Butlletí informatiu bimestral de la cecot | número 31 | desembre 2007-gener 2008

10FINANCIACIÓNou marc de relació de les entitats financeresi les empreses (Basilea II)

20ENTREVISTAAntonio Garrigues Walker, president del Bufete Garrigues

Per obrir un negoci

14MANAGEMENTNetworking, la gestió dels contactes personals

Al contrari que en les darreres edi-torials del Cecotnò mic, aquesta vegada he de començar donant un missatge més optimista sobre com

veiem la situació des de Cecot. Per fi tinc l’opor-tunitat de reflexionar sobre un tema que, després de reivindicar-lo insistentment any rere any, ha tingut ressò positiu en l’administració catalana. Em refereixo al Pla de mesures per a la facilitació de tràmits a l’activitat econòmica i empresarial i la simplificació administrativa de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest acord de govern del juliol passat crec que estem davant d’un canvi molt important i cultural de la pròpia administració i del que Catalunya n’és capdavantera. En el futur, aquestes mesures contribuiran directament a la competitivitat empresarial, reduint les tasques administratives que cal fer a les empreses res-pecte a l’administració catalana, i en especial a les petites i mitjanes empreses i microempreses, que formen el 98% del teixit empresarial català i a les que proporcionalment afecta més.

Haig de dir que aquest sempre ha estat un tema en què personalment hi he tingut molt d’interès. A Cecot estem especialment satisfets perquè ja feia temps que havíem fet arribar al departament d’Innovació, Universitats i Empresa un document amb els tràmits més urgents que s’haurien d’aplicar per tirar endavant la simplifica-ció administrativa, una de les velles reivindicacions del món empresarial i la major part de les mesures que varem presentar han estat acceptades.

Dit això crec que és la meva obligació re-marcar que aquest Pla és només un primer pas per aconseguir l’objectiu de simplificació adminis-trativa i normativa que es ve reclamant. Esperem, doncs, que, a banda de l’acció preventiva a la que es dirigeix el Pla mencionat, les properes accions del govern contemplin organismes i ins-truments permanents que també incideixin sobre

la normativa ja existent i puguin incidir en la seva simplificació. Aquesta ha de ser una feina amb continuïtat, i des de la nostra entitat volem man-tenir un canal obert amb les empreses associades perquè ens facin arribar més casos concrets de circuits que dificultin la realització de les seves gestions amb les diferents administracions.

En el seu moment, i després de tantes reivin-dicacions, Cecot, entre altres patronals i entitats econòmiques, varem felicitar al govern per l’apro-vació d’aquestes mesures. Ara bé, cal tenir clar que el que les empreses i la societat necessiten no és un projecte sinó un autèntic canvi de cultura de les administracions públiques. En primer lloc, és important que aquesta tendència s’estengui a totes les administracions i organismes públics. Singular transcendència tenen els ajuntaments. Actuar d’aquesta manera no és pas un mèrit, sinó una obligació. Les administracions públi-ques gestionen recursos que no són seus, són de tots els ciutadans i per tant, tenen l’obligació de passar comptes i optimitzar al màxim el seu rendiment. Hem d’entrar d’una vegada per totes, i sense retencions ni marxa enrere, en una etapa d’administracions responsables, que treballin per l’administrat i que passin els comptes puntual-ment, amb eficiència, eficàcia i celeritat.

S’ha de seguir aprofundint en aquest sentit, i les administracions han de prendre consciència que actuar d’aquesta manera, i no només en el cas que els usuaris reclamin, és una responsabilitat completament seva que han d’acceptar i complir amb responsabilitat i maduresa. I això implica un canvi de cultura que, com deia abans, és quelcom més que un projecte.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÌND

EX

Una administració realment responsable

cecotnòmic 31Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi Gras, Estefania Linés,Yolanda Crochet

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi López, Miguel Zabala

Disseny i maquetació:Eduardo Fuente

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04

06

08

10

12

14

18

20

cecot

L’OPINIÓ

FLASHcecot

FINANCES

FINANCES

MANAGEMENT

CINC CÈNTIMS

ENTREVISTA

Millorar els circuits administratius de la Generalitat reduirà els costos de la regulació administrativa

Enric Aloy, secretari general del departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Notícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot

Basilea II, el nou marc de relació banca-empresa

Preparant la propera declaració de renda

Creixement en la UEi comentari sobre els indicadors econòmics

Networking: gestionar la xarxa de contactes

Antonio Garrigues Walker, president del Bufete Garrigues, Abogados y Asesores Tributarios

4

ceco

tnò

mic

31

cec

ot

Espanya i, per extensió, Catalunya, se situen a un nivell alt de regulació administrativa si les comparem amb altres països de la OCDE. Segons les enquestes, les empreses catalanes

consideren l’excés de regulació com la principal inefici-ència de les administracions públiques. Aquest excés de regulació s’ha traduït en un nombre elevat de càrregues administratives que fan incórrer les empreses en costos (directes i indirectes) que no poden dedicar a l’activitat pro-ductiva, fet que empitjora l’eficiència de recursos i situa les nostres empreses en una posició desfavorable respecte a la d’altres països que tenen una regulació més senzilla i menys costosa. Hi ha d’haver menys lleis i han de ser més clares i assumibles.

Legislar més no és sinònim de legislar millor i, a més, legislar no és gratuït. Els costos d’una re-gulació excessiva poden frenar el creixement econòmic. Per tant, es tracta de legislar menys, però també de legislar amb més qualitat. Les lleis haurien de ser: simples en forma i llenguatge, absolutament necessàries i respondre a l’interès general.

“Per als empresaris i les patronals l’objectiu és acon-seguir un marc legal clar i eficaç que faciliti la competitivitat de les nostres empreses. S’ha de fer arribar a l’administració la cultura de servei. Una cultura que, entre altres coses, suposa, per exemple, resoldre les peticions que s’adrecen a l’administració.” Així es pronunciava en aquestes ma-teixes pàgines la Cecot fa un any. Però és un tema sobre el qual hem de continuar insistint, encara que aquest any el govern català ha fet unes primeres passes importants al respecte.

Així, quan la Generalitat aprovi un decret per sim-plificar els tràmits administratius, es posarà en marxa una mena de “finestreta única”. Aquests tràmits els han de dur a terme les empreses per redefinir les funcions de l’actual Oficina de Gestió Empresarial (OGE) per convertir-la en una interlocutora de l’administració amb les empreses. Aquesta és una de les mesures del pla “antiburocràcia” que busca eliminar tot el paperam inútil que llastra l’eficiència de les empreses i genera costos. Només amb aquestes mesures es calcula que les empreses catalanes s’estal-

viaran 300 milions anuals en les seves gestions burocràtiques amb l’administració.

Diverses patronals, entre elles la Cecot, i altres instituci-ons econòmiques, han valorat positivament l’aprovació per part del govern d’aquest Pla de Simplificació Administrativa, que

contempla 48 mesures i afecta a 204 processos. Algunes d’aquestes mesures són molt importants i s’han recla-mat insistentment, com ara l’elaboració d’una nova llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental que en substitueixi l’actual. Així mateix, es fixen els terminis d’entrada en vigor, majoritàriament abans de finals de 2008, i es quantifica l’estalvi que representaran algunes d’aquestes mesures per a les empreses. Ara bé, la majoria de les entitats consultades pensen que aquest pla és només un primer pas per aconseguir l’objectiu de simplificació administrativa i normativa que es ve reclamant. Per això, afirmen, el govern haurà de continuar impulsant la política de simplificació en el futur perquè el sector empresarial percebi una reducció important dels costos que actualment li representa la burocràcia administrativa.

