Butlletí informatiu de la Cecot | número 39 | Juny 2010

Els programes In Company Training

18RHpàg.

Entrevista a Valentí SallésNoves tendències en plataformes web

14Tecnologiapàg.

Mesures per guanyar competitivitat

en temps de crisi

20Entrevista

Consellera Montserrat Tura

pàg.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

CECOTNOMIC_n39_210x297mm.ai 1 22/06/2010 09:01:51

3

ceco

tnò

mic

39

ED

ITO

RIA

L

ÍND

EX

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:7.175 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04 El 2009 vam fer un estudi sobre competitivitat que va posar de manifest algunes conclusions molt importants. La primera és que, en termes generals, el mercat interior, en aquest cas el mercat espanyol, està feble

cecotnòmic 39Butlletí informatiu de la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Dipòsit legal: B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Director:Luis Miravitlles

Redacció:Estefania LinésOscar García

Disseny i maquetació:Martín Riveiro

Publicitat:Alejandro NigroMaría RodríguezJordi López

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografía S.A.

OPINIÓ

cecot

Miquel Espinosa, director general d'EADA.Francisco Oliver, director general de Pikolinos.Angel Simón, President Executiu d'Agbar.

06

RH

TECNOLOGIA

5 CÈNTIMS

FLASHcecotAlgunes notícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot

Entrevista a Valentí Sallés

Noves tendències en Plataforma Web

El mercat laboral continua essent el taló d'Aquil·les de la recuperació

Els programes In company training són les propostes formatives que es dissenyen en funció de les necessitats i interessos de les empreses (a mida)

ENTREVISTASra. Montserrat Tura. Honorable Consellera de Justícia

10

14

09

18

20

És realment preocupant. En aquests moments Espanya té uns fonaments econòmics que fan que el nostre país sigui molt

poc atractiu per fer-hi negocis. El nostre sòl és car, sí, encara ho és. Les nostres infraes-tructures, mediocres, envellides o per fer.

El cert és que en el benchmarking inter-nacional els nostres salaris són inferiors als d’alguns països del nostre entorn, com ara Alemanya, França o el Regne Unit, però en realitat, tot sumat, Espanya té costos laborals més alts i, no cal dir-ho, uns costos unitaris (horaris o productius) desfasats perquè són cars, conseqüència d’una productivitat baixa, un alt nivell d’absentisme, el baix nivell de mobilitat funcional i geogràfica, els dèficits en la qualificació professional, la numantina resistència als canvis i, si cal ajustar la plan-tilla, les desorbitades quantitats realment pagades per indemnitzacions.

El sistema financer està més preocupat pels seus propis problemes que per injectar liquiditat a l’economia productiva, real. Les administracions són excessivament ineficients i, per tant, molt cares, i no es-tan orientades business friendly, sinó que més aviat sembla tot el contrari. No són àgils, ni austeres. No practiquen a fons la cooperació públicoprivada i els dogmes les orienten malament i les encarcaren. Col·lectivament hi ha poca consciència del fet que treballen amb els diners dels ciutadans i que els recursos són limitats. El marc fiscal no és gens motivant, ja que està més pensat per repartir que per estimular la creació de riquesa. Guanyar molts diners i ser relativament benestant continua essent

mal vist i està demagògicament penalitzat. Per acabar-ho d’arreglar, el mercat interior està feble i tot fa pensar que, amb la pujada de l’IVA i de l’IRPF, el producte interior farà una davallada. En aquestes condicions, algú em vol dir com aconseguirem que els emprenedors vulguin venir o quedar-se aquí per desenvolupar els seus projectes? Qui crearà riquesa a Espanya? Qui crearà, per tant, llocs de treball?

Està clar, com sempre i arreu, els empresa-ris, fent empresa. I ho estem fent malgrat aquest escenari, tot recuperant, en el si de les empreses, valors i actituds tradicionals. Aquelles que tenen a veure amb l’esforç, el sacrifici, el treball en equip i el positivisme. On cada persona coneix les seves respon-sabilitats i contribucions especials per sortir col·lectivament endavant. Sabem que hem de guanyar en solidesa financera. Sabem que hem d’incrementar la nostra dimensió per tenir forces suficients per poder abastar els mercats internacionals amb visió global. Sabem que hem de flexibilitzar-nos i que hem de poder fer acords estratègics amb clients, proveïdors i especialment amb com-petidors. Sabem que hem d’invertir en talent i innovació, i que, si l’aptitud suma, l’actitud multiplica. Ho estem fent, però reclamem alhora responsabilitat als polítics per fer immediatament totes les transformacions i reformes (que tots sabem) que serveixin per refundar les bases de competitivitat del país. Per tornar a homologar Espanya en termes de competitivitat internacional. Mesells, sí, beneits, no! I per poc temps.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

Refundar les bases de competitivitat

4

ceco

tnò

mic

39

cec

ot

El 2009 Cecot va fer un estudi so-bre competitivitat que va posar de manifest algunes conclusions molt importants. La primera és que, en termes generals, el mercat interior, en aquest cas el mercat espanyol, està feble i ho seguirà estant durant bastants anys. Si analitzem els mer-cats dels països del nostre entorn proper, en aquest cas l'Europa de l'euro, trobem una situació una mica millor, depenent de cada país, però, en el millor dels casos, sempre amb taxes de creixement molt modera-des. En conseqüència, el principal repte per millorar la competitivitat de les nostres empreses és el de posicionar-se clarament en mercats que estan creixent a un ritme molt més alt, com el Brasil (5%), la Índia (8%), la Xina (10%) els països de l’est d’Europa. Tots els experts coinci-deixen que aquests seran durant els proper anys els que tiraran de l'economia mundial.

El mateix informe posa de manifest que les nostres empreses tenen problemes importants per competir en el context global, per problemes associats a l'estructura de les prò-pies empreses i d’altres propis del nostre país.

EN P

OR

TAD

ACom millorar la competitivitat de les nostres empreses?

04

Els principals reptes de les nostres PIMES

InternacionalitzacióEn aquest context, la internacionalització és la taula de salvació de les nostres empreses. El seu mercat natural no es pot limitar al nostre entorn més proper, sinó que ha de buscar els mercats emergents que estan creixent a un ritme molt més alt. És impres-cindible explorar-los i estudiar a fons totes les oportunitats de negoci que ofereixen, que són moltes.

Per poder competir, en primer lloc, cal tenir molt clar que l'economia és global i que, en conseqüència, els mercats, els competidors i els partners poden ser arreu del món. És veritat que la mida petita de les nostres empreses pot arribar a ser una dificultat, i per superar-la, les empreses necessiten créixer per aconseguir el punt òptim entre dimensió i eficiència, i assegurar així la seva rendibilitat. Créixer no és només una qües-tió de finançament. En molts casos, no cal comprar, vendre o participar en una fusió. Per sortir a l’exterior, les nostres PIMES poden cercar socis, tant a nivell de capital com estratègics. L’objectiu seria guanyar mida amb acords i aliances estratègiques. Cal la màxima flexibilitat per establir tot

tipus d’aliances i poder gestionar tots els processos de negoci amb eficiència. En segon lloc, cal conèixer molt bé quines són les activitats de la cadena de submi-nistrament que afegeixen valor i quines es poden externalitzar. A partir d’aquí, s’ha de triar el lloc on desenvolupar cadascuna d’aquestes activitats en funció dels costos, de la disponibilitat dels recursos essencials per desenvolupar-les i del marc regulatori que permeti gestionar-les de la forma més eficient i competitiva possible. És essencial que les PIMES aprenguin a treballar en col-laboració amb tercers, fent xarxa, tant amb competidors com amb clients, proveïdors i d’altres partners. Finalment, els nous reptes exigeixen aconseguir un teixit industrial competent, valent i amb dimensió per a assolir els nous reptes. I, encara més, amb la concepció global de l’economia.

Competitivitat i productivitatEl segon gran cavall de batalla per ser com-petitius és el de la productivitat. Cal reduir l’absentisme, millorar l’organització del treball, apostar per la mobilitat funcional i geogràfica, reduir els costos de les indem-nitzacions i lligar els salaris a la productivitat. En aquest context, la reforma del mercat laboral és necessària i inajornable per mi-llorar la competitivitat. I per concretar les

5

ceco

tnò

mic

39

cec

ot

reformes, no cal fer invents. En el nostre entorn tenim dos exemples que ens poden servir, com són els models austríac i alemany. Del primer en podem aprendre la reforma de la legislació sobre la indemnització per acomiadament, que es va realitzar el 2006. El punt de partida va ser la creació d’un fons personal a partir de la contribució amb un percentatge del salari brut a compte de cada treballador. Aquest fons (amb topall) es pot traslladar d’una ocupació a la següent, de manera que acompanya cada canvi. Així, s’aconsegueix que el treballador no perdi els drets econòmics adquirits amb el temps i que no es dissuadeixi la mobilitat laboral per a la cerca de noves feines, promoció personal o nous reptes suposi assumir més risc. Del model alemany en podem apren-dre la flexibilitat de què disposen el comitè d’empresa i l’empresari, per tal d’evitar acomiadaments en situacions de crisi, a canvi de reduccions en el temps de treball i en el salari, a l’espera d’una millora en els resultats de l'empresa.

El finançamentEn tercer lloc, abordem com abordem el creixement, l’estructura de finançament serà crítica. Per una banda, cal que les nostres empreses disposin de més recursos propis per competir. Per l’altra, el sistema finan-cer ha d’orientar-se més a les empreses. El finançament és la sang del nostre sis-tema econòmic i, naturalment, també de les nostres empreses. L'actual resistència de les entitats de crèdit a concedir-ho està creant dificultats i en alguns casos fins i tot està estrangulant les seves possibilitats de supervivència. Com s’ha esmentat tantes vegades, si no s’obre l’aixeta del crèdit les nostres empreses corren el risc de desapa-rèixer. I no ho diem nosaltres: un estudi del Banc Central Europeu ha comparat les dades de les empreses de la zona euro amb Espanya. El resultat de l’estudi demostra que hi ha un deteriorament en la disponibilitat dels préstecs bancaris per a les empreses a tots els països que tenen l’euro com a mo-neda, però, un altre cop, Espanya és líder per la part negativa. Durant l’any 2009 les empreses espanyoles es van portar la pitjor part, mentre que les empreses del nostre país veí, França, són les que estan en la situació més favorable. Així, les empreses que han rebut crèdits eren el 80% a França i el 44% a Espanya.

