ce otnòmiccNúm.9 juny/juliol 2003

■ L’Institut Català de Finances al servei de les pimes■ L’absentisme es pot gestionar ■ Entrevista a Joan Trayter

L’autònom, en essència, un empresari

L’autònom, en essència, un empresari

CONTINUEN ARRIBANT notícies que, lluny d’aclarir la situació, no fan més que con-

firmar que la incertesa continua i, cada vegadaes fa més palès que aquesta situació es man-tindrà en el futur. Pot ser hi ha qui encara es-pera un miracle,però,òbviament,això no suc-ceirà. Estem en plena voregin electoral i aixòno ajuda. Però el que sol passar és que al finalles coses no canvien tant ni tan ràpidamentcom voldríem.

Els factors estratègics que han de fer de Ca-talunya un país capdavanter a Europa són elsmateixos que fa deu anys i continuaran sent elsmateixos els propers deu anys. I tots sabemquins són. Pot ser que per a la resta de l’Estatsigui una sorpresa que competir amb costosbaixos ja no sigui possible. Però a Catalunya noho podem argumentar així. Ja fa temps que hosabem. Sembla que assistim amb sorpresa comuna sèrie d’empreses deslocalitzen les sevesinstal·lacions industrials a altres països amb màd’obra més barata comportant significativespèrdues de llocs de treball.Però,de veritat algúens vol fer creure que no ho sabíem? Em puccreure que no ho volguéssim admetre, cosaque, per altra banda, passa massa sovint. Peròsaber-ho, clar que ho sabíem.També estic con-vençut que tots coneixem quines són les res-postes. Per suposat que no cal esperar mira-cles “transoceànics” en forma de nova dècadade “cercle virtuós nord-americà” com semblaque alguns esperen i, tampoc crec que siguiqüestió d’acceptar el conformisme en forma de “ja no depèn de nosaltres, la crisi és a nivelleuropeu i mundial” o “si la locomotora euro-pea no tira (referint-se a Alemanya) no hi hares a fer”. No,ni ens hem d’enganyar ni podemenganyar a ningú. Coneixem les receptes, i aranomés hem d’aplicar-les. Invertir en tecnolo-

gia i en innovació, en coneixement en defini-tiva, reconvertint alhora els sectors de menysvalor afegit,millorar la capacitat competitiva dela nostra economia a nivell internacional, flexi-bilitzar el nostre model econòmic i laboral idonar un salt de gegant en la qualitat i quanti-tat de les nostres infraestructures: són els nostres reptes si volem estar entre els païsoscapdavanters d’Europa.Coneixem fins i tot endetall moltes de les mesures que hem de pren-dre i, a més a més, algunes d’elles tenen el con-sens dels diferents governs i interlocutors so-cials. Si ara jo demanés a tots els representantspolítics i socials que tenen capacitat de decisióo influència a Catalunya una llista de les infra-estructures que calen al nostre país,estic quasisegur que totes les respostes serien molt si-milars. Però la realitat és que ens movem moltlentament i cal atribuir-ho a dos factors.En pri-mer lloc, crec que en alguns casos els interes-sos particulars es posen per davant dels gene-rals. Sé per pròpia i recent experiència el quecosta harmonitzar interessos que estan encompetència, però quan es tenen clars l’ob-jectiu i la visió de conjunt s’arriben a acords i,ara és necessari fer aquest esforç. En segonlloc, sembla que a la nostra societat s’ha ins-tal·lat un cert sentiment barreja entre l’auto-complaença i la nostàlgia. A vegades semblaque alguns tinguin ganes de tornar a les èpo-ques en què les empreses venien a Catalunyaatretes per la mà d’obra barata.També observoi escolto comentaris que em fan pensar que jaestem contents com estem.Doncs, ni una cosani l’altra. El que ens fa falta és més decisió i feen les idees pròpies. Si de veritat volem ser capdavanters, el fet que Alemanya, França, Es-tats Units o el Japó estiguin en crisi,a Catalunyaho hem de veure com una oportunitat. ●

I els miracles, òbviament ... no arriben

Butlletí informatiu bimestral de la CECOTEdita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercials i administratius:

Grupo Quarck SL, c.Tenor Viñas, 1, 2n, 08021 BarcelonaTel: 93 200 36 77. Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Editor: CECOTDirector: L. Miravitlles Col·laboradors: J. I. Gras, S. Jover, C. PérezDirector comercial: QuarckCorrecció: Queralt Orive i PagerolsDisseny i maquetació: Artworkers BarcelonaImpressió: EdigrafDipòsit legal: B-41861-01ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editorarespecta les opinions expressades a través dels articlesdels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, i només fa seus els continguts difosos através de l’editorial.

Tiratge d’aquest número: 8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre elsassociats a CECOT, administracions públiques i patronals.

C A R T A D E L P R E S I D E N T

ce otnòmicc

FINANCES 4

Institut Català de Finances

RECURSOS HUMANS 6

La gestió de l’absentisme

OPINIÓ 1 1

Enric Rius, socidirector d’EnricRius Gabinet Empresarial, s.l.

CECOT 12

Els autònoms, són o no sónempresaris?

INDICADORS 14

Principals dades econòmiques

MANAGEMENT 16

Linux, és de veritat unaalternativa?

ENTREVISTA 20

Joan Trayter

R A S I C U R TF I N A N C E S

4

L’INSTITUT CATALÀ DE FINANCES (ICF) ha assolit durant el 2002 uns nivells d’ac-

tivitat molt superiors als dels exercicisprecedents. Però encara és una eina pocconeguda, i no massa utilitzada, pel teixitempresarial català al qual està dirigida.Valla pena insistir en què l’existència de l’ICFsuposa una major diversificació de lesfonts de finançament per a l’empresa. Detot això en parlem amb Josep Molins,Conseller Delegat d’aquesta institució.

■ Què és i què fal’Institut Català deFinances?L’Institut Català de Fi-nances és una entitatde crèdit, pertanyental 100% a la Generali-tat de Catalunya, queté per missió facilitarfinançament als sec-tors privat i públic del’economia catalana.

Els objectius de la sevaactuació són, doncs,el sosteniment i lapromoció d’activitatseconòmiques que con-tribueixin al creixe-ment econòmic i a la millora de la dis-tribució de la riquesacatalana, en especialles que per la sevatranscendència social,cultural, innovadora o ecològica mereixinuna atenció prio-ritària.

Respecte al què fa,podem distingir dueslínies d’actuació. Laprimera, com a insti-tució de crèdit públic,

està especialitzada en el finançament amig i llarg termini d’inversions en actiusfixos materials i immaterials amb especialatenció a la petita i mitjana empresa,en elfinançament d’inversions en infraestruc-tures i altres equipaments d’entitats pú-bliques i en la promoció de fons de capi-tal risc, aquestes activitats a través de laseva filial ICF Holding, SA.

La segona línia, com a agència financera

de la Generalitat de Catalunya, finança,per indicació expressa del Govern, alsafectats per situacions de crisis econòmi-ques, catàstrofes naturals i d’altres supò-sits semblants. Així mateix, i mitjançantconvenis amb entitats privades i /o públi-ques dóna suport financerament als sec-tors econòmics considerats pel Governd’interès prioritari.

■ Quins beneficis en poden treureles empreses catalanes?En primer lloc, la mateixa naturalesa pública de l’ICF fa que, per definició, nosigui una entitat amb finalitat lucrativa,per bé que això no li lleva que desenvo-lupi la seva activitat d’acord amb el prin-cipi d’equilibri financer.

En segon lloc, pel seu caràcter comple-mentari del sector financer privat,l’ICF s’ha especialitzat en el finançamentd’inversions empresarials a llarg termini,i pot donar una resposta adequada a cadacas. En la pràctica, tots dos aspectes fanpossible finançar projectes que difícil-ment trobarien una resposta adequada através del sistema creditici privat, i a uncost ajustat.

L’existència de l’ICF suposa,en definitiva,una major diversificació de les fonts de fi-nançament per a l’empresa. La recent po-sada en marxa, per part de la Generalitat,de la línia CreditPlus, adreçada a novesempreses, a treballadors autònoms ipimes,en condicions molt avantatjoses,hade donar un impuls important a la dispo-sició generalitzada d’aquests instruments.

■ Així, les petites i mitjanes empre-ses hi poden accedir?Precisament l’ICF va ser creat per aten-dre les necessitats d’aquestes empreses ia elles ha adreçat la seva actuació majo-ritàriament.

En Josep Molins i Codina va néixer el 7 de febrer de 1941 a Bar-

celona. És Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat

de Barcelona i Llicenciat en Dret per la Universitat de Barce-

lona. La seva trajectòria professional l’ha desenvolupat bàsi-

cament en el sector financer. En els darrers 25 anys ha ocupat

càrrecs de responsabilitat directiva en el Banc Industrial de Ca-

talunya, en el Grup Security Pacific i en el Grup “La Caixa”, on

ha estat, successivament, Director General de diverses socie-

tats especialitzades en el camp de serveis financers, entre les

que destaquen: Leasing Pensiones SA, Caixa Leasing SA, Caixa

Leasing i Caixa Factoring SA i Banc d’Europa SA. Actualment

és Conseller Delegat de l’Institut Català de Finances i Presi-

dent Executiu de l’Institut Català de Finances Holding SA.

‘‘Si un empresari té un projecte d’inversió, financerament viable, trobarem la forma d’ajudar-lo’’

5

ce otc

■ L’ICF dóna crèdits,préstecs,avals,fons de capital risc . . . ?Tradicionalment, l’actuació de l’ICF secentrava en el crèdit, via préstec directe,via prestació del seu aval davant d’altresentitats financeres.També participem enoperacions sindicades per al finançamentde projectes empresarials de dimensió superior a instàncies d’altres entitats financeres.

A partir del 2002, l’ICF ha iniciat l’activi-tat de capital de risc,a través de l’ICF Hol-ding, SA i ha constituït fons en diferentsàmbits, externalitzant la seva gestió enempreses especialitzades independents.