A l’estil del pla que està duent a terme la Comissió Europea, al nostre país cal establir un pla de desregulació per al conjunt d’administracions que tingui per objectiu reduir o simplificar el mínim possible una llista concreta de lleis i reglaments en un termini fixat de temps. La millora de la regulació és una condició més per augmentar la competitivitat del país i per això cal fer una anàlisi global de totes les administracions i unificar tràmits que s’han de veure des del punt de vista de l’empresa.

EN P

OR

TAD

A

04

El 50% dels documents que les empreses han

de presentar a una administració ve d’altres

administracions

Cal un marc legal clar i eficaç que faciliti la competitivitat

5

ceco

tnò

mic

31

cec

ot

En aquest camí, el govern de la Generalitat hauria d’incloure, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, les mesures següents dins de l’anunciada renovació de l’Acord Estratègic per a la Competitivitat:

- Més mitjans econòmics i hu-mans per afavorir la interconnectivitat informàtica entre departaments. Això permetria compartir les bases de dades i evitar demanar a les empreses informa-ció de la qual ja disposen altres departa-ments de la mateixa administració.

- Avaluar els costos de la regulació i fer lleis només quan sigui estrictament necessari. Així mateix, revisar tota la nova legislació atenent a la “Guia de bones pràctiques en l’elaboració i re-visió de normativa” que s’ha aprovat en el paquet de mesures, i, d’aquesta manera, avaluar i reduir els costos que se’n deriven per a les empreses.

D’una banda, la Cecot creu que cal orientar els esforços en la simplifi-cació dels processos, sí, però també en la coordinació entre les diferents ad-ministracions. Està d’acord en que la interconnectivitat entre departaments

és molt positiva, però opina que també cal “tenir en compte les altres administracions: l’europea, l’estatal i la local, amb les que moltes vegades les càrregues i els trà-mits són complementaris a les realitzades a la Generalitat de Catalunya. És aquí on es detecten el major nombre de duplicitats, solapaments i on seria més necessària la unificació, ja que les millores dels circuits serien les més importants”, segon David Garrofé, secretari general de l’entitat.

Coneixedors de la dificultat de la integració i/o unificació de circuits administratius, Garrofé opina que “cal revisar-los des de l’òptica de client-empresa, per faci-litar-los al màxim les gestions i procurar que dediquin els seus esforços a la seva activitat habitual. Aquest fet ens fa reiterar la necessitat d’unificar els tràmits, de fer una anàlisi més global de totes les administracions, més des del punt de vista de l’empresa”. El 50% dels documents que les empreses han de presentar a una administració ve d’altres administracions, com el certificat d’estar al corrent de les obligacions tributàries

En aquest tema, i de nou segons la Cambra de Comerç de Barcelona, cal establir un pla de desregulació pel conjunt de les administracions que tingui per objectiu reduir o simplificar el mínim possible una llista concreta de lleis i reglaments en un termini fixat de temps. A l’estil del pla que està duent a terme la Comissió Europea.

Una altra de les propostes que cal considerar per disminuir la proliferació de lleis és l’anomenat “One in, One out” del model britànic, segons el qual cada vegada que es pensa en publicar una nova llei s’ha d’avaluar la possibilitat de derogar alguna altra norma que pugui generar càrregues administratives innecessàries.

L’objectiu de tot plegat és contribuir a reduir les tasques administratives que cal fer a les empreses res-

La UE vol reduir càrregues administratives

L’informe Regulatory Reform in Spain de l’any 2000 de l’OCDE deia que les traves burocràtiques per a les empreses espanyoles es podien valorar en el doble de la mitjana dels països que conformen el G-7 i gairebé el doble que la UE excloent-ne Espanya. El novembre de l’any passat, la Unió Europea es va plantejar reduir en un 25% les càrregues administratives en un període de temps que no podrà superar el 2012, en el marc de la seva estratègia de creixement i ocupació. S’estima que aquests costos es situen al voltant del 3,5% del PIB de la UE. Si es reduïssin, el personal de les empreses es podria dedicar a les seves activitats bàsiques i milloraria la productivitat i competitivitat. La consecució d’aquest objectiu faria incrementar un 1,4% del PIB de la UE a mig termini.

pecte a l’administració catalana i, en especial, a les petites i mitjanes empreses, el 99,80% del teixit empresarial català i a les que proporcionalment afecta més.

Reivindicacions CecotEn conèixer el pla mencionat més amunt, Antoni

Abad, president de la Cecot, va afirmar que “ens trobem davant d’un canvi revolucionari i cultural de la pròpia administració, i Catalunya n’és capdavantera”. La Cecot ha estat realitzant, de forma insistent en el últims anys, tot un seguit de reivindicacions que, amb aquest pla, “veu d’alguna manera recompensades, sobretot perquè entre aquestes 48 mesures correctives de simplificació administrativa aprovades hi ha les deu que la patronal va aportar al grup de treball creat pel govern per assolir aquesta fita”.

Aquest document és un recull de les inquietuds dels socis i assessors de la Cecot, fent referència a aspectes generals i casos concrets d’ineficiències i possibles millores dels circuits administratius de la Generalitat. El document, que es va lliurar a Enric Aloy, secretari general del Depar-tament d´Innovació, Universitats i Empresa (vegeu el seu article en les pàgines següents), contempla, en la seva primera fase, la necessitat de reduir els tràmits o processos administratius següents:

• En l’àrea de medi ambient (on es concentren la majoria de circuits a millorar expressats per les empreses associades a la Cecot) caldria reduir la gran quantitat de normativa mediambiental i la ràpida proliferació d’aquesta que ha provocat una saturació en les pimes; la Llei 3/98 sobre la Intervenció Integral de l´Administració Ambiental, lluny d’aglutinar tots els tràmits ambientals en un de sol ha suposat més feina i més costos econòmics.

• Dins l’àrea de treball destaquem el circuit de co-municació d’accidents de treball i el posterior seguiment d’aquesta.

• Dins l’àrea de creació d’empreses remarquem la necessitat d’informatitzar el registre de cooperatives i societats laborals.

• Pel que fa a l’àrea del comerç, la sol·licitud de liquidació d’un comerç també és un circuit que cal corregir

6

ceco

tnò

mic

31

cec

ot

És un clam unànime dels empresaris que l’ex-cessiva burocràcia de l’administració en les ac-tivitats econòmiques provoca sovint dificultats afegides a la gestió quotidiana de les empreses.

És cert que el govern ha de regular determinats processos en benefici de l’interès general (el control fiscal, la segure-tat al consumidor, etc.), però fer-ho en excés i, sobretot, innecessàriament genera ineficiències indesitjables.

Després de l’important creixement de la normati-va derivada dels nous requeriments mediambientals i la transposició de la normativa comunitària, les agrupacions empresarials han fet notar amb més insistència que mai la necessitat de reduir les regulacions administratives o simplificar els tràmits administratius. Els recursos humans i econòmics que les empreses destinen per complir amb totes aquestes obligacions són considerables. A més, per a moltes petites i mitjanes empreses només aconseguir la informació per accedir a algun tipus d’ajuda oficial pot representar un problema important.

