Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació Institut Carles VallbonaGranollers

AULA D’ACOLLIDA

Unitat 10.2 – LA TARDOR. LA CASTANYADA

Departament d’Orientació

Nom arxiu: CAACO_DOSSIER_1011_AJ20_R1_tardor_castanyada_2n_any

Data : setembre 2009

Elaborat: A.J. Revisat: MT - Tutora Aula acollida

pàg. 1 de 14

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

LA TARDOR

LES ESTACIONS

La Terra gira al voltant del Sol i aquest moviment és el que ocasiona les estacions. Hi ha quatre estacions: Primavera, Estiu, Tardor i Hivern

La tardor dura 3 mesos. Comença el 21 de setembre i acaba el 20 de desembre. Durant aquesta estació la temperatura va baixant, respecte a l'estiu.

EL TEMPS

El temps es torna variable, vénen vents freds, pluges i de vegades unes bones tronades. A la tardor els dies són cada vegada més curts i les nits més llargues.

Dita:“A la tardor ni fred ni calor”

Embarbussament:

Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou poc.

ACTIVITAT

1. Aprèn la dita i l'embarbussament.

2. Escriu l'embarbussament de memòria i després comprova si ho has fet bé.

2

LA NATURA

Quan arriba la tardor hi ha arbres que perden les fulles (els arbres de fulla caduca), però abans que caiguin canvien de color: es tornen grogues, ocres i vermelloses. També s'assequen i llavors cauen de les branques.Hi ha arbres, com els pins i les alzines, que tenen les fulles tot l'any. Es diu que són de fulla perenne.

Castanyer a finals de tardor Pi

Poesia:LA TARDOR (Bofill, F.; Puig, A. ; Serrat, F.)

Els arbres es muden

de__________i de ______,

les fulles tremolen

sota un sol de _______.

El __________les fa caure,

les duu fins al__________.

Quan surtis de _________,

trepitja- les __________!

Les__________s'amaguen,

l'hivern és a prop.

Les flors, espantades,

es tanquen de___________.

ACTIVITAT3. Completa la poesia amb les paraules que hi falten.

3

foc

port

roig

vent

groc

cop

fort

mosques

casa

ELS FRUITS

A la tardor maduren molts fruits: avellanes, ametlles, pinyons, castanyes i glans. També es cullen els gira-sols, que donen oli i “pipes”.També podem trobar: raïm, figues, caquis, xirimoies, moniatos, codony, pomes, peres, mandarines i taronges.

Embarbussament:

Quan m'ajupia codonys collia

Quan m'aixecava, codonys agafava

De genollons, collia, collia

De genollons, collia, codonys.

ACTIVITAT

4. Aprèn l'embarbussament i busca al diccionari les paraules:

Codony:

Ajupir-se:

Collir:

4

5. Escriu a sota de cada fruita de tardor el seu nom..

5

LA VEREMA

La tardor és el temps de la verema. A les vinyes es cull el raïm i es transporta a la premsa per treure'n el most i trasformar-lo en vi als cups. Antigament, quan no hi havia premses, el most s'obtenia trepitjant fort els raïms.

ACTIVITAT

6. Busca al diccionari aquestes paraules:

vinya:

most:

cup:

7. Aprèn l'embarbussament

La boteta de vi vi té.Té tap?Tap té.

Té tap i tapó?Tap i tapó té.

Tap bóta

6

EL ANIMALS A LA TARDOR

Els ocells migratorisLes cries dels ocells que van néixer a la primavera ja han crescut i viuen pel seu compte. Quan comença a fer fred, alguns ocells emigren a zones càlides del sud. Les orenetes, les cigonyes i els estornells se'n van en grans estols, volen milers de quilòmetres guiats pel seu instint. La seva orientació és perfecta i retornen després (a la primavera) als mateixos llocs d'on van partir.

Oreneta cigonya estornell

Els rossegadorsMolts animals recullen aliments per les èpoques més fredes quan el menjar escasseja. L'esquirol, previsor, guarda i amaga fruits (pinyes, aglans, nous) en els forats dels arbres.

Els cargols o caragolsLa tardor, humida i plujosa, és el temps més adequat per veure cargols al camp. D'aquí ve la dita: “Per tots Sants Castanyes i cargols

amb banyes.”

Els insectesEls insectes es preparen pel fred. Les formigues s'amaguen als seus formiguers on han emmagatzemat força provisions.