No descartem, en el futur, ampliar el ven-tall de possibilitats de finançament, tal comes recull en el nostre pla estratègic per al2002-2005, un cop acabades les anàlisis irebudes les autoritzacions necessàries.

■ Què pot finançar l’ICF?A nivell d’empresa,bàsicament, inversionsen actius fixos. Això és: immobles, ins-tal·lacions, mobiliari, maquinària i tambéimmaterials. En el cas de projectes d’in-versions amplis i complexos es pot finan-çar addicionalment altres partides rela-cionades amb alguna inversió anterior.

Són, generalment, projectes d’inversióque es realitzen a Catalunya, tot i quetambé poden ser projectes d’empresescatalanes a l’exterior.

■ Poden demanar crèdits les em-preses de nova creació?Sí, les empreses de nova creació podenadreçar-se també a l’ICF, sempre quehagin elaborat un pla d’empresa. En qualsevol cas, cal tenir en compte que un dels factors importants de decisió pera l’Institut és la trajectòria prèvia dels seus promotors.

CreditPlus, que és el darrer recurs fi-nancer que s’ha posat en marxa, facilitaaquest aspecte, ja que permet obtenir uncrèdit en condicions econòmiques moltavantatjoses i gestionat a través de l’enti-tat financera habitual de l’empresa. Addi-cionalment, si cal, es pot garantir el prés-tec via ICF, via Avalis, la nova societat degarantia recíproca que ha impulsat la Generalitat, la qual cosa facilita la sevaconcessió.

■ Hi ha preferències per activitats o sectors ?L’Institut Català de Finances finança pro-jectes en qualsevol sector econòmic, pú-blic i privat, amb especial atenció als con-siderats com a prioritaris pel Govern encada moment.Únicament queden fora delseu àmbit, el sector agrari i la indústriaagroalimentària, que són competènciad’un altre institut de crèdit de la Genera-litat, l’Institut Català del Crèdit Agrari.

■ Poden accedir als crèdits tot tipusd’empreses: societats anònimes, li-mitades, comunitats de béns, autò-noms, etc?Sí, tot tipus d’empreses hi tenen accés,sempre que es tracti de finançar inver-sions en actius fixos per al desenvolupa-ment de les seves activitats habituals oper a noves línies de negoci. En funció delprojecte l’ICF adaptarà l’operació perquèsigui el més còmoda possible.

■ Hi ha limitació en els imports?En principi l’ICF no estableix imports mí-nims d’entrada. Ara bé, tenint en compteque el que finança l’ICF és inversió en im-mobilitzat, l’import més habitual sol sersuperior als 60.000 euros.

■ Pot fer una valoració del momentactual de l’ICF?L’ICF ha assolit en l’exercici 2002 uns ni-vells d’activitat molt superiors als delsexercicis precedents. Un dels objectiusque ens marcàvem amb el pla estratègicera augmentar els volums de crèdit, tanta empreses com també al sector públic, ien aquesta línia s’està treballant i aconse-guint bons resultats.Cal ampliar la presèn-cia de l’ICF com a entitat de referència pera les empreses i, en aquest sentit, no estracta només de quantitat sinó de diver-

sificació d’instruments. Per al 2003, elsobjectius d’activitat també s’estan acom-plint amb escreix i esperem tancar l’anyamb un total superior als 550 milions d’eu-ros en crèdits directes.

En el que portem del 2003, l’ICF ha for-malitzat ja dues-centes setanta opera-cions, signades amb corporacions locals,entitats públiques i empreses amb carac-terístiques molt diferents. El que ha detenir clar l’empresari és que si té un pro-jecte d’inversió, financerament viable,l’ICF trobarà la forma de finançar-lo ajus-tant-se a les seves necessitats.

■ On cal adreçar-se? La tramitacióés llarga?Pel que fa a la informació i tramitació espoden adreçar directament a l’Institut,alsdiferents departaments de la Generalitat,segons el sector que es tracti,com tambéles Cambres de Comerç de Catalunya(Consell de Cambres). A la nostra pàginaweb, www.icf inances.com , s’hi pot trobar informació detallada sobre cada línia, itambé els impresos de sol·licitud.

La documentació que es demana és l’ha-bitual per analitzar aquest tipus d’opera-

cions en el sector bancari: informació bà-sica relativa a l’empresa i el projecte, tanteconòmica com jurídica.

La majoria de les empreses que s’adrecena l’ICF ho fan per primera vegada.És lògic,doncs, que necessitem fer les anàlisis ne-cessàries per conèixer en profunditatl’empresa i el projecte. Tot i això, el ter-mini sol estar al voltant dels 30 dies,un cop l’ICF compta amb tota la informa-ció. Els nostres esforços s’encaminentambé a reduir la tramitació tant com sigui possible. ●

En el que portem del2003, l’ICF ha formalitzat

ja 270 operacions,signades amb entitats

molt diferents

Financem a un costajustat projectes que

difícilment trobarien unaresposta adequada a

través del sistemacreditici privat

CAUSES DE L’ABSENTISMETotes les diverses causes de l’absentismelaboral convergeixen en un d’aquests dos grups: el dominat pels factors de tipus mèdic i el que ho està per factorsd’actitud.

En el primer cas, tots estem exposats a

ALA NOSTRA SOCIETAT hi ha una “culturaabsentista” generalitzada i arrelada. I

l’absentisme laboral té un cost importantper a moltes empreses. De manera que ésnecessari actuar per posar-hi remei. Coma mínim intentar-ho, i no quedar-se debraços creuats en un immobilisme que ala llarga i a la curta no treu cap a res.

Per això, val la pena, primer, i en paraulesd’Enric Mumbrú i Moliné, administradorde l’empresaTebex,“saber de què parlemquan parlem d’absentisme,quines són lesseves causes més habituals i saber valorarexactament quin és el cost que representaen cada cas en concret”.

En aquest reportatge seguim les explica-cions del senyor Mumbrú,expert en totala problemàtica de l’absentisme laboral,que afronta a través de Tebex, una firmacreada el 1985 i que està orientada al “sec-tor salut” i la seva repercussió a l’empresa.Està molt estesa la tendència a pensar quel’absentisme laboral és aquell que practi-quen alguns que, amb moltes penques,prefereixen passar l’estona al bar o a qual-sevol altre lloc durant l’horari laboral.Aquests individus existeixen,és cert,peròa qualsevol empresa és més problemàticl’absentisme degut a les malalties i als ac-cidents laborals.“I aquest és un problemaque s’ha d’afrontar, ja que l’empresari hité molt a fer per tal de prevenir-lo i es-talviar-se costos innecessaris”, afirmaEnric Mumbrú.

Hi ha diverses definicions de l’absentismelaboral,totes elles vàlides.La més comunai real diu que és “tota absència en el llocde treball,d’un origen justificat o no”.Teò-ricament, l’absentisme no justificat noexisteix, donat que totes les absènciesestan generalment justificades.Així doncs,aquí parlarem de l’absentisme originat perun accident laboral o una malaltia comuna.

adquirir malalties o a patir accidents quecondicionin la no aptitud per desenvolu-par el nostre treball habitual.“Podríem dirque aquí existiria el concepte de pèrduade salut i en conseqüència limitació per-sonal davant d’una activitat professional.És fàcil deduir que això correspon a l’ab-sentisme justificat. Però per molt justifi-

R E C U R S O S H U M A N S

Gestionar l’absentisme perreduir-lo

6

L’absentisme laboral, per justificat que sigui, és pot reduir. I una manera de fer-ho és tenir cura dels treballadors, pertal d’evitar malalties i accidents i, mobilitzar-los a favor d’una actitud positiva.

Segons Mumbrú, “en una societat que

ha estat tan poc escrupulosa en l’emis-

sió de baixes laborals per malaltia, la

legislació està d’acord amb aquella desí-

dia. La resposta de l’empresari, malaura-

dament, també”.

Article 2 punt 4rt. de l’Estatut dels

Treballadors: “L’empresari podrà veri-

ficar l’estat de malaltia o accident del

treballador que sigui al·legat per

aquest per justificar les seves faltes

d’assistència al treball, mitjançant re-

coneixement a càrrec del personal mè-

dic. La negativa del treballador a tal re-

coneixement podrà determinar la

suspensió del drets econòmics que po-

dessin existir a càrrec de l’empresari

per aquestes situacions”.

Aquest article dóna legalitat a les

revisions mèdiques que es puguin rea-

litzar en el control de les baixes per

malaltia o accident. Es pena la negativa

a sotmetre’s a aquests controls, amb

la retirada del complement voluntari

que l’empresa paga a tenor dels Conve-

nis Col·lectius. Hi ha dues raons per

les quals es por rescindir una relació

laboral.

Article 52 punt A de l’Estatut dels Tre-

balladors: “Per ineptitud del treballa-

dor coneguda o sobrevinguda amb

posterioritat a la seva col·locació efecti-

va a l’empresa. La ineptitud existent

amb anterioritat al compliment d’un

període de prova no podrà al·legar-se

amb posterioritat a l’anomenat com-

pliment”.

Article 52 punt B de l’Estatut dels Tre-

balladors: “Per faltes d’assistència al

treball, encara justificades, però inter-

mitents, que assoleixin el 20 per cent

de les jornades hàbils en dos mesos

consecutius, o el 25 per cent en quatre

mesos discontinus dins d’un període de

dotze mesos, sempre i que l’índex d’ab-

sentisme del total de la plantilla del

centre de treball superi el 5 per cent en

els mateixos períodes de temps.

No es computaran com a faltes

d’assistència, als efectes del paràgraf

anterior, les absències degudes a vaga

legal pel temps de duració de la matei-

xa, l’exercici d’activitats de representa-

ció legal dels treballadors, accident

de treball, maternitat, llicències i

vacances, ni malaltia o accident no

laboral, quan la baixa hagi estat acor-

dada pels serveis sanitaris oficials i

tingui una duració de més de vint dies

consecutius”.La durada màxima de la In-

capacitat Temporal (IT) és de dotze me-

sos. En cas que hi hagi possibilitat de re-

cuperació en els pròxims sis mesos es

prorrogarà per sis. A la pràctica tots els

processos són complementats de 18 me-

sos. No està clar el document o la infor-

mació que l’empresa ha de rebre per

conèixer la citada pròrroga.