La competència existent en el sector privat català és molt forta, però si a més, moltes d’aquestes empreses

aposten per la internacionalització és necessari analitzar els marcs normatius a què estan subjectes les organitza-cions competidores amb domicili fiscal en altres països. Hi ha menys burocràcia. Existeixen, doncs, uns greuges comparatius que perjudiquen directament la competitivi-tat de les nostres empreses, des del primer moment que actuen a l’exterior. Si ens fixem en l’índex de regulació administrativa corresponent a l’any 2003 elaborat per l’OCDE, s’indica clarament que les economies amb marcs reguladors administratius més eficients presenten nivells de renda per càpita més elevats, i alhora, existeix una menor proporció d’activitats que es desenvolupen al marge de l’economia legal.

Des del govern som sensibles a aquesta situació i, per això, ja hem mogut fitxa. Per primera vegada a la història s’ha creat un grup de treball, liderat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i pel d’Economia i Finances, sota la coordinació de Presidència, amb l’objectiu d’analitzar i reduir normatives i tràmits administratius que li són competents i que afecten les empreses que tenen la seva seu social a Catalunya. També han participat en

L’O

PIN

IÓ

Enric Aloy i BoschSecretari General Departament d’innovació, Universitats i Empresa

Menys burocràcia, més eficiència

06

i millorar i, per exemple, en qüestió de sol·licituds d’ajuts i subvencions públiques per a projectes és important revisar les demandes d’informació i les dades, que són reiteratives en molts casos, el volum de temps de gestió que cal invertir i el benefici final de l’ajut. En aquest sentit moltes pimes no enceten sol·licituds d’ajuts perquè l’esforç burocràtic que han de realitzar amb hores de personal és tal que no els compensa la partida pública final per al finançament del projecte.

Des de la Cecot s’espera que, a banda de l’acció preventiva, les properes accions del govern prevegin or-ganismes i instruments permanents que també incideixin sobre la normativa ja existent i puguin incidir en la seva simplificació. Segons Abad, “aquesta és una feina amb continuïtat i des de la nostra entitat mantenim un canal obert amb les nostres empreses associades perquè ens facin arribar més casos concrets de circuits que dificultin la realització de gestions”.

7

ceco

tnò

mic

31

cec

ot

“El que a les empreses és la tecnologia, per

als països són les infraestructures”

aquest grup experts de l’àmbit empresarial, econòmic, jurídic i acadèmic per tal d’incloure-hi tots els agents que en algun moment o altre s’hi poden veure implicats. Cal dir que la CECOT hi ha tingut una participació molt im-portant i constructiva.

El resultat dels treballs, realitzats durant 4 mesos, ha estat l’aprovació per part del govern d’un llistat de 48 mesures, que afecten més de 200 tràmits. D’aquestes mesures, n’hi ha que modifiquen o eliminen directament tràmits que avui dia són obsolets o innecessaris, però que encara eren vigents. D’altres avancen decididament per la tramitació telemàtica, evitant així la presencial. En aquest sentit, es preveu la implantació d’una plataforma única informàtica (la PICA), que unificarà les bases de dades de la Generalitat amb les de l’administració central. D’aquesta manera, els empresaris no hauran de portar certificacions (Hisenda, Seguretat Social) quan facin gestions a l’admi-nistració catalana.

Una altra mesura important és la revisió de la norma-tiva ambiental, llargament criticada pels sectors empresa-rials, per l’excessiva imposició d’entrebancs burocràtics a l’hora d’iniciar noves activitats. El propi acord de govern fixa els criteris que haurà de complir la nova LIIA, que ja es troba en fase de modificació. També vull destacar l’elaboració del Manual de bones pràctiques legislatives, un llibre d’estil que obligarà el govern a seguir unes pautes determinades en l’elaboració de qualsevol nova normativa, que eviti més burocràcia.

El gruix de les mesures acordades pel govern seguei-

xen una nova filosofia: substituir el règim d’autoritzaci-ons prèvies per declaracions responsables amb control posterior. És a dir, ja no caldrà esperar setmanes o mesos perquè ens autoritzin a iniciar una activitat, sinó que serà immediata. Només això implica un estalvi molt important de temps i de diners als emprenedors!

Finalment, cal remarcar el paper de l’Oficina de Gestió Empresarial, adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, que arran del nou acord reforça encara més el seu paper de finestreta única, concentrant en un sol punt la majoria de procediments que afecten una activitat empresarial.

S’ha calculat que amb la implantació del paquet de mesures de simplificació, aconseguirem un estalvi de més de 300 milions d’euros per any al sector empresarial, una reducció de 90 dies de temps de realització de tràmits, i la reducció de més d’un milió de documents a presentar.

D’aquesta manera, ens adaptem a l’actual política europea sobre la matèria (directiva 2006/123/CE), on s’exigeix la simplificació dels procediments per accedir a una activitat de serveis, la implantació d’una finestra única, la utilització de procediments telemàtics i la libe-ralització dels règims d’autorització.

Hem fet un primer pas molt important per crear un entorn favorable on les empreses es puguin moure amb seguretat, prioritzant una regulació adaptada a la realitat i sense excessos burocràtics, tot garantint la defensa dels interessos generals. Continuarem fent nous passos, no ho dubtin! <

8

ceco

tnò

mic

31

CEC

OT

La 13a edició de la Nit de l’Empresari va ser una de les més multitudinàries, amb prop de 1.300 participants de l’àmbit de la política, el món social i, sobretot, el món empresarial. El president de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i el president de la Cecot, Antoni Abad, van presidir el lliurament dels Reconeixement Cecot anuals (vegeu la relació del Cecotnòmic núm. 30). A la fotografia, foto de família amb els representants de les empreses guardonades i de les patrocinadores.

FLA

SHce

cot

amb la Unió Empresarial del Penedèsq Cecot i la Unió Empresarial del Penedès (UEP) han signat un conveni de col•laboració a la seu de la patronal amb l’objectiu d’oferir una prestació de serveis de qualitat als socis de la UEP, de manera que es pugi ampliar l’oferta d’avantatges per a socis, millorar-ne la gestió i els recursos i afavorir la seva competitivitat. La Cecot farà extensiva la gestió i la utilitza-ció dels serveis i descomptes acordats tant a la pròpia UEP com a cadascun dels socis que l’entitat representa. Aquesta prestació de serveis per part de la Cecot cap a la UEP es concreta en l’oferta dels serveis afegits als termes i condicions que s’estableixin en cada cas.

Conveni amb patronals romanesas q L’objectiu d’aquesta trobada era intercanviar experiències en gestió patronal, així com crear i potenciar diferents vies de coopera-ció, establint xarxes i línies d’actuació con-juntes per potenciar la competitivitat de les empreses representades. Durant la visita es van establir les bases per poder col·laborar en projectes relacionats amb la formació, la innovació, la creació d’empresa i l’esperit emprenedor, fomentant el networking entre les empreses. A la foto d’esquerra a dreta, David Garro-fé, Stefan Varfalvi, Member ECO and INT Sections, George Constantin Paunescu, president de General Union of the Roma-nian Industrialist UGIR, Doru-Claudian Frunzulica, primer vicepresident d’UGIR, i Antoni Abad.

Trobada

q Empresa manresana, els seus orígens com a empresa familiar es remunten a l’any 1882. L’any 1945 es va convertir en socie-tat anònima i enguany celebren el seu 125è aniversari. Amb una plantilla de més de 70 empleats, disposen de locals comercials al centre de Manresa i instal·lacions industri-als i de magatzem a Sant Fruitós de Bages. Com a majoristes de vidre, emmagatzemen, manufacturen, distribueixen i instal·len tot tipus de vidre. Com a distribuïdors de ROCA SANITARIS, comercialitzen totes les línies de sanitaris, mobles i complements del bany. En l’apartat de fontaneria, calefacció i aire condicionat també ofereixen materials de les marques més reconegudes del mercat.