El paper de les administracions públiquesPerò, a banda de la feina que han de dur a terme els empresaris, és un fet incontestable que el paper de les administracions públi-ques incideix de manera determinant en la

competitivitat i l'eficiència de les nostres empreses. Si bé en els darrers dies hem assis-tit a retallades pressupostàries que suposen un pas endavant en la direcció de sanejar els comptes de l'Estat i millorar la situació econòmica general del país, no són suficients, atès que no garantiran creació d’ocupació ni de riquesa. Per tant, és necessari millorar en factors clau que determinaran el nostre rumb com a país i la nostra supervivència. Per la Cecot, la millora de la competitivitat passa perquè les administracions públiques revisin la fiscalitat i eliminin les traves buro-cràtiques i administratives.

La fiscalitat que suporten les empreses és un altre dels factors que poden afectar la seva vida present i futura. Cal fer una revisió intel·ligent dels impostos per aconseguir que siguin un estímul per a l’activitat empresarial en lloc d’una pesada càrrega que absorbeix recursos econòmics i treball de les matei-xes empreses. La revisió dels impostos de successions i de societats en són un exem-ple. Es tracta no tant de pagar menys, sinó d’estar en igualtat de condicions amb els

països del nostre entorn econòmic. Sobre l’impost de societats, que grava els beneficis empresarials, recordar aquí que beneficis equival a inversió present i futura i, per tant, a assegurar la vida de les empreses. Potser no és el moment de baixar el tipus nominal de l'impost, però sí que es pot reduir el tipus efectiu, ja sigui mitjançant l'augment de les deduccions essencials per millorar la nostra competitivitat (R + D + i), o mitjançant la recuperació de les deduccions que van ser un estímul en altres temps de crisi (deducció per creació d’ocupació o per inversió en actius fixos nous). I, per descomptat, necessitem també una rebaixa de les cotitzacions socials per, tornant al tema de sempre, millorar la nostra malmesa competitivitat.

A més, és urgent abordar les reformes per aconseguir una major eficiència de l'Ad-

ministració pública perquè no continuï de-teriorant la competitivitat empresarial. No podem tornar als temps de Larra d’allò del "torni vostè demà". El funcionament de l'Administració pública afecta fonamental-ment de dues maneres a la competitivitat empresarial. D'una banda, hi ha la pressió fiscal que hem esmentat en el punt anterior, i que és el resultat directe de la forma en què es gestionen els recursos de l'Administració. El segon factor és l’excés de burocràcia i la manca d’eficiència d’aquests processos. Reiteracions continuades en les demandes d’informació, autèntics periples per multitud de finestres i instàncies administratives, ter-minis eterns per a la resolució de qualsevol tràmit, etcètera, no fan més que dificultar la competitivitat general del país.

ConclusionsTots els factors que hem esmentat al llarg de l'article són imprescindibles per millorar el nostre futur. Cal recordar aquí que la passivitat actual no és una opció. En termes generals veiem a les empreses "fent els deures", però no estem segurs de la resta. Hem d'apostar per regenerar i rellançar els sectors tradicionals de la nostra economia productiva. En l'actualitat, després d'haver superat moltes crisis, la indústria catalana es caracteritza per la seva modernitat, el seu atractiu, la seva professionalitat i per ser capdavantera en els sectors que abasta. Per la Cecot, l'objectiu és que Catalunya torni a ser considerat un país excel·lent per viure, passar el temps d'oci, fabricar, disse-nyar i construir com ho va ser abans, i que recuperi el lideratge empresarial i econòmic que una vegada va tenir.

Cal fer una revisió intel·ligent dels im-

postos per aconseguir que siguin un estí-mul per a l’activitat empresarial en lloc

d’una pesada càrrega

6

ceco

tnò

mic

39

cec

ot

En un context com l'actual, en què es bar-regen problemes conjunturals amb d'altres pròpiament estructurals, és molt difícil enfo-car la càmera per obtenir una visió clara de quina ha de ser l'estratègia per imposar-se a la crisi. No obstant això, crec que aquesta situació requereix, de manera decidida, assumir aquelles reformes estructurals de la nostra economia que, per diferents motius, la majoria de les vegades no afrontem; amb excessiva freqüència trobem excuses per allò que pensem que no és urgent o que requereix de grans esforços i consensos.

No inventaré res de nou si parlo de quatre línies bàsiques d'actuació que millorin les nostres perspectives i que fan referència a quatre aspectes essencials: internacio-nalització, competitivitat, productivitat i innovació. Potser les escoles de negocis puguem ser exemple d'un procés d'in-ternacionalització, element essencial que ens ha permès mantenir un creixement, fins i tot en èpoques tan convulses com l'actual. Obrir mercats, poder oferir els nostres serveis i productes a l’exterior és una condició indispensable en una economia globalitzada. La competitivitat, molt associada a altres aspectes com la reducció de costos, la flexibilitat i l'adapta-ció a altres entorns, és un altre dels grans eixos d'actuació de la nostra economia. La productivitat és segurament l'assignatura pendent del nostre país. Espanya ha de poder produir més i millor. No podem seguir sent un país que encara que faci bé les coses necessiti més temps que els altres per fer la mateixa feina. I, és clar, la innovació: Europa no pot competir només en costos. De fet, és una batalla perduda. Hem de ser capaços d'aportar valor, de canviar les coses per millorar-les i de somiar que es poden fer millor. Quan parlem de productivitat i innovació, també

hi hem d'incloure el sector públic, en els seus diferents nivells territorials i funcionals.

Sabem que l'entorn és difícil i, sobretot, que les condicions de la crisi actual són diferents a altres d'anteriors. El món trontolla i tots els països dubten de quines mesures s’han d’adoptar per superar aquesta situació. En aquest sentit, hem d'exigir al poder públic coherència en la seva política econòmica, acompanyada de la necessària transparència per poder entendre què s'està fent, per què s'està fent i per què no s’ha fet abans.

Si volem podem prendre mesures des de l'Administració que afavoreixin el creixement: menys traves administratives a l'hora de crear noves empreses. Seguim sent un país on és difícil ser emprenedor. Crec que hi ha models més àgils que el nostre i només cal fer un cop d'ull al nostre voltant. Necessitem emprenedors, persones capaces de generar nous llocs de treball en tots els sectors de la nostra societat i de la nostra economia.

Un altre capítol hauria de ser el de les subven-cions, concepte que en ocasions crea depen-dències i frena iniciatives, i que s'ha demostrat poc útil. En aquest sentit són més interessants i més efectives les ajudes a les empreses i ins-titucions compromeses amb els quatre eixos d'actuació assenyalats anteriorment.

Finalment, no voldria que tota la responsa-bilitat caigués només en les administracions o els governs. Des de la tribuna que avui ens ofereix CECOT ha arribat el moment que tots, absolutament tots, col·laborem. L'opo-sició recolzant mesures o suggerint accions que millorin la nostra situació econòmica i social als diferents interlocutors socials i econòmics, de manera que arribin a un gran acord que permeti les necessàries reformes. I això, senyors, es diu corresponsabilitat.

Sentit de la coresponsabilitat

Miquel EspinosaDirector general d'EADA

L'O

PIN

IÓ

Per a aquest article sobre com els empresaris poden guanyar competitivitat en els moments actuals, hem considerat oportú formular dues preguntes a per-sonalitats de reconegut prestigi de diferents sectors per tal que ens il·lustrin sobre les accions i mesures més recomanables que portar a terme les nostres em-preses per superar els moments actuals i, ser capaces de compe-tir amb els seus rivals i fer que el nostre país ocupi el lloc que li correspon dins de l’economia global. Les preguntes són les següents.

1. Com han d’enfocar els empresaris les seves estra-tègies per superar la crisi?

2. Què han de demanar les PIMES a les administracions públiques i a la resta d’inter-locutors socials per guanyar competitivitat?

06

7

ceco

tnò

mic

39

cec

ot

Estem vivint la realitat de la crisi en tota la seva cruesa, on la punta de l'iceberg és cada vegada més gran. Però al mateix temps, també estem veient com en tots els sectors hi ha empreses que comencen a revitalitzar les seves vendes.

Som animals de costums. En les èpoques de creixement i bonança era difícil anticipar el canvi del cicle. En les èpo-ques de recessió és també difícil entreveure un canvi de l'entorn econòmic. Però la història s'imposa. És una qüestió de temps. Sabem que canviarà, però no sabem quan.Probablement, l'ampli ressò que els mitjans de comunicació fan de la realitat de la crisi estimula que visquem en un estat d'excepció, on les males notícies es succeeixen una darrere l'altra, i amb efectes cada vegada més amplis.

Però la responsabilitat de l'empresari no ha canviat. La creació de riquesa com a objectiu últim segueix estant en vigor. I, per tant, les receptes no tenen per què ser diferents. L'estat del benestar dels últims anys ha provocat "relaxació en la gestió empresarial", ja que ha permès rebaixar els estímuls d'exigència.

Així que mans a l'obra:

• Estadi 1: Adaptació a l'entorn. La vostra empresa, ha d'estar adaptada a la nova realitat de la demanda. I, per tant, les necessitats financeres i de personal són diferents: redisseny de plantes, ajustaments estructurals i coherència en les despeses generals, ja s'haurien d'haver dut a terme. Si no és així, ara és el moment.

• Estadi 2: Doblegar l'esforç per esperar la meitat del resultat. Canvi en la mentalitat de la gestió empresarial. Els valors d’empreses han d’anar orientats a la cultura de l'esforç. Buscar el valor afegit en els seus equips humans. Motivar-los. Trobar els lluitadors. Assumir que els resultats seran a llarg termini.

La responsabilitat de l'empresari no ha canviat

Francisco OliverDirector general de Pikolinos

• Estadi 3: Productes i mercats. Reorientar els vostres productes a les noves necessitats dels clients i consumidors. Trobeu nous mercats per als seus productes. Enfocament a l'empresa, tenir cura de totes les àrees d'impulsió: vendes, producte i comunicació.

