades fotografi-

es o postals, i la relació de material necessari. El fons de

l’Institut Escola en conserva una quarantena. S’hi pot veure

l’evolució formal. I, com que algunes excursions es van repe-

tir en anys diferents, per grups diferents, també és interessant

veure com certs aspectes es van variant mentre d’altres es

consoliden, i això malgrat que el lapse de temps és petit, ja

que no tenim quaderns de ruta posteriors al juny de 1936. Un

exemple del que diem poden ser els diferents quaderns de ruta

sobre excursions al Montseny entre 1932 i 1936, o cap als

monestirs de Poblet i Santes Creus o bé a Andorra, amb dife-

rents itineraris.

La documentació gràfica

L’altre conjunt fonamental és el de la documentació

gràfica. El fons de l’Institut Escola compta amb més d’un

miler de fotografies que il·lustren i documenten pràctica-

ment totes les activitats que s’hi duien a terme. Natural-

ment, les sortides i excursions hi són ben representades,

tot i que no sempre es pot identificar cada fotografia a una

sortida concreta. D’altra banda, hem de tenir en compte

que moltes de les fotografies del fons no són solament

il·lustració de la sortida, sinó eina de treball de la mateixa:

així s’explica l’existència de moltes fotografies de monu-

ments, o bé d’aspectes concrets de paisatge, al costat

d’aquelles en què s’hi veuen els alumnes treballant o pre-

nent apunts o escoltant. En aquest apartat de la documen-

tació gràfica cal esmentar també cal esmentar set

pel·lícules.

Les sèries de correspondència

És una bona font complementària de les dues anteriors.

És veritat que, d’acord amb l’ideari del doctor Estalella, la

planificació de les excursions i sortides no era sempre ex-

haustiva, i a vegades es feia senzillament aprofitant una

oportunitat particular. Tanmateix, per a les sortides més

importants, i sobretot si comportaven pernoctacions, calia

1 ANC. Fons Institut Escola, uc. 1123

9

una preparació, així com també per concertar les visites a

determinats monuments, empreses o institucions.

Així doncs, és en les sèries de correspondència on es

poden trobar més apunts sobre els aspectes pràctics de les

sortides. En aquest sentit són destacables les cartes creua-

des entre els responsables dels allotjaments (hotels, recto-

ries...) i l’Institut. Aquestes breus missives permeten fer-

se una idea de la logística, però també de l’esperit amb

què es feien aquestes sortides i a vegades ofereixen també

comentaris prou interessants de com havia anat l’activitat.

De forma més escadussera, permeten també rastrejar

alguna anècdota, com ara l’oblit a l’hotel d’uns quaderns de

cançons, o el fet que en algun cas la tenda de campanya havia

estat cedida per Palestra, l’entitat catalanista fundada per Batista

i Roca i dirigida per Pompeu Fabra. O bé podem saber que

l’arribada a determinat poble per carretera era incerta, ja que la

ruta encara estava en construcció, o que l’amistat concitada en

una visita es perllongava amb la tramesa de dolços i galetes...

A més, el doctor Estalella va escriure unes notes particulars

sobre les colònies de Can Surell i sobre una excursió a Vilafran-

ca i Olèrdola, i un viatge a Madrid (que es conserven en repro-

ducció posterior) i que són interessants atès que ens intro-

dueixen en la visió pròpia del director de l’Institut Escola.

Les sèries econòmiques

Des del punt de vista econòmic, l’Institut comptava

amb un fons d’excursions, que ajudava a les despeses

d’aquestes. Això en condicionava en part les possibilitats:

“El fons d’excursions es buida de cop i s’omple de mica

en mica” diu Estalella en una carta a Eduard Toda, de 27

de gener de 1933, en resposta a una proposta d’excursió.2

Des d’un punt de vista documental, podríem dir que el

fons d’excursions formava, en certa manera, una compta-

bilitat apart, el que demostra un cop més la importància

que es concedeix a les activitats fora de la seu de la insti-

tució. El gruix d’aquesta documentació es troba, d’una

banda, en els talonaris i relacions de les quantitats aporta-

des per alumnes i professors. I d’altra banda, en els justifi-

cants i relacions de despeses de les excursions. Ambdues

sèries són molt complertes i proporcionen una informació

molt detallada.

Aquestes dues sèries de caire econòmic es poden com-

pletar amb alguns altres documents d’altres sèries. Posem

per cas, alguns estats de comptes enviats a la Generalitat,

que es troben per tant entre la correspondència, resumei-

xen les excursions fetes en determinats períodes. Així, per

exemple, en un Estat de comptes presentat al Consell de

Cultura de la Generalitat, s’esmenten onze sortides o ex-

cursions realitzades entre l’abril i el juny de 1932, amb

una despesa total de 2.325,20 pessetes, per conceptes com

ara lloguer d’autocar, propines als xofers, bitllets de funi-

cular, etc. S’havia anat a Vilafranca, a Castelldefels, a Gi-

rona, Banyoles i Olot, a Montserrat, a Tiana, al Papiol, i

també a Sant Pau del Camp, a Badalona, a la Font d’en

Fargues, al Tibidabo i al cinema.3

Les notícies als Butlletins

Finalment, una altra font important d’informació sobre

aquest aspecte la constitueixen les publicacions de

l’Institut Escola, especialment el Butlletí, del qual se’n

conserven 22 al fons.

Als Butlletins hi podem trobar, d’una banda, les relaci-

ons de les excursions efectuades (a l’apartat Notícies). A

més, sovint, la transcripció de treballs dels alumnes, expli-

cant la sortida, o el treball efectuat.

Cal esmentar les editorials i l’apartat de directrius, on

es plasma el que potser es troba a faltar en les altres fonts,

i que en canvi presenta un interès vivíssim: el projecte pe-

dagògic que hi ha darrera aquest aspecte de l’activitat de

l’Institut, les raons, el plantejament, els objectius que s’hi

persegueixen, en definitiva el plantejament pedagògic de

fons.

2 ANC. Fons Institut Escola, uc. 123 3 ANC. Fons Institut Escola, uc. 49

Factura corresponent a diverses sortides i excursions efectuades

en autocar.

CAT ANC. Fons Institut Escola, UC 523.

10

LES ACTIVITATS DOCUMENTADES

A través de les fonts que hem esmentat, (i d’altres en

què no ens hem deturat, com els quaderns dels alumnes o

altres publicacions, perquè tot i que segur que són fruit de

sortides i excursions, no se centren en elles ni en donen,

en general, informació concreta), podem resseguir gran

quantitat d’activitats fora del centre, amb un abast territo-

rial i temporal ben diferent.

Conèixer la ciutat. Barcelona

Ja no parlem de les classes i activitats al Parc de la

Ciutadella o al Zoo, perquè aquests escenaris eren quasi la

prolongació natural de l’aula, del ma teix edifici de

l’Institut Escola. Tanmateix, les sortides a la ciutat eren

nombroses i en queda prou constància. Tan podia ser per

visitar una institució determinada, per conèixer de primera

mà algun monument, per assistir a algun esdeveniment o

fins i tot per oferir-lo a la societat. Així, per exemple, per

commemorar el centenari de la mort de Goethe l’Institut

Escola va celebrar un acte al Palau de Pedralbes, el 19

d’abril de 1904: se’n conserva un esbós de programa, in-

vitacions a diferents personalitats, etc. O bé era simple-

ment com a sistema d’obtenir material per a l’estudi: per

exemple, anar al Rec Comtal a pescar per fer estudis

d’història natural, com queda reflectit en un dels quaderns

d’història natural dels alumnes.4

Conèixer el país. Catalunya

A través de sortides i excursions, es coneixia de prime-

ra mà el territori: el Montseny i la Costa Brava, els mo-

nestirs senyers de Poblet i Santes Creus, el nord i el sud

del país... Com ja hem dit, algunes d’aquestes sortides

eren quasi institucionalitzades. D’altra banda, el seu àmbit

tampoc no es cenyeix a la Catalunya estricta, sinó que

contempla les Illes, València, així com “les terres catala-

nes de França i Aragó”, com expressa el títol dels qua-

derns de ruta de l’excursió efectuada el juny de 1934 pel

grup Puigmal.5 Tenint en compte els mitjans de l’època, és

extraordinari pensar com es va poder dur a terme una acti-

vitat de tant abast, considerar quin bagatge afegit de co-

neixements i experiències van poder assolir els alumnes

de l’Institut Escola i el que això va significar per a ells.

Els grans viatges. Castella i Madrid

Ja el 1932 els alumnes més grans de l’Institut Escola

van fer un gran viatge a Castella, on van estar en contacte

especialment amb els alumnes i professors del Instituto

Escuela Giner de los Ríos, que no oblidem que era la refe-

rència del nostre Institut Escola. El viatge va tenir un co-

lofó curiós: en tornar a Barcelona s’havien afegit al grup

dos nens de Madrid per passar uns dies a la capital ca-

talana. Tant el Butlletí com la correspondència deixen

constància d’aquest acolliment.