125 anys de Cristalleria i Sanitaris FORN

q El president del PP, Mariano Rajoy, va donar una conferència a la Cecot amb el títol “Los retos de Espanya en la economía global”. La presència del líder de la oposició s’emmarca dins dels contactes habituals de la Cecot amb els diferents partits politics.

Visitade Mariano Rajoy

Les nostres empreses

Una Nit Global molt ambiciosa

9

ceco

tnò

mic

31

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

tss_ S’adona que, cada cop que parlem d’ASSET-IP, acabem parlant de la importància del factor humà a l’empresa?És clar, perquè a ASSET-IP ningú no queda indiferent. És una empresa que es preocupa de les persones i, pre-cisament per això, està extraordinàriament orientada al client. I ho dic amb absoluta seguretat: a ASSET-IP ens preocupem molt dels clients.

tss_ Escolti, això ho diu tothom...Només m’agradaria que fossin els nostres clients qui par-lessin de nosaltres i diguessin a aquells que no tracten amb nosaltres que estan perdent quelcom únic.

I li diré més: a ASSET-IP ens preocupem pels nostres clients, però és que els nostres clients també es preocu-pen per nosaltres. Nosaltres els ajudem a assolir els seus objectius, però ells ens ajuden a assolir els nostres.

Tots els qui formem l’equip d’ASSET-IP gaudim amb el nostre treball i gaudim de la relació amb els nostres clients. Centrem tots els nostres esforços en la relació personal amb els clients; els documents i les obligacions legals no ens treuen temps perquè els tenim automatitzats a través de la nostra plataforma tecnològica en línia.

tss_ I tampoc no s’equivoquen mai, a ASSET-IP?Naturalment que sí. Però no ens fa cap por preguntar si fem prou bé la nostra feina. I si ens diuen que ho fem malament, tenim l’oportunitat de millorar i resoldre sa-tisfactòriament la situació plantejada.

tss_ ...A ASSET-IP no fem promeses; simplement superem les expectatives de qui ens vol conèixer. No se’m fa gens difícil explicar què fem ni com arribem a implicar-nos en l’empresa dels nostres clients ni com d’orgullós em sento del nostre equip i dels nostres clients.

El que no acabo d’entendre és per què hi ha empre-ses insatisfetes amb els seus assessors que no ens donen

l’oportunitat de demostrar la nostra vàlua. Sovint contacto amb empreses que volen canviar d’assessor perquè no estan contentes amb el que tenen i, per mandra de posar en marxa el canvi, perden la possibilitat de guanyar diners amb nosaltres.

tss_ Això de “guanyar diners” ho diu amb molta faci-litat, no troba?Nosaltres, en raó de la nostra activitat, veiem moltes em-preses. Per això sabem que ningú no coneix millor les especificitats d’una activitat que aquell qui s’hi dedica i s’hi guanya la vida. El que vull dir és que, sovint, incrementar els resultats no passa, només, per facturar més, sinó per gestionar millor i, així, incrementar la rendibilitat. Molt sovint, del que es tracta és d’optimitzar els recursos que l’empresa posa en joc per a desenvolupar el seu procés productiu.

tss_ Com aborda la relació amb un client o amb un possible client?D’entrada, si algú em regala -posem- una hora del seu temps, en correspondència, jo li explico quelcom que, de ben segur, el beneficiarà.

Abans d’actuar, fins i tot abans d’iniciar la relació, es-colto tot allò que li sembla que ens ha de transmetre i, quan ha acabat, continuo escoltant fins que estic absolutament segur que conec a fons les necessitats d’aquella empresa. És llavors -i, només, llavors- que actuem d’una manera eficient, decidida i eficaç per a donar només el millor al nostre client i, òbviament, allò que realment necessita.

tss_ Vol afegir res més? Només que portem més de 14 anys treballant de manera molt professional i que esperem conèixer encara més empreses que vulguin beneficiar-se dels nostres serveis en matèria de control econòmic i pressupostari, d’optimització fiscal, de prevenció de la conflictivitat laboral o de millora de la productivitat. <

asset-ip, la constant recerca de l’òptim

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

Entrevista a Benito PalmaSoci i Director Comercial d’ASSET-IP (www.asset-ip.com)Per thesmartstudio (www.thesmartstudio.com)

09

Ara fa dos anys, per aquestes dates, parlàvem d’ASSET-IP amb Benito Palma en aquestes mateixes pàgines. Descobríem per què constitueix un exemple modèlic d’empresa que ha experimentat una evolució ben pensada i que li ha permès de treballar plenament dintre dels paràmetres de l’economia del coneixement, basada en la generació de coneixement com a principal font de productivitat i altament centrada en el factor humà gràcies al fet que ha sabut aprofitar a fons els avantatges que proporcionen les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).De llavors ençà, ASSET-IP ha continuat en constant evolució per oferir un servei diferenciat de gran valor afegit en matèria de consultoria i assessorament en tots aquells àmbits rellevants per al desenvolupament d’una empresa. Per fer això, ASSET-IP ha apostat decididament pel factor humà en tots els seus vessants: clients, proveïdors i treballadors.

10

ceco

tnò

mic

31

FIN

AN

CES

A partir d’ara, cada empresa pagarà un preu financer segons el seu perfil de risc. Si Ba-silea I, encara vigent, va posar l’èmfasi en la capitalització de les entitats financeres;

Basilea II el posa en la introducció d’unes pràctiques més sòlides en la gestió del risc. Per primera vegada a la història, la regulació d’insolvència es vincula de manera forta amb la gestió del risc. Molts empresaris es pregunten com pot afectar el finançament de l’empresa. L’abast de Basilea II no només afectarà bancs i caixes, sinó que repercutirà en el finançament empresarial i de les famílies.

Per a Anton Gasol, això “en principi no hauria de perjudicar el finançament empresarial”, atès que cada entitat haurà de decidir quin nivell de risc vol assumir. “El que sí fa Basilea II — afirma Gasol — és posar en íntima relació les necessitats de capital segons els riscos assumits”.

Això és així perquè si una entitat té un perfil d’actiu

molt arriscat, és normal que tingui més necessitat de capital per fer front a possibles pèrdues de valor dels seus actius. I no podem oblidar que les entitats financeres basen la seva actuació en la confiança. En tot cas, no hi haurà pèrdues en el finançament, sinó ajustaments en la quantitat i en el preu a mesura que les entitats ho vagin incorporant.

També és important, a criteri de Gasol, el fet que no es restringirà l’oferta de finançament. L’oferta estarà relacionada amb el perfil de risc de qui demani el finan-çament, no com fins ara que, en principi, el cost era igual per a totes les empreses que demanaven finançament. De manera que, a partir d’ara, les empreses que millor funcionin, la qual cosa s’hauria de traduir en millor qualitat creditícia, haurien de beneficiar-se de millors condicions de finançament. I les que no funcionin tan bé, haurien de pagar un cost de finançament més elevat.

En aquest context, i sempre a parer d’Anton Gasol, Basilea II pot ajudar a evitar “la perversa pràctica de la

Basilea II és una recomanació relativa a l’accés de l’activitat de les entitats de crèdit i el seu exercici, i a l’adequació del capital de les empreses d’inversió i les entitats de crèdit. Aprovada al juliol de 2004 pel Comitè de Supervisió Bancària del Banc Internacional de Pagaments de Basilea, es va traslladar a la UE amb les directives del juliol de 2006. Els estats membres de la UE l’havien d’aplicar a partir de l’1 de gener passat, però s’ha retardat fins al gener de 2008.