La primera petició és austeritat. L'Administració pública, no pot seguir movent-se en una política de despesa sense responsabilitat i realitzar tot tipus de polítiques de despeses, subvencions i ocupació pública, sense un valor afegit evident i sense una anàlisi del retorn de la inversió. El camí de la privatització dels serveis públics és ja inqüestionable.

L'Administració pública ha de tenir com a objectiu crear l'entorn econòmic adequat perquè les PIMES, generadores d'ocupació i riquesa, puguin realitzar les seves activitats. Per tant, ha de donar suport al creixement de les PIMES i acompanyar-les en les seves necessitats.

Tota època arriba a la seva fi i necessita purgar-se i netejar-se. La flexibilitat laboral ja no és un debat, és una realitat sobre la taula. El Govern afrontarà un canvi en les relaci-ons laborals, per decret. Els interlocutors no s'atreveixen a pactar les necessitats bàsiques de l'economia: donar suport a qui crea ocupació. Potser ha arribat el moment d'eliminar certes subvencions.

8

ceco

tnò

mic

39

cec

ot

Des d’un enfocament dirigit a la competitivitat, la clau per sortir de la crisi que vivim està en les empreses. Hem sabut augmentar el nostre volum d’exportació i som cada cop més competitius, però les empreses no podem dependre únicament de la nostra capacitat de ser emprenedores. Ne-cessitem la conjunció d’aquesta capacitat amb la constitució d’un marc de relacions laborals que ens permeti adaptar-nos al mercat internacional.

La clau per sortir de la crisi està en les empreses

Angel SimónPresident Executiu d'Agbar

Els treballadors s’han de plantejar la seva carrera professional des del punt de vista de l’empleabili-tat, és a dir, mantenint sempre una gran capacitat de ser contractats mitjançant la seva preparació contínua. Els empresaris hem de fer el mateix. Hem de plantejar-nos també l’oferta dels nostres productes o serveis des d’una perspectiva dinàmica, d’utilitat en un món canviant, amb necessitats que varien constantment i que fan que un producte que semblava perfecte un dia deixi de ser el millor a l’hora de complir amb la seva funció i desaparegui del mercat. No ens podem estancar, hem de ser innovadors, contínuament.

També hem de ser ambiciosos per anar a aquells mercats que puguin estar interessats en allò que oferim. El món ha de ser el nostre mercat. Si ens limitem a tancar-nos a la nostra zona d’origen, no tindrem viabilitat en el futur. L’exportació és una gran forma d’ampliar mercat i reduir riscos. L’hem d'aprofitar.

Tot i que sempre sóc molt més partidari de fer que no pas de demanar, em sembla evident que és ne-cessària una reforma del mercat laboral que permeti l’adequació de l’equip humà a les necessitats del segle XXI. És indispensable definir un sistema de contractació que finalitzi amb la insostenible dualitat del nostre model actual. I la solució no passa per eliminar les despeses de l’acomiadament i traslladar el risc als treballadors. La protecció laboral no és només un instrument de política social i distributiva, sinó que ha de ser un mecanisme de millora de la productivitat que potenciï el creixement.

Per aconseguir-ho, l’aposta per la formació és imprescindible. Hi ha hagut etapes en les quals el model formatiu avançava més que el canvi tecnològic. Aquestes etapes són les que han creat un creixement integrador i cohesionat socialment. En canvi, si la formació no segueix el ritme de la innovació, és quan una economia va perdent força fins que és insostenible. El producte interior brut d’Espanya s’estructura d’una determinada manera, que respon a un model de país. I només podrem canviar aquest model amb uns treballadors formats, preparats per al canvi.

9

ceco

tnò

mic

39

CIN

C C

ENT

IMS

El mercat laboral continua essent el taló d'Aquil·les de la recuperació

Ara com ara, des de l'inici d'en-guany, els signes de recupera-ció es comencen a consolidar. Pel costat de la demanda, els

indicadors sobre el consum suggereixen un creixement discret. D'una banda, les vendes d'automòbils van registrar el màxim increment interanual de la sèrie històrica, el 63,1% al març, mentre que les vendes al detall van continuar millorant i van presentar un incre-ment interanual del 3,8% en el mateix mes, la primera taxa positiva des del novembre del 2007. En canvi, al març, l'indicador de confiança dels consumidors es va continuar afeblint i es va col·locar per sota del nivell del quart trimestre.

Des de l'òptica de l'oferta, la indústria presenta unes perspectives més positives. Tot i que la producció industrial continuava baixant en el primer bimestre, van augmen-tar la confiança industrial i les entrades de comandes, gràcies a l'embranzida exterior. En aquest entorn, el Govern va aprovar un nou paquet de 26 mesures econòmiques per impulsar la recuperació econòmica i l'ocupació. Cal destacar el suport a la reha-bilitació d'habitatges amb diverses mesures fiscals, l'estímul de l'activitat empresarial i el foment d'empreses de serveis energètics. Així mateix, el Govern també va presentar el Pla Extraordinari d'Infraestructures, que mobilitzarà 17.000 milions d'euros en els pròxims anys. Gràcies a la col·laboració pública i privada, es mantindrà la inversió en infraestructures sense afectar els comptes públics fins al 2014.

Al sector financer, també es comencen a observar els primers símptomes del que es podria interpretar com un canvi de tendèn-cia, ja que, després de sis mesos d'anotar taxes de variació anual negatives, els prés-tecs a les famílies van registrar un lleuger augment interanual al febrer del 0,1%. Aquest lleuger ascens és consequència, sobretot, de l'habitatge, els préstecs del qual van augmentar el 0,4% en relació amb el mateix mes de l'any anterior. La

resta de préstecs als particulars va continuar disminuint, per bé que es va desaccelerar el ritme de descens. El mercat laboral continua essent el taló d'Aquil·les de la recuperació econòmica. Malgrat que la taxa de vari-ació interanual del nombre d'afiliats a la Seguretat Social va alentir la caiguda en el mes de març, la frenada del deteriorament de l'ocupació no s'acaba de materialitzar. A més a més, cal assenyalar que només la modalitat de contracte temporal va ex-perimentar un augment, mentre que els contractes indefinits mantenen la tònica decreixent. L'evolució dispar dels dos tipus de contractes s'ajusta al model dual de con-tractació característic del mercat espanyol. Això emfatitza l'informe semestral de l'FMI, que adverteix dels efectes negatius que un sistema dual de contractació té sobre l'atur i la formació i recomana un contracte únic amb indemnització per acomiadament creixent. La feblesa de la demanda que genera un mercat laboral tant deteriorat continua contenint la inflació en nivells relativament baixos. L'índex de preus al consum va pujar fins a l'1,4% al març en relació amb dotze mesos abans, sis dècimes més que al febrer, una mica més del que s'esperava. De tota manera, la meitat de l'alça de la inflació al març és atribuïble als carburants i lubricants, els preus dels quals van prosseguir l'escalada i van presentar un ascens interanual del 24,0%. En canvi, el nucli més estable de la inflació, l'anomenada inflació subjacent, que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats, se situava en el 0,2% interanual. L'encariment energètic també ha contribuït a frenar la millora del desequilibri del comerç exterior.

La tessitura en què es troba l'economia espanyola és certament complexa. Tot i que, difícilment, la sortida de la recessió serà vigorosa, en general els diferents indi-cadors reflecteixen un canvi de tendència que fa pensar que l'economia ha tornat al creixement. Una notícia que, sens dubte, contribuirà a assossegar l'enrarit clima generat per les turbulències gregues.

CIN

C C

ÈNT

IMS

La crisi grega desencadena turbu-lències als mercats, tot i l'aprovació d'una assistència financera al país. L'FMI revisa a l'alça el creixement mundial previst per al 2010. Als Estats Units, sorprèn la recuperació del consum i milloren les previsions. A la zona de l'euro, en canvi, el to continua molt feble.

El procés de recuperació d'Espanya continua essent més lent que el del conjunt de la zona de l'euro, i, segons les previsions de l'FMI i del Banc d'Espanya, continuarà essent així al llarg de l'any. Les dues institucions van revisar lleugerament la previsió de creixement per al 2010 i la van situar en el -0,4%. Per al 2011, s'espera un avanç una mica superior. L'FMI el situa en el 0,9%, mentre que el Banc d'Espanya el deixa en el 0,8%. A mitjà termini, les previsions de creixement de l'FMI són substancialment inferiors a les contingudes al Programa d'Esta-bilitat elaborat pel Govern espanyol.

Fonts consultades: servei d’estudis de “la Caixa”

10

ceco

tnò

mic

39

CEC

OT

FLA

SHce

cot

uDimarts, 27 d’abril de 2010, amb la volun-tat de ser el club de referència a Catalunya en l’àrea de la innovació, el Club Cecot d’Innovació i Tecnologia ha incorporat un Comitè Assessor format per reconeguts professionals, com són Joan Majó, Eduard Punset i Ramon Comellas. El passat 9 d’abril va tenir lloc la primera reunió d’aquest comitè, juntament amb Antoni Abad, president de la Cecot, David Garrofé, secretari general de la Cecot i el senyor Valentí Salles, president del Club.

L’objectiu principal del Club Cecot d’Innovació i Tecnologia és esdevenir l’espai de referència de les empreses, on podran participar del debat i l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques, que les ajudaran a impulsar les claus de la inno-vació i la tecnologia com elements indispensa-bles per augmentar la competitivitat.Coneguts dins del món empresarial i polític, els nous tres membres del Comitè Assessor han destacat, al llarg de la seva carrera professio-nal, per la seva vinculació amb temes científics i d’innovació:

Eduard Punset Casals (Barcelona, 1936) és ad-vocat, economista i comunicador científic. És llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid i màster en Ciències Econòmiques per la Uni-versitat de Londres. Ha estat redactor econòmic de la BBC, director econòmic de l’edició per Amèrica Llatina del setmanari The Economist i economista del Fons Monetari Internacional als Estats Units i a Haití. També ha estat assessor de COTEC, professor conseller de Màrqueting Internacional a ESADE, president de l’Institut Tecnològic Bull, professor d’Innovació i Tecno-

Eduard Punset, Joan Majó i Ramon Comellas s’incorporen al Comitè Assessor del ClubCecot d’Innovació i Tecnologia

logía del Instituto de Empresa (Madrid), entre d’altres. Actualment, és professor de Ciència, Tecnologia i Societat a la Facultat d’Economia de l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ra-mon Llull).