El mes de maig de 1933, al seu torn, 26 estudiants i

professors de la institució madrilenya van fer una estada

de tres dies a Barcelona. Una carta del doctor. Estalella al

President de la Generalitat proposa que se’ls obsequiï per

part de les autoritats amb una visita a Montserrat.6

Els intercanvis

A vegades, les sortides tenen un interessant caire

d’intercanvi. Ho hem vist en el cas de Madrid, que a més

es justifica pels lligams amb l’Instituto–Escuela.

Els alumnes de l’Institut Escola van acollir també visi-

tants d’Aragó, concretament de l’Institut Nacional de Se-

gon Ensenyament d’Osca, o bé de València.

Cal destacar, en aquest sentit, l’intercanvi amb Ham-

burg. El 1932 l’Institut Escola va acollir alumnes de di-

verses escoles secundàries d’Hamburg. La correspondèn-

cia reflecteix algunes de les visites i els actes d’aquest es-

deveniment. També es conserva una Relació de les despe-

ses ocasionades, amb visites a Sant Cugat, Terrassa,

Montserrat, així com a Vallvidrera, el poble Espanyol, i

diversos indrets de Barcelona, i el programa del recital de

cançons que se’ls va dedicar.

Les colònies a Can Surell

Un capítol fonamental és el de la colònia escolar de

Can Surell, autèntica prolongació de l’Institut en plena na-

turalesa, a partir de 1934.

Els anys anteriors, l’Institut Escola havia enviat alguns

alumnes a les colònies que organitzava la Comissió de

Cultura al Montseny i Tossa. També alguns mestres havi-

en col·laborat en les excursions estivals. Això queda re-

flectit en la correspondència oficial amb l’Ajuntament i la

Comissió de Cultura.

Tanmateix, l’objectiu d’organitzar una colònia pròpia,

va dibuixant-se amb força, com demostren el Butlletí

núm. 15, de l’estiu 1933, i el núm.19, de maig de 1935.

Es tractava, en un primer moment, de permetre als alum-

nes amb menys possibilitats una estada al camp durant

4 ANC. Fons Institut Escola, uc. 1100 5 ANC. Fons Institut Escola, uc. 1051 6 ANC. Fons Institut Escola, uc. 42

11

l’estiu. Les colònies que organitzava la Comissió de Cul-

tura no eren suficients, i encara que s’havia intentat que

alguns professors i les s famílies més benestants acollissin

els nens amb més dificultats en aquest aspecte, la cosa no

acabava de funcionar a plena satisfacció.

Ara bé, a partir de 1934 es va comptar amb una masia

al Montseny, on desenvolupar una convivència amb crite-

ris propis, i bàsicament reservada als mateixos alumnes de

la institució.

Un ofici enviat al Conseller de Cultura, Ventura

Gassol, el 2 d’agost d’aquest any anuncia la instal·lació

definitiva de la Colònia:

“Tinc la satisfacció de comunicar-vos que demà al

matí quedarà definitivament installada [sic] a Can Sorell

del Montseny la Colònia d’Assaig que l’Institut Escola de

la Generalitat de Catalunya ha pogut fundar aquest any

mercès a la fervorosa acollida que vós donàreu al

projecte”.7

El projecte va reeixir tan bé, que es pot dir que va pas-

sar a ser un element essencial del projecte pedagògic de

l’Institut. Coeducació, treball, esport, jocs, convivència i

aprenentatge viu s’hi conjugaven en tots els temps possi-

bles.

Des d’un punt de vista administratiu, se’n conserva el

contracte privat d’arrendament. I dos inventaris de mobi-

liari i instal·lacions.8 El primer és de data indeterminada,

però entre 1934 i 1938. El segon és posterior, de quan la

masia (com l’Institut) va ser confiscada pel nou Estat

franquista. Porta data de 1939, està escrit en castellà, i duu

per títol “Inventario de los objetos existentes en la masía

Can Surell pertenecientes al Instituto de Enseñanza Media

Verdaguer”.

D’altra banda, també la Colònia té la seva pròpia

comptabilitat, que es pot trobar entre les sèries econòmi-

ques esmentades, com una subsèrie específica. Se’n con-

serven, sobre tot, els justificants de despeses. Una llibreta

de comptabilitat, amb només dues pàgines centrals amb

anotacions de pagaments, sembla, per la lletra, haver estat

complimentada pels mateixos alumnes.

Pel que fa a la vida i les activitats a Can Surell, estan

molt ben documentades gràficament en més de 150 foto-

grafies. Se’n conserva, així mateix, una filmació. I d’altra

banda hi ha el testimoni dels alumnes, per exemple el fu-

llet amb dues cançons sobre la colònia.

CONCLUSIÓ

L’Institut Escola és una de les institucions senyeres de

la història del nostre ensenyament, que destaca per les se-

ves importantíssimes aportacions en el camp pedagògic.

L’educació a través de la convivència i a través de la ob-

servació directa de la realitat en són un dels principis car-

dinals, i en aquest esforç hi tenen un paper principalíssim

les sortides i els viatges així com la convivència a la Colò-

nia de Can Surell. El fons que es conserva a l’ANC per-

met una aproximació múltiple i molt interessant a aques-

tes activitats.

Anna Duran

8 ANC. Fons Institut Escola, uc. 623 i 624

Partitura amb la cançó “A can Surell”

CAT ANC. Fons Institut Escola, UC 251.

7 ANC. Fons Institut Escola, uc. 57

INGRÉS DEL FONS FOTOGRÀFIC JORDI

OLAVARRIETA I SANTAFÉ

El passat 23 de juny va ingressar a l’ANC, a títol de

comodat amb cessió de drets per part de l’Entitat Autòno-

ma del Diari Oficial i de Publicacions de l’Administració

de la Generalitat de Catalunya, el fons fotogràfic Jordi

Olavarrieta i Santafé (Barcelona, 1924). Fill de pare ar-

gentí i mare aragonesa, va treballar de mecànic matricer

dels 14 fins els 32 anys, quan començà a dedicar-se, pro-

fessionalment, al món de la fotografia publicitària. Auto-

didacte de formació, ha realitzat reportatges publicitaris

per a diverses empreses: Roca, Bayer, Estrella Damm,

Matesa, Sandoz, així com per a un gran nombre

d’empreses tèxtils. A la dècada dels anys setanta neix en

ell una nova inquietud: la il·lustració fotogràfica de poesi-

es, cançons i textos. L’any 1976 realitza la seva primera

obra Gust de terra catalana. Posteriorment va rebre

l’encàrrec d’il·lustrar fotogràficament el llibre Gerunda

Girona. Altres llibre on a publicat les seves fotografies

són: Juan Salvador Gaviota; Yantar y el comer; Libro del

cava; Cims, valls i santuaris; i Oh Montserrat.

El fons fotogràfic està constituït per unes 23.000 imat-

ges dels anys setanta i vuitanta (especialment entre 1982-

1987) i fan referència, bàsicament, a Catalunya, però tam-

bé podem trobar imatges de viatges a diversos països de

l’estranger: França, Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Suïs-

sa, Portugal, entre altres. D’altra banda, les imatges més

recents corresponen als Jocs Olímpics de 1992 i les cele-

bracions de l’11 de setembre dels anys 1995 i 1996. Les

fotografies de Jordi Olavarrieta estaven destinades a la

il·lustració de publicacions, i plasmen aspectes de les ter-

res catalanes.

El fons es conservà a l’estudi del fotògraf fins l’any

1998, quan l’autor cedeix la seva obra íntegra a l’Entitat

Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generali-

tat de Catalunya, a canvi d’una pensió vitalícia. L’autor

cedia a l’EADOP els drets de reproducció sense cap limi-

tació i els drets d’autor, i els drets i els materials de les

obres: Gust de terra catalana, Joan Salvador Gaviota,

Cims, valls i santiaris, i Oh Montserrat. Tot aquest mate-

rial van romandre, primer, a les instal·lacions que

l’EADOP té al carrer Calàbria i, posteriorment, a un ma-

gatzem habilitat com a dipòsit al Parc Logístic de la Zona

Franca, d’on ingressà a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Francesc Sánchez Mata

FINALITZEN ELS TREBALLS D’INSTAL·LACIÓ

DELS PROCEDIMENTS JUDICIALS MILITARS

(SUMARÍSSIMS) DEL TRIBUNAL MILITAR TERRI-

TORIAL TERCER DE BARCELONA

Aquest estiu han acabat els treballs de correcta ins-

tal·lació a dipòsit dels més de 111.000 procediments judi-

cials militars que es conserven a l’arxiu del Tribunal Mili-

tar Territorial Tercer, amb seu a l’edifici del Govern Mili-

tar, a Barcelona. Aquest era un dels objectius fixats quan,

l’any 2003, es va iniciar el tractament de l’arxiu de proce-

diments judicials militars, més coneguts com a Sumarís-

sims, arran d’un conveni de col·laboració entre el mateix

Tribunal Militar Territorial Tercer, titular de la do-

cumentació, el aleshores Departament de Governació i

Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya

(precedent de l’actual Departament d’Interior, Relacions

Institucionals i Participació) que és l’encarregat d’aportar

els recursos necessaris per dur a terme el tractament, i

l’Arxiu Nacional de Catalunya, responsable de la coordi-

nació i direcció dels treballs.

