La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

43primavera

2006

Representaciói participació delsimmigrats a la societatcatalana

Espectacularment parlantDiscos, notícies i estrenes d’espectacles per a tots els públics

ArteràpiaExpressió dels sentimentsi de les emocionsa través de l’art

CARRER

Tamborinada 200629è èxit rotund de la festa de La Roda

Nascuts per llegir a Vidreres

Imma MayolEntrevista a la tercera tinenta d’alcaldede l’Ajuntament de Barcelona

La MurgaDeu anys cooperant amb Barcelona

Una mirada de màgiaEntrevista a Mag Lari

Nens petits al teatre? No, gràcies!

sumari

La revista Carrer és editada per laFundació La Roda d’AccionsCulturals i del Lleure, creada l’any2003 per l’associació La Rodad’Espectacles Infantils i Juvenilsals Barris i d’Accions Culturals. LaFundació agrupa prop de centassociacions juvenils, infantils iculturals de trenta-set poblacionscatalanes. Des de fa vint-i-nouanys La Roda programa especta-cles i tallers de tots els gèneres perals infants i els joves a través deles associacions dels barris. Elsobjectius són oferir un lleure dequalitat, educatiu i formatiu alsinfants i els joves, afavorir l’ús dela llengua catalana en el lleure,difondre el coneixement de la cul-tura popular i les tradicions delpaís i donar suport al teixit associ-atiu dels barris. La Roda va rebrel’any 2001 la Creu de Sant Jordi.

Coordinació, redacció, correcció i maquetació: Lluïsa ArmengolConsell de redacció: Carme Beltrán, Lluïsa Celades, Anna Corbella,Salvador Figuerola, Joan López i Concepció PallàsCol·laboració: Joan Boada, Butaka Olesa, Gemma Ciuró, Esplai Arrels de Sant Boi deLlobregat, Esplai Buenoyqué...! de Badalona, Montse Fran, Fundació Ateneu PopularSant Roc de Badalona, Fundació Pere Tarrés, Fundació Salesa, Marina Gay, GRAMC deTeià, Joel Grau, Grupo Unión de Sant Adrià de Besòs, Anna Jarque, Lluís Llerena, MansUnides, Teia Moner, Josep V. Marin, Marcel Pallejà, Agnès Pàmies, Francesca Piñol, NoèRivas, Ramon Roma, Laura Rubio, Maria Salicrú-Maltas, Toc de Retruc, Oriol Troyano,Ana Trujillo, Meritxell Trullàs, Xirriquiteula Teatre.Disseny portada: Umberto Valeri i Marta SerraImatge portada: Joan Fran Preimpressió i impressió: Edita: Fundació La Roda d’Accions Culturals i del LleureC. Sant Eusebi, 53, pral. 2a. 08006 Barcelona Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.org www.fundaciolaroda.orgDipòsit legal: B/25.352.87

Amb el suport de:

el tema

3Tamborinada 200629è èxit rotund

a cau de roda

4-5Els protagonistesde la 29a Tamborinada

6-7•Rodamón

Notícies i novetats

associ·accions

8A Vidreres es neix per llegirGemma Ciuró

9El Desván guanya un premide la Fundació CarullaAgnès Pàmies

10•Aprenentatge Servei

Responsabilitat sociali participació ciutadana Laura Rubio

•Byqufiesta’06Èxit de la 2a Festade la Participació a Badalona

1110 anys cooperant amb BarcelonaProjecte La Murga d’EscoltesCatalansMarina Gay

12•L’escoltisme continua apostant

pel medi ambientLluís Llerena

•Gegants i capgrossosvan a l’escolaMarcel Pallejà

13Tercer Sector. De les idees clausal dia a dia, i viceversaJosep V. Marín

l’ampli

14•L’arteràpia

Francesca Piñol

•Grupo UniónProjecte de fotografia digitalper als joves de La Mina

15Representació i participaciódels immigrats en la societatcivil catalanaAna Trujillo

l’entitat

16Ensenyar a viure en aquest mónFundació Ateneu Popular Sant Rocde Badalona

cooper·acció

17•Futbol solidari a Mataró

•Rentada solidària de cotxesa Sant Boi de Llobregat

•L’espectacle, una einade sensibilitzacióMans Unides

l’entrevista

18-19Entrevista a Imma Mayol,tercera tinenta d’alcaldede l’Ajuntament de Barcelona

20• amb nom propi• tradi·accions• recordant

21• notícies• paraules, paraules, paraules

l’entrevista espectacular

22-23Una mirada de màgiaEntrevista a Mag Lari

espectacularment parlant

24-25• kiad9?

26• anem a veure

27-29• notícies• ...des de l’escenari• el racó músical

30• notes noves

31• enxarxats al web

caixa de ressonància

32-33• novetats•Nens petits al teatre?

No gràcies!Joel Grau

• Dama, I Festivalde Dones Màgiques

34-35•Qui era i quina importància

va tenir MozartMaria Salicrú-Maltas

• El cel de Mozart

editorialCarrer 43 apareix amb el desig que

els seus lectors hi trobin informa-

cions interessants sobre els dos àm-

bits en què incideix La Fundació La

Roda, entitat que edita aquesta pu-

blicació: l’educació en el lleure i

l’espectacle familiar. Dos àmbits

que van estar units en la 29a Tam-

borinada celebrada el passat 21 de

maig i de la qual es parla en aques-

ta edició. Com de costum, Carrer us

convida a conèixer iniciatives d’en-

titats del país i us anima a gaudir

dels excel·lents espectacles per a

tots els públics que es fan a Cata-

lunya.

EL TEMAelelLa festa anual de la Fundació La Roda

29è èxit rotund de la festa de La Roda

La Tamborinada a la carta ha estatuna Tamborinada molt saludable.En un nou escenari, el parc del’Estació del Nord de Barcelona,la 29a edició de la festa ha reunitmilers de persones de totes lesedats per gaudir d’una cinquantenad’espectacles, tallers i jocsrelacionats amb l’alimentaciósaludable i l’activitat física.

La 29a edició de la Tamborinada va convidar elpassat 21 de maig milers de persones a gaudird’un ampli programa d’activitats lúdiques i d’es-pectacles des de les 11 del matí fins a les 8 delvespre. Per primera vegada des de fa vint anys,la Tamborinada s’ha fet en un altre parc que elde la Ciutadella, escenari habitual de la festaanual de la Fundació La Roda. L’espai que haacollit l’esdeveniment ha estat el parc de l’Esta-ció del Nord, una àmplia zona verda força desco-neguda pels barcelonins.

El tema central escollit aquest any ha estatl’alimentació sana i l’activitat física. Els estudisdemostren que els mals hàbits alimentaris i el se-dentarisme s’estenen d’una manera preocupant,cosa que provoca un increment dels trastorns iles malalties relacionats amb la nutrició. A través

de les seves entitats d’educació en el lleure laFundació ha volgut llançar un missatge de sensi-bilització a les famílies perquè siguin conscientsdels perills d’aquesta tendència i a favor d’unaeducació alimentària adequada.

Prop de 70.000 persones han pogut gaudir du-rant tot el dia dels tallers i jocs preparats per lescent entitats de la Fundació, tots relacionatsamb el menjar i l’esport. Des de plantar una to-maquera, passant per l’elaboració i la degustacióde broquetes de fruites fins a la fabricació d’i-mants de nevera i la construcció de titelles ambmaterial relacionat amb els aliments, els partici-pants han tingut l’oportunitat d’aprendre d’unamanera divertida alguns hàbits alimentaris salu-dables.

Durant tot el dia també han actuat grups d’a-nimació, de contes, de titelles i de teatre, quehan fet les delícies del públic. La festa es vacloure amb el divertit espectacle de Cop deClown, responsable també de la inauguració.

La dieta mediterràniaLa Tamborinada s’ha anomenat aquestany Tamborinada a la carta i ha giratentorn de l’alimentació i de l’activitat físicacom a fonaments per gaudir d’uns hàbitsde vida saludables i equilibrats. Per acon-seguir-ho, està demostrat científicamentque la dieta mediterrània és una de lesmés adequades. La dieta mediterrània es caracteritza pelconsum abundant de cereals i els seusderivats (pa, pasta i arròs), llegums, hor-talisses, fruites i fruits secs. També éscaracterístic de la dieta el consum mode-rat de peix, aus de corral i derivats làctics.L’oli d’oliva, com no podia ser d’una altramanera, és el producte rei. Aquest patró dietètic va ser estudiat idefinit per primera vegada per Ancel Keys.El científic nord-americà va dur a termel’estudi anomenat “dels set països” (elsEstats Units, Japó, Finlàndia, Holanda,Grècia, Itàlia i l’antiga Iugoslàvia), gràciesal qual es va posar de manifest que lesmalalties cardiovasculars tenien una me-nor incidència als països mediterranis ique això estava relacionat amb l’ali-mentació. S’ha demostrat més endavantque la dieta mediterrània també prevécerts tipus de càncer, com els de mama ide còlon. Val la pena, doncs, conservar ifomentar aquestmodel alimentari.

Montse Fran

apunt

CARRER43

3

Tamborinada 2006Tamborinada 2006

Els voluntarisProp de 1.000 voluntaris i monitors han fet possible la festa.Han estat els que han ideat els tallers i els jocs i els han dut aterme, els que han fet de servei d’ordre, els que han alimen-tat tots els voluntaris fent més de 2.000 entrepans, i també elsque han fet d’artistes ocasionals col·laborant a la inauguració ila cloenda.

a cau de

rodaa cau de

roda

4 C A R R E R 43

Els protagonistesde la 29a Tamborinada

Colla de monitors al seu taller.

Anna Puig (a l’esquerra) s’encarrega des de fa vint anys del càte-ring de la festa amb l’ajuda d’una cinquantena de persones de l’As-sociació de Veïns de Paraguai Perú de Barcelona.

Uns vint joves de Vilobí i Font-rubí dels Penedès van partici-par als espectacles d’inauguració i de cloenda.

El públicL’afluència a la Tamborinada ha estat massiva. Es tracta d’unpúblic fidel, que cap any no es deixa perdre la festa, i tambéd’un públic nou, que descobreix una de les trobades dedicadesa la canalla més importants de Barcelona. Els infants, peròtambé els pares i els avis, són els grans protagonistes de laTamborinada.

a cau de

rodaa cau de

rodaEls grupsUna menció especial per al grup Cop de Clown i les seves magnífiquesinauguració i cloenda, que van fer participar tothom en una gran festad’humor i de participació. Durant tot el dia, el parc va ser l’escenari pri-vilegiat per veure exce·lents espectacles, una mostra dels que la Funda-ció La Roda programa arreu de Catalunya durant tot l’any.

CARRER43

5

Xip Xap va presentar Els músics deBremen.

Teatre Mòbil i el seu dívertidíssimColossal van obtenir un gran èxit.

Increment de la participacióde patrocinadorsEl centre d’interès de la Tamborinada a la carta, l’alimentació il’activitat física, ha propiciat la participació d’empreses del sectorque aposten per l’alimentació saludable. Han participat amb tallersi jocs que han tingut un gran èxit: Nestlé amb la gimcana de la dietamediterrània, Gallina Blanca amb el taller d’estalvis de taula iimants de nevera, Bimbo amb el cub de la dieta saludable, i Coca-Cola amb l’enquadernació d’un receptari amb receptes saludables iequilibrades. Com cada any, la festa ha estat possible gràcies al suport de la Ge-neralitat de Catalunya i La Caixa i a la col·laboració de Caixa de Ca-talunya, Parcs i Jardins de Barcelona. Enguany també hi ha partici-pat el PAAS, Pla integral per a la promoció de la salut mitjançantl’activitat física i l’alimentació saludable.

Els tallers i els jocsLes entitats de la Fundació La Roda han preparatmés de 50 tallers i jocs relacionats amb l’alimentaciói l’activitat física. Han estat propostes divertides,originals i alhora molt educatives per incentivar elsinfants i els adolescents a menjar d’una manera salu-dable i a fer exercici.

Cirquet Confetti amb el seu nouespectacle, Marisol.

Anna Roca, la reina dels contes.

DesastrosusCirkus, un habitualde la Tamborinada.

Cop de Clown i elsseus genialspallassos vananimar lainauguració i lacloenda.

La colla de l’AMAPEI, l’Associació de Músics iAnimadors Professionals d’Espectacles Infantls,va presentar un disc a favor dels drets dels infants

Al migdia Bandafesta va fer esclatar el seu talent per alpúblic de la Tamborinada.

Gegants, jocs i reciclatgeCom cada any l’Agrupació de Colles de Gegantersde Catalunya ha posat color a la festa amb els seusgegants i la Generalitat de Catalunya ha ofert la se-va ludoteca al públic. D’altra banda, La Residual hapresentat el seu espectacular cercavila amb perso-natges gegants fetsamb material reci-clat.

La Queta, un dels con-vidats d’honor de laTamborinada.

a cau derodaa cau deroda

6 C A R R E R 43

El Centre InfantilTaxonera entraa La Roda

La Fundació La Roda amplia el seucamp d’acció a Barcelona amb un noumembre, el Centre Infantil Taxonera, uncentre municipal creat el 1995 per aten-dre la població infantil i adolescent dela Vall d’Hebron de Barcelona.

Les activitats són diàries i s’adrecen ainfants i adolescents de 3 a 15 anys.Tallers, jocs, sortides, activitats festivesi casals d’estius són algunes de les pro-postes de l’entitat, que també disposad’una ludoteca i d’una biblioteca a laseva seu, al Centre Cívic Taxonera.

Amb la seva feina l’entitat vol oferir unaeducació integral als infants del barri,una educació que passa per promourela maduració personal dels infants, elseu desenvolupament comunitari i laseva integració social.

incorporacions

Centre Infantil TaxoneraC. Arenys, 75. 08035 BarcelonaTel./fax:3 429 12 05cctaxonera@mx2.redestb.es

MÉS DE 40 ESPECTACLESALS BARRIS FINS AL MESD’AGOST

La primavera i l’estiu són èpoques d’una activitatmolt intensa per a la Fundació La Roda i totes lesentitats que en formen part. L’inici del bontemps se celebra amb nombroses festes popularscom la Flama del Canigó (Masquefa, 23 de juny),la Festa de l’Estiu (Olivella, 21 de juny), les fes-tes majors dels barris (Can Vidalet d’Esplugues,10 de juny; Guineueta de Barcelona, 17 de juny;Casablanca de Sant Boi de Llobregat, 2 de ju-liol...). També és el moment més idoni per a lesentitats per sortir al carrer i oferir activitats, tro-bades i festes adreçades a tota la població, comla Festa del Medi Ambient (Martorell, 4 de juny),o per celebrar els inicis i les cloendes dels nom-broses casals d’estiu que s’organitzen per tot Ca-talunya.Consulteu la pàgina web laroda.voluntariat.org.Hi trobareu tota la programació de la FundacióLa Roda fins al mes d’agost.

CIRC, DANSES AFRICANES,TEATRE SOCIAL, CONTES I JOCSSENSE JOGUINES A LA FESTCAT

Un any més la Fundació La Roda és present a laFestCat, l’Escola Catalana de Cultura Popular,organitzada pel Centre de Promoció de laCultura Popular i Tradicional Catalana de laGeneralitat (CPCPTC). Les propostes de laFundació La Roda per a aquesta edició són elscursos de circ de la Cia. Kabam, de dansesafricanes amb el professor Bamba Lamine Manei de “Jugar sense joguines” de Jordi Serra, quetambé farà un taller de contes. Aquest cursos itallers s’adrecen a educadors, mestres ivoluntaris i es faran del 9 al 16 de juliol a Llívia,enclavament català en territori francès famós

per la seva farmàciadel s. XV.

El CPCPTC i laFundació La Roda hanbecat aquest any 15voluntaris i monitorsde les entitats de LaRoda.

rodamón

racó dde lles eentitats dde lla rroda

El passat abril l’entitat GRAMC de Teià va orga-nitzar la XIV Quinzena Intercultural amb un pro-grama de luxe: una exposició sobre l’escola AkBenn del Senegal, conferències sobre la intercul-turalitat, un concert de Cabo San Roque, un cam-pionat del joc africà l’aualé i un interessant tallerd’art efímer amb el lema “Teià i Dakar es donenla mà”, en el qual va participar la Fundació LaRoda. Una de les experiències més riques delsnois de Dakar és la realització de construccionsd'art efímer als espadats de la costa basàltica de

la ciutat. Aquestha estat l’estímulper preparar eltaller d’art efímera Teià. Ambmaterials diver-sos els partici-pants han realit-zat petites crea-cions individualsi col·lectives queel sol, el vent,l’aigua i el pas de les persones modificaran ifaran desaparèixer. Els infants de Teià han foto-grafiat el procés i el resultat i s’han posat en con-tacte amb els infants de Dakar per intercanviarexperiències.

Teià i Dakares donen la mà

Canvid’adreçade La Roda

Al final de juliol, La Fundació La Rodaes trasllada al carrerSèquia, 9-11deBarcelona.

anoteu...

a cau de

rodaa cau de

roda

CARRER43

7

Com diu el filòsof, any quepassa, any que no torna.

Els anys passen també per a les enti-tats de La Roda i el que sí torna són la

la il·lusió i les ganes de celebrar un anymés d’experiència, un any més de vivèn-cies i de records compartits, un any més

de treball fet per als i amb els infantsi joves dels barris.

D’il·lusió no en falten a les entitatsque acaben de celebrar els seus

respectius aniversaris aquestsúltims mesos:

Centre Parroquial Infantil i Juvenil de Santa Eugènia de Ter: Els membres d’aquesta entitat gironina ho han celebrat duranttot l’any amb activitats festives, taules rodones i una exposició sobre la trajectòriade l’entitat. Al setembre, en el marc de la Festa Major, el Centre Parroquial presen-tarà un llibre sobre els vint-i-cinc anys d’excel·lent treball fet amb els infants i elsadolescents del barri.

Club d’Esplai el Tricicle de Sant Joan Despí:L’any 1986 tres esplais del barri Les Planes deSant Joan Despí es van unir i van formar-ne un de nou: el Club d’Esplai el Tricicle. Enaquests vint anys, el Tricicle ha esdevingut tota una institució a Sant Joan Despí.Prop de 50 monitors i 400 infants i joves són l’ànima d’una entitat que educa en elsvalors els nois i noies del barri a través d’una àmplia gamma d’activitats. El 10 dejuny, les celebracions, que han inclòs una exposició, una diada esportiva i tallersoberts a tot al barri, s’han clos amb un gran sopar que ha reunit tots els membres iamics de l’entitat i amb l’espectacle de Kumbes del Mambo programat per laFundació La Roda.

Esplai Druida de Barcelona:L’esplai Druida de Prosperitata Nou Barris de Barcelona va néixer el 1991 amb la voluntat de ser un referent edu-catiu i lúdic per als infants del barri. Una rica trajectòria de quinze any és el resul-tat d’un programa educatiu coherent que ha sabut reunir al seu voltant centenarsd’infants i de famílies del barri.

Per moltsanys!

SUBVENCIÓ DE LA FUNDACIÓLA CAIXA PER AL PROJECTEACTUEM!

El projecte “Actuem!” s’a-dreça a adolescents ensituació o risc d’exclusiósocial i utilitza com a einael teatre social. El projec-te, que també s’ha presen-tat a la Diputació deBarcelona, preveu aportardurant nou mesos tallers de teatre social i altresdisciplines artístiques als joves de les entitats,que crearan una obra que es representarà enpúblic al final del projecte. La voluntat del pro-jecte és que els joves experimentin amb unmitjà d’expressió, l’art i en particular el teatre,que els ajudi a fer sentir la seva veu i a resoldreconflictes. Està previst que “Actuem!” comencial mes d’octubre de 2006.

CONTES PER ALS VOLUNTARISDE L’ESCOLA D’ESTIU DELVOLUNTARIAT A LLEIDA

L’onzena edició de L’Escola d’Estiu delVoluntariat es farà a Lleida el 29 i 30 de juny il’1 i 2 de juliol. Fa molt que La Roda hiparticipa, i aquest any no és una excepció: hiserà present amb el curs de contes de JordiSerra, una activitat que introdueix d’unamanera amena els participants en el fascinantmón del conte. L’objectiu: fer descobrirl’impressionant univers deles narracions amb lavoluntat final d’aportar alsvoluntaris eines perutilitzar el conte com ainstrument de treball i de creació.

NOU PROJECTE DEL CATALÀ AL’ESPLAI

Un dels objectius de La Roda sempreha estat fomentar el coneixement de les festesi les tradicions populars de Catalunya i l’ús dela llengua catalana en el camp del lleure.