Joan Majó Cruzate (Mataró, 1939) és empresari i enginyer industrial. Actualment ocupa diversos càrrecs en institucions i empreses. Anteriorment va ser alcalde de Mataró, ministre d’Indústria i ex-alt càrrec de la Comissió Europea. És conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, president del Information Society Forum de Brussel·les, del European Institute for Media de Düsseldorf i president del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.

Ramon Comellas (Cercs, 1939) és enginyer per la UPC. Va ser professor d’electricitat a l’Institut Politècnic de Terrassa durant més de 15 anys. L’any 1973 va fundar juntament amb un altre soci l’empresa CIRCUTOR, SA, empresa de la qual actualment n'és el president. L’any 1980 va fundar l’empresa MICROFARAD, SL, i actual-ment en forma part del consell d’administració. L’any 1997 va fundar l’empresa CIRCONTROL, SA, i actualment n'és el president. També és pre-sident de l’empresa ZEZ-SILKO (República Txe-ca), de la qual CIRCUTOR, SA n'és la propietària i és conseller de les empreses INTERNATIONAL CAPACITORS, ZURC, i S.A. DE CONSTRUCCI-ONES INDUSTRIALES. Ha estat vicepresident de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa.

10

D’esquerra a dreta: Ramon Comellas, Marcos Urarte, membre de la junta del Club Cecot d’Innovació i Tecnologia, Valentí Sallés, Eduard Punset, David Garrofé, Joan Majó i Antoni Abad.

11

ceco

tnò

mic

39

CEC

OT

Juan Tomás Hernani explica el PlaInnova 2010 a la Cecot

Sabadell i la Patronal Cecot renoven el seu acord de col·laboració

uJuan Tomás Hernani, Secretari General d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació, es va reunir el passat 22 de març, a Ter-rassa, amb els membres del Comitè Executiu de la Cecot, presidit per Antoni Abad i amb els membres de la junta del Club Cecot Innovació i Tecnologia, coincidint amb la inauguració del sincrotró Alba. Durant la visita, Hernani va realitzar una exposició que, amb el títol "L'estratègia estatal en Innovació ", ha posat en relleu les accions que el Govern central està duent a terme per impulsar les polítiques innovadores que han de tornar a posicionar Espanya com un dels principals països innovadors dins de la Unió Europea.

Hernani ha dividit la seva exposició en tres punts: l'estratègia innovadora que el Govern vol emprendre, els plans concrets per aconseguir-ho i la visió que es té de Catalunya des de la Secretaria d’Innovació.

Abans d'entrar en detall sobre l'estratègia a seguir, Hernani va evidenciar la modesta posició innovadora que Espanya ocupa dins dels països de la UE, encara que va manifestar que és un mal endèmic de tota la Unió, ja que molts països reetiqueten les velles polítiques, quan el que necessitem és fer rendible la inversió en nous mercats i nous productes i que el públic i el privat han d'anar de la mà per aconseguir desenvolupar les polítiques d'R + D + I que necessitem i fer rendible la inversió.

Què ens cal? Hernani ha reflexionat en tres apartats: educació, inversió i internacionalització. És necessària una cultura innova-dora que ha de començar des de les pròpies escoles; cal invertir els recursos necessaris perquè les empreses puguin treballar conjuntament amb CSIC (organismes públics d'investigació), les universitats, els centres tecnològics i els parcs tecnològics, que realitzen projectes destinats a l'R + D + I, que permetin defensar el corrent de nous mercats i productes, i com a tercer punt la internacionalització, on tots els sectors poden innovar transferint coneixement i obrint nous mercats, com l'única ma-

nera de reactivar l'economia, generar ocupació i ser líders com a país. En aquest punt Hernani ha posat èmfasi en la necessària reactivació del sector industrial, que en aquests moments repre-senta el 17% del PIB i que hauria d'arribar al 20%, com un fet de vital importància perquè els plans de reactivació del Govern puguin dur-se a terme, canviant la mentalitat de país de serveis en què ara ens trobem.

Com fem tot això? Amb idees senzilles, clares i progressivament, ha afirmat Hernani, que ha parlat d'una estratègia de pentàgon, amb cinc eixos fonamentals: l'eix financer, el de mercat, l’inter-nacional, el de territori i l'eix de les persones.

Totes aquestes iniciatives estan englobades en el Pla Innovació 2010, orientat al mercat i als resultats, amb un enfocament inter-nacional i amb la participació del sector públic i el privat. Aquest pla pretén generar més de 3.900 empreses i 93.000 llocs de treball, i suposa una inversió pública directa de 2.600 milions d'euros. Aquesta iniciativa proposa també mobilitzar 6.000 milions d'euros d'inversió privada (el 1,9% del PIB), duplicant l'abast d'empreses que realitzen innovació i incorporant 40.000 empreses més al mercat de R + D + I.

uEl president de la patronal Cecot, Antoni Abad i el director general adjunt de Banc Sabadell, Jaume Puig, han signat a la seu de la Cecot, el 13 de maig, la renovació del conveni de col-laboració que ambdues entitats havien signat per primera vegada l’any 2005. La signatura

d’aquest conveni beneficiarà i potenciarà dues de les línies estratègiques de la patronal catalana centrades en la informació de valor afegit i ser-vei a les PIMES: la plataforma de comunicació FòrumCecot i el servei CecotXpress. Aquests dos serveis continuaran tenint, com en els últims anys, el reforç i l’impuls de Banc Sabadell en el context d’un marc de col·laboració general amb la Cecot.

FòrumCecot és la plataforma de comunicació amb les PIMES que permet tractar de forma presencial les últimes novetats i coneixements de l’entorn empresarial a través de persones de reconegut prestigi i coneixedores de l’àmbit empresarial i econòmic. El servei CecotXpress

és un servei d’informació totalment perso-nalitzat als interessos de la persona que el rep. La informació diària del CecotXpress es pot consultar a través de correu electrònic, dispositius sense fils o veu, i a dia d’avui, se-gons ha confirmat la patronal, el reben 6.000 persones de les 7.800 empreses associades. El perfil d’aquestes persones és bàsicament d’empresaris, directius i executius.

L’apropament de les dues entitats amb aquest conveni es concreta en l’interès pel desenvolu-pament del teixit empresarial i econòmic, donant el màxim suport a les PIMES i, en definitiva, donant suport a les accions que puguin “fer empresa” al país.

12

ceco

tnò

mic

39

CEC

OT

uLa Fundació Cecot Formació, departament de formació de la patronal catalana Cecot, i EAE Business School, escola de negocis del Grup Planeta, han signat un conveni de col-laboració per impartir formació superior. La Cecot, basant-se en el seu coneixement del món empresarial, inicia amb aquest conveni un nou projecte que li permetrà oferir una formació especialitzada de qualitat per donar resposta a les noves necessitats del mer-cat i als nous reptes que les empreses han d'emprendre donada a la conjuntura actual. Aquest projecte es posa en marxa amb la programació del Postgrau en Màrqueting on line i Community Management i del

Màster en Project Management. M a r t a M o z o , responsable dels màsters i postgraus de la Fundació Cecot Formació ha comentat que “la formació és essencial per fer front a la conjun-tura actual, tenint en compte que la formació ofereix eines a les empre-ses per adaptar-se

a les exigències i tendències del mercat mitjançant la creació i el desenvolupament del talent de l’empresa”.

El Postgrau en Màrqueting on line i Com-munity Management, primer postgrau d’aquest àmbit que es realitza a Catalu-nya, vol donar resposta a un canvi en la forma d’entendre el màrqueting que s’ha produït amb l'aparició de les noves formes interactives de comunicació i les xarxes socials i, que han creat la necessitat de professionals amb la formació adequada per treballar en un sector amb moltes possibilitats de futur.

El Màster en Project Management, el primer que ofereix una patronal de l’Estat espanyol en format on line, potencia i posa de mani-fest les eines, els recursos i els mecanismes empresarials que s’han de posar en marxa per gestionar projectes de forma eficaç i eficient. El Project Management té cada vegada més prestigi en el món empresarial ja que, les empreses s’organitzen a partir de la gestió de projectes i la millor manera de portar aquests a bon terme consisteix en potenciar-ne les habilitats i les capacitats dels directors/es.

Tant el Màster com el Postgrau s’impar-tiran amb una metodologia mixta que combina la formació on line i les sessions presencials (7 pel màster i 4 pel postgrau, totes elles en divendres tarda). Aquesta metodologia és altament participativa i interactiva que combina l’estudi dels continguts amb la participació dels alum-nes en els diferents espais que ofereix el campus virtual i des d’on, també, es faciliten tots els recursos necessaris pel de-senvolupament dels programes superiors (exercicis, manuals, casos pràctics, articles, darreres novetats, etc.). Cal destacar l’ús de l’innovador software Illuminator que permet realitzar sessions on time entre el professor i els alumnes.

Cecot i EAE signen un conveni per oferirformació superior

La Cecot lluita per la millora de la llei de les operacions vinculades

uLa Cecot, tot i haver aconseguit limitar les obligacions documentals, ha presentat esmenes al Projecte de Reial Decret per continuar millorant les mesures que afecten al tractament de les operacions vinculades. La patronal continuarà treballant per aconseguir limitar l’obligació documental a les operacions internacionals així com reduir el seu règim sancionador.

Cal recordar que el Projecte de Reial Decret va suprimir l’obligació de documentar les operacions vinculades, quan el volum total de les operacions realitzades amb una mateixa persona o entitat no superi la quantia de 250.000€. A més, segons la nota publicada pel Ministeri d’Economia i Hisenda, aquest nou marc jurídic s’aplicarà amb caràcter retroactiu des del 19 de febrer de 2009, per ser la data a partir de la qual resulten exigibles les obligacions documentals.És convenient recordar que la Cecot i AEDAF (Asociación Española de Asesores Fiscales) van elaborar una proposta conjunta per reformar la normativa de les operacions vinculades, que va provocar que el ministeri, en els mesos estipulats per desenvolupar la regulació de la normativa, hagi fet els canvis oportuns, en matèria d’operacions vinculades, per tal que la norma no afecti a la competitivitat de mi-croempreses i PIMES. David Garrofé, secretari general de la Cecot i Enric Rius, assessor financer i fiscal de la patronal, juntament amb Juan Carlos López-Hermoso, president d’AEDAF; es van reunir amb el director general de Tributos, Jesús Gascón i amb el subdirector general d’impostos sobre les persones jurídiques, José A. López Santacruz, per sol·licitar la reforma de la resolució aprovada en Consell de Ministres el passat 9 d’abril, en matèria d’operacions vinculades.