El conseller del Departament d’Interior, Relacions

Institucionals i Participació, senyor Joan Saura, va visitar

el passat 8 de setembre l’arxiu del Tribunal Militar Terri-

torial Tercer de Barcelona per comprovar in situ la feina

12

Imatge de la muntanya de Montserrat, publicada al llibre Oh Montserrat.

(Foto: Jordi Olavarrieta) CAT ANC 1-958: Fons fotogràfic Jordi Olavarrieta i Santafé.

realitzada i presentar-ne els resultats als mitjans de

comunicació allí presents.

La documentació objecte del tractament consisteix en

una sèrie única formada per 111.262 procediments judici-

als militars en suport paper que actualment ocupa uns 645

metres lineals i abasta cronològicament els anys 1939-

1990. Es tracta de la documentació que, a partir d’inicis

de l’any 1939, van generar els consells de guerra que es

van fer arreu de Catalunya, i que junt amb altres expe-

dients i procediments judicials militars s’han conservat a

la seu del Govern Militar de Barcelona.

La documentació estava ubicada en un dipòsit soterrat,

dotat de les condicions de seguretat i instal·lació suficients

per a la seva conservació, i ordenada físicament a partir

d’un número de localització a l’arxiu assignat a cada pro-

cediment que servia d’identificador i topogràfic. L’estat

de conservació dels expedients era bo, però estaven di-

rectament apilats a les prestatgeries.

El tractament arxivístic per garantir-ne la conservació

ha consistit en: a) revisar tots i cadascun dels procedi-

ments, b) netejar la pols acumulada, c) arxivar els proce-

diments en carpetes i indicar en cada cas el número de

causa i el número de localització a l’arxiu (topogràfic), d)

instal·lar les carpetes en capses de conservació permanent

i senyalitzar amb etiquetes el contingut de cada capsa. El

nombre total de capses que han calgut per encabir la docu-

mentació ha estat de 6.445.

L’Àrea de Restauració de l’ANC ha restaurat els expe-

dients més malmesos; ha tractat els que el seu estat de

conservació n’impedia la manipulació i consulta.

Amb la correcta instal·lació de la documentació a di-

pòsit s’aconsegueix, d’una banda, que aquesta estigui pro-

tegida millor davant de possibles agents externs que po-

guessin afectar el seu estat de conservació, i de l’altra, mi-

llorar-ne la manipulació.

En el marc d’aquest conveni de col·laboració també

s’han digitalitzat, per tal de disposar d’un suport alternatiu

de consulta, 40 procediments, amb un total de prop de

50.000 pàgines, que afecten a 2.641 encausats.

La tria dels expedients a digitalitzar s’ha fet sobretot

en funció del seu estat de conservació (els més deterio-

rats) i del seu gruix (els expedients molt gruixuts són més

difícils de manipular).

Excepcionalment, també s’han digitalitzat alguns

procediments seguits contra personatges rellevants, com

ara el del president Lluís Companys o el de l’arqueòleg,

arxiver i historiador Agustí Duran i Sanpere.

Actualment set arxivers continuen encara en el tracta-

ment. Donen suport a la Secretaria del Tribunal Militar

Territorial Tercer, faciliten les consultes que rep l’Arxiu, i

elaboren una base de dades dels processats que permetrà

una recuperació més ràpida i àgil de la informació.

En referència a aquests dos últims aspectes cal indicar

que, des de l’any 2003, quan es va iniciar el tractament,

s’ha gestionat la consulta i el préstec de fins a 11.319 ex-

pedients, s’ha informatitzat un fitxer manual de 147.000

fitxes en les que hi constaven les dades mínimes de cada

processat, i es treballa en l’elaboració d’un catàleg de les

quasi 80.000 persones que, –fruit de la feina realitzada

fins ara–, s’estima van patir represàlies pel franquisme a

Catalunya. Es preveu enllestir el catàleg a principis del

2011 i finalitzar així el tractament arxivístic d’una de les

fonts de més interès per a l’estudi de la repressió franquis-

ta a Catalunya.

Enric Terradellas Prat

13

Dipòsit d’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer. Capses de conservació permanent on s’han instal·lat els Sumaríssims.

(Foto: Enric Terradellas/ ANC)

LA JUNTA DE MUSEUS VA ADQUIRIR ALGUNES

OBRES D’ALEXANDRE DE RIQUER I INGLADA I

UNA PART DE LA SEVA COL·LECCIÓ PRIVADA

Alexandre de Riquer i Inglada (1856-1920), fill de

Martí de Riquer, marquès de Benavent, i d’Elisea Inglada,

va ser un artista polifacètic i un dels representants del mo-

dernisme català. La seva vocació artística que li venia de

la seva mare fou consolidada especialment durant els estu-

dis efectuats a l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artís-

tics de Barcelona (Llotja) on va ser deixeble de Tomàs Pa-

dró i d’Antoni Caba. Al llarg de la seva vida conreà diver-

ses disciplines com la pintura, el dibuix, el gravat, el car-

tellisme, la il·lustració de llibres, les col·leccions de bi-

bliòfil, la decoració, etc.

Algunes de les seves obres i una part de la seva

col·lecció privada van ser adquirides per la Junta de Mu-

seus. En les sèries d’Actes i General del fons Junta de Mu-

seus de Catalunya (CAT ANC 1-715) es conserven diversos

testimonis documentals.

Referent a l’obra d’Alexandre de Riquer, els ex-

pedients de la Junta documenten les adquisicions se-

güents: a) un quadre a l’oli titulat Sant Francesc als ocells

donat per l’autor (CAT ANC 1-715, uc. 1107); b) dos gra-

vats que il·lustraven la portada del catàleg de l’exposició

que la Sala Parés va fer l’any 1905 i la invitació a la inau-

guració de l’exposició de la faiança catalana, donació de

Margarida Cullell (CAT ANC 1-715, uc. 4327); c) els

darrers dibuixos fets a Palma, donats pel seu fill Jean de

Riquer (CAT ANC 1-715, uc. 4414); i d) dos plafons de

marqueteria modernista, dissenyats per Alexandre de Ri-

quer i realitzats per Gaspar Homar (CAT ANC1-715, uc.

3839). Totes aquestes obres es conserven al Museu Nacio-

nal d’Art de Catalunya.

De la seva col·lecció privada, la Junta es va interessar

pels dibuixos, gravats, ex-libris, llibres i cartells (CAT

ANC 1-715, uc. 2317), però va desestimar l’oferta dels

objectes arqueològics que també havia col·leccionat

l’artista (CAT ANC 1-715, uc. 1221).

Segons dos informes de 1921 presentats a la Junta de

Museus per la Comissió d’Art Contemporani i per la Co-

missió especial de Biblioteca (CAT ANC 1-715, uc.

2318), la col·lecció adquirida constava de 3.386 ex-libris i

gravats i 739 llibres.

En el primer informe, signat pel conservador del Museu

de Belles Arts Francesc Guasch i Homs i amb el vist-i-plau

del director dels museus Joaquim Folch i Torres, es valoren

un quadre d’Eugenio Lucas Velázquez, així com diversos

dibuixos d’autors espanyols i estrangers, tres aiguaforts,

24 dibuixos facsímils i tres dibuixos antics d’autors

anònims, tots ells per un total de 19.000 pessetes.

El segon informe, signat pel bibliotecari Esteve Clade-

llas, fa una valoració dels llibres, gravats i ex-libris. En pri-

mer lloc descriu en cinc apartats temà tics l’extensa

col·lecció bibliogràfica, integrada per: 1) revistes sobre art

de procedència anglesa, francesa i alemanya; 2) llibres

il·lustrats sobre obres i autors clàssics, en llengua anglesa,

francesa i alemanya, alguns d’ells dedicats; 3) biografies

de grans artistes clàssics i contemporanis; 4) obres classi-

ficades d’acord amb les diferents branques de l’art

(arquitectura, escultura, ceràmica, orfebreria, joieria, di-

buix, art decoratiu, enquadernació, història de l’art, etc.);

5) obres sobre gravats, ex-libris i cartellisme. Tot seguit hi

ha la descripció de la col·lecció de gravats, formada, entre

altres, pel cèlebre incunable de la Crònica de Nuremberg

impresa per Anton Koberger, sis carpetes de gravats gò-

tics originals sobre fusta (espanyols, alemanys i italians),

tres gravats dels segles XVII i XVIII, i una important

col·lecció de gravats espanyols del segle XVIII. Per últim

es fa referència a la col·lecció d’ex-libris anglesos, nord-

americans, alemanys, austríacs, francesos, italians, bel-

gues i suïssos, i s’estableix per a totes aquestes

col·leccions un valor total de 17.000 pessetes (10.000 pes-

setes per als llibres, 3.000 pessetes per als gravats i 4.000

pessetes per als ex-libris).

El contingut dels dos informes presentats va ser aprovat

per la Junta de Museus en la seva sessió del 22 d’abril de

1921 i s’acordà l’adquisició de les col·leccions d’Alexandre

de Riquer als preus proposats (CAT ANC 1-715, uc. 630).