MARC LEGAL

cat que sigui no hem de pensar que no espugui reduir”, afegeix Mumbrú.

Aquest absentisme està influït de formaclara per factors com el nivell sanitari queposseeix la població (cultura, higiene,etc.), la medicina preventiva que incideixen el col·lectiu, el desenvolupament de lasanitat pública, etc.

I és que,ens explica l’especialista,“tambéhem de considerar els factors de tipus la-boral, plenament coneguts per tots i quesense cap mena de dubte relacionen,afecten i a vegades provoquen pèrdues de salut”, i aquí hem d’incloure els canvissobtats de temperatura,moviments brus-cos i repetitius, postures anatòmiques incorrectes . . .

En el segon cas,el factor d’actitud,englo-bem totes aquelles circumstàncies, labo-rals o socials, que condicionen o afavo-reixen una determinada actitud personalenfront la recuperació física, quan exis-teix una malaltia o davant la disposició decursar baixa laboral sense motiu mèdic.

Naturalment hem de recollir també enaquest apartat la motivació econòmica,la-boral i humana que afecta poderosamentla voluntat, tant de recuperació com dereincorporació quan la malaltia ha remés.

Aquests aspectes, encara que són com-plexos, s’agrupen en factors d’actitud queen ocasions difereixen de la situació reald’Incapacitat Laboral.

COST DE L’ABSENTISMEUn altre punt a considerar és la necessi-tat de conèixer el cost que per a la nos-tra empresa representa l’absentisme, enespecial el que prové de malaltia o d’ac-cident. El cost,“és un coneixement bàsici indispensable per poder realitzar ac-

cions encaminades a la seva reducció, deles que no s’ha de dubtar de la seva ren-dibilitat”, insisteix Mumbrú.

Al final,“conèixer el cost real de l’absen-tisme,tant en allò que afecta a l’increment

del cost de la producció, com en la ves-sant de disminució del benefici per pèr-dua de productivitat,ens pot estalviar unapèrdua de competitivitat en el mercat”,confessa el tècnic.

Una anàlisi que només contempli els cos-tos directes seria una anàlisi equivocada;hem de tenir en compte els costos indi-rectes, que també repercuteixen en laconfiguració d’un cost total, com els cos-tos dels treballadors que és indispensa-ble contractar per la realització del tre-ball dels absents.

Un altre cost a tenir en compte són lesprimes, hores extres que s’han d’abonara la resta de la plantilla per compensar lesabsències i poder desenvolupar el procésproductiu.

Fins ara estem parlant de costos econò-mics,“però s’ha de posar l’atenció tambéen la repercussió laboral que suposa unaabsència no justificada mèdicament en laresta dels treballadors”.

Podem estar segurs que la majoria de laplantilla té una conducta correcta, ésconscient de la seva responsabilitat labo-ral i professional i, si s’adonen que l’ac-

7

Per molt justificat queestigui l’absentisme, no

hem de pensar que no es pugui reduir

ce otc

tuació de les persones que realitzen abu-sos queda impune,poden caure en la des-motivació.

Hem de pensar que els treballadors es-peren que hi hagi un cert control i que es diferenciïn les diverses actituds.Hem de potenciar les actituds positives ireconèixer-les.

EN BUSCA DE LA REDUCCIÓ La reducció de l’absentisme laboral, denou en paraules d’Enric Mumbrú, “s’a-consegueix a través d’una política multi-factorial d’empresa, enfocada a tal objec-tiu, més que a accions temporals que enocasions són resposta a situacions pun-tals provocades pels insostenibles índexs,i que acostumen a tenir una dubtosa rendabilitat”.

En analitzar el problema,hem de tenir encompte l’existència d’una “cultura ab-sentista” generalitzada i arrelada en lanostra societat. Amb això volem deixarconstància que“aquest arrelament és forti està suficientment consolidat com pernecessitar accions decidides i constants

que ofereixin resultats a mig i llarg ter-mini. Aquesta cultura absentista potdonar com a resultat una actitud immo-bilista que d’una forma o altra alimenta,o si més no manté, aquesta mateixa cul-tura”. Mumbrú alerta, però: “No seriaexacte relacionar només cultura absen-tista a plantilla laboral.

És un problema que afecta també a de-terminats caps d’empreses (donar dies

Hi ha una culturaabsentista arrelada a la

nostra societat

Enric Mumbrú i Moliné, administrador de l’empresa Tebex

R E C U R S O S H U M A N S

festius encoberts per una baixa mèdica)i a la mateixa sanitat pública (actituds pa-ternals de determinats metges)”.

En definitiva existeix sovint una clara des-virtuació del concepte de la IncapacitatLaboral Transitòria, que es concreta encedir la iniciativa de la baixa i de l’alta alpropi interessat. És ben curiós veure comaquesta actitud té diferents intensitats se-gons zones geogràfiques. A Espanya, enels col·lectius ubicats a la zona central dela península, aquesta actitud és més mo-derada,mentre que a les illes es desborda.A la resta d’Espanya està en índexs gene-ralment alts. De manera que es pot afir-mar que una grip a Lleó o a Madrid potdurar 4 dies, a Llevant o a Catalunya 8dies, a Mallorca o a Canàries 11 dies.

La possibilitat d’aconseguir l’alta o la baixaa requeriment del malalt és una situacióhabitual. Hem de tenir en compte que eltemps de duració d’una visita realitzadapel metge de capçalera és molt curta.Això facilita que el facultatiu disposi de

pocs mitjans per poder “contradir” qual-sevol decisió. I s’ha de considerar que enel diagnòstic i tractament d’un procés demalaltia existeixen múltiples situacionsque no són objectivables.

EL PLA D’ABSENTISMEResulta impossible establir un pla d’anà-lisi i control de l’absentisme comú per atotes les empreses. Cada empresa té pe-culiaritats diferents que fan recomanableuna anàlisi prèvia. Aquesta ha d’incidir enel coneixement de la situació real de laincidència de les baixes per accident i ma-laltia, en el conjunt de l’absentisme. Par-tint de l’aplicació de la legalitat actual,Mumbrú explica que és oportú profundit-zar i desenvolupar els següents aspectes:

Convenis col·lectius: en moltes oca-sions,els convenis col·lectius no estan ne-gociats pensant en la motivació que es potprovocar des d’ells, en quant a estimularla presència activa en el lloc de treball.Potser la persona absent rep una majorretribució que la que està efectivamenttreballant.

Control mèdic de les absències: estracta de l’aplicació de l’article 20 de l’Es-tatut dels Treballadors. L’aplicació d’a-quest precepte pot i ha de superar el sen-

■ Analitzar el problema.

■ Concretar el pla. Definir-lo.

■ Fer d’ell un repte.

■ Que aquest sigui compartit pels treballadors.

■ Implicar les persones per aconseguir que la seva concessió sigui un treball d’equip.

■ Mantenir-lo, alimentar-lo i millorar-lo.

■ Compartir els resultats.

PUNTS BÀSICS D’UN PLA

Potser la persona absent rep una major

retribució que la que estàefectivament treballant

Descuento especial

para asociados de

Cecot

tit de la seva redacció. La intencionalitatdel mateix és estrictament de control.Podrem millorar el seu rendiment si afe-gim accions que beneficiïn al treballadoren el seu procés de recuperació. És a dir,el control s’ha d’ampliar a una tutela, reali efectiva,que orienti i ajudi al malalt a tro-bar la seva recuperació. Podem estar se-gurs que la majoria dels treballadors hoagrairan i estarem entrant en una políticade bona gestió dels nostres Recursos Hu-mans, un valor totalment beneficiós permillorar el clima laboral i humanitzar lesrelacions laborals.

Mesures preventives: donat que tin-drem el coneixement de l’estat de salutde la nostra plantilla, resulta fàcil arbitraraccions preventives, també de bona aco-llida per als afectats. Aquestes accionspreventives, pel que fa a les malalties, nosón obligatòries, ni estan regulades enl’actual Llei de Prevenció de Riscos La-borals perquè, en general, corresponen asituacions de malaltia comuna. Ens refe-rim a campanyes de vacunació,seguimentde malalts crònics en situació d’actiu,etc.També s’ha de considerar les accions enquant al control del tabaquisme, alcoho-lisme i drogadicció.

Detecció i correcció dels abusos:com he dit anteriorment, en general, laconducta dels malalts és correcta, tantpel que fa al motiu de la seva absència compel procés de la recuperació. Però tambéés cert que podem trobar actuacions in-

correctes, com intentar retardar inne-cessàriament una alta laboral. De la ma-teixa forma que és beneficiós per a la plan-tilla l’aplicació de mesures d’ajut iorientació al malalt, és necessari tambédetectar i denunciar accions d’aquesttipus. Es tracta de defensar l’empresa i lamajoria dels treballadors. I és descorat-jador l’actuació abusiva d’algú i l’escassareacció, en general, de l’empresari.

Relacions amb la sanitat pública: lanostra sanitat pública vol col·laborar amb

l’empresari en la revisió de casos que, enaplicació de l’article 20, detectem com airregulars.

Comunicació i col·laboració de l’e-quip: l’aplicació del Pla de Control del’Absentisme ha de ser un repte que par-teixi de la direcció general, sense menys-prear la importància que té la direcció. Éscompletament necessària la col·laboraciói la implicació de tots. I s’ha de comuni-car i definir aquest repte, implicant a totesles persones en la seva consecució. ●

ce otc

I és descoratjadorl’actuació abusiva d’algú

i l’escassa reacció, engeneral, de l’empresari

La importància de les persones. Són el major capital de l’empresa: realment protegim aquest capital?