13

ceco

tnò

mic

39

cec

ot

Setzena edició dels Reconeixements Cecotal Progrés Empresarial 2010uDijous, 10 de juny de 2010. El president de la patronal catalana Ce-cot, Antoni Abad, la cap de l’Obra Social de UnnimCaixaTerrassa, Maria Cardellach, el director d’Organització i Xarxa Territorial d’Egarsat, Sergi Riau, el vicepresident de l’ACCA (Associació de Corredors i Corredories d’Assegurances), Francisco Hoya i el president de la Fundació Institut Industrial i Comercial, Martí Colomer, han presentat a la seu de la Cecot, la 16a edició dels Reconeixement Cecot al progrés empresarial.

Com cada any, des de la Cecot s’ha considerat important premiar totes aquelles activitats, iniciatives o idees originals que hagin contri-buït al desenvolupament del nostre teixit empresarial i social al llarg de l’últim any i difondre, així, models de gestió responsable, eficaç, eficient i competitiva, amb aquest nou escenari competitiu, on totes les empreses hauran d’avocar els seus esforços, si no ho estan fent ja. Uns reconeixements que, durant aquests darrers anys, han reconegut a personalitats de la talla de Antoni Brufau, Andreu Mas-Colell, o Salvador Alemany; així com a empreses com Drivania Internacional, Estrambrils, SA, Egaratelek, o IMC Toys, SA.

Amb aquests guardons, la Cecot vol fer un reconeixement públic de la tasca i l’esforç realitzat en la millora continua de la gestió econòmica o empresarial portada endavant per una mateixa empresa, per una persona, per una associació, etc.

L’objectiu principal dels reconeixements és el de distingir d’una ma-nera pública i notòria l’esforç, la constància i la capacitat d’adaptació i superació diària de les empreses, les institucions i les persones que les formen, alhora que premien la seva contribució al desenvolupament econòmic i empresarial del país.

La participació en aquests guardons és totalment oberta i no és neces-sari que l’empresa estigui associada a la Cecot. A més, la candidatura pot ser presentada per un tercer proposant, aliè o no, a l’empresa, entitat participant, etc.

1. Empresa més internacional.2. Comerç o servei més dinàmic. 3. Formació i gestió del talent (atorgat per l’Associació de Cor-

redors i Corredories d’Assegurances).4. Empresa 2.05. Millor jove iniciativa empresarial (atorgat pel Cercle Cecot de

Joves Empresaris).6. Entitat integradora del tercer sector social, que hagi promogut

iniciatives d’inserció laboral per col·lectius vulnerables (atorgat per la Fundació Institut Industrial i Comercial).

7. Gremi/associació que s’hagi distingit per una millora de les activitats i els serveis per als seus associats (fora de concurs).

8. Millors pràctiques de l’Administració pública (fora de concurs).9. Personalitat que s’hagi distingit per la serva aportació al món

economicoempresarial, com a homenatge a la seva trajectòria (fora de concurs).

Aquest any les candidatures convocades són:

Les propostes que es presentaran al jurat deliberador seran propostes generades per la comissió organitzadora dels Reconeixements Cecot i consensuades després pel Comitè Executiu de la Cecot.

El període de presentació de candidatures finalitza el proper 1 de setembre i cal que s'enviïn a la seu central de la Cecot (c. Sant Pau, 6 – Terrassa) en un sobre tancat i a l’atenció del departament de comunicació.

Com cada any, s’ha habilitat una pàgina web (www.nitdelempresari.com) que recull els històrics, les bases de participació per poder des-carregar-les i tota la informació que anem elaborant sobre les novetats de l’any en curs.

El jurat, que es reunirà en un dinar el dijous 23 de setembre, el com-ponen consellers de la Generalitat, l’alcalde de Terrassa, el president de la Cecot, els guardonats de l’any passat, representants de diverses institucions, representants de mitjans de comunicació i personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit empresarial.

El veredicte final es farà públic l’1 d’octubre i el lliurament dels Reco-neixements Cecot es farà en el transcurs del sopar de la 16a edició de la Nit de l’Empresari que se celebrarà el divendres, 15 d’octubre al Recinte Firal de Terrassa.

Dins el marc dels Reconeixements Cecot, UnnimCaixaTerrassa convoca la catorzena edició del Premi a la Creació de Valor Social i Egarsat convoca el 11è Premi a l’Actuació en Prevenció de Riscos Laborals. Aquests guardons també es lliuraran dins el marc del sopar de la 16a Nit de l’Empresari.

Lanit.cat – Nous paradigmes Aquest any la Nit de l’Empresari porta el nom de lanit.cat – Nous paradigmes. Aquest any la Cecot vol fer incidència en la importància que les empreses desenvolupin les màximes capacitats per competir a nivell global i que, per això, és essencial aprendre a treballar en col-laboració amb tercers, fent xarxa, tant amb competidors, com amb clients, proveïdors i d’altres partners. Cal la màxima flexibilitat per a establir tot tipus d’aliances, per gestionar tots els processos de negoci, la logística, el disseny de productes i processos, els serveis, etc. En aquest context, les tecnologies de la informació i, en general, tot el desenvolupament web 2.0, jugaran un paper cabdal.

14

ceco

tnò

mic

39

TEC

NO

LOG

IA I

IN

NO

VA

CIÓ

Expliqui’ns una mica la gènesi del Club El Club neix amb una idea de servei a les empreses. Especi-alment en aquest moment en què estem immersos en una forta crisi, és el moment de preparar-se, ja que la sortida de la crisi serà possible per a aquelles empreses que hagin augmentat la seva productivitat i, per tant, hagin fet els seus processos més eficients.

Aquesta eficiència ha de partir d’una revisió de tots els ele-ments que composen el procés de negoci de cada empresa, des de la definició dels productes i serveis que ofereix passant pels processos productius, logístics, administratius i també de màrqueting. En tots i cadascun d’ells s’ha d'innovar, cal buscar noves maneres de fer les coses incorporant les eines més actualitzades que ens proporcionen les tecnologies.És la incorporació de tecnologia a les diferents funcions de les empreses el que millorarà l’eficiència i, per tant, permetrà tenir una productivitat més alta.

És en aquest context que la Cecot ha pensat que pot ajudar els seus associats, i les empreses en general, tot creant un Club que doni valor als avantatges que la innovació i la tecnologia aporten als processos de negoci de les empreses. Aquests valors són ja àmpliament coneguts i adoptats en una part important d’empreses, però hem de fer un esforç de comunicació per difondre més la cultura de la innovació, especialment a les PIMES que, bàsicament saturades per tirar endavant el “dia a dia” i moltes vegades, especialment ara, amb dificultats d’inversió, pot ser que no segueixin el ritme necessari, i es pugui produir un “gap” o forat tecnològic,

difícilment recuperable en el futur, entre les empreses amb processos d’innovació permanents i la resta. Hem d’intentar evitar que això passi.

Quins són els principals objectius? S’ha d’intentar construir un sistema d’innovació potent perquè sigui una eina que interactuï dins les empreses i aconsegueixi la transformació i, per tant, la modernització del seus processos productius i de serveis.És en aquesta direcció que el Club ha definit que la seva missió sigui “afavorir la transferència i l’ús de la tecnologia i el coneixement com a impulsor d’innovació de les em-preses”. Per tal d’acomplir aquesta premissa hem definit 5 eixos d’actuació que són els objectius que el Club es proposa en la seva primera etapa.

Aquests objectius són: difondre la cultura de la innovació; difondre i donar valor a les tecnologies com a eines per a la innovació; promoure la col·laboració entre empreses; acos-tar les empreses als centres tecnològics i a les universitats; identificar i promoure el talent; exercir la funció de lobby.Per aconseguir avançar en aquests temes impulsem accions que bàsicament es desenvolupen en dos àmbits: la difusió de la cultura de la innovació i el desplegament d’activitats que van encaminades cap al coneixement de les tecnologies existents, com ara, la formació, l’assessorament i també la promoció de les tecnologies emergents.

No obstant això, el repte més complicat d’assolir és pro-moure la col·laboració entre empreses i, entre aquestes

Enginyer Industrial per la ETSII de Barcelona i llicenciat en Informàtica per l'Institut d'Informàtica de Madrid, Valentí Sallés va completar la seva formació amb els títols de Tècnic superior de Màrqueting (ESMA) i un Postgrau sobre Automàtica (IN Polytechnique de Toulouse), a més de diplomar-se a l'IESE. L'any 1989 comença la seva trajectòria com a assessor i promotor d'empreses, i és aquest any que funda i es converteix en conseller delegat de SEYS, Semiconductors i Sistemes SA, empresa de la qual des del 1993 en va ser director general i des del 2009 n'és president del grup. Altres activitats en què ha estat compromès són, la de ser promotor i vocal del Saló Informat (Fira de Barcelona), vocal de l'ATI (Associació de Tècnics Informàtics) i vocal de les associacions patronals del sector Informàtic ASEITEC i CONETIC. A més, compagina la seva activitat professional amb el món de la cultura i la innovació, ja que és membre del consell de redacció de les revistes de tecnologia, Cad Magazine, ElectroMarket, i IM Innovació Mediambiental, i ha estat president del C. D. Terrassa Hoquei durant 8 anys, des del 1987 al 1995. Actualment també és president del Club d'Innovació i Tecnologia de CECOT (Innovatech), de recent creació.