Conscients del continu retrocés de l’ús de lallengua, particularment a Barcelona i la sevaàrea metropolitana, La Roda va desenvoluparl’any passat el projecte “El català a l’esplai” iva oferir a les entitats tallers de sensibilitzacióadreçats als monitors i els voluntaris. Ara, enuna segona fase del projecte, La Roda hapresentat a la Secretaria de Política Lingüísticade la Generalitat “El català a l’esplai. El catalàva amb tu” per aprofundir en els objectius quees volen aconseguir: informar i sensibilitzar elseducadors, els monitors, els voluntaris i elsresponsables de les entitats pel que fa a lasituació del català i el paper fonamental quetenen per fomentar-ne la normalització alsseus centres. Difondre la campanya “Vo-luntaris per la Llengua” i la programació detallers per fomentar els usos interpersonals enllengua catalana són algunes de les actuacionsque el projecte pretén dur a terme.

25 anys!

20 anys!

15 anys!

NOVA PROGRAMACIÓ AL CORTE INGLÉS DE GIRONA La qualitat de la programació de la Fundació La Roda, amb els millors grups i espec-tacles catalans, és la clau de l’èxit de les programacions continuades que es fan a

diversos centres d’El Corte Inglés, que fa anys va dipositar la seva confiança en el rigor i els cri-teris educatius de l’entitat. L’última programació prevista és la de Girona, on les famílies podrangaudir dels millors espectacles.

junyTitu Cleques

juliol3311001177

Noè

Joaquim Matai Filomena

1188115522222299

Aktes Teatre

Galiot

Mag Lari

Cesc Serrat

País de Xauxa

agost55112211992266

Jep Barceló

Xevi

Pengim PenjamTitelles

Cia. Bubulots

setembre2299116622333300

Titelles Naip

DeParranda

Misto i Garibaldi

Can Cantem

GrimpallunesHorari: a les 12 h

Gemma Ciuró

Educació

“Agafar el nadó a la falda i començar a lle-gir un conte. Deixar-lo gaudir de la veu. Crearun vincle afectiu amb el conte com a fil con-ductor... Els estímuls que es donen són d’ungran valor i se n’obtenen respostes evidents:l’expressió atenta i satisfeta del nen, l’estímulde la seva capacitat auditiva, l’enriquimentdel seu llenguatge, l’augment de l’afectivitat iel naixement de la imaginació.”

Aquesta és la filosofia del projecte Nascutsper Llegir (NPL). La biblioteca n’és l’eix ver-tebrador i és el punt d’unió entre els col·lec-tius implicats: pediatres, llevadores, pares iinfants.

Vidreres disposa d’una biblioteca molt peti-ta i d’un CAP amb una consulta de llevadora,pediatria i infermeria pediàtrica. El primerpas, després de la signatura del conveni, haestat crear un espai a la biblioteca anomenat“Ser pares”, amb material de temes diversosvinculats al públic que n’és protagonista: paresi infants. Es tracta de material sobre l’em-baràs, el part, la lactància, la primera infàn-cia, l’atenció al nadó, els primers auxilis, l’ali-mentació, el joc, el desenvolupament del nen,els trastorns del son, etc. Tot aquest materiales detalla a la guia de lectura “Ser pares” quees fa arribar a totes les embarassades delmunicipi.

Al mateix racó hi ha també una selecció decontes adequats a les diferents etapes de laprimera infància: contes tous o de cartró, detemàtica senzilla, vinculada a les vivències delnen, manipulables i adequats a les mans peti-tes i maldestres dels infants.

Un dels aspectes a destacar del projecte NPLa Vidreres és la relació establerta entre labiblioteca i la llevadora. Mensualment, s’orga-nitzen xerrades informatives per presentar elprojecte dins dels cursos d’educació maternalimpartits al CAP. Les assistents a aquests cur-sos visiten la biblioteca, on se les informa del

projecte i on entren per primera vegada encontacte amb el material del racó “Ser pares”.L’objectiu és convertir-les en usuàries i ferarribar el llibre a les famílies ja abans del nai-xement del nadó.

A banda d’això, s’organitza una activitatmensual dins el projecte NPL. Són activitatsrelacionades amb la infància i la lectura o béamb algun aspecte de la maternitat: xerradessobre temes diversos (la lactància, els tras-torns del son, etc.), tallers pràctics (de brodat,de massatge infantil, per aprendre a explicarcontes, etc.), i activitats d’animació a la lec-tura (sessions de contes i cançons per als méspetits). Atès el petit pressupost del projecte,s’escullen activitats que siguin assequibles ipersones que d’alguna manera estan compro-meses amb el projecte i hi treballen desinte-ressadament.

Pel que fa a la relació amb el pediatre, se liproporciona la fitxa del seguiment del nadó.S’adjunta al carnet de salut i s’ha d’anaromplint en cadascuna de les revisions perti-nents. L’objectiu és fer més endavant unavaloració qualitativa de les dades recollides.

D’altra banda, s’ha confeccionat una guia delectura anomenada Recepta-li un conte. És unrecull de petites tries de contes de temes dife-rents que d’alguna manera estan vinculats ambel desenvolupament infantil com, per exem-ple, el naixement d’un germà, el canvi decasa, treure els bolquers, la por d’anar almetge, la mort o el primer dia d’escola.Aquesta guia és disponible a la consulta delpediatre i l’objectiu és que s’adreci l’infant ala biblioteca quan es presenten petits proble-mes i es consideri el conte com una eina útil enla resolució d’aquests petits conflictes.

Després del naixement, la biblioteca obse-quia el nadó amb un lot de regal que conté unconte tou, un CD de cançons de falda tradicio-nals catalanes, un val de descompte per a la

compra de material de lectura, una carpetaamb la informació del projecte, punts de llibreamb contes recomanats per edats, l’agendatrimestral de les activitats per a pares, elqüestionari d’hàbits lectors i un formulari perimplementar la base de dades de les famíliesque s’acullen al projecte.

El següent pas és fer el carnet de préstec alnadó, i treballar amb il·lusió per aconseguirque l’utilitzi moltes vegades al llarg de la sevavida.1

Gemma Ciuró és pedagoga i bibliotecària de labiblioteca Joan Rigau i Sala de Vidreres

8 C A R R E R 43

Promoure el gust per la lectura des del primer any de vida, aquest és l’objectiu de

Nascuts per Llegir, una iniciativa pionera i ambiciosa que uneix els esforços de pro-

fessionals de la sanitat i de la xarxa de biblioteques. Vidreres és una de les poblacions

catalanes on el projecte ja s’ha posat en marxa.

Un projecteque implicatota la comunitatL’any 2002 un grup de professionals relacio-nats amb la literatura infantil i les bibliotequescrea Nascuts per Llegir, un projecte ques’inspira en la iniciativa italiana Nati perLeggere.El projecte es basa en el treball conjunt entrepediatres, llevadores, infermeres pediàtriques,bibliotecaris i altres professionals relacionatsamb el llibre i la literatura infantil i juvenil. Elprojecte s’ha començat a implementar durantun període de tres anys, del 2005 al 2007, i enformen part tots els infants nascuts a partir del’any 2005 a tots els municipis que integren elPla Pilot: Abrera, Amposta, Balaguer,Barcelona (districtes de Les Corts, Eixample,Sant Martí i Sant Andreu), Blanes, Cerdanyola,El Vendrell, Figueres, Manresa, Mollerussa,Montmeló, Montornès del Vallès, Palafrugell,Platja d’Aro, Ripollet, Roses, Tàrrega,Torredembarra, Vidreres, Vielha e Mijaran iVila-seca. El projecte, impulsat perl’Associació Catalana de Llevadores, elCol·legi Oficial de Bibliotecaris i Docu-mentalistes de Catalunya, el Consell Catalàdel Llibre per a Infants i Joves, l’AssociacióCatalana d’Infermeria Pediàtrica i la SocietatCatalana de Pediatria, el patrocina elDepartament de Cultura de la Generalitat i repel suport del Departament de Salut de laGeneralitat, la Diputació de Barcelona i laDiputació de Girona.

Meritxell Trullàs,coordinadora de Nascuts per Llegir

més...

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

VidreresVidreresA

Nascuts per LlegirC. Ribera 8, pral. 08003 Barcelona Tel.: 93 319 76 75www.nascutsperllegir.org

es neix per llegir

Per als tècnics i elseducadors del Des-ván, i també per alsinfants i tota la gentque dóna suport al’entitat, aquest re-coneixement ha con-firmat l’encert de lanova trajectòria que

l’equip està donant al projecte i representa unabona empenta per continuar treballant a favordels infants del barri Trinitat Nova de Barcelona.Perquè això és el que, des dels seus inicis, sem-pre ha volgut fer El Desván.

El Desván va néixer a mitjan anys norantaamb la intenció de fer una feina de prevencióamb els infants per afrontar la problemàtica dela drogodependència al barri. Amb el temps, elprojecte ha pres diverses formes fins que s’haintegrat en el Pla Comunitari i ha arribat a lafórmula actual.

El Pla de desenvolupament comunitari de Tri-nitat Nova ha treballat des de l’any 1996 amb lafinalitat de millorar les condicions de vida delsveïns del barri. Un barri construït sense cap ti-pus de planificació urbanística, sense serveis iamb un gran nombre d’habitatges afectats perl’al·luminosi i la carbonatació. Per generaraquests canvis, el Pla ha mantingut sempre unpunt de vista col·lectiu i de participació ciutada-na, implicant els habitants del barri, creantgrups de treball i buscant alhora el compromísde les administracions.

El Desván segueix aquest esperit i per això esdefineix com “un projecte de dinamització in-fantil en clau comunitària”, que té l’objectiu depotenciar la capacitat educadora del barri fentque la comunitat s’organitzi i involucrant els

serveis i la població en general. Amb aquesta fi-nalitat les intervencions del Desván es fan entres àmbits, el més arrelat dels quals és el dellleure educatiu. Allò que els infants i les sevesfamílies coneixen com el Desván pròpiament dités l’activitat que té lloc de dilluns a divendres,de 5 a 7 de la tarda, al local de l’entitat al car-rer Palamós. Un local força tronat, que s’hauràd’enderrocar properament, però que els nens iles nenes senten com una segona casa ja que hitroben una oferta lúdica on ells són els princi-pals protagonistes: s’hi fan tallers de manuali-tats, de cuina, de teatre, hi ha un racó d’estudii d’informàtica, jocs de taula... Les activitats di-rigides, però, no són per a l’equip del Desván elmés important, sinó que ho és el fet d’oferir aaquests infants un espai on es poden expressar,resoldre dubtes, intercanviar punts de vista... ElDesván vol posar al seu abast totes les eines quenecessitin per comprendre la realitat que els en-volta, i per això es dóna una gran importànciaals espais públics, que s’utilitzen per la realitza-ció d’activitats, i a la xarxa de grups i entitatsque treballen al barri en la mateixa direcció. Elsinfants del Desván, doncs, tenen un espai propi,però també un espai compartit, que és el comu-nitari, en el qual participen a través de les acti-vitats del calendari festiu com el Carnestoltes ila Festa Major i incorporant en el treball diariles propostes que sorgeixen arreu del barri (cre-ació d’un paviment de mosaic amb jocs, dissenydel parc de Trinitat Nova...). I és que si impli-quem els infants en la transformació del barri itenim en compte la seva veu, ens asseguremque es farà a mida de tothom.1

Agnès Pàmies és tècnica del projecte del Desván

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

CARRER41

9

3línies3El Projecte de Dinamització Infantil del Desván, una entitat del barri Trinitat Nova de Barcelona i que forma part dela Fundació La Roda, ha estat uns dels projectes guanyadors de la segona edició dels Premis d’Educació en el Lleureconvocada per la Fundació Lluís Carulla per destacar les millors iniciatives del sector.

líniesd’intervenciód’intervenció

Agnès Pàmies

Educació en el lleure

guanya un dels premide la FundacióLluís Carulla

Recollida dels Premis d’Educació en el Lleure de la Fundació Lluís Carulla alPalau Robert de Barcelona amb la presència d’Ernest Benach, president delParlament de Catalunya.

L’entitat infantil

El Desván

Les tres línies d’actuació del Desvánpretenen potenciar la capacitat educado-ra del barri de Trinitat Nova des de cadaàmbit corresponent. Són línies que s’en-trecreuen i donen lloc a un veritable tre-ball comunitari.

Lleure educatiuActivitats de lleure per a infants de 5 a 12anys per respondre a les seves necessi-tats i donar-los l’oportunitat de ser sub-jectes actius de la comunitat.

Escola obertaIniciatives conjuntes amb escoles iAMPA perquè els centres del barri siguinescoles obertes, en sentit físic (ús delsespais escolars fora de l’horari lectiu),però també en sentit figurat, és a dirobertes a la participació.

ComunitatEs pretén establir relacions de proximitati de complicitat amb els altres grups ientitats que hi ha al barri per treballarconjuntament.

El DesvánC. Palamós, 48. 08033 BarcelonaTel.: 93 359 82 00eldesvan@noubarris.netwww.noubarris.net/desvan

10 C A R R E R 43

Aprenentatge Servei

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

En aquest marc, l’Aprenentatge Servei (ApS) re-presenta “una proposta educativa que combinaprocessos d’aprenentatge i de servei a la comuni-tat en un sol projecte ben articulat en què elsparticipants es formen tot treballant sobre neces-sitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millo-rar-lo”.Les possibilitats són infinites: la preparació dejoves que duran a terme tasques d’alfabetitzacióo de reforç escolar a infants o adults de la sevacomunitat; la recerca de temes de prevenció ensalut per ser retransmesos pels mateixos joves através de la ràdio local amb la intenció desensibilitzar la població; o l’estudi de la pro-blemàtica mediambiental de la zona amb l’ob-jectiu d’implicar-se activament en la seva cura imanteniment... En definitiva, unes activitatseducatives planificades tant pel que fa als apre-nentatges que es pretenen assolir com pel serveia la comunitat a desenvolupar amb l’aplicaciód’aquests aprenentatges. Els requisits bàsics d’aquest tipus de projectessón:

AprenentatgeEls projectes d’ApS han de garantir uns aprenen-tatges clarament associats al servei que es preténdonar a la comunitat. Els objectius educatius hande ser explícits al llarg de tot el procés.

ServeiCal que el projecte suposi un servei a “altres”(alteritat). És a dir, que reverteixi directament enun entorn que pot ser immediat, pròxim o global.

Intencionalitat pedagògicaÉs necessari que hi hagi un autèntic “projecte”educatiu, planificat i avaluat per part de l’edu-cador. És a dir, que aquest aprenentatge no esdoni de forma atzarosa ni es confongui amb altressituacions d’aprenentatge més espontani.

Participació activaEls projectes d’ApS han de comportar un verita-ble protagonisme dels nois i noies. Han de seraquests els que s’impliquin a detectar les neces-sitats de l’entorn i participin activament en laseva millora.

ReflexióResulta imprescindible que els nois i noies pren-guin consciència del projecte, reflexionin sobre elprocés realitzat, els aprenentatges assolits i l’im-pacte del servei en l’entorn i en ells mateixos.

Diverses institucions interessades en l’educacióen valors i la participació han impulsat la creaciódel Centre Promotor d’Aprenentatge Servei.Aquest és un espai generador d’iniciatives i deconfluència d’accions encaminades a facilitar ireforçar els projectes d’ApS. Té la finalitat depromoure l’estudi, la difusió i el desenvolupa-ment de projectes d’Aprenentatge Servei. A laseva web, www.aprenentatgeservei.org, s’hipoden trobar experiències, guies pràctiques,entitats i jaciments de servei, entrevistes, testi-monis, possibilitats de formació, agenda d’activi-tats i enllaços d’interès. Tothom està convidat aconsultar-la i a participar-hi activament. Per aprofundir en el tema, Octaedro i la FundacióJaume Bofill acaben de publicar el llibreAprenentatge Servei. Educar per a la ciutadania,de J. M. Puig, R. Batlle, C. Bosch i J. Palos. 1

Laura Rubio

Responsabilitatsocial i participacióciutadanaForma part de la nostra tradició pedagògica la inquietud per vincular educació i so-cietat. En els darrers anys, els projectes de participació ciutadana, d’intervenció enla comunitat o de voluntariat social s’han convertit en pràctiques educatives amb l’ob-jectiu de vincular els aprenentatges i les necessitats reals de la comunitat.

L’esplaibadaloníBuenoyqué...!organitzaamb èxit lasegona festa de laparticipació

bEl barri La Pau de Badalona ha acollit el19 i 20 de maig i per segon any conse-cutiu la Byqufiesta, una cita lúdicaimpulsada per l’Esplai Buenoyqué...!

La trobada, pensada per fomentar laparticipació ciutadana i fer conèixer lafeina de les associacions educatives, haaplegat un gran nombre de participantsal voltant d’un ampli ventall d’activitatsque s’han fet durant dos dies a la plaçaIlla dels Músics. La reflexió i la festa hihan tingut cabuda, amb una jornada for-mativa el 19 de maig i una jornada lúdi-ca, amb espectacles, tallers, jocs i dinarde germanor, el 20 de maig.

Aquesta festa és pionera a Badalona iil·lustra segons els responsables de l’es-plai la força que tenen les entitats a l’ho-ra d’educar i de fomentar la participacióciutadana per transformar la societat.Representa la culminació de la feina quefa l’esplai des de l’any 1992 en un barriamb importants dificultats econòmiques isocials i que ha rebut durant aquestsúltims anys un gran nombre d’immigrats.

La Fundació La Roda, a la qual l’esplaiBuenoyqué...! es va afegir l’any passat,ha participat a la festa amb la progra-mació de la cercavila i l’espectacle d’ani-mació del grup lleidatà Xip Xap.

Esplai Buenoyqué...!Pl. Illa dels Músics, s/n. 08917 Badalonaesplaibuenoyque@hotmail.com

apunts

yqufiesta

L’Ángeles és mare de quatre fills i està al’atur; tots cinc viuen en un pis del carrer delsObradors del barri Gòtic de Barcelona. En Ber-nat és un jove enginyer de camins i viu amb laseva família a Molins de Rei. L’Ignasi està es-tudiant batxillerat, viu al barri de Sant Gerva-si de Barcelona i és membre d’un agrupamentescolta.

Aparentment, podria semblar que no tenenres en comú. Res més allunyat de la realitatdesprés d’observar l’Ignasi i els seus companysi companyes d’unitat bruts de pols i pintura

mentre feinegen al pis de l’Ángeles amb ras-quetes, escombres i rodets, guiats pels con-sells del Bernat, mentre ella prepara una micade berenar per quan decideixin fer un des-cans.

Transformar el nostre entorn més properLa Murga és el projecte de cooperació per aldesenvolupament d’Escoltes Catalans en elmarc de l’anomenat Quart Món. Transformarl’entorn més proper és un dels objectius de

l’associació. Per això l’Àrea de Cooperació vainiciar fa ara deu anys un projecte de rehabili-tació de pisos en condicions precàries del dis-tricte de Ciutat Vella.

L’objectiu no només és millorar els habitat-ges, sinó crear un espai de convivència entreels habitants i els joves. Alhora, aquest inter-canvi d’experiències permet generar una acti-tud crítica en els i les participants davant lescondicions de vida als barris més degradats.Perquè aquest projecte, més enllà de pal·liarles conseqüències de la marginació, vol seruna eina per generar l’actitud que permetievitar-ne les causes.

Joves compromesosDurant aquests deu anys, més de 500 jovesd’entre 15 i 19 anys han contribuït a rehabili-tar una trentena de pisos de Ciutat Vella.Només durant la passada edició, més de 80 jo-ves de set agrupaments escoltes diferents vanparticipar-hi, canviant els seus campamentsde primavera per aquesta experiència.

El projecte té la col·laboració dels ServeisPersonals del districte de Ciutat Vella i els tre-balladors socials que fan de pont amb els ha-bitants dels domicilis a rehabilitar.

Un pas endavantEl 2006 també va ser un any de consolidació icreixement del projecte. Creixement perquès’ha apostat per realitzar un salt qualitatiu igenerar una actuació coordinada entre Escol-tes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol.Fruit d’aquesta col·laboració, la Murga té no-ves línies d’actuació i a més dels camps de

primavera amb membres de l’associació s’hancreat campaments de cooperació internacio-nals oberts a joves que no estan associats.

A l’actualitat, el projecte consta de trescamps de treball: un a la primavera de cincdies fet per Escoltes Catalans, i dos a l’estiuoberts a tothom, reconeguts per la SecretariaGeneral de Joventut com a camps de treball.

El projecte també s’ha consolidat ja que laseva tasca ha estat reconeguda recentmentamb un dels premis que cada any la FundacióLluís Carulla atorga a projectes d’educació enel lleure.

A més, l’experiència adquirida durantaquests deu anys ha servit per generar recur-sos pedagògics sobre desenvolupament i QuartMón. 11

Marina Gay és cap de RelacionsExteriors d’Escoltes Catalans

CARRER43

11

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccionsProjecte La Murga

cooperant amb

El projecte “La Murga. Pel dret a un habitatge digne” d’Escoltes Catalans celebra deu anys. En aquesttemps, més de 30 habitatges de Ciutat Vella han estat rehabilitats i més de 500 joves han participat en elprojecte.