FINS ON ARRIBA la responsabilitatd’empresaris i treballadors? Amb

quina periodicitat s’han de portar a termeels reconeixements mèdics? Necessitemel consentiment escrit del treballador?Fins a quin punt poden ser obligatoris? Detotes aquestes qüestions, aquesta últimaés la que planteja més dubtes.

Està clar que l’empresari ha de garan-tir als treballadors la vigilància periòdicade la seva salut en funció del riscos labo-rals.Aquesta periodicitat vindrà determi-nada per les característiques del lloc detreball i per les característiques del propitreballador. Serà el Servei de Medicina delTreball del Servei de Prevenció qui deter-mini aquesta periodicitat en base a l’ava-luació de riscos i les condicions físiques deltreballador, així com els protocols d’apli-cació que determinaran l’exploració,pro-ves i analítiques a realitzar.També hem detenir en compte que alguns convenis re-cullen clàusules on es marca una deter-minada periodicitat, proves o altres re-quisits,cobertura dels quals l’empresa s’hade fer responsable. Com a punt de par-tida, es pot considerar òptima una perio-dicitat anual, encara que en ocasions po-dria ser bianual o cada tres anys senseincórrer en cap il·legalitat. No estarà demés demanar per escrit el consentimentdel treballador.

Pel que fa referència a la obligatorietat,per part del treballador de passar reco-neixement mèdic, és un dels punts mésfoscos en l’àmbit de la prevenció. L’arri-bada de la Llei de Prevenció de Riscos La-borals no ha donat massa llum al respecte.L’article 22 d’aquesta Llei diu de formatextual: “. . .De este carácter voluntario

sólo se exceptuarán, previo informe delos representantes de los trabajadores, lossupuestos en los que la realización de losreconocimientos sea imprescindible paraevaluar los efectos de las condiciones detrabajo sobre la salud de los trabajadoreso para verificar si el estado de salud deltrabajador puede constituir un peligropara el mismo, para los demás trabajado-res o para otras personas relacionadascon la empresa o cuando así este estable-cido en una disposición legal en relacióncon la protección de riesgos específicos yactividades de especial peligrosidad.”

Això vol dir que hi ha obligatorietat encas que sigui imprescindible per avaluar elsefectes del treball sobre la salut dels tre-balladors. Si tenim en compte la definicióque ens dóna la OMS de Salut: “Un estatde benestar físic, mental i social i no tantsols l’absència de malaltia”.. . qui pot asse-gurar que un determinat treball pot noafectar a la salut? Tots ells, d’una manerao altra poden afectar les àrees física,psíquica o social del treballador. Per altrabanda, ens obliga a verificar la salut delstreballadors per preservar la integritatd’ell mateix i de les persones relacionades.Com podem avaluar l’estat de salut d’algúsense practicar-li un reconeixementmèdic?

Tot i això, el treballador es pot negar apassar reconeixement mèdic. En aquestcas creiem del tot prudent que l’empresafaci signar un document de renúncia perpart de l’interessat, encara que la legisla-ció vigent no fa esment a aquesta qüestió.

És per tot això que,malgrat el caràctervoluntari i consentit de la vigilància de lasalut, cada vegada són més els supòsits

que recomanen l’obligatorietat d’aquestavigilància, sense oblidar aquella que, perreglamentació pròpia en certs riscos (so-roll, radiacions, agents químics .. .), és pre-ceptiva. Podrem considerar obligatorisaquells reconeixements dirigits a treballa-dors amb risc de la seva integritat física ila de terceres persones. Serien doncstambé obligatoris, els realitzats a perso-nes que treballen en alçades, manipulenmaquinària perillosa, maquinària mòbil ivehicles. I a partir d’aquí podem conside-rar obligatoris tots els que per la seva naturalesa, avaluen un risc que pot supo-sar un perill directe o diferit. La polèmicaestà servida!

Dr. Xavier Carrión i ColillasCAP DEL SERVEI DE MEDICINA DEL

TREBALL, MÚTUA EGARA

M Ú T U A E G A R A P R E V E N C I Ó

c. García Humet, 40 · Apdo. 68608221 Terrassa · Barcelona

Tel 93 745 8000 · Fax 93 731 6535E-mail mutuaegara@mutuaegara.es

www.mutuaegara.es

Els exàmens mèdicsperalavigilància de lasalutdelstreballadors

10

HI HA paraules que, en oca-

sions, a força defer-les servir deforma indiscrimi-nada oblidem el

seu autèntic significat. Això ens passaamb el terme “autònom”.

El diccionari general de la llengua ca-talana en dóna un significat inequívoc:“que es governa per les seves pròpieslleis, que té el dret o la facultat de governar-se a si mateix”. Si portemaquest concepte a l’àmbit empresarialés clar que un autònom és una per-sona que disposa dels seus propis mitjans, ja siguin intel·lectuals, tècnics,materials, humans, etc., i que els or-dena segons el seu criteri per obtenirun producte o servei que ofereix a unmercat. En definitiva, un empresari,més gran o més petit, però sempre un empresari.

A partir d’aquesta afirmació que finsno fa gaires anys tothom tenia moltclara, han començat a aparèixerpseudònims conceptuals de la paraula“autònom”.

Un primer grup són els que prove-nen de la confusió creada per la prò-pia normativa de cotització a laSeguretat Social, quan obliga a deter-minades persones segons el seu graud’implicació en l’administració de lesempreses i el seu percentatge de pro-pietat en les mateixes, a cotitzar en elRègim Especial de Treballadors Autò-noms. Aquesta aparent contradiccióentre el terme “autònom” i l’exercicid’una feina assalariada genera confu-sions que, de fet, no hi són.

Sense entrar a defensar si el criteri

de l’Administració és o no correcte en aquest cas (no és pas l’objecte d’a-quest article), el cert és que es basa enun concepte clar: la relació laboral esdefineix, entre d’altres aspectes, perdos elements bàsics: la dependènciaeconòmica i la dependència jeràrquica.Si una persona ostenta un percentatgesignificatiu de les accions d’una em-presa i a més a més pertany a l’organd’administració, en realitat disposa detots els mitjans per no tenir cap de-pendència o, tal com diu la mateixaAdministració, per actuar com un tre-ballador per compte propi, és a dircom un “autònom”. I aquesta afirmacióens torna a portar al concepte tradi-cional ja comentat.

Seguint amb aquesta dualitat que espretén trobar entre l’autònom i elmón laboral, un segon grup de pseudò-nims són els que sorgeixen darrera-ment sota l’expressió dels “TRADES”,és a dir “treballadors autònoms depe-nents”. Aquesta definició pretén agru-par a persones que exerceixen la sevaactivitat per compte pròpia però ambmés o menys dependència d’una em-presa més gran, sota la pretensió dedotar-los de normes similars a la delstreballadors per compte aliena, senseentendre que això vulnera l’essènciadel propi esperit de l’autònom.

No vull dir amb això que estigui en

contra de les millores que es puguinestablir en favor dels autònoms, peròsempre sense perdre de vista el querealment són.

Que el mercat, sempre molt més àgilen el seu funcionament que la legisla-ció, ha cercat en la subcontractaciòuna flexibilitat que necessita i que lanormativa actual no li ofereix, això ésevident. Però d’això a pretendre que hihagi un grup d’empresaris que, pel fetde no tenir forma societària o de tre-ballar per poques empreses, tingui laqualificació de “depenents” que obliguia definir una relació pseudo-laboral,em sembla desvirtuar totalment la re-alitat. Per què? Qui no en depèn?Quantes empreses que treballen, perexemple, per la Seat no haurien de ple-gar si aquesta empresa fés fallida? En elsector del transport, quantes empre-ses tenen flotes senceres depenentd’un sol client? I pel fet de tenir variscamions o altres treballadors sónmenys depenents que un autònom quetreballa pel seu compte?

L’autònom, per definició, crea em-presa. És el primer esborrany, però ésempresa. Ho farà per vocació o pernecessitat, però sempre actua percompte propi.

Per tant, no perdem la perspectiva ino permetem que la utilització inte-ressada de les paraules ens facin per-dre la perspectiva del què és i ha estatsempre la realitat dels “autònoms”.

ENRIC RIUS MACIAS

Socidirector d’Enric RiusGabinet Empresarial, SL

L’autònom,sense dubte, un empresari

La relació laboral es

defineix per dos elements

bàsics: la dependència

econòmica i la jeràrquica

11

ce otc

12

FA POQUES SETMANES, es va constituir laTaula d’Autònoms de Catalunya

(TAC), “formada per les organitzacionsempresarials, professionals, sectorials isindicals representatives de les diferentsrealitats del món dels autònoms”, i que re-presenta “les diferents sensibilitats i inte-ressos a defensar, des dels petits empre-saris (comerciants, pagesos i tots elscol·lectius afectats) fins els autònoms de-pendents”, segons la seva presentació. Noés sinó un nova mostra de l’interès que hiha d’afrontar definitivament la problemà-tica d’aquest important col·lectiu.

Com la mateixa TAC diu “en els darrersanys han guanyat terreny les propostes idemandes que des de diferents instànciesreivindiquen tot un seguit de mesures permillorar les condicions de treball,de pro-tecció social i de fiscalitat dels col·lectiusavui englobats en l’anomenat Règim Es-pecial de TreballadorsAutònoms. Els pro-pers anys poden ésser decisius en aquestsentit, ja que pràcticament la totalitat deforces polítiques té entre les seves pro-postes avançar en aquestes millores”.

I és que el món dels autònoms és una re-alitat difícil d’abastar en la seva totalitat iplena de justes reivindicacions,no sempreateses correctament per l’administració,donades les seves condicions de treball iel seu entorn fiscal, tributari i de protec-ció social.

Però alguna cosa està canviant. Seguintamb el comunicat de la TAC,“estem as-sistint, en els darrers temps, a una verita-ble pluja de propostes, per part de les di-

ferents forces polítiques, adreçades almón del treball autònom i, també, a dife-rents modificacions del seu marc legal,enmatèria tributaria i de protecció social.”Així, sembla que les condicions de treballdels autònoms són motiu de preocupacióde la immensa majoria dels partits políticsdel nostre país.