TEC

NO

LOG

IA

14

Entrevista a Valentí Sallés

15

ceco

tnò

mic

39

TEC

NO

LOG

IA I

IN

NO

VA

CIÓ

i les universitats i els centres tecnològics. Encara que les estadístiques indiquen clarament una millora en projectes que impliquen diferents empreses i impliquen també la transferència de tecnologia des de les universitats i els CT cap als sectors industrials, la veritat és que hi ha una manca de cultura del treball col·laboratiu a la nostra societat. Des del Club treballem per establir punts de trobada i acords de confiança entre els diferents actors.

Veient que al “Comitè assessor” hi ha personatges de molta rellevància, com Eduard Punset, Joan Majó, Ramon Comellas, entre d’altres, per què creu que s’han compromès amb el Club? Les persones que en la seva vida han mantingut bàsica-ment una posició creativa i innovadora dins del món de les diferents disciplines tecnològiques són especialment sensibles a la difusió d’allò que podríem anomenar “cultura de la innovació”. Els senyors Punset, Majó i Comelles són exemples extraordinaris d’aquesta actitud i de la voluntat de difusió dels seus coneixements. Entenem que han sintonitzat amb els objectius que ens hem marcat, i és per a nosaltres un honor comptar amb el seu consell i la seva experiència per tirar endavant la nostra tasca.

Com veu l’estat de la innovació a Catalunya? La innovació i els seus antecedents, la investigació i l’I+D, tenen dos eixos d’actuació: el sector públic i el sector privat. En el sector públic són les universitats i els centres d’inves-tigació els llocs on circulen el coneixement i la investigació. En el sector privat són les empreses que ho desenvolupen per mitjà de la innovació.

Normalment l’esforç en inversió pública per a investigació tiba de la inversió privada.

A Catalunya, per cada euro que inverteix l’Administració, les empreses n’inverteixen 1,7, a la resta d’Espanya, 1,2 euros, a la Unió Europea, 1,8 euros, i als EUA, 2,8.

Catalunya té un nivell baix d’inversió en innovació de tal manera que estem en el lloc 82 de les regions europees. Actualment la inversió en investigació a Catalunya és del 1,45% del PIB, lluny de la de la UE, que és del 1,92%, i encara més lluny de la dels EUA, que és del 2,5%.

El creixement econòmic dels últims 12 anys no s’ha aprofitat per assentar las bases que permetin assegurar en el futur la competitivitat de les nostres empreses i, per tant, els nivells desitjables de benestar i cohesió social.

La Generalitat ha elaborat el Pla Nacional per la Recerca i la Innovació en què preveu arribar al 2,3% del PIB en l’horitzó de l’any 2013. Segurament els efectes de la crisi i les seves conseqüències en les mesures de contenció de la despesa i de les inversions dificultaran l’assoliment d’aquest objectiu.

Com veu el paper de l’administració pública en aquest context, i quines coses s’han de millorar?En una visita que ens va fer a la Cecot, el secretari general d’innovació del Ministerio de Ciència e Innovación, el senyor Juan Tomás Hernani, vàrem estar debatent la “Estrategia

Estatal de Innovación”, el conegut E2I, que és el pla que ha definit la nova “Secretaria General de Innovación”. Aquest pla vol aconseguir que el potencial d’investigació, que és força alt en aquest país, es converteixi a través de la transferència de tecnologia en innovació i que s’incorpori als productes i processos que generen les empreses. Els objectius previstos són aconseguir la mobilització de 6.000 milions de euros d’inversió privada per a investigació i du-plicar el número d’empreses que fan innovació, és a dir, un increment d’aproximadament 40.000 més de les actuals, així com estabilitzar la balança tecnològica actual, estimada en un dèficit d’aproximadament 20.000 milions d’euros.

Segurament el punt més complicat radica en un canvi d’estratègia per finançar els projectes d’I+D+i, en passar de les vies de la subvenció a les dels crèdits, aquest punt s’està notant en les assignacions al Plan AVANZA.

Ha d’adquirir més importància, per tant, el capital- risc, que encara té una petita dimensió comparat amb altres països.

Les fórmules alternatives a les subvencions han de tenir un paper protagonista: el capital-risc públic, els fons d’inversió especialitzats en I+D+i, i l’MBA, o sigui el Mercat Alter-natiu Bursàtil, que està dedicat a les empreses de mitjana capitalització.

Dit això, el panorama que es preveu per a l’acompliment del pla E2I és complicat, no ajudarà gens la pujada de l’IVA i la insuficient desgravació a les empreses per activitats relacio-nades amb la innovació, actualment al 12%, que només són aprofitables per part de les empreses que tenen beneficis, però seran especialment negatives les retallades d’inversió que l’Administració haurà de fer per al pla d’austeritat que tot just acaba de començar, i que no sabem com acabarà.

Com avalua el paper de les patronals, i concre-tament de la Cecot, en la innovació empresarial.Com que les patronals són l’espai de referència per a la defensa dels interessos de les empreses és important que treballin per introduir estratègies que els permetin innovar tecnològicament en els seus productes, serveis o processos interns, de manera que n’assegurin la seva viabilitat. La innovació és, avui més que mai, un element essencial per augmentar la competitivitat i posicionar-se en nous mercats. Innovació entesa com a actitud de canvi i d'oportunitat, i això serveix tant per a les empreses com per a les persones. És en aquest marc que les patronals han d’acompanyar les empreses en la recerca de nous reptes dins l’àmbit de la innovació tecnològica.

En el cas de la Cecot hi ha una sensibilitat especial perquè les empreses siguin més competitives i, en aquest sentit, s’ha creat el Club per tal que sigui una eina per a la difusió de la cultura de la innovació. Des del Club d’Innovació i Tecnologia treballem per establir ponts de comunicació i acords de confiança entre empreses i amb universitats i centres de recerca que ofereixin resultats a través de la innovació tecnològica. L’objectiu és transmetre els avan-tatges que la innovació i la transferència de resultats de la recerca pot significar per als productes, serveis o processos interns de les empreses.

16

ceco

tnò

mic

39

TEC

NO

LOG

IA I

IN

NO

VA

CIÓ

Noves tendències en Plataforma Web

El model Platform as a Service o PaaS consisteix en apli-cacions específiques i paquets de sistema operatiu virtua-lizats a servidors. Es tracta d’entorns en què es poden fer funcionar determinades aplicacions. Els beneficis són clars:• Allibera de manteniment, d’operacions tècniques i de

suport.• Accessible a tot tipus d’empreses, independentment de

la seva mida o ubicació geogràfica.• Múltiples clients comparteixen una infraestructura, se-

parada amb seguretat lògica, que en redueix els costos.• Lloguer en comptes de Llicència.

En aquest context, i durant el 2010, la quarta versió de EBD Platform s’unirà a aquesta modalitat de prestació de serveis tal com ja van fer en el seu moment Amazon i altres empreses especialitzades, com ara Salesforce.com. EBD Platform 4.0 permetrà als desenvolupadors crear pro-gramari i explotar-lo utilitzant les mateixes eines i sistemes emprats amb les versions anteriors d’EBD Platform (client/servidor). L’usuari podrà explotar l’aplicació en la infraes-tructura d’Overon, cosa que permetrà una escalabilitat total. D’aquesta manera, tots aquells desenvolupadors que estiguin realitzant aplicacions i hagin de gestionar una gran quantitat de dades podran beneficiar-se d’una infraestructura que, d’una altra manera, els resultaria molt més costosa. EBD Platform PaaS també ofereix elasticitat i dinamisme als seus clients perquè puguin deixar les seves aplicacions en qualsevol moment i assignar els recursos dinàmicament en funció de les necessitats de les aplicacions.

2. Ajudar els usuaris a incrementar la seva productivitat La productivitat és un altre dels temes que més preocupa les empreses, especialment en èpoques de crisi com la que estem experimentant. No es tracta només de reduir els costos sinó d’aprofitar al màxim els recursos existents. Les possibilitats en aquest aspecte no són menys:• Incrementar la productivitat del desenvolupador mit-

jançant la disciplina Application Lifecycle Management (ALM). Application Lifecycle Management (ALM) és la unió entre l’administració de negocis i l’enginyeria de programari mitjançant eines de productivitat que acom-panyen tots els rols que participen en la construcció de solucions (dissenyadors, maquetadors, analistes funcionals, arquitectes, gestors de projecte, programadors, testers, etc.) en totes les etapes del cicle de vida.

Cecot ha llançat recentment el seu website corporatiu desenvolupat amb la tecnologia EBD Platform. Aquesta tecnologia ha permès a Cecot situar-se a l’avantguarda tecnològica de les patronals catalanes i, al mateix temps, reforçar la seva filosofia de servei innovador i transparència als associats, dotant-los de tota la informació necessària per facilitar les gestions i satisfer les seves necessitats presents i futures. El canvi s’ha fonamentat en el concepte clau de la «complicitat amb l’usuari»; complicitat mitjançant els criteris comunicatius, gràcies a la solució de navegació i visual, a través dels nous serveis i solucions de Cecot i, finalment, complicitat a partir de la reformulació conceptual i tecnològica.

EBD Platform és una plataforma dinàmica que permet desenvolupar de manera visual i intuïtiva i sense necessitat d’un alt nivell tècnic qualsevol tipus d'aplicació web. L’ar-quitectura oberta d’EBD permet crear solucions totalment ajustades al client i facilitar el seu creixement de forma estructurada. La flexibilitat d’EBD fa que es pugui aplicar en qualsevol sector i mida d’empresa.

Noves tendències en plataformes de desenvolupament d’aplicacions web

Per tenir èxit al mercat, molts sectors dissenyen els seus productes pensant en els seus clients o consumidors. En el món del programari informàtic, aquest procés sol fun-cionar al revés: els enginyers informàtics desenvolupen el programari pensant en la tecnologia i no en els usuaris que l’hauran d’utilitzar.

En el desenvolupament de projectes d’aplicacions web, hi ha una gran distància entre els dissenyadors, que vet-llen per la bona imatge i per a l’ús de la Presentació que interactua amb l’usuari, i els programadors informàtics, que se centren en el bon funcionament de la tecnologia de les Bases de dades i de Negoci.