Marina Gay

anys

L’objectiu no només és

millorar els habitatges,

sinó crear un espai

de convivència entre

els habitants i els joves

Escoltes Catalansi la cooperació

Escoltes Catalans entén que no es potseparar la cooperació de l’educació peldesenvolupament. Per això els projectesde cooperació són una manera més, unametodologia, per dur a terme aquestaeducació pel desenvolupament.

Barcelona

11001100

Escoltes CatalansC. Mare de Déu del Pilar,18. 08003 BarcelonaTel.: 93 268 91 10 - www.escoltes.org

Medi ambient

Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) s’ha caracteritzat

sempre per fer un ús respectuós del medi natural. Aquest curs, seguint la línia

pròpia del Moviment, l’entitat presenta un projecte global que afectarà tots els

membres i les activitats: l’ambientalització dels equipaments de l’entitat i

també dels locals i les activitats dels agrupaments.

Ambientalització dels campamentsLa reducció de l’impacte ambiental dels cam-paments és un dels objectius de l’entitat. Elscampaments seran més sostenibles, cosa de laqual podran gaudir tots els usuaris del servei,i s’innovarà en les instal·lacions. Per això s’a-posta per l’ús de fonts energètiques netes iper la correcta gestió dels residus.

S’ha previst la construcció i la instal·lacióde vàters secs, una solució ecològica i pràcti-ca que no necessita aigua ni fossa sèptica i dela qual s’obté un producte útil: compost perfertilitzar o condicionar els sòls. També s’haprevist instal·lar plaques d’energia solar dedues modalitats: energia solar tèrmica, perescalfar l’aigua de les dutxes, i energia solarfotovoltaica, per obtenir electricitat. Peròaquí no s’acaben les possibilitats de l’energiasolar: s’oferirà als grups que fan ús dels ter-renys d’acampada cuines i forns solars, itambé aparells solars per carregar piles i telè-fons mòbils.

Ambientalització d’edificis El MEGSJC vol ambientalitzar la masia de CanCadena a Valldoreix, seu de l’Oficina de Ser-veis Generals, i la masia de Can Girona a San-ta Maria de Martorelles, una granja-escola quegestiona el Moviment. Les actuacions previstessón la instal·lació de plaques solars fotovoltai-ques, l’aprofitament de les aigües pluvials, elcompostatge dels residus orgànics i l’aprofita-ment de la llum natural. Aquestes actuacionstenen un doble objectiu: l’estalvi energètic ide materials i l’educació pràctica. Aquestsequipaments reben moltes visites d’escoles i

de grups del mateix Moviment i es vol aprofi-tar el seu pas pels equipaments ambientalit-zats per aprofundir en l’educació ambiental.

Ambientalització d’agrupamentsFinalment, aquest curs es posa en marxa elprojecte 21 de trèvols, amb l’objectiu quecada agrupament faci la seva pròpia Agenda21. Tot seguint la pedagogia del projecte delMoviment, les noies i els nois seran els prota-gonistes d’aquest procés: han de detectar lesmancances (diagnosi) i proposar i executar lesaccions (projecte ambiental). Se centraran enels residus i el consum, ja que són els aspec-tes en els quals es pot incidir més fàcilmentdes de l’activitat als agrupaments, i és uncamp propici on es pot treballar la implicaciópersonal i col·lectiva i on es poden obtenir re-sultats tangibles. Els objectius són la reducciódels residus i l’aplicació de criteris de consumsocialment i ambientalment més justos.

Per fer-ho possible, s’organitzaran activitatsi s’editaran materials de suport: monogràficde formació, pàgina web, guia de recursos iassessorament. 1

Lluís Llerena és tècnicde Projectes Ambientals del MEGSJC

/

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

12 C A R R E R 41

Oficina Serveis GeneralsRbla. Mn. Jacint Verdaguer, 1008197 ValldoreixTel.: 93 590 27 00 - Fax: 93 590 04 92megsjc@escoltesiguies.org

Gegantsi capgrossosvan a l’escolaL’Agrupació de Colles de Geganters deCatalunya (ACGC) vol apropar el móndels gegants i els capgrossos a lesescoles, els instituts i els centres delleure infantil i juvenil de Catalunya.

L’ACGC ha creat la Comissió Educativa,un grup format per persones vinculadesal món geganter i al món educatiu quedes de la tardor de l’any passat hacomençat a posar fil a l’agulla en aquestnou i ambiciós projecte que vol apropar ifomentar la cultura tradicional de gegants,capgrossos i música de gralla entre elsinfants i joves de Catalunya.La tasca de la Comissió s’ha organitzaten dues vessants ben diferenciades: laprimera s’encamina a conèixer les collesgeganteres d’escoles, instituts i centresd’esplai que hi ha al país a fi de col·labo-rar i donar suport a les seves activitats; lasegona consisteix a censar els materialsdidàctics sobre el món geganter que estroben en centres de recursos pedagò-gics de les comarques catalanes i enescoles i instituts que han treballat algunaspecte d’aquesta tradició perquè puguintenir difusió entre els professionals de l’e-ducació.Però l’ACGC vol anar més enllà. Com afita més important, s’ha proposat iniciarun projecte pedagògic que s’acabi mate-rialitzant en una publicació completa decaràcter didàctic que arribi a l’aula i ajudiels mestres i els professors a treballar,dins del currículum oficial, la culturapopular gegantera. El primer pas percomençar a assentar les bases d’aquestprojecte ha estat presentar-lo el passatmes d’abril al Departament d’Educació dela Generalitat de Catalunya.El món dels gegants és un moviment cul-tural antic, viu, il·lusionant, que aplega ungran nombre de persones de totes lesedats i que necessita transmetre la sevahistòria, els seus valors i la seva essènciafestiva perquè se n’estengui el coneixe-ment i se n’asseguri la continuïtat. LaComissió Educativa de l’ACGC convidatotes les persones relacionades amb l’e-ducació o els gegants a col·laborar-hi.

Marcel Pallejà

notícies

ACGCC. Avinyó, 19. 08002 BarcelonaTel.: 93 317 28 55gegantsescola@gegants.orgwwwgegants.org

Minyons EscoltesGuies Sant Jordi de Catalunya

Lluís Llerena

L’escoltismecontinuaapostant pel

medi ambient

Fa un any l’OTS va convocar un acte per ana-litzar els escenaris de futur del Tercer Sector.Aquests escenaris, que darrerament s’hananat dibuixant amb més força, els va resumirJoaquim Sabater, col·laborador de l’OTS,agrupant-ne els temes claus en quatre cate-gories. La primera categoria fa referència ales noves situacions que sorgeixen dels canvisque viu la societat: la immigració, la trans-formació social, l’envelliment de la pobla-

ció...; una segona categoria inclou els temes“estructurals”: el marc normatiu, el finança-ment...; la tercera tracta de les qüestionsrelatives al funcionament de les organitza-cions: els recursos humans, la gestió econò-mica, la qualitat, la coherència, la legitimi-tat...; i finalment, la quarta categoria esrefereix a la projecció i la capacitat decomunicació del sector: la incidència, la par-ticipació, la denúncia...

La recerca de més reconeixement social, lacreació d’un nou model que sumi el modelassistencial —el transferidor de coneixementsi el de denúncia— amb el model de “voluntattransformadora”, la necessitat del treballplanificat, especialitzat, diferenciador... sónalgunes de les altres idees claus que formen

part de l’agenda del sector, a les quals s’afe-geix també la necessària capacitat d’incidèn-cia política del sector en matèria de legisla-ció social.

Però, ¿quin reflex tenen aquestes ideesclaus en el dia a dia de les organitzacions?¿Sorgeixen de la quotidianitat a les associa-cions o provenen més del món, diguem-ne,“acadèmic”?

Són notòries les dificultats quotidianes queimplica la feina en el marc del Tercer Sector,com la inestabilitat en el finançament oaltres factors que no faciliten, per exemple,l’avaluació de la tasca, un dels primers pas-sos per a la implementació de paràmetres dequalitat. També es detecten dificultats —eldesconeixement mutu, la mateixa dinàmicade centrar-se en les activitats pròpies de l'or-ganització...— en la interlocució amb altresagents. També ens podem preguntar si faltacultura participativa al si de les organitza-cions, i si la pluralitat, un factor de riquesa,pot també dur a la fragmentació, tot i l’exis-tència cada cop més gran d’espais de treballen xarxa que són eficaços.

Cal una reflexió al si de les organitzacions.Ens hem d’aturar un moment, sostreure’ns dela “voràgine” quotidiana, i veure, d’entreaquests escenaris, quins poden ser útils i dequins podem deixar-ne l’anàlisi per mésendavant. La reflexió s’ha de fonamentar enles característiques de l’organització, lesoportunitats que té i les qualitats de què dis-posa, que la diferencien, o que ja indiquen laimplementació d’estratègies que tendeixen ala consolidació. La consolidació, sostenible iadaptable a realitats que són, esperem, can-viants, és, en definitiva, un objectiu del sector.

Aquesta reflexió l’han de fer totes les orga-

nitzacions, ja que parlem d’una constel·lacióde col·lectius concrets, amb particularitatsespecífiques, que treballen en àmbits deter-minats, compartits o no, amb les inevitablestransversalitat i globalitat que ara percebemforça més que fa uns quants anys. Comen-cem, si no ho hem fet ja, a avaluar la in-cidència de la nostra feina més enllà de l’e-vidència de l’eficàcia de l’atenció directa —siparlem de l’àmbit social— a col·lectius i per-sones vulnerables. Des d’aquesta dinàmica dereflexió podrem incidir, des del coneixementextens que tenim de cadascun dels àmbits enquè treballem, a favor d’un marc legislatiu,d’una opinió pública i d’una ciutadania quepotenciïn la qualitat de vida i la cohesió. 1

Josep V. Marín és responsable tècnicde la Federació Catalana de Voluntariat Social

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS

Tercer Sector

accionsaccions accionsaccions accionsaccions

Tercer sectorDe les idees clausal dia a dia, i viceversa

Aliances, complementarietat, nous escenaris de relació entre els serveis so-cials, el mercat i les ONG, més professionalització i capacitació, interlocucióamb altres agents del sector... Segons l’OTS, l’Observatori del Tercer Sector,aquests són els conceptes i les idees claus que s’han de tenir en compte enla feina diària de les entitats.

Increment del nombrede persones atesesper les entitatsde voluntariata Barcelona

Segons una enquesta publicadarecentment per la FederacióCatalana de Voluntariat Social(FCVS) el nombre de personesateses per entitats de voluntariata la demarcació de Barcelona haaugmentat el 2004 en un 14%respecte a l’any anterior.

L’enquesta, realitzada per la UnitatTerritorial de Barcelona de la FCVS,quantifica en 534.000 persones les per-sones ateses el 2004, amb la partici-pació de 3.700 professionals i 25.000voluntaris.

Un 60% de les entitats membres dela FCVS a Barcelona van respondre elqüestionari. Aquestes entitats perta-nyen a sectors molt diversos, peròtenen el denominador comú de fona-mentar la seva tasca en la complemen-tarietat de professionals i voluntaris.Representen un 30% de les 300 entitatsmembres de la FCVS de tot el territoricatalà.

Quantificar l’impacte de la realitat delvoluntariat sobre la societat és unatasca pràcticament impossible, peròsens dubte aquesta és una estimaciósignificativa de la magnitud de l’a-portació de les enti-tats de voluntariat ala societat.

Josep V. Marín

apunts

CARRER43

13

Tercer sector

La consolidació, sostenible

i adaptable a realitats que

són canviants, és,

en definitiva, un objectiu

del sector

C. Pere Vergés, 1, 11è08020 Barcelona Tel.: 93 314 19 00serveisgenerals@federacio.netwww.federacio.net

+14 C A R R E R 43

AMPLIl’l’Art i educació

L’arteràpia sorgeix de la trobada entre l’art ila teràpia. Es tracta d’un tipus d’intervencióterapèutica que utilitza els llenguatges artísticscom un canal no verbal que permet l’expressióde sentiments i emocions.

L’arteràpia ofereix la possibilitat de crear unaobra a partir de materials artístics: llapis de co-lors, ceres, paper, feltre, fil… L’obra artística,però, no és el fi que es vol aconseguir. No es

pretén transmetre habilitats artístiques, sinófacilitar un canal d’expressió de les emocions.Aquesta obra només és un mitjà per plasmarl’expressió des de l’interior de la persona cap al’exterior. Per això l’arteràpia està especial-ment indicada quan la comunicació verbal estroba bloquejada, és insuficient o bé hi ha cosesdifícils d’explicar.

L’art proporciona un canal de comunicació noverbal a través del qual la persona té la possi-bilitat d’expressar-se d’una manera espontània,directa i natural. L’art i el joc permeten expres-sar emocions, ansietats i conflictes, i també lesfantasies inconscients. Es crea així un imaginaripersonal, produït espontàniament i que sorgeixde l’inconscient. Aquesta capacitat de sim-bolitzar permet a l’arteràpia crear un pontentre el món intern i el món extern. En altresparaules, permet fer conscient l’inconscient,que queda materialitzat a través de l’obra artís-tica.

En una sessió d’arteràpia hi ha dues parts: laprimera és la de la creació de l’obra, en quènormalment no es parla i són les mans les quetreballen. És un treball vivencial fet des del cor.A la segona part, es reflexiona sobre el que s’hafet, com s’ha treballat, què s’ha sentit i què diuel que s’ha fet.

La persona pot crear el que vulgui amb elsmaterials que se li ofereixen; aquesta obra és elpunt de partida de la reflexió. S’estableix unarelació triangular entre el pacient, l’obra il’arterapeuta. La dinàmica establerta en unasessió d’arteràpia es descriu com un triangleterapèutic, on hi ha una comunicació simbòlicaentre el pacient i l’obra i una comunicaciódirecta entre el pacient i l’arterapeuta sobre elsimbolisme treballat a través de l’associaciólliure.

Aquesta relació, però, està emmarcada dinsuns certs límits que cal respectar: el rol del’arterapeuta, l’espai i el temps, la puntualitati l’assistència, la creació de l’obra a partir delsmaterials, la confidencialitat, la confiança i laseguretat i el respecte. Uns límits que són moltimportants per definir el marc terapèutic de larelació.

L’arteràpia es pot treballar de manera indi-vidual o grupal i s’aplica a tot tipus de població:infants amb problemes familiars o escolars, bul-lying en els adolescents, problemes d’addic-cions, dones maltractades, salut mental,malalts crònics i terminals…

Per a qualsevol persona amb problemes derelació, emocionals, de conducta, d’aprenen-tatge, o incapaç d’afrontar la situació en què estroba, l’arteràpia pot ser un camí per millorar iarribar a resoldre els seus problemes ja quefacilita l’expressió de les emocions i dels con-flictes (permet expressar-los en lloc de mani-festar-los amb comportaments conflictius),fomentant l’autoestima, ajudant a contenir lespròpies emocions i facilitant l’adopció de novesformes d’expressió de la manera més equilibra-da possible.

També es pot utilitzar d’una manera preven-tiva ja que treballar amb les emocions potencial’autoconeixement i facilita una millora perso-nal i un desenvolupament més saludable.

La pràctica de l’arteràpia és relativamentrecent al nostre país. Com a professió és encarajove i no està prou reconeguda. És una disci-plina nouvinguda si la comparem amb altres

com la psicologia o l’assistència social. A moltspaïsos europeus ja està funcionant ambnormalitat i en alguns, com Anglaterra, és unadisciplina reconeguda dins de l’àmbit educatiu,social i sanitari. 1

Francesca Piñol és arterapeuta

fpt_arterapia@yahoo.es

Francesca Piñol

Els principals actors del projecte són nois inoies d’edats compreses entre els 11 i 16anys, els educadors de l’entitat i estudiantsde fotografia de la UPC, que col·laboren vo-luntàriament en el projecte.

El projecte consisteix en el disseny il’elaboració de tres jocs, un d’ells el “Qui ésqui” de l’entitat, creats a partir de lesfotografies digitals fetes i retocades pels par-ticipants.

En una primera part els adolescents s’hanfamiliaritzat amb la càmera digital i hanexperimentat les possibilitats que ofereix. Hohan fet sortint pel barri i retratant els ele-ments que per a ells són els més repre-sentatius. Aquesta primera fase s’ha acabatamb una exposició als locals de l’entitatd’una selecció de les millors fotografies.

Paralel·lament, els joves han començat atreballar en els retrats de tots els membresde l’entitat per crear el “Qui és qui” del GrupoUnión i elaborar els jocs memory i de “caresdesmuntables i combinables” a partir de lamodificació creativa de les fotografies.

A través d’aquest treball amb les novestecnologies, el Grupo Unión, que pertany a laFundació La Roda des de l’any 2003, volfomentar la responsabilitat, el sentiment depertinença al centre, la creativitat i el treballen equip.

Grupo UniónC. Venus, s/n. Sant Adrià de BesòsTel.: 93 381 15 78

La pràctica de l’arteràpia és relativament recent a Catalunya. Enpaïsos com Anglaterra s’utilitza amb normalitat i és plenamentreconeguda en els àmbits educatiu, social i sanitari.

apunts

El Grupo Unión de la Mina deSant Adrià de Besòs impulsaun projecte de fotografiadigital amb els joves del barri

ArtArteràpia/ Qui és quia la Mina

L’arteràpia permet fer conscientl’inconscient, que es materialitza

en l’obra artística.

AMPLIl’l’Immigració

Al llarg de la història les ciutats costanereshan estat la destinació preferent de les onadesmigratòries, i tant Barcelona com la resta de lesprovíncies catalanes no han estat un excepció.Les societats s’han format a partir de l’intercan-vi d’idees, costums i persones, i la societat cata-lana tampoc no ha estat un cas a part. L’arriba-da d’un gran contingent migratori des dels anyscinquanta fins als setanta, provinent d’altres co-munitats autonòmiques, i el que va venir de di-versos països europeus i de la resta de conti-nents durant la dècada dels noranta, van fer quedels dos milions d’habitants que hi havia al 1900es passés als quasi set milions que es registrenactualment. Els números poden semblar avor-rits, però no es poden defugir, sobretot els quereflecteixen un ventall divers de llengües, co-lors, sabors, creences, costums i cultures. Se-gons l’Institut d’Estadística de Catalunya, IDES-CAT, el 60% de la població de Catalunya viu al’àrea metropolitana de Barcelona, però el per-centatge destacable per a aquest article és elque fa referència al 19,3% d’immigrants queconviuen entre aquests set milions de persones.Tot i així, estan representats per les administra-cions estatal, autonòmica i local? Quina i com ésla seva participació a la societat civil catalana?S’hi senten integrats? De quina manera la pobla-ció autòctona facilita la seva integració?

El passat mes de març vuit països europeusvan iniciar un estudi conjunt per investigar laparticipació social dels immigrants com a viad’integració. Alemanya, Àustria, Bèlgica, Fran-ça, Holanda, Hongria, el Regne Unit i Espanyacol·laboren en un projecte anomenat Involveper esbrinar en quin grau la participació cívica isocial dels immigrants en la societat d’acollidaafavoreix la seva integració. L’informe final d’a-quest treball veurà la llum al novembre del2006.

PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ

A Catalunya, la Secretaria per la Immigració delDepartament de Benestar i Família de la Gene-ralitat té aprovat des de l’estiu del 2005 el Plade Ciutadania i Immigració 2005-2008, el qualrepresenta, segons l’administració autonòmica,un avenç en el tema de la immigració en l’àmbitcatalà. “Per primer cop es parla de ciutadaniaamb un concepte nou que engloba totes les per-sones que viuen a Catalunya”. Parla d’una ciuta-dania plural, d’igualtat d’oportunitats, de laïci-

tat, de drets polítics i de dret al vot. Un altreaspecte que es valora com a positiu d’aquest plaés que “no han limitat la política d’immigraciónomés a l’acollida o a la competència en l’orde-nació del flux de les persones immigrades”, sinóque s’han determinat tres fases per avançar capa la ciutadania: una fase d’acollida, una fased’igualtat d’oportunitats i una fase d’acomoda-ció.

A més de les administracions polítiques,aquest pla també ha estat ben rebut per les as-sociacions d’immigrants i els grups sindicals.Tanmateix, tots veuen que no tindrà un suportsuficient amb l’article 138 de l’esborrany delnou Estatut de Catalunya perquè no va mésenllà de la política d’acollida, ja que també“hauria d’assegurar una política de no discrimi-nació per raons d’origen i de promoure una polí-tica d’igualtat d’oportunitats”. Aquest debat,però, mereix ser tractat en una altra ocasió.Mentrestant, cal esbrinar les qüestions que esplantejaven en la introducció.

Un dels responsables d’àrea a la Secretariaper la Immigració de la Generalitat, Saoka Kin-golo, va arribar a Catalunya procedent de laRepública Democràtica del Congo l’any 1988quan tenia 18 anys. Kingolo és diplomat superioren Ciències i Tècniques d’Assegurança i la sevatasca dins la Secretaria és, entre d’altres, ges-tionar les relacions entre l’administració autonò-mica i les organitzacions d’immigrants.