En aquest aspecte,la celebració de les pas-sades eleccions municipals i, en algunescomunitats, autonòmiques, no són pasalienes a aquest fet. Ara bé, no s’ha denegar que diversos partits polítics venendemostrant el seu interès pel tema. Així,per exemple, José Montilla,primer secre-tari del PSC, afirmava, aviat farà un any, ien un diari català, que “els socialistesvolem fer un pas endavant en el diagnòs-tic i l’elaboració de propostes cap a unsector social que comparteix trets co-muns però, que alhora, també es caracte-ritza per la seva pluralitat. Un sector re-llevant des del punt de vista quantitatiu iqualitatiu, en el qual conviuen especialit-zacions de llarga tradició en la nostra so-cietat, amb noves professions que aparei-xen dia a dia en el context de la revolucióde les noves tecnologies de la informaciói de la comunicació. Un sector social que,en qualsevol cas, es caracteritza per in-vertir el patrimoni personal en l’activitatobjecte del seu treball, fent possible l’a-parició de nous jaciments i noves opor-tunitats d’ocupació.”

Un altre polític, Josep A. Duran i Lleida,president del comitè de govern d’UDC isecretari general de la Federació de CiU,deia, pels mateixos dies i en la mateixa tri-buna, que “sempre hem tingut com a ob-jectiu la millora de la situació laboral i legaldels treballadors autònoms. Evidentmentno podia ser d’una altra manera perquèsempre hem cregut que els autònoms i lespetites i mitjanes empreses són la base

real de l’economia productiva.(...) I pensoque en aquesta qüestió, per justícia, perprincipis i fins i tot per eficiència econò-mica i interès general, cal estar molt ama-

tents a qualsevol via que permeti millorarla situació de totes aquestes persones queassumeixen molts i molts riscos i treba-llen durament per fer progressar la nos-tra societat.”

EMPRENEDOR DESPROTEGITJustícia,principis,eficiència econòmica,in-terès general . . . són paraules que generenacceptació immediata.Ara bé, com es potmillorar la situació? Bàsicament, primercal reconèixer que el principal problemaestà en què la de l’autònom és una figurapoc definida legalment i, per això, moltdesprotegida.

Potser cal començar per definir exacta-ment què és i qui és autònom. Per a laCecot,un autònom és bàsicament un em-presari que té la característica que no tre-balla sota el paraigües d’una figura jurídicasocietària i que en la majoria dels casos,però no en tots,no té empleats al seu cà-rrec. Per això,un autònom ha de ser o unasituació de trànsit cap a una figura jurídicasocietària o un estat estable per a em-presaris individuals.

En els dos casos es tracta d’un emprene-dor amb voluntat d’assumir riscos per tald’aconseguir guanys. La diferència ambaquell que decideix tenir una relació dedependència amb una empresa,és a dir,untreballador, és clara. Aquesta última és

Calen solucions per als problemes e

A U T Ò N O M S

Cecot aposta per un autònom empren

La de l‘autònom és unafigura poc definida

legalment i, per això,molt desprotegida

Els propers anys podenésser decisius per al

col·lectiu dels autònoms

una actitud molt lloable, però que no s’hade confondre amb la figura de l’autònom.

En aquest aspecte, la Cecot proposa quel’autònom tingui un marc jurídic estableque l’ajudi en tres grans camps d’actuació:en el mercantil,especialment pel que fa re-ferència a la seva responsabilitat il·limi-tada respecte al negoci que du a terme;en el fiscal, que ha de permetre a l’autò-nom desenvolupar-se i créixer o, en tot

cas, veure retribuït elrisc que pren, no passer castigat, i en el laboral. Per aconse-guir que l’autònomsigui empresari i puguicontractar altres per-sones, de manera quees generin més llocsde treball, és neces-sari que estigui incen-tivat a fer-ho, per dir-ho curt i clar. S’ha deprocurar que l’autò-nom sigui una entitateconòmica viable i ge-neradora de riquesa.

UN CAMÍ MOLTLLARG PERRECÓRRER

Les idees i l’interès hisón,afortunadament.Ara bé, a l’hora de de-terminar les mesuresque cal prendre nosempre s’està d’a-cord. El cas és, però,que el Congrés deDiputats va aprovar,no fa pas gaire,una lleique en teoria ha debeneficiar a 100.000autònoms. En con-cret es traca del Reial

Decret-Llei 2/2003, de 25 d’abril, de me-sures de reforma econòmica, i el ReialDecret 463/2003, de 25 d’abril, sobre elreconeixement de l’increment de la pen-sió d’incapacitat permanent total per laprofessió habitual pels treballadors percompte propi. Aquest Reial-Decret pre-senta un conjunt de mesures econòmi-ques encaminades a impulsar el treballfemení,dels autònoms i de les pimes,quetindran un cost de 600 milions en el pe-

ríode 2003-2005.La normativa aprovadapel Parlament espanyol, diu que afectaràa quasi 100.000 persones, que es benefi-ciaran aquest any de la reducció del 25% en la base de cotització en el règimd’autònoms, dels quals més de 77.333 són joves menors de 30 anys i 22.041dones més grans de 45 anys.Totes aques-tes iniciatives parcials plantegen sempreproblemes de greuges comparatius.Algú pot explicar perquè dos autònomsexactament amb el mateix negoci, co-mençat al mateix moment i amb els ma-teixos recursos, han de tenir condicionsdiferents en funció de la seva edat o con-dició sexual?

A Catalunya més de cinc centes mil per-sones conformen aquest col·lectiu.Aixòsuposa una força importantísima que potacabar enfocant-se en dos sentits. O béacaben convertint-se en treballadors de“segona categoria”, segurament moltmés protegits que ara però en qualsevolcas, de segona, o bé aconseguim que si-guin un veritable “planter” d’empreses.A les nostres mans està que derivin capuna tendència o una altra i, la Cecot estàconvençuda que una Catalunya de pro-grés necessita la força empresarial d’a-quests 500.000 autònoms generant ri-quesa i llocs de treball estables, a més amés dels que normalment no es deslo-calitzen. Ara bé, hem de ser capaços d’evitar una utilització electoral de lesdemandes dels treballadors autònoms.La creació de la TAC pot ser un bon ins-trument per avançar perquè, en qualse-vol dels casos, és necessari que les mesures que es prenguin siguin consen-suades amb els interlocutors socialsperò, això no ha de fer oblidar que delque estem parlant,afecta de ple al modeleconòmic-empresarial que volem perCatalunya, la Cecot, per suposat ho témolt clar. ●

13

endèmics dels autònomsedor, que gaudeix d’unes condicions mercantils, laborals i fiscals que li permeten crear riquesa

ce otc

Què representen els autònoms a Catalunya?

Els autònoms tenen un gran potencial per a la creació de llocs de treball

Condició juridica. Empreses de 0 treballadors

Condició juridica. Empreses de 1 a 9 treballadors

Autònoms 84%

SA 2%

SA 7%

CB 1% Coop 2%

SL 46%

CB 1%SL 12%

Autònoms 44%

Fo

nt:

Min

eco

14

Valoració global

Sembla que continuen els senyals contradictòris en l’evolucióde les principals xifres,però tot i així,els índex de confiança em-presarials al nostre país sembla que contemplen els propers sismesos amb un moderat optimisme.

No hi ha previsió de nous conflictes a l’horitzó proper, elpreu del petroli està en el nivell més baix des de principis d’any,les perspectives del sector turístic han donat un tomb signifi-

catiu els darrers dos mesos en sentit positiu i, el nostre paíscontinua creixent per sobre la mitja europea creant ocupació.Els “núvols” més negres continuen els representant la fortalesade l’euro i la inflació.

A mig termini sembla que l’economia s’ha quedat sensegrans locomotores, fet que pot representar alhora un pro-blema i una oportunitat.

ce otnòmicc 8

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

DADA ÚLTIMA PREVIS IÓ DE FUTURPERÍODE DADAANTERIOR

◗Producció i preus

PIB d’Espanya 2,1 (4T ’02) 2,1 (1T ’03) Manteniment

PIB de la zona euro 1,3 (4T ’02) 0,8 (1T ’03) A la baixa

Inflació a Espanya 3,7 (març ’03) 2,7 (maig ’03) Tendència a la baixa

Inflació a la zona euro 2,4 (març ’03) 2,1 (abril ’03) Estancament

◗Desocupació

Espanya (EPA) 11,9 (febrer ’03) 11,3 (maig ’03) A la baixa

Zona euro 8,7 (febrer ’03) 8,8 (maig ’03) Estabilització

Estats Units 5,8 (febrer ’03) 6,0 (abril ’03) Estabilització

◗Índex de confiança

Índex de clima econòmic d’Espanya 100,8 (1T ’03) 100,6 (maig ’03) Manteniment

Índex de clima econòmic de l’eurozona 98,1 (1T ’03) 98,0 (maig ’03) Manteniment

Índex compost avançat dels Estats Units 129,9 (4T ’02) 130,0 (1T ’03) Lleugera tendència a l’alça

◗Mercats financers

Cotització de l’euro davant el dòlar 1,1 (abril ’03) 1,15 (juny ’03) Euro fort

Tipus d’interès de l’eurozona 2,41 (desembre ’03) 2,06 (juny ’03) A la baixa

Tipus d’interès dels Estats Units 1,22 (desembre ’03) 1,1 (juny ’03) A la baixa

15

Utilitza aquest imprès si a més vols fer-te soci

Dades personals

Nom i cognoms

Data de naixament DNI

Domicili

Població Codi postal

Tel

Dades bancàries

Compte / Libreta núm.

E N T I T A T O F I C I N A D . C . C O M P T E

Marca amb una X la freqüència de pagament

M E N S U A L T R I M E S T R A L S E M E S T R A L A N U A L O C O M A D O N A C I Ó Ú N I C A

Indica la quantitat amb la que vols col·laborar _______________

euros

Associació Humanitària

Sant Jordic.Balmes 3, 08225 Terrassa. Teléfonos 93 780 1707, 93 788 7869

Recollida de donatius destinada a la ajuda humanitària, amb lacol.laboració de

Metges Sense Fronteres

Donatius: Caixa de Terrassa,no de compte, 2074.0029.09. 3080300022

Ja que no podem aturar les guerres, fem el que puguem per curar les ferides ...