Actualment el conjunt adquirit es conserva al Museu

Nacional d’Art de Catalunya, forma part de la Biblioteca

General d’Història de l’Art i del fons del Museu.

Marc Berenguer Casulleras

14

Pressupost de l’oferta d’una col·lecció d’antiguitats reunida per Alexandre de Riquer [1892].

CAT ANC 1-715: Fons Junta de Museus de Catalunya, UC 1221.

JO SÍ, EDUCACIÓ PER A LA INTEGRITAT

El passat dia 15 de setembre es va presentar a l’ANC el

pr oject e Jo s í , Educac ió per a la in tegr i ta t .

L’Oficina Antifrau de Catalunya, amb la col·laboració

del Servei Didàctic de l’ANC i el CERES, ha iniciat

aquest projecte la finalitat del qual és la de facilitar recur-

sos didàctics al sistema educatiu i contribuir en l’educació

dels joves per enfortir la integritat personal i la coherència

en les conductes individuals amb l’objectiu últim d’esta-

blir una cultura de l’honestedat i de la transparència. Tam-

bé pretén assolir el compromís del centres en una mirada

de l’educació dels valors posant èmfasi en la perspectiva

de la integritat, i com a conseqüència, divulgar la dignifi-

cació del treball públic i de la política.

Per assolir aquests objectius s’ha creat un ampli marc

de treball que abastarà diferents estratègies envers els cen-

tres educatius. Les propostes didàctiques i els recursos

s’integren en el currículum de la ESO i dels ensenyaments

postobligatoris i, més que aportar continguts nous, incor-

poren una perspectiva complementària al currículum, a

través del valor de la integritat.

El projecte es construeix a partir de Mòduls de Treball

que permetran iniciar una primera fase i evolucionar de

forma ordenada a partir d’uns eixos temàtics, atenent als

grups d’edat a qui van adreçats, l’enfocament metodològic

i el plantejament didàctic.

En aquesta primera fase de desenvolupament, s’han

elaborat tres d’aquestes propostes relacionades amb les

matèries de Ciències Socials, Ciutadania-Ètica i la tutoria,

que experimentaran 15 centres educatius d’ensenyament

secundari.

L’objectiu, a llarg termini, és el de generar propostes

relacionades amb diferents matèries curriculars i per a tots

els nivells educatius.

Aquests recursos es presentaran en format digital i

interactiu i seran accessibles, de manera gratuïta a través

del moodle del centre per als Centres Educatius que

s’addhereixin al programa. A més, s’associaran a

l’aplicació ARC (Aplicació de Recobriment Curricular)

del Departament d’Educació on, amb un sistema senzill

de cerca, el professorat podrà localitzar diferents propos-

tes didàctiques relacionades amb cadascun dels temes cur-

riculars que han estat seleccionades pel Servei Didàctic de

l’ANC - CERES per la seva qualitat didàctica.

Pilar Reverté Vidal

EL FONS DE LA UNIÓN COOPERATISTA BARCE-

LONESA CONSULTABLE A TRAVÉS DEL POR-

TAL ARXIUS EN LÍNEA

El conveni de col·laboració entre la Fundació Roca i

Galès, el Departament de Treball i l’Arxiu Nacional de

Catalunya (Departament de Cultura i Mitjans de Comuni-

cació) per a la descripció i digitalizació dels fons docu-

mentals del cooperativisme català que custodia l’esmen-

tada Fundació ha permès assolir el seu objectiu principal,

la difusió a través dels mitjans telemàtics d’un nou fons.

Fruit d’aquest conveni és la propera accessibilitat del fons

de la Unión Cooperatista Barcelonesa, la seva consulta

podrà realitzar-se en remot a través el lloc web de la Fun-

dació o del portal Arxius en línia o de manera presencial a

la seu de la Fundació Roca i Galès o la de l’Arxiu Nacio-

nal de Catalunya. El seu volum total és de 203 unitats, en

suport paper, que equival al mateix nombre de registres

informàtics i representa un total de 13.875 imatges que

abasten cronològicament de 1844 a 1979.

El fons documental aplega la documentació procedent

de les entitats cooperatives la Sociedad Cooperativa

Obrera de Consumo La Dignidad i la Sociedad Coopera-

tiva El Reloj. Naturalment, també de l’entitat resultant de

la fusió ambdues, la Unió Cooperatista Barcelonesa, de

la que inclou la documentació generada per l’activitat ad-

ministrativa pròpia de l’entitat com: estatuts i reglaments,

delegacions de poder i de signatura, llibres d’actes de les

juntes de govern, de les assemblees generals, de les co-

missions, processos judicials, contractes i convenis, entre

altres; també documentació referent a la gestió dels recur-

sos humans i econòmics; la gestió del patrimoni: fona-

mentalment dels béns immobles; la gestió dels recursos

d’informació i sobre tot cal destacar la generada per les

activitat pròpies de l’organisme com estalvi i crèdit, con-

sum, obra social i lleure i cultura.

La Unión, nom com era coneguda popularment aques-

ta entitat, es va constituir el novembre de 1926 per la fusió

de la Sociedad Cooperativa Obrera de Consumo La Dig-

nidad i la Sociedad Cooperativa El Reloj. L’any 1927, la

cooperativa La Unión Cooperatista Barcelonesa estava

considerada com una de les quatre cooperatives de con-

sum més importants de Catalunya, juntament amb La

Equitativa de Palamós, La Flor de Mayo i Siglo XX.

Aleshores la Unión comptava amb 779 socis, elaborava

14.000 quilos de pa setmanals i tenia 2 edificis en propie-

tat. El 30 de setembre de 1931 va inaugurar la nova seu al

carrer Urgell, amb l’assistència del conseller de Treball de

la Generalitat el senyor Serra i Moret. En la dècada dels

15

anys 30, es va celebrar en la seva seu el Congrés de

Cooperatives de Catalunya, on sorgir la constitució de la

Federació Local de Barcelona. Als anys 50,l’entitat va

passar per una situació molt crítica fruit d’una administra-

ció deficient, que va conduir a l’ensorrament d’aquesta

entitat que en el moment de la seva constitució fou un mo-

del entre les cooperatives de Barcelona.

Pilar Frago Pérez

JORNADES EDUCACIÓ I ARXIUS. FONTS PRIMÀ-

RIES EN L’EDUCACIÓ DIGITAL

Organitzades per l’ICE de la Universitat de Barcelona,

i en col·laboració amb un ampli conjunt d’institucions,

han tingut lloc els passats dies 22 i 23 d’octubre, les Ter-

ceres Jornades Educació i Arxius, sota el lema Fonts pri-

màries en l’educació digital.

El nombre d’assistents i la diversitat i riquesa de les

comunicacions presentades, donen fe de l’interès i la

idoneïtat del tema tractat.

Tal i com ja havia fet en les edicions anteriors, l’Arxiu

Nacional de Catalunya, s’ha implicat activament en

l’organització d’aquestes jornades i els seus representants

han format part dels comitès organitzador i científic.

La ponència Models per dissenyar propostes di-

dàctiques d’aula utilitzant les tecnologies de l aprenentat-

ge i el coneixement i les fonts primàries, presentada pel

Servei Didàctic de l’ANC–Cesire CERES, va permetre

compartir amb els assistents, els criteris bàsics d’elabo-

ració de propostes didàctiques que duu a terme el SDANC

amb l’objectiu de difondre la metodologia de la recerca

amb fonts d’arxiu, com una manera de millorar

l’ensenyament i l’aprenentatge de les Ciències Socials.

Així mateix, es varen presentar els canvis introduïts en

l’aplicació ANC@ula amb la finalitat de millorar la infor-

mació a l’usuari i de facilitar la connexió amb l’aplicació

ARC (Aplicació de Recobriment Curricular) del Departa-

ment d’Educació, amb la qual es proposa facilitar l’accés

a un conjunt de recursos educatius enllaçats al currículum

i acompanyats de la proposta didàctica corresponent, per

tal que el professorat en pugui fer una utilització directa a

l’aula.

Sens dubte, la connexió de l’ARC amb ANC@ula

aportarà un gran potencial d’utilització per part del profes-

sorat i l’alumnat, així com també dins del marc de l’edu-

cació no formal.

En el context educatiu actual, amb la generalització de

la utilització a les aules de les Tecnologies per a l’apre-

nentatge i el Coneixement (TAC), l’Arxiu Nacional de

Catalunya col·labora, mitjançant el SDANC-Cesire CE-

RES, en la difusió del patrimoni documental com a font

de coneixement.

Pilar Reverté Vidal

LA CATALOGACIÓ DEL FONS BIBLIOGRÀFIC

EUGENI XAMMAR

La Biblioteca de l’Arxiu Nacional de Catalunya

(ANC) ha finalitzat recentment la catalogació del fons bi-

bliogràfic Eugeni Xammar.