FIN

AN

CES Basilea II: un nou marc de relació banca-empresa

Preu financer segons el nostre perfil de risc

Esquema bàsic de finançament de les pimes

Necessitat de finançament de capital amb risc

Fase de desenvolupament de l’empresaVall

de la mort

“Pre-Llavor”

“Seed-Llavor” Start-up Creixement Expansió

Risc baix

Risc alt

Rendibilitat

Finançament mitjançant deute i amb garanties

Empresari, família i amics

Business angels

Fons de capital amb risc (primeres fases)

Fons de capital amb risc (fases de creixement i expansió)

Mercats públics d’accions

Préstecs bancaris i col·laterals (garanties)

Font: “Millorant l'accés al finançament de les pimes”, Comissió Europea - Direcció general d'Empreses i Indústria, i Antón Gasol

11

ceco

tnò

mic

31

FIN

AN

CES

subsidiariació creuada, és a dir, que hi hagi empresaris que paguin més pel seu finançament pel fet de compensar a d’altres que no fan front a les seves obligacions”. I la confiança es convertirà en la ràtio més important a l’hora d’obtenir un finançament molt més assequible. Les entitats financeres són gestores del risc i, per tant, per preservar el bon funcionament de l’entitat, intenten fer molt bé les seves inversions i assegurar-se que recuperaran el que deixen en la seva totalitat. En cas contrari generarien pèrdues que, si no fossin absorbibles pels seus comptes de resultats, anirien contra el passiu del balanç. I si això passa, només poden anar contra el capital o contra els depòsits dels clients.

Basilea II ve a proporcionar a les entitats un estímul per a unes millors pràctiques en la gestió del risc a força de tenir millor i més informació. En la presentació del llibre de Gasol, Jaime Caruana, conseller del Fons Mone-tari Internacional i exgovernador del Banc d’Espanya, va assenyalar que Basilea II és una gran oportunitat que les entitats han d’aprofitar per millorar la gestió del finan-çament d’una manera conscient, perquè la seva major contribució és plantejar el debat en el nou paradigma que representa, facilitant el diàleg entre la teoria, els reguladors i la indústria.

Segons Caruana, el gran repte de Basilea II és fer compatibles tres conceptes: la gestió global amb un únic criteri de riscos, la competitivitat en igualtat de condicions i la superació de les competències de regu-lacions nacionals. A més, Caruana creu que les entitats

bancàries espanyoles estan ben posicionades respecte a Basilea II.

En canvi, sembla que les empreses no estan prou preparades per afrontar les exigències i la nova situació que crea Basilea II. Gasol creu “que s’ha iniciat el camí per tal que primer les entitats financeres comencin a conèixer tots els paràmetres individuals del risc, canviïn l’estructura de les organitzacions i s’intentin introduir noves pràctiques i noves eines en la gestió del risc. I després seran els usuaris, empreses i particulars els qui veuran com a l’hora de ne-gociar les entitats els posen unes condicions econòmiques que tenen en compte la seva qualitat creditícia; per tant, serà bo que les empreses comencin a conèixer quina és la seva pròpia qualitat creditícia.” <

El preu de les operacions creditícies

És necessari que les empreses comencin a saber quina és la

seva qualitat creditícia, de manera que si la meva qualificació

és bona, per sobre de la mitjana, a l’hora de demanar un

crèdit no em tractaran com a un estàndard normal i podré

demanar unes condicions millors. Basilea II dirigeix el camí

per tal que cadascú pagui el preu financer segons el seu

perfil de risc. Per tant, “el primer que hauria de fer l’empresa

és intentar evitar l’asimetria en la informació: quanta més

informació tingui sobre com els valorarà l’entitat financera,

millor per a l’empresa”, afirma rotund Gasol.

12

ceco

tnò

mic

31

FIN

AN

CES

Un any més ha arribat l’hora de fer números. Queda poc temps per fer les operacions sobre accions, participacions en fons, hi-poteques, plans de pensions, asseguran-

ces, etc., tot allò necessari per preparar la pròxima declaració de la renda per tal que quedi el més “ajustada” possible, tenint en compte que l’1 de gener va entrar en vigor el nou IRPF que incorpora canvis substancials a totes les matèries esmentades. Es tracta d’aprofitar al màxim deduccions, desgravacions, possibles compensacions i reduccions en vigor per pagar només “el mínim” a Hisenda.

Abans que res, es recomana buscar les dades finan-ceres i fiscals. Es tracta de fer una primera simulació tenint en compte quatre aspectes bàsics:

- L’escala tarifària ha canviat: quatre trams i tipus impositius entre el 24% i el 43%.

- S’han ampliat els mínims familiars.- S’ha igualat la tributació de l’estalvi en les seves

diverses versions, però hi ha diferents normes de com-pensació entre pèrdues i guanys.

- Els plans de pensions han variat la seva tributació.

Per ajustar al mínim el pagament d’impostos sobre plusvàlues (beneficis o increments patrimonials obtinguts per la compravenda d’accions, fons d’inversió o immo-bles), no s’ha de perdre de vista que, gràcies al nou IRPF, si qualsevol d’aquests actius es va comprar abans del 31 de desembre de 1994, d’una banda qualsevol guany que generin tributa al 18%, amb independència del termini en què s’obtingui; i de l’altra, independentment de la seva an-tiguitat, qualsevol pèrdua que provoquin pot ser utilitzada per compensar l’import de les plusvàlues assolides.

Si hi ha guanys ja realitzats en aquest tipus d’ope-racions i també hi ha pèrdues latents, és recomanable fer-les efectives. En principi, per cada 1.000 euros de guanys assolits l’any 2007, Hisenda es quedarà amb 180

euros. Per cada euro de pèrdua que es faci efectiva i que compensi les anteriors plusvàlues, el parti-cular “s’estalviarà” 18 cèntims. Els avantatges de fer efectives les pèrdues no s’esgoten aquí: es po-den superar els 1.000 euros que compensaran tots els increments

patrimonials. Si les minusvàlues superen les plusvàlues materialitzades, el contribuent té quatre anys de crèdit fiscal per poder completar la compensació.

Per a qui arrossegui minusvàlues d’altres anys sobre accions i participacions en fons comprats després del 31 de desembre de 1994, s’obren més portes per reduir la càrrega impositiva. El millor seria fer efectiu un volum suficient de guanys al 2007 fins arribar a cobrir aquesta mena de crèdit fiscal que generen les pèrdues per tal de no tributar per les plusvàlues.

La fiscalitat dels plans de pensions (i dels sistemes de previsió) ha variat pel que fa a l’IRPF. El límit general d’aportació s’ha generalitzat a 10.000 euros i augmenta fins a 12.500 per als més grans de 50 anys, sempre que les quantitats citades no superin el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques (50% per als contribuents majors de 50 anys).

En les hipoteques l’objectiu ha de ser, si la quota anual no és suficient (menys de 751,20 euros), arribar a gastar en el crèdit hipotecari (el destinat a l’habitatge habitual) exactament 9.015,18 euros anuals realitzant les oportunes amortitzacions de capital addicionals. <

Queda poc temps per “ajustar” la propera declaració de la renda. El nou IRPF incorpora importants novetats sobre les accions, hipoteques, fons de pensions, etc. i cal tenir en compte que l’escala tarifària ha variat (quatre trams i tipus d’interès entre el 24% i el 43%) i que s’ha igualat la fiscalitat de l’estalvi.