D’UN TEMPS ENÇA, no parem de rebre informacions de com grans corpora-

cions empresarials i administracions pú-bliques de tot el món abracen la filosofiaLinux. Sembla que es tracti d’una verta-dera revolució en el món dels sistemesoperatius. Però, què significa tot això?Què és Linux i què aporta? Què és aixòdel software lliure del que tant se’n parladarrerament?

Sembla clar que hi ha un sentiment pràc-ticament unànime (menys dels seus com-petidors, és clar): Linux és una seriosa al-ternativa com a sistema operatiu en elfutur proper per a tot tipus d’empreses.Això potser no es pot afirmar tan rotun-dament ara, però el que sí està clar és queLinux s’ha convertit en una alternativa via-ble tecnològicament i sobre tot molt méseconòmica que les alternatives actuals.

Comencem pel principi: Linux és un sis-tema operatiu com qualsevol altre, comel vell DOS, per exemple, però a dir dels

entesos és més robust, refinat i eficaç. I amés, i molt important: Linux és una alter-nativa lliure a entorns operatius propie-taris. Darrera seu hi ha la idea del softwarelliure, i uns quants drets inherents a la uti-lització de la tecnologia de codi obert(veure recuadre adjunt).

Val la pena, això si, explicar com més aviatmillor que lliure no vol dir gratuït.

Ara bé, en paraules de José María Olmo,president executiu i fundador de la em-presa Andago, dedicada als desenvolupa-ments amb software Linux, els argumentsa l’hora de convèncer un empresari pertal que es passi a Linux són, invariable-ment, que li reduirà els seus costos d’ad-quisició de tecnologia, en alguns casos fins a la meitat; que Linux és independentdel proveïdor (és a dir, que si un proveï-dor falla o no compleix, no hi ha cap pro-blema es pot canviar sense necessitat dedemanar-li res a l’anterior); i que a méspresenta la llibertat de modificar el quefaci falta.

Sembla engrescador, no? Doncs ho és.S’han superat les èpoques en què els ana-listes del sector veien Linux com un pro-ducte alternatiu vàlid només per a fanà-tics de la informàtica, i les xifres recentsmostren com s’ha convertit en una se-riosa alternativa als sistemes que oferei-xen per Microsoft o Unix. De fet, Linux ja

està fent ombra a Microsoft en els siste-mes operatius per a servidors. La con-fiança de les grans empreses mundials enLinux –el codi del qual no té drets de pro-pietat de manera que permet a progra-madors de tot el món crear noves apli-cacions sense haver de pagar drets d’autoro sol·licitar permisos– ha augmentat ambels darrers llançaments de les últimes ver-sions del sistema. Potser una de les dadesmés increïbles de l’èxit de Linux és queempreses com IBM, Shell o Toshiba hagin

M A N A G E M E N T

Linux, l’alternativa consolidada

Drets del software lliure■ Dret d’ús: llibertat d’usar un pro-

grama lliurament, sense necessitat

de llicència.

■ Dret de modificació: llibertat per

fer canvis segons les necessitats de

cada usuari, adaptant el sistema a

les necessitats pròpies.

■ Dret de còpia: permet la creació

legal i il·limitada de còpies, elimi-

nant el concepte de pirateria in-

formàtica.

■ Dret de redistribució: en el soft-

ware lliure treballen milers de pro-

gramadors de tot el món, que publi-

quen versions actualitzades de les

que es poden beneficiar tant els

usuaris com les empreses.

Linux és una seriosaalternativa com a sistema

operatiu en el futurproper per a tot tipus

d’empreses

posat la seva confiança i, tot s’ha de dir,milers de milions de dòlars, en les mansd’un sistema operatiu desenvolupat ambla col·laboració voluntària de milers deprogramadors de tot el món.

Són moltes les grans organitzacions queja utilitzen aplicacions basades en aquestatecnologia. Algunes d’elles són prou co-

negudes per tothom: Amazon, Siemens,DaimlerChrysler, Excite, Tetra Pack,Netscape, Sony, Boeing, Nokia, DigitalVideo Systems . . . A casa nostra unamoció aprobada per unanimitat ara fa unany en el Parlament de Catalunya obligaal govern de la Generalitat a fomentar eldesenvolupament i l’ús de software lliurei a estudiar la seva utilització preferent en el Projecte d’Administració Oberta de Catalunya.

UN SISTEMA GRATUÏTLa decisió de grans companyies i d’orga-nismes de l’administració pública d’utilit-zar el sistema operatiu (OS segons les sigles en anglès) de Torvalds s’explica bà-

sicament per la seva gra-tuïtat, que permet modi-ficar la xarxa d’ordina-dors d’una empresa sensehaver d’augmentar elnombre de programesamb llicència i l’estabilitatdel sistema. Però, a més,les característiques mésdestacades d’aquest OS,segons els principals ana-listes, són l’estabilitat, lapotència i l’escalabilitat.Com a servidor dóna unrendiment excel·lent i ésinqüestionable que ésmolt adaptable a les ne-cessitats de l’empresa.Però Linux només és la part central delsistema operatiu (el que en diuen kernel),i un sistema operatiu per ser útil neces-sita aplicacions: editors, configuració desistema, GUI o sistemes gràfics, . . .Totesaquestes aplicacions les posa el projecteGNU, base de qualsevol distribució deLinux. La seva filosofia i fonaments són elsresponsables de l’origen i de l’èxit actualde Linux.Per poder treballar, Linux disposa d’apli-cacions que realitzen les mateixes fun-cions que els productes pensats per aWindows. En l’actualitat, a Linux es podentrobar quasi tots els programes imagina-bles, per suposat, entre aquests podem

trobar les eines més tipíques que tots femservir com el full de càlcul, el processa-dor de texts, les presentacions multimè-dia i la gestió de bases de dades. Al res-pecte s’estan fent avenços de formacontinuada.És molt fàcil informar-se de lesprestacions i del software disponible a in-ternet, on hi ha abundant informació alrespecte (veure requadre adjunt)

FALTA PERSONALNo obstant s’ha d’anar amb compte. JoséMaría Olmo, ens assenyala que, tot i queLinux s’està coneixent cada dia més, grà-cies a la gran campanya de divulgació ques’està fent,“la veritat és que no està massapreparat per ser utilitzat en la petita i mit-

ce otc

L’entorn és cada cop més global i complex, més di-fícil d’abastar; per tant, les tecnologies deixen deser noves d’un any a l’altre. Si no es vol perdre el tren

de la competitivitat, cal apostar de maneraseriosa i decidida per a una formació dequalitat.

Ctra. de Montcada, 584, 1º-2ª ● 08223 TERRASSATel./Fax 93 736 04 94 ● e-mail: ecorp@cecot.es

Al lado del empresarioLe ayudamos a desarrollar su actividad a través de nuestros servicios

● Asesoramiento estratégico● Planes de desarrollo● Procesos de cambio en empresas familiares

● Fusiones y adquisiciones● Valoración de empresas● Captación de recursos, puesta en marcha, nuevos proyectos

• www.linux.org és la pàgina oficial del sistema

operatiu Linux.

• www.linuxjournal.com és la pàgina de la revista

més important sobre aquest sistema operatiu.

• www.gnu.org és la pàgina de la primera organització

que desenvolupa software sobre Linux.

• www.debian.org és la pàgina on es pot trobar

explicat un dels desenvolupaments més importants

d’un sistema operatiu en base Linux.

• www.ximian.com és la pàgina on es por trobar el

software d’escriptori més conegut i desenvolupat en

base Linux (GNOME).

On trobar informació sobreLinux i el software lliure

De fet, Linux ja està fent ombra a Microsoft

en els sistemes operatiusper a servidors

el revengui amb benefici, si troba clients.Linux és un sistema operatiu basat enUNIX, però ha de quedar clar que Linuxno és Unix. Linux ofereix un univers derecursos a informàtics i programadors i,a l’usuari general un sistema operatiu mul-tifuncional, versàtil i dinàmic. També s’hade recordar que Linux és multiplataforma,multiprocés, multiusuari i , sobre tot,lliure, entenent per lliure que es pot mo-dificar, distribuir i adaptar a diferents necessitats sota llicència GPL.

El projecte GNU fou creat l’any 1984 ambla intenció de desenvolupar un sistemaoperatiu a l’estil d’Unix que fos basat enun programari lliure: el sistema GNU. Hiha diverses variants del sistema operatiuGNU que són àmpliament utilitzades.Toti que aquests sistemes són sovint anome-nats Linux, és més acurat anomenar-lossistemes operatius GNU/Linux.

Darrerament ha sortit a la palestra un de-senvolupament sobre Linux anomenatGNOME, un nou entorn gràfic per a l’es-criptori que permet apropar Linux a l’u-suari mig. Algunes veus crítiques (mino-ritàries, això si) han posat de manifest queGNOME “windowitza” Linux. Això llunyde resultar un incovenient permet queaquesta tecnologia pugui extendre’s defi-nitivament a tot tipus d’aplicacions. El cre-ador de GNOME, el mexicà Miguel deIcaza, va fer recentment una brillant ex-posició per videoconferencia des de Bos-ton davant la Comissió per a la Societatde la Informació i del Coneixement delsenat espanyol. En aquesta exposició promoguda per Hispalinux, l’Associaciód’Usuaris Espanyols de GNU/Linux va racalcar la importancia que té aquesta tecnologia per a un país. Aquest sistemapermet que Espanya desenvolupi el seupropi coneixement sense haver d’impor-tar-lo d’altres països o pagar carísimesllicències per fer-ho.

