Carlesiv

34
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)

description

 

Transcript of Carlesiv

Page 1: Carlesiv

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

(1788-1833)

Page 2: Carlesiv

CARLES IV

FERRAN VII

1780 1790 1800 1810 1820 1830

LA GUERRA DEL FRANCÈS

Constitucióde Cadis

Page 3: Carlesiv

CARLES IV, 1788-1808

Page 4: Carlesiv
Page 5: Carlesiv

LA MONARQUIA DE CARLES IV1. LA GUERRA GRAN 1793-1795

- En coalició amb altres monarquies, Espanya va declarar la guerra a França per haver executat a Lluís XVI. La derrota de les tropes espanyoles, significà la subordinació d’Espanya a França (Pau de Basilea).

- La nova aliança amb França significà l’enfrontament amb Gran Bretanya. El 1805 a Trafalgar, la flota espanyola va ser destruïda. El comerç amb Amèrica es veié molt afectat.

- Godoy, va ser el responsable d’aquesta nova aliança.

- Epidèmies, fam i carestia van augmentar la mortalitat. Godoy va ser considerat pricipal responsable de la crisi.

Page 6: Carlesiv
Page 7: Carlesiv

MANUEL DE GODOY

Page 8: Carlesiv

2. LA CAIGUDA DE LA MONARQIA BORBÒNICA- 1807 Godoy pel Tractat de Fontainebleau de 1807 va permetre a Napoleó que les tropes entressin a Espanya.

- Les tropes es van situar a Barcelona, Vitòria i Madrid

- Març del 1808 va esclatar el motí d’Aranjuez. La revolta demanava l’abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran i la destitució de Godoy.

- Carles va demanar el suport de Napoleó i l’emperador els va convocar a Baiona on tots dos van abdicar, llavors Napoleó donà la corona espanyola al seu germà Josep anomenat Pepe Botella.

- Bonaparte va intentar algunes reformes però va esclatar la guerra contra l’ocupació francesa.

Page 9: Carlesiv
Page 10: Carlesiv

MANUEL DE GODOY

JOSEP BONAPARTE

Page 11: Carlesiv

LA GUERRA DEL FRANCÈS 1808-1814

Page 12: Carlesiv
Page 13: Carlesiv

• Com a conseqüència del Tractat de Foantainebleau del 1807, les tropes franceses entraren a Catalunya i restaren ales ciutats més importants com Barcelona i Madrid ocupant les seves fortaleses. Ferran VII estava a Baiona i Josep Bonaparte es preparava per regnar a Espanya.

• El poble de Madrid s’aixecà en armes el maig de 1808 i el general Murat exercí una forta repressió.

1808 INICIS I RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ

Page 14: Carlesiv

• Els aixecaments populars continuaven i es van organitzar juntes d’armament i defensa

• Les juntes van ser primer locals i després d’àmbit territorial més ampli com la Junta de Catalunya.

• IX del 1808 a Aranjuez es va formar la Junta Suprema Central. Reconeixia Ferran VII i assumia l’autoritat reial fins que tornés el rei. Va haver de refugiar-se a Cadis.

• El 1808 van resistir heroicament Tarragona, Saragossa i Girona. Al Bruc i a Bailèn els francesos van ser derrotats.

Page 15: Carlesiv

BATALLA DE BAILÉN

Page 16: Carlesiv

• El 1809 intervingué el mateix Napoleó canviant el curs de la guerra.

• Però la resistència dels espanyols mitjançant guerrilles desgastava les tropes franceses.

• CATALUNYA: Girona va caure el 1809 i Tarragona el 1811. Van crear quatre departaments i volien organitzar el territori segons el model francès, però les guerrilles ho van impedir.

1809-1812 DOMINI FRANCÈS

Page 17: Carlesiv
Page 18: Carlesiv

DERROTA NAPOLEÒNICA

• 1812, derrotes franceses aprofitant que les tropes napoleòniques feien la campanya de Rússia.

• Victòria espanyola d’Arapiles gràcies al general Wellington.

• 1813 Tractat de Valençay i Josep I abandona Madrid

• Les últimes tropes es retiren el 1814

Page 19: Carlesiv

ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ

• Afrancesats: compartien el reformisme de Josep Bonaparte. Molts es van exiliar.