Preparant la propera declaració de la renda

Es tracta de fer una primera simulació

tenint en compte quatre aspectes bàsics

FIN

AN

CES

13

ceco

tnò

mic

31

cec

ot

14

ceco

tnò

mic

31

MA

NA

GEM

ENT

Si ja és bo tenir una agenda de contactes ben plena, encara ho és més saber-ne treure tot el profit utilitzant-la bé. És de sentit comú que el llistat de persones conegudes que anem acu-

mulant al llarg de la vida (les relacions que fem des de l’escola elemental fins als estudis superiors, passant per la família, les associacions a les que pertanyem, les diverses feines que anem desenvolupant... fins i tot els viatges d’oci, per exemple), pot servir per fer negoci. Per això, saber gestionar aquesta xarxa de gent de la manera més eficient possible per treure’n el màxim profit es converteix en una eina més de treball, i no pas de les menys importants.

És evident que els profetes del networking no predi-quen res de nou. Si ens hi fixem bé, i no ens ofusquem per l’angli-cisme, sense exagerar podem dir que tots hem fet networking, a la nostra manera, en un moment o altre de la vida amb familiars, amics, coneguts i saludats. Però, com ha passat amb altres matè-ries del coneixement, a meitat dels anys 90 els nord-americans van convertir allò que anomenem networking en una disciplina acadèmica, ba-sant-se en la teoria dels sis graus de separació d’Stanley Milgran: dos persones qualssevol estan connectades per un màxim de sis intermediaris.

El que cal, doncs, és trobar un mètode efectiu per gestionar la xarxa de contactes, i potser podem comen-çar a partir de la definició que el Webster’s Dictionary

fa del networking: el procés de compartir informalment informació o recursos, especialment entre els membres d’un grup professional, però no només entre ells. El net-working és com una filosofia enfocada a l’establiment d’una xarxa de contactes professionals que ens permet donar-nos a conèixer a nosaltres mateixos i a la nostra empresa, escoltar i aprendre dels altres, trobar possibles col·laboradors, socis i inversors. Es tracta d’intercanviar informació i contactes i d’establir relacions amb persones que comparteixen interessos professionals comuns. Farem networking per avançar en la nostra carrera, per expandir el nostre negoci, per augmentar la nostra visibilitat i millorar la mateixa xarxa de contactes que tenim.

Es calcula que entre un 50 i un 75 per cent de les persones que estan en el mercat laboral van trobar la seva última feina a tra-vés dels contactes. Efectivament, potser fins un 80% de les ofertes de treball no s’arriben a anunciar mai, sinó que es cobreixen amb persones del cercle de contactes

de l’empresa, ja que generalment les empreses preferei-xen contractar persones conegudes o de les quals tinguin alguna referència.

Un procés sense límits Molta gent pensa que amb el networking es persegueix que els nostres coneguts ens ajudin a trobar feina si es-tem a l’atur. Evidentment això és perfectament legítim,

Qui té un amic té un tresor! El més proper a saber alguna cosa és saber on trobar-la i per això farem networking per avançar en la nostra carrera, per expandir el nostre negoci, per augmentar la nostra visibilitat i millorar la nostra xarxa de contactes, que és qui ens permet fer tot això.

Networking: gestionar la xarxa de contactes

MA

NA

GEM

ENT

14

Entre un 50 i un 75% dels que treballen van trobar la seva feina a través dels contactes

15

ceco

tnò

mic

31

MA

NA

GEM

ENT

Beneficis del networking

• Tots guanyem quan ens

mostrem oberts a un procés que

permeti relacionar

persones i recursos.

• El nostre accés a la informació

augmenta amb el nombre de

persones que coneixem.

• La nostra qualitat professional

millora a mesura que establim

contactes.

però hem d’anar més enllà. Alguns especialistes comparen el networking amb una filosofia de vida que es basa en compartir: compartir informació, coneixements, idees, altres contactes. Es tractaria d’estar disposat a establir ponts entre les persones i relacions de col·laboració, assumint la nostra interdependència.

El networking està basat en la reciprocitat i té un efecte multiplica-dor. Com més disposats estiguem a col·laborar amb el nostres contactes, més es beneficiaran els que estiguin a la nostra xarxa, que a la vegada tindran una predisposició a col·laborar, la qual cosa redundarà en benefici de tots, inclosos nosaltres mateixos.

Però cada empresa, cada negoci, viu una situació concreta. De manera que allò que cal abans que res és definir exactament l’objectiu que perseguim i el mis-satge que volem comunicar a la xarxa de contactes, els quals hem de saber transmetre de manera clara i sense ambigüitats.

Potser els nostres contactes no sempre poden oferir directament una solució a les expectatives que tenim o a l’objectiu que pretenem, però sí ofereixen informació,

16

ceco

tnò

mic

31

MA

NA

GEM

ENT

sense cap mena de dubte un dels gran valors del networking, i altres contactes que ens vagin acostant a l’objectiu desitjat.

Es pot anar estructurant la xarxa de contactes pròpia de diverses maneres: converses telefòniques, presentacions i diàlegs cara a cara. En aquest últim sistema, generalment el més eficient, podem tenir, per exemple, el cara a cara un a un, un a molts (una reunió) i molts a molts (un congrés). Encara que no fa falta el cara a cara per mantenir les re-lacions, doncs si hi ha hagut algun element clau per popularitzar el networking ha estat Internet, que ha possibilitat plataformes per a professionals. A l’Internet espanyol destaquen tres plataformes: Neurona, dels fundadors d’Infojobs, eConozco i Xing (abans OpenBC). Inscriure’s en les dues primeres és gratuït i la tercera és de pagament.

A més d’aquestes plataformes hi ha moltes altres comunitats de professionals basades en but-lletins, llistes de correus, fòrums i blocs. És evident que Internet és una eina molt important per a la gestió diària de la xarxa de contactes, però els en-tesos afirmen que sempre s’ha de combinar amb les trobades presencials. <

Decàleg de bones pràctiques

Les empreses Marqueze Telecom i ProyectosTIC van establir

un decàleg per treure el màxim profit del networking a Internet.

1. Defineix l’estratègia personal. La xarxa de contactes ha de

basar-se en una estratègia personalitzada i objectius concrets.

2. Selecciona la xarxa més adequada. Escull les xarxes socials

que s’ajustin millor a les teves necessitats. Dues o tres.

3. No paguis sense valorar. Les xarxes no haurien

de contemplar peatges que, a més, poden restar valor

i frenar el seu creixement.

4. No fomentis agrupacions elitistes. No tots els contactes

són guals, però tots són importants. L’essència de Web 2.0

és l’obertura de les relacions socials, sense jerarquies

ni discriminacions.

5. Ser sincer en la presentació de les teves dades. Si les false-

ges, la xarxa perd la seva raó de ser. És important la fotografia.

6. Actualitza el contingut del teu perfil. És clau que la comu-

nitat pugui estar al dia de les teves inquietuds, projectes o

aptituds. Aprofita l’espai que se t’ofereix.

7. Respecta la privacitat. Tracta de trobar l’equilibri entre

la intel·ligència col·lectiva i el risc de revelar dades personals.

8. Involucra’t-hi i sigues proactiu. Participa activament

en les iniciatives de la comunitat.

9. No agrupis contactes sense criteri. El networking no és

una competició per aconseguir més contactes.

10. Tingues cura dels teus contactes. És tant important

construir la teva xarxa com mantenir-la adequadament,

doncs així es retroalimenta.