EBD ha trobat la seva oportunitat de mercat en aquesta anomalia i ha apostat per la creació d’un programari que permet desenvolupar tant una Capa de Presentació pensada i dissenyada per a l’usuari com Capes de Bases de dades i de Negoci, amb les quals també es pot integrar. Així doncs, EBD pot ser una Capa de Presentació que integra la resta de Capes o un Entorn Complet que desenvolupa totes les Capes. En qualsevol cas, la tecnologia es posa al servei de l’usuari.

En aquest sentit, les tendències més destacades en el desenvolupament d’aplicacions web se centren a assolir tres objectius clau: 1. Maximitzar l’eficiència per reduir costos Durant els darrers anys han estat molt pocs els sectors que s’han salvat de la crisi, fet que ha deixat un escàs marge de reacció per a les empreses i que ha arribat a provocar, en alguns casos, la seva mort. La crisi ha suposat una petita frenada en el creixement empresarial i econòmic fins i tot per a un mercat, el Cloud Computing, en plena fase de desenvolupament i d’evolució i en què el lliurament del servei el converteix en una atractiva elecció en l’actual conjuntura macroeconòmica.

Si bé fins ara les sigles SaaS (Programari as a Service) es-taven molt de moda i representaven una de les tendències més importants en la prestació de serveis, aquestes altres sigles també estan començant a sonar amb més força: PaaS (Platform as a Service).

17

ceco

tnò

mic

39

TEC

NO

LOG

IA I

IN

NO

VA

CIÓ

• Edició visual de pàgines, és a dir, poder definir i/o modi-ficar amb el ratolí l’estructura de les pàgines, arrossegar widgets i configurar-los. En definitiva, construir un portal a cop de ratolí.

• Orquestrar dades. Aquesta funcionalitat permet confi-gurar visualment estructures de dades complexes que s’alimenten de múltiples orígens de naturaleses diverses (bases de dades, Web Services, LDAP, etc.) i que con-vergeixen en un model predefinit; d’aquesta manera, és possible aplicar regles de negoci per processar i/o transformar la informació.

• OOP (Object Oriented Programming). Programació

orientada a objectes que amplia la potència de parame-trització i permet estendre funcionalitats i/o crear-ne de noves o, fins i tot, construir solucions a mida des de zero.

3. Crear negoci La idea d’agregar un rang d’aplicacions gratuïtes i de pagament en una botiga virtual perquè els usuaris les descarreguin ha estat àmpliament popularitzada per l’App Store d’Apple per a l’iPhone. EBD Platform 4.0 comptarà amb un entorn anomenat EBD Store per a la descàrrega de components, entre els quals destaquen widgets, plantilles i solucions verticals que es poden descarregar.

18

ceco

tnò

mic

39

RH

FCF és un dels principals centres de formació a Catalunya, amb més de 10.000 estudiants i 900 cursos realitzats l’any 2009. Aquest centre col·labora amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, l'Inem, i amb acords amb universitats i consultors de formació amb gran prestigi en el sector privat.

La formació que es planifica és multisectorial i va adre-çada als diferents estaments de l’empresa en funció de les necessitats del mercat i de les funcions que porten a terme en cada cas. Tanmateix, per aconseguir una major adaptació a la idiosincràsia de cada empresa i persona, la formació s’ofereix en modalitat presencial, a distància, e-learning i mixta amb les tecnologies més innovadores del mercat.

Un tret diferencial és la utilització d’una metodolo-gia activa i participativa (learn by doing) que facilita la transferència de coneixements al lloc de treball i facilita l’adquisició dels coneixements.

La Fundació Cecot Formació organitza cursos i seminaris per a totes aquelles persones interessades en formar-se i seguir creixent tant professionalment com personalment. Cal tenir present que aproximadament un 75% de la formació que s’imparteix és In company, que per la seva pròpia naturalesa es dissenya en base als interessos i les necessitats de les empreses. Per aquest motiu, és difícil oferir un llistat concret amb el cursos que s’oferten In company perquè sempre s’adapten a les demandes que arriben de les empreses.

L' oferta formativa és molt amplia, multisectorial i multidisciplinar, per la pròpia naturalesa de l'entitat i s’estructura en les següents àrees: formació contínua, formació transversal, for-

mació específica sectorial (segons l'activitat de l'empresa), formació de perfeccionament, formació In Company Trai-ning, outdoor training i formació a distància i teleformació i la formació laboral i d’oficis.

Tot i l’ampli ventall, darrerament, un dels tipus de formació més demandat és la formació In Company Training, pels aventatges que detallem a continuació.

Formació In Company TrainningEls programes In company training són les propostes formatives que es dissenyen en funció de les necessitats i interessos de les empreses (a mida). Aquesta tipologia de formació requereix d’un anàlisi previ per garantir-ne l’eficàcia. Les seves característiques es poden definir com: adequació a les necessitats empresarials; flexibilitat en la durada, horaris, continguts i lloc de realització; i, aplica-bilitat pràctica immediata.

Al parlar de formació In Company Training (a mida) ens referim a aquells programes formatius que es dissenyen en funció de les necessitats i interessos de les empreses. Els beneficis que les empreses poden obtenir d'aquests tipus de formació són:

RH

18

La formació In Company: propostes formatives que es dissenyen en funció de les necessitats i interessos de les empreses (a mida) La Fundació Cecot Formació és el departament responsable de proveir formació continuada pels treballadors/es que necessiten encarar el procés de canvi tecnològic, econòmic i social que s’ha donat a la nova societat del coneixement i sense el qual no és possible garantir la competitvitat de les empreses i la promoció professional individual.

19

ceco

tnò

mic

39

RH

u Adequació a les necessitats empresarials. Els cursos es dissenyen i planifiquen en base a les demandes de l'empresa.

u Flexibilitat en la durada, horaris. Es programen el calendari i horaris més òptims, evitant interferir en el desenvolupament del dia a dia empresarials.

u Flexibilitat en el lloc de realització. Els cursos es poden realitzar a l'empresa (si disposa d'espai adequat per a la impartició del curs), a les aules de Cecot o, en altres espais a convenir en funció dels interessos de cada cas.

u Aplicabilitat pràctica immediata. Els cursos que es programen són eminentment pràctics amb l'objectiu de facilitar als participants la utilització dels coneixements adquirits al seu lloc de treball.

u Transferència de coneixements al lloc de treball. Al ser un curs adaptat al dia a dia de l'empresa es treballen aquells aspectes que són rellevants per la pràctica professional, focalitzant els programes formatius al sector empresarial i a les tasques que es desenvolupen. Això permet acotar la durada del curs i potencia la seva eficàcia i eficiència en treballar només aquells aspectes que realment són interessants per cada lloc de treball.

Generalment, la formació que s'imparteix In Company és de curta durada i dóna resposta a aspectes concrets que l'empresa vol millorar o actualitzar en base a les noves demandes del mercat i darreres normatives publicades. Per altra banda, també es realitzen cursos de llarga durada per donar resposta a aquella formació de major complexitat o que requereix d’una pràctica continuada per assolir els coneixements desitjats.

La formació In Company és la millor oportunitat de què disposa l'empresa per formar als seus professionals en el tipus de formació que requereixin, fins i tot, aquella que per la seva especificitat és difícil de trobar en el mercat formatiu actual. Cal tenir present, que tota formació té cabuda en aquesta modalitat.

Les àrees formatives més demandades per les empreses són idiomes, informàtica, direcció i gestió empresarial i l'àrea econo-micofinancera ja que són àrees transversals aplicables als diferents sectors productius. Tanmateix, és important destacar que dia a dia creix la demanda de formació específica que, donat la seva concreció, és menys representativa en els percentatges globals però molt important per la millora empresarial.

Per exemple, una empresa que instal·la una maquinària nova a l'empresa i ha de formar als seus treballadors/es és molt difícil que trobi cursos en obert al mercat. En aquest cas, la solució és dissenyar un curs In Company amb l'objectiu que els participants aprenguin l'ús concret d'aquella maquinària. La formació In Company durant el 2009 va suposar un 75% del total de la formació impartida per la Fundació Cecot Formació amb una valoració qualitativa mitjana de 8,9 sobre 10.

La formació In Company, que generalment té un cost en concepte de matrícula, també pot oferir-se subvencionada en funció del sector empresarial i del tipus de curs.

La Fundació Cecot Formació fa un estudi personalitzat i assessora a les empreses de les vies de finançament de què disposa per tal d’obtenir el màxim rendiment dels recursos que ofereix el mercat.

20

ceco

tnò

mic

39

EN

TR

EVIS

TA ENT

REV

ISTA

Va néixer a Mollet del Vallès l'any 1954 en el si d'una família fortament marcada per la seva activitat política en favor de la llibertat, la democràcia

i el catalanisme. Vinculada des de molt jove a organitzacions antifranquistes i de defensa dels drets humans.

Mare de dues filles, és llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, va compatibilitzar l'exercici mèdic a l’Hospital Clínic de Barcelona i al comarcal de Palamós, amb l’especialització en gestió i economia sanitària, essent directora del Consorci Sanitari del Baix Empordà. Va ser alcaldessa de Mollet, la seva població natal, des de l’any 1987 fins l’any 2003, període durant el qual la ciutat va experimentar una extraordinària transformació, tant des del punt de vista urbanístic com sociocultural. Va ser subseu olímpica l'any 1992. La important regeneració urbana de Mollet fou reconeguda l’any 1998 amb el primer premi europeu de l’espai públic urbà. Va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions autonòmiques de 1995, reelegida al 1999, 2003 i 2006. Durant la seva activitat com a diputada, ha format part de les comissions de Política Territorial, d’Economia, Finances i

Pressupost i va ser vicepresidenta de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local. A la VI legislatura va ser portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, i formà part de la seva direcció.

L’any 2003 fou nomenada consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Des de fa tres anys és consellera de Justícia.

Expliqui una mica més que és el CIRE i què pretén?“El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l’empresa pública que gestiona totes les activitats adreçades a la inserció laboral dels interns en centres penitenciaris. El CIRE és l’ins-trument del qual s’ha dotat el Departament de Justícia per oferir oportunitats laborals als reclusos, ja que la reinserció social de les persones adultes no és possible sense la seva plena integració en el món del treball. El CIRE ofereix treball remunerat i formació professional als interns i les internes de Catalunya en els tallers de producció que es troben a l’interior de les presons i també a l’exterior. El treball és un element fonamental del tractament dels interns de centres penitenciaris de Catalunya, necessari en el seu procés de reeducació i reinserció social. La feina possibilita a les persones privades de llibertat el desenvolupament d’habilitats laborals i l’accés a uns mínims recursos econòmics per a ells i per a les seves famílies i, en algunes ocasions, per indemnitzar les víctimes.”