Un dels aspectes que més criden l’aten-ció és que, segons els defensors de Linux,seguir aquest sistema acaba amb la Pira-teria Informàtica.Un dels drets funamen-tals del col·lectiu, el dret a la còpia legal iil·limitada fa que no sigui necessari recó-rrer a la pirateria per assolir les necessi-tats a un cost raonable.

col·laboració per aconseguir posar a l’abast dels usuaris productes més com-plets i competitius.

QUÈ ÉS LINUX I EL SOFTWARE LLIURELinux és una iniciativa de LinusTorvals,unestudiant de programació que sense pen-sar-s’ho massa va crear un sistema ope-ratiu nou. El 1991 en va publicar la primeraversió i des d’aleshores Linux s’ha anat millorant gràcies al treball de milers d’in-formàtics anònims de tot el món. El sis-tema Linux va néixer sense afany de lucrei va ser dissenyat per funcionar en mà-quines de recursos mínims. Linux és opo-sat a Windows. El primer es basa en uncodi obert i gratuït, mentre el segon ho fa en un codi propietari i de pagament.

El que el diferencia dels altres,en principi,és el seu mètode de distribució per Llicèn-cia Pública General, sense limitacions decopyright.Això vol dir que els codis bàsicsdel sistema són a disposició de tot el mónperquè cadascú,si en sap i pot i en té ganes,el modifiqui, el millori, l’adapti o, fins i tot,

jana empresa”.Potser,en part,el problemaradica en la falta de personal qualificat. Elfet que la seva divulgació sigui tan recent,especialment al nostre país, fa que no siguifàcil trobar professionals amb la formació

adient.Tampoc està clar que Linux acabieliminant altres sistemes.És més fàcil ima-ginar que les diverses empreses compe-tidores acabin sumant sinèrgies. Recent-ment, per exemple, Sun Microsystems,fabricant de Solaris, que té un 60% dequota de mercat de sistemes operatiusUnix per a servidor, ha començat a im-plantar sistemes Linux en els seus servi-dors X86. És un exemple clar de ganes de

18

M A N A G E M E N T

El fet que la sevadivulgació sigui tant

recent al nostre país faque no sigui fàcil trobar

professionals amb laformació adient

“El software lliure és una gran oportunitat que es presenta en termes

de propietat intel·lectual que val la pena impulsar; es tracta d’obte-

nir i crear coneixement a Espanya i utilitzar-lo en el seu propi benefici

sense haver d’importar tecnologia,cosa que repercuteix en beneficis

i estalvi de costos en el teixit empresarial”.

Miguel de Icaza, CEO de Ximian i creador de l’entorn gràfic

per a l’escriptori GNOME (que vol acostar Linux als

usuaris) en conversa amb els senadors espanyols de la Comissió

de la Societat de la Informació.

“Linux ofereix el que podríem definir com un estil de vida diferent

en el món de la programació”.

William Platt, director de

plataformes de software de Sun Microsystems.

“Linux acapararà el 45% de les vendes de sistemes operatius el 2007”.

Tony Baer, analista econòmic i

autor de llibres sobre tecnologies de la informació.”’’

LAS FRASES‘‘

Òbviament,no s’ha de confondre soft-ware lliure amb software gratuït.Tot

i que amb molta freqüència el softwarelliure es pot obtenir de franc, la sevafilosofia va més enllà. El més important ésque el sistema és obert i, per tant, el preudel software per a un usuari té a veureamb el seu cost real i no amb les limita-cions al desenvolupament que uns pocsque controlin els codis bàsics puguin im-posar a la resta. Segons Miguel de Icaza,CEO de Ximian,“amb el software lliure esregala llibertat”, l’usuari i la empresa “jano se senten culpables” en utilitzar rèpli-ques de programes. L’usuari, amb els sis-temes propietaris,havia de pagar les cons-tants actualitzacions. Amb l’ús delsoftware lliure les actualitzacions són fre-qüents,però no hi ha cap cost afegit.En elcas de les empreses i els governs, la xifrad’estalvi pot ser molt important.Per mol-tes institucions,el cost de 20.000 o 30.000

llicències és inviable.Amb la tecnologia ba-sada en “open source” encara que no ésgratuïta, sí és més econòmica aquesta al-ternativa. A més a més el desenvolupa-ment d’eines d’escriptori tipus “windows”fa que Linux sigui accesible a tothom. Se-gons el professor universitari José IgnacioLatorre,especialista en l’aplicació de xar-xes neuronals al món de l’empresa i delsmercats financers, el fet que no hi hagimés empreses fent-lo servir es deu a lainèrcia. “Alguns opinen que va ser molt

ce otc

Descuento especial

para asociados de

Cecot

Un dels aspectes que méscriden l’atenció és que,

segons els defensors deLinux, seguir aquest

sistema acaba amb lapirateria informàtica.

Linux està començant a estar de moda. És una alternativa seriosa, senzilla de fer servir i moltmés econòmica. Potser ha arribat el moment que molts empresaris comencin a plantejar-se la seva implantació.

dur educar informàticament al personaladministratiu perquè fes servir Windowsi, encara serà més dur reeducar-lo en l’úsles eines de Linux. Però, aquesta argu-mentació és falsa i costosa. Linux és tansenzill d’utilitzar comWindows i molt méseconòmic” diu Latorre.

QUÈ ÉS HISPALINUXHispaLiNUX és l’associació d’usuaris es-panyols de GNU/LinuxTM i software lliure,inscrita en el registre d’associacions amb el número 163.270. Va ser fundada el 20 de juny de 1997. Entre els seus objectius hi ha donar suport al software lliure i al seu desenvolupament en el món hispànic ien les comunitats de desenvolupadors iusuaris. De referència a tot el món hispà-nic, organitza activitats arreu del món, la biblioteca de documentació tècnica LuCASo el Congrés HispaLiNUX són de les mésimportants. ●

20

■ Els últims mesos s’ha fet “famós”per la seva vinculació al FCB, peròvostè té una llarga trajectòria pro-fessional plena d’èxits en el món del’educació.I tant! Són 77 anys de constant dedicació.

■ S’atreveix a fer-nos un resum dela seva vida professional? Vaig néixer a Figueres el 4 de juny de 1926,el mateix dia que,77 anys després,els pre-candidats a la presidència del Barça varenpresentar les signatures.Vaig estudiar elbatxillerat a l’institut Muntaner de Figue-res i, he de dir que sempre amb matrícu-les d’honor. Com que la meva mare vamorir en un bombardeig el 8 de juny del1938 a Figueres i el meu pare estava a lapresó,en acabar aquests estudis vaig haverd’anar a viure amb els meus oncles i ambels meus avis. En aquella època et dona-ven l’oportunitat de treure’t el títol demestre en tres mesos i, amb ell sota elbraç, vaig entrar de mestre dels caganersen els Escolapis del carrer Ample. El queguanyava de sou, 360 pessetes mensuals,era el que em cobraven a la pensió on

vivia, al carrer Santa Anna,des d’on podiaanar caminant a la Universitat a estudiarmatemàtiques. Tres anys després vaig anar de mestre al col·legi que la mateixaorde tenia al carrer Balmes, on vaig estar25 anys exercint de professor de ma-temàtiques. Em vaig especialitzar en elscursos quart i sisè, en els quals preparavaen matemàtiques i física als alumnes pera la revàlida. La meva trajectòria de mes-tre va continuar als Escolapis del carrerDiputació, després a Les Dames Negres i al col·legi de Sant Miquel. Mentrestant,com que tenia molts alumnes particulars,vaig obrir una acadèmia al carrer Regàs,on també vivia. Amb un amic vàrem fun-dar l’Institut de Ciències Jurídiques iEconòmiques a les Galeries Condal. A la vegada que treballava, vaig treure’m la llicenciatura en Econòmiques i el doc-torat en Matemàtiques. Amb el temps vaig ser uns dels fundadors de l’AbadOliva . . . També he estat president nacio-nal de Centros Privados de EnseñanzaMedia i vicepresident de la Real Academiade Doctores.

■ De tota la seva experiència pro-fessional, què és el que l’omple demés orgull? Crec que el meu secret és que he estatfeliç amb totes les facetes. He xalat coma promotor d’escoles i centres d’ensen-yament universitari. M’ha agradat dirigirequips de professors i, no cal oblidar-ho,m’ho he passat d’allò més bé donant clas-ses, sobretot de matemàtiques, la meva

especialitat. Sempre he tingut el repte demillorar la forma de donar les classes dematemàtiques! Un bon matemàtic no ésnecessàriament un bon professor de matemàtiques i el meu repte era ser lesdues coses.

■ Per les seves aules ha passat mitjaCatalunya.Com a professor estic orgullós dels meusalumnes de matemàtiques, si suspenien,no suspenien ells, suspenia jo, i el que feiaera ajudar-los a treure bones notes. Ambalguns ens reunim un cop l’any; hi ha Nar-cís Serra, Paulino Castells, altres polítics,metges famosos i algun periodista. Pensique he tingut més de dotze mil alumnes!

■ Entre classe i classe, sempre hatingut un moment per al seu Barça...Es clar que sí. A més, he pogut compartirla meva passió blaugrana amb nombrososamics barcelonistes, entre ells diversospresidents de l’entitat, com els dos Mon-tal, Narcís de Carreras, Francesc Miró-Sans, Enric Llaudet . . . i també he mantin-gut vincles amb els últims presidents,Núñez, Gaspar i Reyna.

■ Com arriba a la Junta Gestora delBarcelona?Un dels directors de la meva tesi a la fa-cultat d’economia era el doctor Gil Alujai va ser ell que en va portar a la Comissióde control econòmic del Futbol Club Bar-celona.Des d’aleshores,cada mes ens reu-níem amb els professionals del Barça perseguir l’evolució del club. Fa uns anys vannomenar a Gil Aluja president de la ReialAcadèmia d’Economistes i després,presi-dent de la Reial Acadèmia de Doctors i emva demanar que el suplís com a presidentde la Comissió de control econòmic.Vaigacceptar. Els estatuts del club diuen queen cas que dimiteixi la junta i es convo-quin eleccions, el president d’aquesta co-

R A S I C U R T

‘‘És essencial que els socis es tornin a sentir il·lusionats’’

R A S I C U R T

L’empordanès Joan Trayter ha vis-

cut diverses passions durant la seva

vida: les matemàtiques, l’ensenya-

ment i . . . el Barça! Ha presidit la

Junta Gestora encarregada de por-

tar el Futbol Club Barcelona fins a

les darreres eleccions presidencials.