17

ceco

tnò

mic

31

MA

NA

GEM

ENT

18

ceco

tnò

mic

31

IN

NO

VA

CIÓ

CIN

C C

ÈNT

IMS El PIB

comunitari avança un 2,9%

18

La recuperació de les economies d’Alemanya i França durant l’estiu ha permès restablir el creixement de la Unió Europea. Durant el tercer trimestre d’aquest any la UE i la

zona euro van créixer el 0,8% i el 0,7% respectiva-ment, respecte el trimestre anterior, segons l’estimació preliminar anticipada per Eurostat, l’oficina estadística comunitària. En el cas de la zona euro, el creixement va ser més del doble que el trimestre anterior i millor que les previsions de la Comissió Europea, que havia estimat un augment de l’activitat econòmica del 0,6%. Aquesta recuperació ha permès a la UE elevar la seva taxa de creixement anual al 2,9%, superior a la d’EUA (2,6%) i a la de Japó (2,2%).

Els motors de la recuperació europea han estat, sens dubte, Alemanya i França. Aquest dos països van tenir un creixement del 0,7% el tercer trimestre, més del doble dels tres mesos anteriors. L’economia del primer, per sí sola, representa la quinta part de la UE, i França és la tercera potència econòmica europea.

El clima de recuperació es podria mantenir du-rant l’últim trimestre de l’any tenint en compte el bon comportament del sector de l’automòbil: les matricu-lacions a l’octubre van créixer un 5,5% i les vendes van ser elevades en els nous països de la UE, amb un creixement pròxim al 12%. Altres indicadors que reflecteixen la recuperació europea són les demandes de béns industrials i les vendes al detall.

Expansió continuadaL’economia espanyola es continua expan-dint amb vigor, tot i que amb desigualtats. En general, la despesa de consum avança notablement, però alguns segments cauen. La inversió creix a bon ritme, però s’apre-cien signes d’alentiment. Des del punt de vista de l’oferta, el creixement varia en funció de les diferents branques, però, en conjunt, manté un pols apreciable. En

qualsevol cas, els comptes de les empreses no financeres reflecteixen un panorama de bona salut, segons les dades de l’enquesta trimestral del Banc d’Espanya. Les empre-ses continuen generant robusts excedents, base per a l’expansió de la inversió i de l’ocupació. En el primer semestre del 2007 el valor afegit brut produït per les em-preses no financeres, que s’obté restant els consums intermedis al valor de la pro-

ducció, va augmentar el 6,8% en relació amb el mateix període de l’any anterior. En un entorn de fortalesa general de les empreses, s’observen, però, senyals de desacceleració en alguns sectors, com el de la construcció, el dels transports i comu-nicacions i el del comerç. Aquestes últimes branques semblen afectades per un cert alentiment del consum privat. En canvi, la indústria mostra un gran vigor.<

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 4,0 (2T’07) 3,6 (3T’07) decreixementPIB Espanya 4,1 (2T’07) 3,8 (3T’07) decreixementPIB Eurozona 3,1 (2T’07) 2,7 (3T’07) estableInflacióCatalunya 2,6 (Set) 3,8 (Oct) decreixementEspanya 2,3 (Set) 3,6 (Oct) decreixementEurozona 2,1 (Set) 2,6 (Oct) estableDesocupacióCatalunya 7,2 (Ago) 6,76 (Set) decreixementEspanya 8,0 (Ago) 8,0 (Set) estableEurozona 7,4 (Ago) 7,3 (Set) estableEstats Units 4,6 (Ago) 4,7 (Set) estableÍndex de confiançaEspanya 97,4 (2T’07) 103 (3T’07) creixementEurozona 111,9 (2T’07) 107,1 (3T’07) creixementEstats Units 137,3 (2T’07) 99,8 (3T’07) estableMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,44 (Oct) 1,48 (Nov) lleuger creixementTipus d’interès de l’eurozona 4,0 (Oct) 4,0 (Nov) estableTipus d’interès dels Estats Units 4,75 (Oct) 4,50 (Nov) decreixement

20

ceco

tnò

mic

31

EN

TR

EVIS

TAANTONIO GARRIGUES WALKER President del Bufete Garrigues, Abogados y Asesores Tributarios

“Cal recuperar el diàleg i una dialèctica menys agressiva i més constructiva”EN

TR

EVIS

TA

Antonio Garrigues, fill d’una coneguda família espanyola d’advocats, diplomàtics i polítics, va ser convidat per la Cecot a donar una conferència sobre “Fer d’empresari: nous reptes i obligacions”. És president de Garrigues, el bufet d’advocats més prestigiós d’Espanya, en el que treballen més de 1.600 persones, i de la Fundació Ortega i Gasset, a més de ser president i conseller de diverses empreses. És també el president d’honor d’Espanya amb ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per Refugiats). Recentment ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Europea de Madrid i per la Universitat Ramon Llull i va ser el primer doctor honoris causa de la Universitat de Ciències Empresarials i Socials de Buenos Aires (Argentina). És membre del comitè fundador del Capítol Espanyol de Transparència Internacional (TI) i del Comitè Nacional d’ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació). També forma part del grup espanyol de La Comissió Trilateral.

Senyor Garrigues, el president de la Cecot, a la presentació que va fer abans de la seva conferència, el va definir com a “lliberal convençut i amb principis sòlids”. Què significa això en aquests moments?Efectivament, sóc un lliberal convençut perquè crec que segueix sent una ideo-logia forta, flexible, amb sentit humà, efi-càcia i ètica. I em defineixo com a lliberal en tots els sentits, no només l’econòmic, perquè això significaria ser un fals lliberal. El liberalisme, encara que, per suposat, no rebutja el desig de tenir, es basa molt més en els plantejaments morals sense els quals el sistema s’esfondraria.

La globalització no és un tema que es pu-gui escollir. Creu que l’empresari espanyol n’és conscient? Com molt bé diu, la globalització existeix, agradi o no, i és un fenomen que no només no es pot ignorar, sinó que cal afrontar amb intel·ligència. L’empresari espanyol no ha de ser aliè a aquest fenomen, i hi ha exemples meravellosos d’empreses espa-nyoles que ja són autènticament globals.

En general, però, a l’empresariat espanyol en el seu conjunt encara li falta assolir un major nivell de productivitat, competitivitat i d’innovació.

La globalització es veu com un proble-ma en certs cercles empresarials. El món sembla que és més complex i incert. Un empresari pot constatar que allò que afecta a la seva empresa ha canviat molt i en molt poc temps, i tot sembla indicar que la cosa continuarà igual. Com es pot afrontar aquesta situació? Canviant de mentalitat, és a dir, passant de l’actitud negativa a una actitud positiva i entenent que més que un problema és una oportunitat enorme.

En alguns mitjans es parla d’un canvi de cicle econòmic, i que aquest canvi comen-ça en una època de vaques magres. Creu que és veritat que ens hem de preparar pel pitjor? Els cicles són inevitables, i sempre s’ha d’es-tar preparat per quan n’arriba un de dolent, però sense dramatitzar, perquè se sap que després n’arribarà un de millor.

20

21

ceco

tnò

mic

31

EN

TR

EVIS

TA

En l’àmbit espanyol, i tot i els índexs de creixement econòmic, en diversos esta-ments es viu un ambient d’incertesa eco-nòmica i es té la sensació que tot està bastant desorganitzat. Què estem fent malament quan analitzem el moment po-lític espanyol?Hi ha un ambient de crispació generalitzada que, en certa mesura, han creat els ma-teixos partits polítics. No es pot discrepar tant i per tot, perquè al final es polaritza l’opinió pública i s’arriba a l’extrem de “o estàs amb mi o contra mi”. En una soci-etat tan avançada com l’espanyola això és intolerable. Cal recuperar el diàleg i recuperar una dialèctica menys agressiva i més constructiva.