El dret al sufragi per als immigrants de quèparla el Pla de Ciutadania és un plantejamentafí al que tenen les secretaries d’immigraciódels principals sindicats o algunes ONG i federa-cions que promouen campanyes a favor d’aquestdret en les eleccions municipals i autonòmiques.Es considera que tota persona que viu de formaestable en un país ha de tenir dret a triar elsseus representants, com a mínim en l’àmbit mu-

nicipal, perquè és l’administració més propera iés admesa la seva participació. La traducció lla-tina que cita en Kingolo ho resumeix acertada-ment: “Tot allò que afecta a tothom hauria deser decidit per tothom”.

REPRESENTACIÓ I PARTICIPACIÓ

Des de la Secretaria per la Immigració es potafirmar que els immigrants estan representatstant dins com fora del òrgans polítics. Dins, ambla presència d’estrangers integrats a la societatcatalana i que treballen a les diferents àrees del’administració, i fora, perquè la redacció i l’a-provació de, entre d’altres, la Llei de les lliber-tats dels immigrants, el Pla de Ciutadania i Im-migració o el document sobre el Grup de Treballsobre Refugiats o Estrangers del Consell Munici-pal d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona,demostren que hi ha una preocupació i un in-terès per afavorir la integració social dels immi-grants.

A Barcelona, la presència de més de 50 asso-ciacions d’immigrants, 120 associacions de do-nes i més de 40 casals estrangers, no solamentsignifica que n’hi ha una representació, sinó quela trentena de nacionalitats que conviuen a laciutat comtal poden participar, informar-se, as-sessorar-se, aconseguir ajuda o suport a travésd’aquestes entitats.

A partir de la dècada dels noranta, en elcamp de l’educació, arreu de Catalunya, des deles escoles primàries fins a la universitat, és no-table l’augment d’estrangers que estudien aquí.A Barcelona hi ha escoles on s’arriben a escoltar18 llengües diferents. En el camp de la comuni-cació, les publicacions editades en aquellesllengües que també utilitza la Generalitat per aalguns documents del Departament: català, cas-tellà, anglès, francès, àrab, xinès i urdú; lesemissions d’informatius en vint llengües dife-rents i programes televisius als canals estatals ilocals, o la transmissió de programes radiofònicsdirigits o presentats en altres accents, són de-mostracions d’una diversitat cultural que conviuamb la d’aquí. En el del comerç, és fàcil veure,a més d’una gran quantitat de locutoris i d’esta-bliments d’artesania i aliments de tot arreu, elsefectes d’una autèntica globalització en trobarun xinès gestionant una botiga de productes delCongo. 11

Ana Trujillo és infermera i periodista

CARRER41

15

Es considera que tota persona queviu de forma estable en un país ha

de tenir dret a triar els seusrepresentants: “Tot allò que afecta

a tothom hauria de poder serdecidit per tothom”.

Representació i participaciódels immigrats en la societat civil catalana

Ana Trujillo

Fundació Ateneu Popular Sant Roc de Badalona

16 C A R R E R 43

La feina que fa la Fundació Ateneu Sant Rocestà íntimament lligada a la realitat del barride Sant Roc i a l’evolució que ha viscut en elsdarrers anys.

Sant Roc és un barri de la perifèria del mu-nicipi de Badalona. Segons dades de l’Ajunta-ment de Badalona registrades al juliol de2004, la seva població és de 13.752 habitants,dels quals 2.613 són immigrats i 5.000 són ha-bitants autòctons d’ètnia gitana. La situacióeconòmica i laboral de la majoria de les famí-lies és molt precària i el nombre de personesper habitatge és molt alt. Aquest fet provocaun amuntegament creixent.

D’altra banda, el nivell d’instrucció de lapoblació és molt baix: de la població més grande 15 anys un 11,7 % no sap llegir ni escriure,un 30 % no té estudis i un 30 % té la primàriaincompleta. Quant als índexs d’absentisme, el60 % de l’absentisme de primària de tot Bada-lona i el 50 % de secundària es concentren aSant Roc.

Gran part de la població infantil està condi-cionada per la problemàtica global de l’en-torn, que es tradueix en un medi familiar de-sestructurat, sociocultural i econòmicamentdesfavorable (progenitors sols, conflictes fami-liars, atur, problemes relacionals, de salut físi-ca i mental, alcoholisme, sida, etc.) i, com aconseqüència, presenta mancances greus, es-pecialment afectives, relacionals i educatives.

En aquest context social i educatiu se situael treball de la Fundació Ateneu Sant Roc, unaentitat sense ànim de lucre que té com a fina-litats, entre d’altres, l’atenció als infants, jo-ves i adults amb necessitats especials, l’orga-

nització d’activitats d’interès social i d’utilitatpública, la promoció de la relació i la con-vivència dels veïns i veïnes de Sant Roc, el fo-ment de la cohesió social i la prevenció encol·lectius amb risc d’exclusió social.

L’entitat no ha volgut ser mai un simple lloc“on entretenir i distreure a la canalla”. Elsseus membres creuen fermament que l’educa-ció en el lleure és un dels pilars bàsics de laconstrucció de la identitat personal i social del’infant i l’adolescent. El lleure és un espai degran valor educatiu i d’intercanvi d’experièn-cies i aprenentatges. Serveix per aprendre acompartir i a viure junts.

La proposta educativa de la Fundació es fo-namenta en uns ideals de persona, de societati de cultura basats en la llibertat i en la refle-xió crítica. Vol incidir en els infants, en els jo-ves i en les seves famílies transmetent uns va-lors —respecte, integració, ecologia,tolerància...— i unes actituds —diàleg, com-prensió...—, que tenen com a objectiu princi-pal aconseguir un entorn més just i solidari.

L’infant és el protagonista de la tasca edu-cativa de la Fundació Ateneu Popular Sant Roc.És l’objecte i el subjecte de la seva interven-ció, és qui aprèn de manera activa i participa-tiva a créixer com a persona de forma global iintegral, no només quan fa activitats al centresinó també quan se situa o experimenta en al-tres marcs: la família, l’escola, els amics...

Com diu Josep Maria Ballarin, “educar no ésensenyar. L’ensenyament et mostra el teoremade Pitàgoras i els àcids ribonucleics. Educar ésensenyar a viure en aquest món”. 11

EL ENTITATl’l’

Ensenyar a viureen aquest món

Sant Roc som tots

La suma del treball dels educadors,els monitors, els col·laboradors i elsvoluntaris és una de les claus del’èxit de la Fundació Ateneu PopularSant Roc

Un cop l’any, després de Nadal, prop de dos-centstreballadors, voluntaris, col·laboradors i membresde la Fundació Ateneu Popular Sant Roc esreuneixen al voltant d’una fideuà, de premi de tanbona que li surt, preparada pel president de l’entitat.L’ambient que es respira en aquest sopar és elreflex del que es viu durant tot l’any a l’entitat:tothom sembla estar a casa seva. Hi ha gent detotes les edats, del barri i de fora del barri, que hopreparen tot fins a l’últim detall, amb unes taulesparades amb gust perquè la gent se senti ben acol-lida. La festa s’acaba tard amb el ball de Noè i elsBandafesta, uns habituals de fa molts anys i que noes volen perdre la festa de cap manera.Els locals de la Fundació són adjacents a l’esglésiadel barri, que en aquestes dates s’ha transformat enexpositor dels pessebres fets per les diferents enti-tats del barri, incloent un pessebre vivent, amb xai,gallines i bestiar divers i, cosa poc habitual, unamare de déu embarassada.Any rere any, les instal·lacions de la Fundació, vanmillorant: ara una ludoteca preciosa, ara una salad’ordinadors, ara una ampliació... i tot gràcies a lacol·laboració d’empreses i institucions i l’empentadels treballadors i els voluntaris. Tot plegat fa de laFundació una entitat educativa reconeguda arreu ique serveix de model per a moltes associacions detot l’Estat en la lluita contra l’exclusió.

apunts

Fundació Ateneu Popular Sant RocC. Càceres, 34-36. 08913 BadalonaTel.: 93 399 39 51- ateneusantroc@terra.es

Futbol solidari a MataróCotxes netsi solidarisL’Esplai Arrels de Sant Boi deLlobregat, membre de laFundació La Roda, organitza desde fa quatre anys el Rentat deCotxes Solidari, una activitatoriginal per recaptar fons per aentitats del Tercer Món.

L’acte tindrà lloc el 17 de juny de les 9el matí a la 1 del migdia al pati delcol·legi dels Salesians a Sant Boi deLlobregat, que es transformarà per l’o-casió en un veritable túnel de rentatde cotxes. Els infants i adolescents del’Esplai seran els encarregats derentar de dalt a baix els vehicles delsvisitants per un preu mòdic, que aniràdestinat a una entitat que actua alTercer Món. La Fundació La Rodaparticipa a la festa de l’esplai Arrelsamb el refrescant espectacle d’ani-mació amb escuma de la Cia.Sapastre.

Esplai ArrelsC. Rosselló, s/n080830 Sant Boi de LlobregatTel.: 93 654 30 07

Fa d e u anys un grup de joves de Mataróva engegar una iniciativa esportiva isolidària amb l’objectiu de recollir fonsper a un projecte al Tercer Món.

Començaven així les Jornades de FutbolSolidari, que continuen celebrant-se any rereany organitzades pel Grup d’Esplai l’Erol (delMoviment de Centres d’Esplai Cristians de laFundació Pere Tarrés) amb el suport del’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal ide l’AMPA de l’escola Santa Anna de Mataró.

Les jornades de Futbol Solidari se celebrencada any coincidint amb l’últim cap de setmanaabans de les vacances de Nadal. Són dos diesplens d’activitats per donar a conèixer lasituació dels països del Sud i recollir diners:s’organitza un mural, un gran puzzle, diferentsrifes, hi ha representacions del grup de teatre,un concert... També hi ha un servei de bar,tallers per als més petits i, evidentment, elspartits de futbol, entre els quals destaca el“partit de les estrelles”, en el qual participencol·lectius senegalesos.

Els diners obtinguts en aquestes jornades esdestinen cada any a un projecte diferent.Durant les primeres edicions, el país de desti-nació anava canviant (Nicaragua, el Marroc...),però des de fa cinc anys els fons que esrecapten s’utilitzen per finançar diferents pro-

jectes a un mateix país: el Senegal. Així,després d’aquest temps, s’han pogut fer moltescoses, com la construcció i el condicionamentd’una residència d’estudiants a Toubakouta pera nois i noies que viuen a molts quilòmetres del’escola, l’apadrinament de nens i nenes, etc.Són moltes les persones que han col·laborat ales Jornades de Futbol Solidari al llarg deltemps, ja sigui en l’organització com en la par-ticipació, i any rere any el projecte va milloranten aspectes organitzatius i en la xifra de dinersrecollits. Així, en només dos anys s’ha passat de6.000 euros als més de 9.000 recollits en la dar-rera edició.1

www.peretarres.org/mcec

Història d’un projecte de cooperació amb el Tercer Món

Mans Unides continua difonent la sevacampanya d’informació i denúnciasobre un fenomen de gran actualitat icomplexitat: la globalització. Amb

l’objectiu d’informar, sensibilitzar i denunciarles greus conseqüències que té la globalitzacióals països empobrits, Mans Unides diversifica elsesforços per arribar a tots els públics i posa unaatenció especial en els més joves.Conscient del repte que suposa sensibilitzar ieducar sobre un tema tan complex i a l’hora tanproper, Mans Unides aposta per l’espectacle i elstallers dinàmics com una eina bàsica de treball.Es tracta de concerts, tallers i animacions qued’una manera amena, senzilla i divertidaeduquen en els valors de la solidaritat, la justí-cia i el respecte dels drets humans i del medi

ambient. Aquestes activitats tenen una moltbona acollida del públic i uns resultats quemotiven els participants a avançar en la cons-trucció d’un “altre món és possible”.Els espectacles s’han vist a instituts, bibliote-ques, centres cívics, casals i festes de so-lidaritat de tota l’àrea de Barcelona. El taller-concert “Alternativa Global”, un dels especta-cles més reeixits, ha demostrat que és possiblesensibilitzar d’una manera lúdica i divertida.L’activitat, molt atractiva i participativa, per-met sortir amb idees clares sobre el vertaderfuncionament del món.En aquest espectacle, a mig camí entre el talleri el monòleg teatral i en clau d’humor, cadacançó explica un aspecte concret del fenomende la globalització per fer reflexionar sobre lescontradiccions de l’actual model de “desenvolu-pament” i invitar a participar i mobilitzar-nosper aconseguir canviar les regles del jocinjustes.

L’educació en valors i el finançament de pro-jectes són les tasques que millor defineixen eltreball de Mans Unides. Tan important és unacosa com l’altra a l’hora de treballar per lajustícia i la pau. A Mans Unides són conscientsque tots podem fer coses des del nostre entornmés local. Aquestes petites accions es transme-ten de persona a persona, i així es va construintun món més just per a tothom. Perquè cal fer unmón de tothom, i perquè un altre món és possi-ble. 1

Mans Unideswww.mansunides.com

apunts

COOPER·ACCIO COOPER·ACCIOCOOPER·accióacció accióacció accióacció

CARRER43

17

L’espectacleUna eina de sensibilització

Imma Mayol, tercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

L’ ENTREVISTAl’l’

—Barcelona és la ciutat de la seva vida?—Juntament amb Palma de Mallorca, que és laciutat on vaig néixer. Però ara ja porto més dela meitat de la meva vida a Barcelona i m’hisento molt arrelada. Palma és la ciutat de lameva infantesa, en conservo records molt en-tranyables, però Barcelona és el lloc on he po-gut desenvolupar el meu projecte vital i on hecrescut professionalment.

—De quina actuació o decisió presa des delsseus càrrecs a l’Ajuntament se sent més orgu-llosa?

—Em sento molt orgullosa d’haver liderat, ambtotes les dificultats que comporta, la posada enmarxa d’equipaments per atendre personesamb problemes greus de toxicomanies. Malgratels recels que susciten entre algunes persones,que puc arribar a entendre, avui aquests equi-paments s’estan demostrant molt útils per aju-dar a sortir de la marginalitat unes personesque no tenen gairebé cap altra via d’accés alsrecursos sòciosanitaris.

—I què creu que necessita Barcelona i què noes pot permetre no obtenir?

—Barcelona no pot renunciar a ser una ciutatplenament inclusiva, on totes les persones pu-guin desenvolupar els seus projectes vitals encondicions de màxima llibertat i igualtat. Crecque hem de continuar focalitzant els nostresesforços en la lluita contra l’exclusió social i lapobresa.

—Barcelona és una ciutat sostenible... per alsque tenen diners? Què en pensa de lesdificultats econòmiques que tenen algunssectors de la població, especialment elsjoves, per viure a Barcelona?

—Em preocupa molt la precarietat laboral queafecta la població jove. Barcelona ha de conti-nuar sent una ciutat generadora d’ocupació,però hem de vetllar perquè sigui de qualitat.També hem de seguir dedicant molts esforços afer front als problemes d’accés a l’habitatgeque tenen tant els joves com les persones granso les que tenen les rendes més baixes. És una

de les prioritats que ens vam fixar per a aquestmandat i ens hi ajuda molt que el nou governde la Generalitat també ho plantegi com un eixprincipal d’actuació.

—Des del punt de vista del medi ambient i dela sostenibilitat, ens pot fer un diagnòsticmolt breu sobre la situació de Barcelonarespecte a anys anteriors i a altres ciutatseuropees de les mateixes característiques...

—Els estudis que tenim ens indiquen que en elsdarrers anys ha crescut notablement la sensibi-litat dels barcelonins i barcelonines amb relacióa les qüestions ambientals, però sovint manca

encara fer el pas a l’acció, al canvi d’hàbits iconductes. Hi ha hagut importants millores enl’estalvi d’aigua i en la recollida selectiva, perexemple, però el consum energètic en l’àmbitdomèstic s’està disparant per l’efecte dels ai-res condicionats. Cal seguir insistint en la infor-mació i la sensibilització i, sobretot, continuartreballant conjuntament amb l’àmplia xarxad’entitats i institucions que a la nostra ciutatestan compromeses amb el foment d’un desen-volupament sostenible.

—El pas del TGV pel centre de Barcelona,serà una font inesgotable de conflictes?

—El traçat finalment acordat ofereix les màxi-mes garanties de seguretat, i totes les adminis-tracions implicades han expressat el seu com-promís amb els veïns per vetllar pel bon estatdels seus habitatges, que seran sotmesos a lesrevisions i inspeccions preventives que siguinnecessàries. S’han mantingut i es mantindranoberts els canals de diàleg, però es fa difícilarribar a un acord quan l’exigència que es plan-teja és un canvi radical de traçat.

—La normativa sobre civisme també ho potser?

—Alguns dels aspectes de la normativa, que desdel grup municipal d’ICV-EUiA hem rebutjat,s’estan demostrant problemàtics en la sevaaplicació, perquè situen sota l’òptica i la dinà-mica de les polítiques d’ordre i seguretat qües-tions que estan més relacionades amb la políti-ca social, com la mendicitat o la prostitució.

—Fa molt anys que el tripartit funciona al’Ajuntament de Barcelona. Millor que no pasa la Generalitat? Per què?

—El tripartit a Barcelona acorda programes degovern i té com a objectiu comú complir-los. Ésevident que, com a forces diferents que som,hem expressat diferències concretes. El proble-ma no és que es puguin expressar diferènciesconcretes, ja que la pluralitat és un valor posi-tiu d’ambdós governs. El problema és que a laGeneralitat hi ha hagut actituds o declaracionsque freguen la irresponsabilitat i la immaduresa

“Hem de continuar focalitzant elsesforços en la lluita contra l’exclusiósocial i la pobresa”

«Em sento molt orgullosad’haver liderat, amb totesles dificultats que comporta,la posada en marxad’equipaments per atendrepersones amb problemesgreus de toxicomanies»

18 C A R R E R 43

«El traçat finalment acordatdel TGV ofereix les màximesgaranties de seguretat.Es mantindran els canalsde diàlegs, però es fa difícilarribar a un acord quanl’exigència que es plantjaés un canvi radical detraçat»

política i entren en contradicció amb línies fo-namentals del Govern. Aquest excés de “so-roll”, que sovint entela l’acció de govern, ma-lauradament s’ha continuat produint al voltantde les diferències en l’aprovació del nou Esta-tut.

— Què en pensa del procés de negociació del’Estatut que han dut a terme els políticscatalans? Ha estat correcte?

—Abans de res, vull recordar que en el procésparticipatiu de l’Estatut hi van intervenir mésde 100.000 persones i 500 entitats, fruit d’unaaposta de la Conselleria de Relacions Institucio-nals i Participació. Durant la negociació de l’Es-tatut amb el Govern de l’Estat, CiU va actuarde forma partidista defugint la negociació con-junta dels quatre partits que donaven suport altext. Aquest procés ens va dur a pagar el preude la foto Mas-Zapatero perquè CiU el recolzés,però la realitat és que el treball dels diputats idiputades ha evidenciat que aquest no és l’Es-

tatut de Mas i Zapatero, perquè fa molt tempsque el discutim entre totes les forces políti-ques. Ara s’acaba el moment de negociar, d’es-pecular i arriba l’hora de prendre decisions i depromoure la participació. ICV està convençudaque tenim un gran Estatut, bo per a les catala-nes i catalans, especialment per les classes po-pulars, i bo per a Catalunya.

—Si s’aprova l’Estatut, que aportarà,concretament, a la ciutat de Barcelona?

—L’Estatut fa un reconeixement del món local,al qual dedica exclusivament tot un capítol i,més concretament, del rol de Barcelona com acapital de Catalunya. Consolida el seu règimpropi de funcionament i, per tant, de la CartaMunicipal com a instrument d’autogovern. Amés, els nous drets de ciutadania —socials, cul-turals o mediambientals— dels quals ICV ha fetbandera, serviran per millorar la vida quotidia-na dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Fi-nalment, respecte a les competències que re-cull l’Estatut, crec que acostar les decisions enimmigració, inspecció de treball, educació 0-3anys o rodalies RENFE, per posar exemples, ésbo per a tota la ciutadania.

—Vostè té fills. Els parla de la seva feina? Lafeliciten, la renyen, la critiquen... os'abstenen?

—Una mica de tot, depenent de quin tema estracti, però la veritat és que a casa no parlemtot el dia de política.

—Ha pensat mai fer el salt de la política muni-cipal a la general?

—Avui el que més m’il·lusionaria és fer el salt aser alcaldessa de Barcelona, que és la tasca pera la qual el meu partit m’ha fet confiança. 11

Lluïsa Celades

CARRER43

19

Imma Mayol

«Durant la negociació de l’Estatut amb el Govern de l’Estat,CiU va actuar de forma partidista defugint la negociacióconjunta dels quatre partits que donaven suport al text.»