Joan Trayter ja era prou conegut, i

reconegut, com a geni de les matemàti-

ques i mestre de diverses generacions

d’arquitectes, advocats, metges, filò-

sofs i historiadors catalans. Però, les

últimes setmanes la seva popularitat ha

fet un salt quantitatiu: ara tothom el

coneix per haver presidit la Junta

Gestora del Futbol Club Barcelona.

Amb les eleccions ja celebrades i un

nou president a can Barça, ens hem

volgut apropar a aquest personatge

i parlar serenament amb ell.

Una institució tan impor-tant com el FCB no pot teniruns resultats en futbol com

els que estem patint

21

missió serà el president de la Junta Ges-tora. Així vaig arribar a aquest càrrec.

■ Sembla que en aquesta qüestió hiha una mica de confusió. Vostè haestat el president de la Junta Ges-tora o el president del Barça?Els estatuts diuen que la persona que hade regir els destins del club en aquest pe-ríode fins que de les eleccions surti el noupresident té dues responsabilitats. La pri-mera, la més visible per a tothom, és pre-parar-ho tot perquè el procés pre-elec-toral i electoral sigui exemplar. La segona,és probablement menys coneguda, peròés important que el nou president rebi elclub en les millors condicions possibles.Hi ha moltes coses per administrar i ferfins que arribi el nou president. Dosmesos sense direcció en el Barça podrienhaver deteriorat molt la situació. No hetingut més remei que assolir la màximaresponsabilitat en la presa de decisions enel Futbol Club Barcelona. Així que encaraque a alguns no els agradi sentir-ho,sí,finsal 15 de juny he estat el president del Club.

I ho he fet amb molt d’orgull. Que tothomestigui tranquil. El nou president es tro-barà el Club en ordre i amb els deures fets des del punt de vista de gestió. Una

altra cosa és la situació esportiva. Totscoincidim en què ha de millorar i això és al que s’ha de dedicar el nou presidenten cos i ànima.

■ D’aquestes darreres setmanesque han sigut molt intenses,quin sónels trets més significatius que des-tacaria?Jo diria que hi ha dues coses que desta-quen per sobre de tot. La primera és elnúmero de pre-candidats i candidats ques’han presentat. Està clar que, encara que

tothom sap que el Club està en una si-tuació complicada, hi ha molta gent quevol dirigir-lo. Això ha de ser un motiu d’orgull per al soci.

La segona que vull destacar és l’extraor-dinària tasca que duen a terme la majorpart dels empleats del Club. Molts d’ells,a més de continuar amb la feina que te-nien, han hagut de dedicar temps afegit per donar suport en tot el procés elec-toral i, li asseguro que això ha transcenditmolt l’àmbit de les seves obligacions. ElBarça, en termes generals, té un personalmolt professional i dedicat en cos i ànimaal Club.

■ En conjunt, quina avaluació fa delprocés electoral? Li ha agradat? Mai havíem tingut tants candidats. Això,òbviament,ha complicat l’organització detot el procés. Però crec que tot ha anatcom s’esperava. Quan tants personatgesimportants lluiten per un mateix objectiu,és lògic que hi hagi algun ensurt, però nohem de ressenyar res d’anormal.

Es pot dir que el Barça té un personal molt

professional i dedicat en cos i ànima al Club

■ Què li recomana al nou presidentdel Barça? Una institució tan important com el FCBno pot tenir uns resultats en futbol com

els que estem patint. Nooblidem que aquest és essencialment un Club defutbol i dels més impor-tants del món. El nou presi-dent s’ha d’aplicar a aquestatasca de forma prioritària iha de saber contagiar a tot-hom perquè treballi enaquesta línia.

■ Es comenta quan elsresultats acompanyin,la divisió interna tor-narà a posar-se de ma-nifest. Finalment, delssis candidats cinc no hansortit i suposen unaoposició molt impor-tant per al president.Què li sembla?En primer lloc, permeti’mque li digui que vaig dema-nar a tots els candidats que,fos quin fos el resultat, l’im-portant eren els projectes ique aquests no eren tan di-ferents els uns dels altres.Ésmolt important que tots no-saltres estem al costat del

president per ajudar a resoldre els pro-blemes. Ara bé, està clar que, en el cas que les coses no vagin bé, s’haurà de cer-car una solució ràpida.

R A S I C U R T

■ Quines són les qualitats que creuque hauria de tenir el nou president?Jo crec que la característica més impor-tant i alhora la més difícil de trobar és lacapacitat d’il·lusionar al soci amb un pro-jecte. Cal molta empenta i capacitat de li-deratge i comunicació. És essencial que elssocis es tornin a sentir il·lusionats.

■ Algun d´aquests candidats haviaestat alumne seu?No, i ja és casualitat! Pensi que per a lesmeves aules han passat molts personatgesde la societat catalana.Això sí,en totes lescandidatures hi ha alumnes meus o pa-rents d’aquests. Els fills del Sr.Llauradó hanestat alumnes meus, com la senyora deJoan Laporta i les seves cunyades, i de lescandidatures de Martínez Rovira i d’enBassat també hi ha diverses persones quevan estudiar en algun dels meus col·legiso instituts.

■ Es compleix això que els bonsalumnes són sempre bons profes-sionals?No s’ho cregui pas. Molts alumnes quepatien per aprovar el batxillerat han arri-bat a ser número u en les seves promo-cions en carreres com medicina, arqui-tectura, empresarials i periodisme. No lidonaré noms!, però li asseguro que aixòque li dic és ben veritat. ●

“Molt alumnes que patien per aprovar el batxillerat han arribata ser número u de les sevespromocions a la universitat”

barà ni al 50% d’aquests ingressos, en elmillor dels casos. Per què? Doncs perquèse suposa que la falta d’una persona a laparella redueix la despesa familiar a la mei-tat; es clar, matemàtica pura . . . Però ésevident que aquesta fórmula falla, quan hiafegeixes despeses de vivenda, hipoteca,crèdits personals, l’educació dels fills, eltemps d’oci (si és que ens queden forcesper seguir gaudint-ne), etc. I totes aques-tes despeses no es poden dividir per dos...

Per tant,comptat i debatut,tant li fa quel’empleat o el treballador tingui una es-tructura d’ingressos més o menys folgada:la Seguretat Social no fa distincions i tocael que toca.

I la solució? Per parlar de pensions dejubilació, invalidesa, viudetat i orfenesa ésmillor acudir a la frase que em va dir unamic meu, autònom per més senyes: “Elmeu present i el meu futur prefereixo so-lucionar-me’l i administrar-me’l jo solet”.

Volia dir que s’estimava més contrac-tar assegurances i sistemes privats – fetsa la seva mida i totalment personalitzats–com a complement a la Seguretat Social,que no pas deixar la seva vida i la de la sevafamília en mans de l’Estat. I no ens quedamés remei que fer-ho així. Per sort, hi hainstruments privats suficients que ens aju-den a complementar les nostres pensionsi prestacions de la Seguretat Social.Això,a Catalunya, ho diem així: “Si vols estarben servit, fes-te tu mateix el llit”. ●

LA RESPOSTA a aquesta pregunta segura-ment és que SÍ, en la majoria dels

casos de treballadors autònoms. Inclússegurament serà també que SÍ quan for-mulem la pregunta a treballadors percompte aliè.

En qualsevol cas, el més important noés saber que les prestacions de la Segu-retat Social són insuficients, sinó que elmés important és saber el PER QUÈ hosón; i encara més: per què és insuficienten el cas concret de cadascú.

La personalització de les prestacionsde la Seguretat Social és una assignaturapendent per part del legislador. El sistemade repartiment és, per tant, insuficientamb seguretat,ja que dóna cobertura uni-versal: als autònoms i als empleats, als quecontribueixen i als que no. Per tant, elprincipi d’igualtat es trenca en el momentd’aplicar els mínims i els màxims de pres-tacions a les quals tenim dret tots.

Per això, podem parlar de desigualtatquan, per exemple, la quantia màxima deprestació per a un aturat és del 70% de la Base Reguladora diària o sigui, de1.158,083 bruts si tens família (2 fills perexemple). En aquest exemple, el treballa-dor estava ingressant en actiu de l’ordrede 2.5003 bruts mensuals,que és el salarimitjà que correspon a un tècnic o empleatdestre i amb experiència.

Podem posar més exemples. Una sen-yora queda viuda, el seu marit ingressava

com a autònom uns 1.5003 bruts men-suals. A la família no hi havia més ingres-sos que aquests.

En canvi, la pensió per viudetat no arri-

La pensió de viudetat en el cas d’un autònom

no arribarà al 50% delsseus ingressos

Els treballadors autònoms sabem que la seguretat social és insuficient?

Josep Gendra és psicòleg. ÉsDirector d’Organització Comercial iMàrketing de Corral Corredores deSeguros de Terrassa, així com tambéConsultor Senior i Manager de l’Àrea de Màrqueting de Grupo Quarck deComunicación SL de Barcelona.

C O R R A L C O R R E D O R E S D E S E G U R O S

Som especialistes en la Protecció

dels Riscos Personals per Autònoms:

Subsidi diari, Vida, Pensions i Salut

c. Antoni Maura, 1 · 08225 Terrassa

Tel 93 780 9922 info@corralcorredores.com

El millor servei per als treballadors Autònoms,

Professionals Liberals i Empresaris

Les millors cobertures i productes personalitzats

al millor preu

I les millors entitats asseguradores:

P U B L I R E P O R T A T G E

Dise

ñogr

áfico

para la comunicac

ión impre

sa

• artworkers@retemail.esARTWORKERS BARCELONA