Creu que l’empresari espanyol té tota la raó per ser negatiu? Se li pot donar tota la culpa als polítics?És clar que no. Cadascú ha d’assumir les seves pròpies responsabilitats. Però ningú té dret a ser negatiu en un país ric i de-senvolupat com el nostre. Som autèntics privilegiats en el context mundial i això no es pot oblidar.

Espanya té diverses assignatures pen-dents que no concorden amb la seva força econòmica: la internacionalització de les empreses és una d’elles. Què pot fer Espanya per competir amb els països emergents?Millorar en qüestions tecnològiques per poder ser més competitius; entendre que no n’hi ha prou amb implantar sofisticats programes de millora de qualitat, que el que és important és el seguiment posterior; aprendre idiomes; treure’s molts dels com-plexes antics i mirar cap a l’exterior.

A la seva conferència ha parlat de tres eixos: Pacífic, Europa, Amèrica del Nord. Com estem situats a cadascun d’aquests fronts? I quines amenaces provenen de cadascun d’ells? Ja existeix una confrontació important en-tre el bloc americà (Estats Units, Canadà i Mèxic), l’eix del Pacífic (Xina, Índia, Japó, Corea, Tailàndia) i el nostre bloc europeu. La pugna és bàsicament econòmica, i és clar que el guanyador serà aquell qui aconsegueixi una major competitivitat i productivitat. Actualment, crec que el bloc europeu no està en condicions de sortir-ne guanyador.

Com veu la Unió Europea després dels últims esdeveniments? Europa ha passat, en cinquanta anys, de sis a vint-i-set membres i, indubtablement, ha donat passos enormes per avançar en la seva cohesió social, política, econòmica i cultural. Però aquests passos no són su-ficients per redefinir el paper d’Europa en un món globalitzat. Sobretot si volem, que així ha de ser, consolidar-nos com el bloc econòmic de major competència davant

l’americà i l’asiàtic. És veritat que tenim moneda i tipus d’interès unificat, però cal anar més enllà, cal aconseguir deixar de banda els nacionalismes econòmics per as-solir una competitivitat i una productivitat cada cop més grans.

El problema d’Europa és que el ritme d’uni-tat és molt lent. Per suposat que es millora, però a poc a poc. Ningú no dubta que la unitat monetària sigui un èxit espectacu-lar. Mai durant la història de la humanitat

s’havia produït un èxit econòmic d’aquesta importància, però hem d’adonar-nos que la globalització s’està accelerant i que els Estats Units estan complint un paper molt diferent del que complien abans. Per tant, llevat que tinguem un procés d’unitat molt més ràpid i que acabem tenint una veu única en temes com ara defensa, política exterior o immigració, patirem una enorme debilitat.

Dispensi la generalització, però quines són les perspectives econòmiques de l’econo-mia espanyola?Sé que serà molt difícil mantenir els nivells d’aquests últims anys i que ja s’estan gene-ralitzant les anàlisis d’entitats internacionals que adverteixen sobre el risc d’un canvi en el cicle econòmic espanyol. Però jo percebo encara una febre econòmica indubtable en tot el país i, encara que hi hagi una certa paralització del capital americà, Espanya segueix sent molt atractiva per al capital estranger.

Quins són els sectors emergents? Durant els últims anys hi ha hagut un aug-ment considerable en tot el que fa referèn-cia a la biomedicina, les energies renovables i el sector de l’oci.

Un altre dèficit actual de l’empresa es-panyola és el de la formació. En què ens estem equivocant i què podem fer per posar-hi remei?Hem trigat a entendre com n’és d’impor-tant per a l’empresa el tema de la formació. Però el que és bo és que les generacions joves tenen moltes ganes de conèixer i aprendre i ja ho exigeixen com una cosa natural. Per tant, l’empresa que no ofereixi un bon paquet formatiu als treballadors no atraurà talents, que és el pitjor que li pot passar pel que fa a la seva pròpia dis-ponibilitat.

A més, invertim poc en R+D+i. Estem en condicions de poder superar aquest retard breument o ens costarà alliberar-nos-en?El retard és, lamentablement, de tal mag-nitud que ens costarà una mica de temps recuperar terreny. Estem a la cua d’Europa en innovació i continuem gastant compa-rativament molt poc en R+D. És un tema seriós que cal afrontar amb pressa i sense pausa, perquè Espanya, amb l’1,20%, en-cara es troba molt lluny d’assolir el 3% en inversió en R+D que es va fixar a la Cimera de Lisboa com a objectiu pel 2010. Però hi ha raons objectives per ser optimistes, perquè les últimes dades presentades per

“Ningú té dret a ser negatiu en un país rici desenvolupat com

el nostre”

22

ceco

tnò

mic

31

EN

TR

EVIS

TA l’INE demostren que l’any 2006 les empre-

ses espanyoles han augmentat un 20% la despesa en R+D, que és el major increment des de l’any 1998.

Tenim els índexs de productivitat molt baixos, per això la nostra competitivitat se’n ressent. Com podem superar aquest handicap? L’única manera de millorar els nostres bai-xos índexs de productivitat i de competitivi-tat és mitjançant el potenciament tecnolò-gic. Anem amb un retard enorme respecte la resta del món occidental que segueix, per cert, millorant cada dia tecnològicament. Cal mentalitzar al teixit empresarial que Espanya, avui en dia, és una potència i que cal comparar-se amb els millors. Però per això ens hem de posar abans al seu nivell tecnològic, tan en equipament com en l’ús de la tecnologia. El govern té la seva part de responsabilitat en aquest assumpte, però els centres empresarials també han d’assumir el problema i fer alguna cosa al respecte.

Quines possibilitats té la indústria manu-

facturera espanyola?Jo no sóc gens pessimista. Caldrà adaptar-se als nous temps i a les noves realitats, però tot menys abandonar aquest sector.

Entre certa pime, hi ha la sensació que la globalització, la internacionalització o els mercats exteriors no són cosa seva. Què en pot comentar?Que no s’enganyin les pimes. La internaci-onalització els afecta exactament igual que a les grans empreses. Potser en notaran

els efectes una mica més tard, però si no es preparen adequadament, aquests efectes seran molt negatius.

Quina és la seva postura sobre l’RSE o Corporativa?

A Garrigues tenim l’enorme orgull d’haver estat les primeres oficines al món en haver tret una memòria d’RSE, així que es pot imaginar que sóc un ferm defensor del que això representa.

L’ètica és rendible? Es pot ser no-ètic?L’ètica, es miri per on es miri, sempre és rendible. Es pot ser no-ètic, però caldrà atenir-se’n a les conseqüències. Una so-cietat civil com l’espanyola té poca tole-rància cap a una potencial manca d’ètica en l’empresariat.

A la seva conferència va afirmar que a Espanya ja tenim prou corruptes, però que en transparència internacional el nostre país no surt tant malament. Què hem fet i què hem pogut fer respecte això?És una notícia excel·lent que cada vegada hi hagi menys corrupció en aquest país i que això es vegi reflectit a les anàlisis d’una organització com Transparencia Interna-cional. Però cal seguir lluitant per acabar amb la corrupció, especialment la de guant blanc, la que es disfressa de legalitat, que és la que fa més mal.

“L’empresa que no ofereixi un bon paquet

formatiu als treballadors no atraurà talents”

23

ceco

tnò

mic

31

EN

TR

EVIS

TA