Imma Mayol, una de les figuresmés conegudes de la políticamunicipal de la capital catalana,va néixer a Palma de Mallorca el1958 i es psicòloga. Des del1992 fins al 1999, va serdiputada del Parlament.Actualment és tercera tinentd’alcalde i presidenta del grupmunicipal ICV-EUiA al’Ajuntament de Barcelona. Estàal capdavant de la Comissió deSostenibilitat, Serveis Urbans iMedi Ambient, l’Agència de SalutPública de Barcelona, l’Agènciad’Energia de Barcelonai l’Institut Municipalde Parcs i Jardins.

«L’Estatut consolida el règimde funcionament del’Ajuntament de Barcelona, iper tant, la Carta Municipalcom a instrumentd’autogovern »

«El que més m’il·lusionariaés ser alcadessa deBarcelona, que és la tascaper a la qual el meu partitm’ha fet confiança»

ffuunnddaacciióó

amb nomamb nom

20 CARRER 43

sant ponçsalesa

fundació salesa

oriol troyano

Li escric per interessar-me pel desenvolupamentdel seu estimat país en la matèria d’hotels i serveisa l’illa de Cuba. Exactament, m’agradaria pregun-tar-li per les magnífiques habitacions de què dis-posen els seus hostes que, pel que m’han dit,tenen unes excel·lents vistes sobre el mar delCarib. És cert que hi acudeixen persones d’arreudel món per gaudir de les seves esplendoroses ins-tal·lacions? Fins i tot sembla que alguns germansde la seva pàtria també han decidit passar-hi algu-na temporada.

Pel que fa al servei també m’han dit que ningúno ha obert la boca per queixar-se. Es veu queaquests homes van vestits de color verd per distin-gir-se del sempre afectiu taronja que llueixen elsvisitants. Corren rumors sobre l’interès de certesestrelles mundials del cinema que han decidit pas-sar uns quants dies a Guantánamo per poder es-quivar la insuportable pressió dels periodistes i delsfans. Es veu que ho tenen molt ben controlat aixòde no deixar entrar ningú que no sigui hoste ni delservei. Evidentment, tothom que entri allà ho ha defer en una furgoneta (també de color verd) per evi-tar la pressió dels periodistes i els membres del’ONU que esperen a la porta envejosos dels quetenen la sort de ser residents.

Finalment, m’agradaria comentar-li la possibilitatde fer exercici al seu allotjament. Pel que sembla hiha proves que consisteixen a trobar els propis

límits físics, a fer pilons de persones (particular-ment aquest el trobo molt divertit) o que es refereix-en a temes sexuals que ara no vénen al cas. Esveu que els amics britànics ja ho han aplicat a lesresidències d’Iraq i els resultats són excel·lents.

Tanmateix, m’agradaria senyalar un petit proble-ma: visc a Barcelona i no puc desplaçar-me fins aCuba. Vaig anar a parlar amb el Sr. Aznar però emva contestar que havia deixat el sector, així que hedecidit escriure-li per saber si hi ha alguns hotelsdisponibles per Europa, apartats de la multitud, onpugui gaudir dels serveis que ofereixen sense queningú ho sàpiga. Espero que aquest carta de reco-manació sigui suficient perquè em deixi passar unsdies a les seves instal·lacions.

Moltes gràcies,

recordant...Benvolgut Sr. Bush,

A la primavera, època en què la na-tura reneix i ens regala els colors,les olors i els sabor de les plantes, elcant dels ocells i, per què no dir-ho,el sol com a font d’energia i de vitali-tat, una de les festes més popularsés la de Sant Ponç, el patró delsherbolaris i dels apicultors. Cada 11de maig, des de temps remots,arreu de Catalunya es fan les cone-gudes fires de Sant Ponç. A Barcelo-na, la més antiga és la del carrerHospital.

A les fires de Sant Ponç, a més de lesherbes aromàtiques i remeires, es ve-nen també productes naturals comformatges, mel, confitures casolanes,arrops i espècies.

Es diu que antigament els sacerdotsbeneïen les herbes remeieres quehavien de ser destinades als malats.A partir del 1817, es beneix totes lesherbes que els firaires posen a lavenda.

montse fran

trad

i·ac

cion

s

propipropi

Des de l’any 2002 la Fundació Privada Pedro Salesaajuda els afectats per la sordesa, o hipoacúsia, a conviu-re amb la seva malaltia i a recercar solucions als diver-sos problemes que sorgeixen en la vida de cada dia deles persones que la pateixen.

La sordesa és una malaltia que té força impacte en lanostra societat, ja que afecta la qualitat de vida d’un 6%de la població dels països desenvolupats. A l’Estatespanyol, cada any neixen 200 nadons amb sordesaprofunda i més d’un milió i mig de persones pateixenproblemes auditius crònics de major o menor grau. Les

patologies auditives, l’envelliment, els agents físics com el soroll i els agents químics com medicamentstòxics per a l’oïda són les principals causes de les pèrdues auditives en els adults.

Cinc són els objectius de la Fundació Pedro Salesa en la seva lluita per millorar la qualitat de vida delsafectats. El primer és impulsar un important projecte assistencial a escala nacional que permeti que lespersones amb mitjans i recursos econòmics escassos puguin pal·liar la seva deficiència auditiva. Elsinfants, els immigrants i les persones grans són els principals destinataris d’aquest projecte. El segonobjectiu es refereix a la cooperació internacional, amb projectes duts a terme conjuntament amb ONGrelacionades amb el món de l’otorinolaringologia per afavorir la detecció precoç de l’hipoacúsia i larehabilitació de la deficiència auditiva en els països del Tercer Món. La Fundació, d’altra banda, posade relleu la necessitat d’establir programes de formació continuada i de llenguatge en ciències de l’au-dició amb l’organització de cursos i també la concessió de beques per a l’especialitat de l’otorino-laringologia. El cinquè objectiu, finalment, consisteix a difondre la informació que es genera en aquestcamp i els beneficis i els efectes rehabilitadors amb intercanvis i l’assistència als congressos quetracten d’aquesta matèria.

El patronat de la Fundació Pedro Salesa, que porta el nom del fundador de l’Institut Auditiu Espanyol,està format per la direcció d’aquest Institut, per metges especialistes de prestigi reconegut i per CàritasDiocesana de Barcelona.

FUNDACIÓ SALESAGran Via de les Corts Catalanes, 623, àtic, 3a. Barcelona 08007Tel.: 93 317 35 70 - 93 301 38 42www.fundacionsalesa.org

sentir-hi per comunicarcomunicar per escoltarescoltar per estimar

CARRER41

21

Contes per explicar el seu origenals infants adoptats

Vaig arribar de...Explica’m la mevahistòriaAutors: diversosIl·lustradora: Luci GutiérrezEditorial: La Galera, 2005

L’objectiu d’aquesta col·lecció de llibres és fer més fàcil l’explicació dels orígens delsinfants adoptats, i també el funcionament dels processos d’adopció, que, per raó delsentrebancs burocràtics o de les complexes situacions polítiques, solen ser difícils de ferentendre als més menuts. Cada títol se centra en un país d’origen (Colòmbia, Ucraïna,Xina...) i explica d’una manera amena i simpàtica la vivència dels pares en el viatge peranar a buscar el seu fill: la primera impressió del país, com hi vivia la gent, quines difi-cultats van trobar-hi, etc. Un dels punts forts de la col·lecció són les il·lustracions de LuciGutiérrez, d’un estil colorista i alegre molt adequat per a la sèrie. Cada llibre inclou alfinal una fitxa completa del país amb dades demogràfiques i geogràfiques i un breurecull de les paraules i expressions més utilitzades. A més, també trobem una guia queinclou pautes i recomanacions psicopedagògiques, molt útils per als pares i, per quèno?, per als monitors que tinguin infants adoptats als seus centres.

L’esperança d’una altra globalització

El cinquè poderLa solidaritat activaAutor: Xavier MasllorensEditat per: Intermón Oxfam, 2006Col·lecció: “Dossiers per entendre el món”, 27

L’autor d’aquest llibre, Xavier Masllorens, coneix de primeramà la tasca dels moviments socials en l’àmbit de la cooperació internacional. I aquestconeixement l’ha portat a escriure un llibre destinat a totes les persones que formenpart d’aquest “cinquè poder” emergent: les que treballen des de diferents àmbitssocials per un altre ordre mundial, més just i solidari. El llibre fa una anàlisi del procésde globalització econòmica en què estem immersos, i ho fa des d’una òptica human-itària. Repassa les implicacions que té aquest procés per a la població del planeta, unagran part de la qual ha quedat exclosa del benestar que propugna. També fa referènciaals efectes que aquest sistema té sobre el medi ambient i la diversitat cultural. Peròmés enllà de l’anàlisi, el llibre és un crit d’ànim, una aposta per al canvi en positiu, apartir d’una força de futur que l’autor anomena, d’una manera suggerent, la solidaritatactiva.L’estat del món 2006Autors: Worlwatch InstituteEditat per: Centre UNESCO de Catalunya i Editorial Angle, 2006

Aquest anuari aprofundeix en els desafiaments ambientals i socials que han d’afrontarels països del món davant d’un creixement ferotge i incontrolat. En aquesta edició de2006 el tema central és la situació de la Xina i l’Índia. No són pocs els que miren ambpreocupació el creixement dels dos gegants, que reuneixen el 40% de la poblaciómundial. Com combinar aquest creixement amb un compliment dels objectius delmil·lenni de les Nacions Unides o la necessitat de fer un bon ús dels recursosenergètics, són alguns dels reptes que planteja l’anuari. Es tracta, doncs, d’una lecturamolt recomanable per reflexionar sobre el creixement sostenible del món.

VIOLÈNCIA, TOLERÀNCIA ZEROuna exposició itinerant de l’ObraSocial ”la Caixa”

Segons dades de l’Organi-tzació Mundial de la Salut, laviolència entre les personesprovoca 850.000 morts cada

any. En el capítol de la violència domèstica a Espanya,entre els anys 2001 i 2004, el nombre de dones mortesha augmentat en un 50%.Amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre aquestfenomen, l’Obra Social ”la Caixa” ofereix l’exposició itine-rant “Violència, tolerància zero”. La mostra, que durantl’any 2006 es podrà veure a 33 ciutats espanyoles, ofereixun recorregut complet que parteix de la identificació delproblema, continua amb la presentació d’una anàlisi i undiagnòstic de la situació i proposa finalment vies que fo-mentin la prevenció de la violència i el maltractament. Elprograma també ofereix tallers escolars per treballar eltema a les aules, materials psicosocials i una publicacióescrita pels doctors Luis Rojas Marcos i Inés Alberdi.

Més informació: www.portal1.lacaixa.es

12è FÒRUMPRIMAVERADE LESASSOCIACIONS20 i 21 de juny

El Pati d’en Llimona de Barcelona (c. regomir, 3)acollirà el 20 i 21 de juny el 12è Fòrum Primavera deles Associacions convocat pel Consell Municipal d’As-sociacions de Barcelona. En aquesta ocasió el principal tema de debat de lesjornades serà el reconeixement institucional de les as-sociacions a través de dos instruments: el finançamentassociatiu i la declaració d’interès ciutadà.

Més informació: Consell Municipal d’Associacions deBarcelona. C. Llacuna, 161, 3a. 08018 Barcelonacmba@mail.bcn.cat

CURSOS OCUPACIONALS DE LAFUNDACIÓ TRINIJOVE

Com cada any la Fundació Priva-da Trinijove ofereix cursos de for-mació ocupacional subven-cionats per la Generalitat de

Catalunya i el Fons Europeu per a persones ensituació d’atur. Tots els cursos estan formats per pràc-tiques a empreses de cada sector (serveis, construc-ció i metall, tèxtil i noves tecnologies) i una borsa detreball.

Més informació: Fundació Trinijove. C. Turó de la Trinitat, 17.08033 Barcelona. Tel.: 93 345 92 21. www.trinijove.org

Secció elaborada per laFundació Pere TarrésNotíciesNotícies

paraulesparaulesparaules

L’ ENTREVISTA ESPECTACULAR

22 C A R R E R 43

—Quina pregunta et molesta que et facin?(Repeteix amb veu baixa:) —“Quina preguntaet molesta que et facin?”... Osti, tota l’entre-vista serà així? Perquè ja és difícil la prime-ra!... Doncs, les preguntes més avorrides:“Com vas començar?” i “Un mag, neix o esfa?”...

—La paraula màgia s’utilitza en va? —Potser fa anys més que no pas ara. El quepassa és que té diferents accepcions: la màgiade veritat, per entendre’ns la de Harry Potter,la sobrenatural, i la màgia que fem nosaltres,l’il·lusionisme.

—Il·lusió o tècnica?—La màgia és il·lusió i per això creemil·lusions. Intentem que la gent cregui que elque veu és de veritat, però tothom sap que noho és. Per tant, des del principi s’estableix unaconvenció. Si la gent ho entén bé, es relaxa ino lluita contra tu per intentar descobrir latrampa, sinó que s’entrega a l’espectacle. Itècnica? No. Hi ha jocs que sí que són molt tèc-nics, però és com en qualsevol disciplina, hi hacoses més difícils que d’altres.

—Tamariz o Copperfield?(Somriu)—Copperfield. En Tamariz m’agradamolt, és un veritable mestre, un pensador, peròjo no practico gaire la màgia de prop. Prefereixoels números vistosos i acabar volant...

—Què volies ser de petit?—Volia ser artista (i amb les mans afegeix ungest elegant de contundència). No he estat maiun bon estudiant, però a les classes de plàstica

treia superbonesnotes i al teatre sempre era elprotagonista.

—Des d’aquell 1994 en què vas començar alLLantiol, amb el Primer Premi Nacional deMàgia Còmica, actuacions a Portugal,Granada, Alemanya, Bilbao, Tàrrega, televi-sió... què ha passat o no ha passat que et sor-prengui?

—Fins fa un any (i el seu to esdevé seriós, con-tundent i clar) tot era nou, tot era “la prime-ra vegada...”: la primera vegada que anava aun congrés, la primera vegada que participavaa aquell festival on volia anar, la primera vega-da que em contractaven per fer una convenciómolt important... Ara em costa molt que emsorprengui res. Començo a comprendre com vael món, com va la gent, com funciona tot. Crecque m'estic fent gran.

—Vols dir que ja estàs estabilitzat?—No és això, però estic assumint que poquescoses em sorprendran en l’àmbit laboral. Vullcréixer, i seguiré creixent, n’estic segur, i en tinc

ganes, però ara és diferent...

—Créixer i creuar l’Atlàntic?—El meu sentit de l’humor es basa en el llen-guatge, i ja em va costar molt adaptar el meuhumor al castellà. Em sembla que desisteixo defer-ho en anglès. En tot cas hauria de crear unapersonatge nou. A més, el que he vist a LasVegas em va decebre moltíssim.

—Respecte al nivell?—No tant pel nivell com pels criteris que es fanservir, per l’estètica... Jo em sento moltorgullós de l’humor català. M’agrada moltmés que no pas l’humor americà. D’altra bandatotes les actuacions es fan als casinos... I elpúblic és horrorós...

—És irrespectuós? —És com si fos Lloret multiplicat per mil...Prefereixo treballar aquí i fer el circuit quefaig. M’encanta el públic que tinc.

—Professionalment, doncs, quines fitestens?—Crec que he fet tot el que es pot fer enespectacles que caben en una furgoneta. Quanla vida em vagi molt millor, voldria fer unespectacle gran, amb unes condicions tècni-ques xules, en un teatre fix, sense les limita-cions que té el circuit que faig ara. Però no tinccap pressa, aniré piano piano...

—Tothom pot aprendre a fer màgia?—Tothom en pot aprendre, però no hi ha capescola oficial... Potser per això als mags queens dediquem a la màgia ens poden comptar

Ha viscut i ha vist molt, ha crescut, i la picardia no li ha fet

perdre la capacitat de reflexió i els dubtes cap al desconegut.

Tot plegat amanit d’il·lusió, simpatia i cavallerositat. Ulls

d’elegància. Il·lusió madura, que despista amb els seus

contrastos. Ulls foscos que es claven...

«Voldria fer un espectaclegran, sense les limitacionsdel circuit que faig ara.Però no tinc pressa, anirépiano piano.»

MagLari

l’l’ espectacularespectacular

MagLari

CARRER43

23

amb els dits d’una mà. Quan em cansi d’ac-tuar, és un camp en el qual m’agradaria feralguna cosa. Muntar una escola, per exemple.Ara, si vols aprendre màgia, hauries d’anar alRey de la Magia, on el Josep Maria Martínez i laRosa Llop t’orientaran i et donaran classes. Etfaran de tutors on line, cosa que s’agraeixmolt. O bé hi ha l’associació de màgia. S’hi fancursos, però no té un projecte pedagògic i nos’hi segueix cap metodologia.

—Si els mags es compten amb els dits d’unamà, això vol dir que teniu molta feina?—Però hi ha un munt de maguitos, que en diemnosaltres. Saber fer uns quants trucs no vol dirque es té el nivell suficient per treballard’això. Hi ha molts afeccionats a la màgia quesón semiprofessionals i que fan que el nivellbaixi. Hi ha gent que considera que la màgia eshorrorosa: és clar, perquè l’han vist fer a gentque no en sap.

—Què faries per evitar-ho?—Seria partidari de fer una assignatura demàgia a l’Institut del Teatre, per exemple. Noes tracta només d’ensenyar uns quants trucs.Un joc de mans brilla deu mil vegades més si elfa un actor, perquè, a més de manipular unobjecte —en el fons, això és la màgia—, unactor sap dir un text. Es tracta d’ensenyar tèc-niques de màgia als actors, als escenògrafs, alsdirectors, perquè les aprofitin per als seus pro-jectes com una eina més. M’agradaria tirar peraquí, convèncer algú per anar en aquestadirecció. Si algú llegeix aquesta entrevista...!

—A tu, qui et va ensenyar?—M’ho he hagut de fer molt tot sol. Quan vaigcomençar, els mestres als qual vaig anar a tru-car a la porta no me la van obrir.

—Públic familiar o adult?—Una cosa que tenim els que actuem per a totsels públics és que omplim els teatres. Si etcontracten per actuar davant d’adults, si bé éscert que paguen quatre vegades més, que hi hagent per carregar i descarregar el teu mate-rial, que pots muntar durant tot un dia i que esfa molta publicitat, també és cert que si no etsuna figura, actues davant de cent persones. Ami el públic familiar em fa molta il·lusió per-què és un públic superfidel, superxulo i supe-ragraït. Té unes reaccions que no té el públicadult i que et fan pensar que ets un déu, quefas miracles!

—Televisió o directe? —Directe. Però la televisió té una cosa moltbona, i és que després de fer televisió, eldirecte va molt millor.

—Vas tenir un paper estel·lar al Cap d’Any deTV3. Has notat algun canvi des d’aleshores?—He apuja’t el catxet, i la gent no s’ha quei-xat...

—Si les tècniques són semblants, què fa queun mag sigui diferent d’un altre?—La presentació i el guió són el més important.(Els ulls de Lari brillen.) No és el mateix aga-far una noia guapa, tallar-la i tornar-la a ajun-tar, que ficar un tio en una caixa de morts,tallar-lo i passar d’ajuntar-lo de nou...

—La màgia és com la música, un llenguatgeuniversal, o hi ha “registres” diferentssegons el país?—He actuat al Japó, per exemple, i ha estat

una experiència molt diferent. Però és que elJapó és diferent en tot! La cultura és diferent,són supereducats, molt meticulosos, aparen-ten ser molt bona gent, sembla que no parlenmai malament de ningú. Aplaudeixen molt itots són molt correctes... El món oriental ésenvejable, no?... La gent no pica el clàxon pelcarrer... N’hauríem d’aprendre moltíssim...

—Un bolo difícil...—Les convencions d’empresa. La gent no hatriat venir a veure’t. Si triomfes en aquestescondicions, és una gran satisfacció.

—Creus en la màgia?—Sí, sí que hi crec. En alguns moments de lavida passen coses que no tenen explicació.Enamorar-se és màgia: et canvia la vida, fascoses que no faries si no estiguessis enamorat.Tenir un fill també deu ser una cosa que s’a-propa molt a la màgia.

—Què se li escapa a la màgia?—Tantes, tantes coses! Necessitaríem moltamés màgia en aquesta vida.

—Ets feliç?—Sí.

—Per apropar-se a tu?—Un e-mail!

—Una pregunta que not’hagi fet i vulguis res-pondre... —Qui faries desaparèi-xer?

—...?—L’Acebes. 1

Anna Jarque

mag lari

Una miradade màgia...

pprreegguunntteess ddee ccaarrrreerr......

