DOCUMENT DE

L’ESTUDI AGRONÒDEL DELTA

MIC DE LA ZONADE L’EBRE

SÍNTESI

1

2

1.- INTRODUCCIÓ

El delta de l’Ebre és l’espai característic de l’àmbit format a la desembocadura del riu

Ebre per les seves aportacions fluvials. És una península triangular amb una superfície

de 32.178 ha, on 7.736 ha formen part del Parc Natural. Comprèn part dels termes

municipals de l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta i Sant Carles de la Ràpita, així

com de la totalitat dels termes de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.

El delta de l’Ebre, amb el seu Parc Natural, constitueix la zona humida més gran de

Catalunya i un dels hàbitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental. Per

aquesta raó, qualsevol tipus d’activitat que tingui com a suport aquest territori ha de

ser necessàriament respectuós amb l'entorn i compatible amb la preservació dels

valors ecològics.

2.- OBJECTIUS

El present Estudi Agronòmic del delta de l’Ebre té com objectiu determinar la viabilitat

tècnica i socioeconòmica dels possibles conreus que es podrien implantar a la zona,

així com determinar quines són les mesures més adients per aconseguir una millor

productivitat i competitivitat de les explotacions agràries. D’aquesta manera es podrà

assegurar la viabilitat del territori a llarg termini amb una renda justa per a l’agricultor,

tenint en compte les limitacions tant climàtiques, edafològiques, com de mercat, que

presenta la zona que s'estudia, i es garantirà el manteniment de les especials

condicions ecològiques del delta de l’Ebre.

3

3.- DIAGNOSI

El sector agrari de l’àrea regable del delta de l’Ebre està fonamentat en el

cultiu de l’arròs, tant pel que fa a la producció com a la industrialització i

comercialització.

Als municipis de l’Ampolla, Camarles, Deltebre, l'Aldea, Amposta, Sant Carles iSant Jaume, l’arròs ocupa el 66% de la superfície conreada.

% DE CONREUS PER SUPERFíCIE

Hortalisses

7%

Cítrics4%

Altres5%Oliveres

18%

Arròs66%

L’existència de nombroses cooperatives arrosseres al territori permet que els

productors de base rebin una part important de valor afegit de la seva producció.

La disminució i envelliment de la població activa agrària a Catalunya, i en

aquesta zona en particular, és una realitat.

La mida de les explotacions és petita, cosa que provoca una renda escassa i

genera una alta agricultura a temps parcial, i evidentment, limita el ventall de

conreus possibles.

El règim de tinença té un important percentatge d’arrendament, a causa de la

baixa rendibilitat, l’envelliment i l’abandonament de l’activitat agrària.

4

La zona d’estudi presenta un nombre important de limitacions agronòmiques per

modificar la situació actual d’aprofitament agrícola:

• Sòls salins en la major part de l’àrea.

• Nivell freàtic salí molt alt en la major part de l’àrea.

• Característiques climàtiques.

Derivat de l’estudi de sòls, es conclou que aquesta zona presenta unes limitacions

d’aptitud als sistemes de reg. El 62% de la superfície ha de ser regada per

inundació i el 31% de la superfície conreada podria regar-se per aspersió o

degoteig.

L’agricultura del Delta, a més de la funció estrictament productiva, realitza altres

funcions lligades a la conservació del paisatge i conservació de la natura.

Des del punt de vista ambiental, l’Àrea del delta de l’Ebre disposa d’àmbits

condicionats:

• Àmbit del Parc Nacional del delta de l’Ebre. De les 7.736 ha declarades

com a Parc Natural, només 616 ha es dediquen al conreu de l’arròs; la resta

són llacunes, aiguamolls, dunes i sorrals.

• Àmbit del PEIN del delta de l’Ebre. De les 12.236 ha que formen el PEIN,

3.650 ha es dediquen al conreu de l’arròs (incloses les 616 ha de Parc

Natural).

L'APTITUD DE REG

Apte per atot tipusde reg

31%

no apte7%

Apte perregar

només perinundació

62%

5

• Espais de zones humides incloses en la Convenció de RAMSAR: es

basa en un aprofitament agrícola condicionat al manteniment de zones

humides subvencionades amb ajuts econòmics. En aquestes zones es

realitzen unes pràctiques agronòmiques respectuoses amb el medi ambient

(baixa utilització d’agroquímics, inundació dels camps a l’hivern...). Al llarg

d’aquest any, dintre de zones RAMSAR i altres zones d’influència, una

superfície de 19.231 ha ha rebut una subvenció.

7.736 ha

12.236 ha

19.231 ha

39.203 ha

0 10.000 20.000 30.000 40.000

Parc Nacional del delta de l’Ebre

PEIN del delta de l’Ebre

Subvencions RAMSAR

Superfície conreu al Delta

4.- RECOMANACIONS

El conreu de l’arròs, dins de la plana deltaica, s’ha de mantenir si es vol

conservar l’ús actual del territori com una zona agrícola integrada i influenciada pel

Parc Natural. A més aquest és un dels pocs conreus que suporta el reg per

inundació, i aquest és necessari per controlar el nivell de salinitat.

Els requeriments d’una elevada quantitat d’aigua per controlar la salinitat fan

necessària una millor infraestructura tant de la xarxa de reg com de drenatge.

Aquesta millora ha de permetre una major eficàcia en la distribució de l’aigua, i

reduir al màxim els cabals que es perden per infiltracions.

En zones altes, prop de les riberes de l’Ebre, es continuaran fent cítrics i

horta, de forma que aquestes terres serien aptes per utilitzar-hi els sistemes de

6

reg per aspersió i localitzat. Aquesta superfície de reg a pressió representaria un

estalvi en el consum i per tant una major eficàcia en l’ús de l’aigua.

Com que no existeix una normativa de producció integrada d’arròs, no hi ha

cap superfície inclosa en aquest apartat, si bé en un futur totes les hectàrees

d’arròs incloses a la Convenció RAMSAR es poden dedicar a aquest tipus de

producció, ja que les tècniques de conreu que s’utilitzen avui en dia són molt

similars i requeriran petites modificacions.

Pel que fa a l’alternativa de conrear arròs ecològic, s’està realitzant una

experiència pilot a unes 70 ha, però aquesta alternativa presenta alguns

inconvenients, com són:

• mercat limitat (el seu preu de venda triplica el preu de l’arròs tradicional)

• menor producció (disminució del 20-40%)

• més mà d’obra (ja que s’ha de fer tot manualment)

• gran proliferació de males herbes (ja que no es poden utilitzar herbicides)

• major consum d’aigua (ja que per eliminar les males herbes, s’ha d’inundarel camp amb una làmina d’aigua superior)

En la zona del Delta, existeix un predomini de les petites explotacions: un 65%

de les parcel·les no arriba a les 5 ha. A més a més, ens trobem que un mateix

agricultor té varies parcel·les, situades a diferents llocs i per tant podria ser

interessant fer concentració parcel·laria a fi d’augmentar la dimensió de les

explotacions i fer una agricultura més competitiva.

En el cas d’una reconversió del tipus de conreu, aquest solament serà viable,

si ve acompanyat d’una promoció en industrialització i comercialització amb

els ajuts econòmics pertinents.

A causa de l’envelliment de la població activa agrària, la implantació de conreus

intensius (hortofrutícoles) obligaria a una alta utilització de mà d’obra

actualment no disponible a la zona.