• Front patriòtic: - clero i noblesa volien retornar a l’absolutisme- alguns il·lustrats volien modernitzar sense sortir de l’Antic Règim- els liberals volien aprofitar la guerra per crear una constitució

Page 20: Carlesiv

LA CONSTITUCIÓ DE 1812. La Pepa

• La Junta Suprema Central es va disoldre el 1810 però abans va convocar corts.

• Mentrestant les juntes provincials intentaven atendre les demandes del poble.

• Catalunya va enviar vint diputats que tenien ideologies molt diverses: afany de modernització alguns, retorn a l’absolutisme altres.

LA CONVOCATÒRIA DE CORTS

Page 21: Carlesiv
Page 22: Carlesiv
Page 23: Carlesiv

LA CONSTITUCIÓ DE CADIS

• Es va acceptar el principi de sobirania nacional.• Es promulgà el 19.III. 1812.• Contenia un ampli recull de drets: igualtat

davant la llei, llibertat civil, dret a la propietat,…• A la monarquia li corresponia la sobirania

compartida però la justícia era exclusiva dels jutges.

• Es dividia el territori en províncies• Es mantenia la confessionalitat catòlica

Page 24: Carlesiv

ALTRES LLEIS

Aprovació també d’altres lleis per acabar amb l’Antic Règim:- supressió senyories jurisdiccionals- senyories territorials propietat dels senyors- desamortització terres comunals- abolició de la Inquisició- abolició dels gremisLa tornada de Ferran VII va impedir la modernització del país

Page 25: Carlesiv

EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

L’ENFRONTAMENT ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME

Page 26: Carlesiv

FERRAN VII

Page 27: Carlesiv

RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME, 1814-1820

Page 28: Carlesiv

EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

• Riego a punt d’embarcar cap Amèrica va proclamar la Constitució de 1812 i Ferran va haver d’acceptar-la.

• Es van convocar eleccions i van guanyar els liberals.• De nou vam promoure la llibetat d’indústria, la

prohibició dels gremis i la supressió de les senyories jurisdiccionals, així com ajuntaments i diputacions electius.

• Pagesos i Església no acceptaren les reformes.• La Santa Aliança va enviar 100.000 soldats i va

acabar amb el somni liberal.

Page 29: Carlesiv

LA DÈCADA OMINOSA 1823-1833• Ferran portà a terme una forta repressió contra els

liberals.• La crisi econòmica s’agreujà.• Es van perdre les colònies americanes.• Els absolutistes volien el retorn de la Inquisició.• Tots aquests problemes van continuar fins a la mort

del rei.CONFLICTE DINÀSTIC

Ferran VII abolí la llei sàlica mitjançant la Pragmàtica Sanció perquè regnés la seva filla Isabel però els carlins no ho van acceptar

Page 30: Carlesiv

3.INDEPENDÈNCIA COLÒNIES AMERICANES (1808-1824)

San Martín, independència d’Argentina Bolívar independència

Gran Colòmbia

Iturbideindependència Mèxic

Page 31: Carlesiv

CAUSES

• Difusió idees il·lustrades “llibertat”, “igualtat” i “fraternitat”

• Exemple independència d’EUA el 1776

• Discriminació població americana d’origen europeu (criolla); i dificultats pel desenvolupament econòmic.

Page 32: Carlesiv

FETS INSURRECCIÓ I INDEPENDÈNCIA

• 1808, es formen juntes a les colònies que no acaten la Junta Central espanyola reunida a Cadis.

• Paraguai i Argentina 1res nacions independents seguides de Xile.

• 1821 independència de Veneçuela, Colòmbia, Equador i Panamà i posteriorment Amèrica Central.

• 1826, només quedaren Cuba, Puerto Rico i Filipines

Page 33: Carlesiv

Maximilià d’Àustria, germà de l’emperador Francesc Josep, va ser escollit emperador de Mèxic per Napoleó III, i allí va anar a viure amb la seva esposa Corlota de Bèlgica.

Page 34: Carlesiv

Quan arribà a Mèxic, allà hi havia una guerra civil. Va ser fet presoner i executat. Manet immortalitzà l’execució amb el seu pinzell.