Vas néixer a: BarcelonaFa quants anys: 32Vius a: TàrregaDarrer llibre que has llegit: La vida deFu-Manchú, de MendozaUna afició: la fotografiaUna afició no confessable: no es pot dirUn moment del dia: l’esmorzarUn lloc: Pilar d’Almenara, Tàrrega, perles postes de solUn lloc per passejar: el Casc Antic deBarcelonaUna beguda: la sidra naturalUna música: la que em serveixi per lamàgiaHi ha màgia a: la gentLes pessigolles a: que no me lesbusquin, però en tot cas als peusNo t’agrada: la intolerànciaEn aquest món hi fa falta: menys gent ala qual li faltin cosesLa teva il·lusió: ser feliç cada dia

«Quan em cansi d’actuar,m’agradaria muntar unaescola de màgia.»

ttiitteell lleess mmaaggiiaa tteeaattrree cciirrcc cclloowwnnaanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddee ccaarrrreerrcceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrree cciirrcccclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddeeccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrreecciirrcc cclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddeeccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrreecciirrcc cclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddee

pallassa

la bleda munta paradaA la tardor que ve, aquesta gran pallassa quees diu La Bleda, i no podia ser d’una altramanera amb aquest nom, munta Una paradetaparticular, un espectacle de carrer de petitformat, fresc com les verdures que s’hiexposen, i en el qual aquesta venedora benparticular embolica contes, històries i riallesperquè els vianants se’ls emportin cap a casa.Humor, ritme, tendresa, riures i somriures sónels productes d’altíssima qualitat que La Bledaofereix als seus clients, petits i grans i de totesles condicions. Estrena: setembre 2006

pallassos

senzillament, pallassosCop de Clown presenta un repte en formad’espectacle que es diu, senzillament, Pallas-sos. Quan els professionals del ram dediquentots els seus esforços a modernitzar la figuradel clown, el grup olotí recupera el pallassoclàssic de pista i de represa, el personatge que,quan els circs es dedicaven principalment a la domad’animals, s’encarregava de fer més passadoral’estona entre un número i l’altre. El grup juga iexperimenta amb aquesta figura mítica,l’essència del pallasso. Estrena: març 2006

titelles

quina divina comèdia!La Divina Comèdia de Dant, un dels textos mésimpressionants de tots els temps, és el que hainspirat aquest nou espectacle de Pep Gómez,titellaire i especialista en papiroflèxia. Unespectacle adreçat al públic adult, centrat en laprimera part de l’obra, “L’infern”, i on més dequaranta marionetes de fusta, joguines,màscares i enginys diversos encarnen elspecadors i els seus botxins, mentre Pep Gómezi Pepe Otal donen vida als poetes Dant i Virgili.Una bona ocasió per llegir o rellegir una obraexcepcional. Estrena: març 2006

dansa teatre

la dansadels colorsContecolors ésla nova propostaartística de la Cia. La Mandarina, després del’èxit dels seus dos primers muntatges, Lesaventures d’en Pinotxo i El petit príncep. Aquestnou espectacle s’adreça al públic familiar apartir dels tres anys i s’endinsa d’una maneraamena i didàctica en les arts escèniques engeneral i, més concretament, en la dansa i elgest. En Brotxes, el protagonista, té una feinamolt important: quan plou i surt el sol, ha depintar l’arc en el cel... Amb coreografiessenzilles, la projecció d’imatges i una veu enoff, s’expliquen les seves increïbles aventures.Estrena: maig 2006

ombres

els colors de la pell¿Com és que els nens i nenes d’arreu del mónneixen amb diferents colors de pell? ¿Ens hemparat a pensar-ho alguna vegada? La respostala trobarem al nou espectacle d’Animamundi,Els ninots de fang, una adaptació d’un anticmite africà de Ghana, que ens convida a fer unviatge ple de música, colors i aventures.Un espectacle que ens porta a mons que noconeixíem, alguns de petits, molt petits, gairebéinvisibles, i d’altres de grans, molt grans, massagrans per ser visibles! Estrena: setembre 2006

(((ppaassssaa-hhoo))

(( 9i a dk ?

>la bleda >pep gómez

>cop de clown >animamundi

>cia. la mandarina

mar i sol, platja i circ,i pallasses ieiés

L’ambient de platja dels anys seixanta és la fontd’inspiració de Marisol, nou espectacle deCirquet Confetti. Tot un programa! Ens elpresenten les pallasses Anna Alavedra i EvaVinaixa sota la direcció de Virgínia Imaz, ambescenografia de Piku Aregay, vestuari d’ErikaCristalino, música en directe i malabars.Preparem-nos a veure un excel·lent espectacle,com sempre, d’aquesta notable companyia decirc de petit format que té més de vint anysd’experiència! Estrena: maig 2006

>cirquetconfetti

ESPECTACULARMENT parlantparlant

circ

ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrree cciirrcc cclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddee ccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaatteeaattrree cciirrcc cclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddee ccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteelllleess

24 C A R R E R 43

CARRER43

25

ESPECTACULARMENT parlantparlant

ttiitteell lleess mmaaggiiaa tteeaattrree cciirrcc cclloowwnnaanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddee ccaarrrreerrcceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrree cciirrcccclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddeeccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrreecciirrcc cclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddeeccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrreecciirrcc cclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddeeccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteell llee cceerr ttiitteell lleess

((( 9

i a dk ?

les noves sabatesde l’emperadorL’emperador té sabates noves, i el públic unnou motiu de satisfacció amb l’estrena del’espectacle de l’excepcional rondallaire i actriuAnna Roca. Des de la rebotiga d’una sabateriamolt especial, on s’adoben les sabates delspersonatges dels contes, i sota la direcció dePere Romagosa, Anna Roca ens desvela unmunt d’històries ocultes i anècdotes sobre lessabates d’uns quants personatges. Descobrim,per exemple, el secret del Gat amb Botes, o perquè la Caputxeta Vermella porta unesmerceditas... Estrena: maig 2006

contes

cacau de contesA l’escenari hi ha un munt de llibres escampats.Són dotze títols, dotze contes, dotze missatges:un tracta de l’amistat, l’altre de civisme, els demés enllà de multiculturalitat i ecologia, de dretshumans i solidaritat, i el que està amagat allà alfons parla de la imaginació.... Un dau gegant dedotze cares marca l’ordre de la narració delscontes. I de repicó, la companyia improvisa unconte a partir de quatre paraules dites pels nensa l’inici de la funció. Un espectacle semprediferent... Tot depèn del dau... Estrena: maig 2006

teatre i musica

el cavaller i els músics de palauLa companyia teatral PepC, que des del 1996es destaca per reinventar, redescobrir i divulgarla saviesa i la cultura populars, estrena l’obra Elcavaller i els músics de palau, un espectaclede teatre i música, format per tres llegendespopulars de la mediterrània, músiques d’èpocai composicions de Ferenc Farkas i PauSandaran, tocades pel quintet de ventTirikendo. Un viatge màgic, una juguescaestètica, una obra integral, amb música endirecte, teatre, imatges, poesia... Estrena: març

2006

magia

l’inventord’il·lusions

Enric Magoo es-trena al maig el seu

nou espectacle, L'Inventor d'Il·lusions. Aquestpolifacètic artista ha creat aquesta obra deteatre màgic en la qual, d’una manera divertida,amena i teatral, es contesten totes lespreguntes que sempre ens hem fet sobre elmón de la màgia i que mai ningú no ens havolgut contestar... I això passa durant la visita altaller del Professor Gargot, que ens endinsa enel món entre bambolines de l'il·lusionisme i ensproposa un fantàstic espectacle màgic.Estrena: maig 2006

el malalt imaginariJordi Bertran, un dels titellaires mésreconegut del nostre país i amb més projeccióinternacional, prepara una adaptació d’ElMalalt imaginari de Molière, que estrenaràaquesta tardor. Píndoles i xarops, termòmetresi estetoscopis, botelles d’oxigen i bandatges,gazes i supositoris... en fi, tot allò que s’utilitzaper curar i medicar-se, tot li serveix al JordiBertran per crear un espectacle de titelles pera adults original i enginyós sobre l’univers delmés gran hipocondríac de la literaturauniversal. Estrena: setembre 2006

circ

còktel de circDesastrosus Cirkus, companyia sorgida del’Ateneu Popular 9 Barris ja fa quinze anys,presenta un nou espectacle de circ, uncombinat dels millors números del duet formatper Joan López i Lulu Hernández, extretsd’espectacles anterior i de nova creació. Uncòctel de circ de la mà dels dos pallassos deDesastrosus Cirkus, en què l’humor, l’enginy i ladestresa uneixen la seqüència dels númerostècnics amb imatges sorgides del mónimaginari. Estrena: maig 2006

>cia. de teatreanna roca

>pepc teatre

>deparranda

>jordi bertran

>enric magoo

>desastrosus cirkus

ttiitteelllleess mmaaggiiaa tteeaattrree cciirrcc cclloowwnn aanniimmaacciioo ccoonntteess tteeaattrree ddee ccaarrrreerr cceerrccaavviillaa ttiitteelllleess mmaaggiiaa

titelles contes

`

´

anem a veure...anem a veure...

Gènere: contes

Públic: familiar

Argument: Per què és salada l’aigua delmar? Qui va descobrir Amèrica? Hi pot

haver un pirata honest? Pot desaparèixer elmar?

Tot això i més ho explica Jep Barceló a Con-tes per navegar, en un creuer de llarg recor-regut per la història de la navegació. Un viat-ge ple d’històries curioses durant el quall’actor sabadellenc explica una colla de con-tes amanits amb jocs i la participació del pú-blic. Entre altres explica la història de Cristò-fol Colom, de Teresa Duran, troba el Piratahonest, de José A. Goytisolo, i fins i tot com-prova que la mar ha desaparegut, basant-seen un text de Michel Pichemal.

W

W

Gènere: circ i pallassos

Públic: familiar

Argument: Un pallasso i un músic del món del jazz intenten mostrar les se-ves habilitats: diàbolo, màgia, fuets, música, monocicle, etc. Però les coses

a vegades no són tan fàcils com semblen, i llavors... Llavors passa allò que... Bé,allò que no saps com... en una paraula, allò que la “pífies”.

Pífies és un espectacle de circ de petit format per a totes les edats i tots els som-riures, un espectacle capaç d’omplir el públic d’emocions de les més saludables.En definitiva, Pífies és un convit constant al somriure.

Un pallasso tendre i maldestre i uns elements escènics espectaculars són els in-gredients principals de l’es-pectacle, al qual un pianistauna mica pallasso posa el filmusical. El públic també hité el seu paper. Tot plegat,un espectacle encertat, di-vertit i molt tendre, amb unasuccessió de gags molt cui-dats entre els quals destacauna número de diàbolos me-morable.

Miquel Ollé, fundador de lacompanyia Circ Nic, és un ve-terà en el món del circ. Vaformar part de la companyiaCirquet Confetti i el 2000 vacrear la nova formació ambla intenció de continuar in-vestigant les tècniques decirc i de clown i per gaudir-ne i fer-ne gaudir el públic,cosa que fa amb escreix.

q

q

jep barceló

W

q

contes per navegar

ssESPECTACULARMENT parlantparlant

icnppííffiieess ircc

vv

CARRER43

27

notícies

Nous muntatgesde Rah-mon Roma

Inquiet i incansable, en Rah-mon Roma es reafirma com anarrador de contes en els nousmuntatges que està rodant en-guany per biblioteques, salesde lectura i aules escolars:Gegants i dracs, La mar a ter-ra i El temps de Maria Cas-tanya.

Emmarcats sota el títol genèric de “L’hora del conte” o“Contes de butxaca”, aquestes tres petites joies conte-nen una tria de contes ben especials i estan acompa-nyades d’algunes cançons. Els muntatges són adientsper a la mainada a partir de tres anys i la narració s’a-companya amb objectes, dibuixos i algun instrumentmusical. Si bé Gegants i dracs va ser estrenat el 2005,és des del febrer de 2006 que roda amb les il·lustra-cions originals de Mercè Galí, com ho farà també benaviat el muntatge El temps de la Maria Castanya. Lamar a terra va ser un encàrrec de la Casa-Museu CarlosBarral, de Calafell, lloc on es va estrenar enmig dexarxes, gambines, nanses i cargols marins.Després de vint-i-dos anys de professionalitat, en Rah-mon Roma continua posant en solfa noves idees senseoblidar la seva dedicació al món de l’animació, elteatre de contes musical i el de l’edició, tant de músi-ca com de text.

www.rah-mon.com

L’últim espectacle de Teia Monerseleccionat pel prestigiós Festivalde Titelles de Charleville-MézièresL’espectacle MinimalMàgic de Teia Moner,després d’haver parti-cipat en diversos fes-tivals de Catalunya id’Espanya, viatjarà alXIV Festival Mondialdes Théâtres de Ma-rionnettes de Charle-ville-Mézières, un dels més importants del món en el seugènere. Un festival que es celebra cada tres anys i con-grega els millors espectacles del món que es fan enaquests moments.Minimal Màgic és un espectacle de màgia, objectes i ti-telles sense paraules, adreçat especialment als adults.Teia Moner hi presenta una paròdia de la màgia, o unamanera innovadora de fer màgia, amb uns personatgesben menuts, les mans, que realitzen aquesta disciplinasense adonar-se’n. Aparicions, desaparicions, levitacions,manipulació de grans aparells... però tot a escala reduï-da. Un espectacle per deixar-se meravellar i ser seduïtpels encanteris d’una de les arts més antigues i eternes.Teia Moner hi demostra el domini absolut d’un gènere enaparença senzill però que en el fons està ple de subtile-ses, i ho fa amb un llenguatge irònic que dóna peu a unamultiplicitat de lectures.

Xirriquiteula Teatregira, gira, gira...La companyia badalonina ha guanyat amb elsseus dos últims muntatges els premis mésprestigiosos del teatre infantil i és probable-ment una de les que més representacions fadurant l’any, amb èxits que no apareixen alsgrans diaris.Mentre Contes del cel (estrenat l’any 2002 ipremi a la Millor Direcció FETEN 2002) ja s’havist en més de 650 representacions, Papirus(estrenat el 2004, premi a la Millor Direcció iMillor Espectacle FETEN 2005) continua la se-va línia imparable d’èxit des de la seva estre-na.L’espectacle ha recorregut tot l’Estat espanyol i també els festivals france-sos Biennale du Théâtre Jeunes Publics de Lió i À pas contés de Dijon, entred’altres festivals europeus. El públic francès ha resultat ser un gran amant d’aquest espectacle de tea-tre gestual i actualment ja s’estan tancant dates per a fer una gira perFrança la propera temporada.Fa més de vint anys que Xirriquiteula Teatre treballa amb la ferma voluntatde crear teatre de gran qualitat per a tots els públics. Ara prepara l’estrenad’A Tempo, un muntatge que vol recordar-nos la importància de viure enharmonia amb el món que ens envolta.

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Festus 2006El festival jove d’arts al carrertorna a Torelló del 31 de juny al 2de juliol

El circ, la dansa, el rock, la música electrònica,el funk, el teatre i moltes més arts escèniquestenen una cita a Torelló al Festus 2006, la cin-quena edició d’aquest festival que es va conso-lidant dins la programació cultural d’Osona.Coincidint amb el Festus, també es fa el Fes-Curts, el Festival de Curts de Torelló. Totes lesactivitats programades són gratuïtes.

Més informació: www.festusfestival.com

Festival Al Carrer’06XVII Festival Internacional de Teatrei Animació de ViladecansDel 6 al 9 de juliol als carrers i les places deViladecans es respirarà un ambient diferent. Mésde setanta companyies catalanes i de prop de vintpaïsos d’arreu del món (França, Espanya, Aus-tràlia, Àustria, Argentina, Uruguai, Polònia, Andor-ra, Bulgària, Gran Bretanya, Bèlgica...) mostraranles millors propostes de teatre, dansa, circ, músi-ca i animació de carrer en la XVII edició del Festi-

val Internacional de Teatre i Animació de Viladecans.

Més informació: Informació del Festival: 93 635 18 02www.viladecans.net/jsp/ informacion/festival/festival.jsp

Teatre per aadults, teatreper a infants... ¿Iper què no tea-tre per a joves?Amb aquesta ideava néixer ButakaTeatre Jove ja famés de dos anys,fruit d’un consensunànime per oferirun circuit de pro-gramació teatralper als joves.

Butaka és una iniciativa de set entitats, teatres i pobles,amb uns objectius molt clars. El principal és la voluntatd’impulsar una oferta estable de teatre destinat al pú-blic jove d’entre els 12 i els 25 anys aproximadament.Amb una programació destinada específicament als jovess’incentiva el seu interès pel teatre i s’ofereixen novesopcions per omplir el seu temps d’oci.

Des que es va iniciar el projecte, que rep el suport de laFundació Xarxa, Butaka Olesa, com a membre fundadordel col·lectiu, intenta apropar el seu ideari al municipi.Som conscient de les mancances del poble en el camp del’oferta teatral per als joves i hi volem posar remei. Vo-lem engegar projectes nous dia a dia. Però, des del prin-cipi, la idea d’un gran i ambiciós projecte ens ha rondatinsistentment pel cap…

La Mostra Butaka de Teatre JoveLa Mostra Butaka de Teatre Jove s’organitzarà anualmenti neix com un espai de difusió, promoció i creació on hitindran cabuda tant les companyies professionals comles amateurs i els actors novells a fi que presentin elsseus treballs i les seves propostes. A la mostra, és clar, hipodran participar totes les entitats i els pobles que vul-guin conèixer l’oferta teatral adreçada als joves. La in-tenció de Butaka Olesa és, en primer lloc, donar aconèixer aquesta oferta i, en segon lloc, fer-la créixer iampliar-la perquè la mostra sigui molt útil tant per alsactors com per als programadors.

Volem, abans de tot, que la mostra sigui un gran espec-tacle i que la nostra vila es converteixi en un gran esce-nari, en una festa teatral i escènica apreciada pels pro-gramadors i per tot el públic. Durant un cap de setmanaes podrà gaudir d’espectacles de tota mena, que es po-dran veure tant en espais tancats com als carrers i lesplaces d’Olesa.

La cita serà el segon cap de setmana del mes d’octubre.Per a nosaltres serà un plaer obrir les portes d’Olesa alteatre per a joves.

Butaka Olesa

28 C A R R E R 43

L’Associació Professional de Teatreper a Tots els Públics (TTP) creu que lescompanyies catalanes del sector es tro-ben en un moment creatiu especial-ment bo, amb muntatges capdavantersa Europa, i demanen a la resta d’actorsque intervenen en el sector —institu-cions, programadors, circuits, sales,etc.— que l’aprofitin per fer un pas en-davant i assumir compromisos ambaquesta art escènica.

Aquesta és una de les conclusions dela 1a Trobada de Creadors de Teatre pera Tots els Públics, celebrada del 24 al26 de març a Girona i Salt. Per als assis-tents, aquesta cita omple un buit queexistia fins ara, ja que mentre són degira, és difícil que els grups puguincoincidir els uns amb els altres i conèi-xer les seves creacions, i quan es trobena fires teatrals, estan “massa pendentsde vendre als programadors”. En canvi,segons la presidenta de la TTP, Marta Al-bir, “la trobada ha servit d’aparadordels treballs dels col·legues i ha estat elmarc idoni per conèixer nous companysde professió i aprofundir en la relacióamb d’altres, la qual cosa facilita unesinèrcies que ajuden a apujar el nivelldels espectacles”.

Entre el 24 i el 26 de març es van po-der veure fins a dotze espectacles acarrers i sales de les dues ciutats d’aco-llida; tota una mostra dels diferents re-gistres d’aquest sector —música, teatre,titelles, màgia, circ—, amb la qualitatcom a denominador comú. Els especta-cles, que van tenir una gran acollidaper part del públic, van ser Motards, dela Cia. La Industrial Teatrera; Papirus,de Xirriquiteula Teatre; Mag Màgia,

d’Enric Magoo; Secret a l’armari, deL’Estaquirot Teatre; El Món de Festa, deRah-mon Roma i Sopetes; Colossal, deTeatre Mòbil; El Baró de Munchausen,de La Baldufa Teatre; L’Avar, de TabolaRassa; Contes al terrat, de la Cia. deTeatre Anna Roca; Caravan, de Tot Circ;Mil Grullas, de La Canela Títeres, i Me-dusa, de la companyia Artristras.

La TTP és una associació sense ànimde lucre que va néixer l’any 2000 peraglutinar les companyies dedicades alteatre per tots els públics —mags, mú-sics, titellaires, ballarins, actors...—amb l’objectiu de fer un front comú peraconseguir millorar les condicions detreball, per vetllar per la professionali-tat dels grups i la qualitat dels especta-cles i per evitar l’intrusisme. Actual-ment, està formada per vint-i-setcompanyies de teatre de Catalunya.