20

Sra. Montserrat Tura Honorable Consellera de Justícia

"Els empresaris poden valorar el CIRE com a proveïdor per cobrir les seves necessitats empresarials"

21

ceco

tnò

mic

39

EN

TR

EVIS

TA

L’any passat el CIRE va rebre un guardó per part de la CE-COT a les millors pràctiques de l’Administració pública. Què representa per a vostè i per al CIRE aquest premi?“Ha estat un premi molt important, perquè ens valora i reconeix la nostra tasca una Patronal empresarial. Per tant, a més de valorar la funció social que fa el CIRE que és molt important, també es valoren i es distingeixen les pràctiques d’eficiència com a empresa pública i això demostra que es fa la feina ben feta i que es valora la tasca del CIRE en el mercat empresarial. És un honor que amb aquesta empresa puguem representar les millors pràctiques de l’administració.”

Com poden els empresaris contemplar el CIRE dins de les seves estratègies?Des de dos punts de vista. En primer lloc, els empresaris poden valorar el CIRE com a proveïdor per cobrir les seves necessitats empresarials abans de deslocalitzar una de-terminada part de la seva producció, que pensin que es pot fer a les presons catalanes. En segon lloc, els empresaris poden usar els serveis de la borsa de treball del CIRE, una borsa de treball que formen interns en règim de semillibertat. Si una empresa necessita personal qualificat, com ara gruistes, personal del sector de la restauració, etc., a la borsa de treball del CIRE troba personal qualificat, que ha rebut formació es-pecífica, que ha obtingut certificats oficials i que, per tant, són treballadors amb una formació al darrere.”

Des d’una visió més global, com veu la justícia a Catalunya?“En l’actualitat, som la comunitat autònoma amb més palaus de justícia moderns i amb més informatització. Mai no s’havia fet tant. Hem construït i estem construint nous centres peni-tenciaris que ens han permès sortir de la situació tercermundista en què es trobaven les presons. Ens ve gent de totes les comu-nitats autònomes per veure i conèixer els edificis judicials que hem aixecat, perquè són capdavanters, igual que els programes informàtics que hem implantat. Hem fet passes de gegant en la informatització dels jutjats. Som la primera Comunitat Autòno-ma amb una base de dades unificada de l’Administració de Justícia, el que vol dir que hem actualitzat i modernitzat les bases de dades de manera que avui en dia no hi ha ningú a Espanya que tingui la possibilitat de tenir tota la història judicial d’una persona i a Catalunya sí, hem situat la justícia al lloc que li correspon al segle XXI. També hem posat en marxa la Ciutat de la Justícia, el complex judicial més important i tecnològicament més avançat de l’Estat, hem ac-tualitzat el codi civil i hem modernitzat les normes que regulen les associacions i fundacions. És evident que hi ha més coses per fer, però mai s’havia fet tant en aquest àmbit. El que no es va fer en anteriors legislatures, s'ha fet ara.”

Els empresaris es queixen molt de la lentitud de la justícia, què creu que s’hauria de fer?“Cal desjudicialitzar determinats processos. Moltes lleis han delegat massa feina als jutges. Durant molt de temps, sobre

la taula del jutge hem anat afegint moltes feines innecessàries. Cal, per exemple, portar a la taula d’un jutge la declaració d’in-solvència d’un negoci que no pot pagar una factura? Al final, l’autoritat judicial pertinent ho ha de decidir tot. Precisament vam encarregar a una comissió d’experts que estudiés aquesta situació que provoca una sobrecàrrega de feina als tribunals per saber quines possibles solucions es poden aplicar i ens plantegen reconduir diverses funcions que ara executen els jutges i que podrien derivar-se a altres òrgans de l’àmbit jurídic i a altres pro-

fessionals com ara els secretaris judicials, els advocats, els notaris... Els registres civils, per exemple, no considero que hagin de ser necessàriament un jutjat, podrien dependre de les administracions locals. A Catalunya hi ha 49 ciutats amb palau de justícia, els altres 897 municipis tenen un jutge de pau i caldria tenir present la possibilitat que aquests jutges portin temes d'una importància judicial menor. També cal, i hem treballat fort en aquesta direcció, reforçar els medis alternatius de solució dels conflictes com ara la mediació, la conciliació o l’arbitrat-

ge. Es treballa també en la implantació de l’oficina judicial, que resoldrà problemes importants, però no tots.”

Creu que la vida pública i política del país està excessiva-ment judicialitzada?“És innegable l’increment constant de la litigiositat en el nostre país, i ha anat acompanyat d’importants esforços inversors per part del Departament de Justícia per aconseguir un servei eficaç i dotat dels necessaris mitjans personals i materials. Tanmateix, davant l’esmentada progressió, els esforços apareixen com a insuficients. Des del Departament de Justícia hem fet una gran

inversió per millorar les infraestructures, nous òrgans judicials, ja hem fet tots els palaus de justícia dels partits judici-als a nivell bàsic, ara fem les obres de les audiències provincials, però són les competències que tenim, per ara no en tenim cap més.”

En quin estat estan les transferències de justícia a la Generalitat? Quins avenços s’han produït i quins s’han de produir a curt i mig termini?“Hem demanat reiteradament que l’Estat ens transfereixi la competència executiva en polítiques de personal de l'oficina judicial, com ara gestors, tramitadors, auxiliars… Les competències en matèria

del personal que treballa per a l’Administració de Justícia són fonamentals. Les comunitats autònomes volen més competències per a així poder convocar places i seleccionar els aspirants. Hem de ser molt més que simples gestors que millorem un edifici o contractem una persona amb caràcter d'interí, perquè no tenim competències per aprovar aquella plaça de forma definitiva. Hem de poder proveir les places vacants i no haver d'estar pendents que es convoquin unes oposicions a nivell de l'Estat que trigaran dos o tres anys. Senzillament, si se'ns transfereix la competència, millorarà substancialment. Pel què fa a notaries i registres públics, Catalunya ja té la competència executiva en

A més de valorar la

funció social que fa el

CIRE també es valoren

i es distingeixen les

pràctiques d’eficiència

com a empresa pública

Si una empresa neces-

sita personal qualifi-

cat, com ara gruistes,

personal del sector de

la restauració, etc., a

la borsa de treball del

CIRE ho pot trobar

Pass

a a

la p

àgin

a se

güen

t

22

ceco

tnò

mic

39

EN

TR

EVIS

TAaquesta matèria. D’aquesta manera, la Gene-ralitat desenvolupa l’article 147.1 de l’Estatut d’Autonomia. D’altra banda, està pendent de crear el Consell de Justícia de Catalunya que haurà d’actuar com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer. La Generalitat de Catalunya també té com a objectiu estatutari desenvolupar l’article 95 atès que estableix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tra-miten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tri-bunal Suprem per a la unificació de doctrina. Encara resta feina per fer, és evident, però treballem diàriament per poder desenvolupar el títol tercer del nostre estatut i millorar així la justícia. En definitiva, l’objectiu és que els ciutadans tinguin una administració de justícia més propera i intel·ligible.”

Per acabar, què demanaria la justícia als empresaris i ciutadans?“Els diria que no tots els temes han de resoldre’s forçosament per la via judicial. El poder judicial

du a terme un servei públic importantíssim i és garantia de l’Estat social i democràtic de dret. Però, en l’actualitat, la crida al procés judicial és la regla general per a tot tipus de conflicte i s’ha d’insistir també en la promo-ció de mitjans preventius i alternatius de la solució dels conflictes. Per aquest motiu, el Govern ha potenciat formes alternatives de resolució. Un exemple clar n’és la nova llei de mediació. Aquest sistema no només el limitem als conflictes familiars. Ara volem que quan, per exemple, dos veïns tenen un problema de veïnatge puguin solucionar-lo mitjançant la mediació. Al ciutadà també li hem de dir, per exemple, que utilitzi el recurs d'alçada administratiu per una sanció de trànsit i no se'n vagi als tribunals.

No hem de caure en l’error de pensar que tots els problemes els hem de posar a la taula del jutge. En el cas de les empreses, es pot trobar una solució alternativa. Podem fer ús de l’arbitratge. Hem de pensar que aquestes maneres alternatives per solucionar conflictes no han d’esdevenir residuals, ben al contrari. Les hem de concebre com una manera en que les dues parts arribaran a la solució del conflicte de manera consensuada, ja que per acordar-la s’utilitza el diàleg entre les parts.”

Tecnologia avançada al futur.Classe E CDI BlueEFFICIENCY.

Concesionario Oficial Mercedes-Benz Ronda Ponent, 135, 08206, SABADELL . Avda. del Vall�s,105, 08223, TERRASSA, Tel.: 937 484 484, www.sternmotor.mercedes-benz.es

Nou Classe E CDI BlueEFFICIENCY. Tota l’avantguarda de la Classe E combinada amb una milloratecnol�gica que contribueix a reduir el consum de combustible i les emissions (consum mitj� de 5,2 a 5,9 l/100 km i emissions de CO2 de 137 a 153 g/km).

Classe E CDI BlueEFFICIENCY des de 39.500 €. Ara, amb 3 anys de garantia*.A m�s, opcionalment, amb paquet Exclusive per 3.990 €** addicionals.

* Fins a 100.000 km (Servei Advance). E 200 CDI BE de 100 kW (136 CV). IVA, IM i transp incl. La foto es correspon amb el Classe E 200 CDI amb paquetExclusive. Oferta v�lida per a vehicles facturats fins al 30/09/10 als concessionaris adherits a aquesta promoci�. ** Disponible per a E 200 CDI BE i E 220CDI BE.

Ve

de la

pàg

ina

ante

rior

Ctra. de Motcada, 584, 1r 2a08223 TERRASSATel 93 736 04 94e-mail: opti@ecorpsf.com

Travessera de Gràcia, 30, 2n C-D08021 BARCELONATel 93 200 76 19e-mail: analista@ecorpsf.com