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona 1888 –

l’Ametlla del Vallès, 1973), periodista i escriptor, es va

iniciar professionalment com a crític musical a les revistes

catalanistes de principis de segle. De jove, es va afiliar a

la Unió Catalanista i fou redactor de La Publicidad i El

Poble Català, redactor en cap de la revista Iberia, i

col·laborador de La Tralla, El Sol, Quadum de Perpinyà,

etc.

Va viure molts anys fora de Catalunya (Argentina,

Suïssa, Alemanya, França) i va treballar com a correspon-

sal durant la Primera Guerra Mundial per als diaris de

Barcelona, El Día Gráfico i La Publicidad (1914-1918).

Posteriorment va treballar a Madrid, on fou redactor

del diari El Sol, redactor en cap d’El Figaró i redactor de

política estrangera de La Correspondencia de España;

també va treballar a Ginebra com a membre de la Secció

d’Informació del Secretariat de la Societat de Nacions.

L’any 1922 es va traslladar a Berlín i fou corresponsal

col·laborador de diaris europeus i americans.

Durant la Segona República fou cap del gabinet de

premsa de l’ambaixada republicana a París i redactor en

cap adjunt a França de l’agència nord-americana Associa-

ted Press (1945). A París, fou traductor de la UNESCO.

L’any 1950 va tornar a Amèrica on, a Nova York, va

col·laborar amb les Nacions Unides. A Washington, du-

rant gairebé dos anys, treballà per al Banc Internacional

de Reconstrucció i Foment i per a l’Oficina Sanitària Pan-

americana. Al 1955, de nou a Europa, va organitzar els

serveis de llengua espanyola de l’Organització Mundial

de la Salut a Ginebra i fou enviat en visita oficial als Es-

tats Units, Mèxic i Puerto Rico.

16

En jubilar-se, va tornar a Catalunya. Poc abans de mo-

rir va dictar les seves memòries Seixanta anys d’anar pel

món que es van publicar pòstumament (1974) per Josep

Badia i Moret.

El fons bibliogràfic Eugeni Xammar està format per

230 monografies i és una part complementària del fons

documental que conserva l’ANC. L’abast cronològic de

les obres comprèn el període 1920 fins al 1960 i són un

bon testimoni de l’actualitat política internacional d’aquell

moment.

Una de les temàtiques principals d’aquestes publicaci-

ons són les guerres mundials que Eugeni Xammar va viu-

re des de la seva activitat periodística. Les obres Les Con-

séquences politiques de la paix de Jean Bainville publica-

da l’any 1920, Histoire du national socialisme, 1919-1934

de Konrad Heiden publicada l’ any 1934 o Hitler m’a dit:

confidences du Führer sur son plan de conquête du mon-

de de Hermann Rauschning publicada l’any 1939, són un

bon exemple.

La situació política, sobretot espanyola i catalana, de

l’època també constituiex una matèria destacada d’aquest

fons bibliogràfic. Com a exemples cal citar: La Catalogne

rebelle: Estat Català publicada a Paris l’any 1927, Hacia

la España de todos (palabras castellanas de un diputado

por Cataluña) de Rafael Campalans publicada l’any 1932,

Peuple d’Espagne de Sofia Blasco (la Madrecita) publi-

cada l’any 1939 i Hitler en Espagne de O.K. Simon, pu-

blicada l’any 1938.

Un altre apartat importat del fons és el conjunt d’obra

literària francesa publicada per grans editorials com ara

Flammarion, Hachette o Bernard Grasset. Eugeni Xam-

mar va tenir la seva residència a París durant vint anys

aproximadament i aquest és un fet que es veu reflectit en

la major part del fons. Especialment remarcable és, també,

la seva traducció en versió castellana del Doctor Faustus

de Thomas Mann, publicada l’any 1995, que també

conserva aquesta col·lecció.

Per altra banda, cal destacar la singularitat i el valor

especial que li atorga a aquest fons bibliogràfic la seixan-

tena de monografies que contenen dedicatòries d’alguns

importants escriptors, traductors i personalitats polítiques

com ara Ángel Ossorio, ambaixador espanyol a París, en

l’obra El Sedimento de la Lucha (vida e ideas) publicada

l’any [1933]; Miquel Arimany en l’obra I els catalans

també, publicada l’any 1965 o Josep M. López-Picó en

l’obra Les enyorances del món, publicada l’any 1923. Les

obres citades anteriorment de Rafael Campalans i Sofia

Blasco també contenen sengles dedicatòries.

La catalogació d’aquest fons bibliogràfic contribueix a

la difusió i al coneixement d’una figura rellevant en l’àm-

bit de la cultura catalana, potser poc coneguda pel públic i

també incorpora un valuós recurs informatiu per a l’es-

tudi de la història política de la primera meitat del segle

XX.

Per accedir en línia als registres catalogràfics del fons

podeu consultar la pàgina web de l’ANC (http://

cultura.gencat.cat/anc) o bé la web de les Biblioteques Es-

pecialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://

beg.gencat.cat).

Mireia Reverter Antolí

17

http://cultura.gencat.cat/anc

http://cultura.gencat.cat/anc

http://beg.gencat.cat/

http://beg.gencat.cat/

18

30 anys amb les nostres cooperatives / Revista Coopera-

ció catalana. Barcelona : Fundació Roca i Galès :

ECOS, SCCL, 2010. 142 p.

30 anys de rehabilitació urbana (1978 -2008) /

[coordinació tècnica: Francesca Baltà, Secció de Ges-

tió Documental i Arxiu (DPTOP)]. Barcelona : Gene-

ralitat de Catalunya. Departament de Política Territo-

rial i Obres Públiques, 2010. 3 v.

Art i guerra : destrucció, espoli i salvaguarda del patri-

moni durant la guerra civil / textos: Assumpta Monte-

llà. [Mataró] : Institut Municipal d’Acció Cultural,

2010. 167 p.

Arxiu Nacional de Catalunya. Col·lecció cartells de jo-

ventut [Recurs electrònic] : el fons cartells de joventut

de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Barcelona : Gene-

ralitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans

de Comunicació : Generalitat de Catalunya, Departa-

ment d’Acció Social i Ciutadania, Secretaria de Joven-

tut ; [Sant Cugat del Vallès], DL 2009. 1 disc òptic

(CD-ROM)

BALCELLS, Albert. El Projecte d’autonomia de la Man-

comunitat de Catalunya del 1919 i el seu context histò-

ric. Barcelona : Parlament de Catalunya, 2010. 348 p.

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma. Un Nou model

d’arquitectura al servei d’una idea de país. Barcelo-

na : Duxelm : Fundació Josep Irla, 2010. 151 p.

El Feminisme al PSUC : els anys setanta i vuitanta del se-

gle XX / treball col·lectiu: M. Dolors Calvet ... [et al.].

Barcelona : Associació de Dones Periodistes de Cata-

lunya, cop. 2008. 2 vol. + disc òptic. (Treball

col·lectiu)

Els Quatre presidents : entrevistes a Tarradellas, Pujol,

Maragall i Montilla / Josep M. Muñoz (ed.). Barcelo-

na : l’Avenç, 2010. 164 p.

FOGUET I BOREU, Francesc. Margarida Xirgu, carto-

grafia d’un mite : de Badalona a Punta Ballena. Bada-

lona : Museu Badalona, 2010. 399 p. (Biografies bada-

lonines ; 3)

GALLART, Ernest. Història oral de l’èxode i de l’exili de

1939 : el cielo por techo y la arena como lecho. Caste-

llar del Vallès : Ajuntament de Castellar del Vallès :

Arxiu Municipal Castellar del Vallès, 2009. 45 p.

(Plecs de recerca ; 2)

La Nova Cançó : la veu d’un poble ; [coordinació: Albert

Cubeles, Isabel Ruiz ; edició a cura de: Xevi Planas ;

edició gràfica a cura de Pilar Aymerich]. Barcelona :

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i

Mitjans de Comunicació : Museu d’Història de Catalu-

nya, DL 2010. 199 p.

MIRET I SOLÉ, Maria Teresa. Una Aportació a la lectu-

ra pública del segle XX : les biblioteques de “La Cai-

xa” (1923-1993). Barcelona : Diputació de Barcelona :

Pagès, 2010. 297 p. (Materials per a la biblioteca pú-

blica ; 6)

OLIVA BERENGUER, Remedios. Exode : de l’Espagne

franquiste aux camps français, 1939-1940. Paris :

L’Harmattan, cop. 2010. 157 p.

PAZ TORRES, Olga. Isabel Oyarzábal Smith (1878-

1974) : una intelectual en la Segunda República Espa-

ñola. Sevilla : Consejo Económico y Social de Anda-

lucía, 2009. 562 p.

SEGURA, Isabel, 1954-. La Lluita per l’oportunitat de

viure : les dones durant la segona república, la guer-

ra, el franquisme i la construcció de la democràcia.

Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament

d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Me-

morial Democràtic : Departament d’Educació, 2010.

109 p. (Eines de memòria ; 4)

SEGURA, Isabel, 1954- .La Modernitat a la Barcelona

dels cinquanta : arquitecturai industrial [Barcelona] :

Ajuntament de Barcelona, DL 2010. 195 p. A la porta-

da: Amb la col·laboració de: ANC, Arxiu Nacional de

Catalunya.