Gran èxit de pública la 1a Trobada de Creadorsde Teatre per a Totsels Públics, que es vacelebrar del 24 al 26 de marça Girona, Salt

Motards, de la Cia. La Industrial Teatrera

t’avisem... ttp

t tp

asso

ciac

ió p

rofe

ssio

nal

de t

eatr

e pe

r a

tots

el

s pú

blic

s

El teatre familiar es declaraen un bon moment i demanaimplicació per poderenlairar-se definitivament

ESPECTACULARMENT parlantparlant

Per a més informació:www.butaka.net - butakaolesa@gmail.com

Olesa. Octubre 2006

BBuuttaakkaaMostra de Teatre JoveBBuuttaakkaa

uunn ttrreebbaallllppiioonneerr

Cants de treballde Mallorca

ESPECTACULARMENT parlantparlant

iel racó musicalMaria Salicrú-Maltas

la política des de l’escenari... (1)

Hola amics i amigues! En aquesta ocasió, ens posem en un te-ma pelut: la política. Tant és així que ens ocuparà un parelld’escrits sencers. I els que podria ocupar...!I és que tal i com ha anat tot darrerament, l’actualitat i els esdeveni-ments em fan tenir la sensació que ara és un bon moment per par-lar-ne. A més és un tema sobre el qual a “Des de l'escenari...” certa-ment tenia coses a dir. Som-hi doncs!Com que a banda d’un espai d’opinió i d’anàlisi la secció vol sertambé una columna amb una certa vocació periodística, deixeu-meque us mostri la visió de la política i també d’algunes actituds pseu-dopolítiques que hom es troba quan volta pel món com a músic:

Cas 1: l’acte polític en si mateixQuan participes en un acte polític, una de les coses amb què et tro-bes i que, tot i que ja ho saps, potser sobta més, és que tot el públiccompta amb què tu opines exactament el mateix que ells.Evidentment quan accedeixes a participar en un acte d’aquesta me-na se suposa que no has de ser contrari a les opinions o missatgesque s’hi poden donar. Seria un acte d’automercadeig gairebé insul-tant. Sobta, de tota manera, que, malgrat que et puguis sentir més omenys a prop del missatge en qüestió, el grau d’implicació gairebéfanàtica dels assistents sempre sol superar les teves expectatives, itambé el grau d’implicació d’un mateix amb aquella causa, fins alpunt que poden aparèixer dubtes existencials sobre les teves bases.

Cas 2: l’acte no polític, però amb excuses polítiquesEn moltes ocasions un acte que en principi és lúdic, segons qui l’or-ganitza, esdevé de cop i volta una mena de míting improvisat. Enaquesta ocasió passa gairebé el mateix que en el cas anterior, peròel xoc intel·lectual és encara més gran, ja que potser no estaves tanpreparat per integrar-te a certes proclames o consideracions, i et tro-bes, de sobte, fent cara de pòquer i dient: “Ah! era això...!”

Cas 3: l’acte no políticD’aquest apartat en podem fer tres subcasos:

3.1: l’acte no polític polititzat expressamentÒbviament, si un s’ho proposa pot fer que qualsevol esdeveni-ment social tingui una significació política. Un simple concert defesta major pot ser muntat amb unes intencions determinades, se-gons l’artista que es contracta, segons la samarreta que es posil’artista, segons l’idioma dels grups que hi participen...

3.2: l’acte no polític polititzat accidentalmentSuposant que la darrera premissa no succeís, sempre pot passarque el públic assistent, en plena catarsi col·lectiva, comenci a en-tonar himnes i proclames més o menys induïdes per l’artista osimplement per generació espontània. (Ep, cal destacar que quanaixò passa des de l’escenari és brutal i se’t posa la pell de galli-na!)

3.3: l’acte no polític políticament contrari al no polític oficial-ment (qualsevol dels dos anteriors)Molt sovint la tria d’activitats feta per les autoritats competentsdels municipis o viles, en considerar-se políticament massa cor-rectes o contradictòries respecte a les voluntats i gustos de certscol·lectius dels mateixos municipis, es veu contrarestada o contra-posada per actes paral·lels on aquests col·lectius tenen llibertatd’estipular programacions, en principi no polítiques, més properesals seus gustos.

I tot això, com es menja? No us perdeu la propera entrega de “Desde l’escenari...”!

Joan Boada

des dde ll’escenari...

Aviat es publicarà la segonaedició d’un tipus de DVD pio-ner als Països Catalans. Estracta de l’enregistramentaudiovisual d’un treball decamp realitzat a la més grande les illes Balears per ungrup d’etnomusicòlegs diri-gits per Jaume Ayats. Nor-malment els treballs decamp, ja sigui per part degrups de recerca o sigui pelCentre de Promoció de laCultura Popular i TradicionalCatalana de la Generalitat,s’enregistren en suport sonor,circumstància que no permet veure el gest de l’intèrpret quan can-ta. Així doncs, ens trobem davant un DVD ben important. No nomésper la gran riquesa musical que hi ha a l’illa de Mallorca, sinó per-què la podem observar en format d’audiovisual i també perquè elDVD inclou altres característiques importants: el text es pot traduiren quatre llengües, inclou un apartat per veure en ones sonores elscants enregistrats, hi ha gravacions de cants de moltes tipologies iuna gran varietat de timbres i cantants, entre d’altres.

El DVD és el primer d’una sèrie de tres que reben el suport econò-mic del Consell de Mallorca. El proper DVD que es publicarà serà unmonogràfic sobre una altra tradició molt arrelada a l’illa: el Cant dela Sibil·la. Es tracta d’una melodia religiosa interpretada durant lamissa de Nadal per una nena o un nen. Els versos que s’interpretensón d’origen medieval i fan referència al dia del judici final i la Si-bil·la: “El jorn del judici parrà qui haurà fet servici”. Aquests versoss’interpreten simultàniament a moltes esglésies de l’illa així com aaltres indrets de la Mediterrània. El passat Nadal van ser enregis-trats in situ totes les Sibil·les mallorquines. Per contra, al DVDCants de treball de Mallorca, les cançons no han estat enregistra-des al camp per no realitzar un acte de folklorisme. Podem obser-var i escoltar els intèrprets davant d’un teló, perquè d’aquesta ma-nera poden aparèixer les traduccions a sota i es visualitzaclarament el gest dels cantants. Aquest DVD no pot adquirir-se encap botiga convencional. Per obtenir-lo, cal demanar-lo al Departa-ment de Cultura del Consell de Mallorca.

info@conselldemallorca.net

dvdcd

CARRER43

29

ESPECTACULARMENTESPECTACULARMENT parlantparlant

30 CARRER 43

El trio de Nova Polifonia Tradicional Cata-lana, De Calaix, format per Mireia Mena,Gemma Pla i Lurdes Rimalló, que aquestsetembre farà cinc anys, ens presenta elseu segon disc, Pantone 368 —codi del co-lor verd que predomina a la portada del CD.

Les cançons d’aquesta gravació correspo-nen al repertori que el grup canta en directeal seu espectacle De boca en boca, i que usrecomano molt i molt de veure per gaudir dela seva màgia hipnotitzadora, la seva fres-cor, el seu puntet de desvergonyiment i unsaber fer increïble que es fa palès en la in-terpretació de les cançons a capella, ambl’acompanyament d’elements percudits quevan des de les percussions fetes amb manso peus fins al que elles anomenen “cuinacatalana”, és a dir, les simbombes, l’ampollad’anís, les castanyetes, el timbal, les nya-cres...

Si el directe és bo, el disc és una petita joia.Elles tenen clar la diferència entre una cosai l’altra, i per això han estat dos anys treba-llant en aquesta gravació. Amb la produccióartística del genial Marcel Casellas, el grupha fet un gran pas endavant, tant des delpunt de vista d’exigència pròpia com dels re-sultats musicals, amb un disc que no dubtoa classificar de madur.

Cada cançó és com una pel·lícula sonora,un quadre ple de gammes harmòniquesd’allò més diverses… El repertori es basaprincipalment en cançons de la tradició oralde l’Empordà apreses de viva veu i reinter-pretades en la línia de la seva Nova Polifo-nia Tradicional Catalana, amb clares incur-sions en el món del so insistent. També hiha un parell de temes propis i col·labora-cions de Núria Feliu, Quimi Portet i JosepThió.

Si us agraden les propostes diferents, ar-riscades, lliures i ben treballades, no hodubteu, aquest és el vostre disc!

www.decalaix.com

• Àngel DabanEditat per Origami, 2005

“A tot drap!” és un crit d’origen mariner quevol dir ‘navegar solcant pel mar en plenallibertat’. Fora d’aquest àmbit, també vol dir‘sense limitacions’ i ‘contínuament’. Totestres expressions són bones per definiraquest animainador i corredor de fons queés Àngel Daban, amb gairebé trenta anysde feina arreu del país amb la seva huma-nitat, el seu optimisme, el seu saber fer, laseva professionalitat indiscutible, el seu en-tusiasme, la seva música i la seva poesia,que contagien ganes de viure.

Àngel Daban ens presenta aquest nou tre-ball de cançons que parlen de viatges i del’experiència de trobada entre personesd’idees, geografies i experiències ben di-verses. S’hi troben autèntiques joies com,per exemple, “La filla del gran pirata” —ambla presència de l’increïble banjo de PepLópez; la hipnòtica “El monopatí d’enMartí”; la cèlebre “El tren de la bruixa” —unclàssic de les seves actuacions; “Torna a lavall”, una bona excusa per deixar la ciutat idescobrir la natura; la increïble “El camio-ner d’il·lusions”, tot un resum del que és lafeina d’animainador de l’Àngel; una revisióexcel·lent del seu vell tema conegut arreudel nostre país, “Pugem al tren”; el seu exi-tós “Volo ben alt”; l’himne a la trapella i en-tremaliada “Laia”; el crit enamorat al marcom a origen de totes les cultures a “Hissala vela amunt”…

Cal destacar, també, els arranjaments dePere Thió, que ens apropa a una gran di-versitat de ritmes i que fa petites picadetesd’ull a gent com Status Quo, Blues Brotherso el mateix Loquillo.

Un disc imprescindible per la seva música ipel seu posicionament ferm a favor de lacultura del respecte, la tolerància i l’enriqui-ment que aporta la diversitat al món.

Ah, i no deixeu de visitar la pàgina webd’Àngel Daban. Hi trobareu mil i una sor-preses!

http://www.angeldaban.com

• La Portàtil FMEditat per La TrallaRecords, 2000

notesnovesnovesnoè rivas

a totdrap!

• De CalaixAutoeditat, 2006

complicitatspantone368

Francesc Marimon, músic pioner en la di-fusió i l’aprenentatge de l’acordió diatònical nostre país i membre de l’antiga CoblaMínima, grup que va iniciar el cicle dedanses a la plaça del Rei de Barcelona, ésl’ànima d’aquesta formació de músicatradicional interactiva anomenada LaPortàtil FM. Sens dubte, una figura essen-cial en el panorama folk del nostre país.

Normalment fan música de ball combinantels gèneres de ball de saló més conegutsamb les danses més antigues i participa-tives. Els podeu haver escoltat tant encasaments com a les places i carrers d’ar-reu del nostre país i a innumerables festi-vals i festes populars destacables.

L’any 1994 van publicar el seu primer disc,Ball a diatònic, i l’any 2000 el disc que araens ocupa, Complicitats, un disc per en-grandir el nostre món musical de la mà detres grans músics: Paul Stouthamer al vio-loncel, l’increïble guitarrista Eugeni Gil i elmateix Francesc Marimon.

Hi trobem quatre temes de Francesc Mari-mon, “Marxa dels cascavells de Ribes”,“Boscalt”, “La teva habitació” i “Carícies”,combinats amb temes tan diversos com elvals “Arcobaleno”, l’havanera “Elvira”, lasardana curta “S.C. de Gambals”, amb untractament llunyanament africà —fixeu-vosen la segona part, en què la guitarra fa untumbao deliciós—, el conegut estàndardde jazz de Johnny Mercer, “Les fullesmortes”, la sardana “La Maria de lesTrenes”, en una curiosa reducció a trio —força atípica si pensem en la guitarra elèc-trica, però d’allò més creïble i benplantejada—, i la melodia tradicional búl-gara “Gankino”, apresa d’Ivan Dimitov,aleshores un nouvingut al nostre país i araun membre fundador del conegut grupl’Orkestrina...

Resumint, un disc per escoltar i descobrirtot allò amb què aquests tres grans músicsens obsequien.

www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/

Aquest web ens presenta un gran navegador d’internet, part del projectede programari lliure Mozilla. Aquest navegador ens protegeix de virus,de programaris espies i de finestres emergents. A més, té un gran com-plement, un valor afegit: el gestor de correu electrònic Thunderbird, queproporciona suport d’IMAP/POP, correu HTLM, etiquetes, recerca ràpi-da, llibreta d’adreces intel·ligent, rebuts de recepció, filtració de missat-ges avançada, acabaments d’adreces LDAP, importació d’eines, unagran potència de cerca i la possibilitat d’operar amb múltiples comptesde correu electrònics i notícies. I tot això en català!

www.tradicionarius.com/

La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure escrita pels internautes.Hi ha versions en més de 195 llengües, entre les quals el català,amb més de 50 milions de visites cada dia. Els redactats els fan elsviquipedistes a partir dels seus propis coneixements. Tothom hi potobtenir informació i millorar-la si ho creu convenient. Els contingutsabasten tots els àmbits possibles: filosofia, ciències, història, tec-nologia, arts, esports, cultura, etc. Per fer ineficaços els sabotat-ges, el sistema guarda totes les edicions que es van fent d’unapàgina, que es poden recuperar fàcilment, si cal. Hi ha pàgines de discussió per debatre qües-tions polèmiques, intercanviar punts de vista i consensuar els criteris generals de funcionament.

La pàgina del Centre Artesà Tradicionarius s’ha anatenriquint amb el pas del temps. Hi trobareu tota la seva pro-gramació (aquest any, fins que acabin les obres, es farà alsLluïsos de Gràcia), els tallers d’instruments i de dansestradicionals, la botiga, Tradifolk amb la seva agendad’adreces de grups de folk, d’animació, de grallers..., CanalBaridana, revista electrònica de música folk, un mercat deles puces... Ras i curt: una joia!

Gràcies a publicacions com Le Monde Diplomatique hem pogut apropar-nosa l’actualitat del nostre món amb una perspectiva crítica, analítica i no sub-jecta a la immediatesa dels fets. Hi ha qui l’ha definit com la publicació de lasocietat en moviment, de la crítica social, de gent d’arreu del món amb undesig comú d’un canvi a escala mundial. A més, és l’oportunitat de llegir pen-sadors tan clarificadors com, entre altres, el mateix Ignasi Ramonet, directordel projecte.

www.monde-diplomatique.ad/pn/html/

www.viquipedia.org

webwebENXARXATS al

CARRER43

31

Apallassa’t ha reunit quatre companyiesde pallassos de primer nivell per mostraral públic de Sant Andreu i de Barcelonal’ampli ventall d’aquesta disciplina artís-tica. Hi han participat Excéntricos, unacompanyia de tres membres que combinael clown, el gag, el malabarisme i la músi-ca multicultural; Xumet i Xinxeta, que hapresentat una obra sobre els embolics dels contes tradicionals; BuendíaTheatre, amb un espectacle basat en la tragèdia còmica de la vida moder-na; i finalment, Cop de Clown, que ha ofert un xou per a tot els públicsbasat en l’experimentació i del joc de l’estètica clàssica del pallasso.Apallassa’t té l’objectiu d’acollir cada any els millors pallassos i pallassesde tot el món i apropar les seves obres al públic del barri i de tota la ciu-tat.www.sant-andreu.com

L’AMAPEI, l’Associació de Músics i AnimadorsProfessionals d’Espectacles Infantils, a bandade defensar els seus objectius com a gremi, volalçar la veu a favor dels drets dels infants de totel món, i també del nostre país, i denunciar-neels incompliments i les mancances. És peraquest motiu que l’entitat s’ha plantejat la gra-vació d’un CD per presentar al públic els dretsdels infants i ajudar a la reflexió que cal ferperquè es puguin complir arreu del món.

El CD està en procés d’enregistrament —laprevisió és que surti abans que s’acabi l’any—però els membres de l’entitat han volgut pre-sentar-ne alguns en primícia a la Tamborinada,la festa major dels infants de Barcelona. Ho hanfet el 21 de maig al Parc de l’Estació del Nordde Barcelona.

L’AMAPEI, entitat nascuda el 2000, agrupaactualment prop de vint-i-cinc companyes cata-lanes professionals d’animació i de música.

www.amapei.com

L’AMAPEI prepara un disc afavor dels drets dels infantsS’han presentat alguns temes en primícia a la Tamborinada el21 de maig.

Nous jocs deGuixot de Vuit, companyia especialitzada en la creació i fabrica-ció de jocs fets amb material reciclable, prepara una novacol·lecció de propostes que oferirà simultàniament a Gargot deJocs, la col·lecció que des de l’any 1991 ha dut a places i car-rers de ciutats de tot el país i de fora de les nostres fronteres.La nova col·lecció està formada per jocs dedicats a personatgeshistòrics que han destacat per la seva imaginació i creativitat.Da Vinci, Gaudí, Miró, Chaplin, Van Gogh, Trangueli, FerranAdrià, Pep Bou... són alguns dels personatges que han inspiratl’equip de Joan Rovira, ànima i motor d’aquesta peculiar com-panyia catalana. Com tots els treballs de Guixot de 8, aquestacol·lecció s’anirà ampliant. De moment, se n’han presentat elsdeu primers jocs per Sant Jordi a la plaça Catalunya de Barce-lona.

2525anysanys!!toc

deretruc

al peu del canóCorrien les acaballes de l’any 1980 i tres artistes assajaven en un tea-tre fred i tronat, quan, ve-t’ho aquí que, entremig de butaques trenca-des i decorats de Pastorets per repintar, es van trobar una capseta totacoberta de pols. De la capseta en va sortir un geni que, al sentir-se lliu-re, els va concedir uns quants desitjos. El primer desig devia ser arribar a fer un espectacle amb els trossosd’idees que se’ls anaven acudint i amuntegant. I com que es veu quese’n van sortir, li van posar per títol el nom d’aquell geni, El Geni Jeroni.

Després, el grup, que algú, jano recorden qui, va batejarcom a Toc de Retruc, perquèés un nom “amb ritme”, vamuntar una quinzena d’es-pectacles més.Han passat vint-i-cinc anys —potser aquest era el segondesig demanat al geni—, i enaquest temps gairebé qua-ranta actors, músics i balla-rins han passat per la com-

panyia per crear magnífics espectacles com Compàs d’Espera, La Cançóde les Pessigolles, Fantasia per a Corda, Vent i Lluna, Bloc de Notes,Talls i Retalls, Roda, Roda Molinet!, Kei Kei!, Tutti Frutti, 15 són Quin-ze, Els Tres Pèls del Diable, Per Nadal Festa Total, Contes que Sonen,Un Toc de Pastorets, Nas de Barraca, així com dues reposicions d’El Ge-ni Jeroni i la col·laboració amb la companyia Trampa amb espectaclesde carrer com Brum o Impermeable.Avui la Marta i en Carles, que són els que han estat “al peu del canó”des de sempre, demanen un altre desig: disposar, almenys, de vint-i-cinc anys més per compartir amb la seva gent i el seu públic la màgiadels escenaris.

Del 7 al 23 d’abril el SAT ha presentatla primera Mostra de Pallassos al barri Sant Andreude Barcelona

ESPECTACULARMENT parlantparlant

apallassa’t

uixotde

gg 8

32 CARRER 43

CARRER41

33

ressonànciaressonànciaL’ CAIXA DElala

Ara que he captat la vostra atenció, m’expli-caré. La immensa majoria de companyies te-atrals adrecen les seves funcions a nens i ne-nes de més de tres anys. Els continguts del’obra —el vestuari, el guió, l’escenografia,la música, etc.— són comprensibles a partirde l’edat programada. A partir d’aquí, ¿perquè punyeta molts teatres i sales s’omplende cotxets on les criatures que els ocupenno entenen res, s’adormen (en els millorsdels casos), criden (en la majoria dels casos)o es posen a plorar espantats (en els pitjorsdels casos) així que s’apaguen els llums?

Les excuses... perdó, les raons que ho vo-len justificar, les intentaré rebatre a partird’una base molt sòlida: el sentit comú.

Els pares diuen que no volen que elgermà gran estigui solQuan es va al metge per a un dels fills, l’al-tre o els altres se’ls porta a casa dels avis,dels tiets, dels veïns o a casa d’algun amic.És maco veure des de l’escenari tot una co-lla d’amics situats a les primeres files gau-dint a la seva manera de l’espectacle. Undels progenitors, pare o mare, somriu unesfiles endarrere i l’altre està amb el nadó afora prenent el sol i esperant que el fill granli expliqui com s’ho ha passat de bé.

És teatre infantilQue el cartell digui “infantil” no vol dir quesigui un calaix de sastre on hi cap tothom.Les biblioteques i les ludoteques tenen es-pais infantil, i dins d’aquests espais, uns al-tres amb llibres i jocs adreçats a edats dife-rents. “Teatre infantil”... Als nens també elsagrada la música i no es veu cap criatura enun concert de jazz!

Interessa que la sala estigui plenaQue es pugui donar ajuts econòmics més ele-vats a partir de la quantitat d’assistents ésel gran error dels polítics per mesurar la cul-tura del país. Però és greu que bastants pro-

gramadors facin servir el mateix barem perrebre aquests ajuts. I també és feina delsprogramadors educar els pares i les mares iconvèncer-los que una obra de teatre per atots els públics no és una guarderia.