7

ELS BOLETS

Els bolets són la part visible d’un ésser que viu sota terra, sobre la fusta, entre l’herba o la fullaraca i que se’n diu fong. Els fongs no són animals ni vegetals (no tenen arrels, ni fulles, ni clorofil·la, són immòbils i es reprodueixen per espores).

No tots els fongs donen lloc a bolets, n’hi ha molts de microscòpics i la seva importància és extraordinària, com és el cas dels llevats, les floridures, els antibiòtics, etc. Sense ells no seria possible la transformació de la farina en pa, l’ordi en cervesa, ni el most en vi, encara que molts d'ells són els responsables de què es malmetin els aliments. Tampoc seria possible curar moltes malalties, abans considerades com mortals, sinó hagués estat pel descobriment de la penicil·lina feta pel doctor Fleming. Els fongs també transformen les restes de la matèria orgànica d'animals i plantes en substàncies aprofitables pels vegetals. Els bolets són de mides molt diverses: alguns a penes són visibles, mentre que d'altres poden arribar a mesurar més de mig metre.

Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n'hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota.Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius.Hi ha gran varietat de bolets, però la majoria no tenen valor culinari

A Catalunya hi ha molta tradició boletaire, no només per preparar alguns plats, sinó també per l'afició que tenen molts catalans d'anar a buscar bolets, i omplir els seus cistells.

Alguns del bolets comestibles més populars són:

el rovelló el rossinyol el fredolic la llanega

ACTIVITAT

8.Has menjat bolets alguna vegada?

9. Al teu país hi ha costum de menjar bolets?

8

LA CASTANYADALa Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants (1 de novembre), tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.

La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell que és un vi dolç fet amb raïm de la varietat moscatell.

Al voltant d'aquests dies, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

Sembla que el costum d'ingerir aquests aliments -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura feina, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.Altres versions diuen que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

9

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, escolar i d'amics.

ACTIVITAT

11. Contesta les preguntes

•Quan se celebra la Castanyada?

•Quin són els menjars típics de la castanyada?

•Què és el moscatell?

•Quin origen té aquesta festa tradicional?

•Busca al diccionari la paraula revetlla.

•Coneixes altres revetlles? Quines?

10

Dites de La Castanyada:

“De castanyers i castanyeres s'han vestit, i castanyes torrades ens han repartit.”

Cançó: LA TARDOR QUE JO CONEC! (Dàmaris Gelabert)

La tardor que jo conec

té gust de raïm i cep,

d'olivera i pluja fina,

de bolets amb julivert.La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec

les petjades fan crec-crec,

botes d'aigua i un paraiguai el vent que s'enduu barrets.

La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec

porta figues i fruits secs,

mandarines i magranesi el primer dia de fred.

La tardor que jo conec.

ACTIVITAT

12. Il·lustra la cançó amb els dibuixos dels elements marcats en negreta.

11

LA ROBA DE TARDOR

A la tardor el temps és variable i plou sovint. Els dies de pluja convé que portem:

El paraigües les botes d'aigua i l'impermeable

Portem, cada vegada més, mànigues llargues i pantalons llargs, jaqueta fina o caçadora i mocador de coll.

Cada cop fa més fred. Ens hem d'abrigar els peus amb mitjons i sabates, sabatilles esportives o botes

ACTIVITAT

13. Quines d'aquestes peces de vestir i calçat no uses normalment a la tardor. Ratlla-les.

el biquini, els pantalons llargs, els pantalons curts, la samarreta de tirants, la bufanda, la caçadora, les sandàlies, el banyador, els guants.

12

ELS PANELLETS

RECEPTA DE PANELLETS

INGREDIENTS PER 1 KG.

400 g. D’AMETLLA

MOLTA400 g. DE SUCRE

200g aprox. DE PATATA

BULLIDA

PELL DE LLIMONA

RATLLADAOU

100 g. DE PINYONS

1 PAQUET DE CODONY

CONFITAT

100 g. D’AMETLLA RATLLADA

1 POT DE CIRERES

CONFITADES

100 g. COCO RATLLAT

ESTRIS DE CUINA

UNA OLLA UN GANIVET UNA FORQUILLA

UN BOL UN PINZELL

UN DRAP DE CUINA

SAFATES DE FORN UN FORN RATLLADOR UN PLAT

13

ACTIVITAT

14 Il·lustra la recepta dels panellets amb les imatges dels ingredients i dels estris que indica a cada espai.

15. Escriu l'elaboració de la recepta dels panellets. Fes frases curtes i ordena-les temporalment.

14