SOLÉ I SABATÉ, Josep M. Revolució i esperança : els

últims testimonis de la Guerra Civil. Badalona : Ara

Llibres, 2010. 163 p.

Trabajo y salud : desde la protección a la prevención / di-

rección y coordinación: Almudena Asenjo ; autores:

Raimundo Aragón Bombín... [et al.]. Madrid : Instituto

Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo : Fun-

dación Largo Caballero, 2010. 469 p.

Tràgica, roja i gloriosa : una setmana de 1909 = Tragic,

red and glorius / José Álvarez Junco... [et al.] ;

[edició: Andrés Antebi, Pablo González]. Barcelona :

Ajuntament de Barcelona ; Sant Cugat del Vallès : Ge-

neralitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya,

DL 2009. 195 p.

VINYES I ROIG, Pau, 1964-. Visca la República! : Joa-

quim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor.

Barcelona : Duxelm : Fundació Josep Irla, 2010. 216

p.

Voluntarios de la libertad : Petro Marko, “Hasta la vis-

ta” y los brigadistas albaneses en la Guerra Civil es-

pañola / [autores, Manuel Montobbio ... et al.] = Vu-

llnetarët e Lirisë : Petro Marko, “Hasta la vista” dhe

Brigadistët Shqiptarë në Luftën Civile Spanjolle. Ma-

drid : Agencia Española de Cooperación Internacional

para el Desarrollo, [2009]. 174 p. + 1 DVD. (Ciencias

y humanismo)

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Departament de la Presidència de la Generalitat de Cata-

lunya

Traduccions al castellà de les disposicions del Govern

(2007-2008), 6,7 m. Base de dades Access extreta

del SIGEDA amb 67 registres. Transferits per

l’Arxiu Central del Departament de la Presidència.

Lliure accés però sempre a través del DOGC versió

castellana. [Fons 283, ingrés 2667].

Llibres de protocols de les disposicions del Govern




Lliure accés però sempre a través del DOGC versió

catalana. [Fons 283, ingrés 2668].

Llibres d’actes de les reunions del Consell de Govern




Accés reservat. [Fons 283, ingrés 2669].

FONS DE INSTITUCIONS

Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

Expedients personals d’internes (obertura: 1981-1999,

tancament: 1989-1999, interns finats: 2001-2004),

27,2 m. Base de dades Access format d’intercanvi

amb 668 registres. Transferits per l’Arxiu Central

de Justícia. Accés reservat. [Fons 200, ingrés

2665].

COL·LECCIONS

Col·lecció de Propaganda Electoral de l’Arxiu Nacional

de Catalunya

Una carpeta amb material divers i set cartells de propa-

ganda electoral dels partits polítics que concorre-

gueren a les eleccions al Parlament Europeu (7 de

juny de 2009). Donats pels partits polítics. Sense

descripció. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2670].

Cinc cartells de propaganda electoral dels partits polí-

tics que concorregueren a les eleccions a Corts ge-

nerals (12 de març del 2000). Donats pels partits

polítics. Sense descripció. Lliure Accés. [Fons 226,

ingrés 2679].

138 cartells de propaganda electoral dels partits polítics

que concorregueren a les eleccions municipals (26

maig de 1991). Donats pels partits polítics. Sense

descripció. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés 2680].

19

20

205 cartells de propaganda electoral dels partits polí-

tics que concorregueren a diferents processos elec-

torals (1978-2008). Donats pels partits polítics.

Sense descripció. Lliure Accés. [Fons 226, ingrés

2681].

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS PATRIMONIALS I FAMILIARS

Fons Can Pujol de Badalona

Llibres i quaderns mestres de l’arxiu; documentació

notarial d’herències de les famílies Pujol, Barriga i

Blanch de Badalona; propietat i gestió del patrimo-

ni familiar i de les nissagues Coll de Cerdanyola i

Mas de Ripollet; administració de les mines d’ai-

gua de Badalona i Santa Coloma de Gramenet; cor-

respondència tramesa i rebuda; plets de les famílies

Pujol, Barriga i Blanch relatius principalment a l’ús

d’aigües de rec; documentació eclesiàstica, profes-

sional, de lleure i acadèmica de diversos membres

de la nissaga. 1571 – 1888. 0,2 m.

Fons Família Barraquer

Barraquer: llibre espècul, arbres genealògics, “colección

de autógrafos de familia”, cèdules personals, es-

criptures de matrimoni i aplicació d’obligacions here-

ditàries; títols de propietats i gestió (cobrament de cen-

sos i lloguers) i pagament de contribucions; parti-

cipació familiar a diverses empreses; llibres de control

de comptes de l’administració del patrimoni familiar i

correspondència amb procuradors; correspondència

personal i familiar; plets i sentències, reconeixements

nobiliaris i acadèmics, i serveis prestats a l’ad-

ministració civil i militar; col·leccions factícies.

Casanova-Compte: constitució dels patrimoni Bosc al

Baix Llobregat, Rion al Baix Penedès i Compte al

Ripollès i la Garrotxa; administració del patrimoni

rebut dels Bosc, així com dels Verneda exiliats a

Viena; documentació del bufet d’advocats (llibres

d’administració del despatx, trasllats de plets i do-

cumentació justificativa dels drets, al·legacions ju-

rídiques, legislació i biblioteca antiquària). 1403 –

1962. 18,7 m.

FONS PERSONALS

Fons Arxiu Particular Ferran Valls i Taverner

Documentació de la secció general, números 2946 a 2999

i 4000 a 4022. 1905 – 2004. 0,1 m.

Fons Paulina i Adelina Abramson (AGE)

Memòries del general Zabarujin (2 volums) 2005. 0,1 m.

COL·LECCIONS

Col·lecció de pergamins de l’Arxiu Nacional de Catalunya

“Carta de la compra que Ramon Moreyllo [...] féu del

cap Mas de Santasmassas, de Antoni Duran, per

preu de 250 lliuras”. 1471. Benavarri.

Capbrevació d’una peça de terra situada a la parròquia

de Granollers, bisbat de Girona, atorgada per Gui-

llem Salademont, de la dita parròquia, a favor de

Pere de Vanera, clergue d’Amer. 1357, setembre,

14. Amer.

Donació de drets hereditaris atorgada per Antònia, ví-

dua de Sebastià Sabater, mariner de Sant Pol de

Mar, i el seu fill Antoni, a favor de la seva filla i

germana Bartomea, per raó de matrimoni. 1568,

novembre, 3. Sant Pol de Mar.

Venda d’una peça de terra situada a la parròquia de Sant

Martí de Mata, terme de Mataró, atorgada per Pau

Mates i Gual i el seu fill Pau, a favor de Pere Jaume,

negociant de Mataró. 1614, març, 7. Mataró.

“Precari de Antoni Nadal, boter de Mataró, concedida

per la Batllia General del Principat de Catalunya,

sobre unas casas situadas en part de una pessa de

terra dita los Tarongers, que fou de Joan Pau de la

Sènia (se creu és devant del Hospital de Mataró)”.

1596, maig, 21. Mataró.

Venda i absolució de censos, joves i altres drets i ser-

vituds, atorgades pels jurats del terme del castell

de Mataró, com a senyors de la castlania del dit

castell, a favor de Bernat Mascort, de la parròquia

de Sant Martí de Mata, senyor útil d’un mas que es

té sota el domini directe de la dita castlania. Els ju-

rats van comprar la castlania del castell a Pere

Destorrent, menor de dies, ciutadà de Barcelona.

1456, novembre, 14. Mataró.

Testament de Pere Mascort, de la parròquia de Sant

Martí de Mata, en el qual institueix hereu universal

el seu fill Bernat Mascort. 1449, agost, 7. Sant

Martí de Mata.

Venda d’un censal mort de cent lliures de capital i cent

de pensió, atorgada per Jaume Castellar Desporte-

llar, pagès del veïnat de Camós, parròquia de San-

ta Maria de Pineda, a favor de Gaspar Portell, bur-

gès de Mataró. 1620, juny, 15. Pineda de Mar.

Butlla del papa Climent VII per la qual s’uneix el beni-

fet sacerdotal de l’església parroquial de Pinto

(arxidiòcesi de Toledo) al Priorat de la Santa Creu

21

extramurs de la ciutat de Girona, de l’orde de pre-

dicadors. 1523, novembre, 26. Roma.

Venda d’una heretat al terme de Piera, lloc Mala Eixi-

da, atorgada per Sunyer, fill de Guifré, a favor de

[...] Batlle. 1062, febrer, 16.

Sentència sobre la possessió d’un corral a Granollers,

atorgada per Samalús, batlle de l’Església de Bar-

celona. 1243, desembre, 13.

Venda d’una peça de terra a la parròquia de Sant Sal-

vador de Polinyà atorgada per Mir, a favor de San-

ça i el seu fill Guillem. 1084, març, 15.

Empenyorament de dues peces de terra al territori de

Barcelona, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià,

sobre el lloc de les Corts, atorgats pels cònjuges

Guillem Pere i Ermengarda a favor dels esposos

Arnau de Canyelles i Raimunda. 1141, maig, 10.