Educar l’infant perquè vagi al teatreNo tinc gaires coneixements de pedagogia,

però posaria la mà al foc que un nadó demesos no farà una dissertació amb els seuspares sobre els tòpics masclistes que hi haen La rateta que escombrava l'escaleta, perexemple. És costum en la majoria de com-panyies concretar l’edat a la qual va adreçatl’espectacle que presenten. A una criaturaque menja potitos, ¿se li donarà un filet devedella pirenaica o ens l’endurem a sopar alBulli? Ah!, i dir “Estigues quiet i callat. I nomolestis!” no és el mateix que dir “Disfrutaamb atenció de l’espectacle... Si no entensalguna cosa m’ho preguntes”.

Als pallassos, als titellaires i als rondallai-res els agraden els nens. No hi ha res mésbonic que la rialla d’un nen seguida d’unaplaudiment sincer i sentir com li comenta al’amic o als pares el gag que la companyiaha ideat, escrit, assajat i presentat dalt del’escenari. Però el nen que gateja amunt iavall, canta, crida, plora (això, en un mo-ment o l’altre, sempre passa), molesta elsnens més grans i provoca en els membres dela companyia un sentiment profund cap al’àvia de la criatura proporcional a l’estonaque tarda el pare o la mare a recollir l’in-fant i sortir de la sala.

Total: si acabeu de ser pares, enhorabona!Veniu a veure qualsevol dels nostres espec-tacles d’animació musical a l’aire lliure.D’aquí a tres o quatre anys ens trobem alteatre!

I el pròxim dia us diré què en penso delsmòbils...1

Joel Grau és membrede la companyia d’espectacles DeParranda

No, no m’agrada que vinguin nens petits als nostresespectacles, no m’agrada gens ni mica!

Nens petits al teatre?

NNoo!! ggrrààcciieess!!Joel Grau

NNoo!! ggrrààcciieess!!Tradicionalment els homes són els intèrprets

protagonistes dels espectacles de màgia. Estemacostumat al típic mag amb frac o esmòquing,ajudat per una o més persones, quasi sempredones, que fan la funció de suport i, de vega-des, de “florero”.

Constatar-ho no ens ha de dur a subestimarla funció d’ajudant de mag, al contrari. Senseuna bona interpretació d’aquest singular perso-natge, un espectacle de màgia pot fracassar.Però...

Actualment la inserció de la dona en llocs detreball que antigament li estaven vedats perllei o per prejudicis és un fet normalitzat. Unacosa semblant passa en algunes professionsartístiques, com els oficis de pallassa i de ma-ga. Amb tot, malgrat que cada vegada hi hamés dones protagonistes del seu propi especta-cle de clown o de màgia, encara són una mino-ria.

Una d’aquestes dones és Teia Moner, queexerceix la seva professió de titellaire des defa 27 anys. En els seus espectacles sovint com-bina el teatre de titelles i objectes amb dife-rents disciplines escèniques: clown, teatre,comèdia musical, màgia... En la seva darreraobra, Minimal màgic, els efectes màgics es con-verteixen en el leit motiv per desenvolupar pe-tites accions teatrals, tot buscant l’equilibrientre el teatre de titelles i la màgia. Aquesttreball ha representat per a Teia Moner, unaenamorada de la màgia, un major aprofundi-ment en aquesta disciplina artística que és lamàgia.

Gràcies a aquesta experiència Teia Moner hadecidit organitzar DAMA, I Festival Internacio-nal de Dames Màgiques, a Terrassa del 21 al 23de juliol. Una iniciativa que ha rebut el suporteconòmic i d’infraestructura de l’ajuntamentd’aquesta població vallesana i de Ricard Torresi el seu equip de GAAC, una empresa que ges-tiona esdeveniments artístics des de fa moltsanys i s’encarrega de la producció del festival.

L’objectiu de DAMA, l’unic festival del mónd’aquestes característiques, és crear un espaion les dones màgiques d’arreu puguin mostrarel seu art a la professió i a un públic que desco-neixen la seva existència. Un espai màgic on espuguin trobar les professionals, parlar de lesseves inquietuds artístiques, fer germinar nousprojectes... I ensenyar una manera especial defer màgia.

Teià Moner encara està ultimant la progra-mació. Qui ho desitgi o conegui alguna damamàgica que hi vulgui participar, es pot posar encontacte amb ella i presentar la seva proposta.

Terrassa acollirà del 21 al 23 de juliolDAMA, la primera trobada de donesmàgiques de tot el món.La iniciativaés de la titellaire catalana TeiaMoner.

Damesmàgiques

Teia MonerTel.: 93 864 58 34 - 600 510 639dama@teiamoner.com

Art i educació

Salzburg, Àustria-Hongria, 27 de gener de1756. Anna Maria Perlt dóna llum al seu sisèfill. El nen és batejat ràpidament perquè neixmoribund. El seu nom és Johannes Chrisosto-mus Wolfgangus Gottlieb Mozart Perlt. Perventura, l’infantes refà icreix

al costat de Nannerl, nom amb què anomena-ven la seva germana gran, Anna Maria. El pare,Leopold, era músic, kapellmeister de la cortde l’Arquebisbe de Salzburg, i aviat va dedicarmelodies als seus fills. (Escolteu un fragmentde la Simfonia dels joguets.) Des de ben petitsWolfgang i Nannerl aprenen música gràcies alpare, que també els ensenya a tocar el violí iel clavicèmbal, primitiu piano. Els germansMozart llegeixin i toquen amb molta facilitat irapidesa les composicions del pare. Són super-dotats i els pares decideixen aprofitar-se deldo que tenen els seus fills. Leopold i Anna Ma-ria aconsegueixen programar concerts permolts palaus de nobles de tot Europa, inclososels de prínceps i emperadors. Les recomana-cions també els ajuden, ja que sobretot Wolf-gang, que només té sis anys, deixa tothom bo-cabadat. El nen és capaç de tocar amb els ullstapats, interpretar melodies que li canten o béimprovisar sobre qualsevol tema. Durant elsviatges, el petit Wolfgang comença a composarles seves primeres obres. (Escolteu algunacomposició de la seva infantesa.)

Al cap de pocs anys, malgrat la seva joventut,Wolfgang esdevé un compositor privilegiat. Ésl’enveja de molts músics per les seves geniali-tats. I és que és ben lògic! Amb només vintanys, Mozart ja ha estrenat òperes per l’em-

perador Josep II d’Àustria-Hongria i componpeces per quartets de cambra i simfonies.Només un detall trist: la seva mare mort du-rant un viatge que fan junts a França. Pocdesprés, i atès que estaven de moda les òperesitalianes, el jove compositor decideix canviarel seu segon nom de pila, Gottlieb, que signifi-ca ‘El qui estima Déu’ en alemany, pel d’Ama-deus, el seu equivalent en llatí. I aquí co-mença la llegenda del músic a qui capcompositor no podrà fer ombra! L’obra que elconsagrarà serà Les Noces de Fígaro. Aquestaòpera, gran èxit de 1786, girava a l’entorndels problemes de Fígaro i el seu casamentamb Susanna. Malgrat tot, la parella aconse-gueix finalment casar-se. (Escolteu el frag-ment que creieu més interessant de Les Nocesde Fígaro.)

En aquell moment, la música de Mozart és re-coneixible. Totes les seves composicions sónràpides, amb notes que es repeteixen i quesalten juganeres, on els instruments es perse-gueixen sense espais de silenci, sempre reflec-tint la funcionalitat de la peça que té uncaràcter molt viu. Mozart és inconfusiblementgenial! Però la seva relació amb el pare i lagermana s’havia deteriorat. El pare feia dosanys que estava ofès perquè Wolfgang s’haviacasat el 4 d’agost de 1782 a Viena sense el seu

L’article es pot utilitzar com a propos-ta pedagògica per ensenyar la vida iobra de W. A. Mozart a l’alumnat desecundària. Es pot llegir el text a clas-se d’una manera pausada i interactuaramb els fragments de composicionsque s’aconsellen. Després d’una esto-na d’audició, es pot tallar els frag-ments musicals o bé abaixar el volumfins al punt que siguin compatiblesamb la lectura del fragment següent.Aquesta segona metodologia és acon-sellable perquè invita l’alumnat a es-coltar i a “viatjar” pels temps de Mo-zart. La duració aproximada del’activitat és d’una hora.

apunt250 aniversari de W. A. Mozart

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

34 C A R R E R 43

Fa 250 anys va nèixer un geni de la música, i mai no ha deixat de ser considerat coma tal. Els canvis, ni socials, ni de costums, ni de gustos, no l’han desbancat mai de lesprogramacions musicals ni de les preferències dels amants de la música.

Qui era i quinaimportànciava tenir

MMoozzaarrtMaria Salicrú-MaltasMMoozzaarrt

CARRER41

35

ressonànciaressonànciaL’ CAIXA DElala

consentiment. L’escollida havia estat ConstanzeWeber, la filla d’un copista de partitures, ambqui es quedà a viure a Viena, la capital. La noiava parir en aquells moments el segon fill de laparella, Karl Thomas, el primer dels sis fills deMozart i Constanze que sobreviurà la infància.Però pocs mesos després, en ple any 1784, Leo-pold, el pare, mort a Salzburg. Wolfgang li dedi-carà la seva òpera Don Giovanni. (Escolteu elfragment que creieu més interessant de DonGiovanni.) L’èxit és tan rotund que Mozart estàaclaparat i no pararà de compondre fins al puntde desbordar-se. El seu únic ajut serà la mala vi-da, que el porta a gastar els diners just desprésde cobrar-los. Així comencen els problemeseconòmics i de salut per a la família, que elsportaran a mudar-se de casa en diverses oca-sions. Conseqüentment, el mateix 1784, el com-positor decideix fer-se membre de la maçoneria,una societat política secreta basada en la frater-nitat, la fe i la caritat, perquè els seus com-panys poguessin ajudar la parella econòmica-ment. Amb tot, Mozart segueix componentd’una manera increïble, com és el cas de duesde les seves simfonies més conegudes escrites el1788. Una ha rebut el nom d’un planeta: és laSimfonia Júpiter. (Escolteu els primers movi-ments de les simfonies 40 i 41).

Som a l’any 1790 i Mozart està desconegut. Lafeina el sobrepassa, no arriba a final de mes iles conseqüències d’una forta infecció —encaraavui no aclarida— comencen a fer-se visibles a la

seva pell. Constanze està embarassada delseu cinquè fill, i Wolfgang rep dos

encàrrecs claus en la seva carrera:una òpera anomenada La FlautaMàgica i un rèquiem, una Missa deDifunts. Aquest darrer encàrrecha estat sempre un misteri. Elcert és que un dels criats delcomte Franz Walsegg-Stup-pach, company de maçoneriade Mozart, sense dir-li resdel seu amo, va encarregarun rèquiem a Wolfgang acanvi d’una forta suma

de diners. L’objectiuera que s’estrenés al

mes de febrer,un any desprésdel traspàs dela jove donadel comte, An-na, que haviamort ambnomés vint

anys. El comte no volia que Mozart sabés que ellli manava l’encàrrec perquè volia adjudicar-sela composició després! Pel que fa a l’altreencàrrec, La Flauta Màgica, havia de ser unaòpera alegre i plena de força. Per contra, la Mis-sa de Difunts, havia de transmetre una profundatristor. Mozart escriurà les dues obres al mateixtemps, amb tot el que això comporta. Primeracabarà l’òpera que, amb grans esforços, acon-segueix dirigir al teatre. (Escolteu de La FlautaMàgica els fragments d’en “Papageno” i “La Rei-na de la Nit”.)

L’èxit va ser important, però Mozart estava ex-haust i va decidir tancar-se a casa per descan-sar. A Constanze també li anava bé cuidar el ma-rit, ja que aquell estiu de 1791, acabava deparir Franz Xavier Wolfgang Mozart, el sisè fillde la parella, i el segon que superarà la infàn-cia. Així, Mozart —malgrat que es trobava mala-ment per culpa de la seva infecció— va centrar-se a composar el rèquiem per poder cobrar ianar pagant els deutes. La Missa de Difunts eratètrica i melangiosa. (Escolteu el primer frag-ment del Rèquiem.) Mozart pressentia que esmoriria aviat. Era talment com si estigués escri-vint el seu propi rèquiem. Però bo i amb la fe-blesa en què es trobava, Wolfgang fou capaç decomposar fragments que, fins i tot, descriuengenialment la força del foc etern. (Escolteu“Comfutatis”.) Però no va poder compondre gai-re més. Mozart, el compositor més gran de totsels temps, va morir després d’haver escrit elvuitè compàs del “Lacrimosa”, just al bell migdel rèquiem. (Comenceu a escoltar “Lacrimo-sa”) Era el 5 de desembre de 1791. Estava in-flat, tenia molta febre i va morir en caure i do-nar-se un cop al cap. En aquells dies hi haviauna epidèmia de pesta a Viena i ningú no podiasortir de la ciutat per prevenció. Així doncs, elsfamiliars i els seguidors del geni li digueren adéudes d’una de les portes de la ciutat, després dedir-li una missa a la catedral de Sant Esteve, ons’havia casat anys enrere. El cotxe de cavalls fú-nebre es va perdre entre la boira dels campsmentre es dirigia al cementiri de Sant Marx, auna hora a peu de camí, on va ser enterrat enuna fossa comuna per raons higièniques. Diuenque només el seu gos el va acompanyar fins alfinal del trajecte. (Acabeu d’escoltar “Lacrimo-sa”.) Però malgrat la seva mort, Mozart segueixviu entre nosaltres gràcies a la seva música. (Es-colteu el primer moviments de Eine kleineNachtmusik com a comiat alegre.) 1

Maria Salicrú-Maltas és musicòloga

H. C. Robbins Landon: Los años dorados deMozart, Editorial Destino, Barcelona 1989; idel mateix autor, 1791, el último año de Mo-zart, Editorial Siruela, Madrid 1989.

Web oficial del 250è aniversari:www.mozart2006.net

ppeerr ssaabbeerr-nnee mmééss

225500 aanniivveerrssaarrii ddeellnnaaiixxeemmeenntt dd’’uunn ggeennii

El cel de MozartLa vida del compositorexplicada per titelles

Wolfang Amadeus Mozart va escriure moltamúsica, però també moltes cartes, i és enaquesta extensa correspondència que s’hainspirat la jove companyia Micro CosmosTeatre per crear El cel de Mozart, una obrapensada per a tota la família que combina elstitelles, els actors i, per descomptat, la músi-ca.Un Mozart ja a les portes de la mort fa unbalanç de la seva vida mentre composa elsseu cèlebre Rèquiem. L’obra presenta elspersonatges més importants de la seva vida,els moments més significatius de la sevacarrera i una selecció de les millors obres queel geni va compondre. Hi són presents lessimfonies, els concerts, les variacions, elRèquiem, però també una selecció dels seuslieders més representatius, unes cançonsque serveixen per il·lustrar els moments mésimportants de la vida del geni, interpretadesen directe i en traducció inèdita al català, ambacompanyament al piano de Francesc Mora.Aquest primer espectacle de Júlia Mora iArnau Vinós, els dos cantants i actors de l’es-pectacle i creadors de la companyia, es vapresentar a la Mostra de Xarxa a Igualada elpassat mes de maig, on va recollirunes critiques excel·lents. La granqualitat de la proposta, la direccióde Marc Hervàs i l’escenografia,senzilla i efectiva de Juli Fuentes,semblen confirmar que l’objectiu de lanova companyia, renovar el teatremuscial, no és una simpledeclaració de bonesintencions.

més...

badalona Esplai Chiribiripum i AssociacióJuvenil La Rotllana de la Salut · FundacióAteneu Sant Roc i Esplai Borinot · ARSIS,Amics del Raval i de Sistrells · EsplaiBuenoyqué...! badia del valles Federaciód’Entitats Culturals balaguer Associació Amicsde Sant Josep del Molí barcelona EsplaiGuineueta · Centre Obert Ciutat Meridiana ·Associació pel Lleure Font de la Guatlla ·Esplai Flor de Maig de Poblenou · PDICanyelles · Ateneu Popular 9 Barris, TrinitatNova i Verdum · Associació de Veïns ParaguaiPerú · Casal de Barri de Prosperitat, EsplaiDruida i Ludoteca La Guineu de Prosperitat ·Projecte Infància del Raval (AEI Estel d’Assís,Centre d’Esplai Sant Pau del Camp, Casaldels Infants del Raval, Centre Obert JoanSalvador Gavina, Fundació Social del Raval iCasal Infantil Drassanes) · SOIA Roquetes ·Associació de Veïns i Esplai Totikap de SantAntoni · Associació de Veïns de Trinitat Nova iEl Desván · Casal Infantil El Drac de ViaTrajana · El Vaixell · Esplai Sant Paulí delBesòs · Col·lectiu Taxonera cornella dellobregat Centre d’Esplai Mowgli girona CentreInfantil i Juvenil Parroquial Santa Eugènia deTer l’hospitalet de llobregat Club Bellvitge ·Esclat-Bellvitge · Centre Educatiu Jovis ·Esplai Xixell · Club d’Esplai Pubilla Cases-CanVidalet (L’Hospitalet i Esplugues de Llobregat)lleida Col·lectiu Cultural Cappont manresaEsplai La Font de la Font dels Capellansmartorell Centre d’Esplai Trencadissamasquefa Centre d’Esplai Giravolt mataroEsplai La Tribu i Associació de Veïns ElsMolins montcada i reixac Esplai S.E.S.A ·Esplai Can Cuiàs montornes del valles EsplaiPanda i CIJC olivella Federació

d’Associacions de Veïns i Veïnes el prat dellobregat Coordinadora de Temps Lliure delBarri de Sant Cosme premia de dalt CauL’Espolsada premia de mar Centre d’EsplaiParroquial, Esplai El Carrer i AgrupamentEscolta Amon-Ra ri`pollet Esplai La GRESCA iCasal de Joves La GRESCA del barri Pont Vellsabadell Grup d’Esplai La Llar del Vent · Grupd’Esplai La Masia · Grup d’Esplai Els QuatreGats sallent Gent amb Nassos sant adria debesos Grupo Unión de la Mina sant boi dellobregat Casal de Joves i LudotecaCasablanca · Centre d’Esplai Arrels · FundacióMarianao-Casal Infantil i Juvenil de Marianaosant cugat del valles Doble Via (Centres cívicsLes Planes, La Floresta i Mira-Sol) sant joandespi Club d’Esplai El Tricicle · Centre d’EsplaiEl Nus · Centre d’Esplai El Castanyot santpere de ribes GER, Entitat Cultural i Esportivasant vicencçdels horts Centre d’Esplai SantJosep · Centre d’Amics La Guàrdia santacoloma de gramenet Esplai Pájaro Loco santamargarida de montbui Centre Obert SantaAnna la senia Centre Obrer-Branca de Jovestarragona Eskurri Esplai i Associació de Veïnsde Bonavista · Associació de VeïnsProgressista teia G.R.A.M.C. i AgrupamentEscolta Mintaca terrassa Esplai La Fàbrica deCan Tusell · Esplai Sant Llorenç · Esplai Egaravilanova i la geltru Centre d’Esplai DracMàgic. vilobi i font-rubi Catacroc, Joves deVilobí i Font-rubí, Agrupament Escolta ElsPèlags de Vilobí del Penedès i Esplai El Gotimde Font-Rubí

Fundacio La Roda

c a r r e r 4 3 · p r i m a v e r a 2 0 0 6

han col·laborat

ggeemmmmaa cciiuurróómmeerriittxxeellll ttrruullllààss

aaggnnèèss ppààmmiieessllaauurraa rruubbiioommaarriinnaa ggaayylllluuííss lllleerreennaa

mmaarrcceell ppaalllleejjààjjoosseepp vv.. mmaarríínn

ffrraanncceessccaa ppiiññoollaannaa ttrruujjiilllloo

iimmmmaa mmaayyoollmmaannss uunniiddeess

ffuunnddaacciióó ppeerree ttaarrrrééssffuunnddaacciióó ssaalleessaa

oorriiooll ttrrooyyaannooaannnnaa jjaarrqquueejjooaann bbooaaddaa

mmaarriiaa ssaalliiccrrúú-mmaallttaassnnooèè rriivvaass

tteeiiaa mmoonneerrbbuuttaakkaa oolleessaammoonnttssee ffrraann

jjooeell ggrraauu......

moltes gracies!

C. Sant Eusebi, 53, pral, 2a08006 BarcelonaA partir de finals de juliol:C. Sèquia, 9-11, 08001 BarcelonaTel.: 93 41472 01 Fax: 93 414 77 05administració@fundaciolaroda.orgwww.laroda.voluntariat.org

Si voleu rebre Carrertruqueu al 93 414 72 01 /

´

`

`

‘

´

`

`

`

`

`

`

´`

´

`

´