Donació d’una peça de terra per plantar-hi vinya (ad

complantandam vineam) situada al terme del cas-

tell de Piera, al lloc anomenat Busquet, a canvi de

la tasca, atorgada per Joan, prevere, a favor de

Bernat Berenguer. Trasllat de l’escriptura realitzat

a Barcelona, a les portes de l’església de Sant Jau-

me l’1 de desembre de 1143. 1136, març, 24.

Venda de l’heretat situada a la parròquia de Sant An-

dreu d’Aiguatoses (Sant Andreu de la Barca), des

del Congost fins a la Roca de Droc, atorgada per

Joan Mir, a favor dels esposos Guerau Ramon i

Maria. 1137, novembre, 23.

Empenyorament del mas habitat per Guillem Guitart,

situat al terme de Terrassa, parròquia de Sant Julià

d’Altura, atorgat per Arnau d’Oronçana, fill de Pe-

re Geribert, a favor de Berenguer de Terrassa, per

un deute de seixanta sous de moneda de Barcelo-

na. 1153, abril, 4.

Pactes de construcció d’un molí situat a la sagrera de

Sant Esteve [de Cervelló], sobre la mansió, atorgat

per Guia i el seu fill Pere Amat i Guillem Domè-

nec. Aquest molí, una vegada construït, serà pro-

pietat a mitges de cadacuna de les parts. 1132,

març, 30.

Reconeixement d’un mas, situat al lloc de Sureda,

atorgat pels esposos Berenguer Macip de Torroella

i Beatriu, a favor de Berenguer Sureda i els seus

descendents. Els donataris han de tenir el mas i

prestar tasca i breçatge, i els censos d’un parell

d’”anseres” i de fogaces, i el servei d’un ase per

anar al molí i un parell de bous. Reben d’entrada

nous sous de diners gironins. 1168, novembre, 2.

Empenyorament d’una peça de terra a la parròquia de

Santa Maria de Llinars, al lloc anomenat Vilaot,

per un deute de divuit sous i dues quarteres d’ordi,

atorgat per Bargallona de Vall i els seus fills Pere i

Berenguer, a favor dels esposos Guerau Batalller i

Joiola. 1191, desembre, 25.

Donació de tres masos, situats a les parròquies de Sant

Martí de Palafrugell i Sant Esteve de Torroella de

Mont-ras, amb els seus homes, drets i pertinences,

atorgada per Bernat Gaveberd, a favor de Pere de

Torroella, senyor del castell de Torroella. El dona-

dor es reté l’usdefruit vitalici dels béns donats.

1204, juliol, 27.

Establiment d’una peça de terra de pertinences del Mas

de Vall, situada a la parròquia de Santa Maria de

Llinars, en el lloc anomenat Vilaot, atorgada per

Sança de Far, el seu fill Huguet i per Bernat de

Far, a favor dels cònjuges Corneli de Solar i Er-

senda, a canvi de la tasca i una quartera de civada.

Reben deu sous de moneda barcelonina en concep-

te d’entrada. 1217, abril, 26.

Venda de l’honor, situat en el burg de la ciutat de Bar-

celona, que està establert a Guillem de Sarrià i Ra-

mon de Vall, al cens de vuit sous i vuit diners bar-

celonesos, respectivament, atorgat per Guillem de

Falgosa i la seva esposa Guilleuma, a favor de la

Casa del Sant Sepulcre, pel preu de quaranta-cinc

sous barcelonesos. 1218, abril, 23.

Definició atorgada per Berenguer de Cervelló a favor

de Guillem Genovès dels drets que pugui tenir per

l’esponsalici de la seva mare. 1228, març, 13.

Reconeixement de cens i de domini sobre una casa,

terra i horta situades a Granollers, atorgada per Pe-

re d’Espluga, fill d’Esteve d’Espluga, a favor de

Ponç, prior de la Casa de Santa Eulàlia del Camp.

1241, gener, 8.

Definició de comptes per deutes i comandes, atorgada

entre els germans Elisenda, esposa de Pere de Bus-

queta, i Guillem Agulló. 1257, agost, 7.

Àpoca atorgada per Guillem d’Ullastret a favor de Pe-

re de Canals, comanador de la casa de Santa Anna

de Barcelona, de set-cents sous melgoresos. L’ator-

gant reconeix deure altres mil sous de la mateixa mo-

neda. 1259, juliol, 1.

Donació dels honors situats en les parròquies de Sant

Feliu de Cabrera i Premià, atorgat per Premià de

Cabrera a la seva futura esposa Guília, en concepte

d’esponsalici. 1277, gener, 23.

Àpoca de dot atogada per Bernat Cerdà, del lloc de

Sant Julià, terme del castell de Lavit, a favor del

seu sogre, Ramon Verdaguer, de Sant Quintí de

Mediona. 1396, març, 26.

Àpoca de dot atorgada per Berenguer Pasqual, paraire

d’Igualada, a favor de Ramon Verdaguer, de qua-

ranta-un sous barcelonesos que corresponien al dot

de Geraldona, la seva cunyada. 1393, març, 3.

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

Privilegis atorgats per Enric IV de Castella i l’em-

perador Carles I a la vila d’Alarcón (Conca). Lli-

bre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1457 – 1525.

0,1 m.

Privilegi atorgat per Felip V a la vila de Boadilla del

Monte (Madrid) per a la celebració de mercat en

dimecres. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.].

1722. 0,1 m.

Proves d’hidalguia de Diego Ximénez de Enciso y Zú-

ñiga, oficial del Sant Ofici de la Inquisició al Tri-

bunal de Sevilla. Llibre amb cobertes en pergamí

[s.f.]. 1613. 0,1 m.

Informació d’hidalguia de Lorenzo Taviel de Andrade,

veí de Sevilla. Llibre amb cobertes en pergamí

[s.f.]. 1769. 0,1 m.

Carta executòria d’hidalguia a favor de Toribio Álva-

rez, de Palacio del Valle de Torio (Lleó). Llibre

amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1622. 0,1 m.

Executòria d’hidalguia de sang en possessió general a

petició de Pedro Ortiz de Amézaga, veí de la vila

d’Éibar (Guipúscoa). Llibre amb cobertes en per-

gamí [s.f.]. 1635. 0,1 m.

“Confirmación de los privilegios de la Balle de Bió,

otorguada por la sacra, caesarea, chatólica y real

magestad del rey don Phelippe, nuestro señor, en

las Cortes propuestas en la ciudad de Barbastro, y

dado en la villa de Monçón a 14 días del mes de

março del año del nacimiento de nuestro Señor Je-

sucristo 1626. A supplicación de los magníficos

Augustín Barrau de la Laguna, infançon, habitante

en el lugar de Ceresuela, y de Antonio de Pueyo,

infançón, habitante en el lugar de Bió.” Llibre amb

cobertes en pergamí [s.f.]. 1626. 0,1 m

Llibre de reunions de la Junta del Cabildo de los Coro-

nados de Corpus Christi de la vila de Chinchón

(Madrid). Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.].

1624. 0,1 m.

“Libre de la cort del balle de Orcau, comensant a 15 de

jener 1648”. Llibre en quart amb cobertes en per-

gamí [s.f.]. 1648 – 1657. 0,1 m.

Capítols matrimonials acordats entre Baptista Sampsó,

moliner de draps de la parròquia de Sant Vincenç

de Jonqueres. terme de Terrassa, bisbat de Barce-

lona, i Magdalena, filla de Joan Coll, pagès de la

parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Llibre


Provisió d’hidalguia a favor de Luis Sanz de Bedoya,

administrador de rendes reials de la ciutat de Car-

tagena, hisendat de la vila de Villoria (Salamanca).

Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1795. 0,1 m.

“Pruebas de nobleza que hizo don Joseph Antonio Ló-

pez de San Román, por si y ha nombre de su hijo

don Vizente Joseph, para el sorteo de millones que

por Madrid se hizo en 29 de agosto de 1746”. Li-

bre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1746. 0,1 m.

Carta executòria d’hidalguia de Pedro de la Fiallega,

del lugar de Santa Maria de Bretoña (Lugo). Llibre


Executòria d’hidalguia atorgada a petició de Francisco

Vinayo, veí de Baldemora (Lleó) difunt, i els seus

fills. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.]. 1609.

0,1 m.

Manual de cartes i instruments i altra documentació

notarial dels rectors de les parròquies de Civís i

Orcau. 1560 – 1739. 0,1 m.

Llibre de decrets de la parròquia de Civís (vescomtat

de Castellbò). Llibre amb cobertes en pergamí

[s.f.]. 1767 – 1915. 0,1 m.

Carta executòria d’hidalguia atorgada a petició

d’Alfonso González de Bazán, del lloc de Santa

Olalla, fill de Gonzalo Díaz i nét d’Alfonso Díaz

de Bazán. Llibre amb cobertes en pergamí [s.f.].

1438. 0,1 m.

“Real ejecutoria de nobleza ganada en la Audiencia de

Valladolid por Juan de España, vecino de Colum-

bianas en Poncerrada, con cuya justicia se litigó;

fecha en Valladolid a 14 de enero de 1483.” Llibre


Carta executòria d’hidalguia atorgada a Francisco de la

Cárcel, del lloc de Mamblas (Àvila) [s.f.]. 1537.

0,1 m.

Documentació sobre el monestir de Sant Feliu de Guí-

xols del monjo Isidre Gil Dalmau (apunts histò-

rics, regla de Sant Benet, correspondència, crònica

de l’expulsió dels monjos i relacions de béns mo-

bles). 1812 – 1854. 0,1 m.

Col·lecció bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Juan Agustín Ceán-Bermúdez. “Sumario de las anti-

güedades romanas que hay en España, en especial

las pertenecientes a las Bellas Artes”. Madrid: Im-

prenta de Miguel de Burgos, 1832. 538 pàg. 0,1 m.

Col·lecció “La Vanguardia”

12 volums relligats amb els exemplars del diari corres-

ponents als mesos de gener a abril de 2010. 0,6 m.

Col·lecció documental de Francesc Cambó

“Pericia Cambó”. Auditoria dels béns de l’herència de

Francesc Cambó realitzada pels pèrits Alberto Mario

Caletti i Carlos Conrado Helbling en el marc de la

causa de testamentària i herència de Francesc

Cambó entre la senyora Mercè Mallol, vídua de

Francesc Cambó, i la filla d’ambdós, Helena Cambó

de Guardans, davant el Jutjat de Primera Instància

Civil núm. 17 de Buenos Aires. 1953–1960. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES, GRÀFICS I

AUDIOVISUALS

FONS PERSONALS

Fons Jordi Olavarrieta i Santafé

21800 diapositives color de diversos formats, 275 ne-

gatius color i 1121 fotolits. Reportatges destinats a

il·lustrar publicacions: “Gust de terra catalana”, “Joan

Salvador Gavina”, “Cims, valls i santuaris” i “Oh

Montserrat”. A més de material resultant dels seus

viatges a l’estranger (França, Anglaterra, Irlanda,

Suïssa, Portugal i Grècia). Destaquen, en volum, les

fotografies de Girona i les seves comarques.

COL·LECCIONS

Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Donació de dues fotografies b/n, propietat de Ramon

Poch. Són un autoretrat del seu avi Marià Poch i

Garí, de l’any 1912, i una fotografia de Ramon

Poch amb els seus pares Ramon Poch i Gramunt i

Encarnació Torres i Llaurador a la cala Cavall

Bernat de Platja d’Aro, de juliol de 1936

.

Col·lecció de propaganda electoral de l’Arxiu Nacional

de Catalunya

363 cartells i 2 DVD, corresponents diversos proces-

sos electorals realitzats a entre 1991 i 2008.

JORNADES

I Jornada sobre Intel·ligència Artificial i Qualitat de

Vida

Dissabte, 27 de novembre de 9:30 h. a 14 h.

A la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya

La transferència de coneixement des del món de la

universitat i la recerca és cabdal pel desenvolupament de

l’economia, però també per millorar la qualitat de vida de

les persones. Aquesta transferència no es troba exempta

de dificultats quan parlem de l’aplicació en els serveis so-

cials.

Aquesta jornada s’organitza per divulgar experiències

recents d’aplicació de noves tècniques en intel·ligència ar-

tificial en l’àmbit social, i motivar així a altres investiga-

dors i persones que treballen als serveis socials a fer inno-

vació plegats. S’adreça, a les persones usuàries de les no-

ves tecnologies, especialment als joves, perquè puguin

descobrir aplicacions de la intel·ligència artificial que van

més enllà del entorn mercantil o dels videojocs, i que te-

nen a veure amb el seu dia a dia.

Activitat organitzada pel Taller Jeroni de Moragas

(cooperativa sense afany de lucre dedicada a l’atenció de

persones adultes amb discapacitat intel·lectual), Universi-

tat Autònoma de Barcelona i Institut d’Investigació en

Intel·ligència Artificial (IIIA–CSIC); col·laboren Arxiu

Nacional de Catalunya i Institut Català d’Assistència i ser-

veis Socials.

Consulteu el programa i feu la vostra inscripció

(gratuïta) a més informació

EXPOSICIONS

Cartells de la Guerra Civil a Catalunya

del 30 d’octubre al 14 de novembre de 2010

Arxiu Comarcal del Montsià (Avgda. de la Generalitat,

70-80 AMPOSTA)

La mostra ofereix una selecció d’una vintena de car-

tells originals dels fons que conserva l’Arxiu Nacional de

Catalunya, i que corresponen al període de la Guerra Ci-

vil. L’exposició apropa al ciutadà de la Catalunya d’avui,

l’impacta i la memòria d’unes imatges que són un valuós

testimoni d’aquell conflicte bèl·lic, on el cartellisme va as-

solir una gran expressivitat i un rellevant protagonisme

com a eina de propaganda i sensibilització de la població

que vivia en guerra.

Exposició organitzada amb motiu de la inauguració de

la seu de l’arxiu comarcal.

http://jornades.uab.cat/qualitat/content/arxiu-nacional-de-catalunya-sant-cugat-del-vall%C3%A8s-27-de-novembre-de-2010

24

Dip. Legal: B.27.802-2002

Arxiu Nacional de Catalunya

Carrer Jaume I, 33-51

08195 – Sant Cugat del Vallès

Brangulí

del 12 de novembre de 2010 al 30 de gener de 2011.

Sala d’Exposicions de la Fundación Telefónica (Gran

Vía, 28 MADRID).

Exposició dedicada al fotògraf barceloní Josep

Brangulí Soler. La mostra, comissariada per Valentí

Vallhonrat i Rafael Levefeld, se centra en les grans trans-

formacions que es produeixen tant a la ciutat, a la societat,

com a l’obra del fotògraf, entre els anys 1900-1945.

Es presenten 305 fotografies agrupades en blocs temà-

tics (Setmana Tràgica, Indústria, República, Guerra Civil,

societat, etc.) i també materials impresos de l’època.

Exposició organitzada per la Fundación Telefónica,

amb la col·laboració i fons de l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya./ Més informació

CONFERÈNCIES

Cicles de conferències organitzats pels Amics de la

UNESCO Valldoreix-Sant Cugat i l’Arxiu Nacional de

Catalunya

Octubre 2010 :

Cicle de conferències “Catalunya, present i futur”

Un català a l’Índia: Vicens Ferrer

A càrrec de: Sr. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat

del Vallès

Dia: dilluns, 4 d’octubre a les 19 h.

Cine Fòrum: Bye Bye, Bèlgica

Documental produït per la televisió belga, especulant,

a través de la política–ficció, sobre la possible escissió

de Flandes

Dia: dilluns, 13 d’octubre a les 19 h.

Som una Nació?

A càrrec de: Sr. Salvador Cardús, degà de la Facultat

de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB

Dia: dimecres, 20 d’octubre a les 19 h.

Models democràtics d’acomodació del pluralisme na-

cional

A càrrec de: Sr. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència

Política de la UPF, assagista i escriptor.

Dia: dimarts, 26 d’octubre a les 19:30 h.

Fonamentalisme, laïcitat i laïcisme

A càrrec de: Sra. Begoña Roman, doctora en Filosofia,

catedràtica d’Ètica de la UB

Dia: dimecres, 3 de novembre a les 19 h.

Novembre 2010 :

Cicle de conferències “Joan Maragall, el poeta i el polític”

Joan Maragall, poeta

A càrrec de: Sr. Joan Tres, escriptor

Dia: dimarts, 9 de novembre a les 19 h.

Joan Maragall, periodista i polític

A càrrec de: Sr. Josep M. Casassús, degà de la Facultat

de Comunicació de la UPF


Herències comunes

Conferència sobre l’Estat del Món, promoguda per la

UNESCO pel 2010

Adreçada als alumnes d’ESO i Batxillerat de Sant Cu-

gat del Vallès

A càrrec de: Pius Alibek, escriptor i gastrònom iraquià

Dia: dilluns 22 de novembre a les 11 h.

Lloc: Auditori de Sant Cugat del Vallès

Democràcia i eleccions

A càrrec de: Sr. Víctor Alexandre, assagista i escriptor


Cine Fòrum: El Juez y el General

El 1998 quan el jutge xilè J. Guzmán se li van assignar

casos criminals contra el dictador Augusto Pinochet,

ningú no hi creia massa perquè Guzmán havia aprovat

el cop d’Estat de 1973 contra el president electe Salva-

dor Allende.

Documental que revela la tasca d’aquest jutge desco-

brint la veritat del passat, en un dels episodis més no-

toris del s. XX i explica una història sobre la violació

dels drets humans en nom dels “grans ideals”.

Dia: dilluns, 29 de novembre a les 19 h.

Totes les conferències, si no s’indica el contrari,

s’impartiran a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Sessions obertes i gratuïtes

http://www.fundacion.telefonica.com/arteytecnologia/exposiciones/branguli.htm

Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 27 (octubre 2010)

Documents

Transcript of Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 27 (octubre 2010)